Examen de Literatura Catalana Selectividad Cataluña 2021 · Juny Serie 5

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

1. Descriviu els personatges de Joanet i de Zaira a L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol. Expliqueu a quin grup pertanyen i quina idea de la vida expressen. [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

2. Enumereu els principals elements, idees o imatges de la secció «Cants» de Visions & Cants, de Joan Maragall, que defineixen una actitud o un pensament vitalistes. Recordeu poemes com «La sardana», «El cant de la senyera», «Cant dels joves», «Cant de maig, cant d'alegria» o «Cant de novembre». [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

3. Expliqueu quina visió del món, i especialment de Catalunya i d'Espanya, s'expressa a través del personatge de Salom a les Narracions, de Salvador Espriu. [2,5 punts]

PRIMERA PART

Responeu a DUES de les qüestions següents:

4. Expliqueu quina relació s'estableix a Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, entre la biografia de Carola Milà i la societat i la història de Barcelona i de Catalunya. Feu referència a fets històrics esmentats en l'obra. [2,5 punts]

SEGONA PART

Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8):

1. Comenteu el poema «Casa que fou de pescadors», de la secció «Les estampes» d' El cor quiet, de Josep Carner. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La forma mètrica.

b) La manera com es descriu la casa.

c) Els contrastos entre realitat i imaginació. Podeu fer una paràfrasi del poema per a ajudar-vos en el comentari.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Casa que fou de pescadors

Casa amb cortina blanca que s'infla i s'encongeix

enmig dels porticons

verd poma.—

El meu carrer té la mar gaia 1 al fons

5 i si el drap blanc me l'escondeix 2

encar m'esquitxa el seu aroma.

Casa de blava socolada 3

amb sostre de teulada

(bigues pendents tenyides de taronja),

10 i humil llitet de monja!—

La mar és ben a prop; si no hi só decandit 4

de frescor, ben perdut en el seu jaç humit,

mai no s'apaga

en el cor ni el sentit

15 el descabdellament indefinit

de la ressaga. 5

Casa amb un pou de grinyols repatanis 6

i de captiu i dolorit esguard;

amb tes dàlies del temps de Felip IV

20 i tres geranis:

per molt de temps va haver-hi en tu

déus i deesses de peu nu.

De gent exbotiguera la Fortuna

ara t'ha fet estatge: jo els sento des d'aquí

25 distrets amb una caixa de música i amb una

màquina de cosir.

A gratcient, 7 però, mon esma 8 esgarriant, 9

jo de l'eixida 10 veig en el mur esclatant

xarxes i rems, i un tros d'antena 11

30 escàpol 12 d'un naufragi, plantat com una ofrena,

i pesca d'ara que regala 13

(exquisides colors de peixos ignorats,

mirallejant per tots costats),

i dins un vell tupí set lliris 14 d'una cala.

1. gaia: 'alegre'.

2. escondeix: 'amaga'.

3. socolada: 'sòcol, part inferior d'una paret'.

4. decandit: 'sense força, mancat'.

5. ressaga: 'ressaca, moviment de retrocés de les onades'.

6. repatanis: 'que es resisteixen a fer una cosa'.

7. a gratcient: 'de manera intencionada'.

8. esma: 'raó, discerniment'.

9. esgarriant: 'desviant, fent perdre el camí'.

10. eixida: 'porxo'.

11. antena: 'pal d'una barca que sosté la vela'.

12. escàpol: 'escapat, fugitiu'.

13. regala: 'regalima'.

14. lliris: Lliris de mar, flors blanques d'una planta que creix als sorrals vora la mar.

Segona part: Comentari de text

2. Comenteu aquest fragment de la primera part de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La situació del fragment en l'argument de la novel·la.

b) La caracterització de l'oposició entre els dos personatges (feu atenció a l'adjectivació).

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

—Potser que em canviïs la roba? —diu, insegura.

—És clar —respon la Teresa anant cap a la porta—, entretant baixaré una estona a la cuina amb les noies, que ja és fosc i encara no hem dit el rosari.

S'atura un moment per escoltar la resposta de la Laura. És un toc de prova, per saber si la cunyada ho deixarà estar tot a fi d'anar amb ella a complir el seu deure de persona de bé. Però la Laura desempaqueta un barnús de color de rosa; i li respon distretament:

—Així, mentre esperem en Tomàs, escriuré a la meva cosina Maria per fer-li saber que ja hem arribat.

La Teresa se'n va sense fer soroll. La seva mà resseca, de senyora que no desdenya de feinejar com una minyona, mà de verge de quaranta anys, gira el pestell i tanca darrere seu amb suavitat conventual.

Tot just és a la part de fora que dubta un segon, i s'ajup a mirar pel forat del pany. Veu la Laura dreta al mig de la cambra, que ha començat a llevar-se el vestit. A la lluna del mirall, sota les irradiacions de la llum, compareix la nuesa rosada de la forastera, dins la lleu guarda de les robes íntimes, brodades, talment com la Teresa no hauria pogut sospitar-ne l'existència, ni menys que hi hagués cap dona prou poc escrupolosa per a vestir-s'hi. S'abriga amb les flonjors del barnús tebi, com si sortís del bany, i es contempla al mirall. El somriure li torna al llavi quan fa lluir el brillant de l'anell, a la manera d'una alosa 1 encisada. 2 Es posa la mà al pit, decanta el cap i s'estufa el cabell.

La Teresa ja en té prou. Es redreça, la boca contreta i la mà closa sobre el pit cast que no ha rebut mai el contacte del sol i ben poc de l'aigua. Tot baixant amb cautela l'escala, al punt en què s'adona de la Filomena, la dida, aturada a baix com qui espia, li diu amb veu dolguda:

—Déu ens guardi d'un ja està fet.

1. alosa: Tipus d'ocell. Per a atreure les aloses, els caçadors feien servir mirallets que reflectien la llum del sol.

2. encisada: 'encantada, captivada per encantament'.