El Realisme i Caterina Albert (Víctor Català)

Actualitzat el · AprenAI

Apunts sobre el moviment del Realisme, el seu desenvolupament i manifestacions als Països Catalans, i la figura literària i obra de Caterina Albert (Víctor Català).

Literatura Catalana · Selectivitat (PAU Catalunya)

4 pàgines · 3 temes · 8 flashcards · 6 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Realisme · p. 1
  2. 2. El realisme literari als Països Catalans · p. 2
  3. 3. Caterina Albert (Víctor Català): excepcional i singular escriptora · p. 3-4

1. Realisme

Flashcards

Defineix realisme literari.
Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, sense concessions a l'embelliment o a la idealització.
Què expressa el concepte flaubertià de «cop d'ull mèdic de la vida»?
La condició del nou narrador com a observador rigorós de la realitat i analista clínic de les nafres socials.
Quins són els antecedents històrics de la novel·la realista?
La novel·la picaresca i la novel·la sentimental del segle XVIII.

Preguntes tipus test

  1. Quin corrent de pensament i quin desenvolupament científic van impulsar l'actitud d'observació rigorosa dels escriptors a partir de 1850?
    • a) L'idealisme alemany i l'aparició de la teoria psicoanalítica.
    • b) L'existencialisme i l'estudi de la sociologia contemporània.
    • c) El racionalisme cartesià i l'avanç de l'astronomia clàssica.
    • d) El positivisme filosòfic i el progrés de les ciències naturals.

    Resposta: d) El positivisme filosòfic i el progrés de les ciències naturals.. Després de 1850, la difusió del positivisme i el progrés assolit per les ciències naturals van portar els autors a adoptar un mètode d'observació científica de la societat.

  2. Per quina raó la frontera entre el realisme i el naturalisme esdevé especialment confusa en certes literatures?
    • a) Perquè tots dos corrents van arribar des de l'estranger com a influència forana sense una clara separació.
    • b) Perquè els autors francesos van publicar manifestos que unificaven expressament totes dues escoles.
    • c) Perquè l'Església va censurar les definicions teòriques impedint qualsevol debat estètic als diaris.
    • d) Perquè el naturalisme va substituir el teatre mentre que el realisme es va limitar únicament a la poesia.

    Resposta: a) Perquè tots dos corrents van arribar des de l'estranger com a influència forana sense una clara separació.. La frontera resta indecisa sobretot en les literatures que van rebre ambdós corrents com una influència forana i mai clarament separats entre si.

  3. Quina característica singular diferencia la novel·la realista anglesa respecte a models d'altres països?
    • a) El manteniment de la tradició sentimental i de costums amb un marcat to moralitzador.
    • b) L'eliminació total de la moral victoriana a favor d'un determinisme biològic absolut.
    • c) La influència del teatre escandinau en el tractament dels diàlegs i l'escenografia.
    • d) L'adopció primerenca de l'escenografia romàntica com a base exclusiva de l'acció narrativa.

    Resposta: a) El manteniment de la tradició sentimental i de costums amb un marcat to moralitzador.. A Anglaterra, la novel·la realista no es va desfer de la tradició sentimental i de costums, fortament influïda pel to moralitzador propi de l'època victoriana.

2. El realisme literari als Països Catalans

Flashcards

En quina dècada es manifesta plenament el realisme com a moviment literari català?
Decenni de 1880-90.
Qui són els dos crítics literaris que formulen el naturalisme atenuat a Catalunya?
Josep Yxart i Joan Sardà.
Qui és el novel·lista més significatiu del naturalisme català?
Narcís Oller.
Quin moviment sorgeix el 1892 posant en crisi la base positivista realista?
El Modernisme.

Preguntes tipus test

  1. Per quina raó principal la novel·la realista catalana del decenni 1880-90 va quedar sovint al marge dels postulats del naturalisme ortodox?
    • a) A causa de la manca absoluta de crítics teòrics que defensessin el corrent naturalista.
    • b) Perquè va refusar totalment incorporar descripcions de la realitat i canvis socials rurals.
    • c) A causa de la intenció moralitzant, el confessionalisme i l'idealisme dels seus autors.
    • d) Perquè els autors van centrar tota la seva atenció a retratar les revoltes del proletariat.

    Resposta: c) A causa de la intenció moralitzant, el confessionalisme i l'idealisme dels seus autors.. Autors com Josep Pin i Soler o Dolors Monserdà es van situar al marge del naturalisme a causa de la seva intenció moralitzant o instructiva, el confessionalisme i l'idealisme.

  2. Quin paper va tenir el costumisme en el desenvolupament de la narrativa realista als Països Catalans?
    • a) Va obrir pas a renovar el llenguatge i a incorporar tècniques descriptives a la novel·la.
    • b) Va rebutjar el tipisme local per afavorir exclusivament una anàlisi social global.
    • c) Va consolidar per primer cop l'estudi sistemàtic del món obrer i de la societat industrial.
    • d) Va culminar el trencament definitiu amb l'estètica i la nostàlgia del Romanticisme.

    Resposta: a) Va obrir pas a renovar el llenguatge i a incorporar tècniques descriptives a la novel·la.. Malgrat el seu tipisme, fragmentarisme i nostàlgia romàntica, el costumisme va obrir el camí a la renovació lingüística i a la introducció de tècniques descriptives.

3. Caterina Albert (Víctor Català): excepcional i singular escriptora

I 1 flashcards i 1 preguntes més al document.

Text del document

INSTITUT TARRAGONA - LITERATURA CATALANA Realisme Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, en obres literàries i artístiques, sense concessions a l’embelliment o a la idealització. En literatura, el realisme apareix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novel·la romàntica i esdevindrà escola, definida a França i irradiada arreu fins a l’època actual. Cal cercar-ne els antecedents en la novel·la picaresca i en la novel·la sentimental del segle XVIII. Però és amb els romàntics que el realisme s’obre camí, pròpiament, amb el propòsit de descriure una societat.

Després del 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen en els escriptors que prenen una actitud de rigorosa observació i es plantegen un problema d’escola (com Emilia Pardo Bazán en el pròleg a la seva primera novel·la, 1881). Gustave Flaubert és l’ideòleg del realisme literari. Flaubert s’impregna d’ideologia positivista i estudia fisiologia, anatomia i patologia i així adquireix el que ell mateix en diu «el cop d’ull mèdic de la vida». L’expressió flaubertiana dona la dimensió exacta del nou narrador, observador de la realitat, però també metge de les seves nafres.

L’accentuació d’aquest sentit denunciador de les plagues socials conduirà al naturalisme, que s’inicia cap al 1880. La frontera entre realisme i naturalisme restarà, per tant, sempre indecisa, indecisió encara més evident en les literatures que reben ambdós corrents com a influència forana i mai clarament separats. La literatura francesa defineix com a realistes Gustave Flaubert i Alphonse Daudet. La novel·la realista anglesa no es desfà de la seva tradició de novel·la sentimental i de costums, profundament marcada pel caire moralitzador de l’època victoriana. Charles Dickens, William Makepeace Thackeray i George Eliot donen el to del segle.

Una clara influència francesa produeix a Rússia novel·listes de la talla de Fiódor Dostojevskij, Lev Tolstoi i Ivan Turgenev. En la literatura castellana la novel·la realista té com a exemple de primera fila Benito Pérez Galdós, Emilia Pardo Bazán, Leopoldo Alas, José María de Pereda i Juan Valera. Sota la influència del realisme adquireix una força extraordinària el conte, la narració curta. El teatre rep també la influència realista de la novel·la i adquireix un to polèmic enfront de la retòrica i l’escenografia romàntiques, de les quals no es desfà mai del tot. Cal partir de H. Ibsen i J. Strindberg per a desembocar en un teatre de clara denúncia social (G. Hauptmann i S. O'Casey).

INSTITUT TARRAGONA - LITERATURA CATALANA El realisme literari als Països Catalans Als Països Catalans, el realisme tingué les seves primeres manifestacions en el costumbrisme, el qual, malgrat la visió fragmentària de la societat, de l’interès exclusiu pel tipisme i de l’actitud nostàlgica que el connecten amb el Romanticisme, obrí el camí a la renovació del llenguatge i a la incorporació de les tècniques descriptives a la novel·la.

Pròpiament, però, el realisme com a moviment literari no es manifestà fins el decenni de 1880-90, quan la novel·la, gènere considerat el més apte per assolir la plena reproducció de la realitat, començava a arribar, escrita en català, a unes mínimes possibilitats d’autors, editors i públic.

El realisme triomfà com a rèplica a l’idealisme i al retoricisme dels romàntics i amb el propòsit, extret de la teoria exposada per Balzac al pròleg a La Comédie humaine, de reproduir la vida quotidiana de la societat contemporània, per bé que, a la pràctica, centrà els seus temes en els canvis de costums i relacions socials provocats per l’ascenció de la burgesia i ignorà, generalment, l’aparició del proletariat. Aquesta és la temàtica inherent a l’obra novel·lística de Josep Pin i Soler, Dolors Monserdà de Macià i, encara, d’altres, que, com Carles Bosch de la Trinxeria i Marià Vayreda, descriuen la societat rural catalana en aquells moments de crisi i de transformació social.

La intenció moralitzant o instructiva, el confessionalisme i, sovint, l’idealisme d’aquests autors, els situà al marge del naturalisme, que era formulat a Catalunya, més o menys atenuat respecte al francès, pels crítics Josep Yxart i Joan Sardà, i que trobava en Narcís Oller el seu novel·lista més significatiu. El realisme provocà, a més, una important renovació teatral, especialment per l’adopció de la prosa en les obres d’Albert Llanas, Pin i Soler, Joaquim Riera i Bertran i, en part, d’Àngel Guimerà i afectà, fins i tot, la poesia (J.M. Bartrina, Apel·les Mestres, etc).

L’aparició del Modernisme, el 1892, tot i que posà en crisi la base positivista, no significà la desaparició de les tècniques realistes, les quals, més o menys renovades, van perviure en l’obra narrativa de Raimon Casellas, Víctor Català, Bertrana, Pous i Pagès i Josep M. Folch i Torres, entre d’altres, fins que foren desbancades pel Noucentisme. La reaparició de la novel·la, a partir del 1925, comportà novament la presència de tècniques realistes i naturalistes, especialment en l’obra de Josep Maria de Sagarra i de Sebastià Juan Arbó.

Ja en els anys trenta el realisme prengué connotacions polítiques i socials i desembocà en el moviment del realisme històric vers la fi del decenni dels cinquanta. INSTITUT TARRAGONA - LITERATURA CATALANA Caterina Albert (Víctor Català): excepcional i singular escriptora Caterina Albert i Paradís, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català, neix a L'Escala (Alt Empordà) l'11 de setembre de 1869 i hi mor el 27 de gener de 1966. Filla d'una important família de propietaris rurals, el seu pare esperonà les seves afeccions artístiques. Ben aviat comença a pintar i a escriure. Se subscriu a La Renaixença, diari i revista, i compra revistes satíriques i llegeix tota mena de llibres.

Segons afirma ella mateixa, va escriure "Parricidi" —narració inclosa en els Drames rurals— a l'edat de catorze anys. Es dona a conèixer amb el monòleg teatral La infanticida que és distingit als Jocs Florals d'Olot el 1898, però l'escàndol que es produí arran de saber-se que n'era autor una "senyoreta de l'Escala", la determinà a amagar la seva identitat sota un pseudònim masculí i a censurar l'obra que no va ser representada fins l'any 1967, al Palau de la Música Catalana, com a homenatge pòstum a l'escriptora. Coincidint amb el Modernisme, el 1902 publica Drames rurals, un recull de relats, amb dibuixos fets per la mateixa autora, que constitueix la seva irrupció a la narrativa catalana.

L'èxit i el reconeixement foren immediats i durant anys aquest títol designà el gènere breu de temàtica rural i acció violenta. Li seguiren Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra. Després de la publicació de Drames rurals (1902), manté correspondència amb Joan Maragall, autor que li retreu la visió negativa que ofereix de l'existència, però l'autora es manté en la seva postura; més tard Maragall es doblega al geni de l'escriptora. També manté una estreta relació literària amb Narcís Oller i Àngel Guimerà entre altres escriptors del moment.

Tot i descobrir la seva identitat, Caterina Albert sempre intenta que es diferenciï la seva vida personal de la literària, amb el nom de Víctor Català. Construeix acuradament la seva actuació pública, mentre preserva la seva intimitat rere la màscara de senyoreta de casa bona, que no passa de ser una aficionada de la literatura. Una actitud coincident amb d'altres grans escriptores del segle XIX europeu. Tanmateix, la solteria persistent i la força expressiva qualificada de "viril" van propiciar una certa llegenda fruit de la sorpresa i el malestar dels crítics davant la dona que escriu.

Des del principi, la temàtica recurrent entorn de la dona i el món rural traspua una visió amarga de l'individu i la societat, lluny d'idealitzacions bucòliques i profundament arrelada a la terra, que cal relacionar amb Maupassant i Ibsen. Es tracta del determinisme naturalista juntament amb una concepció simbòlica que remet a un fatalisme còsmic que engloba i domina el sentit de la vida humana. La infanticida, que ja recollia aquests trets, ha estat considerada un antecedent de Solitud.

1 INSTITUT TARRAGONA - LITERATURA CATALANA De les primeres obres, destaquen els poemaris El cant dels mesos (1901) i el Llibre blanc (1905) i 4 monòlegs en vers (1901), volum que inclou La tieta, Pere Màrtir, La Vepa i Germana Pau. Alguns d'aquests monòlegs són considerats peces de teatre, i, de fet, han estat representats. Tanmateix, el que dona renom a l'escriptora és la seva obra narrativa, especialment els llibres Drames rurals, Caires vius i Solitud. La publicació, el 1902, de Drames rurals inicia la gran època de producció de Víctor Català com a narradora, que és rebuda amb entusiasme.

La unitat del recull és causada pel caràcter rural dels drames, marcats tots per la violència, la mort o l'embogiment. La novel·la Solitud apareix com a fulletó de la revista Joventut entre els anys 1904 i 1905. El 1909 es publica la tercera edició, la definitiva, amb la qual obté el premi Fastenrath, en la seva primera convocatòria, als Jocs Florals de Barcelona. Solitud pretén ser un drama rural més extens, amb major deteniment i detall. El tema és la recerca de la individualitat, i de la possibilitat d'assolir una existència separada i lliure per a la dona.

L'estructura de l'obra queda encerclada en el cicle temàtic que suposa el viatge iniciàtic de la protagonista, representat per una pujada i una davallada a la muntanya. La novel·la ha esdevingut un text clàssic de la narrativa catalana i ha estat traduïda a set llengües, fins i tot se n'ha fet una versió teatral (1954) i dues adaptacions cinematogràfiques. En tota l'obra de Caterina Albert sovintegen les referències a la situació de la dona i, particularment, a la seva marginació per raons de sexe. En aquest sentit els temes que inaugura són: l'expressió del desig femení, la crítica a la institució del matrimoni, les relacions entre dones, la maternitat, la solitud o la vellesa.

Té plena consciència del que pretén i aquest fet, juntament amb els pròlegs que encapçalen els reculls, dona idea d'una autora sagaç, independent i plenament innovadora. Després d'un període de silenci, provocat per la marginació dels noucentistes, l'Editorial Catalana, dirigida per Josep Carner, li publica La mare Balena i, posteriorment, Un film (3.000 metres) (1926) i Contrallums (1930). Després de la guerra civil, arriben els reculls Vida mòlta (1949) i Jubileu (1950). També publica Mosaic, III (1946), volum d'articles escrits des de 1903 que descriuen aspectes autobiogràfics. Constitueix un testimoni important per acostar-nos als problemes que hagué d'afrontar com a escriptora.

El 1951 veu publicades les seves Obres completes a Editorial Selecta, amb pròleg de Manuel de Montoliu. La segona edició de 1972 inclou un text important de Maria Aurèlia Capmany titulat Els silencis de Caterina Albert. Des d'aleshores, s'han anat succeint les edicions i estudis a la seva obra. Més recentment, les lectures des de la perspectiva dels estudis de gènere han enriquit i il·luminat les interpretacions anteriors.1 1 Informació extreta del web de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). 2

Més apunts de Literatura Catalana

Exàmens, temes i apunts de Literatura Catalana

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Institut Tarragona · Exámenes y apuntes de Institut Tarragona

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat