Moviment vibratori, ondulatori, so i llum

• a) Un moviment que canvia de direcció constantment.
• b) Un moviment que es repeteix a intervals regulars de temps, descrivint la mateixa trajectòria.
• c) Un moviment que s'alenteix amb el temps.
• d) Un moviment que només es produeix en línia recta.

Resposta: b) Un moviment que es repeteix a intervals regulars de temps, descrivint la mateixa trajectòria.. Un moviment periòdic es caracteritza per la repetició de la seva trajectòria a intervals de temps regulars. Les altres opcions descriuen altres tipus de moviments o característiques incorrectes.

• a) El nombre d'oscil·lacions per segon.
• b) El desplaçament màxim des de l'equilibri.
• c) El temps que tarda el moviment a repetir-se.
• d) La força que restaura el sistema a l'equilibri.

Resposta: c) El temps que tarda el moviment a repetir-se.. El període (T) és la mesura del temps que triga un moviment periòdic a completar un cicle i tornar a la seva posició inicial, repetint-se.

• a) Només es produeix en una direcció.
• b) No repeteix la seva trajectòria.
• c) El mòbil es mou al voltant d'una posició d'equilibri.
• d) La seva velocitat és sempre constant.

Resposta: c) El mòbil es mou al voltant d'una posició d'equilibri.. Una característica fonamental del moviment oscil·latori és que el mòbil es mou al voltant d'una posició central o d'equilibri, passant per ella repetidament.

• a) Un moviment aleatori.
• b) Un moviment amb velocitat constant.
• c) La projecció d'un Moviment Circular Uniforme sobre un diàmetre.
• d) Un moviment que sempre té una acceleració nul·la.

Resposta: c) La projecció d'un Moviment Circular Uniforme sobre un diàmetre.. El Moviment Vibratori Harmònic Simple es defineix com la projecció d'un Moviment Circular Uniforme sobre un dels seus diàmetres, que el fa ser el moviment oscil·latori més simple.

• a) La longitud des del centre de la trajectòria a un dels extrems.
• b) La distància total recorreguda per l'oscil·lador.
• c) La freqüència d'oscil·lació.
• d) El temps que triga a completar una oscil·lació.

Resposta: a) La longitud des del centre de la trajectòria a un dels extrems.. L'amplitud (A) en un MVHS representa la màxima distància que un cos s'allunya de la seva posició d'equilibri, és a dir, la longitud des del centre de la trajectòria fins a un dels extrems.

• a) segons (s)
• b) Hertz (Hz)
• c) metres (m)
• d) radians per segon (rad/s)

Resposta: b) Hertz (Hz). La freqüència (f) es defineix com el nombre d'oscil·lacions completes per unitat de temps, i la seva unitat en el Sistema Internacional és el Hertz (Hz), que equival a s⁻¹.

• a) La massa del cos i la freqüència de vibració.
• b) La longitud de la molla i el període d'oscil·lació.
• c) El pes del cos penjat i l'allargament de la molla en equilibri.
• d) L'amplitud del moviment i la velocitat màxima.

Resposta: c) El pes del cos penjat i l'allargament de la molla en equilibri.. La constant recuperadora 'k' d'una molla es determina en la condició d'equilibri, on la força del pes (mg) és igual i oposada a la força elàstica de la molla. L'allargament de la molla des de la seva longitud natural (l-l0) és el que permet calcular 'k' mitjançant la relació k = mg/(l-l0).

• a) La força elàstica de la molla.
• b) La força de fregament amb l'aire.
• c) La força de la gravetat que actua sobre el cos.
• d) La força de resistència del medi.

Resposta: a) La força elàstica de la molla.. En un MVHS d'una molla ideal, la força elàstica és l'única força conservativa que actua i és la responsable del moviment oscil·latori. Les forces de fregament o gravitatòries (un cop compensat el pes en l'equilibri inicial) no són les que impulsen el MVHS pur.

• a) d²y/dt² - (k/m)y = 0
• b) d²y/dt² + (k/m)y = 0
• c) d²y/dt + (k/m)y = 0
• d) d²y/dt² + ky = 0

Resposta: b) d²y/dt² + (k/m)y = 0. L'equació diferencial del MVHS d'una molla es deriva de la segona llei de Newton (ΣF = m·a), on la força neta és la força elàstica (-ky) i l'acceleració és la segona derivada de la posició respecte al temps (d²y/dt²). Reordenant els termes, s'obté m(d²y/dt²) + ky = 0, o simplificat a d²y/dt² + (k/m)y = 0.

• a) Augmenta constantment.
• b) Disminueix constantment.
• c) Es conserva.
• d) Es transforma completament en calor.

Resposta: c) Es conserva.. En un MVHS d'una molla ideal, només hi ha forces conservatives, per tant l'energia mecànica total del sistema es manté constant i es conserva.

• a) També augmenta.
• b) Disminueix.
• c) Es manté constant.
• d) Es converteix en energia tèrmica.

Resposta: b) Disminueix.. La conservació de l'energia mecànica implica que l'augment d'una forma d'energia (potencial) es produeix a costa de la disminució de l'altra (cinètica).

• a) (1/2)kA²
• b) (1/2)mω²
• c) (1/2)m(Aω)²
• d) (1/2)kA

Resposta: c) (1/2)m(Aω)². L'energia cinètica màxima es calcula com (1/2)mv_max^2. Sabem que v_max = Aω, per tant, Ec,max = (1/2)m(Aω)².

• a) Matèria i energia
• b) Quantitat de moviment i energia
• c) Només matèria
• d) Ni matèria ni energia

Resposta: b) Quantitat de moviment i energia. El moviment ondulatori es defineix per la transmissió de quantitat de moviment i energia sense transport net de matèria. Les partícules del medi oscil·len al voltant d'una posició d'equilibri, però no es desplacen amb l'ona.

• a) L'energia es transmet íntegrament, sense pèrdues.
• b) La velocitat de propagació és constant en totes direccions.
• c) Les ones es difracten fàcilment.
• d) La matèria es transporta juntament amb l'energia.

Resposta: a) L'energia es transmet íntegrament, sense pèrdues.. Un medi elàstic es caracteritza per la capacitat de transmetre l'energia d'una ona de manera completa i sense pèrdues significatives, permetent que la pertorbació es propagui eficaçment.

• a) Només transmet ones unidimensionals.
• b) Permet una atenuació significativa de l'ona.
• c) Té les mateixes condicions de pressió, densitat i temperatura en tot el medi.
• d) La seva velocitat de propagació varia amb la direcció.

Resposta: c) Té les mateixes condicions de pressió, densitat i temperatura en tot el medi.. Un medi homogeni té propietats físiques (com pressió, densitat i temperatura) uniformes a tot el seu volum. Això garanteix que les ones es propaguin de la mateixa manera, amb la mateixa velocitat, en qualsevol direcció dins del medi.

• a) Un moviment aleatori constant.
• b) Un moviment vibratori harmònic simple.
• c) Un moviment circular uniforme.
• d) Un moviment de traslació lineal.

Resposta: b) Un moviment vibratori harmònic simple.. Les ones harmòniques es caracteritzen per induir un moviment harmònic simple (M.V.H.S) en les partícules del medi a través del qual es propaguen, la qual cosa és una de les seves definicions fonamentals.

• a) y(x,t) = A cos(wt + kx)
• b) y(x,t) = A tan(wt – kx)
• c) y(x,t) = A sin(wt – kx)
• d) y(x,t) = A sin(wx – kt)

Resposta: c) y(x,t) = A sin(wt – kx). L'equació y(x,t) = A sin(wt – kx) és la forma estàndard per a una ona harmònica que es propaga en la direcció positiva de l'eix x. El terme 'kx' amb signe negatiu indica aquesta direcció de propagació. Les altres opcions no representen correctament aquesta propagació o l'estructura general de l'equació d'ona harmònica.

• a) El nombre de vegades que es repeteix l'ona en una longitud de 2π metres.
• b) La velocitat a la qual es propaga l'ona en el medi.
• c) El nombre d'oscil·lacions per unitat de temps.
• d) L'amplitud màxima de la pertorbació.

Resposta: a) El nombre de vegades que es repeteix l'ona en una longitud de 2π metres.. El nombre d'ona angular (k) es defineix com k = ω/v i representa el nombre de vegades que l'ona es repeteix en una longitud de 2π metres, essent una mesura de la periodicitat espacial de l'ona.

• a) Transporta matèria i energia.
• b) Transporta energia sense transport net de matèria.
• c) No transporta ni matèria ni energia.
• d) Transporta matèria i destrucció d'energia.

Resposta: b) Transporta energia sense transport net de matèria.. El moviment ondulatori es defineix com la propagació d'una pertorbació que transporta energia, però sense transport net de matèria.

• a) La massa transportada per unitat de temps.
• b) La velocitat de propagació de l'ona.
• c) L'energia transportada per unitat de temps.
• d) La distància que recorre l'ona en un instant.

Resposta: c) L'energia transportada per unitat de temps.. La potència d'una ona es defineix com la quantitat d'energia transportada per unitat de temps, expressant el ritme al qual l'energia flueix.

• a) E = 2 · m · π² · f² · A²
• b) E = m · c²
• c) E = 1/2 · m · v²
• d) E = P / Δt

Resposta: a) E = 2 · m · π² · f² · A². La fórmula de l'energia transportada per un oscil·lador harmònic, que és l'energia que transporta l'ona, inclou el quadrat de la freqüència (f²) i el quadrat de l'amplitud (A²).

• a) La transformació de l'energia de l'ona en calor.
• b) La disminució de la intensitat d'una ona en allunyar-se del focus.
• c) La pèrdua d'energia d'una ona a causa de xocs amb partícules del medi.
• d) La distorsió de la forma de l'ona en propagar-se.

Resposta: b) La disminució de la intensitat d'una ona en allunyar-se del focus.. L'atenuació és el procés pel qual la intensitat d'una ona disminueix a mesura que s'allunya del seu focus d'origen. No es limita a la pèrdua d'energia per xocs, ni a la conversió a calor, ni a la distorsió de l'ona.

• a) Ones unidimensionals.
• b) Ones bidimensionals.
• c) Ones tridimensionals.
• d) Només les ones bidimensionals i tridimensionals.

Resposta: d) Només les ones bidimensionals i tridimensionals.. En condicions ideals, l'atenuació només s'observa en ones bidimensionals i tridimensionals, ja que les ones unidimensionals no perden intensitat amb la distància en un medi ideal homogèni.

• a) És directament proporcional al quadrat de l'amplitud.
• b) És inversament proporcional a l'amplitud.
• c) És directament proporcional a l'arrel quadrada de l'amplitud.
• d) No té relació amb l'amplitud.

Resposta: a) És directament proporcional al quadrat de l'amplitud.. L'energia transmesa per una ona és directament proporcional al quadrat de la seva amplitud (E = 2·m·π²·f²·A²). Una major amplitud implica una major energia transportada per l'ona.

• a) Es propaguen només cap endavant.
• b) Tenen una velocitat de fase diferent de l'ona original.
• c) Es propaguen en totes direccions amb la mateixa velocitat de fase.
• d) La seva energia es redueix significativament.

Resposta: c) Es propaguen en totes direccions amb la mateixa velocitat de fase.. El Principi de Huygens estableix clarament que les ones secundàries es propaguen en totes direccions amb la mateixa velocitat de fase que l'ona primària.

• a) La reflexió total de l'ona en un obstacle.
• b) La distorsió d'una ona en trobar un obstacle que n'impedeix la transmissió.
• c) El canvi de velocitat d'una ona en passar d'un medi a un altre.
• d) La superposició de dues ones amb la mateixa freqüència.

Resposta: b) La distorsió d'una ona en trobar un obstacle que n'impedeix la transmissió.. La difracció es defineix com la distorsió que pateix una ona quan arriba a un obstacle que n'impedeix la transmissió, i no com una reflexió o refracció completa.

• a) La longitud d'ona és comparable o més gran que les dimensions de l'obstacle.
• b) La longitud d'ona és molt més petita que les dimensions de l'obstacle.
• c) L'obstacle és perfectament transparent a l'ona.
• d) L'ona es propaga en un medi no homogeni.

Resposta: a) La longitud d'ona és comparable o més gran que les dimensions de l'obstacle.. La difracció s'observa de manera significativa quan la longitud d'ona és comparable o més gran que les dimensions de l'obstacle. Si és més petita, pràcticament no es detecta.

• a) És el producte de les seves amplituds.
• b) És la suma de les seves amplituds individuals.
• c) És la resta de les seves amplituds.
• d) És independent de les amplituds individuals.

Resposta: b) És la suma de les seves amplituds individuals.. El principi de superposició estableix que el moviment resultant en un punt i instant determinat és la suma de les amplituds que tindrien cada ona si arribés separadament.

• a) Interferències
• b) Ones estacionàries
• c) Reflexió
• d) Pulsacions

Resposta: c) Reflexió. El document menciona les interferències, les ones estacionàries i les pulsacions com a fenòmens físics que apliquen el principi de superposició. La reflexió és un fenomen ondulatori, però no es descriu com una aplicació directa del principi de superposició en aquest context.

• a) La diferència de camí ha de ser un múltiple senar de la meitat de la longitud d'ona.
• b) La diferència de camí ha de ser un múltiple enter de la longitud d'ona.
• c) Les ones han de tenir freqüències molt semblants.
• d) Les ones han de propagar-se en sentits contraris.

Resposta: b) La diferència de camí ha de ser un múltiple enter de la longitud d'ona.. Per a interferències constructives, l'amplitud resultant és màxima (2A), i això ocorre quan la diferència de camí (x2 - x1) és un múltiple enter de la longitud d'ona (nλ).

• a) Dues ones amb diferent freqüència que viatgen en la mateixa direcció.
• b) Una ona que es refracta en un medi més dens.
• c) Dues ones idèntiques que viatgen en sentits oposats.
• d) Una ona que es difracta al voltant d'un obstacle.

Resposta: c) Dues ones idèntiques que viatgen en sentits oposats.. Les ones estacionàries es formen per la superposició de dues ones amb la mateixa amplitud, freqüència i longitud d'ona, però que viatgen en sentits oposats. Aquesta condició és fonamental per a la formació dels nodes i ventres característics d'aquest fenomen.

• a) Transporta energia a gran velocitat.
• b) Només es pot observar en medis no elàstics.
• c) La seva amplitud és constant en tots els punts del medi.
• d) No hi ha un transport net d'energia.

Resposta: d) No hi ha un transport net d'energia.. La característica principal d'una ona estacionària és que l'energia no es propaga a través del medi. L'energia queda confinada en les oscil·lacions entre els nodes i els ventres, sense un transport net de matèria ni energia en la direcció de propagació.

• a) Oscil·len amb una amplitud màxima.
• b) Són punts on no hi ha moviment.
• c) Són punts on l'ona canvia de direcció.
• d) Tenen una amplitud igual a la de les ones originals.

Resposta: a) Oscil·len amb una amplitud màxima.. Els ventres són les posicions on l'amplitud d'oscil·lació és màxima, arribant a ser el doble de l'amplitud de les ones individuals superposades (2A).

• a) El so
• b) Les ones electromagnètiques
• c) Les ones sísmiques compressives
• d) Qualsevol tipus d'ona

Resposta: b) Les ones electromagnètiques. La polarització és un fenomen exclusiu de les ones transversals. Les ones longitudinals, com el so en l'aire, no poden ser polaritzades perquè la seva vibració és paral·lela a la direcció de propagació.

• a) Només oscil·la en un pla específic.
• b) Els seus camps oscil·len paral·lelament a la direcció de propagació.
• c) No té una direcció de propagació definida.
• d) Pot oscil·lar en qualsevol dels plans perpendiculars a l'eix de propagació.

Resposta: d) Pot oscil·lar en qualsevol dels plans perpendiculars a l'eix de propagació.. Una ona no polaritzada és aquella que pot oscil·lar en qualsevol dels plans perpendiculars a la direcció de propagació. Les altres opcions descriuen ones polaritzades o les característiques d'ones transversals.

• a) Ha augmentat la seva amplitud.
• b) Ha canviat la seva freqüència.
• c) Ha estat restringida a oscil·lar en un sol pla.
• d) Ha canviat la seva velocitat de propagació.

Resposta: c) Ha estat restringida a oscil·lar en un sol pla.. Quan s'aconsegueix que l'oscil·lació d'una ona es produeixi només en un dels plans perpendiculars a la direcció de propagació, es diu que l'ona està polaritzada. Això implica una restricció de les direccions de vibració.

• a) És una ona electromagnètica transversal.
• b) És una ona mecànica transversal.
• c) És una ona mecànica longitudinal i tridimensional.
• d) És una ona electromagnètica longitudinal.

Resposta: c) És una ona mecànica longitudinal i tridimensional.. El text indica clarament que el so és una ona mecànica de tipus longitudinal i tridimensional que es pot transmetre en sòlids, líquids i gasos. No és electromagnètica ni transversal en tots els casos.

• a) Mitjançant el transport net de matèria.
• b) A través de la creació de buits en el medi.
• c) Per ones de llum que interactuen amb les molècules.
• d) Fent vibrar les molècules del medi i provocant canvis de densitat o de pressió.

Resposta: d) Fent vibrar les molècules del medi i provocant canvis de densitat o de pressió.. La pertorbació sonora es transmet fent vibrar les molècules del medi, la qual cosa provoca canvis de densitat i de pressió. No es transporta matèria neta a llargues distàncies, sinó l'energia i la quantitat de moviment de la pertorbació.

• a) Augmenta en sales amb moltes decoracions.
• b) Disminueix amb l'ús de cortines, mobles o catifes.
• c) Només es produeix si la distància a la superfície és superior als 17 metres.
• d) Permet distingir les paraules emeses.

Resposta: b) Disminueix amb l'ús de cortines, mobles o catifes.. La reverberació es veu afectada per la presència de decoracions com cortines, mobles i catifes, que absorbeixen el so i en redueixen la durada. La distància de 17m és rellevant per a l'eco, no per a la reverberació.

• a) Refracció
• b) Difracció
• c) Reflexió
• d) Absorció

Resposta: c) Reflexió. Les galeries de murmuris són un exemple d'aplicació de la reflexió del so, on el so es dirigeix i es concentra en un punt específic de l'estança.

• a) Menys de 10 m
• b) Exactament 17 m
• c) Superior a 17 m
• d) Qualsevol distància

Resposta: c) Superior a 17 m. Perquè un eco sigui perceptible i es puguin distingir les paraules, els sons han d'arribar amb un interval d'almenys 0,1 segons, la qual cosa requereix una distància superior a 17 metres entre l'emissor i la superfície reflectora.

• a) Cortines, mobles i catifes
• b) Superfícies llises i dures
• c) L'absència de decoracions
• d) Augmentar la distància de la paret

Resposta: a) Cortines, mobles i catifes. La reverberació es redueix absorbint el so. Materials com cortines, mobles i catifes són bons absorbents sonors, a diferència de les superfícies dures i llises que el reflecteixen.

• a) Reflexió
• b) Refracció
• c) Superposició d'ones
• d) Difracció

Resposta: c) Superposició d'ones. La superposició d'ones, que inclou les interferències, ones estacionàries i pulsacions, és el fenomen que permet diferenciar les fonts sonores en un mateix espai, ja que les ones es superposen de manera que en alguns punts no interfereixen, permetent distingir-les.

• a) La longitud d'ona completa
• b) La meitat de la longitud d'ona
• c) El quart de la longitud d'ona
• d) Qualsevol valor

Resposta: b) La meitat de la longitud d'ona. Perquè es produeixin ones estacionàries en instruments musicals de corda o de vent oberts pels dos extrems, la seva longitud ha de ser un múltiple enter de la semilongitud d'ona (λ/2).

• a) λ = n . 2L
• b) λ = 2L / n
• c) λ = L / (2n)
• d) λ = 4L / n

Resposta: b) λ = 2L / n. Per a instruments de corda o de vent oberts pels dos extrems, la longitud (L) ha de ser un múltiple enter (n) de la semilongitud d'ona (λ/2), la qual cosa implica que la longitud d'ona (λ) és igual a 2L/n.

• a) Els sons aguts tenen freqüències altes i els greus tenen freqüències baixes.
• b) Els sons aguts tenen freqüències baixes i els greus tenen freqüències altes.
• c) El to no depèn de la freqüència, sinó de l'amplitud.
• d) La freqüència només influeix en la intensitat del so.

Resposta: a) Els sons aguts tenen freqüències altes i els greus tenen freqüències baixes.. El to d'un so està directament relacionat amb la seva freqüència. Els sons aguts corresponen a freqüències altes, mentre que els sons greus corresponen a freqüències baixes.

• a) És un so audible per la majoria de persones.
• b) Es classifica com a infrasò.
• c) La seva intensitat és massa baixa per ser percebuda.
• d) Es classifica com a ultrasò.

Resposta: d) Es classifica com a ultrasò.. L'oïda humana només percep sons amb freqüències entre 20 Hz i 20000 Hz. Un so de 25000 Hz es considera un ultrasò, ja que supera el límit superior de percepció humana.

• a) Els sons forts tenen amplituds petites.
• b) Els sons forts tenen amplituds grans.
• c) L'amplitud no té relació amb la intensitat.
• d) Els sons febles tenen amplituds grans.

Resposta: b) Els sons forts tenen amplituds grans.. La intensitat d'un so es relaciona directament amb la seva amplitud. Els sons forts es corresponen amb amplituds grans, mentre que els sons febles es corresponen amb amplituds petites.

• a) Per netejar material de laboratori.
• b) Per visualitzar òrgans interns i el fetus durant l'embaràs.
• c) Per destruir càlculs biliars amb ultrasons de baixa potència.
• d) Per mesurar la salinitat de les masses oceàniques.

Resposta: b) Per visualitzar òrgans interns i el fetus durant l'embaràs.. L'ecografia és una aplicació mèdica del sonar que permet visualitzar els òrgans interns i l'evolució del fetus durant l'embaràs, basant-se en l'emissió i recepció d'ultrasons.

• a) Detectar la contaminació acústica en zones urbanes.
• b) Mesurar la velocitat de propagació del so en diferents medis.
• c) Trobar bancs de peixos i fer la topografia del fons marí.
• d) Estudiar la difracció del so al voltant d'obstacles.

Resposta: c) Trobar bancs de peixos i fer la topografia del fons marí.. El sonar emet ultrasons i analitza l'eco que rep per localitzar objectes com bancs de peixos i submarins, i també per elaborar mapes del fons marí.

• a) Estudiar imperfeccions dels materials i recobrir objectes.
• b) Determinar la composició química de substàncies tòxiques.
• c) Generar energia elèctrica a partir de vibracions sonores.
• d) Crear galeries de murmuris en estances.

Resposta: a) Estudiar imperfeccions dels materials i recobrir objectes.. A la indústria, els ultrasons s'utilitzen per estudiar imperfeccions en els materials, recobrir objectes amb pel·lícules primes i dispersar emulsions de greix en aigua, entre altres tractaments.

• a) Repetir la información en voz alta.
• b) Crear mapas mentales y diagramas.
• c) Escribir resúmenes extensos.
• d) Participar en debates grupales.

Resposta: b) Crear mapas mentales y diagramas.. Los mapas mentales y diagramas son herramientas visuales que ayudan a organizar la información y establecer conexiones, lo cual es muy beneficioso para los aprendices visuales.

• a) Volver a leer los apuntes varias veces.
• b) Hacer resúmenes detallados de cada capítulo.
• c) Intentar recordar la información sin mirar los apuntes o libros.
• d) Escuchar grabaciones de las clases.

Resposta: c) Intentar recordar la información sin mirar los apuntes o libros.. La recuperación activa implica poner a prueba la memoria intentando recordar la información de forma independiente, lo cual fortalece las conexiones neuronales y mejora la retención a largo plazo.

• a) Utilizar tarjetas de memoria con imágenes.
• b) Realizar ejercicios prácticos y simulaciones.
• c) Explicar conceptos en voz alta o grabar explicaciones.
• d) Subrayar y resaltar textos.

Resposta: c) Explicar conceptos en voz alta o grabar explicaciones.. Los estudiantes auditivos aprenden mejor escuchando y hablando. Explicar conceptos en voz alta o grabar explicaciones y luego escucharlas son estrategias muy efectivas para ellos.

• a) L'energia de la llum produïda sempre era contínua.
• b) S'obtenia l'espectre complet de la llum blanca en tots els casos.
• c) La llum es comportava exclusivament com una ona.
• d) L'energia de la llum no podia tenir qualsevol valor.

Resposta: d) L'energia de la llum no podia tenir qualsevol valor.. A finals del segle XIX, els experiments sobre l'absorció i emissió de llum de gasos a baixes pressions van revelar que l'energia de la llum produïda no es sumava i no podia tenir qualsevol valor. Això contradeia les expectatives clàssiques i va obrir la porta a noves teories.

• a) Quantum
• b) Fotó
• c) Espectre
• d) Ona

Resposta: a) Quantum. Max Planck va publicar un article l'any 1900 on explicava que quan la llum interaccionava amb la matèria, no eren possibles tots els valors energètics, sinó només uns determinats valors, als quals va anomenar 'quantum'.

• a) 3,13 · 10^8 m/s
• b) 2,26 · 10^8 m/s
• c) 6,63 · 10^-34 J·s
• d) 2,998 · 10^8 m/s

Resposta: c) 6,63 · 10^-34 J·s. La constant de Planck (h) és un valor fonamental en la física quàntica, i el seu valor és 6,63 · 10^-34 J·s. Aquesta constant relaciona l'energia d'un fotó amb la seva freqüència.

• a) Observacions astronòmiques dels eclipsis d'un satèl·lit de Júpiter.
• b) L'ús d'una roda dentada per mesurar el temps de trànsit de la llum.
• c) La comparació de la velocitat de la llum en l'aire i l'aigua.
• d) Mesures de la distància entre dos turons i el temps de reflexió de la llum.

Resposta: a) Observacions astronòmiques dels eclipsis d'un satèl·lit de Júpiter.. L'experiment de Römer va ser el primer intent significatiu de mesurar la velocitat de la llum i es va basar en l'observació dels eclipsis del satèl·lit Io de Júpiter, aprofitant els canvis de posició de la Terra respecte a Júpiter.

• a) Fizeau va usar miralls giratoris, mentre que Foucault va emprar una roda dentada.
• b) Tots dos experiments van utilitzar fenòmens astronòmics per a la mesura.
• c) Fizeau va ser el primer a fer una mesura terrestre amb una roda dentada, i Foucault va adaptar el mètode per analitzar la velocitat en diferents medis com l'aigua.
• d) Foucault va mesurar la velocitat de la llum en el buit, mentre que Fizeau la va calcular en l'aire.

Resposta: c) Fizeau va ser el primer a fer una mesura terrestre amb una roda dentada, i Foucault va adaptar el mètode per analitzar la velocitat en diferents medis com l'aigua.. L'experiment de Fizeau va ser el primer a mesurar la velocitat de la llum amb un aparell terrestre, utilitzant una roda dentada i un mirall. Foucault va refinar aquest mètode per mesurar la velocitat en diferents medis, com l'aigua, demostrant que la llum viatja més lentament en medis més densos.

• a) Va confirmar que la velocitat de la llum és constant en tots els medis.
• b) Va ser una prova important a favor de la teoria ondulatòria de la llum, que predeia una velocitat més lenta en medis més densos.
• c) Va permetre el desenvolupament de noves tecnologies de comunicació òptica submarina.
• d) Va refutar completament els resultats obtinguts per Römer i Fizeau.

Resposta: b) Va ser una prova important a favor de la teoria ondulatòria de la llum, que predeia una velocitat més lenta en medis més densos.. El descobriment de Foucault que la velocitat de la llum era inferior a l'aigua que a l'aire va ser crucial perquè donava suport a la teoria ondulatòria de la llum, que predeia aquest comportament, en contraposició a la teoria corpuscular de Newton, que predeia el contrari.

• a) Són les ones amb menys energia de l'espectre electromagnètic.
• b) Compren des de les ones de ràdio i televisió fins a les de la banda del microones.
• c) Tenen la longitud d'ona més petita de l'espectre electromagnètic.
• d) S'utilitzen en la ressonància magnètica nuclear.

Resposta: c) Tenen la longitud d'ona més petita de l'espectre electromagnètic.. Les radiofreqüències, com a banda amb menys energia de l'espectre electromagnètic, es caracteritzen per tenir la longitud d'ona més gran, no la més petita. Les altres opcions descriuen correctament les seves propietats.

• a) Control del tràfic aeri i terrestre.
• b) Determinació de l'estructura molecular de substàncies.
• c) Mesura de velocitats d'objectes mòbils.
• d) Aplicacions militars.

Resposta: b) Determinació de l'estructura molecular de substàncies.. El radar s'utilitza per mesurar distàncies, altituds, direccions i velocitats d'objectes, incloent formacions meteorològiques i el terreny. No s'esmenta la determinació de l'estructura molecular com la seva funció principal.

• a) Infraroig (IR).
• b) Ultraviolat (UV).
• c) Llum visible.
• d) Raigs X.

Resposta: a) Infraroig (IR).. La visió nocturna es basa en la detecció de la radiació infraroja, no la ultraviolada, visible o de raigs X.

• a) 10^-10 < λ < 10^-8 m
• b) 3.0 × 10^-7 < λ < 4.0 × 10^-7 m
• c) 7.0 × 10^-7 < λ < 10^-3 m
• d) λ > 1 m

Resposta: b) 3.0 × 10^-7 < λ < 4.0 × 10^-7 m. La taula indica clarament que les radiacions UVA tenen una longitud d'ona compresa entre 3.0 × 10^-7 m i 4.0 × 10^-7 m.

• a) Blau
• b) Groc
• c) Vermell
• d) Verd

Resposta: b) Groc. Si una substància absorbeix intensament en una zona de l'espectre visible, el color que veurem serà el color complementari a l'absorbit. El color complementari del blau en el cercle cromàtic és el groc.

• a) Infraroig i Microones
• b) Visible i UVA
• c) Raigs gamma, Raigs-X i UVC/UVB
• d) Ràdio/TV i Microones

Resposta: c) Raigs gamma, Raigs-X i UVC/UVB. La taula d'interacció de les radiacions amb la matèria mostra que els Raigs gamma, els Raigs-X i les radiacions UVC/UVB tenen com a efecte principal la ionització.

• a) El color que absorbeix totalment el material.
• b) La suma de tots els colors de l'espectre visible.
• c) La suma dels colors que no han estat absorbits (reflectits o transmesos).
• d) El color que es refracta amb més facilitat.

Resposta: c) La suma dels colors que no han estat absorbits (reflectits o transmesos).. El color que percebem d'un objecte és el resultat dels colors de la llum blanca que no han estat absorbits per la substància, sinó que han estat reflectits o transmesos cap als nostres ulls. Les opcions a, b i d són incorrectes perquè el color no és el que s'absorbeix totalment, ni la suma de tots els colors sense distinció, ni el que es refracta exclusivament.

• a) Blanc
• b) Negre
• c) Incolor
• d) Gris

Resposta: b) Negre. Si un cos absorbeix totalment la llum, significa que cap color de l'espectre visible és reflectit o transmès. En aquest cas, el color que veiem és el negre, ja que no hi ha llum que arribi als nostres ulls des de l'objecte. Les opcions a, c i d són incorrectes, ja que blanc és reflexió total, incolor és transmissió total i gris és absorció parcial.

• a) Són aquells que es troben en zones oposades del cercle cromàtic.
• b) Són els colors primaris de la llum.
• c) Són els colors que es barregen per obtenir el negre.
• d) Són els que tenen la mateixa longitud d'ona.

Resposta: a) Són aquells que es troben en zones oposades del cercle cromàtic.. Els colors complementaris són aquells que es troben en zones oposades dins del cercle cromàtic. La seva combinació de llum blanca produeix el color blanc, i si una substància absorbeix un color, el que veiem és el seu complementari. Les altres opcions descriuen altres propietats o relacions de colors que no corresponen a la definició de colors complementaris tal com s'estableix en el context de la llum i el color.

• a) Un objecte que absorbeix tota la radiació electromagnètica.
• b) Un dispositiu que només reflecteix la llum.
• c) Tot allò capaç d'emetre radiació electromagnètica en la zona del visible.
• d) Un cos que només emet llum quan està a temperatures molt baixes.

Resposta: c) Tot allò capaç d'emetre radiació electromagnètica en la zona del visible.. Una font lluminosa es defineix com qualsevol entitat que és capaç d'emetre radiació electromagnètica en la zona del visible, independentment de si genera calor o no.

• a) La fusió nuclear que es produeix en el seu interior.
• b) La desexcitació dels electrons dels seus àtoms, després d'haver estat excitats.
• c) La vibració dels nuclis atòmics a alta freqüència.
• d) L'atracció de fotons d'altres fonts lluminoses.

Resposta: b) La desexcitació dels electrons dels seus àtoms, després d'haver estat excitats.. L'origen de l'emissió de llum en les fonts primàries és la pèrdua d'energia (desexcitació) dels electrons excitats, ja sigui per escalfament o per un voltatge elevat. No es tracta de la fusió nuclear ni de la vibració del nucli atòmic.

• a) Escalfament d'un filament de tungstè pel pas d'un corrent elèctric.
• b) Descàrrega elèctrica en vapors de mercuri.
• c) Reacció química entre gasos a alta pressió.
• d) Emissió de llum per un dispositiu semiconductor.

Resposta: a) Escalfament d'un filament de tungstè pel pas d'un corrent elèctric.. Les làmpades d'incandescència i halògenes emeten llum escalfant un filament de tungstè. Les halògenes, a més, inclouen un gas inert per millorar el rendiment.

• a) La capacitat d'un material per reflectir la llum.
• b) La quantitat de llum que un material pot absorbir.
• c) La temperatura a la qual un material es fa transparent.
• d) Una propietat òptica que determina la seva utilització com a prisma o lent.

Resposta: d) Una propietat òptica que determina la seva utilització com a prisma o lent.. L'índex de refracció absolut és una propietat òptica fonamental que mesura quant es redueix la velocitat de la llum en un material en comparació amb la seva velocitat en el buit. Aquesta propietat és crucial per al disseny i funcionament de components òptics com prisms i lents.

• a) Explicar exclusivament la formació de les ombres.
• b) Determinar la velocitat de la llum en el buit amb precisió.
• c) Proporcionar un mètode geomètric per construir un front d'ona i deduir les lleis de la reflexió i la refracció.
• d) Mesurar la intensitat de la llum dispersada per partícules col·loidals.

Resposta: c) Proporcionar un mètode geomètric per construir un front d'ona i deduir les lleis de la reflexió i la refracció.. El Principi de Huygens és una eina geomètrica fonamental per entendre com es propaguen les ones. Permet construir fronts d'ona a partir d'altres i és la base per deduir les lleis de la reflexió i la refracció, a més d'estudiar la difracció i la interferència.

• a) Quan la llum travessa un medi transparent.
• b) Quan la superfície de separació entre dos medis és llisa i polida.
• c) Quan la llum es dispersa en múltiples direccions per una superfície rugosa.
• d) Quan l'angle d'incidència és superior a l'angle límit.

Resposta: b) Quan la superfície de separació entre dos medis és llisa i polida.. La reflexió especular es produeix en superfícies que són molt llises i polides, com els miralls. En aquests casos, els raigs de llum incidents es reflecteixen de manera ordenada, mantenint la mateixa direcció relativa i formant imatges clares.

• a) La reflexió de la llum en la superfície terrestre.
• b) L'absorció de la llum per part de l'atmosfera.
• c) La refracció consecutiva de la llum a través de capes d'aire a diferents temperatures.
• d) La difracció de la llum al voltant dels obstacles.

Resposta: c) La refracció consecutiva de la llum a través de capes d'aire a diferents temperatures.. Els miratges són fenòmens òptics causats per la refracció consecutiva de la llum a través de capes d'aire amb diferents temperatures i, per tant, diferents densitats i índexs de refracció.

• a) A les capes superiors de l'atmosfera.
• b) A prop del terra.
• c) De manera uniforme a tota l'atmosfera.
• d) A l'altura dels ulls de l'observador.

Resposta: b) A prop del terra.. En un miratge al desert, la sorra calenta escalfa l'aire just per sobre d'ella, fent que l'aire més proper al terra sigui el més calent.

• a) Es reflecteixen directament des de la sorra calenta.
• b) Viatgen en línia recta des de l'objecte fins a l'observador.
• c) Es corben cap a les capes d'aire més fredes.
• d) Són absorbides per l'aire calent, fent que l'objecte desaparegui.

Resposta: c) Es corben cap a les capes d'aire més fredes.. La llum, en passar de capes d'aire més calentes (menys denses) a capes més fredes (més denses), es corba gradualment cap a aquestes capes més fredes.

• a) Reflexió
• b) Refracció
• c) Dispersió
• d) Absorció

Resposta: c) Dispersió. L'efecte Tyndall és un cas particular de dispersió, que es manifesta quan la llum interacciona amb les partícules d'una dispersió col·loidal, fent visible el feix de llum.

• a) Una dissolució veritable
• b) Una dispersió col·loidal
• c) Un sòlid transparent
• d) Un gas pur

Resposta: b) Una dispersió col·loidal. Perquè l'efecte Tyndall es manifesti, la llum ha d'incidir sobre una dispersió col·loidal, ja que les seves partícules tenen la mida adequada per dispersar la llum.

• a) Prou petites per no dipositar-se i prou grans per dispersar la llum
• b) Massa petites per interactuar amb la llum
• c) Massa grans i es dipositen ràpidament
• d) De qualsevol mida, sempre que siguin visibles

Resposta: a) Prou petites per no dipositar-se i prou grans per dispersar la llum. Les partícules d'una dispersió col·loidal han de tenir una mida intermèdia: prou petites per no dipositar-se, però prou grans per interaccionar i dispersar els raigs de llum de manera efectiva.

• a) L'obstacle és molt més gran que la longitud d'ona.
• b) La llum incideix perpendicularment a l'obstacle.
• c) La mida de l'obstacle és comparable a la longitud d'ona de la llum.
• d) La llum té una freqüència molt alta.

Resposta: c) La mida de l'obstacle és comparable a la longitud d'ona de la llum.. La difracció de la llum es fa evident quan la mida de l'obstacle és comparable o més gran que la longitud d'ona de la llum. Si l'obstacle és molt més gran, la difracció és gairebé imperceptible.

• a) La mesura de la velocitat del so.
• b) La creació de miralls esfèrics.
• c) L'observació de l'efecte fotoelèctric.
• d) L'estudi de xarxes cristal·lines i estructures de proteïnes.

Resposta: d) L'estudi de xarxes cristal·lines i estructures de proteïnes.. La difracció de la llum s'utilitza en l'estudi de xarxes cristal·lines de metalls, compostos iònics, i també en l'anàlisi d'estructures com les proteïnes, ja que permet determinar la disposició dels àtoms o molècules en aquestes estructures.

• a) Interferència constructiva de gran intensitat.
• b) Interferència destructiva total.
• c) Una zona d'ombra completa.
• d) Una barreja aleatòria de colors.

Resposta: a) Interferència constructiva de gran intensitat.. Al punt mitjà de l'escletxa, on els camins recorreguts per les ones des de les dues fonts són iguals o difereixen en un nombre enter de longituds d'ona, es produeix una interferència constructiva, resultant en la màxima intensitat lluminosa.

• a) L'efecte fotoelèctric
• b) L'experiment de la doble escletxa
• c) La reflexió total interna
• d) La polarització de la llum

Resposta: b) L'experiment de la doble escletxa. L'Experiment de la Doble Escletxa de Young, realitzat el 1801, va ser fonamental per demostrar la naturalesa ondulatòria de la llum i la seva relació amb les ones electromagnètiques.

• a) Que fossin de forma quadrada
• b) Que la seva mida fos molt gran
• c) Que fossin molt petits
• d) Que estiguessin molt separats

Resposta: c) Que fossin molt petits. El document especifica que 'Quan el forat va ser prou petit es va aconseguir que la llum es difractés'. Això és clau per observar els fenòmens de difracció i interferència.

• a) La velocitat de la llum
• b) L'amplitud de l'ona
• c) La freqüència de la llum
• d) La longitud d'ona dels diferents colors

Resposta: d) La longitud d'ona dels diferents colors. L'experiment va permetre 'calcular-les les longituds d'ona dels diferents colors de la llum a partir dels patrons d'interferència constructives i destructives'.

• a) Són tridimensionals i es propaguen homogèniament en totes direccions.
• b) Són bidimensionals i es propaguen només en un pla.
• c) Són unidimensionals i es propaguen en línia recta.
• d) Només es propaguen en medis no homogenis.

Resposta: a) Són tridimensionals i es propaguen homogèniament en totes direccions.. Les ones electromagnètiques es caracteritzen per propagar-se en totes les direccions de manera homogènia i per ser tridimensionals, la qual cosa implica que la seva energia es distribueix en un volum.

• a) Només depenen de la freqüència de l'ona.
• b) Són constants independentment de la distància.
• c) Depenen de la distància al focus emissor.
• d) Depenen exclusivament del tipus de medi.

Resposta: c) Depenen de la distància al focus emissor.. La intensitat i l'amplitud d'una ona electromagnètica són magnituds que disminueixen a mesura que la distància al focus emissor augmenta, ja que l'energia es distribueix en una àrea cada vegada més gran.

• a) Només per la reflexió en la superfície.
• b) Pel coeficient d'absorció del medi.
• c) Per l'augment de la seva freqüència.
• d) Per la polarització de l'ona.

Resposta: b) Pel coeficient d'absorció del medi.. La intensitat de la llum pot disminuir en propagar-se a través d'un medi a causa del coeficient d'absorció del medi, que quantifica la capacitat del material per absorbir l'energia de l'ona.

• a) Ones longitudinals
• b) Ones transversals
• c) Tant ones longitudinals com transversals
• d) Només ones sonores

Resposta: b) Ones transversals. La polarització és un fenomen que només es pot observar en ones transversals, on l'oscil·lació del camp elèctric (en el cas de la llum) o del medi és perpendicular a la direcció de propagació. Les ones longitudinals, com el so, no presenten polarització.

• a) El seu camp elèctric oscil·la en un únic pla fix.
• b) El seu camp elèctric oscil·la paral·lelament a la direcció de propagació.
• c) El seu camp elèctric oscil·la en qualsevol dels infinits plans perpendiculars a la direcció de propagació.
• d) No té un component de camp elèctric.

Resposta: c) El seu camp elèctric oscil·la en qualsevol dels infinits plans perpendiculars a la direcció de propagació.. La llum no polaritzada es caracteritza perquè el seu camp elèctric pot oscil·lar en qualsevol de les infinites línies o plans perpendiculars a la direcció de propagació de l'ona. No hi ha una direcció d'oscil·lació preferent o única.

• a) Augmentar la intensitat de la llum.
• b) Canviar la longitud d'ona de la llum.
• c) Permetre el pas només de la llum amb un pla d'oscil·lació del camp elèctric determinat.
• d) Reflectir tota la llum incident.

Resposta: c) Permetre el pas només de la llum amb un pla d'oscil·lació del camp elèctric determinat.. La funció principal d'un polaritzador és actuar com un filtre que permet el pas només d'aquells raigs de llum el camp elèctric dels quals oscil·la en un pla determinat, absorbint o bloquejant la resta de components de l'oscil·lació.

• a) El punt on es troben els raigs després de travessar el sistema òptic.
• b) El punt d'origen dels raigs que ens donaran la imatge.
• c) La superfície de separació entre dos medis d'índex de refracció diferents.
• d) El conjunt de dioptres que interactuen amb la llum.

Resposta: b) El punt d'origen dels raigs que ens donaran la imatge.. L'objecte en la formació d'imatges es defineix com el punt d'on parteixen els raigs de llum que donaran lloc a la imatge, ja sigui de forma directa o per reflexió/refracció.

• a) Quan són lents convergents molt potents.
• b) Quan l'objecte és molt petit i la imatge molt gran.
• c) Si el radi de curvatura del sistema és més gran que la mida de l'objecte i els raigs d'incidència són petits.
• d) Si estan formats per una única dioptre plana.

Resposta: c) Si el radi de curvatura del sistema és més gran que la mida de l'objecte i els raigs d'incidència són petits.. Els sistemes òptics no estigmàtics, que són la majoria, poden comportar-se com estigmàtics si el radi de curvatura del sistema és considerablement més gran que la mida de l'objecte i els raigs d'incidència són petits, minimitzant així les aberracions.

• a) Imatge real.
• b) Imatge virtual.
• c) Imatge dreta.
• d) Imatge difusa.

Resposta: a) Imatge real.. Les imatges reals es defineixen com aquelles que es poden projectar en una pantalla, ja que es formen per la coincidència real dels raigs de llum que travessen el dioptre o el sistema òptic.

• a) Un objecte que absorbeix tota la llum incident.
• b) Un sistema òptic amb una superfície polida i llisa que reflecteix la llum.
• c) Una superfície que dispersa la llum en moltes direccions.
• d) Un dispositiu que refracta la llum per crear imatges.

Resposta: b) Un sistema òptic amb una superfície polida i llisa que reflecteix la llum.. Un mirall es defineix com un sistema òptic amb una superfície polida i llisa que és molt reflectora, capaç de retornar pràcticament tots els raigs de llum que hi incideixen per formar imatges clares.

• a) Superfícies molt polides.
• b) Superfícies rugoses.
• c) Superfícies transparents.
• d) Superfícies que absorbeixen la llum.

Resposta: a) Superfícies molt polides.. La reflexió especular es produeix en superfícies molt polides i llises, on la llum es reflecteix de manera ordenada, fent que els raigs incidents i els reflectits siguin iguals en direcció respecte a la normal.

• a) La llum es concentra en un punt.
• b) Els raigs incidents i reflectits són paral·lels.
• c) Els raigs reflectits surten en qualsevol direcció.
• d) Només es reflecteix una petita part de la llum.

Resposta: c) Els raigs reflectits surten en qualsevol direcció.. La reflexió difusa ocorre quan la llum incideix sobre una superfície rugosa, la qual dispersa els raigs reflectits en múltiples direccions, impedint la formació d'una imatge clara.

• a) Un sistema òptic que refracta els raigs de llum mitjançant dues superfícies refringents.
• b) Un dispositiu que només reflecteix la llum per formar imatges reals.
• c) Una superfície plana que sempre produeix imatges virtuals.
• d) Un element que absorbeix la llum sense canviar la seva direcció.

Resposta: a) Un sistema òptic que refracta els raigs de llum mitjançant dues superfícies refringents.. Una lent és un sistema òptic que es caracteritza per tenir dues superfícies refringents, de les quals almenys una és corba, i que refracten els raigs de llum amb un eix comú. La seva funció principal és la refracció de la llum.

• a) Ha de ser transparent però amb el mateix índex de refracció que l'aire.
• b) Ha de ser opac per concentrar millor la llum.
• c) Ha de tenir un índex de refracció superior al del medi que l'envolta.
• d) Ha de ser un metall per reflectir la llum.

Resposta: c) Ha de tenir un índex de refracció superior al del medi que l'envolta.. Perquè una lent funcioni correctament, el seu material ha de tenir un índex de refracció superior al del medi que l'envolta. Això provoca que quan la llum entra, s'aproxima a la normal, i quan surt, s'allunya de la normal, generant la refracció desitjada.

• a) Són més primes al centre que als extrems.
• b) Són més grosses al centre que als extrems.
• c) Tenen el mateix gruix en tota la seva superfície.
• d) Són sempre de forma planocòncava.

Resposta: b) Són més grosses al centre que als extrems.. Les lents convergents es caracteritzen per ser més gruixudes al centre que als extrems. Aquesta forma és la que els permet concentrar els raigs de llum en un punt, el focus.

• a) El raig que incideix paral·lel a l'eix principal.
• b) El raig que passa pel centre òptic.
• c) El raig que passa pel focus imatge.
• d) El raig que passa pel focus objecte.

Resposta: b) El raig que passa pel centre òptic.. El raig central, que passa pel centre òptic (O) de la lent, no experimenta cap desviació en la seva trajectòria, la qual cosa el fa fonamental per construir diagrames de raigs.

• a) Virtual, dreta, i més gran.
• b) Real, dreta, i més petita.
• c) Real, invertida, i més petita.
• d) Virtual, invertida, i de la mateixa mida.

Resposta: c) Real, invertida, i més petita.. Si l'objecte es troba a una distància superior a dues vegades la distància focal (s > 2F), la imatge formada per una lent convergent és real, invertida i més petita que l'objecte, i es forma entre F' i 2F'.

• a) Diòptries (D).
• b) Metres (m).
• c) Joules (J).
• d) Watts (W).

Resposta: a) Diòptries (D).. La potència d'una lent es defineix com l'invers de la seva distància focal mesurada en metres. La unitat d'aquesta potència és la diòptria (D).

• a) n₁/s' + n₂/s = (n₂-n₁)/r
• b) n₁/s + n₂/s' = (n₂-n₁)/r
• c) n₁/s + n₂/s' = n₂/r
• d) s/n₁ + s'/n₂ = r/(n₂-n₁)

Resposta: b) n₁/s + n₂/s' = (n₂-n₁)/r. La formació d'imatges per refracció en una superfície esfèrica amb un objecte a l'aire (n1=1) i una lent (n2) amb radi de curvatura r es descriu per l'equació 1/s + n2/s' = (n2-1)/r, on s és la distància de l'objecte i s' la de la imatge.

• a) s' = -s * (n₂/n₁)
• b) s' = s * (n₂/n₁)
• c) s' = -s * (n₁/n₂)
• d) s' = s * (n₁/n₂)

Resposta: a) s' = -s * (n₂/n₁). En el cas d'una superfície plana, el radi de curvatura (r) tendeix a infinit (r=∞). Això simplifica l'equació general de refracció a n₁/s + n₂/s' = 0, que es pot reordenar per obtenir s' = -s * (n₂/n₁).

• a) Tot el que està a l'esquerra o sota de la superfície de separació és positiu.
• b) Només les distàncies d'objecte reals són positives, les de les imatges virtuals són negatives.
• c) Tot el que està a la dreta o damunt de la superfície de separació és positiu.
• d) La direcció de propagació de la llum determina el signe de les distàncies.

Resposta: c) Tot el que està a la dreta o damunt de la superfície de separació és positiu.. El criteri de signes estableix que tot el que està a la dreta o damunt de la superfície de separació es considera positiu.

• a) Virtual, dreta i més gran.
• b) Real, dreta i de la mateixa mida.
• c) Real, invertida i més petita.
• d) Virtual, invertida i més petita.

Resposta: c) Real, invertida i més petita.. La imatge que es forma a la retina és real, ja que pot ser projectada, invertida respecte a l'objecte original, i més petita per adaptar-se a la superfície de la retina.

• a) El cristal·lí.
• b) La pupil·la.
• c) La còrnia.
• d) Els músculs ciliars.

Resposta: b) La pupil·la.. La pupil·la és l'obertura al centre de l'iris que regula la quantitat de llum que entra a l'ull, tancant-se amb molta llum i obrint-se amb poca.

• a) Els cons.
• b) Els bastonets.
• c) Les fibres del nervi òptic.
• d) Les cèl·lules de la màcula lútia.

Resposta: a) Els cons.. Els cons són les cèl·lules fotosensibles de la retina encarregades de la visió dels colors i de la visió detallada en condicions de bona il·luminació.

• a) Emmetrop
• b) Ametrop
• c) Ortòptic
• d) Diòptric

Resposta: b) Ametrop. Un ull ametrop és el terme que s'utilitza quan hi ha un defecte en la visió, en contrast amb un ull emmetrop que és un ull sa.

• a) Hipermetropia
• b) Astigmatisme
• c) Miopia
• d) Presbícia

Resposta: c) Miopia. La miopia es defineix precisament com la condició en què la imatge d'objectes llunyans s'enfoca davant de la retina.

• a) L'ull és massa curt
• b) La còrnia és perfectament esfèrica
• c) Excés de convergència de l'ull
• d) Pèrdua de flexibilitat del cristal·lí

Resposta: c) Excés de convergència de l'ull. La miopia pot ser deguda a un excés de convergència del sistema òptic de l'ull o a un ull massa allargat.

• a) És una lent divergent de distància focal gran.
• b) Forma una imatge real i invertida.
• c) S'amplifica molt la imatge obtinguda.
• d) És una lent convergent de distància focal petita.

Resposta: d) És una lent convergent de distància focal petita.. Una lupa és una lent convergent amb una distància focal petita, i la imatge que forma és virtual, del dret i més gran, però l'amplificació no és gaire gran.

• a) L'objectiu.
• b) L'ocular.
• c) Ambdues tenen la mateixa distància focal.
• d) Cap de les dues té distància focal.

Resposta: b) L'ocular.. En un microscopi compost, l'ocular és la lent més propera a l'ull i té una distància focal més gran, mentre que l'objectiu té una distància focal petita.

• a) És més petita que l'objecte.
• b) És real i del dret.
• c) És més gran, invertida i virtual.
• d) Es pot projectar en una pantalla.

Resposta: c) És més gran, invertida i virtual.. La imatge final d'un microscopi compost és significativament més gran, invertida respecte a l'objecte original i virtual.