Examen de Literatura Catalana Selectividad Cataluña 2023 · Setembre Serie 2

PRIMERA PART

1. Identifiqueu i exemplifiqueu els elements de L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol, que provenen del costumisme, i aquells que es relacionen amb el decadentisme i el simbolisme propis del Modernisme. [2,5 punts]

a)

b)

PRIMERA PART

2. Expliqueu què tenen en comú els personatges dels poemes de la secció «Visions» de Visions & Cants, de Joan Maragall, i per què l'autor anomena visions aquests poemes. [2,5 punts]

a)

b)

PRIMERA PART

3. Expliqueu l'estructura d' Antígona, de Salvador Espriu. Assenyaleu com està organitzada la trama en parts i identifiqueu els espais i el temps en què transcorre l'acció. Es valorarà que sapigueu comentar les novetats que Espriu aporta en relació amb les tragèdies antigues d'Èsquil i Sòfocles. [2,5 punts]

a)

b)

PRIMERA PART

4. Expliqueu sota quines identitats s'amaga Carola Milà a Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, i per què ho fa, i relacioneu aquestes identitats amb les seves diverses relacions amoroses. [2,5 punts]

a)

b)

SEGONA PART

Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8):

1. Comenteu el fragment següent de la segona part de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La situació d'aquest fragment en l'argument de l'obra.

b) El perquè de l'estada a les Aulines.

c) L'actitud de Teresa en relació amb Laura.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

La Teresa, darrere la finestra, veia anar i venir la Laura, mústiga, reflexiva, aturada mirant les feines de la sega d'un camp proper o, a les tardes, quan seia vora del roure mort, en la contemplació de les suavitats del vespre sobre els horts llunyans.

—Encara pensa en ell! —rumiava en un bruel d'ira sorda. Era inevitable; comprenia que, malgrat els milers de pams que separaven aquell home i aquella dona, el record els unia; que el pensament d'en Pere travessava tots aquells gruixos de muntanyes, potser el mar i tot, per anar a posar-se en aquella figura reclinada a la soca eixuta del roure, per besar-li la galta, després els llavis i després posar-li les mans a sobre…

La Teresa sentia enveja de la felicitat d'aquella dona odiada, la incomparable felicitat d'haver sabut desvetllar l'amor d'en Pere, aquell home impossible d'aconseguir, enyorat tants anys! Qui pogués canviar-se amb la forastera enemiga! Com havia de sentir-se feliç, la Laura, mal no pogués veure mai més l'absent, mal hagués de quedar-se enclotada fins a l'hora de la mort en aquell racó de les Aulines!

2. Comenteu el poema «Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen» de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a)

La forma mètrica del poema i l'estructura del contingut.

b)

La relació del poema amb el títol de la secció a la qual fa d'obertura («Avui les fades i les bruixes s'estimen»), amb atenció especial a la darrera estrofa del text.

c)

Els elements simbòlics que hi apareixen i, si s'escau, la relació que mantenen amb altres poemes del llibre.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

5 És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d'abella

i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,

10 com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que venen cap a mi

i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.