Examen de Literatura Catalana Selectividad Cataluña 2022 · Juny Serie 5

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

1.

Expliqueu els aspectes de L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol, que permeten definir-la com una obra modernista. [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

2.

A Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, hi prenen un relleu especial els representants de l'Església, com ara el canonge Grau i mossèn Joan Serra, anomenat Ferro Vell. Expliqueu el paper d'aquests personatges a la novel·la. [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

3.

Expliqueu el conflicte eticopolític plantejat a Antígona, de Salvador Espriu, a partir de la personalitat d'Antígona i la seva oposició a Creont. Es valorarà que sapigueu relacionar aquest conflicte amb el context històric de redacció de l'obra. [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

4.

Expliqueu el pas del «jo» al «nosaltres» a Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte les dues parts en què es divideix el llibre i poemes com «Aquest mirall em diu que soc ben sola», així com la secció «Els núvols duien confeti a les butxaques» i el poema «Vuit de març». [2,5 punts]

SEGONA PART

Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8):

1. Comenteu el poema «Després de la tempestat», dins la secció «Intermezzo» de Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

Les característiques de la secció en què s'inclou.

El tema i la mètrica d'aquest poema.

Els contrastos entre elements i la seva relació amb els valors del vitalisme.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Després de la tempestat

Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel

la ciutat surt rient de la tempesta,

regalant d'aigua lluminosa arreu,

remorejant de nou en sons de festa.

5 Recomença el remor en la ciutat

i en el rostre dels homes l'alegria:

els núvols sobre el cel s'han esqueixat,

la tenebrosa nit torna a ser dia.

Cadascú alça els ulls per si retroba

10 la gran blavor del cel, tan oblidada!

Beneita sies, tempestat passada,

perquè fas alçar els ulls a la llum nova!

Segona part - Opció B (Comentari 2)

2. Comenteu aquest fragment del pròleg de Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a)

La situació d'aquest fragment dins l'obra i la presentació de la novel·la com a autobiografia.

b)

El punt de vista narratiu adoptat per la narradora protagonista.

c)

Els objectius que guien la vida de Carola Milà i les personalitats i les vides que ha viscut.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Podia agafar qualsevol d'aquests moments i tornar enrere quan calgués, quan trobés les raons de les coses que jo feia i de les que feien els altres al meu voltant, i el sentit de tots aquests viratges ràpids, gairebé absurds de la meva vida —els que he assenyalat i més encara— que fa que la meva vida en sembli moltes. Totes aquestes vides amb el llast d'una

5 pèssima reputació, que ara s'ha convertit en bona reputació perquè tinc diners i això fa que la meva història tingui un final feliç, no sé ben bé si moralitzador segons els cànons. El fet és que soc rica, i per força pensen: no pot ser que s'hagi equivocat.

Per totes aquestes raons m'he sentit temptada de començar la meva història en el moment que ja tenia un sentit, en el moment en què es dibuixava un tombant determinat

10 una mica per mi una mica pels altres, i em veien ja com una persona i s'enamoraven de mi o m'odiaven. Potser seria millor escriure la meva història en tercera persona i parlar de Carola Milà com si jo l'hagués coneguda. Llavors em seria fàcil parlar de la seva bellesa i de l'efecte que produïa a la gent o del valor de la seva veu i de les imatges que se li acudien mentre parlava i com la gentada s'embadalia i parlaven del seu do, com d'una gràcia vinguda del

15 cel. I també, de passada, em seria més fàcil parlar de totes les seves baixeses, de la seva vida prostituïda i de com va fer ús del seu cos i de la seva astúcia per a obtenir diners. Perquè la vida de Carola Milà podria resumir-se dient que va tenir dos amors. Dos amors oposats i irreductibles que es van destruir l'un a l'altre, i quan l'un triomfava sobre l'altre la seva vida feia un gir de 180 graus i es trobava d'esquena al que més havia estimat fins llavors. Els dos

20 amors de Carola Milà eren el diner i la llibertat.