Art Bizantí, Islàmic i Romànic: Context Històric i Obres Clau

I 112 flashcards i 76 preguntes més al document.

Text del document

ESTIL ART BIZANTÍ CONTEXT HISTÒRICS L'any 330 Constantí I funda Constantinopla sobre l'antiga colonia de Bizanci. A continuació, Teodosi fragmenta l'Imperi Romà (395) entre els seus fills: Occident Honori (cau el 476). Orient Arcadi, que donarà lloc a l'Imperi Bizantí. Després del 476, Constantinoble esdevé l'hereva única de la dignitat imperial romana i l' esplendor bizantina es dona sota Justinià (s. VI) Bizanci arriba a ser una metròpoli amb gran pes polític, econòmic, militar, religiós i cultural. En aquest context, creix la veneració de relíquies i imatges sagrades.

Sorgeix un moviment contrari: la iconoclàstia, que provoca la destrucció de les imatges i genera un període de fort conflicte religiós i cultural. Superada la fase iconoclasta, l'Imperi viu una renaixença cultural amb expansió imperial. Declivi i final de l'Imperi Bizantí (segles XIV–XV) – Progressiva pèrdua de poder polític i militar. – 1453: caiguda de Constantinoble a mans dels turcs otomans, ja islamitzats. EVOLUCIÓ ARTÍSTICA L'art bizantí abasta gairebé 1000 anys d'història. S'hi poden distingir tres grans períodes: – El "Segle d'Or" (segles V–VII), que correspon a dos períodes històrics: el regnat de Justinià i la dinastia dels Heraclis. – Etapa iconoclasta (segles VIII–IX).

– Període posticonoclasta (843–1453), durant el qual es va produir el Cisma d'Orient (1054), que va suposar la separació entre les esglésies d'Occident i d'Orient i va donar origen a l'Església Ortodoxa oriental. Característiques generals: – Fusió d'herències romanes i orientals. – Predomini de l'arquitectura religiosa. – Gran importància de la cúpula, els mosaics i la llum. – Funció espiritual: art al servei de la Saviesa Divina i del poder imperial. LOCALITZACIÓ Es localitza principalment a la part oriental de l'Imperi Romà. Ravenna (Itàlia), important centre bizantí a Occident. A partir del segle X, comença l'expansió a Rússia, sobretot al Principat de Kíev.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS - Destaquen l'arquitectura i el mosaic. - A la primera etapa, reben molta influència de la Roma clàssica i de les cultures grega i oriental. - L'art està molt lligat a la litúrgia, la sumptuositat i l'imperi. - Els patriarques i els emperadors tenien una relació molt estreta. - Les icones passen a ser símbols de l'imperi, generant moltes peregrinacions. ESTIL ART ISLÀMIC CONTEXT HISTÒRIC La civilització islàmica té l'origen en una nova religió: l'Islam, predicada per Mahoma (571–632). La seva predicació comença a la Meca i sembla estar basada en les religions de l'entorn. L'any 622 té lloc l'hègira (fugida del profeta a Medina).

Mahoma crea un Estat teocràtic (el califa té el poder polític i religiós). Es manté la unificació d'Aràbia fins a la mort de Mahoma (628–632). El Califat ortodox (634–660): controlen tres zones importants — Síria-Palestina, Mesopotàmia i Egipte. La capital era Medina. Califat omeia (661–750): – Davant Bizanci conquereixen Xipre i les illes gregues. – A l'est arriben a Afganistan i controlen els passos cap a l'Índia. – Completen la conquesta del nord d'Àfrica i arriben a la Península Ibèrica. Califat abbàssida (segles VIII–X), amb capital a Bagdad: l'expansió s'atura.

A la Península Ibèrica, l'art islàmic comprèn l'època de domini musulmà entre 711 i 1492, i més concretament a partir del 755, any en què l'emirat de Còrdova es va independitzar de Damasc. A partir d'aquí: – Època omeia i califal (755–1030): formes boniques i complexes. – Època almohade (1153–1212): art auster i sobri. – Època nassarita (1238–1492): gran riquesa decorativa. CARACTERÍSTIQUES ARTÍSTIQUES L'art islàmic, ofereix una gran diversitat per les múltiples influències. Els àrabs eren pobles nòmades i van recollir el substrat artístic i constructiu d'altres civilitzacions.

L'art islàmic està molt lligat a la religió i es caracteritza per la prioritat de l'arquitectura sobre les arts plàstiques, l'escultura és gairebé inexistent. La pintura i el mosaic serveixen per cobrir les superfícies amb decoracions abstractes. Consideren efímeres i inútils les manifestacions artístiques que podrien convertir-se en objectes de culte idòlatra. Hi ha 4 tipus bàsics d'ornamentació: – Geomètriques: llaceria. – Vegetal: atauric. – Arabesca: combinació de vegetals i figures geomètriques. – Cal·ligràfica: textos religiosos fets en escriptura cúfica o àrab. 1. Més preocupació pels interiors que pels exteriors. 2. Sistema constructiu voltat. 3.

Els edificis harmonitzen amb el paisatge i tenen poca alçada. 4. Es fan servir pilars i columnes com a elements sostenidors, normalment prims. 5. Reutilitzen capitells i columnes clàssics. Capitells propis molt variats i rics en decoració. 6. Cúpules i voltes molt variades: nervada, de mocàrabs de guix i gallonada. 7. Materials més usats: maó, guix, fusta (sostres) i pedra. Utilitzaven diferents tipus d'arcs: – Arc de mig punt. – Arc lobulat. – Arc mixtilini. – Arc de ferradura. – Arcs entrecreuats. – Arc de ferradura apuntat. Hi havia tres tipus d'edificacions que són: mesquites, palaus i fortaleses.

ESTIL ART ROMÀNIC CONTEXT HISTÒRIC A finals del segle X, un cop finalitzades les invasions bàrbares, l'Europa cristiana assoleix una etapa d'estabilitat gràcies a: – Tranquil·litat política dels diversos regnes europeus. – Implantació del feudalisme. – Poder de l'Església com a centre cultural. Aquest poder intel·lectual de l'àmbit religiós va promoure l'adoració de les relíquies, fet que va afavorir el pelegrinatgea llocs sants com Jerusalem, Roma i Santiago de Compostel·la. Va permetre obrir vies de comunicació. Els Mestres eren itinerants, i així alguns estils van arribar a molts llocs d'Europa.

Al segle VI es va fundar l'orde benedictí, basat en una vida consagrada a Déu i en comunitat, amb el lema "ora et labora". Els monjos havien de guardar tres vots fonamentals: – Obediència al superior. – Castedat. – Pobresa. El model de vida es va transmetre a la societat laica. L'aristocràcia feudal es va relacionar amb les grans abadies mitjançant donacions econòmiques, agràries o artístiques. Contraris al luxe apareix l'ordre del Císter. D'aquesta manera, al segle XI, la societat europea entra en una fase d'evolució econòmica, política i cultural, els centres urbans comencen a convertir-se en llocs amb població, gremis i mercaders. Així va aparèixer la burgesia.

BASES ARTÍSTIQUES Tot i això, en l'evolució podem distingir tres etapes: a) Primer romànic (final del segle X i segle XI) b) Romànic ple (final del segle XI fins a mitjan segle XII) c) Romànic tardà (mitjan segle XII fins als primers anys del segle XIII) ARQUITECTURA Com a elements constructius destaquen: – Arc de mig punt – Volta de canó amb arcs faixons i pilars – Volta d'aresta – Tribuna Tot plegat es pot veure com una derivació de l'arquitectura romana. Hi havia la voluntat de proclamar el triomf definitiu de l'Església cristiana, i l'art es posava al servei de la glòria de Déu.

l'artista artesà acostumava a fer el seu treball per encàrrec d'algú o d'algun ordre o institució, per aquesta raó es desconeixen els noms dels artistes. A partir de l'any 1000, el pelegrinatge va potenciar la construcció de nombroses esglésies i catedrals. L'estructura estava condicionada per la seva funció i les edificacions estaven orientades d'est a oest. Es va recuperar el transsepte, espai que ja apareixia en les primeres esglésies paleocristianes. El creuer estava normalment cobert per un cimbori. Parts de l'església romànica La nau central està coberta per una volta de canó reforçada per arcs faixons que descarreguen el pes en pilars. Tribuna: passadís superior amb petites finestres.

Contraforts. Espadanya. ESCULTURA L'escultura va estar molt vinculada a l'arquitectura. Aquesta, tenia la intenció de decorar, però també d'acompanyar les lectures de la Bíblia. Els edificis religiosos eren una mena de llibres d'imatges (no saben llegir) , i les portalades i capitells van esdevenir suports escultòrics idonis. Temes: – Antic Testament i Nou Testament – Vides de Sants – Animals fantàstics, escenes de la vida quotidiana, motius florals, vegetals i geomètrics, sexuals… A les portalades destaca el timpà com a nucli escultòric principal.

S'hi representa la Teofania) Crist en Majestat acompanyat del tetramorf Al voltant del timpà hi ha les arquivoltes, els brancals, la llinda i el mainell. Un dels temes més recurrents és el dels 24 ancians de l'Apocalipsi. Al mainell, moltes vegades es situa la imatge de la Mare de Déu. Característiques d'aquestes escultures: – Figures hieràtiques, rígides i inexpressives. – Falta de perspectiva i absència de fons arquitectònic o paisatgístic. CARACTERÍSTIQUES DE L'ESCULTURA Horror vacui, Perspectiva jeràrquica, Policromia Les mateixes característiques s'apliquen a les escultures devocionals en fusta policromada. Temàtica: – Maria com a Sedes sapientiae.

– La crucifixió, pot ser Crist triomfant sense els estigmes (vestit, majestat). – Davallament de la Creu. PINTURA La pintura està subordinada a l'arquitectura. Manifestacions pictòriques: – Mural al fresc, Pintura al tremps, sobre fusta Sempre religiosa, amb molta simbologia i al·legoria.

Temes: – Crist en majestat, Judici final, Antic i Nou Testament Característiques: – Absència de perspectiva, Fons monocromàtics OBRA ART BIZANTÍ SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE FITXA TÈCNICA Arquitectes: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet Cronologia: 532–537 Tipologia: Església Localització: Constantinoble (Istanbul) Estil: Bizantí Materials: Maó i marbre; interior amb mosaics Sistema constructiu: Arcs i voltes DESCRIPCIÓ FORMAL L'element principal de la mesquita és la gran cúpula central sostinguda per contraforts i 4 pilars massissos (31 m de costat). A part hi ha més construccions arquitectòniques com: – 4 arcs de mig punt i petxines que permeten el pas del quadrat al cercle.

– Cúpula semiesfèrica de 31 m de diàmetre i +54 m d'alçada. – Mur i tambor amb nombroses finestres (40); maó vermell exterior. – Interior inundat de llum, parets amb moltes obertures. – Sensació de "cúpula flotant" i espai irreal. – Contrapunt entre l'exterior sobri i el luxe interior. L' any 1453 es va convertir en mesquita després de la conquesta otomana i s'hi van afegir 4 minarets i edificis annexos. També hi va haver mosaics cristians coberts amb estuc, la incorporació de plafons amb inscripcions coràniques i com les petxines i pilars insuficients va ser necessària la construcció de dues semicúpules (est i oest), suportades per pilars i exedres semicirculars.

La nau lateral té dos pisos d'arcades i la tribuna superior servia per a les autoritats. En són característiques les següents: – Llum natural reforçada per materials reflectants. – Paviment original de marbres policroms i mosaics. – Murs, columnes i capitells revestits amb marbre. – Intervencions musulmanes: estuc i cal·ligrafies. La planta basilical es caracteritza per: Tres naus amb un eix longitudinal fins a l'absis i les naus laterals que estaven dividides i separades per un doble pis de columnes i arcs. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA Malgrat les dimensions de l'estructura, harmonitzava amb Constantinoble i estava situada en un punt estratègic, prop del Bòsfor.

L'afegit de minarets dona al conjunt un aspecte més caòtic. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT Fou construïda sobre una església del segle IV consagrada per Constantí i la basílica anterior (416) fou destruïda el 532 en una revolta. Justinià i Teodora la reconstrueixen per mostrar el poder imperial. El temple va ser dedicat a la Saviesa Divina (Hagia Sophia). Santa Sofia expressa el caràcter teocràtic de l'Imperi. Situada al costat del palau imperial i de l'hipòdrom. Segons Procopi és una obra "d'una bellesa superior a la imaginació". Avui, és símbol històric de la ciutat i referent universal.

MODELS I INFLUÈNCIES És una obra clau de l'edat d'or bizantina i va suposar una síntesi de la cultura grecollatina i les tradicions d'Àsia Menor. Va ser un model imitat en esglésies posteriors, com Santa Irene. - Planta basilical i monumentalitat herència romana. - Cúpula amb petxines innovació bizantina decisiva.

OBRA ART ISLÀMIC MEZQUITA DE CÓRDOBA FITXA TÈCNICA Autor: desconegut però els Comitents: Abd al-Rahman I; més tard Abd al-Hakam II i Al-Mansur van fer reformes i ampliacions Cronologia: 785–788 (Abd al-Rahman I); ampliada successivament al 833, 835, 962–966 i 987 Localització: Còrdova (Espanya) Estil: art islàmic hispanomusulmà Materials: pedra, maó, fusta i guix Sistema constructiu: arquitravat i voltat CONTEXT HISTÒRIC DE L'OBRA Al regne visigot de Toledo, a principis del segle VIII, Roderic va enfrontar-se a Àkhila, que li disputava la corona. Aquest últim va demanar ajuda als musulmans del nord d'Àfrica.

Aquests van desembarcar a Gibraltar el 711 i van derrotar Roderic a la batalla del Guadalete. En set anys van dominar tota la península, menys les muntanyes del nord, i la van convertir en un emirat depenent del Califat Omeia de Damasc. Els musulmans denominaren la Península Ibèrica Al-Andalus. Els seus habitants s'islamitzaren al llarg dels anys i van conviure amb cristians i jueus. Aquest període va portar avenços en tots els camps (ciència, tècnica, medicina, matemàtiques…) i va fundar escoles importants.

El 750, el Califat Omeia va desaparèixer sota els abbàssides, però un príncep omeia, Abd al-Rahman, va fugir a Còrdova i va iniciar l'emirat independent del nou Califat Abbàssida de Bagdad. Abd al-Rahman I va començar a construir la mesquita sobre el terreny ocupat per l'església visigoda de San Vicente. Fins al segle X, la mesquita va ser ampliada. Després de la Reconquesta, el 1523 es va construir una catedral al mig de la mesquita. DESCRIPCIÓ FORMAL La construcció presenta un mur homogeni, en forma de rectangle, com si fos una muralla i sense façana principal, encercla el recinte. Destaquen contraforts acabats en merlets i 19 portes d'accés.

La Puerta del Perdón és la principal i desemboca al pati dels tarongers, Els tarongers s'alineen amb les naus de la sala d'oracions. S'inspira en la mesquita de Damasc. Al fons del pati s'obren 19 arcs de ferradura, que corresponen amb les 19 naus interiors. L'aspecte exterior és auster i dona sensació de fortalesa. Les portes tenen estructura de tres cossos: un central amb obertura i dos laterals cecs, decorats amb arcs de ferradura o lobulats i gelosies. Al mur occidental es pot veure l'antic minaret, convertit en campanar cristià.

La mesquita està dividida en dues parts: - Pati dels Tarongers - Sala d'oracions o haram El primer espai és un pati descobert (sahn), on es troba el minaret i 4 fonts rituals (sabils). Al haram s'hi accedeix a través de 19 portes i disposa de 19 naus, amb un bosc de 514 columnes.Les columnes del primer edifici d'Abd al-Rahman I tenen fusts de granit, jaspi o marbre, provinents d'edificis romans i visigòtics. Els capitells són molt diversos. En les ampliacions posteriors no es van aprofitar elements arquitectònics. Les columnes tenien poca alçada i es va idear un sistema a base de dues arcades superposades, creant un efecte de lleugeresa.

Sobre cada columna s'aixeca una pilastra que es sosté als dos cantons amb arcs de ferradura, permetent sobreposar-hi un altre nivell d'arcs de mig punt. Tot està orientat al mur de la quibla, on es troba el mihrab, que va quedar descentrat amb les ampliacions. Es va copiar el model de Damasc, que apunta al sud i no a la Meca. Davant aquest espai sagrat hi ha la maqsura, lloc reservat a les autoritats. Aquesta zona queda molt il·luminada gràcies a 4 cúpules amb finestres i arcs entrecreuats, tot decorat amb mosaics i motius vegetals.

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA Les tonalitats ocres dels materials i la seva poca alçada fan que quedi totalment integrada a l'entorn, i encara ho estaria més si no fos per les intervencions posteriors. CONTINGUT I SIGNIFICAT La mesquita de Còrdova havia de ser una rèplica de la de Damasc, d'on provenia el seu comitent Abd al-Rahman I. Després de la conquesta musulmana, s'hi havien construït 300 mesquites i molts palaus i edificis públics a Al-Àndalus. L'antiga basílica de San Vicente fou compartida per musulmans i cristians fins l'any 784, quan l'emir Abd al-Rahman I decidí construir una gran mesquita. La mesquita és l'expressió artística de la fe islàmica.

La paraula masyd vol dir "lloc de postració", on els fidels adoren Al·là (els musulmans han de pregar 5 cops al dia, encara que a la mesquita només s'hi ha d'anar els divendres). La mesquita també tenia una finalitat política, perquè els emirs i califes podien controlar de prop les classes aristocràtiques i polítiques. Al segle XVI es construí, al bell mig de la sala d'oració, una catedral cristiana, que desllueix el conjunt monumental, però va ser el que va permetre la seva supervivència. El 1994 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Tot i que havia de ser una rèplica de la gran mesquita de Damasc, van adaptar tradicions constructives locals, i van rebre influències de l'arquitectura romana (dovelles bicolors) i visigòtica (arc de ferradura). La mesquita de Còrdova va aportar nombroses innovacions: – Introducció del guix com a material ornamental – Ús d'inscripcions cúfiques de l'Alcorà – Tipus de minaret que va servir de model per a altres mesquites d'Al-Andalus i la resta del món islàmic OBRES ART ROMÀNIC CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA FITXA TÈCNICA Títol: Catedral de Santiago de Compostel·la (Sant Jaume de Galícia) Autor: Desconegut / Mestres Bernardo el Vell, Roberto i Esteban, i Bernardo el Jove.

Mestre Mateo (Pòrtic de la Glòria), segons el Còdex Calixtinus Cronologia: Inici de la construcció 1075; consagració 1211 Tipologia: Catedral Material: Granit Estil: Romànic Localització: Santiago de Compostel·la CONTEXT HISTÒRIC A finals del segle X, després del cessament de les invasions bàrbares, l'Europa cristiana assoleix una etapa d'estabilitat. – Implantació del feudalisme -Poder de l'Església A la Península Ibèrica, el segle XI suposa la crisi del Califat i dels regnes de Taifes, cosa que facilitarà la Reconquesta. És l'època de construcció de grans abadies, com Cluny, Ripoll o Montserrat.

L'adoració de les relíquies va afavorir el pelegrinatge, i el Camí de Santiago va fomentar el comerç i el trànsit d'idees i cultures. Es van construir camins, ponts, hospitals i albergs per als pelegrins. CONTEXT HISTÒRIC DE L'OBRA La catedral va ser aixecada sobre una anterior església, amb l'objectiu de construir un santuari que superés els existents en altres països ja que havia d'albergar el presumpte sepulcre de Santiago (apòstol de Jesús). La construcció comença el 1075, impulsada pel bisbe Diego Peláez. El claustre es va començar a construir el 1124, però era tan petit que va ser substituït al segle XVI.

La catedral es va finançar amb donatius de pelegrins, com hi havia tanta gent, el Botafumeiro s'utilitzava per dissipar la forta olor de les masses. Destaca el Pòrtic de la Glòria, obra del mestre Mateo, realitzada entre 1161 i 1188. DESCRIPCIÓ FORMAL Planta de creu llatina i de pelegrinatge i es distribueix en tres naus. A la capçalera hi ha una girola i cinc capelles radials de planta semicircular, tot i que l'axial és quadrada exteriorment. El creuer, on s'aixeca el cimbori, també té tres naus i quatre absidioles, dues a cada costat de la capçalera. Als peus del temple hi ha un nártex amb el Portal de la Glòria.

Els materials utilitzats van ser pedra, seguint el model d'església de peregrinació. Els elements de suport són pilars cruciformes, de gran secció, ornats amb columnes circulars adossades. Les voltes de canó descarreguen la força a través dels arcs faixons. A l'exterior, els murs estan reforçats amb contraforts. A les naus laterals trobem voltes d'aresta. Al creuer, punt central dels dos eixos principals, s'alça un cimbori sobre trompes. El deambulatori es cobreix amb volta d'aresta. En quant a l'espai exterior, l'aspecte ha variat al llarg dels segles, sobretot al segle XVII i XVIII. Aquests canvis no permeten veure l'exterior romànic ni la il·luminació original.

Hi ha dues portades al transsepte de la primera etapa de la construcció: – Al nord: Portada de la Azabachería – Al sud: Portada de les Argenteries CONTINGUT I SIGNIFICAT El temple està dedicat a Santiago o Sant Jaume Major, un dels dotze apòstols.Santiago va ser el primer màrtir apostòlic. Segons la llegenda, havia intentat evangelitzar Hispània. Cap l'any 800 es descobreix la seva tomba, i el pelegrinatge es va iniciar al segle XI.La catedral de Santiago és el final i objectiu d'un dels camins de pelegrinatge més importants de l'Edat Mitjana. La planta de creu llatina està organitzada perquè els fidels puguin recórrer la catedral fins al sepulcre.

MODELS I INFLUÈNCIES La pròpia planta de la catedral és imatge de la creu de Crist i, en conseqüència, és una representació en pedra de la idea de la crucifixió i mort de Jesús com a base per a la salvació del món. La catedral compostel·lana s'inscriu en el tipus francès d'església romànica de pelegrinatge. Rep solucions preromàniques i influències d'altres regions romàniques: asturià, visigot, islàmic, romànic francès… És coetània de l'abadia de Sainte-Foy de Conques i de Saint Sernin de Toulouse.

PORTADA DE SANT PERE DE MOISSAC FITXA TÈCNICA Títol: Portalada de Sant Pere Moissac Autor: Mestre i taller anònim / desconegut Cronologia: 1110-1115 Estil: Romànic Tipologia: Relleu Tema: Bíblic Material: Pedra Localització: Església de Sant Pere Moissac, Llenguadoc, sud de França CONTEXT HISTÒRIC DE L'OBRA Situada sobre l'emplaçament d'una antiga abadia del segle VII, saquejada pels musulmans després de la seva derrota a Poitiers i incendiada l'any 1042. Promoguda per l'abat Durand, enviat des de Cluny. L'actual Església de Sant Pere de Moissac data del final del segle XII i ocupa el lloc de l'edifici primitiu.

Estava situada en una de les quatre rutes de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, obertes a partir de l'any 1000. Aquesta ruta començava a Le Puy, travessava Conques i Moissac, i entrava a la Península Ibèrica per Roncesvalles. El timpà, va ser decorat un cop finalitzat el claustre de l'església, l'any 1110. DESCRIPCIÓ FORMAL Al timpà hi trobem, al centre, la imatge de Crist en Majestat, envoltat pel tetramorf i els 24 ancians de l'Apocalipsi. Els ancians es distribueixen simètricament en tres franges horitzontals, amb una sanefa en forma d'ones del mar a la part central.

La composició s'estructura a partir de la figura de Crist, cap a la qual es dirigeixen totes les mirades (composició centrípeta). Hi ha horror vacui. Destaquen dues talles principals: – Els ancians, que sorprenen per la minuciositat i el realisme dels detalls, la gestualitat i l'expressivitat, mostrant una evolució cap al gòtic. – Crist en Majestat, que segueix els paràmetres típics del romànic: ús de la perspectiva jeràrquica, presentació frontal i plana, solemnitat hieràtica i simetria compositiva, amb una aurèola sobrenatural i atemporal. La resta de la decoració de la portalada es troba a: – La llinda.

– El mainell, amb una iconografia totalment supeditada a la seva funció dins l'espai arquitectònic. – Els brancals laterals, amb figures que destaquen per la seva gran expressivitat i dinamisme. CONTINGUT I SIGNIFICAT Al timpà s'hi mostra una representació de la teofania, és a dir, la segona vinguda de Jesús segons l'Apocalipsi. L'envolten els símbols dels quatre evangelistes (tetramorf): – l'àguila (Joan), – el lleó (Marc), – el bou (Lluc), – l'àngel (Mateu), juntament amb els 24 ancians de l'Apocalipsi. Els ancians porten corones plenes de perfums, símbol de les oracions dels sants, i instruments musicals com el violí o la cítara per cantar lloances.

La llinda està decorada amb rodes de foc, que representen el foc de l'Apocalipsi. Als laterals de la portalada hi ha relleus amb escenes de l'Antic i del Nou Testament, així com representacions al·legòriques de la luxúria i de l'avarícia. Al muntant dret s'hi representa Sant Pere, i al muntant esquerre, el profeta Jeremies. Al mainell hi ha representacions d'animals fantàstics. Les imatges de les esglésies tenien un fort impacte visual i emocional sobre els fidels. Es sacrifica el realisme en favor de l'efecte expressiu. MODELS I INFLUÈNCIES Hi ha una teoria que afirma que la composició deriva d'una miniatura mossàrab.

La portalada de Moissac no es pot explicar sense el model del timpà de l'abadia de Cluny, a la qual va estar vinculada fins al 1047. També rep influències de Santa Maria Magdalena de Vézelay i de Santa Fe de Conques. Al seu torn, va servir de model per a altres esglésies franceses, com Santa Maria de Souillac.

SANT CLIMENT DE TAÜLL FITXA TÈCNICA Títol: Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll Autor: Mestre de Taüll i taller Cronologia: 1123 dC Tècnica: Fresc i tremp sobre mur Dimensions: 360 × 620 cm Estil: Romànic Tema: Bíblic Localització: MNAC (Barcelona) DESCRIPCIÓ FORMAL Dividit en tres registres superposats destaca l'ús de la simetria i la frontalitat i els colors purs i intensos, sense clarobscur. – Registre superior: el cel amb la Dextera Domini i l'Agnus Dei. – Registre mitjà: l'Església amb Crist en Majestat. – Registre inferior: el món terrenal (gairebé desaparegut). Pintura aplicada sobre guix humit i ús de tremp per als detalls finals.

Adaptació de la pintura a l'arquitectura de l'absis. MAIESTAS DOMINI I TETRAMORF És una representació de Crist Jutge dins d'una màndorla amb la Inscripció: Ego sum lux mundi ("Jo soc la llum del món") i les mans en gest de benedicció i sostenint el llibre. Representació simbòlica dels quatre evangelistes: – Àguila (Joan) – Lleó (Marc) – Bou (Lluc) – Àngel (Mateu) Acompanyen Crist en la seva majestat divina. Algunes característiques són: Figures esquemàtiques i allargades. Ús de la perspectiva jeràrquica (Crist de mida superior). Contorns marcats amb línia negra per a més claredat. Predomini del blau, obtingut de l'aerinita pirinenca. Colors aplicats en superfícies planes, sense degradat.

Frontalitat i jerarquització cromàtica per ressaltar Crist. Apòstols i la Mare de Déu al registre inferior. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT Objectiu: transmetre el missatge del Judici Final, inspirar temor i respecte als fidels i ensenyar la doctrina cristiana a través de la imatge. L'original va ser traslladat al MNAC el 1920 per això una còpia es va col·locar a l'absis de l'església. S'han fet restauracions per preservar el color i els detalls. MODELS I INFLUÈNCIES És una de les pintures romàniques més importants d'Europa i és un exemple de l'art religiós medieval. Comparació amb els frescos de Santa Maria de Taüll. Influencia en la pintura mural catalana medieval.

Representacions similars a esglésies del Pirineu. Influència de l'art bizantí en la frontalitat i la simetria. Relació amb les miniatures hispàniques del segle X. Contactes amb la pintura mural italiana de l'època.