Examen de Literatura Catalana Selectividad Cataluña 2023 · Juny Serie 5

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

1. Expliqueu l'estructura i el desenvolupament temporal de L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol. [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

2. Expliqueu les característiques de la societat de Comarquinal a través dels personatges secundaris de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Feu especial referència a l'oncle Llibori Terra Negra, l'oncle Joanet i la tia Madrona. [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

3. Expliqueu qui és, quan apareix i quina funció fa el personatge de Cosme Tudurí a Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany. [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

4. Expliqueu els temes principals de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal, i relacioneu-los amb la divisió de l'obra en seccions i amb les formes poètiques que l'autora fa servir en cada secció. [2,5 punts]

SEGONA PART

Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8):

1. Comenteu la sisena part del poema «El comte Arnau», pertanyent a la secció «Visions» del llibre Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La mètrica i l'estructura del text.

b) El significat i la funció de les «veus de la terra».

c) La identificació d'Arnau amb els elements de la naturalesa, en relació amb el vitalisme i la filosofia de Nietzsche. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

VI

Totes les veus de la terra

aclamen el comte Arnau

perquè de la fosca prova

ha sortit tan triomfant.

5 —Fill de la terra, —fill de la terra,

comte l'Arnau,

ara demana, —ara demana:

què no podràs?

—Viure, viure, viure sempre:

10 no voldria morir mai;

ser com roure que s'arrela

i obre la copa en l'espai.

—Els roures viuen i viuen,

pro també comten els anys.

15 —Doncs, vull ser la roca immòbil

entre sols i temporals.

—La roca viu sense viure,

que res la penetra mai.

—Doncs, la mar somovedora

20 que a tot s'obre i dona pas.

—La mar s'està tota sola,

i tu vas acompanyat.

—Doncs, ser l'aire quan l'inflama

la llum del sol immortal.

25 —Pro l'aire ni el sol no estimen

ni senten l'eternitat.

—Doncs, ser home sobrehome,

ser la terra palpitant.

—Seràs roure, seràs penya,

30 seràs mar esvalotat,

seràs aire quan s'inflama,

seràs astre rutilant,

seràs home sobrehome

perquè en tens la voluntat.

35 Correràs per monts i planes,

per la terra que és tan gran,

muntat en cavall de flames

que no se't cansarà mai.

El teu pas farà basarda

40 com el pas del temporal.

Totes les veus de la terra

cridaran al teu voltant.

Te diran ànima en pena

com si fossis condemnat.

Segona part - Comentari 2

2. Comenteu el fragment següent d’ Antígona, de Salvador Espriu. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

La situació d’aquest fragment en l’argument de l’obra.

El valor i el sentit del sacrifici d’Antígona, en relació amb el context històric en què fou escrita l’obra.

La funció i les característiques dels consellers de Creont, incidint especialment en el Lúcid Conseller.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Tirèsias: No sents com t’envolta una reprovació glaçada, rei? Si algú ja diu que el teu consell ha perdut els antics dinastes, tothom afegirà que la teva tesi va enfonsar Tebes.

Eurídice: Tingues llàstima d’Antígona.

Ismene: Compadeix-te de nosaltres.

(Creont vacil·la.)

Creont (Als consellers.): Què aconselleu?

El Lúcid Conseller (Al seu amic.): Em reservaré el que penso i et recomano que facis el mateix. Els altres ratificaran la condemna d’Antígona.

Creont (De nou als consellers.): Què aconselleu? Us exigeixo una clara resposta.

Conseller Segon: Planyo Antígona i la seva sort, però no pots exceptuar ningú d’obeir les lleis.

Conseller Quart: Honora la voluntat dels caiguts per Tebes.

Conseller Tercer: No salvaràs aquesta dona.

Conseller Primer: No et pots sentir misericordiós amb qui atrau contra tu els partidaris de Polinices.

Antígona (Amb una suprema dignitat.): Tan sols tu gosaries acusar-me d’aquest crim, del qual no ignores que soc ben innocent. La meva sang m’ordenava d’arrencar aquell cos de la profanació, però no pertorbaré la pau de Tebes, tan necessària. (A Tirèsias.) Que les teves prediccions no s’acompleixin. (Als consellers, en general.) Calmeu el poble i que torni a les cases, que cadascú torni a casa. No sé si moro justament, però sento que moro amb alegria. Privada de la llum, en una lenta espera, recordaré fins al darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel. Que la maledicció s’acabi amb mi i que el poble, oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir.

(Antígona calla i camina després, amb Eumolp, enmig de guardes, cap al seu destí. Creont encapçala la sortida de tots els personatges. Queden ressagats El Lúcid Conseller i el seu amic.)