Problema 4 · Latín II Selectividad Cataluña Juny Serie 1 2026

Text expositiu sobre la lectura obligatòria a partir del passatge

Solución: El diàleg reproduït en el passatge correspon a la Mostel·lària de Plaute. La comèdia explica la història del vell Teopròpides, qui, després de tres anys fora en viatge de negocis, torna a Atenes, on el seu fill Filòlaques i els seus amics han convertit la casa paterna en un cau de disbauxa i descontrol. El jove, assistit per l’esclau Tranió, ha dilapidat el patrimoni i ha arribat, de fet, a endeutar-se per comprar la llibertat de Filemàcia, la prostituta que el té encaterinat. Quan tot està a punt de descobrir-se, l’esclau Tranió, astut i desvergonyit, s’inventa un seguit d’enganys per amagar els fets al vell: primer, que la casa està embruixada per un fantasma; després, que ha calgut demanar diners a un usurer per comprar la casa del costat; a partir d’aquí, els embolics no paren d’augmentar fins al feliç desenllaç de l’obra. El passatge se situa en la primera escena del primer acte. Es tracta d’un diàleg abrivat entre l’esclau astut i de ciutat Tranió (Personatge 1) i l’esclau de camp fidel a l’amo, Grumió (Personatge 2). Aquesta primera escena serveix per explicar al públic com està la cosa a casa del vell Teopròpides. Grumió retreu a Tranió el ritme de vida frenètic que s’hi porta i que hagi dut a la perdició el jove Filòlaques; Tranió, per la seva banda, no para d’insultar Grumió, es burla de la seva rusticitat i de la seva submissió a l’amo i presumeix dels avantatges de què gaudeix amb el jove Filòlaques, sense saber encara que el vell amo està a punt d’arribar i de descobrir-ho tot. La Mostel·lària, com totes les comèdies de Plaute, pertany al subgènere de les palliatae, que rep el seu nom del pallium o mantell grec, perquè l’acció, seguint els models de la Comèdia Nova àtica, transcorria en una ciutat grega (Atenes, en la Mostel·lària) i l’ambientació també era grega. Els personatges de les palliatae són estereotipats. En el cas de la Mostel·lària, Teopròpides encarna el vell sever; Filòlaques, el jove impetuós i enamorat; Filemàcia, la cortesana; i Tranió, l’esclau astut. Els arguments també són molt semblants: giren entorn dels embolics amorosos de joves que generalment es veuen ajudats i encoberts per algú que resol amb astúcia el conflicte, etc. L’objectiu de les comèdies plautines era purament lúdic, a diferència de les comèdies de Terenci, amb un component moralitzador més evident. De Plaute conservem 21 comèdies, seleccionades per Varró; entre elles, a més de la Mostellaria, són particularment conegudes el Miles gloriosus, l’Aulularia, el Pseudolus, i l’Amphitruo.