Guia d'Estudi: Anàlisi Sintàctica i Gèneres Literaris Catalans

I 84 flashcards i 56 preguntes més al document.

Text del document

Continguts que entren a l'examen Oració simple 1. Troba el verb i marca'l com a N (nucli) del predicat. 2. Subjecte: Com trobar-lo: Pregunta al verb: "Qui?" pot ajudar, però no és una prova fiable Prova 100% segura: Concordança verbal si canvies persona/nombre del verb, el sintagma que també canvia és el subjecte. L'estructura del subjecte sempre és: Determinant(s) + Nucli (nom) + CN (complement del nom). No comença mai per preposició, excepte entre i fins a. EXEMPLE: La decisió del jurat sorprèn tothom / Aquestes dades confirmen la hipòtesi inicial. 3. Predicat: Tot el que no és subjecte és predicat.

Tipus de predicat: PREDICAT NOMINAL (PN) PREDICAT VERBAL (PV) a) Verb copulatiu: ser, estar, semblar. - Necessita sempre un Atribut (SAdj, SAdv, SN, SPrep amb "de"). - Prova de l'atribut: substitució per HO. - Estructura: SV (verb copulatiu + atribut) - Amb qualssevol verb no copulatiu. - Estructura: SV (nucli verbal) + complements (CD, CI, CC, CRV, CPred) 4. Localitza els nuclis i sintagmes Els nuclis NO poden ser: preposicions, conjuncions, determinants, interjeccions. Cada sintagma té una funció dins l'oració. 5. Complements del predicat: Quin complement és? Com reconèixer-ho? Exemples: C. DIRECTE a) Pregunta Què? al verb NO sempre fiable. b) Substitució per en / el / la / els 1.

He corregit tots els exercicis. 2. Llegiran la novel·la obligatòria aquesta setmana. / les. c) Mai porta preposició. 3. Han construït un pont enorme. C. INDIRECTE a) Preguntar A qui? / Per a qui? b) Substitució per li / els. c) Sempre introdueix amb a o per a. 1. Li donaré el treball al professor. 2. Han enviat una notificació als alumnes. 3. Explica-ho als teus pares. C. CIRCUMSTANCIAL On? CCL Quan? CCT Com? CCM Amb qui? CCCom Amb què? CCIns Per què? CCCausa Per a què? CCFin Quant? CCQ Si el treus, l'oració continua sent correcte, només perd informació. Sovint el CPred sembla un CCM, però no pot ser-ho, perquè: El CPred concorda amb el subjecte o amb el CD. El CC no concorda mai.

A) Lloc (CCL): Ens trobarem a la biblioteca. B) Temps (CCT): Ens veurem demà al vespre. C) Manera (CCM): Va respondre molt amablement. D) Quantitat (CCQ): Dorm molt últimament. E) Companyia (CCCom): Vaig viatjar amb els meus amics. F) Instrument (CCIns): Va tallar el pa amb un ganivet. G) Finalitat (CCFin): Estudia per a aprovar selectivitat. H) Causa (CCCausa): Ha plorat perquè està cansada. C. RÈGIM VERBAL Sintagma preposicional que el verb demana obligatòriament No es pot eliminar. Per diferenciar-lo d'un CC: a) Primer prova totes les preguntes de CC. b) Si cap funciona és CRV. 1. Depenem del teu suport. 2. Confiem en tu. 3. Insisteixen a seguir el protocol. 4. Es van adonar del problema.

C. PREDICATIU Sembla un CCM adjectiu, però concorda amb subjecte o CD. Complementa alhora el verb i el subjecte o CD. A) CPred del subjecte 1. Els atletes van arribar exhausts. 2. La Laia va sortir contenta de l'examen. B) CPred del CD 1. Han pintat la porta blava. 2. Considero la decisió injusta. C. ATRIBUT Obligatori dels verbs copulatius (ser, estar, semblar). Aporta una qualitat, estat o identificació del subjecte. Sense atribut, no hi ha predicat nominal. 1. La situació és preocupant. Atribut: "preocupant" (SAdj) 2. El resultat sembla de ficció. Atribut: "de ficció" (SPrep) 3. Les respostes estan dins. Atribut: "dins" (SAdv) 4. La Mireia és professora.

Atribut: "professora" (SN) Pronominalització 1. Apostrofació dels pronoms febles: Regla general Quan cal apostrofar, l'apòstrof va sempre el més a la dreta possible. a) Exemples: Me'l dóna Me l'obre Se'n riu Se n'oblida Me'l compraré i me l'enduré. b) Pronoms que NO s'apostrofen mai: us, li, les, ho, hi 2. Combinació del CI + CD Quan el CI és singular: transformació en hi i inversió d'ordre. En la major part del català estàndard: a) li + el = l'hi b) li + la = la hi c) li + els = els hi d) li + les = les hi e) Exemples: i) Dóna el llapis al noi. L'hi dóna. ii) Dóna la ploma al pare. La hi dóna. iii) Dóna els llibres a l'Anna. Els hi dóna. iv) Dóna les plomes a l'Eva. Les hi dóna.

SUBSTITUCIÓ DELS COMPLEMENTS: TIPUS DE COMPLEMENT PRONOM EXEMPLE C. Directe Definit el, la, els, les Ell porta els meus llibres Ell els porta C. Directe Indefinit en Compra llibres En compra C. Directe Neutre ho Mira això Mira-ho C. Indirecte Li Dóna el llibre al seu amic Li dóna el llibre. C. Indirecte Els Dóna el llibre als seus amics Els dóna el llibre. C. Indirecte -los (darrere del verb) No puc donar els llibres als meus amics No puc donar-los els llibres. Atribut definit (precedit d'article) el, la, els, les La Marta és la cosina La Marta l'és. Atribut adjectiu, Sprep, SN indefinit ho El llibre és de la Joana El llibre ho és.

CRV i CC en En cansen de treballar Se'n cansen CRV i CC hi Treballen a l'estació Hi treballen C. Predicatiu en Es fa membre del club Se'n fa C. Predicatiu hi He quedat de pedra Hi he quedat OBSERVACIONS: 1. No tots els CC es poden substituir (ex: CC de Temps). 2. El CC de mode s'ha de substituir sempre pel pronombre hi, encara que vagi introduït per la preposició de: Vaig de bòlit Hi vaig. Oracions coordinades 1. Oracions juxtaposades a) Són oracions independents que s'uneixen sense nexes, només amb signes de puntuació (coma, punt i coma, dos punts). Exemples típics: Ens hem llevat 2. Oracions coordinades a) Són proposicions independents però unides per un nexe coordinant.

TIPUS D'ORACIONS COORDINADES 1. Copulatives Indiquen addició o suma. Nexes: i, ni Ex.: Els alumnes canten i ballen. 2. Disjuntives Presenten una alternativa: elements que s'exclouen. Nexes: o, o bé, o sino Ex.: Apunta't a un lloc o a un altre. 3. Distributives Alternança d'accions sense exclusió. Estructures: ara… ara…, tant… com…, així… com…, qui… qui…, que… que…, l'una… l'altra…, mig… mig… Ex.: Adés riu, adés plora. 4. Adversatives Indiquen contrast, oposició. Nexes: però, tanmateix, sinó (que), altrament, en canvi, amb tot, malgrat això, per contra… Ex.: Li agrada però ho dissimula. 5. Continuatives Indiquen continuïtat o successió d'idees.

Nexes: doncs, a més, d'altra banda, encara, així mateix… Ex.: Ens va dir la seva. A més, va insistir… 6. Explicatives Aclareixen o expliquen el que s'ha dit. Nexes: és a dir, o sigui, això és Ex.: Està incomplet, és a dir, cal revisar-lo. 7. Il·latives Indiquen conseqüència lògica. Nexes: doncs, per tant, així, en conseqüència… Ex.: Fa sol, doncs sortirem a passeig. ELS DIALECTES GEOGRÀFICS DE LA LLENGUA CATALANA 1. El català oriental: Inclou els parlants de les varietats geogràfiques dels territoris situats a l'est de Catalunya, Catalunya del nord, Illes Balears i l'Alguer. a. Català Rossellonès o Septentrional Caract. Morfosintàctica Caract.

Lèxica Canvis de gènere per influència del francès (la fred, la dolor). Manteniment de paraules en desús en altres territoris ca (gos), urçol (mussol). La 1a persona del present d'indicatiu acaba en -i: jo parli, jo canti… Occitanismes freqüents peirer (manobre), atudar (apagar) No Pas: Jo no ho sé pas. Influència lèxic francès: voitura (cotxe), buata (capsa) Anteposició dels pronoms al infinitiu o al gerundi No vulguis te pensar que no t'estimi. - Meu/Meua, Teu/Teua, Seu/Seua… - Ús col·loquial els possessius llur/llurs, que signifiquen "el seu/els seus" llur casa. - b. Català Balear Caract. Morfosintàctica Caract. Lèxica Ús de l'article salat (es/sal's): es cotxo, s'homo, sa casa.

Presència català occidental: arena (sorra). L'article és en/n/n': na Candela, en Isaac. Trempar (amanir), nígul (núvol), doblers (diners). Conservació de les formes plenes dels pronoms (me/te/mos/nos) mos preocupam. - Manca desinència verbal primera persona present indicatiu: jo consider, jo tem. - Manteniment vocal temàtica /a/ en primera i segona persona del plural del present de subjuntiu: cobresc. - Accent tònic en pronoms de combs. verbals estimar-té. - Mi Jo: Vine amb jo. - c. Català Central Caract. Morfosintàctica Caract. Lèxica L'article determinat = el/la, els/les i el personal = en/na. Castellanització: pasillo, tocino, borrador, despedida.

Primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs que acaben en o es pronuncia u condueixu, perdu, acceptu. Occitanismes freqüents peirer (manobre), atudar (apagar) La quasi desaparició de l'ús dels temps verbals del passat simple jo canti/vaig cantar Influència lèxic francès: voitura (cotxe), buata (capsa) d. Català Alguerès Caract. Morfosintàctica Caract. Lèxica Ús col·loquial els possessius llur/llurs, que signifiquen "el seu/els seus" llur pare. Pervivència de molts arcaismes: froment (blat), fontana (font), colgar-se (estirar-se al llit) Nosaltros/Nosaltres, Vosaltros/Vosaltres Influencia del sard: anca (cama), cascar (badallar).

/va/ al final de tots els imperfectes d'indicatiu: sentiva. Influència de l'italià: assai (molt), màquina (cotxe), sècol (segle), pranzo (dinar) /si/ en imperfet subjuntiu: sabessi, sabessis. Existencia de castellanismes: averiguar (esbrinar), mesa (taula), feo (lleig). Ús de les formes plenes dels pronoms me, te, se, ne, nos, vos, lo, los, la, les nos dona. - Present d'indicatiu del verb ésser és: só, sés, és, sem. - Desaparició del passat simple o perifràstic i substitució pel perfect (só vengut vaig venir). - Manteniment dels plurals arcaics (hòmens homes). - 2.

El català occidental: Inclou els parlars de les varietats geogràfiques situades a Andorra, els territoris pirinencs de l'oest, la Franja de Ponent i valencia. a. Català nord-occidental Caract. Morfosintàctica Caract. Lèxica La primera persona singular del present indicatiu es pronuncia amb o jo camin/o/. Hi ha moltes paraules compartides amb el valencià: corder (xai), romer (romaní, timó (farigola). La tercera persona singular del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació es pronuncia amb /e/ ell cant/e/. Persistència de diversos mots provinents del català medieval: arena (sorra), bes (petó), parèixer (semblar).

Pèrdua de v en terminació d'imperfect d'indicatiu en verbs de primera conjugació cant/e/. - Acabament en -e de primera persona del present de subjuntiu de verbs de 1ra conjugació jo trob/e/. - Verbs incoatius: servixio, vestixo. - Ús de pronoms febles plens (me, te, se, mos, vos, se) davant de verbs: me dius. - b. Català Valencià Caract. Morfosintàctica Caract. Lèxica Demostratius: este, estos, esta i estes i eixe, eixos, eixa i eixes. Arcaisme: fiçó (agulló), albir (arbitri), alifac (dolor), benifets (beneficis)... Possesius: meu, meua, teu, teua'… Mostres del llegat sarraí: assut (embassament), moixama (llom de tonyina), almund (mesura del gra).

Noms de persona sense article: Ahir va venir Empar a Paraules pròpies habituals: safanòria (pastanaga), sopar. creïlla (patata), garrofó (fesol. Diminutius: bes beset Mots castellanitzats: entonces (aleshores)... Primera persona singular del present d'indicatiu acaba en -e als verbs de primera conjugació: trobe, amague… - Imperfet de subjuntiu acaba en -ra jo acabara. - Verbs incoatius: servixio, vestixo. - Ets Eres: Ara on eres? - Reducció del diftong (ew) o (ow) a o vore (veure). - CI 3ra persona + CD arcaics li'l, li la, li'ls. - Desaparició del pronom hi: Ara ja no va. - Substitució de la prep. amb per en vindré en ella. - APUNTS LITERATURA TEÓRICA 1. Tòpics literaris.

a) Beatus ille: És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla, natural i perfecta. b) Carpe diem: Reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten l'home a viure-la amb intensitat i plaer. c) Locus amoenus: La natura, com a lloc amè, decorat ideal d'origen clàssic, poblat per nimfes i pastors. d) Ubi sunt: És el lament de les coses del passat perdudes amb el pas del temps. e) Tempus fugit: "El temps passa massa de pressa". Es refereix, al pas inexorable del temps amb el regust amarg dels records. f) Puer senilis: "El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove". Es refereix a un estat d'esperit de la joventut o de la vellesa. 2.

Tipus de narrador Narrador intern: forma part de la història. - Protagonista: explica en 1a persona la seva pròpia història. - Testimoni: personatge secundari que narra (pot usar 3a persona). - Multiselectiu: diversos personatges expliquen els fets en 1a persona visió diversa. Narrador extern o omniscient: no participa en l'acció i narra en 3a persona. - Total: sap tot (fets i pensaments). - Parcial (observador): només explica el que veu, com una càmera. 3. Expressions derivades de la mitologia grecollatina 1. La caixa de Pandora fa referència a una acció que desencadena problemes o desgràcies inesperades, com quan Pandora va obrir el recipient amb tots els mals. 2.

Ser el non plus ultra significa ser el màxim o el millor possible, ja que antigament es considerava el límit del món conegut. 3. El taló d'Aquil·les indica el punt dèbil d'una persona, recordant l'única part vulnerable de l'heroi. 4. Quedar-se de pedra vol dir quedar paralitzat per una emoció forta, com passava amb la mirada de Medusa 5. Ser la poma de la discòrdia és provocar un conflicte, com la poma que va originar la disputa entre deesses. 6. Ser un narcisista descriu algú excessivament enamorat de si mateix, com Narcís. 7. Fer-se eco significa difondre una notícia, relacionat amb la nimfa Eco que repetia paraules. 8.

Complex d'Èdip és un concepte psicològic que descriu l'atracció del fill cap a la mare i la rivalitat amb el pare, inspirat en el mite d'Èdip. 4. Renaixença i renaixement. 1. El Renaixement és un moviment europeu (segles XV-XVI) que neix a Itàlia i busca recuperar la cultura clàssica (grecollatina). És un moviment general de renovació cultural i artística, amb influència en la poesia, el teatre i la prosa. 2. La Renaixença és un moviment del segle XIX propi de Catalunya (i altres territoris de parla catalana) que té com a objectiu principal recuperar la llengua i la cultura catalanes després d'un període de decadència.

Està influïda pel Romanticisme i es concreta en iniciatives com els Jocs Florals. 5. Estructura del text narratiu. 1. Estructura lineal o contínua: és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic. Consta de: – Plantejament: on es presenta la situació i l'inici del conflicte. – Nus: és el cos central de la narració. – Desenllaç: S'hi explica com acaba la història. El desenllaç pot ser tancat, és a dir, el conflicte es resol de forma clara, o obert, en què el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals. 2. Estructura no lineal o discontinua: l'ordre temporal dels fets s'altera.

Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua: començar l'acció in medias res, és a dir, el relat s'inicia en ple desenvolupament de l'acció; pot fer un retrocés en el temps, analepsi o flashback, o pot avançar-se en el temps, prolepsi o flash forward. Moviments literaris: 1. RENAIXENÇA: Fins Finals s.XIX Context Històric: Neix durant el Romanticisme europeu com a resposta a la decadència lingüística i cultural de Catalunya després del 1714. Coincideix amb el redescobriment de la llengua catalana com a llengua literària. a) Característiques: 1. Recuperació de la llengua catalana com a vehicle de cultura i prestigi. 2.

Temes medievals, patriòtics, religiosos o paisatgístics. 3. Idealització del passat català gloriós. 4. Predomini de la poesia (especialment èpica i lírica). 5. Jocs Florals (1859): certamen literari per fomentar l'ús del català literari. 6. L'estil combina romanticisme i moral cristiana. b) Autors destacats i les seves obres: Jacint Verdaguer: gran figura poética. Obres L'Atlàntida (1877): poema épic que exalta la figura de Colom, Canigó (1886): mite fundacional dels Pirineus catalans. Angel Guimerà: dramaturg destacat. Obres Terra baixa (1896): conflicte entre món rural i corrupció urbana, Mar i cel (1888): drama sobre la intolerancia religiosa. Narcís Oller: novel·lista.

Obres L'escanyapobres, Pilar Prim. 2. MODERNISME: 1892 - 1911 Context Històric: Surt com a reacció a la Renaixença, buscant una literatura més moderna i cosmopolita. Està relacionat amb la industrialització i burgesia catalana. Influenciat pel simbolisme, decadentisme, impressionisme i naturalisme a) Característiques: 1. Esteticisme i individualisme (art per l'art). 2. Dues tendències: - Esteticisme (Rusiñol, Casas): refugi en la bellesa. - Regeneracionisme (Utrillo, Iglésias): crítica i transformació de la societat. 3. Temes: crisi existencial, modernitat, natura, amor i mort. 4. Gran renovació del teatre i la narrativa. b) Autors destacats i les seves obres: Joan Maragall: Poeta.

Obres Poesies, Visions & Cants, Poemes més coneguts: Oda a Espanya, La vaca cega (lírica amb to personal i vitalista, teoría de la "paraula viva") Raimon Casellas i Dou: Narrador, autor de la primera novel·la modernista. Obres Els sots feréstecs Víctor Catalá: Narrador (*Pseudònim de Caterina Albert i Paradís). Obres Solitud Santiago Rusiñol: producció teatral. Obres L'auca del senyor Esteve: crítica a la mentalitat burgesa, L'alegria que passa Joan Puig i Ferreters: producció teatral. Obres Aigües Encantades 1908 3. NOUCENTISME: 1906 - 1923 Context Històric: Surt com a resposta al modernisme. Coincideix amb el projecte polític i cultural de la Mancomunitat de Catalunya.

Defensa l'ordre, la cultura clàssica i la modernització institucional. a) Característiques: 1. Racionalisme, classicisme i idealisme mediterrani. 2. Rebuig de l'excés emocional del modernisme. 3. Voluntat de construir una cultura catalana moderna, culta i europea. 4. Preferència per formes clares, equilibrades i estructurades Importăncia de la gramática i la normativització lingüística. b) Autors destacats i les seves obres: Eugeni d'Ors i Rovira (*Pseudònim Xènius): És considerat l'ideòleg i propagador del Noucentisme. Obres Glossari (petits assajos), La Ben Plantada. Josep Carner: poeta (*Princep del Poetes). Obres Els fruits saborosos (1906): dividida en 3 bocs que representen els dif.

cicles vitals de l'ésser humà, La paraula en el vent (poesia refinada, ironica, molt treballada formalment.) Guerau de Liost: poeta Escriu a la Veu de Catalunya. Obres La muntanya d'ametistes (poemari), Somnis, La ciutat d'ivori 4. AVANTGUARDES: 1920 - 1939 / Guerra Civil Context Històric: Etapa de gran efervescència cultural a Catalunya: es publica molt, es tradueix, es connecta amb Europa. Apareixen noves formes d'expressió artística influides per les avantguardes europees: futurisme, cubisme, dadaisme, surrealisme. Reacció contra el classicisme del Noucentisme i l'herència modernista. Sovint relacionades amb altres arts: pintura (Miró, Dall), cinema... a) Característiques: 1.

Rebuig dels esquemes culturals elaborats per la burgesia. 2. Intent de destruir l'art tal com era entès tradicionalment: noves estructures, temes, llenguatge… 3. Recerca de noves formes d'expressió i assimilació de cultures Ilunyanes. 4. Admiració per les novetats tecnològiques del moment: màquines, ciutat, velocitat. 5. Jocs amb el llenguatge: neologismes, metàfores absurdes, automatismes. 6. Recerca de llibertat expressiva: sense límits morals ni estètics. 7. Influència dels mètodes, temes i idees de Freud. - Cubisme: nova interpretació de l'espai, renovació de tècniques. - Futurisme: rebuig tradició occidental, nova cultura basada en el maquinisme. - Dadaisme: actitud de negació total.

- Surrealisme: somni, inconscient, absurd, imaginació lliure. b) Autors destacats i les seves obres: Joan Salvat Papasseit: poesia futurista, vitalista, amb influència del cubisme i del cristianisme libertari. Obres Poemes en ondes hertzianes (1919) (exaltació de la ciutat i la tècnica), La gesta dels estels (1922) (poema de carácter místic i simbòlic), El poema de la rosa als llavis (1923) (erotisme / sensualitat.). Josep Vicenç Foix: poeta intel·lectual, influenciat pel surrealisme i pel simbolisme. *Defensor de la fórmula: "m'exalta el nou i m'enamora el vell". Obres Sol, i de dol. c) Final de l'etapa: Esclat de la Guerra Civil (1936) interromp bruscament evolució de les avantguardes.

Alguns autors s'exilien, altres passen a la resistència cultural o es silencien 5. POSTGUERRA / FINAL DE LA DICTADURA - REALISME EXISTENCIAL 1940 - 1950 Context Històric: dos factors crucials; Fi de la Guerra Civil espanyola 1939 i Esclat de la Segona Guerra Mundial 1939. Moment de supressió d'autonomia, repressió dels moviments catalanistes i l'exili forçós de la població. Repressió en l'àmbit cultura, desaparició revistes, llibres en català i Català només en l'ús domèstic. a) Característiques: 1. Literatura en l'exili: Molts escriptors d'han d'exiliar, tema principal del que parlen. 2. La censura: Totes les obres havien de passar per una estricta revisió: Llei de premsa i impremta. 3.

La clandestinitat. 4. Temes com identitat, memòria i mort. Molts elements simbòlics. 5. Evolució literària escassa per la repressió de la dictadura. b) Autors destacats i les seves obres: Salvador Espriu: poeta i teatre. Obres Cementiri a Sinera, La pell de brau, Antígona. Miquel Martí i Pol: poeta. Obres Paraules al vent Mercè Rodoreda: narradora marcada per tres etapes emocionals. Obres relacionades amb la novel·la psicològica: els personatges s'expliquen a través de l'anàlisi intimista i profunda. Obres Aloma, La plaça del Diamant (obra més coneguda i una de les millors de la lite. catalana.

Novel·la psicològica narrada en primera persona, monòleg interior i escriptura parlada.), Mirall trencat Pere Calders i Rossinyol: escriu molts contes. Obres: Cròniques de la veritat oculta (Estil ple de fantasia i d'humor), Invasió subtil i altres contes. 6. 1975 - ACTUALITAT a) Característiques: 1. Gust per sortir-se de les normes establertes 2. Nous horitzons literaris: nous gèneres 3. Exploració intensa de la personalitat dels personatges 4. "Jo" literari: 1ª persona, literatura autobiográfica 5. Ús del llenguatge col·loquial 6. Gust per article periodístic 7. Influències estrangeres 8.

Renovar la figura de la dona b) Autors + obres més importants Jaume Cabré Jo confesso Maria Barbal Pedra de Tartera Els gèneres literaris Les obres literàries, segons les característiques de forma i contingut, es classifiquen en quatre gèneres: poesia, narrativa, teatre i literatura didàctica. LA POESIA És el gènere literari on el vincle entre la forma i el contingut és més fort, fins al punt que, sovint, la primera és més important que el segon. 1.

El vers, la rima i el ritme En el moment de fer el còmput sil·làbic dels versos, cal tenir en compte que en les vocals que estan en contacte es poden produir tres fenòmens: El ritme d'un vers s'aconsegueix combinant les síl·labes tòniques i les àtones, tot fent repeticions de petites sèries ordenades d'aquests dos tipus de síl·labes. Per exemple: una síl·laba tònica, dues àtones, una tònica, dues àtones, etc. Les estrofes Les estrofes poden estar constituïdes per versos que tinguin el mateix nombre de síl·labes (isosil·làbics) o un nombre diferent (anisosil·làbics).

LA NARRATIVA La narrativa és un gènere literari que fa servir el llenguatge per explicar uns fets, reals o imaginaris, succeïts en un temps i en un espai determinats. Per explicar la història, es poden utilitzar diferents formes expressives: a) Narració: explica què fan els personatges o què els succeeix. b) Descripció: diu com són els personatges, l'ambient, els objectes, etc. c) Monòleg: és el discurs, sense rèplica, que fa un personatge a altres personatges o a si mateix (monòleg interior). d) Diàleg: representa un intercanvi comunicatiu entre dos o més personatges. Els diàlegs entre els personatges d'una narració poden estar escrits en estil directe o indirecte.

Els elements de la narració: Estructura i marc referencial: El text narratiu acostuma a tenir tres parts: introducció o plantejament, nus i desenllaç. El temps i l'espai són molt importants en la narrativa perquè emmarquen l'acció. El temps fa referència tant a l'època en què transcorren els fets, com a la seva durada. Així, es parla de: 1. Temps històric: es tracta de l'època en la qual es desenvolupa l'acció (l'edat antiga, l'actualitat, el futur, etc.). També pot ser un temps poc concret, difícil de situar. 2. Temps narratiu: és aquell en què transcorre l'acció de la narració. Pot ser tan llarg o curt com es vulgui.

El final d'un relat pot ser: Tancat; quan el conflicte queda resolt, Obert; quan no es resol. Si en el moment del desenllaç els personatges es troben de nou al punt de partida, es diu que l'obra és circular. Els personatges són els éssers (reals, imaginaris o fantàstics) ideats per l'escriptor o l'escriptora, que participen en la història. N'hi ha de diferents tipus: EL TEATRE El teatre és un gènere literari pensat per ser representat, i pot estar escrit en prosa o en vers. Sobre el gènere teatral cal destacar: a) L'acció està representada i verbalitzada pels personatges a través de diàlegs, monòlegs o soliloquis.

Hi pot aparèixer la figura del narrador, com un personatge més, però no és imprescindible. Les obres teatrals es divideixen, habitualment, en tres parts anomenades actes (tot i que es poden trobar obres de cinc actes, de dos o d'un de sol), separats per intervals. El text teatral conté acotacions, que són les indicacions escrites per qui l'ha creat LA LITERATURA DIDÀCTICA El gènere didàctic vol aportar un ensenyament moralitzant, filosòfic o religiós mitjançant la transmissió d'idees. El seu objectiu és fer que el lector reflexioni sobre un tema, faci un aprenentatge i l'apliqui a la seva vida.

No serveix d'entreteniment, com el gènere narratiu o el teatral, ni tampoc permet expressar sentiments, com la poesia; és literatura al servei de l'aprenentatge. ALTRES TIPUS D'OBRES LITERÀRIES En l'àmbit literari hi ha un seguit de composicions que, si bé es poden considerar pertanyents a la narrativa en tant que expliquen uns esdeveniments que passen a uns personatges en un temps i un espai determinats, per la manera en què es presenten i es narren mereixen una menció a part. El còmic i la novel·la gràfica: El còmic i la novel·la gràfica són formes de narració que expliquen històries mitjançant imatges organitzades en vinyetes.

Els diàlegs apareixen dins de bafarades i s'utilitzen recursos propis com les onomatopeies, els símbols, les línies cinètiques i diferents tipus de plans per representar l'acció. La diferència principal és que la novel·la gràfica sol ser més llarga i desenvolupa una única història amb més profunditat i detall que el còmic. Figures fonètiques Figures sintàctiques Figures semàntiques