Examen de Literatura Catalana Selectividad Cataluña 2024 · Juny Serie 5

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

1. A l'escena IX de L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol, Zaira canta una cançó que sintetitza la vida de l'artista. Expliqueu-ne el contingut i la funció que té en l'esclat del conflicte i el desenllaç final de l'obra. [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

2. Expliqueu els temes i les característiques principals de la segona part de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

3. Expliqueu les diferències principals entre les dues versions d' Antígona, de Salvador Espriu. Relacioneu-les amb el context històric del moment de redacció de cada versió. [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

4. Comenteu l'estructura i la veu narrativa de la novel·la Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. [2,5 punts]

SEGONA PART

Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8):

1. Comenteu el fragment següent de Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a)

La situació del fragment en l'argument de la novel·la.

b)

El joc metaliterari de la novel·la: els dos plans de ficció.

c)

La veu narrativa i els models literaris que pren com a referents.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

He decidit, doncs, començar en primera persona, després ja veurem. D'altra banda en

Tudurí va tranquil·litzar-me l'altre dia dient-me que tota la novel·la picaresca està escrita

en primera persona. Els novel·listes ho fan per fer-te creure que es tracta d'autèntiques con-

fidències i que t'estan dient a un mínim de tres mil exemplars allò que no dirien a ningú.

5 Per què he d'abandonar jo aquesta primera persona autèntica? Diré més aviat, com la meva

estimada Rigolboche, «estimo tant la veritat, que quan hagi de fer elogis de mi mateixa

sacrificaré la modèstia».

2. Comenteu el poema «Dimecres de cendra», inclòs en la secció «Intermezzo» del llibre Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) Les característiques de la secció on s'inclou.

b) El significat del poema en el context del llibre: la celebració cristiana.

c) El tractament de la figura femenina i el vitalisme.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Dimecres de cendra

A una noia

No et facis posar cendra, — no et facis posar cendra,

patró de joventut,

que no té res que veure — la mort, la cendra, amb tu.

No entelis amb mementos 1

5 ton front rosat i pur.

Tu no has pas d'haver esment — de la trista paraula

que diu el sacerdot

girant-se de la taula.

Que aquest color rosat — que duus al front i als llavis

10 no t'ha sigut donat — per cendrosos agravis, 2

que t'ha sigut donat,

verge de la sang tendra,

per uns altres esblaims 3 — que no són pols ni cendra.

1. mementos: 'primeres paraules de la frase en llatí que el sacerdot pronunciava el dimecres de cendra en imposar la cendra sobre el front dels fidels'.

2. agravis: 'greuges, ofenses'.

3. esblaims: 'efecte d'esblaimar-se, perdre una cosa la seva coloració normal, esdevenir d'un color menys viu, empal·lidir'.