Art Romà: Context Històric, Característiques i Obres Clau

I 78 flashcards i 52 preguntes més al document.

Text del document

ART ROMÀ sVIII a.C.- fins a 476 d.C…………………………………... Obres PAU: - Laocoont i els seus fills - Panteó, Roma - Colisseu, Roma - August Prima Porta CONTEXT HISTÒRIC:.......................................................................…………………. Els orígens es barregen entre la història i la llegenda (una lloba va trobar dos germans al riu tiber, els cuida i són ells els que funden la ciutat.) La península Itàlica estava habitada per diferents pobles: ligurs, umbers, etruscos, sabins, llatins. Els dos últims van formar un poblat amb el nom de Roma l'any 753 aC. 3 PERÍODES:.......................................................................................................................

Monarquia: 753-509 aC, etapa governada pels últims reis etruscos que habitaven la Toscana i va deixar gran empenta artística. Els grecs estaven situats al sud. - El rei concentrava tots els poders. República: (509 - 31 aC) expulsió dels etruscos, moment d'expansió, colonització i van derrotar els cartaginesos a les guerres púniques. - Govern oligàrquic: d'uns pocs: Institucions: senat, comicis i magistrats - Època de crisi social: desigualtats entre patricis i plebeus, lluites socials i imposició d'un sistema dictatorial per Juli Cèsar. L'Imperi Romà va existir entre el 31 aC i el 476 dC.

Per gestionar aquest extens territori, es va establir un nou sistema de govern basat en províncies, cadascuna dirigida per un governant sota l'autoritat de l'emperador. Una de les característiques més destacades de l'Imperi va ser la romanització, que incloïa la difusió del llatí com a idioma comú i la construcció d'una àmplia xarxa de calçades per afavorir el comerç i la comunicació. L'evolució de l'Imperi es pot dividir en dues etapes principals. La primera, coneguda com a Pax Romana (segles I, II, III), va ser el període de màxim esplendor, amb Roma com a capital i centre de poder.

La segona etapa, entre els segles III i IV, va estar marcada per una crisi profunda, caracteritzada per la corrupció política, les invasions bàrbares i la difusió del cristianisme. El final de l'Imperi Romà d'Occident es situa l'any 476 dC, quan els pobles germànics van derrotar l'últim emperador occidental, Ròmul August, conegut com el "petit emperador". Tot i això, la part oriental de l'Imperi va continuar existint sota el nom de Bizanci, preservant l'estructura i l'autoritat imperial. CONTEXT CULTURAL……………………………...………………………………. Roma va ser una ciutat-estat en el centre d'Itàlia. Amb influències dels grecs i dels etruscos, afegint lògica i el pragmatisme d'un poble guerrer.

Gran preocupació per l'expansió colonial, i per això l'art estarà al servei de la ideologia política i del poder. La societat romana estava jerarquitzada en: 1. Patricis: benestants 2. Plebeus: poble (escala més baixa de ciutadans) 3. Esclaus (no ciutadans) Era una societat politeista. Hereten mitologia grega i la llatinitzen. Reben culte als déus (lars-lararium). El poble romà militar i paradigmàtic es preocupava per l'organització i l'eficàcia que dels principis filosòfics. Fidels a Roma i a l'Emperador, li feien culte i era considerat diví fins l'any 391, amb l'aprovació de l'Edicte de Tessalònica, substituint tot pel cristianisme (religió nascuda a Palestina i entroncada al judaisme).

Moltes obres arriben als nostres dies a causa de l'erupció del Vesubi l'any 79 d.C, que va sepultar edificis sencers A Roma, els artistes eren considerats simples artesans, i els constructors se sentien més enginyers que arquitectes. El protagonisme de l'obra d'art s'atorgava al client, que habitualment era l'Estat. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART:................................................................. Refinament de l'art hel·lenístic Adopten ordres grecs i cultura, i afegeixen el toscà i compost.: És un art eclesiàstic que rep influències i n'afegeix el toscà i el compost. És un art eclèctic, perquè rep influències gregues i etrusques. És un art del poder.

Es pot considerar genui apartid del s. II aC. En l'arquitectura hi ha més aportacions originals. La nova organització política, religiosa i social exigia nova arquitectura civil. S'utilitza l'arc de mig punt, la volta i morter. Predominen els aspectes tècnics i funcionals davant els estètics (enginyeria). L'atenció que tenien per la casa i pels interiors fa que tinguin molt interès per la pintura i el mosaic. L'estatuària segueix els models grecs: la copien però sense idealització, afegint el retrat realista i naturalista i el relleu narratiu. CARACTERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA: INFLUÈNCIES…………………….... Models: arquitectura etrusca, l'art i la volta.

Són 2 elements d'origen mesopotàmic, però van arribar al continent europeu a través de l'art etrusc. L'art etrusc desapareix, però queden restes de tipus religió, com tombes i temples. L'Imperi Romà va impulsar la construcció d'edificis d'utilitat pública (teatres, amfiteatres, circs, termes…) i va dur a terme també obres commemoratives (arcs de triomf, columnes…) - Eclecticisme: influències d'altres cultures - Arquitectura desenvolupada per l'enginyeria - Diferents sistemes constructius: sis. arquitravat, volta de canó, arc de mig punt.

- Els ja coneguts ordres arquitectònics se sumen 2 més: Toscà i compost, que es barregen a l'edifici superposant-lo a les plantes de l'edifici (dòric i toscà primer, jònic al segon i corinti o compost al tercer). - Toscà (dòric amb base i refinat). Compost (jònic+corinti) - Ús de diferents tipus de material: maó, morter, mamposteria, fusta, pedra, (plaques de marbre, mosaics, pintures, estucs, això s'utilitza per cobrir) - Edificis que destaquen per la monumentalitat: relació amb el concepte d'immortalitat de l'imperi. - Importància els espais interiors que seran diàfans i de gran amplitud.

Edificis religiosos, funeraris i habitatges, el quals eren planificats dins un rigorós urbanisme ortogonal. Els romans han estat els grans constructors de la història. Important l'ús del morter, de l'arc i de la volta els va permetre realitzar aquestes grans construccions. 1. FITXA TÈCNICA Títol Panteó Autor Desconegut Cronologia 118-128 Materials Formigó, granit, maó, marbre i fusta Tipologia Temple Estil Romà imperial Localització Camp de Mart (Roma) 2. CONTEXT HISTÒRIC CULTURAL El Panteó va ser construït entre l'any 27 i 25 aC per Agripa. L'edifici actual és una reconstrucció feta per l'emperador Adrià, entre els anys 118 i 125 dC. Està situat a Roma, a la Piazza della Rotonda.

Pertany a l'època de l'Alt Imperi Romà. En aquella època l'imperi romà estava en expansió, hi havia bastant influència pels elements grecs i etruscs, buscaven la perfecció d'arcs i cúpules, etc. Aquella època estava caracteritzada per la funcionalitat, la monumentalitat, el simbolisme, la combinació d'elements grecs com les columnes i els frontons, els arcs, les voltes i cúpules, i els espais interiors amplis. El Panteó va tenir influències de mites, representant divinitats, i decorant amb murals. 3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILISTA (part tècnica i formal) El Panteó està situat en un espai urbà, a prop del Fòrum Romà. Actuava com un element central en la vida religiosa de la ciutat.

La planta és circular amb un prònaos rectangular que reflecteix la influència dels temples grecs i la innovació romana en l'espai interior. Pel que fa l'alçat, els elements sostenidors són murs gruixuts de formigó amb contraforts, i els elements sostinguts són una gran cúpula semiesfèrica amb un òcul de 9 metres de diàmetre que permet l'entrada de llum natural. A la façana, hi ha un frontó triangular sostingut per columnes corínties monolítiques de granit. Combinen elements decoratius d'inspiració grega amb la funcionalitat romana. L'obra té diferents característiques estilístiques.

Per exemple, la combinació d'un exterior senzill amb un interior decorat, l'ús del formigó per aconseguir espais amplis sense pilars interiors, etc. Pel que fa a les influències rebudes, està influenciat per temples grecs i tècniques etrusques en l'ús dels arcs, la influència de la natura imitant el cel en la cúpula, etc. Com no hi ha autor no s'atribueix cap arquitecte, però el promotor va ser l'emperador Adrià. La cúpula del Panteó és la més gran del món en formigó sense reforços i va ser innovadora la introducció d'un espai centralitzat dedicat a totes les divinitats. 4. INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL El promotor va ser l'emperador Adrià, per dedicar el Panteó a tots els déus.

Inicialment, era un temple religiós per a totes les divinitats romanes. A partir del segle VII, es va consagrar com a església cristiana. El Panteó ha sigut un símbol de la majestuositat de l'Imperi Romà i molt important en l'arquitectura universal. Ha estat restaurat en diverses ocasions, sobretot durant el Renaixement i l'època moderna. 1. FITXA TÈCNICA Títol Coliseu Autor Desconegut Cronologia 72-80 dC. Tipologia Lúdic (Amfiteatre) Materials marbre, formigó, pedra i estuc Estil romà imperial Localització Roma, Itàlia. 2. CONTEXT HISTÒRIC CULTURAL El Coliseu va començar a ser construït l'any 72 aC, durant el mandat de Flavi.

Acabades les obres, es va convertir en l'amfiteatre més gran que s'havia construït mai. Durant gairebé 500 anys s'han celebrat molts jocs fins i tot després de la caiguda de l'Imperi Romà. L'abandonament i terratrèmols van provocar la ruïna parcial del monument, fent que s'hagués de reconstruir. Les característiques d'aquesta època era la combinació de funcionalitat i estètica (les podem robar en la funcionalitat de la construcció), l'ús de formigó (utilitzat gairebé en tot el Coliseu) i l'exaltació del poder imperial (quant més gran millor, més mostra de poder). En comparació amb altres llenguatges artístics, utilitza columnes de diferents èpoques en la decoració dels arcs. 3.

LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILISTA (part tècnica i formal) El Coliseu, situat al centre de Roma, és un símbol visible de la grandesa imperial. La seva planta ovalada, característica dels amfiteatres romans, garanteix bona visibilitat des de qualsevol punt de les grades. La pista central està envoltada per la càvea, amb seients organitzats en nivells jeràrquics segons l'estatus social. En l'alçat, combina pilars i murs de formigó com a elements sostenidors, mentre que els arcs de mig punt suporten les graderies, i les voltes d'aresta i passadissos permeten una circulació fluida per la gent.

La façana exterior té quatre nivells: els tres primers amb arcs decorats amb columnes segons els ordres dòric-toscà, jònic i corinti, i un quart nivell amb pilastres corínties. Les fornícules entre els arcs tenien estàtues decoratives. El Coliseu, influït per amfiteatres anteriors com el de Pompeia, supera aquests models gràcies al seu volum. Reflecteix la jerarquia social de l'Imperi Romà i adapta l'estructura a les necessitats dels espectacles multitudinaris. Encara que els arquitectes són desconeguts, el projecte es vincula a l'emperador Flavi. El Coliseu és un avenç tècnic que combina formigó i voltes d'aresta, unint funcionalitat i estètica per crear l'amfiteatre més gran de l'imperi. 4.

INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL Promotor va ser l'emperador Flavi Vespasià. El nom de Colosseu per l'estàtua de l'emperador Neró i per l'altitud de 40 metres. La seva funció era civil i d'oci, on es feien espectacles de lluites entre emperadors. L'entrada era gratuïta i es col·locaven segons l'estatus social. Al pas del temps, durant l'edat mitjana no s'utilitzava, després com refugi, més tard fàbrica, fortalesa, també es va construir una església dins, i actualment, forma part de la UNESCO com a patrimoni cultural de la humanitat. Laocoont i els seus fills 1.IDENTIFICACIÓ 1.1 Fitxa Tècnica- Títol: Laocoont i els seus fills. Autor: Agesander, Polidor i Atenodor de Rodes.

Cronologia: segles III-II a.C. La còpia romana pertanys al s. I d.C. Estil: Hel·lenístic grec. Escola hel·lenística de Rodes Tipologia: escultura exempta, semi sedent. Material: original de bronze; còpia romana de marbre. Tècnica: l'original de bronze: cera perduda; còpia romana: talla. Mides: 1,84 x 2,42 m d'alt Localització: és una còpia romana, descoberta entre les restes de la DomusAurea de Neró (Roma) l'any 1507. Sembla que l'artista del Renaixement, Miquel Àngel hi era present en el seu descobriment. Actual: Pati de Belvedere, Museus Vaticans (Roma).

1.2 CONTEXT-Context històric i cultural Laocoont i els seus fills pertany a un període de transició, entre l'esplendor de Grècia i el predomini de l'imperi romà. Amb la mort d'Alexander el Gran, el 323 aC, l'imperi va quedar dividit en diferents regnes (els regenes hel.lenístics), a causa d'això les influències gregues es varen barrejar amb altres regnes i es van crear diferents escoles. La cultura grega es va traslladar cap a Orient on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.

Aquesta obra en concret pertany a l'escola de Rodes on també hi corresponen altres obres com la Victòria de Samotràcia o el desaparegut Colós de Rodes. En aquesta escola va predominar la monumentalitat, el patetisme i la importància dels valors tàctil. Durant aquest període apareixen força escoles artístiques, sobretot relacionades amb l'escultura. 2.ANÀLISI FORMAL: Característiques formals: Escultura exempta, d'embalum rodó, semi sedent(sembla que segui en un seient del que pengen uns rígids vestits).

S'organitza a l'entorn de la figura principal del sacerdot (Laocoont) que lluita per alliberar-se de l'atac de dues seps, mentre els seus dos fills , a ambdós costats, sembla que no tinguin prou força per escapar-se'n.Es tracta d'una escultura unifacial, monocroma.- Descripció: El grup és presentat de manera frontal, on la figura principal del sacerdot està lluitant per alliberar-se de l'atac de les dues serps. Mentre que els seus fills sembla que no tinguin prou força per escapar-se .- Composició: L'obra s'estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges (el de Lacocoont coincideix amb el vèrtex superior).

També s'observa una diagonal que creua tot el grup baixant des de la part superior esquerra.Tot aquest moviment de les escultures es veu a més a més reforçat pel dinamisme intens de les dues serps que s'entrellacen en els cossos de les tres figures. Aquestes, amb la musculatura molt treballada, i cal d'estacar les figures dels dos infants, amb aquests cossos tant musculats, de persona adulta, però l'autor els hi dóna unes proporcions més reduïdes. Aquest idealisme formal lluny de la representació més realista es conjuga amb la gran capacitat de representar les emocions humanes que trenca els cànons de serenitat i equilibri.

L'expressivitat del grup es manifesta en la facilitat per copsar el patiment humà (pathos) dels personatges, reflectint en els rostres, especialment en l'expressió del dolor del sacerdot amb el front arrugat i la boca oberta. Aquesta obra és caracteritzada per el rostre de dolor del sacerdot Laocoont,amb el front arrugat i la boca oberta.- Material: El material utilitzat per fer l'obra va ser el marbre. -Tècnica : La tècnica utilitzada va ser la talla.-Monocroma o policroma: Monocroma.

3.ANÀLISI CONCEPTUAL (TEMA SIGINFICAT I FUNCIÓ):- Temàtica: Segons el mite de la guerra de Troia (La I·líada d'Homer), el sacerdot troià Laocoont va advertir als seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta ( ple de soldats grecs) ofert pels grecs al déu Poseidó en una suposada retirada. De seguida, dues serps varen sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat, tal com Sinó (un espia grec) els havia suggerit dient que era un regal de la deessa Atena i que si no l'acceptaven, Troia seria destruïda. Sobre la mort de Laocoont hi ha dues versions diferents.

Segons la mitologia grega Laocoont era un sacerdot d'Apol·lo i el seu càstig no va tenir cap relació amb la guerra, sinó que va passar perquè es va casar en contra de les ordres del déu. Però la versió recollida a l'Eneida pel poeta romà Virigili, va ser Atena ( partidària de la Victoria grega) qui va enviar lesserps per convèncer els troians de la veracitat de la història que els explica Sinó. En tots els casos, els escultors han volgut captar el moment en què les serps ataquen el sacerdot Laocoont i els seus fills i aquests lluiten desesperadament per a desfer-se'n.-Funció: La funció de l'obra era decorativa i estètica.

( Durant l'època d'Agesander estava de moda entre els rics tenir grups escultòrics a les cases). Sembla que aquesta obra estava destinada per a decorar una casa important, en aquest cas, el palau de l'emperador.L'atribució i datació, després de la troballa del s. XVI, no es va produir fins al 1957, quan un grup d'estudiosos varen poder atribuir l'autoria d'aquesta obra als escultors esmentats de l'escola de Rodes (Agesandre i els seus fills)