1. Càrrega elèctrica i Llei de Coulomb
Flashcards
- Enunciat de la llei de conservació de la càrrega elèctrica
- En tot procés elèctric, la càrrega elèctrica es conserva.
- Valor de la càrrega elèctrica de l'electró ($-e$)
- $-e = -1{,}602 \times 10^{-19}\,\text{C}$
- Equivalència d'1 coulomb en nombre d'electrons
- $1\,\text{C} = 6{,}24 \times 10^{18}$ electrons.
- Fórmula escalar de la llei de Coulomb
- $F = k\,\dfrac{q_1\,q_2}{r^2} = \dfrac{1}{4\pi\varepsilon}\,\dfrac{q_1\,q_2}{r^2}$ $F$ en $\text{N}$, $q$ en $\text{C}$, $r$ en $\text{m}$.
Preguntes tipus test
- A partir de la informació de la casella de la plata , quants neutrons té el seu nucli?
- a) 47 neutrons, valor idèntic al nombre atòmic que defineix l'element
- b) 155 neutrons, sumant el nombre atòmic i el nombre màssic
- c) 61 neutrons, calculats restant el nombre atòmic a la massa ($108 - 47$)
- d) 108 neutrons, corresponents al nombre màssic de l'isòtop de plata
Resposta: c) 61 neutrons, calculats restant el nombre atòmic a la massa ($108 - 47$). El nombre de neutrons s'obté de la diferència $A - Z$, que en la plata és $108 - 47 = 61$ neutrons.
- Un àtom neutre perd 2 electrons durant una reacció química. Quin tipus d'ió resulta i quina càrrega adquireix?
- a) Un ió amb càrrega nul·la perquè la càrrega global sempre es manté a zero
- b) Un ió amb càrrega neta positiva degut a l'excés de protons respecte a electrons
- c) Un ió amb càrrega neta negativa per la pèrdua de càrrega elemental
- d) Un àtom elèctricament neutre perquè els neutrons compensen la manca
Resposta: b) Un ió amb càrrega neta positiva degut a l'excés de protons respecte a electrons. Si un àtom perd electrons, queda amb més protons que electrons i es converteix en un ió positiu.
- Observant l'esquema d'interaccions , com actuen les forces entre càrregues elèctriques?
- a) Les càrregues del mateix signe es desplacen sempre cap a la dreta
- b) Totes les càrregues s'atrauen independentment del signe que presentin
- c) Les càrregues de signe oposat s'atrauen i les del mateix signe es repel·leixen
- d) Les càrregues positives s'atrauen entre si i les negatives s'anul·len
Resposta: c) Les càrregues de signe oposat s'atrauen i les del mateix signe es repel·leixen. Tal com il·lustra l'esquema, $+Q$ i $+Q'$ o bé $-Q$ i $-Q'$ es repel·leixen, mentre que $+Q$ i $-Q'$ s'atrauen.
2. Camp elèctric i principi de superposició
Flashcards
- Fórmula de la intensitat de camp elèctric d'una càrrega puntual
- $\vec{E} = \dfrac{k \cdot Q}{r^2}\,\vec{u} = \dfrac{\vec{F}}{q}$, en $\text{N/C}$.
- Com són les línies de camp segons el signe de la càrrega puntual?
- Surten de la càrrega si $Q$ és positiva i entren cap a la càrrega si $Q$ és negativa.
- Fórmula de la diferència de potencial en un camp elèctric uniforme
- $\Delta V = E \cdot d$, on $E$ és el camp i $d$ la separació entre plaques.
- Enunciat del principi de superposició per al camp elèctric
- La intensitat de camp d'una distribució puntual és la suma vectorial dels camps de cada càrrega per separat.
Preguntes tipus test
- Quina és la direcció i el sentit de la força que experimenta un electró situat en un camp elèctric dirigit cap a la dreta?
- a) Cap a l'esquerra, en la mateixa direcció del camp però en sentit contrari.
- b) Cap a la dreta, en la mateixa direcció i amb el mateix sentit del camp.
- c) En direcció perpendicular al camp elèctric cap a la part superior.
- d) La força és nul·la en tractar-se d'una partícula amb càrrega elemental.
Resposta: a) Cap a l'esquerra, en la mateixa direcció del camp però en sentit contrari.. Quan la càrrega $q$ és negativa, els vectors camp elèctric $\vec{E}$ i força $\vec{F}$ tenen la mateixa direcció però sentits contraris segons la relació $\vec{E} = \dfrac{\vec{F}}{q}$.
- Com varia el mòdul del camp elèctric d'una càrrega puntual si es triplica la distància respecte a aquesta càrrega?
- a) Es redueix a un terç del seu valor inicial.
- b) Es redueix a una novena part del seu valor inicial.
- c) Es manté constant perquè no depèn de la distància.
- d) Es triplica de manera directament proporcional.
Resposta: b) Es redueix a una novena part del seu valor inicial.. La intensitat de camp d'una càrrega puntual és inversament proporcional al quadrat de la distància ($r^2$), per tant en triplicar $r$, el camp es divideix per $3^2 = 9$.
- Quin tipus de distribució de càrregues generen les línies de camp representades en aquesta figura?
- a) Una única càrrega puntual aïllada de signe negatiu.
- b) Dues càrregues puntuals iguals i de signe positiu.
- c) Un dipol format per dues càrregues de signe contrari.
- d) Un parell de plaques plano-paral·leles amb camp uniforme.
Resposta: b) Dues càrregues puntuals iguals i de signe positiu.. La figura mostra les línies de camp divergents que es repel·leixen entre dues càrregues puntuals iguals i de signe positiu.
3. Potencial elèctric i diferència de potencial
Flashcards
- Fórmula del potencial elèctric d'una càrrega puntual
- $V = K \frac{Q}{r}$, on $Q$ és la càrrega en $\text{C}$, $r$ la distància en $\text{m}$ i $V$ en volts ($\text{V}$).
- Fórmula del principi de superposició del potencial elèctric
- $V = \sum_{i=1}^{n} V_i = V_1 + V_2 + \dots + V_n$, en volts ($\text{V}$).
- Fórmula de la diferència de potencial entre dos punts
- $\Delta V = V_A - V_B = kQ\left(\frac{1}{r_A} - \frac{1}{r_B}\right) = -W_{B \to A, +1\text{C}}$, en volts ($\text{V}$).
- Relació entre el sentit del camp i el potencial elèctric
- El camp elèctric apunta sempre cap on el potencial disminueix.
Preguntes tipus test
- A la gràfica B de , com varia el potencial elèctric $V$ d'una càrrega puntual positiva en augmentar la distància $r$?
- a) Disminueix de manera inversament proporcional al quadrat de la distància.
- b) Es manté constant a mesura que ens allunyem de la càrrega.
- c) Augmenta de forma lineal a mesura que creix la distància.
- d) Disminueix de forma inversament proporcional a la distància.
Resposta: d) Disminueix de forma inversament proporcional a la distància.. Tal com s'indica a la fórmula $V = K \frac{Q}{r}$ i a la corba $V-r$ de , el potencial varia en proporció inversa amb $r$, a diferència de la força que ho fa amb $r^2$.
- Si tenim dues càrregues en un mateix punt que generen potencials individuals de $10\text{ V}$ i $-4\text{ V}$ en el punt A, quin és el potencial elèctric total?
- a) $-14\text{ V}$
- b) $14\text{ V}$
- c) $6\text{ V}$
- d) $-40\text{ V}$
Resposta: c) $6\text{ V}$. Segons el principi de superposició per al potencial escalar, el potencial total és la suma algebraica directa dels potencials: $V = V_1 + V_2 = 10\text{ V} + (-4\text{ V}) = 6\text{ V}$.
- Observa l'esquema inferior de . Cap a on es desplaça de forma natural una càrrega negativa lliure $-Q$?
- a) En sentit perpendicular al camp $\vec{E}$ mantenint el potencial constant.
- b) En sentit contrari a les línies de camp $\vec{E}$ i cap a potencials més grans.
- c) En el mateix sentit de les línies de camp $\vec{E}$ i cap a potencials més petits.
- d) En el mateix sentit del camp $\vec{E}$ sense variar la seva energia mecànica.
Resposta: b) En sentit contrari a les línies de camp $\vec{E}$ i cap a potencials més grans.. A i al text s'indica clarament que una càrrega negativa lliure es mou en sentit oposat al camp elèctric i en direcció on el potencial és més gran ($V_B > V_A$).
4. Energia potencial elèctrica
Flashcards
- Fórmula de l'energia potencial de dues càrregues puntuals $Q$ i $Q'$
- $E_p = K\dfrac{Q\cdot Q'}{r}$, on $E_p$ és l'energia potencial en joules ($\text{J}$).
- Relació entre treball del sistema i variació d'energia potencial
- $W_{\text{sistema}} = -\Delta E_p = -(E_{pB} - E_{pA}) = -Q'(V_B - V_A)$, en joules ($\text{J}$).
- Definició i valor d'un electró-volt ($\text{eV}$)
- Energia cinètica adquirida per un electró en superar $\Delta V = 1\ \text{V}$: $1\ \text{eV} = 1{,}602 \cdot 10^{-19}\ \text{J}$.
- Fórmula de l'energia potencial d'un sistema de tres càrregues puntuals
- $E_{p123} = k\dfrac{Q_1 Q_2}{r_{12}} + k\dfrac{Q_1 Q_3}{r_{13}} + k\dfrac{Q_2 Q_3}{r_{23}}$, mesurada en joules ($\text{J}$).
Preguntes tipus test
- Si una càrrega elèctrica es mou espontàniament per l'acció exclusiva de la força elèctrica del camp des de $A$ fins a $B$, com varia la seva energia potencial elèctrica?
- a) Augmenta o disminueix depenent únicament de la massa que tingui la partícula.
- b) Augmenta, ja que el treball del sistema és sempre d'origen extern.
- c) Es manté estrictament constant en qualsevol trajectòria tancada o oberta.
- d) Disminueix, atès que el treball realitzat pel sistema és $W_{\text{sistema}} = -\Delta E_p$.
Resposta: d) Disminueix, atès que el treball realitzat pel sistema és $W_{\text{sistema}} = -\Delta E_p$.. El treball realitzat per la força elèctrica (treball del sistema) equival a la disminució d'energia potencial: $W_{\text{sistema}} = -(E_{pB} - E_{pA}) = -\Delta E_p$. Per tant, quan el sistema fa treball positiu, l'energia potencial disminueix.
- En el model de Bohr per a l'àtom d'hidrogen, quina relació té l'energia total mecànica $E$ amb l'energia cinètica $E_c$?
- a) $E = -2E_c$
- b) $E = E_c$
- c) $E = 2E_c$
- d) $E = -E_c$
Resposta: d) $E = -E_c$. Com que $E_c = \dfrac{1}{2}\dfrac{k e^2}{r}$ i $E_p = -\dfrac{k e^2}{r}$, l'energia mecànica total és $E = E_c + E_p = -\dfrac{1}{2}\dfrac{k e^2}{r} = -E_c$.
5. Superfícies equipotencials i relació camp-potencial
Flashcards
- Què és una superfície equipotencial?
- Superfície formada per tots els punts de l'espai en els quals el potencial elèctric té el mateix valor.
- Quin angle formen les línies de camp elèctric amb les superfícies equipotencials?
- $90^\circ$ (són sempre perpendiculars a les superfícies equipotencials).
- Fórmula del treball de forces externes en moure una càrrega sobre una equipotencial
- $W = Q\,\Delta V = 0$, ja que entre dos punts de la superfície $\Delta V = 0$. Treball en Joules (J).
- Relació entre camp elèctric i potencial en una dimensió (eix X)
- $E = -\dfrac{dV}{dx}$ El camp elèctric apunta en el sentit en què el potencial elèctric decreix. Unitats en V/m (o N/C).
Preguntes tipus test
- Observant l'esquema , per què les línies de camp $\vec{E}$ s'allunyen de la càrrega positiva $+Q$ al diagrama A?
- a) Perquè el treball necessari per desplaçar una càrrega sobre la mateixa línia ha de ser nul.
- b) Perquè el potencial augmenta a mesura que ens allunyem de la posició de la càrrega positiva.
- c) Perquè el camp elèctric s'orienta sempre en el sentit en què el potencial elèctric disminueix.
- d) Perquè les línies de camp han de ser paral·leles a les superfícies concèntriques dibuixades.
Resposta: c) Perquè el camp elèctric s'orienta sempre en el sentit en què el potencial elèctric disminueix.. El camp elèctric apunta en la direcció i sentit en què el potencial decreix ($V_1 > V_2 > V_3$ en allunyar-se de $+Q$).
- Si el potencial elèctric al llarg de l'eix $X$ varia segons $V(x) = 5x^2$, quin és el camp elèctric a $x = 2\text{ m}$?
- a) $E = 10\text{ V/m}$
- b) $E = -10\text{ V/m}$
- c) $E = 20\text{ V/m}$
- d) $E = -20\text{ V/m}$
Resposta: d) $E = -20\text{ V/m}$. Aplicant la relació $E = -\dfrac{dV}{dx}$, tenim que $\dfrac{dV}{dx} = 10x$. Per a $x=2\text{ m}$, $E = -(10 \cdot 2) = -20\text{ V/m}$.
I 2 flashcards i 4 preguntes més al document.
Text del document
Camp elèctric © McGraw-Hill Camp elèctric Càrrega elèctrica Hi ha dos tipus de càrregues elèctriques, positives i negatives. La teoria atòmica, de principis del segle XX, diu que la matèria està constituïda per àtoms. En cada àtom hi ha tres tipus de partícules: • el protó, amb càrrega positiva. Z = número de protons. Per exemple, l’àtom de plata en té 47. • l’electró, té una càrrega del mateix valor però negativa. Per exemple, un àtom neutre de plata en té 47. • el neutró, sense càrrega. A = Z+ número de neutrons. Per exemple, l’àtom de plata en té A-Z = 108-47 = 61 neutrons. Llei de conservació de la càrrega elèctrica: en tot procés elèctric, la càrrega elèctrica es conserva.
Generalment els àtoms són neutres. Si no ho són, s’anomenen ions. Dades de l’àtom de plata © McGraw-Hill Camp elèctric Llei de Coulomb La llei de Coulomb diu que la força entre dues càrregues puntuals és directament proporcional al producte de les càrregues elèctriques i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa, i té la direcció de la recta que uneix les dues càrregues: Quan les càrregues tenen el mateix signe, la força és de repulsió, i quan són de signe contrari, la força és d’atracció © McGraw-Hill Camp elèctric Camp elèctric (I) En un camp elèctric, la la intensitat de camp és Si Q és positiva, les línies de camp elèctric surten de la càrrega.
Si Q és negativa, les línies entren cap a la càrrega o hi van dirigides. Variació de la intensitat de camp elèctric en mòdul d’una càrrega puntual. © McGraw-Hill Camp elèctric Camp elèctric (II) Per a diferents configuracions de conjunts de càrregues, tindrem diferents ´dibuixos de línies de camp elèctric. Línies de camp elèctric creat per dues càrregues puntuals iguals i de signe positiu. Camp elèctric uniforme A l’espai situat entre les plaques es crea un camp elèctric uniforme. Una càrrega elèctrica rebria una força elèctrica constant i, per tant, una acceleració constant. © McGraw-Hill Dipol, format per dues càrregues puntuals del mateix valor absolut però de signe contrari.
Camp elèctric Camp elèctric (III) Camp elèctric creat per una distribució de càrregues puntuals Principi de superposició: la intensitat de camp elèctric originada per una distribució de càrregues puntuals en un punt de l’espai és la suma vectorial de les intensitats de camp que creen cadascuna de les càrregues puntuals separadament. Intensitat de camp elèctric en el punt P del sistema format per les càrregues puntuals indicades.
© McGraw-Hill Camp elèctric Potencial elèctric (I) Definim el potencial elèctric d’una càrrega puntual Q en un punt A com el treball, canviat de signe, realitzat per la força elèctrica que efectua la càrrega Q per desplaçar una altra càrrega d’1 C des de l’infinit fins a A En el cas d’una distribució de càrregues puntuals, per determinar el potencial V en el punt A, podem aplicar el principi de superposició: Diagrames F- r i V- r per a una càrrega positiva © McGraw-Hill Camp elèctric Potencial elèctric (II) Diferència de potencial elèctric entre dos punts Entre dos punts A i B hi ha una diferència de potencial (ddp) d’1V quan en desplaçar una càrrega d’1C es realitza un treball d’1 J.
Definim diferència de potencial entre dos punts A i B com el treball canviat de signe realitzat per la força elèctrica per desplaçar una càrrega puntual de +1 C des de B fins a A. És a dir, Interpretem que una càrrega positiva lliure es desplaça en el mateix sentit del camp elèctric i cap a potencials més petits, i que una càrrega negativa lliure es desplaça en sentit contrari al camp elèctric i cap a potencials més grans.
El sentit del camp elèctric és el mateix en què el potencial disminueix © McGraw-Hill Camp elèctric Energia potencial elèctrica (I) L’energia potencial del sistema format per dues càrregues puntuals Q i Q’ separades una distància r és: Variació d’energia potencial Si una càrrega Qʹ es desplaça des de A fins a B en presència d’una càrrega Q, el treball que es realitza entre les posicions A i B: Aquest treball és realitzat pel sistema, és a dir, per la força elèctrica.
Si el treball està realitzat per una força externa oposada a la força gravitatòria, cal canviar de signe l’expressió que hem deduït pel sistema de masses: © McGraw-Hill Camp elèctric Energia potencial elèctrica (II) Principi de conservació de l’energia Model atòmic de Bohr de l’àtom d’hidrogen: um electró orbitant al voltant d’um protó.
Podem deduir l’energia mecànica de l’electró aplicant la segona llei de Newton sobre l’electró i la llei de Coulomb: Energia potencial d’un sistema de càrregues L’energia necessària per formar una distribució de 3 càrregues és © McGraw-Hill Camp elèctric Superfícies equipotencials Tots els punts en els quals el potencial té el mateix valor formen una superfície equipotencial. Dues propietats importants són: a) Superfícies equipotencials d’una càrrega puntual positiva i b) d’una negativa. El camp elèctric té el sentit en què el potencial decreix.
La relació que tenen entre si el camp i el potencial elèctrics, en el cas senzill en què el camp elèctric té la direcció de l’eix X, és: © McGraw-Hill