Sostenibilitat, canvi climàtic i riscos ambientals

Actualitzat el · AprenAI

Apunts de Geografia de 2n de Batxillerat sobre sostenibilitat, canvi climàtic, petjada humana i gestió dels riscos naturals i antròpics a Catalunya, Espanya i la Unió Europea.

Geografia · Selectivitat (PAU Catalunya)

20 pàgines · 11 temes · 4 flashcards · 4 preguntes tipus test

Índex

  1. 3.1. Què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible? · p. 1-2
  2. 3.2. Què és i com ens afecta el canvi climàtic · p. 3-5
  3. 3.3. Desigualtats i medi ambient · p. 6
  4. 3.4. L'empremta humana sobre la Terra · p. 7-8
  5. 4.1. Els riscos ambientals · p. 9-11
  6. 4.2. Els riscos antròpics · p. 12
  7. 4.3. Els riscos biològics. La pandèmia de la COVID-19 · p. 13-14
  8. 4.4. Els riscos ambientals a Catalunya · p. 15-16
  9. 4.5 i 4.6. Riscos antròpics i la prevenció de riscos a Catalunya · p. 17
  10. 4.7. Els riscos naturals i antròpics a Espanya · p. 18-19
  11. 4.8. La gestió dels riscos a la Unió Europea · p. 20

3.1. Què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible?

Flashcards

Què alertava l'informe Els límits del creixement (1972)?
Alertava de la contradicció entre el creixement il·limitat i la limitació dels recursos naturals.
Quants són els Objectius de Desenvolupament Sostenible?
Són 17 objectius integrats al nucli de l'Agenda 2030.
Cada quants anys es revisa l'Agenda 2030?
S'estableix la revisió del seu compliment cada cinc anys.
Què significa transició als ODS?
Canvi progressiu cap a un model socioeconòmic basat en criteris de sostenibilitat i límits planetaris.

Preguntes tipus test

  1. Quin paper va tenir la Conferència d'Estocolm de 1972 en la gestió ambiental?
    • a) Va dissoldre el Club de Roma per coordinar l'Assemblea General.
    • b) Va ser l'origen de la inclusió del medi ambient a les agendes polítiques.
    • c) Va redactar la primera versió dels disset objectius de l'Agenda 2030.
    • d) Va establir el cobrament de taxes sobre el consum de petroli.

    Resposta: b) Va ser l'origen de la inclusió del medi ambient a les agendes polítiques.. La Conferència d'Estocolm de 1972 va constituir la base perquè el medi ambient comencés a formar part de les agendes polítiques internacionals i estatals.

  2. Quina funció específica exerceix el PNUMA en relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible?
    • a) Substituir les conferències periòdiques de l'Assemblea de les Nacions Unides.
    • b) Sancionar econòmicament els països que incompleixen els acords verds.
    • c) Escriure l'informe Meadows sobre l'esgotament futur del petroli.
    • d) Ajudar els països a donar compliment als disset objectius establerts.

    Resposta: d) Ajudar els països a donar compliment als disset objectius establerts.. El PNUMA desenvolupa acords mediambientals internacionals i és expressament l'organisme encarregat d'ajudar els diferents països a complir els 17 ODS.

  3. Observa el diagrama de sostenibilitat: Quina condició resulta de la intersecció exclusiva entre la dimensió social i l'econòmica?
    • a) Sostenible
    • b) Viable
    • c) Equitatiu
    • d) Habitable

    Resposta: c) Equitatiu. Tal com indica el diagrama, la confluència entre la dimensió social i l'econòmica rep la qualificació d'equitatiu.

3.2. Què és i com ens afecta el canvi climàtic

3.3. Desigualtats i medi ambient

3.4. L'empremta humana sobre la Terra

4.1. Els riscos ambientals

4.2. Els riscos antròpics

4.3. Els riscos biològics. La pandèmia de la COVID-19

4.4. Els riscos ambientals a Catalunya

4.5 i 4.6. Riscos antròpics i la prevenció de riscos a Catalunya

4.7. Els riscos naturals i antròpics a Espanya

4.8. La gestió dels riscos a la Unió Europea

I 0 flashcards i 1 preguntes més al document.

Text del document

GEOGRAFIA 2n Batxillerat BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT Tema 3: Sostenibilitat i canvi climàtic. Per què la sostenibilitat i la mitigació de la crisi climàtica són un repte per al futur de la humanitat? La humanitat està travessant una crisi ecològica global (afecta la Terra en el seu conjunt). El progrés científic i tecnològic ens ha permès conèixer millor les causes i les conseqüències de l’acció antropogènica (dels humans) en els ecosistemes i en les societats. 3.1. QUÈ SÓN ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE?

(inici de la presa de consciència) Any 1972 Es va poder veure, per primera vegada a la El Club de Roma va publicar l’informe Els límits del història, una imatge completa de la Terra, del creixement (també conegut com Informe Meadows) planeta sencer. que alertava sobre la contradicció existent entre el Aquesta imatge va contribuir a prendre creixement il·limitat, d’una banda, i la limitació dels consciència de la Terra com un planeta limitat. recursos naturals, de l’altra. Es va inaugurar a Estocolm la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient.

També coneguda com la Conferència d'Estocolm, va ser la base a partir de la qual el medi ambient va començar a formar part de les agendes polítiques. Aquest fet es reflecteix en la creació d'organismes responsables de la política ambiental arreu del món. També va significar un impuls per a la legislació ambiental internacional i estatal. Per revertir el procés de degradació del medi ambient i promoure un desenvolupament sostenible, el 2015, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.

El nucli d’aquesta agenda són 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), que exposen els principals reptes relacionats amb el desenvolupament als quals s’enfronta la humanitat. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), també desenvolupa acords internacionals relacionats amb el medi ambient i és l’organisme encarregat d’ajudar els països a complir els 17 objectius de desenvolupament sostenible. EXTRA: El Club de Roma és una associació internacional creada l’any 1968 amb base a Alemanya que tracta amb diferents qüestions de política internacional.

Va atraure l'atenció del públic amb l'informe The Limits to Growth (Els limits del creixement), publicat el 1972 i conegut com l’informe Meadows, on predeia que el creixement econòmic no podia continuar indefinidament a causa de la disponibilitat limitada dels recursos naturals, concretament el petroli. El grup promotor provenia de diferents països, entre ells Alemanya. El nom “Club de Roma” ve precisament del lloc on es va celebrar la seva primera reunió oficial, a Roma, el 1968. GEOGRAFIA 2n Batxillerat BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT Tema 3: Sostenibilitat i canvi climàtic. Per què la sostenibilitat i la mitigació de la crisi climàtica són un repte per al futur de la humanitat?

L’Agenda 2030: Es basa en el compromís dels estats a dedicar els mitjans necessaris per avançar cap als ODS. Aquest programa: Estableix la revisió del seu compliment cada cinc anys. Promou aliances entre els països desenvolupats i els poc desenvolupats. Obstacles: La implicació desigual dels estats. La interpretació diferent del concepte de sostenibilitat. les contradiccions entre els interessos globals i els locals, etc. TRANSICIONS Actualment, es parla de transició als ODS per referir-se al canvi progressiu cap a un model social i econòmic basat en el reconeixement dels límits de la Terra i en criteris de sostenibilitat.

També s’aplica el terme transició a aspectes específics com el clima (transició climàtica) o l’energia (transició energètica). Ens trobem davant d’un REPTE INÈDIT en la història de la humanitat: Adoptar mesures urgents per controlar les conseqüències de les activitats humanes en el sistema Terra i garantir-ne, així, l’habitabilitat. PERÒ: Les expectatives estan lluny de complir-se a causa de: - La falta d’una governança global. - Les contradiccions d’interessos entre països. - Entre els interessos globals i els locals. El concepte de DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE també rep critiques: Algunes persones diuen que és massa general i que, a vegades, els seus objectius poden contradir-se.

Per exemple, pot ser difícil fer créixer l’economia i, alhora, reduir la contaminació. Altres crítiques assenyalen que no sempre es té en compte la igualtat de gènere, ni l’opinió dels pobles indígenes o dels moviments socials que defensen la justícia ambiental. Aquests grups reclamen que el desenvolupament sostenible sigui més just i participatiu per a tothom.. Ens trobem en un moment critic (segons l’Informe dels objectius de desenvolupament sostenible de 2021). GEOGRAFIA 2n Batxillerat BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT Tema 3: Sostenibilitat i canvi climàtic. Per què la sostenibilitat i la mitigació de la crisi climàtica són un repte per al futur de la humanitat? 3.2.

QUÈ ÉS I COM ENS AFECTA EL CANVI CLIMÀTIC Com la resta d’espècies de la Terra, l’espècie El canvi climàtic provocat per l’acció humana d’ençà de la industrialització del humana interacciona amb els diversos components del medi i, segle XIX (I sobretot, els últims setanta anys) es produeix amb tanta rapidesa i té amb més o menys intensitat, sempre hi produeix modificacions. un abast tan gran que es considera únic en la història de la Terra. Des de quan en som conscients? 3- Anys vuitanta (s.

XX): 1- Des de finals del segle XIX: 2- A mitjans del segle XX: Els científics van començar a sospitar que Aquesta hipòtesi va guanyar pes i es les activitats humanes podien alterar el va atribuir a la crema de combustibles clima de la Terra. fòssils. Les dades es van anar confirmant i es va començar a parlar de l’escalfament global i la seva relació amb el canvi climàtic. Es calcula que al llarg del segle XX la temperatura mitjana de la Terra ha pujat 0,7oC i que els últims cinquanta anys ho ha fet 1oC. Què és l’escalfament global? Increment persistent de la temperatura mitjana de la Terra a causa de les activitats humanes, principalment les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). !!

El diòxid de carboni (CO2) no és l’únic GEH, n’hi ha d’altres com el metà (CH₄) o l’òxid de dinitrogen (N₂O). Aquests gasos es troben de forma natural a l’atmosfera, la majoria en petites quantitats, però a conseqüència de les activitats humanes han augmentat la seva proporció. L’increment de la temperatura de la Terra és un dels efectes més notoris del canvi climàtic, però no és l’únic, perquè el clima és un sistema complex i dinàmic, on tots els components estan connectats i els canvis que es produeixen en una zona poden repercutir en tot el conjunt. Els canvis produïts per l’escalfament de la Terra no es produeixen de manera homogènia.

Poden afectar els territoris de maneres desiguals, depenent de factors com la latitud. BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT GEOGRAFIA 2n Batxillerat Tema 3: Sostenibilitat i canvi climàtic. Per què la sostenibilitat i la mitigació de la crisi climàtica són un repte per al futur de la humanitat? •Regressió de les masses de gel. •Variació dels cicles estacionals. En els components biofísics •Accentuació dels fenòmens meteorològics extrems (onades de calor, sequeres, huracans…). •Desertificació dels ecosistemes terrestres i marins. •Redistribució i moviment d’espècies vegetals i animals. •Contaminació atmosfèrica. •Pujada del nivell del mar.

Canvis provocats per l’escalfament de la Terra •Erosió i pèrdua de sòl, etc. •Augment del nombre i la virulència dels incendis forestals. •Males collites a causa de les sequeres. En els components antròpics •Pèrdua de ramats per manca de pastures i d’aigua. •Mortalitat a causa de les onades de calor. •Malalties a causa de l’augment de la contaminació. •Increment dels riscos ambientals, etc. 1988 l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) + van fundar el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) Dedicat a la recerca i la publicació d’informes sobre l’evolució del canvi climatic.

Fins a l’any 2022, ha elaborat 6 informes, que serveixen als governs i a les ONGs a definir les seves polítiques i les mesures per combater el canvi climàtic. BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT GEOGRAFIA 2n Batxillerat Tema 3: Sostenibilitat i canvi climàtic. Per què la sostenibilitat i la mitigació de la crisi climàtica són un repte per al futur de la humanitat?

1992 es va firmar a Rio de Janeiro el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) el principal instrument jurídic de resposta internacional * La seva funció principal és prevenir els impactes antròpics i estabilitzar i reduir les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) * Atribueix als països més industrialitzats la responsabilitat principal de la lluita contra el canvi climàtic. Qui pren les decissions en relació al Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC)?

La COP (Conferència de les Parts) Des que va entrar en vigor el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), els països que s’hi van adherir (anomenats les parts a la cimera) van establir la celebració anual de la Conferència de les Parts (COP – Conference of the parties) (la primera trobada va tenir lloc a Berlín l’any 1995). La COP (formada per 196 països més la Unió Europea) és l’òrgan de decisió del CMNUCC. La seva tasca consisteix a proposar, avaluar i aprovar els instruments que han de permetre reduir la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

Fins a finals del 2022, la COP es va reunir vintiset vegades i, entre altres acords, va adoptar el Protocol de Kyoto (1997) i l’Acord de París (2015). EXTRA: Les COP es celebren al novembre de cada any. La XXVII es va celebrar l’any 2022 a Egipte, la XXVIII, l’any 2023 als Emirats Àrabs i la XXIX està prevista per aquest 2024 a Bakú (Azerbaián). Protocol de Kyoto (1997): Va ser aprovat l’any 1997, tot i que per un complex procés de ratificació no va entrar en vigor fins al 2005 (8 anys després!). Es va negociar durant la III COP, a Kyoto (Japó). És el primer tractat internacional de reducció de GEH.

Té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emisions un 5’2% respecte als nivells de 1990 durant el període comprès entre 2008 i 2012, conegut com a primer període d'aplicació o primer període de compromís. Posteriorment (lpany 2012), es va acordar una segona fase del protocol per al període 2013-2020, coneguda com l'Acord de Doha, tot i que alguns països no van participar en aquesta extensió. Acords de París (2015): Estableix les mesures de reudcció de GEH a partir de 2020. Es va negociar durant la XXI COP, a París. BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT GEOGRAFIA 2n Batxillerat Tema 3: Sostenibilitat i canvi climàtic.

Per què la sostenibilitat i la mitigació de la crisi climàtica són un repte per al futur de la humanitat? 3.3. DESIGUALTATS I MEDI AMBIENT Recordar! Les desigualtats mediambientals van lligades a la pròpia naturalesa de la Terra i dels L’ODS 10 promou la reducció de les «desigualtats d’oportunitats, seus paisatges, però també són el resultat de les relacions socials discriminatòries. d’ingressos i de poder», aspiració que és transversal als disset objectius . La crisi ecològica global accentua les desigualtats i té un efecte acumulatiu que malmet la qualitat de vida, sobretot de les classes socials i les comunitats més desafavorides.

Les DESIGUALTATS MEDIAMBIENTALS = diferents possibilitats d’accés als béns naturals per: - Motius socioeconòmics o culturals. - Diferent exposició de les poblacions davant els riscos mediambientals. Per causes ambientals (terratrèmols, huracans, aiguats…) temporalment Per causes antròpiques (guerres, accidents nuclears, destrucció d’ecosistemes…) Les més greus són les que impedeixen satisfer les necessitats bàsiques (alimentació i aigua, roba, higiene, assistència sanitària, habitatge, educació, feina…).

Aquestes necessitats A causa de situacions polítiques injustes (la concentració del poder en una es poden veure amenaçades permanentment minoria, la discriminació de certs grups en benefici d’altres, l’explotació irracional dels recursos naturals, etc.). !! A mesura que augmenta la degradació dels ecosistemes, el reescalfament de la Terra i l’empitjorament de les condicions de vida, la necessitat de combatre les desigualtats ambientals esdevé més urgent. Els factors naturals i els socials conflueixen en molts casos a l’hora de patir els efectes d’aquest tipus de desigualtat.

Exemples: a) Els habitants més pobres de les grans ciutats és habitual que visquin a les àrees urbanes més vulnerables (en forts pendents, marges dels rius o a zones amb sòls contaminats). b) Les dones dels països en vies de desenvolupament són les primeres a patir els efectes del canvi climàtic perquè han de caminar cada cop més quilòmetres per proveir les seves llars. GEOGRAFIA 2n Batxillerat BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT Tema 3: Sostenibilitat i canvi climàtic. Per què la sostenibilitat i la mitigació de la crisi climàtica són un repte per al futur de la humanitat? 3.4.

L’emprempta humana sobre la Terra Els indicadors han contribuït significativament al coneixement per part de la societat de les amenaces que comprometen l’equilibri ecològic global i la seva sostenibilitat, L’any 1996, es va proposar el concepte de petjada ecològica per calcular l’impacte que exerceix el conjunt d’activitats humanes en una determinada àrea, ciutat, regió, país… a) La petjada ecològica La petjada ecològica s’ha multiplicat per tres entre el 1961 i el 2022. La biocapacitat (= la capacitat del planeta de regenerar els recursos naturals que consumeix tota la humanitat) ha disminuït un 50 %. El resultat és desolador: consumim molt més del que som capaços de produir.

b) L’antropocè El premi Nobel Paul J. Crutzen, l’any 2000, va considerar que l’activitat humana sobre la Terra és tan gran i transformadora que hem entrat en una nova era geològica, l’antropocè. L’ús massiu dels combustibles fòssils és un dels seus agents més importants. El concepte antropocè ha contribuït a reflexionar sobre les conseqüències del desenvolupament econòmic basat en el creixement il·limitat. El debat científic i social planteja: Es podrà mantenir l’actual model econòmic i de vida gaire temps més?

c) La petjada de carboni Mesura el volum total de diòxid de carboni emès a l’atmosfera a causa de la producció de béns i de serveis per part de les persones, organitzacions, països o el conjunt de la humanitat. Reduïr-la ha esdevingut un dels reptes principals per avançar cap als objectius de desenvolupament sostenible. (recordar CMNUCC i COPs). Les principals activitats responsables de les emissions de CO2 són la indústria (sobretot la producció d’electricitat), l’agricultura intensiva, la desforestació, el transport i la calefacció + la dependència dels recursos fòssils per part de la societat industrial és la causant de la major part d’emissions de CO2 a l’atmosfera.

d) La biomassa L’any 2020 es va publicar una recerca sobre la relació existent entre el pes sec total de la massa de matèria viva de la terra o biomassa (plantes, animals i altres organismes vius) i el pes de la massa de tots els materials creats per la humanitat o massa antropogènica (edificis, carreteres, vehicles, productes de tota mena i residus). !! Els resultats de la recerca mostren que l’any 2000 la massa de materials produïda per la humanitat va superar la biomassa total del planeta. GEOGRAFIA 2n Batxillerat BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT Tema 4: Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients? 4.1.

Els riscos ambientals Els fenòmens naturals esdevenen RISCOS NATURALS quan poden afectar potencialment les persones o els béns personals. Quan els efectes causats en les persones són molt importants, es parla de DESASTRES NATURALS. !! A més, la societat està sotmesa als riscos causats per les activitats humanes, anomenats RISCOS ANTRÒPICS, degut a que les persones modifiquem cada cop més el medi natural. Entre aquests hi ha, per exemple, els vessaments de petroli, els accidents de trànsit o els incendis. * La modificació de les condicions del medi natural * La planificació deficient dels assentaments humans Poden agreujar els danys provocats pels fenòmens naturals.

* Les actuacions negligents. En aquest sentit, sovint es fa servir el concepte de RISC AMBIENTAL, que comprèn tant els riscos d’origen natural com els antròpics i els de caràcter mixt. Els factors més importants que caracteritzen els riscos ambientals són els següents: •La magnitud: dimensió i intensitat del fenomen. •La freqüència: nombre de vegades que es produeix un fenomen en un cert període de temps. •La perillositat. •L’exposició: nombre total de persones que estan sotmeses a un determinat risc. •La vulnerabilitat: percentatge de persones o de béns que poden ser danyats respecte al total de la població exposada.

Alguns desastres naturals han passat a la història per haver causat una gran destrucció A! ORD REC RISCOS AMBIENTALS RISCOS NATURALS (que poden esdevenir desastres naturals) RISCOS ANTRÒPICS RISCOS DE CARÀCTER MIXT (exemple: inundacions agreujades per l’ocupació de zones inundables). BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT GEOGRAFIA 2n Batxillerat Tema 4: Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients?

Principals fenòmens naturals potencialment perillosos Atmosfèrics Geològics Hidrològics Bio •Simples: aiguats, calamarsa, neu, Moviments de masses (esllavissades, Crescudes, inundacions, saturacions Epidèmies, epizooties (equivalent, en vent, gel, llamps, boira, onades allaus, etc.), erupcions volcàniques, de sòls, icebergs, avanç de glaceres. animals, al que en humans anomenem intenses de calor o de fred. colades, terratrèmols (atenció: poden •Mixtos: temporals de vent i pluja, epidèmia), paràsits, plagues. provocar tsunamis). tornados, huracans, tempestes tropicals, temporals de neu, sequeres. !!

La degradació del medi ambient té un paper crític com a desencadenant d’alguns desastres o l’empitjorament d’altres. Per exemple: La desforestació no tan sols contribueix a les sequeres, sinó que, a més, provoca inundacions en desaparèixer l’efecte de retenció de l’aigua de la vegetació. L’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (CO2, CFC, metà i òxid nitrós), els quals deixen passar els raigs del sol però retenen a l’atmosfera part de la calor, provoca l’escalfament de l’atmosfera, que produeix un desajustament del clima del planeta (= canvi climàtic) i una accentuació dels riscos naturals.

I això provoca desigualtats: Els països amb un medi ambient més degradat estan més sotmesos al risc de catàstrofes naturals BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT GEOGRAFIA 2n Batxillerat Tema 4: Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients? Pobresa i desastres naturals Els desastres ocorreguts des de l’any 2000, han revelat que, de mitjana, als països d’ingressos baixos, 130 persones van perdre la vida per cada milió de les que viuen en àrees afectades pels desastres, en comparació amb les 18 persones, només, que viuen als països d’ingressos alts.

Vol dir que la probabilitat de perdre la vida entre les persones exposades a les amenaces naturals a les nacions més pobres va ser set vegades més gran que la d’altres poblacions equivalents a les nacions riques. Si bé les pèrdues econòmiques absolutes poden concentrarse als països de renda alta, el cost humà dels desastres recau, d’una manera aclaparadora, als països d’ingressos baixos i mitjans baixos EN CONCLUSIÓ: la vulnerabilitat davant del risc i la magnitud del sofriment es determinen pels nivells de desenvolupament econòmic, més que no pas per la simple exposició a les amenaces naturals.

BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT GEOGRAFIA 2n Batxillerat Tema 4: Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients? 4.2. Els riscos antròpics Quin és el seu origen? Les activitats desenvolupades per les societats. TIPUS DE RISCOS ANTRÒPICS a) D’origen tecnològic: Tenen relació amb accidents en activitats productives, com ara el transport de mercaderies perilloses, les activitats industrials o la producció d’energia nuclear. b) Associats a fenòmens naturals: Es relacionen amb fenòmens naturals, però tenen un desencadenant d’origen humà. Exemple: incendis forestals de la conca mediterrània.

c) D’origen divers: Dins d’aquest grup trobem casos com els accidents de trànsit o els accidents derivats d’una conservació deficient dels edificis. Quines activitats humanes generen més riscos? La mineria, la indústria, el transport de mercaderies perilloses i la manipulació de materials radioactius. Les mesures de seguretat i la realització de simulacres d’accident contribueixen a la seva disminució. A part de les conseqüències immediates dels accidents, cal tenir en compte que… El factor de més afectació en la salut de les persones i per al medi és la contaminació d’extensos territoris durant períodes de desenes o fins i tot centenars d’anys.

BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT GEOGRAFIA 2n Batxillerat Tema 4: Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients? 4.3. Els riscos biològics. La pandèmia de la COVID-19 Dins de la categoria de riscos naturals biològics s’hi inclouen diversos fenòmens relacionats amb l’exposició humana a microorganismes patògens (infecciós, que pot causar malalties), que poden afectar la població directament —com les epidèmies— o bé indirectament —com les plagues o les malalties infeccioses dels animals. Quins factors originen els desastres naturals biològics?

o L’alteració o la destrucció dels ecosistemes, o El desplaçament d’animals de granja d’una regió a l’altra, o La sobreexplotació dels recursos naturals, o El comerç il·legal d’espècies exòtiques d’animals i plantes, o La circulació d’agents patògens en aliments, etc. La irrupció de la covid-19 ens ha fet recordar que les pandèmies són també desastres naturals, tot i que molt més amenaçadors En la seva expansió hi té un paper decisiu la conducta humana individual: L’exposició a les malalties és inevitable, però la irresponsabilitat de les mateixes persones i dels seus governants incrementa de forma decisiva aquesta variable.

El mateix passa amb la vulnerabilitat, un factor en què la pobresa o la manca de recursos se sumen a l’edat de les persones o a la seva immunodeficiència per fer-lo letal. També la generació de la malaltia té causes antropogèniques: la invasió i degradació dels hàbitats naturals ha provocat un increment de la zoonosi, la transmissió de malalties dels animals als humans. Per primera vegada, també, les mesures per contrarestar l’avanç de la pandèmia es van adoptar i aplicar en un context d’intercanvi de coneixements i de collaboració mundial. BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT Tema 4: Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients?

Al llarg de la història la humanitat ha patit les conseqüències de desastres naturals de gran impacte, com les epidèmies. En són exemples algunes de les més letals: 1- la pesta negra a l’època medieval, 2- la grip espanyola al primer quart del segle XX , 3- la síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida) als anys setanta i vuitanta del mateix segle 4- la pandèmia de la covid-19. Totes han representat grans commocions de les societats del seu temps, amb milions de víctimes, i han posat a prova la capacitat de resposta humana davant situacions catastròfiques.

GEOGRAFIA 2n Batxillerat BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT GEOGRAFIA 2n Batxillerat Tema 4: Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients? 4.4. Els riscos ambientals a Catalunya Els riscos naturals a Catalunya estan relacionats, sobretot, amb: Aiguats: són típics del clima mediterrani, consisteixen en pluges fortes que poden produir: - torrentades i inundacions (el desbordament de torrents, rius i rieres) - negament dels punts baixos del territori.

Problemes i riscos per a la població: inundació dels carrers i habitatges, talls de carreteres i dificultats de circulació, arrossegament de cotxes, aturada dels subministraments (electricitat, telèfon, aigua…), etc. Riscos atmosfèrics Pedregades: són precipitacions en forma de grans de gel, de mides variables: entre 2 i 5 mm = es parla de calamarsa, i si són més grossos = de pedra. Poden provocar grans danys i pèrdues, sobretot en els conreus. Nevades: són precipitacions que es produeixen quan la temperatura de l’aire és inferior o pròxima al punt de congelació.

Poden presentar problemes i riscos, sobretot on són menys habituals, com ara els talls de carreteres, l’augment d’accidents de trànsit, l’aïllament de la població, la manca de serveis bàsics, etc. Temporals de vent: són bufades intenses de vent, de més durada que una simple ratxa. Poden provocar estralls importants, com arrencada d’arbres i de torres elèctriques i desprendiment de teules i altres components dels edificis, i poden generar perills importants per a les persones. les condicions meteorològiques i geomorfològiques del territori: Esllavissades: són desplaçaments de terrenys d’un vessant cap a l’exterior per acció de la gravetat.

Estan associats a pluges, però també poden produir-se per altres causes, com terratrèmols. Poden destruir obres públiques, tallar carreteres i soterrar cases i persones. A Catalunya, les zones amb un risc d’esllavissaments més alt són el Pirineu i les serralades del Sistema Mediterrani. - clima mediterrani - relleu molt accidentat - densitat de població bastant alta. Riscos geològics Allaus: són despreniments de masses de neu, al llarg d’un pendent. Poden destruir la vegetació, tallar vies de comunicació i colgar persones o llocs habitats. A Catalunya, les zones més propenses a les allaus es localitzen al Pirineu més occidental.

Terratrèmols o sismes: són sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra causades pel moviment de grans blocs de l’escorça terrestre. L’efecte dels terratrèmols pot ser gairebé inapreciable o provocar una gran destrucció. La major part de sismes que es produeixen a Catalunya estan per sota de la magnitud 3,9 en l’escala de Richter. BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT GEOGRAFIA 2n Batxillerat Els riscos ambientals a Catalunya (quadre resum dispositiva anterior amb ampiació per la part de Catalunya). Fenomen Definició Característiques Danys que pot causar A Catalunya (EXTRA) Aiguats Pluges fortes típiques del clima mediterrani.

Torrentades i inundacions pel desbordament de torrents, rius i rieres. Negament dels punts baixos, inundacions de carrers i habitatges, tall de carreteres, arrossegament de cotxes, aturada de subministraments. Comuns a tota la franja litoral i prelitoral, especialment a la tardor. Mides variables: entre 2-5 mm = calamarsa, més grossos = pedra. Grans danys a conreus, edificis i vehicles. Especialment perjudicials per a l'agricultura a zones del Pla de Lleida i altres comarques agrícoles. (risc atmosfèric) Pedregades (risc atmosfèric) Precipitacions en forma de grans de gel. Nevades Precipitacions que es produeixen amb temperatures inferiors o pròximes a 0°C.

Problemes a zones on són menys habituals. Talls de carreteres, accidents de trànsit, aïllament de poblacions, manca de serveis bàsics. Aïllament de poblacions, accidents, talls de carreteres, manca de subministraments. Més habituals al Pirineu i Prepirineu. Es poden donar de forma ocasional a zones baixes com a Barcelona. Temporals de vent Bufades intenses de vent de més durada que una simple ratxa. Velocitats elevades. Pot provocar arrencades d'arbres i torres elèctriques, despreniment de teules i d'altres elements estructurals. Destrucció d'infraestructures, riscos per a la població, danys a edificis i interrupció de serveis.

Habituals al litoral durant episodis de vents de llevant i tramuntana, especialment a l'Empordà. Esllavissades Desplaçament de terreny per gravetat, sovint causat per pluges. Associades a terratrèmols i a terrenys inestables, especialment en zones muntanyoses com el Pirineu i el Sistema Mediterrani. Destrucció d'obres públiques, tall de carreteres, soterrament de cases i persones. Zones més afectades són el Pirineu i serralades del Sistema Mediterrani. Allaus Despreniment de masses de neu en pendents. Comuns en zones del Pirineu occidental, sobretot a l'hivern. Destrucció de vegetació, talls de vies de comunicació, soterrament de persones o zones habitades.

Zones més propenses al Pirineu occidental (Vall d'Aran, Pallars Sobirà). Terratrèmols Sacsejades de la superfície terrestre per moviments de l'escorça terrestre. Magnitud variable. A Catalunya, la majoria estan per sota de 3,9 a l'escala de Richter. Danys materials, destrucció d'edificis, afectació d'infraestructures. La gravetat depèn de la magnitud del sisme. Els sismes més rellevants s'han donat al Pirineu i les comarques de Girona, però solen ser de baixa intensitat.

(risc atmosfèric) (risc atmosfèric) (risc geològic) (risc geològic) (risc geològic) BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT GEOGRAFIA 2n Batxillerat Tema 4: Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients? 4.5. Els riscos antròpics a Catalunya 1- Els incendis forestals són dels riscos ambientals que Catalunya pateix més sovint i amb més intensitat. Depenen d’unes condicions com ara la sequera, el vent o l’orografia, Però a Catalunya es consideren un risc antròpic perquè gairebé tots els focs són resultat de l’acció humana, bé per deixadesa o bé per haver estat provocats.

2- Altres tipus de riscos antròpics importants a Catalunya estan relacionats amb la presència de determinades instal·lacions productives o associats al transport de mercaderies perilloses, per la seva toxicitat o pel risc d’explosió. 3- Els accidents industrials: Poden afectar les instal·lacions industrials, els edificis industrials i d’emmagatzematge, la població i els béns de les àrees d’influència, el medi natural (atmosfera, aigües, sòl…), les vies per on circulen els vehicles de transport, les infraestructures de canalització (oleoductes, gasoductes, etilenoductes), etc. 4.6.

La prevenció dels riscos ambientals a Catalunya Amb la finalitat de prevenir els efectes dels riscos ambientals, el Govern de Catalunya ha desenvolupat diversos plans especials de prevenció de riscos vigents: Amb l’objectiu que els plans de prevenció de riscos tinguin la màxima eficàcia, són objecte d’un seguiment i una actualització constants. A més a més, periòdicament es fan simulacres per posar-los a prova i garantir-ne el bon funcionament.

El Camp de Tarragona concentra un gran nombre d’instal·lacions industrials i de polígons que comporten un risc potencial GEOGRAFIA 2n Batxillerat BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT Tema 4: Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients? 4.7. Els riscos naturals i antròpics a Espanya Per la posició geogràfica de la península, els principals riscos naturals estan relacionats amb el CLIMA MEDITERRANI: 3 Irregular, alternant llargs períodes de sequera amb pluges intenses. Amb temperatures que es poden veure influïdes per vents freds d’origen polar, però també per masses d’aire càlid d’origen africà.

RISC D’INECNDIS - Molt lligat a les característiques del clima mediterrani. - A l’estiu el risc és sempre alt o molt alt (els hiverns solen presenter un nivell de risc baix). - Tenir en compte que la pressió humana sobre el territori és tan gran que els incendis es consideren actualment un risc antròpic. La desertificació pot veure’s afectada per alters factors com l’escalfament del planeta a causa de l’efecte hivernacle. RISC HIDROLÒGIC: (inundacions) - Punt àlgid entre agost i novembre. - És alt a la major part del territori, però especialment al litoral mediterrani i al Pirineu.

- Els efectes de les riuades poden agreujar-se molt si en zones potencialment inundables es construeixen habitatges, autopistes o qualsevol altre tipus d’instal·lació. COM ES PRODUEIX LA DESERTIFICACIÓ? Les causes són diverses, alguns exemples: - Pèrdua de sòl per les riuades - Destrucció de la coberta vegetal a causa de la desforestació o la manca de pluges. ?

Procés pel qual un territori, originàriament ric en biodiversitat, va perdent espècies vegetals i animals i va adquirint característiques pròpies dels territoris amb climes desèrtics 2 Els fenòmens més recurrents són les inundacions i la sequera acció humana (incendis, freqüentació dels espais naturals o construcció de certes infraestructures) el risc ambiental més important que pateix Espanya és la DESERTIFICACIÓ. 1 GEOGRAFIA 2n Batxillerat BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT 4 Tema 4: Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients?

RISC SÍSMIC o de terratrèmols RISC VOLCÀNIC: - Fenomen prou habitual a Espanya, - Relacionat amb la presència de volcans actius, però també amb factors com relacionat amb la posició geogràfica de l’exposició (poblament), la vulnerabilitat (capacitat de prevenció i de resposta) i la peninsula (a la zona de l’estret de la perillositat (depenent del tipus de vulcanisme). Gibraltar entren en contacte dues - Les illes Canàries són l’única regió espanyola amb vulcanisme on hi ha plaques tectòniques, la placa africana i erupcions documentades durant els darrers cinc segles, especialment a les illes la placa eurasiàtica) situades més a l’oest, de formació geològica més recent.

- Acostumen a ser d’intensitat baixa o - Capaç de provocar danys socioeconòmics importants. mitjana i es produeixen amb més - És objecte d’una important xarxa d’observació. freqüència al sud i al sudest de la 5 Península, tot i que altres zones, com el 6 Pirineu o el Prepirineu, també. - RISCOS ANTRÒPICS Les activitats humanes que generen més riscos ambientals són les industrials, especialment els sectors nuclear, petroquímic i miner (accidents nuclears, vessaments d’hidrocarburs en aigües fluvials, a la costa o en alta mar, despreniments...).

Nota: De tot això cal saber-ne exemples, com l’erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma el setembre de 2021, i que va durar 85 dies, o l’accident del petrolier Prestige l’any 2002 davant de les costes gallegues, o la dana que va afectar al país valencià, el novembre de 2024. - Aquestes activitats també provoquen una important concentració de contaminants en l’aire de les grans ciutats I la pol·lució de les aigües superficials o freàtiques (per residus o abocaments d’origen industrial o agrari), etc. - Tot plegat, sovint agreuja els efectes més negatius per a la salut de les persones i per al medi, afectant el territori durant llargs períodes de temps.

BLOC 1 – EL MEDI I LA SOCIETAT GEOGRAFIA 2n Batxillerat Tema 4: Els riscos i la seva prevenció Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients? 4.8. La gestió dels riscos a la Unió Europea * Europa és una de les regions més segures per viure-hi, però no està exempta de patir desastres naturals. • Històricament, els riscos més recurrents han estat els associats amb el clima i els fenòmens meteorològics. • Els fenòmens meteorològics extrems i les onades de calor (provoquen greus danys personals i materials) són testimoni que els riscos s’han agreujat en les últimes dècades a causa del canvi climàtic.

L’estratègia de la Unió Europea Dins la UE, cada Estat és Tot i així, la Unió Europea Per a això, disposa d’eines (com el també inclou els riscos antròpics responsable de la protecció de les complementa i dona suport a Mecanisme de Protecció Civil, la derivats d’accidents industrials o persones, els béns i el medi ambient l’acció dels estats i promou la Reserva d’Ajudes d’Emergència o el del transport de substàncies cooperació transfronterera. Fons de Solidaritat) perilloses, el risc nuclear, els contra els riscos naturals i antròpics. desastres mediambientals, els ESTRATÈGIA COMUNA ALS ESTATS MEMBRES - L’estratègia es basa en cinc objectius comuns. incendis, etc.

Establerta per la Comissió Europea (òrgan executiu de la UE), l’any 2023. - Per fer front a l’agreujament dels desastres i l’experiència de la pandèmia de la covid-19. - Redactada de forma coherent amb la Llei europea del clima i de l’Estratègia europea d’adaptació al canvi climàtic, 1- Anticipació: millorar la capacitat de la Unió Europea d’identificar i avaluar els riscos de desastres complexos. 2- Preparació: augmentar la consciència i la preparació de la població (a casa, a l’escola, als espais comunitaris…) 3- Alerta: millorar l’eficàcia i l’operativitat coordinada dels sistemes d’alerta primerenca.

4- Resposta: augmentar la capacitat de resposta del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea. 5- Seguretat: garantir que el sistema de protecció civil es mantingui operatiu les 24 hores quan sigui més necessari.

Més apunts de Geografia

Exàmens, temes i apunts de Geografia

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Institut Giola · Exámenes y apuntes de Institut Giola

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat