El Relleu Peninsular i la Hidrografia d'Espanya i Catalunya

Actualitzat el · AprenAI

Presentació didàctica sobre el medi físic d'Espanya i Catalunya per a Geografia de 2n de Batxillerat, que aborda la formació geològica, les unitats morfoestructurals del relleu peninsular i insular, les costes i la hidrografia.

Geografia · Selectivitat (PAU Catalunya)

65 pàgines · 9 temes · 10 flashcards · 6 preguntes tipus test

Índex

  1. 01 Característiques generals del relleu · p. 3-9
  2. 02 La formació geològica: les eres · p. 10-13
  3. 03 La Meseta i les serralades interiors · p. 14-19
  4. 04 Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir · p. 20-24
  5. 05 Muntanyes que envolten la Meseta · p. 25-32
  6. 06 Serralades exteriors a la Meseta · p. 33-42
  7. 07 Les costes espanyoles · p. 43-46
  8. 08 Els relleus insulars · p. 47-51
  9. 09 Conques i xarxes hidrogràfiques · p. 52-65

01 Característiques generals del relleu

Flashcards

Valor de l'altitud mitjana de la Península Ibèrica
660 m sobre el nivell del mar (la segona més alta d'Europa).
Percentatge de superfície que ocupa la Meseta a la Península
43% del territori peninsular.
Longitud i traçat predominant de les costes de la Península
Entre 4.000 i 5.000 km, amb traçat rectilini i poc retallat.
Quatre característiques principals del relleu peninsular
Forma compacta i massissa, disposició perifèrica del relleu, altitud mitjana elevada i diversitat del relleu.

Preguntes tipus test

  1. Quin efecte directe té sobre el clima de la Meseta la disposició de les grans serralades vora la costa?
    • a) Multiplica la humitat ambiental creant microclimes marítims a la Meseta.
    • b) Fomenta vents càlids constants que suavitzen els hiverns de l'interior.
    • c) Exerceix de barrera a l'aire marítim provocant temperatures més extremes.
    • d) Augmenta les pluges regulars durant tot l'any a l'interior peninsular.

    Resposta: c) Exerceix de barrera a l'aire marítim provocant temperatures més extremes.. Les serralades perifèriques actuen com una muralla que frena la influència marítima, fet que extremitza les temperatures de la Meseta.

  2. Observa el croquis morfoestructural . Quina unitat interior separa físicament la Submeseta nord de la Submeseta sud?
    • a) El Sistema Ibèric
    • b) El Sistema Central
    • c) Les Muntanyes de Toledo
    • d) La Serralada Cantàbrica

    Resposta: b) El Sistema Central. Tal com reflecteix l'esquema, el Sistema Central està situat longitudinalment entre la Submeseta nord i la Submeseta sud.

  3. Per quina raó estructural la major part dels grans rius peninsulars aboquen les aigües a l'oceà Atlàntic?
    • a) A causa de la baixa altitud mitjana de les planes litorals.
    • b) Pel bloqueig que suposen exclusivament els Pirineus.
    • c) Perquè les costes atlàntiques tenen un traçat més rectilini.
    • d) Per la inclinació general de la Meseta cap a l'oest.

    Resposta: d) Per la inclinació general de la Meseta cap a l'oest.. El basculament o inclinació de la Meseta cap a l'oest orienta el curs dominant de la xarxa hidrogràfica cap a la façana atlàntica.

02 La formació geològica: les eres

Flashcards

Orogènia que va formar el relleu de l'era primària
Orogènia herciniana.
Materials litològics característics de l'era primària
Granits i pissarres.
Mar sota el qual s'enfonsa el Massís Hespèric oriental a l'era secundària
Mar de Tethys.
Orogènia de l'era terciària que alça Pirineus i Bètiques
Orogènia alpina.

Preguntes tipus test

  1. Quin esdeveniment tectònic de l'era terciària va provocar que la majoria dels rius peninsulars desemboquessin a l'oceà Atlàntic?
    • a) L'enfonsament del sector oriental sota el mar de Tethys
    • b) El basculament de la Meseta cap a l'oest
    • c) L'acumulació de sediments al·luvials a les depressions
    • d) El plegament i emergència dels estrats marins hercinians

    Resposta: b) El basculament de la Meseta cap a l'oest. Durant l'era terciària, la Meseta va bascular cap a l'oest, fet que va orientar el curs dels rius cap a l'Atlàntic.

  2. A partir de quin procés i materials es van originar els Pirineus i les Serralades Bètiques durant l'era terciària?
    • a) Fractura rígida dels granits i pissarres primaris en blocs aixecats
    • b) Arrasament per erosió del Massís Hespèric emergit
    • c) Sedimentació al·luvial contínua durant períodes glacials
    • d) Plegament de roques sedimentàries per l'orogènia alpina

    Resposta: d) Plegament de roques sedimentàries per l'orogènia alpina. L'orogènia alpina va actuar plegant les roques sedimentàries que s'havien acumulat prèviament al fons marí, alçant aquestes serralades.

  3. Quin paper van tenir els processos geomorfològics de l'era quaternària en la configuració de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir?
    • a) La formació de sòcols de granits i pissarres
    • b) El seu rebliment mitjançant materials al·luvials
    • c) La fractura del sòl rígid en blocs enfonsats
    • d) L'aixecament tectònic per empenta alpina

    Resposta: b) El seu rebliment mitjançant materials al·luvials. Durant el Quaternari, els materials al·luvials van omplir les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.

03 La Meseta i les serralades interiors

04 Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir

05 Muntanyes que envolten la Meseta

06 Serralades exteriors a la Meseta

07 Les costes espanyoles

08 Els relleus insulars

09 Conques i xarxes hidrogràfiques

I 2 flashcards i 0 preguntes més al document.

Text del document

GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT El Relleu Peninsular Unitats morfoestructurals, serralades i costes d'Espanya TEMA 1 · El medi físic d'Espanya i Catalunya Continguts del tema 01 Característiques generals del relleu 06 Serralades exteriors: Pirineus, Sist. Mediterrani i Bètiques 02 La formació geològica: les eres 07 Les costes espanyoles 03 La Meseta i les serralades interiors 08 Els relleus insulars 04 Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir 09 05 Muntanyes que envolten la Meseta Conques i xarxes hidrogràfiques 01 Característiques generals del relleu Per què és únic el relleu peninsular?

Característiques principals de la Península Ibèrica Característiques principals de la Península Ibèrica ① Forma compacta i massissa Costes de 4.000–5.000 km amb traçat rectilini i pocs trams retallats. Escassa articulació del litoral. ② Disposició Les grans serralades se situen prop de la costa → impedeixen perifèrica l'entrada d'aire marítim → a la Meseta el clima s’extremitza del relleu (hiverns freds, estius calorosos). ③ Altitud mitjana elevada 660 m sobre el nivell del mar (2a d'Europa). Causa: la Meseta Central (43% del territori) i nombroses serralades amb cims > 3.000 m.

④ Diversitat del relleu Unitats naturals ben diferenciades: Meseta, depressions, serralades alpines, sistemes litorals → gran varietat de paisatges. Conseqüències del relleu sobre el territori 🌡 Clima més extremat a la Meseta Les serralades perifèriques actuen de "muralla" que aïlla l'interior de la influència marítima → temperatures extremes. 🚂 Comunicacions difícils L'altitud mitjana elevada i la disposició perifèrica de les serralades compliquen les comunicacions costa–interior (ports i túnels necessaris). 🌾 Sòls poc aptes per l'agricultura 🌊 Xarxa hidrogràfica orientada a l'Atlàntic L'elevada altitud mitjana dificulta la formació de sòls fèrtils a les zones d'interior.

La inclinació de la Meseta cap a l'oest fa que la majoria dels rius deixin el seu curs cap a l'Atlàntic. 02 La formació geològica del relleu peninsular De la mar primigènia al relleu actual Les eres geològiques i la formació del relleu peninsular ERA PRIMÀRIA ERA SECUNDÀRIA ERA TERCIÀRIA ERA QUATERNÀRIA ~250 milions d'anys ~90 milions d'anys ~50 milions d'anys 1,8 M anys–avui Orogènia herciniana: Els estrats del fons marí es plegen i emergeixen → RELLEU HERCINIÀ. Destaca el Massís Hespèric (origen de la Meseta). Materials: granits i pissarres. El Massís Hespèric oriental s'enfonsa sota el mar de Tethys. S'acumulen roques sedimentàries al fons marí.

Les terres emergides s'arransen per l'erosió. Orogènia alpina: Les roques sedimentàries es plegen → s'aixequen PIRINEUS i SERRALADES BÈTIQUES. El Massís Hespèric es fractura → blocs elevats i enfonsats. La Meseta bascula cap a l'O → rius a l'Atlàntic. L'erosió (glaceres) modela el relleu. Materials al·luvials omplen les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Es formen planes litorals (delta de l'Ebre). Les eres geològiques i la formació del relleu peninsular ERA PRIMÀRIA ERA SECUNDÀRIA ~250 milions d'anys ~90 milions d'anys Orogènia herciniana: Els estrats del fons marí es plegen i emergeixen → RELLEU HERCINIÀ. Destaca el Massís Hespèric (origen de la Meseta).

Materials: granits i pissarres. El Massís Hespèric oriental s'enfonsa sota el mar de Tethys. S'acumulen roques sedimentàries al fons marí. Les terres emergides s'arransen per l'erosió. Les eres geològiques i la formació del relleu peninsular ERA TERCIÀRIA ERA QUATERNÀRIA ~50 milions d'anys 1,8 M anys–avui Orogènia alpina: L'erosió (glaceres) modela el relleu. Les roques sedimentàries es plegen → s'aixequen PIRINEUS i SERRALADES BÈTIQUES. Materials al·luvials omplen les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Es formen planes litorals (delta de l'Ebre). El Massís Hespèric es fractura → blocs elevats i enfonsats. La Meseta bascula cap a l'O → rius a l'Atlàntic.

03 La Meseta i les serralades interiors La gran plataforma central d'Espanya La Meseta Central: principals característiques La Meseta Central: principals característiques Extensió 43% de la superfície peninsular. Origen hercinià. Materials: granits, pissarres, quarsites. Submeseta 800–850 m d'altitud. Relleu pla i homogeni. Conca del riu Duero Nord (d'est a oest). Grans extensions de cereal (Tierra de Campos). Submeseta 600–700 m d'altitud. Dividida per les Muntanyes de Toledo en Sud dues conques: Tajo (N) i Guadiana (S). Les serralades interiors de la Meseta Les serralades interiors de la Meseta Les serralades interiors de la Meseta Sistema Central ~400 km .

Origen hercinià · Orientació SO–NE · Serralades d'elevada altitud. Cim màxim: Moro Almanzor (2.592 m) · Port clau: Somosierra → comunica Submeseta Nord i Sud · Divideix la Meseta en dues submesetes. ~200 km . Origen hercinià · Orientació O–E Muntanyes · Altituds modestes (>1.600 m) de Toledo · Divisòria d'aigües Tajo–Guadiana · Corredors transversals faciliten les comunicacions. 04 Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir Dues grans conques de rebliment sedimentari Comparació: Depressió de l'Ebre vs. Depressió del Guadalquivir DEPRESSIÓ DE L'EBRE 📍 Entre Prepirineus, Sistema Ibèric i Serralada Prelitoral 📏 380 km llarg · 150 km amplada màx.

(més allargada i estreta) ⛰ Altitud: 200–500 m (baixa) 🌊 Origen: l'orogènia alpina enfonsa l'antic massís → llac interior → rebliment (conglomerats, margues, calcàries, guixos) 💧 L'Ebre desemboca al Mediterrani formant un delta de 26 km Comparació: Depressió de l'Ebre vs. Depressió del Guadalquivir DEPRESSIÓ DE L'EBRE Comparació: Depressió de l'Ebre vs.

Depressió del Guadalquivir DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR 📍 Entre Serra Morena i les Serralades Bètiques 📏 330 km llarg · 200 km amplada costa (menys allargada i estreta) ⛰ Altitud: ~150 m (molt baixa) 🌊 Origen: associada a l'orogènia alpina → primer mar, després llac → rebliment d'argiles fèrtils 🌿 Plana gairebé perfecta; zones inundables → maresmes (Doñana) i dunes fins 90 m 🌾 Argiles fèrtils → hortes, arrossars. Gran importància agrícola Comparació: Depressió de l'Ebre vs.

Depressió del Guadalquivir DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR 05 Les muntanyes que envolten la Meseta Els bordes muntanyosos de la Meseta Massís Galaicolleonès Massís Galaicolleonès Massís Gallec · NW peninsular · ~500 m (inferior a la Meseta) · Origen hercinià · Formes suaus per erosió · Costa molt retallada: ries (valls fluvials envaïdes pel mar fins a 30 km terra endins) · Muntanyes Subunitat E del Massís Galaicolleonès. Hi trobem els cims més de Lleó alts el Massís Gallec (fins a 2.100m). Serralada Cantàbrica Serralada Cantàbrica · Orientació O–E · Paral·lela a la costa cantàbrica, entre el Massís Gallec i les Muntanyes Basques. · Aïlla la Submeseta Nord de la influència marítima.

Serralada · Es divideix en dos sectors: Cantàbrica →Sector O: Massís Asturià (Material hercinià; Més elevat i abrupte). →Sector E: Muntanya Cantàbrica (Material alpí; Roques sedimentàries). · Cim culminant: Picos de Europa. (2.600m) Sistema Ibèric i Serra Morena Sistema Ibèric Sistema Ibèric i Serra Morena Serra Morena Sistema Ibèric i Serra Morena · Orientació NO–SE · Cims >2.000 m · Separa la Meseta de la Depressió de l'Ebre. Sistema · Sectors: Ibèric → Nord-occidental. Serres de més altitud; l'erosió ha deixat al descobert el material hercinià. → Sud-oriental. Serres de menys altitud; material alpí. · Orientació O–E ~600 km .

Altituds fins a 1.200m-1.300m Serra · Desnivell d’entre 500-900m entre Meseta (600-700m) i Depressió del Morena Guadalquivir (100-200m) · Materials foscos + vegetació → nom "Morena" · Pas clau: pas de Despeñaperros (nord–sud). 06 Les serralades exteriors a la Meseta Formades durant l'orogènia alpina Els Pirineus Els Pirineus Definició Gran serralada de gran altitud situada al nord de la península Ibèrica que actua com a frontera natural entre Espanya i França. · Situada al Nord de la Depressió de l’Ebre. Situació · 440 km llarg. i · Fins 100 km ample. dimensions · Del golf de Biscaia (W) al cap de Creus (E). Els Pirineus Pirineus axials/ centrals · Eix de la serralada.

· Materials hercinians i relleu escarpat. · Cims: Aneto (3.404 m, Maladeta), Maladeta (3.308 m), Pica d'Estats (3.143 m). · Pocs passos per l'altitud. Dues alineacions paral·leles a la zona axial: → serres interiors. (8) Serra de Sant Gervàs; (14) Serra del Cadí; (15) Serra de Montgrony. Prepirineus → serres exteriors. (10) Serra del Montsec; (24) Serra de Queralt; i (26) Serra de Picancel (altituds més moderades). · Separades per la Depressió Mitjana Pirinenca. Els Pirineus (Prepirineus: serres exteriors i interiors).

El Sistema Mediterrani Català Definició Conjunt de serres paral·leles a la línia de la costa de Catalunya que discorren en direcció nord-est a sud-oest, des de l'Empordà fins a les comarques de Tarragona. Situació · ~250 km paral·lel a la costa · Tanca la Depressió de l'Ebre per l'est · Enllaç entre Pirineus i Sistema Ibèric · Impedeix la influència marina a l’interior de Catalunya. El Sistema Mediterrani Català ~250 km. Més contínua, ampla i elevada Serralada · Cim màxim: Turó de l'Home (1.712 m, Montseny) Prelitoral · Massissos de conglomerat al S: Montserrat (1.236 m) i Montsant. ~200 km (Girona → Camp de Tarragona).

Fossa tectònica reblerta de Depressió sediments al Terciari i Quaternari Prelitoral · Comarques agrícoles clau: la Selva, el Vallès, el Penedès. Serralada ~100 km · Cims 800-1.000 m · Paral·lela a la costa mediterrània. Litoral · Serra de Collserola (Tibidabo, 512 m) El Sistema Mediterrani Català Les Serralades Bètiques Les Serralades Bètiques · Orientació SO-NE. Origen i · Orogènia alpina · Dues serralades paral·leles separades per estructura depressions · Les muntanyes joves més meridionals de la Península. · Propera a la costa. Serralada · Materials hercinians. Penibètica · Serra Nevada: Mulhacén (3.478 m, CIMA MÉS ALTA DE LA PENÍNSULA) i Veleta (3.398 m).

· Interior · De Gibraltar al cap de la Nau → s'enfonsa al mar → Serralada emergeix a les Balears. Subbètica · Materials sedimentaris. · Altituds més modestes · Serres de Cazorla, Segura. 07 Les costes espanyoles Litoral atlàntic i litoral mediterrani Característiques generals i litoral atlàntic · Banda litoral estreta (serralades perifèriques) · Gran longitud Trets (4.000–5.000 km) generals · Predomini mediterrani (~60%) respecte a l'atlàntic (~40%) · Costa rectilínia (pocs ports naturals) Atlàntic Costes accidentades, platges escasses · Ries gallegues: valls fluvials Nord inundades pel mar, fins a 30 km cap a l'interior.

Atlàntic Golf de Cadis: paisatge d'aiguamolls i dunes de sediments fins (ex. Sud Doñana). Platges sorrenques. El litoral mediterrani: tres sectors Litoral Bètic De l'estret de Gibraltar al cap de la Nau · Discorre pròxim al sistema bètic · Costes escarpades. Gran diversitat: platges sorrenques, tómbols (platja que uneix un illot Golf de amb la costa), albuferes (llacuna litoral separada del mar per un cordó València de terra). Litoral Català Del delta de l'Ebre cap al N · Paral·lel a la serralada costanera · Penya-segats i cales · Delta de l'Ebre: 26 km.

08 Els relleus insulars Illes Balears i Illes Canàries Illes Balears Illes Canàries Illes Balears i Illes Canàries Balears: Prolongació del Sistema Bètic (llevat de Menorca, vinculada a la origen serralada costanera catalana) · Van emergir durant el plegament alpí. Mallorca 3 unitats: Serra de Llevant · Serra de Ponent (Puig Major: 1.445 m, cim màxim Balears) · Plana central entre les dues serres. Canàries: Arxipèlag atlàntic d'origen volcànic. Punt calent.

(Gran Canària, origen Lanzarote, Fuerteventura, Gomera, Hierro, La Palma, Tenerife) Canàries: Cons volcànics, calderes, barrancs, colades de lava, penya-segats · Illes relleu properes a l'Àfrica: planes · Illes allunyades: molt muntanyoses.

Resum: Unitats del relleu peninsular LA MESETA (43%) Submeseta Nord → riu Duero Submeseta Sud → rius Tajo i Guadiana Serralades interiors: Sistema Central · Muntanyes de Toledo SERRALADES EXTERIORS Pirineus (N, alpines) · Sistema Mediterrani Català (NE) Serralades Bètiques (S, alpines) SERRALADES ENVOLTANTS Massís Galaicolleonès (NW) · Serralada Cantàbrica (N) Sistema Ibèric (E) · Serra Morena (S) DEPRESSIONS Depressió de l'Ebre (N): origen alpí, Mediterrani Depressió del Guadalquivir (S): plana, agrícola 09 Conques i xarxes hidrogràfiques Illes Balears i Illes Canàries Conceptes clau de la hidrografia Territori drenat per un riu principal i els seus afluents.

El límit el Conca marca la divisòria d'aigües; inclou les aigües superficials i els hidrogràfica aqüífers subterranis. Vessant hidrogràfic Conjunt de conques que aboquen les aigües al mateix mar. A la Península n'hi ha tres: cantàbric, atlàntic i mediterrani. Cabal Volum d'aigua que passa per un punt del riu en un segon (m³/s). El cabal específic el relaciona amb la superfície de la conca (l/s/km²). Règim fluvial Variació del cabal al llarg de l'any; es representa amb un hidrograma. Màxim = crescuda; mínim = estiatge. Depèn del clima, el relleu i la litologia.

Els tres vessants hidrogràfics de la Península Els tres vessants hidrogràfics de la Península Els tres vessants hidrogràfics de la Península Vessant cantàbric Rius curts (neixen a prop de la costa) i amb molt pendent, de gran força erosiva. Cabalosos i regulars tot l'any pel clima oceànic, amb pluges abundants i ben repartides. Rius: Nalón, Nervión, Bidasoa. Vessant atlàntic Rius llargs: neixen prop del Mediterrani, però el basculament de la Meseta cap a l'oest els fa desembocar a l'Atlàntic. Conques molt extenses i cabal irregular, amb estiatge estival. Rius: Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir. Excepció: l'Ebre, amb una conca molt gran.

La resta són rius curts Vessant amb conques petites, estiatges llargs i crescudes sobtades a la mediterrani tardor. Rius: Ter, Llobregat, Xúquer, Túria, Segura. Les conques hidrogràfiques de Catalunya Les conques hidrogràfiques de Catalunya Catalunya presenta dues realitats hidrològiques clarament diferenciades que condicionen la gestió dels recursos hídrics del país. Conca de l'Ebre Ocupa aproximadament la meitat del territori català (Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana). Hi viu poca població, però disposa de més recursos hídrics. Conques internes Hi viu més del 90% de la població i pateixen un dèficit estructural d'aigua.

Factors que expliquen la xarxa hidrogràfica ⛰ El relleu 🌦 El clima El basculament de la Meseta cap a l'oest genera conques atlàntiques enormes i conques mediterrànies petites. Precipitacions escasses i irregulars (excepte al NO) → cabals baixos, forta irregularitat i estiatge estival marcat. 🪨 La litologia 🏗 L'acció humana Roques permeables (calcàries) → infiltració i aqüífers. Roques impermeables (granit, argila) → escolament superficial i crescudes. Embassaments, transvasaments i regadiu alteren el cabal natural: menys aigua i menys sediments a la desembocadura.

Els grans rius peninsulars Els grans rius peninsulars Tajo ~1.007 km Atlàntic · serra d'Albarracín RIU MÉS LLARG DE LA PENÍNSULA Ebre ~910 km Mediterrani · delta de 26 km RIU MÉS CABALÓS D'ESPANYA Duero ~900 km Atlàntic · Submeseta Nord CONCA MÉS EXTENSA (~98.000 km²) Guadiana ~810 km Atlàntic · Submeseta Sud El menys cabalós dels grans rius Guadalquivir ~650 km Atlàntic · depressió bètica Únic navegable (fins a Sevilla) Miño ~340 km Atlàntic · sector gallec Cabalós i regular; afluent: el Sil Xúquer ~500 km Mediterrani · País Valencià Crescudes sobtades per gota freda Ter ~208 km Mediterrani · conques internes Riu més llarg de Catalunya Llobregat ~170 km Mediterrani · conques internes Abastament de l'àrea de Barcelona Els règims fluvials Nival Alta muntanya (per damunt dels 2.500 m).

Màxim a l'inici de l'estiu pel desglaç i estiatge a l'hivern, quan la precipitació queda retinguda en forma de neu. Muntanya mitjana. Nivopluvial: hi domina el desglaç, màxim al Nivopluvial maig. Pluvionival: hi domina la pluja, màxim a l'abril. Ex.: Segre, i pluvionival Ebre a la capçalera. Pluvial oceànic Nord i nord-oest. Cabal abundant i molt regular, amb màxim a l'hivern i estiatge suau: les pluges hi són freqüents tot l'any. Ex.: Nalón, Bidasoa. Litoral mediterrani i sud peninsular. Molt irregular: màxim a la Pluvial tardor (gota freda) i estiatge llarg i intens a l'estiu. Ex.: Túria, mediterrani Xúquer, Francolí.

Recursos hídrics: desequilibri i gestió EL PROBLEMA DE L'AIGUA A ESPANYA I A CATALUNYA 💧 Desequilibri hídric: el vessant atlàntic concentra la major part dels recursos; el llevant i el sud-est pateixen un dèficit estructural. 🏞 A Catalunya: les conques internes apleguen el 92% de la població amb només un 27% dels recursos; les de l'Ebre, el 8% i el 73%. 🚜 Usos: el regadiu és el gran consumidor (entre el 65% i el 70% del total); el segueixen l'abastament urbà i l'ús industrial. 🏗 Obres: uns 1.200 embassaments, el transvasament Tajo–Segura i les dessalinitzadores (el Prat de Llobregat, la Tordera).

⚠ Reptes: sequeres més freqüents pel canvi climàtic, sobreexplotació d'aqüífers, contaminació per nitrats i pèrdues a la xarxa.

Resum: conques i xarxes hidrogràfiques ELS TRES VESSANTS Cantàbric: rius curts, cabalosos i regulars · Atlàntic: rius llargs i conques extenses · Mediterrani: l'Ebre i conques petites molt irregulars CONCEPTES CLAU Conca · Divisòria d'aigües · Vessant · Cabal (m³/s) · Règim fluvial · Hidrograma · Crescuda i estiatge · Aqüífer CATALUNYA GESTIÓ DE L'AIGUA Conca de l'Ebre: 48% del territori i 8% de la població · Conques internes: 52% i 92% (ACA) · La Garona, única atlàntica Desequilibri hídric · El regadiu, principal consum · Embassaments, transvasaments, dessalinització, reutilització i estalvi ⚠ Com ho pregunta la PAU — hidrografia Definicions «Definiu conca hidrogràfica i règim fluvial».

Resposta breu i precisa, una o dues línies per terme, sense exemples innecessaris. Mapa mut Localitzar rius, conques i vessants sobre un mapa. Cal relacionar sempre el relleu amb el traçat dels rius (basculament de la Meseta). Hidrograma Identificar el règim a partir del gràfic: on és el màxim? Hi ha estiatge? → nival, nivopluvial, pluvial oceànic o pluvial mediterrani. Text sobre la sequera Explicar causes i proposar tres mesures: reutilitzar aigües depurades, reg per degoteig, dessalinització i aprofitament d'aigües pluvials.

Més apunts de Geografia

Exàmens, temes i apunts de Geografia

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Institut Quatre Cantons · Exámenes y apuntes de Institut Quatre Cantons

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat