Recull d'exàmens de geografia: aigua, clima, paisatge i territori

Actualitzat el · AprenAI

Examen de geografia que recull diversos exercicis basats en mapes, climogrames, fotografies i textos sobre la gestió de l'aigua, el canvi climàtic, els paisatges de muntanya i de costa, l'abandonament de conreus i la hidrografia peninsular.

Geografia · Selectivitat (PAU Catalunya)

11 problemes · Medi ambient i paisatges · Territori i activitats econòmiques

Exercici 4 (apartats 4.1 i 4.2). Definició de conca hidrogràfica, enumeració de tres rius catalans de la conca de l'Ebre i tres de les conques…

Medi ambient i paisatges

Observeu els mapes següents:

Imagineu que us encarregueu de gestionar una companyia municipal d’abastament d’aigua i observeu els mapes de dalt amb les dades annexes corresponents.

Imagineu que us encarregueu de gestionar una companyia municipal d'abastament d'aigua i observeu els mapes de dalt amb les dades annexes corresponents.

4.1.

Expliqueu què és una conca hidrogràfica i indiqueu el nom de tres rius catalans de cadascuna de les dues conques que apareixen al mapa de Catalunya. [0,75 punts]

4.2.

Tenint en compte les dades que acompanyen el mapa, determineu els usos principals als quals es destina l'aigua dels embassaments de cadascuna de les dues conques. Justifiqueu la resposta. No cal que esmenteu el nom de cap embassament. [1 punt]

Enunciado: Exercici 4 (apartats 4.1 i 4.2)

4.1. Expliqueu què és una conca hidrogràfica Resposta: Una conca hidrogràfica és el territori delimitat per una divisòria d'aigües la superfície del qual drena les aigües superficials i subterrànies cap a un mateix riu principal, que finalment les condueix al mar, a un oceà o a un llac.

4.1. Indiqueu el nom de tres rius catalans de la conca de l'Ebre Resposta: Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana / Ebre / Siurana / Montsant / Canaletes

4.1. Indiqueu el nom de tres rius de les conques internes catalanes Resposta: Llobregat, Ter, Muga / Fluvià / Tordera / Besòs / Francolí / Foix / Gaià

Las soluciones de los 2 apartados que faltan y la explicación paso a paso son Premium.

Exercici 4.3 - Opció A. Explicació de la situació dels diferents territoris de Catalunya pel que fa a la disponibilitat de l'aigua i…

Medi ambient i paisatges

Observeu els mapes següents:

Imagineu que us encarregueu de gestionar una companyia municipal d’abastament d’aigua i observeu els mapes de dalt amb les dades annexes corresponents.

Imagineu que us encarregueu de gestionar una companyia municipal d'abastament d'aigua i observeu els mapes de dalt amb les dades annexes corresponents.

Exercici 4.3 - Opció A

Opció A. Expliqueu la situació dels diferents territoris de Catalunya pel que fa a la disponibilitat de l'aigua i com pot afectar les diverses activitats econòmiques que s'hi duen a terme. [0,75 punts]

Enunciado: Exercici 4.3 - Opció A

Resposta: A Catalunya existeix un fort desequilibri territorial entre la disponibilitat de recursos hídrics i la demanda. Les conques internes concentren el 92% de la població i la majoria de l'activitat industrial i de serveis, però només tenen el 23% de la capacitat d'embassament, generant una situació de vulnerabilitat i estrès hídric freqüent. En canvi, la conca catalana de l'Ebre disposa de molta més aigua emmagatzemada respecte a la seva població (8%). Afectació econòmica: - Sector primari (agricultura i ramaderia): en períodes d'escassetat s'apliquen restriccions severes al regadiu, amb pèrdues de collites i sobrecostos. - Sector secundari (indústria): limitacions de consum que obliguen a reduir la producció o invertir en tecnologies de reutilització i recirculació. - Sector terciari (turisme i serveis): restriccions en l'ompliment de piscines o reg d'espais verds que poden condicionar l'activitat en zones litorals, a més de requerir costoses fonts alternatives (dessalinitzadores i aigua regenerada).

Exercici 4.3 - Opció B. Identificació i explicació de les causes climàtiques i antròpiques de la situació de sequera a les conques…

Medi ambient i paisatges

Observeu els mapes següents:

Imagineu que us encarregueu de gestionar una companyia municipal d’abastament d’aigua i observeu els mapes de dalt amb les dades annexes corresponents.

Imagineu que us encarregueu de gestionar una companyia municipal d'abastament d'aigua i observeu els mapes de dalt amb les dades annexes corresponents.

Exercici 4.3 - Opció B

Opció B. Assenyaleu les causes de la situació de sequera que han patit les conques internes de Catalunya en els darrers anys. [0,75 punts]

Enunciado: Exercici 4.3 - Opció B

Resposta: Les causes principals de la sequera a les conques internes són d'origen climàtic i antròpic: 1. Causes climàtiques i meteorològiques: - Dèficit perllongat i extraordinari de precipitacions durant diversos anys consecutius, especialment a les capçaleres dels rius Ter i Llobregat. - Augment acusat de les temperatures mitjanes derivat de l'escalfament global, que incrementa l'evapotranspiració i fa minvar l'escorrentia que arriba als embassaments. - Disminució de les precipitacions en forma de neu als Pirineus orientals, reduint les reserves i el desglaç a la primavera. 2. Causes antròpiques i estructurals: - Alta pressió sobre el recurs: les conques internes concentren 6,53 milions d'habitants (el 92% de Catalunya), amb una forta demanda urbana, industrial i turística. - Capacitat d'emmagatzematge relativament baixa (694 hm³) per fer front a períodes eixuts llargs sense aportacions continuades.

Exercici 5. Exercici sobre l'abandonament de conreus a la muntanya baixa mediterrània: analitzar les causes que han…

Territori i activitats econòmiques

Exercici 5

Observeu les dues fotografies següents:

La fotografia de l'esquerra mostra unes feixes de conreu esglaonades situades en un vessant de muntanya baixa mediterrània, durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat. A la imatge de la dreta, que correspon a l'actualitat, s'observa com la vegetació ha colonitzat els conreus abandonats.

1.

Quines són les causes que han propiciat l'abandonament de moltes àrees de conreu de la muntanya baixa mediterrània?

[1 punt]

2.

Quines conseqüències socioeconòmiques i ambientals ha comportat l'abandonament de conreus a l'espai rural?

[1 punt]

3.

Quines mesures es podrien prendre per a capgirar el despoblament de les àrees rurals?

[0,5 punts]

Enunciado: Exercici 5

1. Quines són les causes que han propiciat l'abandonament de moltes àrees de conreu de la muntanya baixa mediterrània? Resposta: Causes principals: - Dificultat o impossibilitat de mecanitzar les feixes i terrasses en pendents acusats. - Baixa rendibilitat econòmica i productivitat respecte a les zones planes. - Èxode rural cap a les ciutats i zones industrials durant la segona meitat del segle XX. - Manca de relleu generacional i envelliment de la població agrària. - Canvi en el model socioeconòmic (transició cap a sectors secundari i terciari).

2. Quines conseqüències socioeconòmiques i ambientals ha comportat l'abandonament de conreus a l'espai rural? Resposta: Conseqüències socioeconòmiques: - Despoblament rural, envelliment demogràfic i pèrdua de serveis bàsics. - Deteriorament del patrimoni cultural i construït (murs de pedra seca, masies, camins rurals). Conseqüències ambientals: - Pèrdua de l'estructura de mosaic agroforestal tradicional. - Augment de la biomassa forestal contínua i, en conseqüència, increment notable del risc i de la intensitat dels grans incendis forestals. - Pèrdua d'hàbitats oberts i d'espècies de flora i fauna associades a conreus tradicionals. - Com a aspecte positiu, recuperació de la coberta vegetal natural en algunes zones que redueix l'erosió laminar del sòl.

La solución del apartado que falta y la explicación paso a paso son Premium.

Exercici 1. A partir d'una notícia sobre la moratòria urbanística a la Costa Brava i la tala massiva d'arbres a Aigua…

Medi ambient i paisatges

Exercici 1

*Es basa en una font tipus text, en aquest cas, notícia apareguda en un mitjà d'informació.

Com a habitant d'un poblet del litoral gironí, acostumeu a anar a passejar sovint per la zona de la costa Brava. En els últims anys heu vist un gran nombre de zones en construcció.

Avui mateix ha sortit una notícia al diari que parla d'aquesta observació que heu estat fent. És la següent:

Font: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: https://www.ccma.cat/324/prohibeixen-construir-a-500-metres-del-litoral-a-la-costa-brava-durant-un-any/noticia/2898015/

Es prohibeix la construcció a 500 metres del litoral a la costa Brava durant un any

La Generalitat ha decidit suspendre les llicències d'obres que s'estan tramitant al litoral de la costa Brava. Per tant, no hi haurà noves llicències i queden suspeses les que estan en tràmit. La Comissió d'Urbanisme de Girona aprovarà una moratòria urbanística d'un any en la franja costanera de 500 metres entre Portbou i Blanes.

Es tracta d'un primer pas per deixar en l'aire els permisos dels 22 municipis costaners fins que el Departament de Territori i Sostenibilitat doni llum verda durant aquest any al Pla director urbanístic.

Per elaborar aquest Pla, la Generalitat estudia uns 250 projectes als 22 municipis que es podrien convertir en 30.000 habitatges nous. Segons la plataforma SOS Costa Brava la moratòria afectarà com a mínim 7 projectes que estan en tràmit a Cadaqués, Tossa de Mar, Llançà, Begur, Palafrugell i el d'Aigua Xelida.

El projecte d'Aigua Xelida va ser notícia fa dues setmanes perquè la promotora va tallar més de 700 arbres sense permís. Precisament aquesta tala massiva hauria estat el detonant perquè la moratòria s'hagi fet ara. Segons SOS Costa Brava, és una mesura que arriba precipitadament i de forma sobtada per aquest cas.

Un altre cas urgent que pot haver influït és el de cala Morisca, a Tossa de Mar, un projecte que fa més de 20 anys que s'arrossega per construir 50 habitatges unifamiliars en un entorn verge.

Adaptació d'una notícia publicada al 3.CAT [en línia] (16 gener 2019)

1.

El text exposa la situació d'una tala massiva de 700 arbres. Expliqueu quins efectes podria tenir sobre el medi la pèrdua de cobertura vegetal arbòria. [1 punt]

2.

Exposeu dos arguments a favor i dos en contra de cadascuna de les posicions enfrontades en els conflictes d'urbanització de les zones costaneres a la costa Brava. [1 punt]

3.

Esmenteu dos valors naturals de les zones litorals pels quals es justificaria la seva protecció. [0.5 punts]

Enunciado: Exercici 1

1. El text exposa la situació d'una tala massiva de 700 arbres. Expliqueu quins efectes podria tenir sobre el medi la pèrdua de cobertura vegetal arbòria. [1 punt] Resposta: Efectes principals de la pèrdua de cobertura vegetal arbòria: - Erosió del sòl i pèrdua de sòl fèrtil: Les arrels dels arbres subjecten mecànicament el sòl i les capçades frenen l'impacte directe de la pluja; sense vegetació, l'escorrentia superficial arrossega la terra cap al mar. - Alteració del cicle hidrològic: Disminució de la infiltració d'aigua cap als aqüífers i augment del cabal d'escorrentia superficial, augmentant el risc de riuades i inundacions locals. - Pèrdua de biodiversitat i destrucció d'hàbitats: Destrucció del refugi, llocs de nidificació i alimentació per a diverses espècies de fauna (ocells, petits mamífers, rèptils, invertebrats) i de la flora del sotabosc. - Pèrdua d'embornal de carboni i alteració microclimàtica: Menor fixació de CO2\text{CO}_2 atmosfèric per fotosíntesi, augment de la insolació directa del sòl i pèrdua de la humitat ambiental.

2. Exposeu dos arguments a favor i dos en contra de cadascuna de les posicions enfrontades en els conflictes d'urbanització de les zones costaneres a la costa Brava. [1 punt] Resposta: Posició a favor de la urbanització (sector promotor / turisme tradicional): - *Arguments a favor:* 1. Dinamització econòmica i creació d'ocupació local directa i indirecta (construcció, comerç, restauració, serveis). 2. Ingressos fiscals per als ajuntaments (llicències d'obres, IBI) i ampliació de l'oferta d'habitatge o allotjament per satisfer la demanda turística. - *Arguments en contra (des del punt de vista de la conservació):* 1. Destrucció del paisatge natural verge i pèrdua de valors ecològics irreversibles. 2. Saturació de serveis i infraestructures municipals (depuració, abastament d'aigua potable a l'estiu, gestió de residus, mobilitat). Posició a favor de la protecció / moratòria (sectors ecologistes / veïnals): - *Arguments a favor:* 1. Preservació de la biodiversitat, els connectors ecològics i els ecosistemes litorals fràgils. 2. Manteniment d'un model turístic de qualitat i sostenible, basat en el valor afegit del paisatge preservat a llarg termini. - *Arguments en contra (des del punt de vista promotor):* 1. Frenada de l'activitat econòmica immediata i possible reclamació d'indemnitzacions milionàries a l'administració per drets urbanístics adquirits. 2. Menor disponibilitat de nou sòl residencial que pot encarir els preus de l'habitatge existent.

La solución del apartado que falta y la explicación paso a paso son Premium.

Exercici 2. A partir de dos climogrames (Lleida i Barcelona-Aeroport), redactar un text comparatiu (130-150 paraules)…

Medi ambient i paisatges

Exercici 2

*Es basa en una font gràfica, en aquest cas, un parell de climogrames.

Observeu els dos climogrames següents i responeu a les dues qüestions de sota.

1. LLEIDA (SEGRIÀ)

2. BARCELONA-AEROPORT (BAIX LLOBREGAT)

Període de referència: 30 anys

FONT: Servei Meteorològic de Catalunya (en línia)

https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima/climatologies-comarcals/

1.

La varietat geogràfica de Catalunya es reflecteix en una gran complexitat meteorològica que comporta una gran diversitat climàtica. Observeu els dos climogrames de les comarques del Segrià i el Baix Llobregat.

Exposeu, en un text d'entre 130 i 150 paraules, el tipus de clima de les dues zones i les característiques més importants, fent referència als aspectes següents: amplitud tèrmica, influència del relleu, proximitat al mar, regularitat o irregularitat. [1,25 punts]

2.

Catalunya està situada a l’àrea mediterrània, un dels llocs del món més sensibles al canvi climàtic. En els darrers anys, a Catalunya s’han pogut observar alguns dels seus efectes.

Imagineu que sou un estudiant compromès amb la lluita contra el canvi climàtic i que assistireu a la propera Cimera del Clima (COP25). Redacteu un informe d’entre 130 i 150 paraules, que haureu de llegir a la Cimera, en què exposeu els efectes del canvi climàtic a Catalunya els darrers anys. [1,25 punts]

Enunciado: Exercici 2

Resposta: El climograma de Lleida correspon a un clima mediterrani continentalitzat (o d'interior), mentre que el de Barcelona-Aeroport reflecteix un clima mediterrani litoral (o marítim). A Lleida s'observa una elevada amplitud tèrmica (superior als 19 °C), amb hiverns freds (gener al voltant de 5 °C) i estius molt càlids (juliol i agost prop de 25 °C). La Depressió Central queda aïllada de la influència marítima per la Serralada Prelitoral i Litoral, fet que accentua la continentalitat i provoca una forta aridesa: precipitacions anuals molt escasses (361,8 mm) i irregulars, amb mínims destacats a l'estiu. A Barcelona, la proximitat a la mar Mediterrània amorteix les temperatures: l'amplitud tèrmica és moderada (uns 14,5 °C), amb hiverns suaus (prop de 9 °C) i estius càlids però menys extrems (uns 23,5 °C). Les precipitacions són més abundants (628,6 mm), molt irregulars i amb un marcat màxim a la tardor (setembre-octubre) per tempestes i episodis de gota freda.

La solución del apartado que falta y la explicación paso a paso son Premium.

Exercici 3. Explicació de la distribució de la vegetació pirinenca i condicionants físics, definició de paisatge cultural…

Medi ambient i paisatges

Exercici 3

*Es recolza en una font gràfica, en aquest cas, una fotografia.

Observeu la imatge següent:

Paisatge vegetal amb formacions diverses al sector pirinenc. Municipi de Farrera (Pallars Sobirà).

Font: Departament de Geografia (Universitat de Girona). Any 2018

1.

Com a excursionista, us agrada visitar les zones de muntanya i descobrir els seus paisatges i valors naturals. En aquesta ocasió heu escollit el Pirineu lleidatà i us hi atanseu amb un company. Com li explicaríeu la distribució de la vegetació que caracteritza els paisatges naturals de les zones de muntanya? En la vostra resposta especifiqueu els condicionants físics que hi intervenen en aquesta distribució. Esmenteu, almenys, una espècie o formació vegetal representativa de cadescun dels àmbits d'aquesta distribució

2.

La majoria de paisatges que observem han estat modificats en major o menor mesura per les activitats humanes. Què entenem per paisatge cultural i quins elements penseu que influenciïn en la seva configuració?

3.

Esmenteu un exemple de paisatge cultural i comenteu-lo breument

Enunciado: Exercici 3

Com li explicaríeu la distribució de la vegetació que caracteritza els paisatges naturals de les zones de muntanya? En la vostra resposta especifiqueu els condicionants físics que hi intervenen en aquesta distribució. Esmenteu, almenys, una espècie o formació vegetal representativa de cadescun dels àmbits d'aquesta distribució Resposta: La vegetació de muntanya es distribueix en pisos o estatges altitudinals degut principalment al gradient tèrmic (disminució de la temperatura amb l'altura) i al règim de precipitacions. Als Pirineus distingim: 1) Estatge basal/mediterrani (alzines, roures); 2) Estatge montà (boscos de roure porrut, fagedes i pinedes de pi roig); 3) Estatge subalpí (avets i pi negre); 4) Estatge alpí (prats alpins i vegetació gespa); 5) Estatge nival (petites plantes rupícoles adaptades al fred extrem).

La majoria de paisatges que observem han estat modificats en major o menor mesura per les activitats humanes. Què entenem per paisatge cultural i quins elements penseu que influenciïn en la seva configuració? Resposta: Un paisatge cultural és aquell territori que ha estat transformat, modelat o influenciat per l'acció continuada de l'ésser humà al llarg del temps. Els elements que influeixen en la seva configuració incluen factors socioeconòmics, tecnològics, històrics, culturals, demogràfics i les activitats productives tradicionals o industrials (agricultura, ramaderia, urbanització, vies de comunicació).

La solución del apartado que falta y la explicación paso a paso son Premium.

Exercici 2. Exercici sobre anàlisi de dos climogrames de capitals comarcals catalanes (identificació del tipus de clima i…

Medi ambient i paisatges

Exercici 2

El Servei Meteorològic de Catalunya publica dades sobre la dinàmica climàtica, com els dos climogrames que es mostren a continuació i que corresponen a dues capitals comarcals catalanes.

FONT: Servei Meteorològic de Catalunya [en línia].

2.1.

Identifiqueu a quin tipus de clima pertany cadascun dels dos climogrames i exposeu-ne les característiques principals. [1 punt]

2.2.

Indiqueu un exemple d'una capital comarcal per a cada tipus de clima i especifiqueu a quina comarca pertanyen. [0,5 punts]

2.3.

La zona mediterrània, juntament amb l'Àrtic, és reconeguda com un punt calent del planeta pel que fa a la incidència del canvi climàtic, ja que és un dels territoris mundials on es manifesta de manera més evident. Expliqueu breument quatre de les principals manifestacions del canvi climàtic a Catalunya. [1 punt]

Enunciado: Exercici 2

2.1. Identifiqueu a quin tipus de clima pertany cadascun dels dos climogrames i exposeu-ne les característiques principals: Climograma 1 Resposta: Clima d'alta muntanya / clima de muntanya / clima pirinenc (o atlàntic de muntanya)

2.1. Identifiqueu a quin tipus de clima pertany cadascun dels dos climogrames i exposeu-ne les característiques principals: Climograma 2 Resposta: Clima mediterrani continentalitzat / clima mediterrani d'interior / clima mediterrani sec

2.2. Indiqueu un exemple d'una capital comarcal per a cada tipus de clima i especifiqueu a quina comarca pertanyen: Climograma 1 Resposta: Vielha (Val d'Aran) / Puigcerdà (Cerdanya) / Sort (Pallars Sobirà) / La Seu d'Urgell (Alt Urgell) / Ripoll (Ripollès) / El Pont de Suert (Alta Ribagorça)

Las soluciones de los 2 apartados que faltan y la explicación paso a paso son Premium.

Exercici 5. A partir del mapa dels vessants hidrogràfics d'Espanya, comentar les característiques dels tres vessants…

Medi ambient i paisatges

Exercici 5

Observeu el mapa següent:

1.

A partir del mapa comenteu les característiques dels tres vessants hidrogràfics de l'Espanya peninsular. [1 punt]

2.

La configuració dels vessants hidrogràfics condiciona la disponibilitat d'aigua a cada territori? Raoneu la resposta. [0,75 punts]

3.

Indiqueu tres mesures que es podrien aplicar per a reduir el consum d'aigua als territoris amb més dèficit d'aigua. [0,75 punts]

Enunciado: Exercici 5

1. A partir del mapa comenteu les característiques dels tres vessants hidrogràfics de l'Espanya peninsular. [1 punt] Resposta: Els tres vessants de l'Espanya peninsular presenten les següents característiques: - Vessant cantàbric: Rius curts, amb un fort pendent i gran força erosiva a causa de la proximitat de la serralada Cantàbrica al mar. Tenen un cabal abundant i un règim molt regular al llarg de tot l'any gràcies a les precipitacions constants del clima oceànic (ex.: Nalón, Narcea, Navia, Bidasoa). - Vessant atlàntic: És el més extens de la península (més del 65% de la superfície peninsular) a causa de la inclinació de la Meseta cap a l'oest. Els seus rius són molt llargs i de conques molt amples (com el Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir, amb l'excepció dels rius gallecs com el Miño que són més curts i cabalosos). Tenen un pendent suau, un cabal abundant però un règim irregular amb marcat estiatge estival. - Vessant mediterrani: Rius majoritàriament curts i amb fort pendent degut a la proximitat de les serralades litorals i prelitorals, a excepció del riu Ebre (que neix a la serralada Cantàbrica i és el riu més cabalós de la península). Les conques són d'extensió moderada o reduïda (com el Ter, Llobregat, Túria, Xúquer o Segura), tenen un cabal escàs i un règim molt irregular, amb un fort estiatge a l'estiu i crescudes sobtades i violentes (riuades) a la tardor a causa de precipitacions torrencials (DANA / gota freda).

2. La configuració dels vessants hidrogràfics condiciona la disponibilitat d'aigua a cada territori? Raoneu la resposta. [0,75 punts] Resposta: Sí, la configuració dels vessants condiciona clarament la disponibilitat d'aigua a causa de dos factors principals: 1. Condicionant morfològic i orogràfic: La basculació de la Meseta cap a l'oest fa que més del 65% de les aigües superficials desguassin a l'Atlàntic, originant conques molt extenses amb grans volums d'aigua embassada. Per contra, al vessant mediterrani només arriba prop d'un terç dels recursos hídrics superficials, la meitat dels quals corresponen únicament a la conca de l'Ebre, quedant la resta de conques amb una capacitat de drenatge molt limitada. 2. Condicionant climàtic associat: Els vessants coincideixen amb dominis climàtics contraposats. El vessant cantàbric i atlàntic nord-occidental pertanyen a l'Espanya humida, amb superàvit hídric permanent. En canvi, el vessant mediterrani i sud-atlàntic reben precipitacions escasses i pateixen una forta evapotranspiració. Això crea un fort desequilibri territorial: mentre al nord hi ha excedents, a les conques del sud i de l'est (especialment Segura, Xúquer i conques mediterrànies andaluses) hi ha un dèficit hídric estructural que xoca amb una demanda molt elevada per al regadiu i el turisme.

La solución del apartado que falta y la explicación paso a paso son Premium.

Exercici 5. A partir del climograma proporcionat (T = 15,8 °C, P = 476 mm): identificar la zona de Catalunya a la qual…

Medi ambient i paisatges

Exercici 5

Observeu el gràfic següent:

1.

A quina zona de Catalunya correspon el clima representat en el gràfic? Justifiqueu la resposta.

[1 punt]

2.

Expliqueu les característiques paisatgístiques dels territoris que tenen aquest tipus de clima.

[1 punt]

3.

Quins riscos ambientals es poden derivar del règim de temperatures i precipitacions que presenta aquest tipus de clima?

[0,5 punts]

Enunciado: Exercici 5

1. A quina zona de Catalunya correspon el clima representat en el gràfic? Justifiqueu la resposta. Resposta: Clima mediterrani litoral / prelitoral central o meridional (o mediterrani sec / de costa).

2. Expliqueu les característiques paisatgístiques dels territoris que tenen aquest tipus de clima. Resposta: Vegetació mediterrània esclerofil·la (alzinars, garrigues, màquies, brolles i pi blanc), xarxa hidrogràfica irregular (rieres i torrents) i paisatge humanitzat amb conreus de secà i regadiu.

La solución del apartado que falta y la explicación paso a paso son Premium.

Exercici 5. A partir d'una fotografia del paisatge d'alta muntanya a l'entorn de Núria, es demana: 1) relacionar el…

Medi ambient i paisatges

Exercici 5

En el primer punt de la Carta española de las montañas s'afirma que les muntanyes constitueixen territoris específics i singulars, acullen un ric patrimoni natural i cultural, proporcionen recursos hídrics i serveis ambientals al conjunt de la societat i atresoren encara molts dels nostres millors paisatges.

1.

Relacioneu el predomini dels prats alpins i l'absència de bosc a les cotes més altes amb les característiques del clima d'alta muntanya. [1 punt]

2.

Compareu les activitats humanes tradicionals amb les actuals i expliqueu quina influència tenen en la configuració del paisatge d'alta muntanya. [1,5 punts]

Enunciado: Exercici 5

Resposta: A les cotes altes (estatge alpí, per sobre dels 2.200-2.300 m), el bosc desapareix perquè les temperatures són molt baixes, el període vegetatiu lliure de glaçades és molt curt (inferior a 2-3 mesos), hi ha una coberta nival perllongada durant mesos i bufen vents forts que assequen i danyen la vegetació arbòria. Això fa que només hi puguin sobreviure comunitats herbàcies adaptades com els prats alpins i pastures.

La solución del apartado que falta y la explicación paso a paso son Premium.

Solución de AprenAI (no es la oficial). La explicación paso a paso es Premium. Premium

Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.

Més apunts de Geografia

Exàmens, temes i apunts de Geografia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat