Examen de Latín II Selectividad Cataluña 2025 · Juny Serie 4

1. Exercici de traducció

[4 punts] Feu la versió del text següent:

Ptolemeu refusa educadament l'oferta romana d'ajut en la guerra contra Antíoc

Finito Punico bello primo, quod per tres et uiginti annos tractum est, Romani legatos ad Ptolemaeum Aegypti regem miserunt, auxilia promittentes, quia rex Syriae Antiochus ei bellum intulerat. Ille gratias Romanis egit, auxilia autem non accepit.

Flavi Eutropi. Breviari d'història de Roma, III, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Aegyptus, -i (f.): Egipte (regne d’Àfrica).

ago, egi, actum (3a, tr.): dur a terme, complir; gratias agere, donar les gràcies.

Antiochus, -i (m.): Antíoc (nom de diversos reis de Síria).

autem (conj.): però.

auxilia, -orum (n. pl.): (mil.) tropes auxiliars.

gratia, -ae (f.): agraïment; vegeu ago.

infero, intuli, illatum (irr., tr.): portar a; (esp. mil.) bellum inferre (amb dat.), fer, declarar la guerra.

Ptolemaeus, -i (m.): Ptolemeu (nom de la majoria dels reis de la dinastia ptolemaica).

quia (conj.): perquè.

Syria, -ae (f.): Síria (regió d’Àsia).

traho, traxi, tractum (3a, tr.): allargar; (pass.) allargar-se.

tres, tria (adj. num.): tres.

uiginti (adj. num. indecl.): vint.

Ptolemeu refusa educadament l'oferta romana d'ajut en la guerra contra Antíoc

Finito Punico bello primo, quod per tres et uiginti annos tractum est, Romani legatos ad Ptolemaeum Aegypti regem miserunt, auxilia promittentes, quia rex Syriae Antiochus ei bellum intulerat. Ille gratias Romanis egit, auxilia autem non accepit.

Flavi Eutropi. Breviari d'història de Roma, III, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Aegyptus, -i (f.): Egipte (regne d’Àfrica).

ago, egi, actum (3a, tr.): dur a terme, complir; gratias agere, donar les gràcies.

Antiochus, -i (m.): Antíoc (nom de diversos reis de Síria).

autem (conj.): però.

auxilia, -orum (n. pl.): (mil.) tropes auxiliars.

gratia, -ae (f.): agraïment; vegeu ago.

infero, intuli, illatum (irr., tr.): portar a; (esp. mil.) bellum inferre (amb dat.), fer, declarar la guerra.

Ptolemaeus, -i (m.): Ptolemeu (nom de la majoria dels reis de la dinastia ptolemaica).

quia (conj.): perquè.

Syria, -ae (f.): Síria (regió d’Àsia).

traho, traxi, tractum (3a, tr.): allargar; (pass.) allargar-se.

tres, tria (adj. num.): tres.

uiginti (adj. num. indecl.): vint.

2.1. Morfosintaxi [1 punt]

a)

En la construcció quod per tres et uiginti annos tractum est, digueu quin tipus d'oració introdueix el pronom quod, quin és el seu antecedent i quina funció sintàctica fa respecte al verb tractum est.

b)

Indiqueu el subjecte i el complement directe de la forma verbal miserunt.

c)

Digueu a qui es refereix el pronom anafòric ei i quina funció sintàctica fa respecte al verb intulerat.

d)

Indiqueu el subjecte i el complement directe de la forma verbal accepit.

Ptolemeu refusa educadament l'oferta romana d'ajut en la guerra contra Antíoc

Finito Punico bello primo, quod per tres et uiginti annos tractum est, Romani legatos ad Ptolemaeum Aegypti regem miserunt, auxilia promittentes, quia rex Syriae Antiochus ei bellum intulerat. Ille gratias Romanis egit, auxilia autem non accepit.

Flavi Eutropi. Breviari d'història de Roma, III, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Aegyptus, -i (f.): Egipte (regne d’Àfrica).

ago, egi, actum (3a, tr.): dur a terme, complir; gratias agere, donar les gràcies.

Antiochus, -i (m.): Antíoc (nom de diversos reis de Síria).

autem (conj.): però.

auxilia, -orum (n. pl.): (mil.) tropes auxiliars.

gratia, -ae (f.): agraïment; vegeu ago.

infero, intuli, illatum (irr., tr.): portar a; (esp. mil.) bellum inferre (amb dat.), fer, declarar la guerra.

Ptolemaeus, -i (m.): Ptolemeu (nom de la majoria dels reis de la dinastia ptolemaica).

quia (conj.): perquè.

Syria, -ae (f.): Síria (regió d’Àsia).

traho, traxi, tractum (3a, tr.): allargar; (pass.) allargar-se.

tres, tria (adj. num.): tres.

uiginti (adj. num. indecl.): vint.

2.2. Etimologia [1 punt]

a)

Esmenteu, per a cadascun dels següents mots llatins del text, dos cultismes, derivats o compostos, amb els quals estiguin relacionats etimològicament:

b)

Indiqueu amb quin mot llatí del text estan relacionades etimològicament les paraules:

OPCIÓ A

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades]

Escriviu en els espais en blanc el nom de l'autor llatí que correspon a cada afirmació. No se'n repeteix cap.

3.1.

L' Eneida, de, pren com a model l'obra d'Homer.

3.2.

Les Heroides, la col·lecció de cartes en vers escrites fictíciament per heroïnes mítiques i adreçades als seus marits o amants absents, és una obra del poeta romà.

3.3.

és el màxim representant de la prosa historiogràfica de l'època d'August.

3.4.

Les Catilinàries són quatre discursos que va escriure amb motiu de la conspiració política organitzada per Luci Sergi Catilina.

OPCIÓ B

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

Encircleu la lletra de l'opció que identifica el personatge que parla en els passatges següents de les Metamorfosis (traducció d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra).

3.1.

«Oh germana, oh muller, oh única dona supervivent, que em va ser unida pel comú llinatge i l'origen pairal, i després pel tàlem, i ara ens uneixen els perills mateixos, de totes les terres que la sortida i la posta del sol veuen nosaltres dos som el poble: la resta ho té la mar.»

3.2.

«Els filats són xops, amics, i el ferro, de la sang de les feres, i el dia ja ens ha valgut prou sort. Demà, quan una altra Aurora, muntada en el seu carro color de safrà, ens tornarà la llum, reprendrem el proposat treball.»

3.3.

«Oh, Teletusa, tu que formes part de les meves adoradores, deixa les teves grans angúnies i enganya els manaments del marit; no dubtis i, quan Lucina t'haurà deslliurat del part, cria el fill, sigui el que sigui.»

3.4.

«Oh divinitats del món posat sota terra, on tornem a caure tots els qui naixem mortals, [...] no he davallat aquí per veure el Tàrtar tenebrós ni per abatre els tres colls eriçats de serps del monstre meduseu; és causa d'aquest camí la meva muller: un escurçó que havia trepitjat ha difós en ella el seu verí i li ha pres els anys que florien.»

4. Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat

[2 punts: es podrà descomptar fins a 1 punt per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics]

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que contingui les informacions que hi ha detallades a continuació:

El títol de l'obra i el nom de l'autor.

Una explicació del passatge, situant-lo en la trama general de l'obra, en què especifiqueu:

Qui són els personatges que hi parlen.

Quina relació hi ha entre ells.

Què ha passat abans i què en resultarà després.

La definició i les característiques principals del subgènere literari al qual pertany l'obra (estructura, personatges, arguments).

El títol de dues obres més del mateix autor.

ESCAFA: De debò que em meravella, per Pòl·lux, que una dona tan llesta, tan sàvia com tu i ben educada faci el ximple tan ximplement.

FILEMÀCIA: Tu avisa'm, per favor, si m'equivoco.

ESCAFA: Per Càstor que t'equivoques, perquè estàs pendent només d'ell i et dediques a complaure'l a ell en exclusiva, i refuses els altres. És propi d'una dona casada, no pas de les prostitutes, posar-se al servei d'un sol amant.

FILÒLAQUES ( a part): Per Júpiter! ¿Qui és aquesta mala peça que volta per casa meva? Que tots els déus i les deesses em facin morir de la pitjor manera si no faig morir jo aquesta vella de set, de fam i de fred.

FILEMÀCIA: No vull que em malaconsellis, Escafa.

ESCAFA: Ets ben ximpleta si penses que serà sempre el teu amant i el teu protector. Jo t'aviso: quan siguis gran i s'hagi cansat de tu, t'abandonarà.

(Traducció d'Esther Artigas)