Text del document
1. NOUCENTISME a) Josep Carner: «A un auró», Poesia (1957) Farà aviat un any que cada dia Encavalcament et veig per la finestra al meu costat, oh noble auró d'un jardinet, que muntes Apòstrof / Personif. / Encavalcament més alt que no el teulat! Comparació T'he vist perdre la fulla, trasmudar-te Paral·lelisme (v. 9) / Encavalcament de gronxada pintura en fi dibuix: Hipèrbaton gran pomell d'angles, dominant el ròssec Encavalcament de fulles en garbuix. T'he vist, en afermada primavera, movent a flocs el teu ramatge espès, i entaforant-hi més de cinc finestres Polisíndeton i retallant-ne tres.
Ja encambres dues merles amoroses; gais, pluja i vent vanen ton delit; Enumeració mous fulles fosques i arracades tendres i el sol juga amb ta nit. Personificació I en l'alt escaig de la claror del dia, quan als carrers la fosca, s'ajaçà Encavalcament dalt de ton cim els falciots fressegen Hipèrbaton / Encavalcament com dalt d'un campanar. Comparació Sovint em veus entre papers i llibres, arraconats de la cortina els plecs, Hipèrbaton o cercant ton consol en la fatiga Anàfora o solament perplex. Tu vas dir-me en hivern: —He de reviure; Personificació (dialoga amb l'arbre) tu no m'hauries d'envejar aquest do: ara, en el fred i amb testa esblanqueïda, encara dones flor—.
Oh noble amic sobre lilàs i hortènsies! Exclamació Si algú roba el meu nom, temps a venir, que no retreguin una tasca incerta, sinó el teu cor veí. TEMA: el poeta fa una reflexió moral i existencial a través de l'arbre, a qui sembla que té enveja. Cal tenir en compte l'exili: enyorança cap a Catalunya. És un poema de versos decasíl·labs, excepte el 4t que és hexasíl·lab). b) Maria Antònia Salvà: «Talaiots», Lluneta del pagès (1952) Hi ha un racó de la marina Encavalcament que té mon cor encativat: Personificació / 'Encisat' ullastres vells i soledat 'oliveres verdes' i cards ressecs d'aguda espina.
Entre els ullastres centenaris Encavalcament (a tota l'estrofa) qualque bordall de magraner 'rebrot' bada soliu en l'arrecer ses flors roents com encantaris. Comparació Per l'enderroc d'una paret, Hipèrbaton (amb el vers següent) talment armats que fessin guarda, aguaiten punxes de donarda Encavalcament que mai doblega vent ni set. I uns talaiots allà escampats Encavalcament en llur decrèpita ruïna, pel sec terrer de la marina Encavalcament semblen ossams mal soterrats. Comparació (tota l'estrofa) La ment es perd dins la foscor. Personificació Qui mai dirà com fou la vida Encavalcament d'aquella gènera extingida Encavalcament pel temps remot de l'antigor? Pregunta retòrica (v.
18-20) Un negre corb que l'aire bat Epítet / Encavalcament al talaiot son vol atura; Hipèrbaton d'un alt cairell de roca dura Encavalcament un mot d'enigma s'ha esbombat. Hipèrbaton Misteriós, l'aucell en dol Encavalcament ha dit un mot d'estrany llenguatge; Personificació / Hipèrbaton i fuig el corb. I aquell paratge Encavalcament / Polisíndeton roman més mut i més tot sol. TEMA: fa una descripció detallada del paisatge, concretament dels talaiots (construcció cònica de pedra). c) Josep Carner (1884-1970), El cor quiet, Els fruits saborosos A El cor quiet, mostra la seva maduresa poètica i evita el tema amorós.
Consta de vuitanta- tres poemes distribuïts en cinc seccions: Les nits, Els arbres, Les estampes, Les adreces i L'assenyament. El poeta i la naturalesa que ell contempla serien els dos angles que en formen la base: tot el creat. En el vèrtex hi ha Déu, que els crea i els manté, i s'hi revela. A Els fruits saborosos, Carner associa la quotidianitat amb referents clàssics a partir d'una xarxa de símbols. Són divuit que té com a pretext un fruit que relaciona amb una etapa de la vida.
d) Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver) (1899-1986), Ball robat, La fam Ball robat és una obra de teatre, una comèdia psicològica que fa una reflexió sobre l'existència humana a través de la vida de tres parelles burgeses. Abans de celebrar el desè aniversari de matrimoni, tres parelles es troben i enyoren l'anhel irrealitzat d'haver pogut ser feliços amb un cònjuge diferent del seu. La situació acaba el dia de la celebració, quan, descoberta aquesta situació, no sols els cònjuges respectius surten reconciliats, sinó que dos components d'aquestes parelles, aparentment d'opinions irreconciliables, acaben constatant la certesa que, canviades persones i circumstàncies, tant se valdria.
Retrata la hipocresia de la societat de l'època. La fam ofereix una nova visió d'una Barcelona revolucionària (revolució obrera) que s'enfrontava a les forces que venien de fora. L'obra retrata un triangle amorós entre un sindicalista, una dona tradicional i un idealista anarquista. Quan la guerra esclata a la ciutat on té lloc l'obra –no es diu el nom, però recorda a Barcelona–, Nel té el deure de gestionar la resta de sindicalistes, però és un covard i no pot fer-ho, per això és rellevat per Samsó, que més endavant també mostra la seva incapacitat quan comença a pensar només en ell mateix.
L'obra s'ha considerat alhora un treball revolucionari, però amb una crítica del socialisme i l'anarquisme. e) Josep M. de Sagarra (1894-1961), El cafè de la Marina És teatre versificat, en vers blanc, sense rima, per tal d'aproximar-se al llenguatge corrent de l'ambient que s'hi retrata: la llengua dels pescadors empordanesos. Hi ha el triangle Caterina-Claudi-Bernat, propietària-pescador-estranger, síntesi de l'univers dramàtic. Presenta un cafè mariner on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar.
La seva tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa amb Rafel, un jove pescador, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen al cafè on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà casar-se amb un desconegut marxant de peix de Banyuls de la Marenda, un conegut del seu pare, més gran que ella, que freqüenta la taverna. Mentrestant, es va desenvolupant un amor secret i latent envers Claudi, un pescador geniüt i alcohòlic que vol anar-se'n a Amèrica perquè no veu futur al poble. Al final, tot se soluciona amb el casament entre ells dos, que havien estat presentats com a dos perdedors durant tota l'obra.