Todos los exámenes de Selectividad 2022 de todas las comunidades

Examen de Física Selectividad Cataluña 2022 · Juliol Serie 2

Examen de Física de Selectividad de Cataluña (PAU/Selectivitat) 2022, Juliol Serie 2: 4 problemas con solución. Con corrección al momento.

Temas del examen: Camp gravitatori, planetes i satèl·lits · Camp elèctric · Camp magnètic, electromagnetisme i inducció · Moviment harmònic simple, ones i so · Física relativista, quàntica i nuclear

Ejercicio P1 · Camp gravitatori, planetes i satèl·lits

Responeu a QUATRE dels vuit problemes següents. Cada problema val 2,5 punts.

P1

a)

Un satèl·lit descriu una trajectòria circular de radi RR al voltant d'una massa central. El temps que triga a donar-hi una volta sencera és TT. Deduïu l'expressió per calcular la intensitat del camp gravitatori, gg, creat per la massa central en els punts de l'òrbita del satèl·lit en funció dels paràmetres RR i TT. Considereu que la Lluna descriu una òrbita circular al voltant de la Terra amb una distància entre centres de 384×106384\times 10^6 m i amb un període de 27,3 dies. Fent ús només d'aquestes dues dades i de l'expressió trobada anteriorment, calculeu la intensitat del camp gravitatori als punts de l'òrbita de la Lluna.

[1,25 punts]

b)

Deduïu l'expressió de l'energia cinètica mínima necessària perquè un coet de massa mm pugui escapar d'un objecte astronòmic de massa MM i radi RR. Quantes vegades més gran és l'energia cinètica mínima perquè el coet pugui escapar de la Terra respecte de l'energia mínima que necessita per a escapar de la Lluna? (Només podeu fer servir les dades donades tot seguit.)

[1,25 punts]

MTerraM_{Terra}

=81,3 MLluna= 81{,}3\ M_{Lluna}

RTerraR_{Terra}

=3,67 RLluna= 3{,}67\ R_{Lluna}

Ejercicio P2 · Camp elèctric

Un dipol elèctric és un sistema de dues càrregues puntuals d'igual magnitud QQ i signe oposat.

a)

Representeu dins del requadre adjunt les línies de camp elèctric creades per un dipol elèctric. Representeu la projecció de les superfícies equipotencials en el pla de la figura.

Orientació: per al camp elèctric dibuixeu 12 línies de camp i 3 línies equipotencials per cada càrrega. [1,25 punts]

b)

El valor de la càrrega és ∣Q∣=1,50 μC|Q| = 1{,}50\ \mu\text{C}, la càrrega positiva està situada a −5i⃗ cm-5\vec{i}\text{ cm} i la càrrega negativa està situada a 5i⃗ cm5\vec{i}\text{ cm}. Calculeu el camp elèctric creat pel dipol elèctric a l'origen de coordenades i també el valor del potencial elèctric a l'origen de coordenades. Per a les magnituds vectorials podeu donar les components o el mòdul, la direcció i el sentit. [1,25 punts]

DADA:

k=14πε0=8,99×109 N⋅m2⋅C−2k = \frac{1}{4\pi\varepsilon_0} = 8{,}99\times 10^9\text{ N}\cdot\text{m}^2\cdot\text{C}^{-2}

Ejercicio P3 · Moviment harmònic simple, ones i so

El moviment d’una anguila es pot aproximar al d’una ona harmònica transversal que es propaga des del cap fins a la cua. Per a estudiar-ne el moviment hem de simplificar: no considerem l’aportació al moviment de la resta de músculs del cos, i suposem, simplement, que l’ona es genera al cap de l’anguila, que vibra amb una freqüència de 0,50 Hz0{,}50\text{ Hz} i amb una amplitud de 5,00 cm5{,}00\text{ cm}. La distància entre dos punts consecutius del cos de l’anguila que estan en el mateix estat de vibració és de 20,0 cm20{,}0\text{ cm}.

a)

Calculeu la velocitat a la qual es propaga l’ona pel cos de l’anguila, la freqüència angular i el nombre d’ona. Si a l’instant inicial el cap té una elongació zero i la velocitat d’oscil·lació transversal és positiva, determineu l’expressió de l’equació d’ona. Per a l’equació d’ona utilitzeu el sistema de coordenades de la figura superior, on el cap de l’anguila es troba sempre a l’origen de les abscisses. [1,25 punts]

b)

A partir de l’equació d’ona, deduïu i calculeu els mòduls de la velocitat i de l’acceleració màximes de l’oscil·lació transversal. Si la longitud total de l’anguila és de 58,0 cm58{,}0\text{ cm}, calculeu també la velocitat i l’acceleració transversals a la cua 10 s10\text{ s} més tard d’haver iniciat el moviment. [1,25 punts]

Ejercicio P4 · Camp magnètic, electromagnetisme i inducció

Un ciclotró és un accelerador de partícules format per dos elèctrodes buits semicirculars (en forma de D) on actua un camp magnètic homogeni B⃗\vec{B} perpendicular al pla horitzontal (pla de la figura). Així, a l'interior dels elèctrodes les partícules carregades positives, que es mouen en el pla horitzontal, descriuen una trajectòria circular. A l'espai buit que separa els dos elèctrodes s'aplica un camp elèctric altern E⃗\vec{E}, de manera que les partícules són accelerades. Inicialment, les partícules tenen poca velocitat i a cada cicle, en passar d'un semicercle a l'altre, van augmentant de velocitat i de radi de gir fins que finalment surten fora del ciclotró.

a)

Les partícules tenen una càrrega elèctrica positiva qq i una massa mm. Deduïu l'expressió de la velocitat de les partícules en funció del quocient càrrega-massa (q/mq/m), del radi rr de la trajectòria de les partícules i del mòdul del camp magnètic. Comproveu que el temps de recorregut dins una D no depèn de la velocitat de les partícules. Per què el camp elèctric ha de ser altern? Trobeu l'expressió de la freqüència del camp elèctric. [1,25 punts]

b)

El ciclotró té un radi de 0,50 m0{,}50\text{ m} i un camp magnètic de 0,20 T0{,}20\text{ T}. Quan hi accelerem protons, quina velocitat tenen quan surten del ciclotró? Quina és la longitud d'ona associada a aquests protons? Quin radi mínim hauria de tenir el ciclotró per a considerar que els protons tenen velocitats relativistes (és a dir, un 10 %10\text{ \%} de la velocitat de la llum)? [1,25 punts]

Dades:

mp=1,67×10−27 kgm_p = 1{,}67 \times 10^{-27}\text{ kg}

∣e∣=1,602×10−19 C|e| = 1{,}602 \times 10^{-19}\text{ C}

c=3,00×108 m s−1c = 3{,}00 \times 10^8\text{ m s}^{-1}

h=6,63×10−34 J sh = 6{,}63 \times 10^{-34}\text{ J s}

Ejercicio P5 · Física relativista, quàntica i nuclear

El gas radó és una de les fonts de radioactivitat natural més abundants de la Terra. El radó prové de la descomposició d'elements radioactius naturals (com l'urani i el tori). El gas es difon a través del sòl fins a arribar a la superfície. La cadena de desintegració del radó 86222Rn^{222}_{86}\text{Rn} inclou vuit desintegracions radioactives, fins que es forma l'isòtop estable del plom 82206Pb^{206}_{82}\text{Pb}. En la figura següent es representen els nuclis que formen part d'aquesta cadena de desintegració nuclear. Al costat de cada nucli, se n'indica el període de semidesintegració.

a)

Escriviu les reaccions nuclears que permeten arribar al 82206Pb^{206}_{82}\text{Pb} a partir del 86222Rn^{222}_{86}\text{Rn}. [1,25 punts]

b)

El gràfic següent correspon a l'evolució dels nuclis d'una de les desintegracions radioactives de la cadena del radó. La mostra estudiada inicialment tenia 8,00×10238{,}00 \times 10^{23} nuclis. A partir del gràfic, determineu quin és el període de semidesintegració de la mostra, i raoneu a quin nucli de la cadena correspon. Amb aquesta dada calculeu quants dies han de passar fins que s'hagin desintegrat 7,95×10237{,}95 \times 10^{23} àtoms. [1,25 punts]

Ejercicio P6 · Camp gravitatori, planetes i satèl·lits

El juliol del 2020 la NASA va posar en marxa una missió espacial que, entre altres tasques, havia de fer arribar el vehicle d'exploració Perseverance a la superfície de Mart. El 18 de febrer de 2021 va tenir lloc l'aterratge del vehicle. En la darrera etapa d'aquest procés complex d'aterratge, una grua fa baixar d'una manera controlada el vehicle des d'una altura de 20,0 m per sobre de la superfície de Mart. Durant tot aquest recorregut, la intensitat del camp gravitatori es pot considerar uniforme.

a)

El valor absolut de la diferència de potencial gravitatori entre la superfície del planeta i un punt elevat 20,0 m per sobre de la superfície és 74,4 J/kg. A partir de la diferència de potencial, determineu el mòdul de la intensitat del camp gravitatori a la superfície de Mart. Quin dels esquemes següents ( a, b, c o d) representa les línies equipotencials a la superfície de Mart? Situeu en el diagrama triat la línia de menor potencial (VbaixV_{\text{baix}}) i la de major potencial (ValtV_{\text{alt}}). Justifiqueu totes les respostes. [1,25 punts]

b)

Si durant aquesta darrera etapa, el vehicle fa un descens de 20,0 m a una velocitat constant, quin treball ha fet la grua? Podeu negligir el treball fet per les forces de fregament. [1,25 punts]

DADA:

La massa del vehicle és 1 025 kg1\,025\text{ kg}.

Ejercicio P7 · Moviment harmònic simple, ones i so

P7) Per a identificar els instruments musicals es pot utilitzar un espectre de freqüències. A la figura següent es representa l'espectre d'un instrument que es vol identificar. L'oboè és un instrument que té un extrem obert i un extrem tancat que és l'embocadura amb una canya. A l'extrem obert, l'amplitud de la vibració de les molècules és màxima: tenim un ventre. En canvi, a l'altre extrem, el tudell per on es bufa és una canya que comunica pressió a l'aire i impedeix que aquest es pugui moure amb llibertat: és un node. D'altra banda, en un piano les cordes estan pinçades pels dos extrems, és a dir, els dos extrems de la corda són nodes.

a)

Quina és la freqüència fonamental d'aquest espectre? Determineu si es tracta d'un oboè o d'un piano, i justifiqueu la resposta. Determineu també la llargària del tub o de la corda. [1,25 punts]

b)

Un quintet de vent acostuma a estar format per cinc instrumentistes, normalment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot. A l'inici de la interpretació d'una composició tots 5 toquen de forma suau i amb la mateixa intensitat, generant un nivell d'intensitat sonora de 80 dB a un espectador que es troba a una distància d'1,5 m. Quina és la potència sonora de cada instrument? Suposeu que aquesta potència es distribueix uniformement per tota l'àrea d'una semiesfera. [1,25 punts]

DADES:

I0I_0: 10−12 W m−210^{-12}\text{ W m}^{-2}

Velocitat del so en l'aire: 340 m s−1340\text{ m s}^{-1}

Ejercicio P8 · Física relativista, quàntica i nuclear

P8) Considereu un experiment d'efecte fotoelèctric en què el càtode és una làmina de cesi que té una freqüència llindar de 4,59×1014 Hz4{,}59 \times 10^{14}\text{ Hz}.

a)

Calculeu el treball d'extracció del càtode. Si il·luminem el càtode amb els diferents punters làser de la taula que hi ha a continuació, justifiqueu amb quins punters làser es produirà l'efecte fotoelèctric. Completeu la taula i representeu gràficament en la quadrícula adjunta l'energia cinètica màxima dels electrons (en eV) en funció de la freqüència dels fotons incidents (en Hz) per a un interval de freqüències entre 3,00×1014 Hz3{,}00 \times 10^{14}\text{ Hz} i 7,00×1014 Hz7{,}00 \times 10^{14}\text{ Hz}.

[1,25 punts]

Tipus de punter làser

Longitud d'ona (nm)

Freqüència (×1014 Hz\times 10^{14}\text{ Hz})

Energia fotó (×10−19 J\times 10^{-19}\text{ J})

EcE_c electró (×10−19 J\times 10^{-19}\text{ J})

EcE_c electró (eV)

Làser blau

460

Làser verd

532

Làser infraroig

1 080

b)

Il·luminem el càtode amb un làser de freqüència 8,00×1014 Hz8{,}00 \times 10^{14}\text{ Hz}. Calculeu la velocitat i la longitud d'ona de De Broglie dels electrons arrencats del càtode amb la radiació d'aquest làser.

[1,25 punts]

DADES:

1 eV1\text{ eV}: 1,602×10−19 J1{,}602 \times 10^{-19}\text{ J}

mem_e: 9,11×10−31 kg9{,}11 \times 10^{-31}\text{ kg}

cc: 3,00×108 m s−13{,}00 \times 10^8\text{ m s}^{-1}

hh: 6,63×10−34 J s6{,}63 \times 10^{-34}\text{ J s}

También puedes estudiar por temas

Practica un tema con ejercicios de los exámenes de todos los años, mezclados.

Ver los 6 temas

Els apunts més complets

Tot el temari, tema a tema: explicat a fons, amb esquemes, idees clau i un test per repassar al final de cadascun.

Otras convocatorias de 2022

Juny Serie 2 (2022) · Juny Serie 5 (2022) · Setembre Serie 3 (2022)

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat