Anàlisi del Clima i la Vegetació a Espanya i Catalunya

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

DIVERSITAT CLIMÀTICA I VEGETACIÓ D'ESPANYA I CATALUNYA TEMA 3 MECANISMES QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA GRAN DIVERSITAT DE TEMPS ATMOSFÈRICS I CLIMES. ASPECTES A TENIR EN COMPTE: 1. CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA EN ALTITUD 2. CIRCULACIÓ AIRE EN SUPERFÍCIE 3. FACTORS GEOGRÀFICS QUE MODIFIQUEN COMPORTAMENTS DE LES MASSES D'AIRE. . Circulació atmosfèrica en altitud Parlem de potents fluxos d'aire que reben el nom de corrent jet o jet stream. En trobem dos: El subtropical (30º-45º latitud nord) i el polar (60º latitud nord). A l'hivern tendeixen a baixar de latitud (40º N) i a l'estiu a pujar (60º N).

El jet steam es desplaça cap a l'est i és responsable de la presència dels anticiclons subtropicals (aire descendent), que estan compensats per les borrasques a les zones temperades (aire ascendent). MASSES D'AIRE: Porció d'aire amb unes característiques pròpies de temperatura, humitat i pressió. Espanya, a causa de la latitud, rep masses d'aire càlid tropical i masses d'aire fred o polar. A l'estiu es desplaça cap al nord, afavorint l'entrada d'anticiclons subtropicals. A l'hivern es desplaça cap al sud i deixa passar borrasques i temperatures més fredes.

La Península Ibèrica està més a prop del tròpic de Càncer que del cercle polar àrtic, per això l'afecten molt més les altes pressions tropicals. A l'estiu es veu afectada per l'anticicló de les Açores, i de masses d'aire càlid i sec procedents del nord d'Àfrica. Aire en superfície L'aire en contacte amb la troposfera genera ANTICICLONS (altes pressions, originades al corrent en jet o aire fred i dens), parlem de temps estable, sense núvols, alta insolació. BORRASQUES (baixes pressions, originades al corrent jet, aire calent), parlem de temps inestable, l'aire puja, es condensa i plou. Tant els uns com els altres es representen mitjançant isòbares (als mapes de superfície).

FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA GRAN DIVERSITAT DE TEMPS ATMOSFÈRICS I CLIMES. ASPECTES A TENIR EN COMPTE: 1. ANTICICLONS TROPICALS 2. VENTS 3. CONCA DE LA MEDITERRÀNIA 4. RELLEU PENÍNSULA IBÈRICA. FACTORS ANTICICLÓ DE LES AÇORES La seva posició sobre el mar el converteix en una massa d'aire tropical marítima. A l'estiu domina el panorama climàtic de la Península Ibèrica, és sec i càlid. MASSES D'AIRE TROPICAL, CONTINENTAL I SAHARIANA Aquest últim molt càlid i sec.

Poden arribar durant l'hivern i provoquen pujada de la temperatura, a l'estiu provoquen les onades de calor, pluja de fang o calima (partícules de fang en suspensió) DEPRESSIONS ATLÀNTIQUES Masses d'aire procedents de l'atlàntic, conseqüència dels vents de l'oest. Temps variable, molts núvols, pluges abundants i freqüents. Acostumen a afectar a la meitat occidental de la península i molt especialment al nord-oest. MASSA D'AIRE POLAR MARÍTIM. Massa d'aire polar marítim. Formada a l'oceà Glacial Àrtic. Cauen les temperatures, molta inestabilitat, nevades a l'hivern i pluja i calamarsa en altres estacions de l'any. MASSA D'AIRE POLAR CONTINENTAL O SIBERIÀ.

Molt sec i fred (-20ºC), s'origina al centre i al nord d'Europa, a l'hivern cauen les temperatures i es produeixen nevades, a l'estiu és molt ocasional i provoca situacions tempestuoses. COMPORTAMENT DEL MEDITERRANI A L'ESTIU Domini dels anticiclons subtropicals i per tant reescalfó i evaporació abundants. A LA TARDOR Els anticiclons es retiren cap al sud, deixant pas a les masses d'aire atlàntiques, molt més fredes. La diferència tèrmica entre la situació estiuenca i de tardor genera baixes pressions al Mediterrani occidental que condensen l'aire i provoquen pluges torrencials.

Altres cops les baixes pressions atrauen aire càlid dels anticiclons subtropicals, mentre que a altes capes de l'atmosfera entra aire molt fred i es generen aiguats abundants i intensos. FORMA I RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA Les zones interiors es comporten com un petit continent (molta calor a l'estiu i molt de fred a l'hivern): - Aquesta continentalitat fa que a l'estiu les masses d'aire (anticiclons subtropicals) s'escalfin molt i per tant provoquen molta evaporació, sequedat extrema, augment de les temperatures i manca de precipitacions.

- La mateixa continentalitat a l'hivern, quan una massa d'aire s'estanca a l'interior de la Península Ibèrica, es refreda molt, provocant caiguda de les temperatures, sequedat extrema i poques pluges hivernals. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC QUATRE GRANS CONJUNTS CLIMÀTICS: OCEÀNIC O ATLÀNTIC, MEDITERRANI, CONTINENTAL O D'INTERIOR AMB INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA I SUBTROPICAL CLIMA OCEÀNIC INFLUÈNCIA DE L'OCEÀ: MOLTA HUMITAT GALÍCIA, CANTÀBRIA I EUSKADI SENSE ARIDESA CLIMA OCEÀNIC: RIUS I VEGETACIÓ Les depressions atlàntiques provoquen precipitacions abundants (1000 a 2500 mm al llarg de més de 150 dies), a l'estiu són escasses.

Tanmateix la mateixa orografia del nord peninsular provoca pluges orogràfiques. Aquesta situació d'humitat i núvols constants defineix l'Espanya humida. Les temperatures són suaus tot l'any, amb poca oscil·lació tèrmica. Els vents dominants són de ponent, moderats tot i que de vegades poden derivar en galernes (temporals de mar de forta intensitat, es tracta d'un vent sobtat i tempestuós, que a la costa Septentrional de la península Ibèrica sol bufar entre l'oest i el nord-est). Rius cabalosos, regulars i curts. Vegetació: bosc temperat caducifoli (roures, faig, falgueres). Ha estat substituït per pins i eucaliptus. La degradació d'aquest bosc dóna pas a la landa (ginesta).

També trobem prats als vessants de les muntanyes, que serveixen de pastures. Conreus: patates, blat de moro i pomeres. Ramaderia bovina. Climograma: observem com les precipitacions són constants al llarg de tot l'any, entre 1500 i 2000 mm. Les temperatures situades entre 10 i 15ºC, són suaus tot l'any. VARIETATS CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC DE MUNTANYA OCEÀNICA Massís de Galícia, Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Muntanyes Basques, Pirineu de Navarra i Aragó fins a Aran, Valira i Núria. Observem en el climograma un descens important de les temperatures i precipitacions superiors als 1500 mm, amb nevades freqüents a l'hivern.

OCEÀNIC DE TRANSICIÓ Terres baixes d'Orense i el nord de Castellà Lleó, Arava (Álava), La Rioja, Navarra i zones properes al Pirineu d'Aragó i Catalunya. La transició cap a climes d'interior propis de la Meseta i de la depressió de l'Ebre provoca la reducció de les precipitacions i estius secs i hiverns freds. EL CLIMA MEDITERRANI CLIMA MEDITERRANI I LES SEVES VARIETATS S'ESTÉN PER LA PART MERIDIONAL DE LA FAÇANA ATLÀNTICA, PER TOT EL LITORAL, PER CEUTA I MELILLA I LES BALEARS I LES CANÀRIES.

TAMBÉ MEDITERRANI CLIMA D'ANDALUSIA I GRAN PART D'EXTREMADURA ZONES INTERIORS TAMBÉ MEDITERRÀNIAS AMB INFLUÈNCIA ATLÀNTICA CLIMA MEDITERRANI: RIUS I VEGETACIÓ Estrictament el trobem a la costa meridional, amb estius molt secs, sequedat que s'estén a bona part de la primavera i la tardor. Com més al sud més situacions subdesèrtiques. INFLUÈNCIA METEOROLÒGICA Anticiclons subtropicals que generen a l'estiu un temps càlid i sec i borrasques procedents de latituds mitjanes que a l'hivern provoquen pluges i situacions de tempestes torrencials: pluges molt freqüents o abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat en un espai de temps molt curt.

Hiverns suaus a la costa i més freds a l'interior. PRECIPITACIONS Entre 400 i 700 mm (aquests valors augmenten a mesura que guanyem en altitud i anem cap al nord). Les pluges es concentren a la primavera i la tardor. Podem trobar a finals de l'estiu i principis de la tardor les anomenades gotes fredes. VENTS De llevant (humit), el cerç a la vall de l'Ebre i el ponent (molt calent) que eleva la temperatura a sotavent (lloc contrari per on bufa el vent) i provoca incendis forestals. RIUS Amb estiatges importants i llargs. En canvi a la tardor les pluges provoquen inundacions (Ter i Túria). VEGETACIÓ Bosc perenne (pi, alzina i alzina surera).

A mesura que el bosc es va degradant apareix la màquia (arbust alt -arboç, llentiscle), la garriga (semblant a l'alzina però més baixa) i l'estepa (herbàcies). CONREUS BÀSICS Blat, vinya i olivera. A les terres de regadiu: horta. CLIMOGRAMA Observeu com les precipitacions es troben al voltant dels 400 mm anuals, i que la mitjana de temperatures està sobre els 17 ºC. Les pluges es concentren a la tardor i a l'hivern, destacant una clara estació seca al llarg dels mesos d'estiu. VARIETATS DEL CLIMA MEDITERRANI Varietats produïdes per la modificació de les temperatures i les precipitacions com a conseqüència del relleu, la latitud i la proximitat a l'oceà atlàntic.

INFLUÈNCIA ATLÀNTICA Costa d'Andalusia (de Tarifa al Baix Guadiana i Extremadura). La influència atlàntica, gràcies a l'absència de serralades que impedeixen l'entrada de les depressions i els fronts atlàntics, permet precipitacions abundants d'octubre a maig. Tot i això la seva baixa latitud (influència de l'anticicló de les Azores) provoca estius secs i calorosos (més suaus a la costa i molt calorosos a l'interior d'Extremadura i Andalusia). DE MUNTANYA MEDITERRÀNIA Parlem dels relleus muntanyosos costaners: a prop dels Pirineus, Sistema Mediterrani Català, Tramuntana a Mallorca, Sistema Ibèric, Serralades Bètiques de Múrcia a Alacant, Segura, Cazorla (Sistema Subbètic) i Serra Nevada.

Precipitacions entre 600 i 800 mm any. Hiverns frescos i estius suaus. MEDITERRANI ÀRID Menys de 400 mm a l'any. Sud d'Alacant, Múrcia i Almeria. Parlem de clima estepari i desèrtic a les zones costaneres (menys de 150 mm/any). Es produeixen situacions de pluges torrencials als estius. Estius calorosos i hiverns suaus. A les zones interiors voltades de muntanyes reben menys de 400 mm/any (Granada 382 mm), amb hiverns molt freds, glaçades freqüents i estius calorosos i secs.

EL CLIMA CONTINENTAL O D'INTERIOR D'INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA GAIREBÉ LA TOTALITAT DE CASTELLA-LA MANXA I LA COMUNITAT DE MADRID I TAMBÉ ZONES DE TRANSICIÓ TENDÈNCIA CONTINENTAL AMB FORTA OSCIL·LACIÓ TÈRMICA ESCASSETAT DE PRECIPITACIONS A L'ESTIU CLIMA CONTINENTAL O D'INTERIOR: RIUS I VEGETACIÓ Característiques principals: Forta continentalitat i forta oscil·lació tèrmica uns hiverns freds i uns estius calorosos. Les precipitacions són escasses a l'estiu. Precipitacions: entre 325 i 550 mm tot l'any. Els màxims se situen a l'hivern i la primavera, amb algunes nevades ocasionades per la presència del front polar i a la tardor per la presència de les precipitacions mediterrànies.

L'estiu presenta sequedat extrema. Rius: irregulars i amb crescudes en èpoques de pluja i de desglaç, marcats estiatges a l'estiu. Vegetació: alzina, pi, enfilats a les zones de muntanya i arbust, amb més densitat a les zones més humides i amb característiques estepàries a les zones més àrides. Activitat humana: conreu de cereals de secà i ramaderia de bestiar de llana (ovelles). Climograma: podem observar com la corba de temperatures es manté sobre els 0ºC al llarg de tot l'any, amb una mitjana superior als 13ºC, mentre que les precipitacions són escasses al llarg de tot l'any amb una marcada estació seca a l'estiu.

VARIETATS CLIMA D'INTERIOR HIVERNS LLARGS I FREDS I ESTIUS SECS Característic de la Meseta Nord (Castella), que trobem envoltada de serralades molt altes (Sistema Central, Muntanyes de Toledo, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric). La temperatura està per sota dels 3ºC durant més de cent dies a l'hivern, i en general la temporada hivernal és molt llarga, a diferència dels estius que són curts (juliol i agost). Precipitacions escasses (325-600 mm), el que genera estius molt secs, amb forta aridesa a Zamora, Salamanca, Palència i Valladolid. MUNTANYA D'INTERIOR Correspon als Sistemes Ibèric i Central i les Muntanyes de Toledo. Elevada continentalitat i sequedat extrema als estius.

Precipitacions entre els 400 i els 1000 mm, depenent de l'altitud i l'orientació del relleu. Hiverns llargs i freds, glaçades d'octubre a maig. Estius curts, frescos i molt secs. DOMINI DEL CERÇ Depressió de l'Ebre, la Rioja, sud de Navarra i bona part d'Aragó, part meridional de Lleida i terres interiors de Tarragona. Precipitacions molt escasses, a la zona de Casp i Saragossa (Monegros). Hiverns molt freds i temperatures altes a l'estiu. El domini del vent cerç determina aquesta varietat climàtica.

EL CLIMA SUBTROPICAL DE LES ILLES CANÀRIES SITUADES A L'OCEÀ ATLÀNTIC A PROP DEL TRÒPIC DE CÀNCER I COSTA AFRICANA PROXIMITAT A L'ANTICICLÓ DE LES AÇORES CLIMA TROPICAL SEC CARACTERÍSTIQUES CLIMA CANARI CLIMA DE LES CANÀRIES Regió macaronèsica Es tracta d'un clima subtropical oceànic, que presenta una mitjana de temperatures de 17ºC tot l'any. Precipitacions molt escasses concentrades a l'hivern i quasi inexistents a l'estiu. Malgrat això podem distingir-ne varietats en funció de: la situació sota la influència dels vents alisis i de l'oceà atlàntic i a les illes de Lanzarote i Fuerteventura amb l'acció de l'aire sec saharià.

L'altitud i l'orientació del relleu a les illes amb muntanyes més elevades (Tenerife, Gran Canària, la Palma) provoca més humitat, els vents alisis del nord-oest generen un clima més suau i humit, això genera una inversió tèrmica; finalment el corrent marí fred que circula entre les illes i Àfrica permet major estabilitat de l'aire a l'estiu. VARIETATS CLIMA CANARI VARIETAT DE COSTA Entre els 0 i els 600 m d'altitud, clima subdesèrtic estepari, temperatures entre 18 i 21 ºC tot l'any, precipitacions per sota dels 350 mm. Lanzarote i Fuerteventura per sota dels 150 mm (clima desèrtic). VARIETAT DE MUNTANYES MITJANES Entre 600 i 1500 m.

(El Hierro, La Gomera), aquestes illes es veuen afectades per l'anomenat mar de núvols, amb pluges d'entre 500 i 1000 mm anuals. Les temperatures són fresques (13ºC a 16ºC) i hi ha poca insolació. VARIETAT DE CIMS Entre 1500 i 3700 m, temperatures inferiors als 12ºC. Glaçades a l'hivern i precipitacions al voltant dels 500 mm. Forta insolació. Varietat típica de Tenerife (Izaña, al peu del Teide). ELS CLIMES I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA CLIMA MEDITERRANI AMB ESTIUS SECS I CÀLIDS VARIACIONS CLIMÀTIQUES IMPORTANTS DEGUT A L'ALTITUD, DISTÀNCIA AL MAR, ORIENTACIÓ DE RELLEUS I LA LATITUD.

LES TEMPERATURES Els mapes d'isotermes ens mostren com a la zona litoral els hiverns són suaus com a conseqüència de què el mar actua com a regulador tèrmic. A mesura que anem cap a l'interior observem com a la Depressió Central trobem temperatures d'entre 4 i 5 ºC i a cotes de 2 000 metres al voltant dels 2ºC. Aquest fenomen a l'estiu quasi és imperceptible, donat que la diferència de temperatura entre el litoral i les zones d'interior és quasi la mateixa LE PRECIPITACIONS Els mapes d'isohietes, mostren que a les zones de muntanya plou més, especialment als vessants orientals (sobrevent dels vents humits). A la zona pirinenca observem precipitacions anuals de 1 000 mm de pluja.

Un aspecte a destacar de les precipitacions a la muntanya és l'efecte föhn, a la part oriental de les muntanyes es condensen els vents humits del Mediterrani i plou, de manera que la part de la Depressió Central rep vents secs i per tant hi plou poc. En general al Pirineu les pluges es concentren a l'hivern, però a l'estiu també s'hi produeixen precipitacions freqüents (tempestes de calor). A mesura que anem cap al sud la sequera es fa més freqüent, al litoral l'estació plujosa es concentra a la tardor i a l'interior a la primavera. DOMINIS CLIMÀTICS ALPÍ / SUBALPÍ. Localitzat a les zones més altres dels Pirineus. Hiverns molt freds i precipitacions abundants i en forma de neu.

ATLÀNTIC / OCEÀNIC Localitzat a la Vall d'Aran. Hiverns freds i plujosos i estius frescos i humits. MEDITERRANI De muntanya: A partir dels 1.500 m hiverns freds amb pluges abundants en forma de neu. Per sota dels 1.500 m hiverns freds, estius suaus i secs, precipitacions concentrades a la tardor. Continental humit (Prelitoral): En ser un clima de transició, té característiques dels dos climes: hi plou més que el mediterrani normal, però també hi ha períodes secs i d'altres més humits. Continental sec (Interior): Terres d'interior on no arriba la influència mediterrània. Temperatures contrastades entre hivern i estiu i pluges escasses.

Litoral: A la zona costanera observem temperatures mitjanes suaus tant a l'estiu com a l'hivern i les pluges es concentren a la primavera i la tardor i poden ser torrencials. LA VEGETACIÓ Importància: conservació del sòl, l'escorrentia de l'aigua i manteniment de la biodiversitat. A més a més proporciona recursos (fusta, aliments …) Gran diversitat de paisatges vegetals, molt vinculats amb els tipus de climes. La vegetació catalana mostra una bona representació de les principals regions biogeogràfiques europees. DOMINI BOREOALPÍ (ALTA MUNTANYA) Condicions climàtiques extremes. A l'hivern la temperatura mitjana sol ser inferior als 0ºC, a l'estiu es poden produir glaçades.

La vegetació està condicionada per l'altitud i la temperatura. Per damunt de 1600 m. Estatge Alpí: 2300 m. Prats naturals (líquens i molses). Estatge Subalpí, entre 1600 i 2300 m. Pi Negre, avets (coníferes). Molt castigat per la tala i la desforestació. Als estatges superiors hi trobem pastures. Avui en dia recuperada la vegetació original com a conseqüència del despoblament rural. DOMINI EUROSIBERIÀ (MUNTANYA MITJANA) Prepirineu, Serralada Transversal, Serralada Prelitoral. Ve determinat pels canvis al llarg de l'any: a l'estiu la disponibilitat d'aigua permet l'existència de boscos frondosos, a l'hivern les baixes temperatures provoquen la caiguda de les fulles.

Per tant hi predominen els boscos de fulla caducifòlia. Hi trobem fagedes i rouredes. També hi trobem bosc de ribera (salzes, oms …), bosc de pi roig. Molt explotat (forestal, pastures, conreus), el que ha permès la seva colonització per part d'espècies al·lòctones (pollancres, castanyers …) DOMINI MEDITERRANI Per sota dels 800 m (planes i muntanyes baixes). Alzinar, sotabosc de plantes esclerofil·les (marfull, arboç …) i plantes enfiladisses (lligabosc, heura …). També trobem oliveres i garric. Molt alterat per l'acció humana, la vegetació original és substituïda pel pi blanc i pels conreus.

Amb el despoblament rural i els incendis es recupera el bosc originari juntament amb matoll arbustiu (romaní), màquies i pinedes secundàries. ELS VENTS Es diferencien segons la direcció des de la que bufen. Per conveni sempre es pren la direcció d'allà on vénen. Per a denominar un cert vent, o bé es parla del sector geogràfic concret des d'on bufa, o bé se li dóna un nom propi. A Catalunya existeixen molts noms per a designar els vents, depenent tant de l'àmbit geogràfic com de les situacions meteorològiques concretes. El vent dominant a Catalunya és el de ponent (vent de l'oest) però als extrems nord i sud hi dominen els vents de component nord (la tramuntana i el mestral). .