Examen de Literatura Catalana Selectividad Cataluña 2026 · Juny Serie 5

Exercici 1

[2 punts]

OPCIÓ A

Expliqueu el conflicte que es planteja a Antígona, de Salvador Espriu, entre Antígona i Creont. Relacioneu aquest conflicte amb el context històric i polític en què es va escriure l'obra.

Exercici 1

[2 punts]

OPCIÓ B

Expliqueu com és la veu narrativa dels contes d' El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Qui i de quina manera explica les històries que formen el recull?

Exercici 2

[3 punts en total]

A partir dels poemes «Mester d'amor», de La gesta dels estels (1922) (text 1), i «Visca l'amor», d' El poema de la rosa als llavis (1923) (text 2), ambdues obres de Joan Salvat-Papasseit, responeu a les qüestions següents:

TEXT 1

Mester d'amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar —sacrifici fervent—

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada —la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire* el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

* veire: 'got'.

TEXT 2

Visca l'amor

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga

fresca i polida com un maig content!

Visca l'amor

l'he cridada i venia

—tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que Ella també es delia:

visca l'amor:

la volia i l'he pres.

2.1.

Indiqueu quin és el tema comú a tots dos textos i citeu un vers de cada poema que ho exemplifiqui. [1 punt]

2.2.

En el poema «Mester d'amor» (text 1) hi apareix clarament el tòpic del carpe diem. Argumenteu-ho amb dos versos d'aquest poema i compareu-los amb l'últim vers de «Visca l'amor» (text 2). [2 punts]

Exercici 3

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i desenvolupeu el comentari de text corresponent. Indiqueu a la portada de l'examen l'opció escollida.

OPCIÓ A

Comenteu el poema «Avui, vint-i-u de desembre», de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) L'experiència que descriu el poema considerant la seva situació en el llibre (és el primer poema de la secció «Tombant»).

b) L'espai i els objectes en relació amb el jo del poema.

c) La forma i la mètrica del poema en relació amb el contingut.

Avui, vint-i-u de desembre,

he sortit al balcó:

sota una pluja que ja amainava

he vist els testos, les olles, els pots

de conserva plantats d'atzavares, 5

de cintes, begònies, geranis i cactus,

de cabellera de la reina

i d'alegria de la casa.

I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó 10

corrent darrere d'amors i d'altres coses...

Exercici 3 - OPCIÓ B

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Comenteu aquest fragment de L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a)

La situació del fragment en l'argument de l'obra.

b)

La relació del contingut de la cançó de Zaira amb la simbologia general de l'obra.

c)

El personatge de Zaira en el conjunt de l'obra.

ZAIRA, arraconada en el carro, no ha deixat de mirar el fill de l' ARCALDE, que és en el rotllo, una mica separat; aquest igualment ha mirat an ella, i en COP-DE-PUNY, a tots dos. ZAIRA avança i canta:

ZAIRA:

De terres enllà

portem la tristesa,

la portem pel món

per deixar-la enrere.

Pertot on passem,

passem ben de pressa,

per no encomanà'ns

el mal de la terra.

El mal de l'amor,

el mar que s'arrela

i deixa en el cor

enyorança eterna.

Tant si plorem, com si patim,

hem de fer riure,

hem de cantar per viure.

Com flors esmortuïdes

creixem en la serra

i anem desfullant-nos

per la carretera.

Les fulles que ens cauen

són cançons bohèmies

que sembren poesia

i la prosa enterren.

De l'arbre del món

som les fulles seques,

regades de llàgrimes

i rodolant sempre.

Tant si plorem, com si patim,

hem de fer riure,

hem de cantar per viure.

Ningú aplaudeix. No ho han entès. Acabada la cançó, pren la safata i comença a fer capta. [...]