Examen de Literatura Catalana Selectividad Cataluña 2021 · Juny Serie 2

Expliqueu com està estructurat El cor quiet, de Josep Carner, quins temes es tracten principalment en cada secció i quina relació es pot establir entre els temes i el títol del llibre. Valoreu especialment les visions de la natura i el tractament de les edats de la vida.

Expliqueu com es manifesta a L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol, el conflicte entre l'artista i la societat. Exemplifiqueu-ho amb els personatges del Clown, Joanet i Zaira.

Expliqueu, a partir de les figures de Laura, Teresa i Beatriu, els models femenins a Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu present el sentit simbòlic dels noms Laura i Beatriu.

Expliqueu quines característiques literàries relacionen Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, amb la tradició de la novel·la picaresca i d'aprenentatge. Tingueu en compte que, al pròleg, la protagonista fa referència a la novel·la Moll Flanders, de Daniel Defoe.

SEGONA PART

Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8):

1. Comenteu el poema «En la mort d'un jove» de la secció «Intermezzo» de Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

El caràcter de la secció on s'inclou.

La forma mètrica i els recursos expressius en relació amb el significat.

Els elements que es poden relacionar amb el pensament vitalista de Maragall.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

En la mort d'un jove

Te'n vas anar amb aquell ponent dolcíssim...

Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.

Somreies a la força dels teus muscles

i glaties per* guerres i corones,

5 i tot de cop t'has esllanguit per terra

amb els ulls admirats...

Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora!

Aquell teu primer vel, quan el llançares

damunt de l'hèroe en flor, tots somriguérem

10 sota els plors estroncats, que una serena

va començar a regnar en el pit i el rostre

del moribund. L'alè anava i venia

suament emperesit, fins que esperàrem...

I no tornà... Llavores esclataven

15 més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...

Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...

* glaties per: 'desitjaves, anhelaves'.

Segona part

2. Comenteu aquest fragment de la narració «El meu amic Salom», de la primera part del volum Narracions, de Salvador Espriu. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

La veu i el contingut narratius.

El personatge de Salom.

La visió crítica de la realitat política i social.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

El meu amic Salom

«Sí», va dir el meu amic Salom, de Konilòsia (una observació aclaridora per al bon francès: aquella exòtica terra cau entre Rarotonga i la mar del Somni). «Sí, ara soc feliç, però m’ha costat.» I ens explicà la història de les seves lluites. «Vaig néixer», contava, «fa quaranta-cinc anys en una gran ciutat de Konilòsia. Vosaltres, que sou d’un país normal, entendreu amb dificultat el que passa en aquella remota contrada. Els konilosians, gent d’una història gloriosa, altrament com les històries glorioses de tothom, varen rodolar i encara rodolen per un pendent d’una decadència inacabable. Són desconfiats, gasius 1 i pobres. Tracten el patrimoni col·lectiu, tant l’espiritual com el material, amb la més grossa de les indiferències. Ara es creuen un poble en absolut inferior, ara adopten una actitud d’una suficiència ridícula. Els konilosians no llegeixen mai res, no saben res, no els interessa res, però que Déu et guardi de topar un konilosià erudit, que també n’hi ha, perquè veuries com barreja Goethe amb l’antologia del disbarat. Són envejosos i mesquins, elogien el poderós i el mediocre, no toleren el talent ni la independència de caràcter, i qualsevol estranger esnob descobreix de tant en tant algun valor konilosià oblidat i secular.»

En arribar aquí, Salom va fer una petita pausa, però reprenia de seguida la narració:

«Com us deia, jo vaig néixer a Lavínia, una gran ciutat i el focus nacionalista dels lavinians, els quals constitueixen un grup a part dintre Konilòsia. Tenen una llengua diferent i tots els defectes konilosians, tanmateix augmentats. Els lavinians es dediquen al comerç, a una primària i grofolluda 2 explotació fabril i a l’exercici de l’advocacia, que engreixa i ensagina 3 la nostra abundosa fauna eixerida i llesta. Els lavinians són els rics de Konilòsia.» [...] «Era estudiós, em voltava sempre de llibres. La gent em començava a mirar de reüll, però em lloava amb la boca petita, que és el gran estil de Lavínia, tot el que podia.

—I què serà, el bon minyó?

—Advocat, com el pare.

I em vaig graduar d’advocat.

—Ara a exercir —va dir el meu pare.

Però les lectures m’havien capgirat el cervell.

—No, papà —li vaig respondre—. No m’agrada el dret, penso volar més alt.

—Que potser faràs de comerciant? —preguntà amb un bri d’esperança el meu progenitor.

—No, vull reformar Lavínia, Konilòsia i totes aquestes coses.

—T’ensorraràs, gandul —va dir el meu pare.

Jo vaig somriure amb suficiència. I em vaig ensorrar.»

[...]

1. gasius: 'avars'.

2. grofolluda: 'basta'.

3. ensagina: 'unta de greix'.