1. Grècia, eh, sí?
Flashcards
- Quins déus van ser consagrats al Partenó?
- Posidó, Atena, Cècrops, Pàndrosos i Erecteu
- Què és la proporció àuria?
- Relació matemàtica harmònica (aproximadament 1,618)
- A quin déu es va dedicar el teatre d'Epidaure?
- Asclepi, déu de la medicina
- Quines característiques formals té la Kore del Pèplum?
- Simetria, frontalitat, geometria
Preguntes tipus test
- Quin tipus de sistema arquitectònic utilitza el Partenó?
- a) Sistema arquitravat amb pedra i marbres
- b) Sistema d'arcs i voltes de maó
- c) Sistema de pilars de fusta
- d) Sistema de murs de càrrega
Resposta: a) Sistema arquitravat amb pedra i marbres. El Partenó utilitza un sistema arquitravat amb pedra i marbres, similar al d'Egipte. Aquest sistema es caracteritza per l'ús de bigues horitzontals (arquitraus) sostingudes per columnes.
- Quina lletra grega representa la proporció àuria?
- a) Alfa (α)
- b) Beta (β)
- c) Phi (φ)
- d) Gamma (γ)
Resposta: c) Phi (φ). La proporció àuria es representa amb la lletra grega φ (phi), el valor aproximat de la qual és 1,618. Aquesta proporció es considera harmònica i agradable a la vista.
- A quin déu estava dedicat el teatre d'Epidaure?
- a) Apol·lo, déu de la música
- b) Dionís, déu del vi
- c) Zeus, déu del cel
- d) Asclepi, déu de la medicina
Resposta: d) Asclepi, déu de la medicina. El teatre d'Epidaure estava dedicat a Asclepi, déu de la medicina, motiu pel qual rebia gran quantitat de peregrins que buscaven curació.
2. Partenó
Flashcards
- A quins déus està consagrat el Partenó?
- Posidó i Atena.
- Quin sistema arquitectònic s'utilitza al Partenó?
- Sistema d'arquitravat amb pedra i marbres.
- Quins ordres arquitectònics van influir en el Partenó?
- Dòric, jònic i corinti.
- Què és la proporció àuria?
- Relació matemàtica harmònica, aproximadament 1,618.
Preguntes tipus test
- A quins déus i herois fundadors d'Atenes està consagrat el Partenó?
- a) Zeus, Hera i Posidó.
- b) Posidó, Atena i Cècrops.
- c) Ares, Afrodita i Hermes.
- d) Apol·lo, Àrtemis i Hefest.
Resposta: b) Posidó, Atena i Cècrops.. El Partenó està consagrat a Posidó, Atena i Cècrops, així com a la seva filla Pàndrosos i Erecteu, que són figures fundadores d'Atenes.
- Quin sistema arquitectònic s'utilitza al Partenó, influenciat per l'arquitectura egípcia?
- a) Sistema de volta de canó.
- b) Sistema d'arquitravat amb pedra i marbres.
- c) Sistema d'arcs de mig punt.
- d) Sistema de cúpula i petxines.
Resposta: b) Sistema d'arquitravat amb pedra i marbres.. El Partenó utilitza un sistema d'arquitravat amb pedra i marbres, similar a l'arquitectura egípcia. Aquest sistema consisteix en la utilització de llindes horitzontals sostingudes per columnes.
- Quins ordres arquitectònics van influir en el Partenó i en altres estils clàssics?
- a) Dòric, jònic i barroc.
- b) Jònic, corinti i romànic.
- c) Dòric, jònic i corinti.
- d) Corinti, barroc i neoclàssic.
Resposta: c) Dòric, jònic i corinti.. Els ordres dòric, jònic i corinti són fonamentals en l'arquitectura del Partenó i van influir en estils clàssics posteriors com el romà, el renaixentista i el neoclàssic.
3. Teatre d'Epidaure (Meitat s. IV aC)
Flashcards
- A quin període pertany el Teatre d'Epidaure?
- Època clàssica (meitat del segle IV aC)
- A qui estava dedicat el Teatre d'Epidaure?
- Asclepi, déu de la medicina
- Qui va ser l'arquitecte del Teatre d'Epidaure?
- Policlet el Jove
- Com s'aprofitaven els elements naturals en la construcció del Teatre d'Epidaure?
- Aprofitant les muntanyes o turons per a les graderies
Preguntes tipus test
- A quin déu estava dedicat el Teatre d'Epidaure, convertint-lo en un lloc de peregrinació?
- a) Dionís, déu del vi i les festes.
- b) Asclepi, déu de la medicina.
- c) Atena, deessa de la saviesa.
- d) Zeus, rei dels déus.
Resposta: b) Asclepi, déu de la medicina.. El Teatre d'Epidaure estava dedicat a Asclepi, el déu de la medicina, cosa que atreia molts peregrins que buscaven curació i benestar.
- Quin arquitecte és reconegut pel disseny del Teatre d'Epidaure?
- a) Fídies
- b) Mírón
- c) Policlet el Jove
- d) Praxíteles
Resposta: c) Policlet el Jove. Policlet el Jove és l'arquitecte acreditat amb el disseny i construcció del Teatre d'Epidaure.
- Quina era la capacitat aproximada d'espectadors del Teatre d'Epidaure?
- a) 5.000 espectadors
- b) 10.000 espectadors
- c) 14.000 espectadors
- d) 20.000 espectadors
Resposta: c) 14.000 espectadors. El Teatre d'Epidaure tenia una capacitat aproximada per a 14.000 espectadors, convertint-lo en un dels teatres més grans de l'antiguitat.
4. Kore del Pèplum (segona meitat s. VI aC)
Flashcards
- A quin període pertany la Kore del Pèplum?
- Període Arcaic (segona meitat del s. VI aC)
- Quines característiques formals defineixen la Kore del Pèplum?
- Simètrica, frontal, geomètrica, rígida, estàtica, hieràtica
- Quin tret facial de la Kore del Pèplum és d'influència egípcia?
- Ulls ametllats
- Com es descriu el somriure de la Kore del Pèplum?
- Arcaic i fals
Preguntes tipus test
- Quin període històric correspon a la Kore del Pèplum?
- a) Període Clàssic
- b) Període Hel·lenístic
- c) Període Arcaic
- d) Període Romà
Resposta: c) Període Arcaic. La Kore del Pèplum pertany al període Arcaic, caracteritzat per la colonització grega i la creació dels jocs olímpics.
- Quina característica formal NO correspon a la Kore del Pèplum?
- a) Simetria
- b) Frontalitat
- c) Naturalisme
- d) Geometria
Resposta: c) Naturalisme. La Kore del Pèplum es caracteritza per ser simètrica, frontal i geomètrica, no naturalista.
- Quin és un tret distintiu dels ulls de la Kore del Pèplum?
- a) Rodons i grans
- b) Ametllats i estilitzats
- c) Profunds i expressius
- d) Asimètrics i petits
Resposta: b) Ametllats i estilitzats. Els ulls de la Kore del Pèplum són ametllats, una característica copiada dels egipcis.
5. Dorífor (segona meitat s. V aC)
Flashcards
- Quin període històric pertany el Dorífor?
- Període clàssic (segona meitat s. V aC)
- Quin material s'utilitzava originalment per fer el Dorífor?
- Bronze (tècnica de la fossa o cera perduda)
- Què és el contrapposto?
- Línies oposades en la postura que aporten moviment natural
- Quines són les influències del Dorífor?
- Pitàgores (proporcions) i influència posterior en romans i renaixentistes
Preguntes tipus test
- Quin escultor és conegut per haver creat el Dorífor durant el període clàssic?
- a) Fídies
- b) Miron
- c) Policlet
- d) Praxíteles
Resposta: c) Policlet. Policlet el vell és l'escultor reconegut per la creació del Dorífor, una obra emblemàtica del període clàssic.
- De quin material era originalment fet el Dorífor?
- a) Marbre
- b) Bronze
- c) Pedra calcària
- d) Terracota
Resposta: b) Bronze. El Dorífor originalment va ser creat en bronze utilitzant la tècnica de la cera perduda.
- Quina característica principal diferencia el Dorífor del Kouros en termes de postura?
- a) Simetria frontal
- b) Contrapposto
- c) Rigidesa estàtica
- d) Geometria marcada
Resposta: b) Contrapposto. El Dorífor presenta contrapposto, una postura amb línies oposades que aporta moviment natural, a diferència de la rigidesa i simetria del Kouros.
6. Venus de Cnido (Primera meitat s. IV aC)
Flashcards
- Qui va crear la Venus de Cnido?
- Praxíteles
- A quin déu/deessa representa la Venus de Cnido?
- Afrodita (Venus)
- En quin segle es va crear la Venus de Cnido?
- Segle IV aC
- Quin tipus de corba és característica de l'estil de Praxíteles?
- Corba praxiteliana
Preguntes tipus test
- Quin escultor va crear la Venus de Cnido?
- a) Míron
- b) Policlet
- c) Praxíteles
- d) Fídies
Resposta: c) Praxíteles. Praxíteles és conegut per haver creat la Venus de Cnido, una obra innovadora per la seva representació de la figura femenina nua.
- En quin període de l'art grec es va crear la Venus de Cnido?
- a) Període Arcaic
- b) Període Clàssic
- c) Període Hel·lenístic
- d) Període Romà
Resposta: b) Període Clàssic. La Venus de Cnido es va crear durant el període clàssic de l'art grec, un període caracteritzat per la recerca de la bellesa ideal i l'harmonia en les formes.
- Quina característica destaca en la Venus de Cnido en relació amb les representacions femenines anteriors?
- a) L'ús de materials preciosos
- b) La representació de la figura femenina nua
- c) La inclusió de símbols religiosos
- d) L'estatisme i la rigidesa de la figura
Resposta: b) La representació de la figura femenina nua. La Venus de Cnido és destacable per ser una de les primeres escultures que representa una dona completament nua, marcant un canvi significatiu en la representació de la figura femenina en l'art grec.
7. Laocoont i els seus fills (Segona meitat s. I aC)
Flashcards
- A quin període artístic pertany l'escultura de Laocoont i els seus fills?
- Hel·lenístic
- Quins són els possibles autors de l'escultura de Laocoont i els seus fills?
- Agesandre (pare), Atenodor i Polidor (fills)
- Què representa l'escultura de Laocoont i els seus fills?
- La mort de Laocoont i els seus fills per dues serps enviades per Atena
- Quina característica compositiva destaca en l'escultura de Laocoont i els seus fills?
- La unió dels caps forma un triangle ascendent
Preguntes tipus test
- Quin estil artístic es caracteritza per la mescla del grec clàssic i el colossalisme oriental, present en l'escultura de Laocoont i els seus fills?
- a) Romà
- b) Hel·lenístic
- c) Arcaic
- d) Clàssic
Resposta: b) Hel·lenístic. L'hel·lenisme es defineix per la fusió del grec clàssic antropocèntric i el colossalisme oriental teocèntric, evident en l'obra.
- Quin déu va enviar les serps per matar Laocoont i els seus fills?
- a) Zeus
- b) Posidó
- c) Atena
- d) Ares
Resposta: c) Atena. Segons la mitologia, Atena va enviar les serps per castigar Laocoont per intentar avisar sobre el cavall de Troia.
- Quina característica de la composició de Laocoont i els seus fills és considerada anticlàssica?
- a) L'ús de línies verticals
- b) L'ús de línies horitzontals
- c) L'ús de la diagonal
- d) L'equilibri i la simetria
Resposta: c) L'ús de la diagonal. La composició de l'escultura és anticlàssica perquè utilitza una diagonal, a diferència de les línies verticals i horitzontals de l'estil clàssic.
8. Roma, eh, sí?
Flashcards
- Qui eren Ròmul i Rem?
- Germans que, segons la llegenda, van fundar Roma.
- Què va ser la República Romana?
- Un sistema de govern on el poder residia en els patricis.
- Contra qui es van lliurar les Guerres Púniques?
- Contra els cartaginesos.
- Qui va ser el primer emperador romà?
- Octavi August.
Preguntes tipus test
- Segons la llegenda, qui va fundar Roma?
- a) Ròmul i Rem
- b) Juli Cèsar i Octavi August
- c) Vespasià i Tit
- d) Dioclecià i Maximià
Resposta: a) Ròmul i Rem. La llegenda romana explica que la ciutat va ser fundada pels germans Ròmul i Rem, criats per una lloba.
- Quin tipus de govern es va establir a Roma després de l'expulsió de l'últim rei?
- a) Monarquia
- b) República
- c) Imperi
- d) Tetrarquia
Resposta: b) República. Després d'expulsar l'últim rei, Roma va adoptar un sistema republicà, on el poder residia en els patricis.
- Contra qui es van lliurar les Guerres Púniques?
- a) Els grecs
- b) Els egipcis
- c) Els cartaginesos
- d) Els gals
Resposta: c) Els cartaginesos. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de conflictes entre Roma i Cartago, una ciutat estat al nord d'Àfrica.
9. L'art etrusc
Flashcards
- Quina influència va marcar l'arquitectura etrusca?
- La religió i els rituals funeraris
- Quina innovació arquitectònica destaca de l'art etrusc?
- L'afegit d'arcs i voltes
- Quines cultures es fusionen en l'arquitectura romana?
- L'art grec i etrusc
- Què simbolitza la monumentalitat en l'arquitectura romana?
- La immortalitat de l'imperi i el poder
Preguntes tipus test
- Quina característica arquitectònica va ser especialment desenvolupada pels etruscs?
- a) L'ús de columnes dòriques
- b) L'afegit d'arcs i voltes
- c) La construcció de grans piràmides
- d) L'ús extensiu de maons de fang
Resposta: b) L'afegit d'arcs i voltes. L'arquitectura etrusca es distingeix per la innovació en l'ús d'arcs i voltes, una característica que va influir en l'arquitectura romana posterior.
- Quin ordre arquitectònic, a més dels ordres grecs, van afegir els romans a l'arquitectura?
- a) L'ordre corinti
- b) L'ordre dòric
- c) L'ordre toscà
- d) L'ordre jònic
Resposta: c) L'ordre toscà. Els romans van incorporar l'ordre toscà, que és més senzill i llis, a més dels ordres grecs ja existents.
- Quina és una característica principal de l'arquitectura romana?
- a) Ús exclusiu de materials locals
- b) Disseny minimalista i funcional
- c) Eclecticisme i monumentalitat
- d) Èmfasi en la decoració recarregada
Resposta: c) Eclecticisme i monumentalitat. L'arquitectura romana es caracteritza pel seu eclecticisme, fusionant elements grecs i etruscs, i per la seva monumentalitat, que simbolitza el poder i la immortalitat de l'imperi.
I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.
Text del document
Història de l'Art Grècia, eh, sí? L'examen d'història art: - Egipte i Grècia amb les fitxes (1-8) - 3 exercicis: - Aproximació: reconèixer parts de l'edifici arquitectònic i pregunta de vertader o fals. - Opcionalitat A/B: Context, característiques formals, funció i temàtica. (a, b i c) - Notícia: Raonament. Partenó: Temàtica: Consagrat per déus i herois fundadors d'Atenes com Posidó, Atena, Cècrops, la seva filla Pàndrosos i Erecteu. Models i influències: Sistema d'arquitravat amb pedra i marbres, com a Egipte. Ordres dòrics, jònics i corintis que influenciaran la resta d'estils clàssics com Roma, el Renaixement i Neoclàssic. Exercici: Què és una proporció àurea? Posa'n exemples?
La proporció àuria és una relació matemàtica que es considera molt harmònica i agradable a la vista. Es representa amb la lletra grega φ (phi) i el seu valor és aproximadament 1,618 i visualment com una espiral decreixent infinita. Aquesta proporció es troba sovint a la natura, a l'art, a l'arquitectura i al disseny, perquè genera una sensació d'equilibri i bellesa. A la natura, apareix en les petxines, en les flors, en els cargols, en la disposició de les fulles o en la forma dels huracans. En l'art, es manifesta en obres de Leonardo da Vinci, com La Gioconda i L'Home de Vitruvi.
En l'arquitectura, la trobem en edificis com el Partenó d'Atenes, la catedral de Notre-Dame o en alguns quadres del Renaixement. Les seves dimensions principals (l'amplada, l'alçada i la llargada) guarden una relació molt propera a 1,618. La seva façana i la distribució de les columnes mostren proporcions que creen un efecte visual molt equilibrat. Teatre d'Epidaure (Meitat s. IV aC): Context històric: Època clàssica. Després de les Guerres Mèdiques, creació de la Lliga Delos. Dedicat a Asclepi, déu de la medicina, motiu de la gran quantitat de peregrins. Context cultural: Policlet el Jove com a arquitecte.
Elements de suport i elements suportats: Aprofitaven les muntanyes o turons per les graderies. Espai interior i exterior: Orquestra (músics), 20,3m de diàmetre, l'escena, no conservada i graderia, constituïda pels diazomes (passadissos) i 13 escales, amb una capacitat per a 14.000 espectadors. Funció i significat: Construït per celebrar jornades festives en honor al déu del vi, Dionís. Al mig de l'orquestra hi havia un altar d'aquest déu. Es podien deixar ofrenes al Déu Asclepi i els malalts rebien tractaments. Era una ciutat pel tractament de gent malalta on es disposava d'aquests espais d'esbarjo durant la seva estada. Destaca la seva excel·lent acústica gràcies a la ressonància del teatre.
Integració urbanística: Formava part d'un conjunt d'estructures a Epidaure, una de les polis més visitades antigament. Influències: Com a gran referent dels teatres de l'època clàssica, hi va haver molta influència. Quines són les similituds amb un teatre romà? I les diferències? Similituds: - Estructura semicircular. - Funció lúdica. - Gran ús de l'acústica. - Parts (orquestra, graderia, escenari). Diferències: - Estructura exempta i tancada a Roma, contrari a Grècia.(suport) - Orquestra semicircular a Roma, circular a Grècia. - Ubicació de la construcció: - Roma: sobre terreny pla, més urbà. - Grècia: aprofitament de les muntanyes, més rural. Kore del Pèplum (segona meitat s.
VI aC): Context històric: Període Arcaic comportant a la colonització grega i la creació dels jocs atlètics (Olímpics) com a forma de pau per a les guerres entre polis, dividides per la seva política (Monàrquica o aristòcrata). Anàlisi formal: Simètrica, frontal i geomètrica. Ús de la raó. Rígida, estàtica, hieràtica: no és natural. Ulls ametllats (són còpia dels egipcis). Somriure arcaic, fals. Intent d'expressivitat fallit. Interpretació: Sembla ser una deessa. Funció de les Korai: - Representació de déu o atleta. - Ofrena a un déu. - Lloar a l'atleta vencedor dels jocs. Influències i models: Majoritàriament agafant el model de les estàtues i relleus dels egipcis Exercici.
Busca i escriu el nom de 3 korai i 3 kouros: Korai: - Kore d'Auxerre - Kore de Samos - Kore de Lyon Kouros: - Kouros de Nova York - Kouros d'Anavyssos - Kouros de Súnion Dorífor (segona meitat s. V aC): Context històric: Període clàssic post-Guerres Mèdiques, Guerres del Peloponès i conquestes d'Alexandre magne. Policlet el vell (que no Policlet el jove, constructor del teatre d'Epidaure) com a escultor. Anàlisi formal: Individual i dempeus. Exempta/embalum rodó. Feta originalment de bronze, amb tècnica de la fossa o cera perduda: primer forma de cera recoberta de fang, posteriorment reomplert amb bronze fos.
No en conservem cap art de bronze a causa de les guerres, on tot bronze es fonia per armes. Copiada pels romans amb tècniques de marbre, amb cisell. Composició de l'home perfecte, per a Policlet l'home del món de les idees, harmònic. Veiem senyes de contrapposto o contrapostura: línies oposades. Veiem clares posicions oposades a parts com la cintura i pectoral o esquena, amb un eix de simetria disconforme, a diferència del kouros. Moviment natural. L'altura del cos és composta pel cap set vegades, dividit en tres parts iguals, front, nas i mentó; els peus tres vegades el palmell de la mà, etc. Abandona la geometria completament. Sense ulls ametllats. Textura perfectament acabada.
Cara distreta, pensant, serena. Moviment pausat. (Arcaic: Hieràtic, estàtic. Clàssic: Pausat, lent. Hel·lenístic: Sobtat, violent.) Temàtica i funció: Es tracta d'un atleta que fa llançament de javelina. Models i influències: Pitàgores com a model clau per a les seves proporcions. Veiem clara influència a èpoques posteriors com romans i renaixentistes (David de Miquel Àngel, que és el Dorífor). Altres obres de Policlet: Discòfor i Diadumen. Exercici: Escriu l'equivalent romà i el seu atribut.
NOM GREC NOM ROMÀ ATRIBUT Zeus JÚPITER CEL, TRON I REI DELS DÉUS Hera JUNO MATRIMONI I FAMÍLIA Atena MINERVA SAVIESA, GUERRA Afrodita VENUS Apol·lo APOL·LO Artemis DIANA Ares MART Hefest VULCÀ Dionís BACUS Hermes MERCURI Posidó NEPTÚ Hades PLUTÓ Cronos SATURN Rea OPS Demèter CERES Venus de Cnido (Primera meitat s. IV aC): Context històric: Època de crisi amb Atenes derrotada per la guerra del Peloponès. Escultura reveladora per la seva evolució més real, no tan idealitzada i perfecte. Apareixen les corbes suaus: les corbes praxitelianes. Gran revelació amb la representació amb una dona nua, sent la primera de la història.
Anàlisi formal: Escultura d'embalum rodo individual feta originalment de bronze (tècnica de la fossa). Descripció formal: Influència de Policlet el jove amb el contrapposto, amb extremitats caigudes i moviment present. Còpia de marbre suportada per un drap que sosté amb la mà. Majoritàriament conformada per unes línies de composició ascendents, dirigint la nostra mirada cap a la cara. Veiem presència de la corba praxiteliana: una corba en forma de 's' que recorre tot el cos formant una zona tensa i una relaxada, amb l'objectiu de crear harmonia. Temàtica: Representa a Venus o Afrodita, deessa de la bellesa.
Segons la mitologia diu que va néixer de l'escuma del mar on van caure els genitals d'Urà, castrats pel seu pare Cronos. Una altra teoria diu que Venus, filla de Júpiter o Zeus, va néixer al mar i va arribar a la costa. Va ser una estàtua encarregada per al temple d'Afrodita a Cnido a l'antiga Cnido. L'original va desaparèixer en un incendi a Constantinoble. Venus Púdica: Venus es prepara per fer un ritual al bany. La seva mà dreta tapa la seva zona púbica. Com es pot veure, la nuesa és present, cosa mai feta en les dones. Es creu que l'objectiu és provocar, excitar als homes. Es creu que Praxíteles va crear-ne dues: una per a Cnido i un altre per a Mindos.
Va ser tan influent que van decidir crear una moneda amb la seva figura. Busca semblances i diferències entre les 3 Venus: Milo, Capitolina i Cnido: Semblances: - Presència del contrapposto - Representació del cos nu de Venus - Escultures Púdiques (encara que diferents nivells de vergonya) Diferències: - Les estàtues de Capitolina i Cnido conserven una àmfora sota el Pèplum. - Èpoques diferents (Milo: Hel·lenística, Capitolina: Època Romana, Cnido: Grècia clàssica) - Autor (Cnido: Praxiteles, Capitolina: Còpia romana inspirada en Praxiteles, Milo: Alexandros d'Antioquia) Laocoont i els seus fills (Segona meitat s. I aC): Context històric: Època hel·lenística.
Després de la mort d'Alexandre el Gran (323 aC). Aparició de l'eclecticisme: mescla de dos estils molt diferents. L'hel·lenisme es conforma per la mescla del grec clàssic (antropocèntric) i el colossalisme oriental (teocèntric). Guerres entre les ciutats del regne de Macedònia. Context cultural: Possibles autors són Agesandre (pare), Atenodor i Polidor (fills). Existeix la teoria que l'autor original va ser Miquel Àngel. Anàlisi formal: En haver-hi tres individus es considera un grup escultòric, només present a l'hel·lenisme. Dos dempeus i un en postura semi sedent. Es creu que l'original va ser creada amb bronze amb la tècnica de la cera perduda.
Veiem que el personatge central és més gran que els altres dos homes, sent una característica de l'estil oriental amb una perfecció de cos idealitzada (hel·lenisme) encara que amb incoherència, cos jove cara vella. Cos nus de la Grècia clàssica. Les tres figures són unides per les serps contra les quals lluiten. Composició: La unió dels caps formen un triangle ascendent, desviant la mirada cap a dalt. La composició és tallada per la diagonal del peu dret del fill esquerre fins al colze dret de Laocoont. És una composició anticlàssica al ser diagonal, contrària a les línies de composició verticals i horitzontals de l'estil clàssic.
Un altre element d'anticlassicisme és l'exagerada expressivitat de Laocoont, dramàtica. Té "Pathos". "Terribilità". Moviment reproduït amb la contorsió, moviments sobtats, violents. Temàtica: Laocoont era sacerdot de la ciutat de Troia. Va ser l'únic que va adonar-se del pla del cavall de Troia. Quan va intentar avisar a tothom la deessa Atena ho va impedir enviant-li dues serps per matar-lo a ell i els seus fills. Influències: Gran influència a relleus. El Greco representa en un quadre el mite de Laocoont amb els seus fills. Altres obres: Colós de Rodes i Victória de Samotràcia. roma, eh, sí?
Context històric: - Monarquia (753-509 aC): Segons la llegenda, Roma va ser fundada pels germans Ròmul i Rem, abandonats per la seva mare i criats per una lloba. Ròmul crea l'imperi romà amb un total de 7 reis. - República (509-27 aC): Una revolta expulsa l'últim rei i Roma es converteix en una república (manen els Patricis [pares de família, descendents de Ròmul]). Cap a l'any 275 els romans ja controlen tota la península italiana. Guerres Púniques contra els cartaginesos (264-146 aC). Revolta dels esclaus (73-71 aC). Conquereixen Sicília, costa de la península Ibèrica i Cartago i al nord d'Àfrica. Juli Cèsar conquereix les Gàl·lies, França (56-49 aC), assassinat el 44 aC.
Octavi August fill de Juli Cèsar venja la mort del seu pare i conquereix Egipte, proclamant-se Emperador de l'Imperi Romà (27 aC). - Imperi (27 aC-476 dC): - Família Júlia-Clàudia: Octavi August, Tiberi, Cal·lígula,Claudi i Neró. - Família Flàvia: Vespasià, Tit i Domicià. - Dinastia dels Antonins: Trajà, Adrià, Antoní Pius i Marc Aureli. - Dinastia dels Severs: Septimi Sever, Caracalla, Heliogabal i Alexandre Sever. - Segle III: Inestabilitat i molts emperadors. - Tetrarquia (293): Dioclecià, Maximià, Constanci i Galeri. - Constantí: Primer emperador cristià (313). - Teodosi (395) parteix l'imperi en 2: Oriental per Arcadi i Occidentalper Honori.
- Ròmul Augústul (476) va ser l'últim emperador de Roma al ser destronat pel bàrbar Odoacre. L'art etrusc: - Referents històrics: La seva arquitectura és influenciada per la religió i rituals funeraris. - Arquitectura etrusca: Destaca per l'afegit dels arcs i les voltes. Arquitectura romana: Caracteritzada pel seu eclecticisme. Fusió de l'art grec i etrusc. Destaquen la gran monumentalitat, símbol de la immortalitat de l'imperi, poder, etc. És una arquitectura més utilitària, pràctica, funcional. Aspectes tècnics. Gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria.
A més d'utilitzar els ordres grecs, també afegeixen l'ordre toscà, llis completament, l'ordre compost, format per volutes i fulles d'acant (és la suma del jònic i el corinti) al capitell. - Grups d'edificis: - Privats: Cases privades o de veïns. - Públics: - Religiosos: Temples. - Civils: Termes destinats a la diversió, teatres (d'estructura semblant als grecs), amfiteatres (unió de dos teatres) on es celebraven lluites, circs (curses de quadrigues [4 cavalls] i bigues [2 cavalls]) - Administratius: Basílica. - Monuments commemoratius: Columnes, arcs de triomf.
Escultura romana: realisme i idealisme: Destaca el seu gran realisme (quotidianitat, bel·licisme, retrats…) amb materials com el marbre, pedra i bronze, influenciada per l'etrusca i grega. - El retrat: bust, exempta i a vegades eqüestre. - El relleu: caracteritza pel seu gran narratiu d'escenes bèl·liques. Apareix a monuments commemoratius (altars, arcs de triomf i columnes).