Text del document
GICA-2n batxillerat SA2- El perill ve de dins. Riscos geològics interns ACTÚA Índex 1- Sempre que la Terra s'enfada, catástrofe. 2- Distribució heterogènia. Les plaques donen pistes. 3- Quan la Terra allibera energia. 4- Vivim en perill 5- Conviure amb el risc 2 ACTÚA 1- Sempre que la Terra s'enfada, catàstrofe? 3 ACTÚA 1- Sempre que la Terra s'enfada, catástrofe?
4 Es produeixen MOVIMENTS Energia del Sol i Ia gravetat Energia de l'interior de la Terra Moviment dels núvols o de les dunes Formació de les muntanyes o l'expansió dels oceans CANVIS d'origen INTERN: no són observables a escala humana perquè tenen una evolució molt lenta, excepció: ESDEVENIMENTS SOBTATS I CURTS EN ELS TEMPS 1.1- La geodinàmica interna, un risc per a l'ésser humà La Terra és dinàmica Es perceben Normalment no es perceben excepció: catàstrofe CANVIS d'origen EXTERN: formen part de la nostra vida quotidiana VOLCANS TERRATRÈMOLS TSUNAMIS ACTÚA 5 És coincidència que les zones de falles, les terres costaneres o les àrees volcàniques siguin els indrets més abundants del planeta?
NO perquè són zones amb : Més biodiversitat Més recursos naturals Aigua Sòls fèrtils CONSEQÜÈNCIA GRANS NUCLIS DE POBLACIÓ, INFRAESTRUCTURES I RECURSOS ECONÒMICS EXPOSATS A PERILLS GREUS ENTENDRE ELS DIFERENTS FENÒMENS PERMET ATENUAR LA VULNERABILITAT RISC AMBIENTAL ACTÚA 6 VA PERMETRE UBICAR El vulcanisme Els terratrèmols Es descarten altres hipòtesis i mites Els tsunamis En un CONTEXT TECTÒNIC LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES Per exemple, al Japó els terratrèmols eren atribuïts als cops de cua de Namazu, un peix gat ensorrat sota el fang controlat per Takemikazuchi, (déu del tro i de les armes), que li trepitjava el cap perquè s'estigués quiet; però quan aquest es despistava, el peix movia la cua tan fort que provocava terratrèmols catastròfics ACTÚA 7 ANALITZA L'ESTAT DELS RISCOS AMBIENTALS i la seva gestió* El vulcanisme Els terratrèmols Situada als Pirineus (xoc Placa Euroasiàtica i la subplaca Ibèrica) Els tsunamis Zona de la GARROTXA (darrers 10000 anys hi ha hagut act,volc "Croscat, Pomareda" 2008 es culmina el projecte RISKCAT Zona volcànica ACTIVA, segons IAVCEI tot i no mostrar actualment cap manifestació d'activitat.
Protecció civil no estableix obligatorietat la planificació del risc volcànic en la zona Risc moderat al Nord de Cat i més lleu al Sud. Sistema de falles litoral i prelitoral associada al ràfting postalpí, també genera movs sísmics. Existeix el Pla d'emergències sísmiques SISMICAT (per mitigar-ne el risc) Costa catalana ben protegida Font possible de tsunami serien : -esllavissades submarines -erupcions freatomagmàtiques Tsunamis enregistrats a la costa mediterrània peninsular : de poca magnitud i no.
han causat grans danys ACTÚA 1.2- El refredament com a motor de la geodinàmica interna 8 Els fenòmens derivats de la geodinàmica interna evidencien dinàmica interna terrestre Des de fa 4500 m.a la Terra s'ha anat refredant d'interior a exterior. -Capes internes T molt elevades T nucli 6000ºC. Conseqüència de Calor residual Desintegració d'elements radioactius T mitjana a la superfície de l'escorça: 10ºC Les tres possibles forces que mouen les plaques MODELS PLAQUES ACTIVES (RES DE PASSIVES) La v. de les plaques no depèn de la mida sinó del % de placa continental i oceànica i del tipus de límits entre plaques contigües.
Hi ha evolució en el temps i un moviment en l'espai, no és una roca sòlida immòbil. ACTÚA 2- Distribució heterogènia. Les plaques donen pistes 9 https://marsupial.blinklearning.com/coursePlayer/clases2.php?idclase=41995099&idcurso=814109 ACTÚA 2- Distribució heterogènia: les plaques donen pistes 10 2.1- Hi ha els mateixos perills a tots els límits de plaques? ACTÚA 2- Distribució heterogènia: les plaques donen pistes 11 2.1- Hi ha els mateixos perills a tots els límits de plaques? ACTÚA 2- Distribució heterogènia: les plaques donen pistes 12 2.1- Hi ha els mateixos perills a tots els límits de plaques? -La distribució no és a l'atzar.
-El moviment continu de les plaques generen : xocs, friccions i distanciaments que produeixen la majoria dels fenòmens derivats de la dinàmica interna del planeta com ara els volcans, els terratrèmols i els tsunamis. ELS LÍMITS DE PLAQUES : CONCENTREN MAJORIA D'AQUESTS FENÒMENS. Els VOLCANS i els TERRATRÈMOLS són diferents atenent el TIPUS DE LÍMIT O MARGE (convergent, divergent o transformant). ACTÚA 13 ES MOUEN I CANVIEN EN EL TEMPS (geològic) Creixen Es redueixen Canvis en la localització de Se solden En conseqüència LES PLAQUES TECTÒNIQUES Es trenquen Volcans Terratrèmols tsunamis PERÒ es pot trobar EVIDÈNCIES dels fenòmens en les zones on actualment no es produeixen Ex.
La PLACA IBÈRICA: A Galícia (registre fòssil d'activitat volcànica DURANT el mesozoic) Muntanyes dels Pirineus (antics pitons volcànics relictes del Cenozoic) 2.1- La distribució en el temps geològic L'any 2021 es va fer la primera reconstrucció de l'evolució de les plaques tectòniques des de fa mil milions d'anys fins a l'actualitat ACTÚA 3- Quan la Terra allibera energia 14 ACTÚA 15 - Les erupcions no són fenòmens rars. 3- Quan la Terra allibera energia 3.1- Els volcans - Cada any uns 50 volcans entren en erupció en algun lloc del món.
- Una zona volcànica es considera activa si ha tingut algun registre d'activitat durant l'Holocè (12000 anys-actualitat) -Un volcà està actiu quan: Emet lava, gasos o mostra activitat física. -Un volcà està apagat o dorment quan: Està inactiu des de fa temps però encara pot entrar en erupció -Un volcà està extingit quan no pot produir mai més cap erupció. ACTÚA 16 - El vulcanisme està present a nivell planetari en diferents contextos tectònics: 3- Quan la Terra allibera energia 3.1- Els volcans 1. Quan el material calent del MI arriba a una prof d'unes desenes de km i es FON PER DESCOMPRESSIÓ. Després puja cap a la superfície (HOT SPOT). 2. PER HIDRATACIÓ.
Quan el Mantell situat sobre una zona de subducció s'hidrata (fa que la P baixi) al rebre aigua expulsada de la placa. 3. Per SISTEMA DE FRACTURES (zona de rift) descomprimeix material calent situat sota la litosfera. La dinàmica d'una erupció depèn de: La viscositat del magma El percentatge de gasos dissolts que conté Si l'ascens topa amb un reservori d'aigua.
ACTÚA 17 - El vulcanisme està present a nivell planetari en diferents contextos tectònics: 3- Quan la Terra allibera energia 3.1- Els volcans Si el magma no és viscós (SiO2 és baix) Les bombolles s'escapen Erupció tranquil·la Si el magma és viscós (SiO2 és alt) Els gasos tenen dificultats per sortir Erupcions violentes -expulsió de materials sòlids a molta distància -enderrocant part de l'edifici volcànic Cas específic: erupcions freatomagmàtiques Magma + aigua (aqüífer) Erupcions explosives ACTÚA 18 3- Quan la Terra allibera energia 3.1.1- Productes volcànics Quan el magma arriba a la superfície emet: gasos que tenia dissolts: Vapor d'aigua (80%) CO2 S2O SH lava Roques de composició homogènia en estat líquid Productes sòlids de mida diferent (cendra, lapil·li, bombes i blocs) Segueixen un tir parabòlic Gran núvol roent ACTÚA 19 3- Quan la Terra allibera energia 3.1.2 Classificació de l'activitat volcànica L'any 1982 un equip de vulcanòlegs nord-americans va establir l'índex d'explosivitat volcànica (IEV) com a mesura de la perillositat potencial d'una erupció.
L'IEV té en compte el: volum total de material emès el volum de piroclasts expulsats a l'atmosfera L'alçària de la columna eruptiva La durada de l'erupció Aquest valor és de gran utilitat per preveure les erupcions i els riscos que generen els volcans ACTÚA 20 3- Quan la Terra allibera energia 3.1.2 Classificació de l'activitat volcànica ACTÚA 21 - Fase preliminar 3.1.3 Fases d'un episodi eruptiu 3- Quan la Terra allibera energia Registre de senyals anòmals: fenòmens precursors - Fase eruptiva - Fase terminal El sòl s'esquerda i surten productes volcànics Les emissions i eixams sísmics són cada vegada menors, esfondrament de la superfície i repòs.
(no implica el final de totes els riscos associats a l'erupció) ACTÚA 3.2- Els terratrèmols 22 Els terratrèmols o sismes són tremolors de terra causats per desplaçaments de grans masses rocoses. Es produeixen quan l'energia emmagatzemada en aquests moviments s'allibera bruscament: passa a les falles. Són el resultat del comportament elàstic de les roques Els esforços que els originen poden actuar durant molt de temps (sovint anys) en les falles. Les falles no es mouen de manera contínua a causa de la resistència que oposa la Fr entre els blocs. Els esforços s'acumulen i quan són prou alts per vèncer el fregament La falla es reactivat i produeix un alliberament sobtat d'energia.
LA VIBRACIÓ PROVOCADA PER LA RUPTURA o EL LLISCAMENT DELS BLOCS Genera ONES SÍSMIQUES que es transmeten i originen el TERRATRÈMOL ACTÚA 23 Esquema de com es genera un sisme Focus o hipocentre: lloc on es produeix el sisme. Es troba en el pla de la falla. Epicentre: punt en la superfície terrestre on arriben primer les ones sísmiques. És on la intensitat és màxima. Es troba a la vertical del focus i és el punt en la superfície més proper a ell. L'energia s'acumula progressivament quan les roques són sotmeses a esforços.
Quan se supera el límit de resistència, tota l'energia s'allibera de cop, desplaça els blocs i genera ones sísmiques Tipus d'ones sísmiques 3.2- Els terratrèmols 3.2.1- Tipus d'ones sísmiques Ones P i S Ones superficials ACTÚA 25 3.2- Els terratrèmols 3.2.1- Tipus d'ones sísmiques Ones P o primàries Ones S o secundàries Ones L o superficials Ones longitudinals provoquen compressions i dilatacions de les partícules. Mouen les partícules endavant i endarrere en la direcció de la propagació. Són les ones més ràpides v=5km/s Es poden transmetre a través de sòlids, líquids i gasos. Ones transversals o de cisalla. Mouen les partícules com fa una corda quan sacsegem des d'un extrem.
Són més lentes que les P. La v=3km/s. No es transmeten a través de líquids. Ones Rayleigh Provoquen moviments de trajectòria el·líptica en el pla de propagació. (semblant a les ones marines) v=2.7 km/s Ones Love Produeixen desplaçaments horitzontals i perpendiculars a la direcció de propagació. v= 3 km/s La velocitat de desplaçament de les ones sísmiques depèn de característiques de les roques que travessen: la rigidesa, la densitat i el tipus de superfície. Les ones sísmiques L són les respon- sables de la majoria de destrosses, ja que dispersen lentament l'energia. ACTÚA 26 3.2- Els terratrèmols Sismògrafs: aparells que s'utilitzen per registrar terratrèmols.
WWSSN; xarxa internacional de sismògrafs normalitzats i connectats que cobreix tota la superfície terrestre. Permeten determinar amb precisió la situació de l'epicentre, la magnitud i la profunditat del focus. 3.2.2- Registre i mesura dels terratrèmols Per mesurar la força d'un sisme s'utilitzen dos conceptes diferents: Intensitat: mesura subjectiva que es basa en l'observació dels efectes del terratrèmol o la percepció de la població en un punt determinat. Europa(EMS-98) en EUA (MCS), l'Índia o Rússia (MSK-64) Totes són revisions de l'escala Mercalli (té 12 graus I-XII) es pot representar en un mapa de línies isosísmiques o isosistes que uneixen punts amb el mateix valor.
Magnitud: escala sismològica de magnitud de moment (Mw), successora de l'escala de Richter. Valor adimensional i s'obté a partir d'una funció logarítmica: cada grau té 10 vegades més energia que l'anterior. Terratrèmol 9.5 és el més alt mai enregistrat. Va alliberar una energia equivalent a 12000 bombes atòmiques ACTÚA 3.2- Els terratrèmols 27 3.2.3- Quan les ones s'amplifiquen o s'atenuen Sediments tous: amplificació sísmica. Sediments rígids: atenuació sísmica La intensitat del terratrèmol afecta en un radi d'entre i 20 i 50 Km de l'epicentre de manera semblant a la d'aquest punt. Es debilita ràpidament en allunyar-se d'aquesta àrea.
ACTÚA 3.3- Els tsunamis 28 Tsunami: (paraula japonesa: ona de badia o de port) Sèrie d'onades de gran potència, amb una longitud molt llarga. El temps entre cresta i cresta oscil·la entre alguns minuts i una hora. Origen: pertorbació violenta i sobtada al mar.
causes Terratrèmols Desplaçaments o caigudes de materials al mar Caigudes de meteorits Explosions volcàniques Alteracions humanes: - proves nuclears - Càrregues explosives submarines RISC Induït principals terratrèmols La majoria tenen lloc al cinturó de foc del Pacífic ACTÚA 3.3- Els tsunamis 29 Tsunami: (paraula japonesa: ona de badia o de port) causes Terratrèmols La majoria tenen lloc al cinturó de foc del Pacífic: en zones de falles inverses, freqüents en zones de subducció.
Cal que els terratrèmols tinguin unes característiques concretes: Epicentre marí superficial Prou magnitud >6.5 Mw perquè l'Energia transmesa a l'aigua formi onades El terratrèmols ha de tenir un fort component vertical que belluga la columna d'aigua que hi ha sobre el sòl i forma el tren d'onades Onades diferents a les generades pel vent La velocitat de propagació del tren d'onades és: +-= 700 km/h al focus La velocitat disminueix en apropar-se a la costa (perquè és directament proporcional a la profunditat del fons marí) ACTÚA 3.3- Els tsunamis 30 La velocitat de propagació del tren d'onades és: +-= 700 km/h al focus La velocitat disminueix en apropar-se a la costa (perquè és directament proporcional a la profunditat del fons marí) Mar endins: Ones imperceptibles (pocs cm d'altura) A la costa: Ones gegantines, de pocs metres d'alçària a desenes.
Es desplacen a 30-40 km/h i penetren una gran distància a terra ferma. (la 1º ona no ha de ser la més alta) Sistema de detecció de tsunamis a Austràlia ACTÚA 3.3- Els tsunamis 31 Tradicionalment: Mareògrafs: aparells que es fan servir per mesurar la magnitud dels tsunamis. Se situen en els ports i enregistren l'altura de les onades que arriben a la costa. Actualment: Boies tsunami: mesuren a alta mar variacions mil·limètriques. Col·loca a la boia un sensor de pressió ancorat al fons marí . Es calculen les diferències i s'envia la informació en menys d'un minut.
Sistema de detecció de tsunamis a Austràlia 3.3.1- Registre i mesura dels tsunamis Hi ha diferents maneres de me- surar un tsunami: -alçària de les ones. -profunditat en què penetra terra endins... -L'escala de Wiegel (combina les dues propostes) ACTÚA 3.3- Els tsunamis 32 3.3.1- Registre i mesura dels tsunamis El tsunami és una gran onada o un tren d'ones produïdes per l'empenta violenta d'una força que la desplaça verticalment. La primera ona no és la més alta. Després es produeix un descens del nivell del mar seguit de la primera ona gegant i les següents.
No hi ha mecanismes per predir terratrèmols però sí per alertar del tsunami abans de la seva arribada a la costa, perquè la seva velocitat de propagació és molt menor que la de les ones sísmiques. ACTÚA 3.4- Les roques i els minerals 33 Determinats materials geològics en superfície suposen un perill per a les persones. - Sòls expansius - Materials radioactius - Minerals cancerígens 3.4.1- Els sòls expansius El sòl argilós canvia de volum segons el seu contingut d'humitat, com una esponja: s'infla amb la humitat i es contrau amb la sequedat.
Durant els períodes de sequera , els sols argilosos exposats provoquen un assentament diferencial del sòl, que es manifesta en danys que afecten principalment els edificis individuals. ACTÚA 3.4- Les roques i els minerals 34 3.4.1- Els sòls expansius Són sòls que augmenten de VOLUM en presència d'aigua, poden originar PRESSIONS DIFERENCIALS prou fortes per aixecar paviments i edificis baixos. Els principals minerals que poden originar sòls expansius són: Argiles expansives Guixos i anhidrites Els minerals es disposen en làmines entre les que poden quedar molècules d'aigua.
Anhidrita: sulfat de calci Guix: sulfat de calci hidratat per contacte amb l'aigua ACTÚA 3.4- Les roques i els minerals 35 3.4.1- Els sòls expansius Són sòls que augmenten de VOLUM en presència d'aigua, poden originar PRESSIONS DIFERENCIALS prou fortes per aixecar paviments i edificis baixos. Per determinar si un sòl és expansiu es fan assa-jos d'argiles i càlculs del pes que pot suportar per no provocar problemes. MAPES DE RISC MITIGAR RISC Excavar la zona de sòls expansius i substituir-la per una litologia més estable.
Estabilitzar-la amb un tractament químic per augmentar-ne la resistència Instal·lar un sistema de drenatge per evitar fluctuacions hídriques Aplicar tècniques espacials de construc- ció: - Assentar els fona- ments sota la capa de sòl expansiu ACTÚA 3.4- Les roques i els minerals 36 3.4.2- Materials radioactius: el radó Són diverses les fonts de radiació que rebem: El sòl i les roques RX de les diagnosis mèdiques El Sol El RADÓ És la font de risc per radioactivitat principal. - Representa >30% de l dosi de radiació que rep la població.
- Rn-222 (estat gasós) isòtop radioactiu intermedi de l'U238 a Pb-236 (isòtop estable) PERILLOSITAT deguda al seu estat gasós - Gas- es pot inhalar fàcilment, un cop dins l'ésser viu - Es desintegra en Po- 218, (sòlid radioactiu) que s'instal·la als pulmons i - Pot generar càncer de pulmó (després d'un període llarg d'exposició. ACTÚA 3.4- Les roques i els minerals 37 3.4.2- Materials radioactius: el radó El RADÓ És la font de risc per radioactivitat principal. - Representa >30% de l dosi de radiació que rep la població.
- Rn-222 (estat gasós) isòtop radioactiu intermedi de l'U238 a Pb-236 (isòtop estable) PERILLOSITAT deguda al seu estat gasós - Gas- es pot inhalar fàcilment, un cop dins l'ésser viu - Es desintegra en Po-218, (sòlid radioactiu) que s'instal·la als pulmons i - Pot generar càncer de pulmó (després d'un període llarg d'exposició. [Rn] = pCi/L o Bq/m3 Exteriors: 0.2 pCi/L Interiors ben ventilats :1.5 pCi/L Esdevé perillós quan S'acumula en [Rn] elevades en llocs tancats i mal ventilats. La població desconeix aquest perill. En edificacions concretes cal mesurar la concentració i fer modificacions per millorar la ventilació.
ACTÚA 3.4- Les roques i els minerals 38 3.4.1- Els sòls expansius 3.4.3- Minerals cancerígens Són pocs: Els amiants (grup dels asbestos) Formats per 6 minerals actinolita crisotil amfibolita crocidolita grunerita tremolita Formats per un material: Resistent Flexible Aïllant tèrmic (alguns s'havien d'utilitzar antigament a la construcció) Si es trenquen formen FIBRES MINÚSCULES PERILLOSES (si s'inhalen aquests fils provoquen diferents afeccions greus als pulmons) Des de 2002 a Catalunya no es poden fabricar ni distribuir productes que continguin aquests minerals ACTÚA 3.4- Les roques i els minerals 39 3.4.1- Els sòls expansius 3.4.3- Minerals cancerígens Són pocs: Els amiants (grup dels asbestos) Des de 2002 a Catalunya no es poden fabricar ni distribuir productes que continguin aquests minerals Però encara són presents a moltes construccions antigues.
Un cop identificada l'edificació, instal·lació o infraestructura que conté amiant, cal que l'extreguin professionals acreditats, que aniran vestits de manera adient, protegint- se les vies aèries, i posteriorment netejaran o llençaran la roba que hi ha estat en contacte. L'asbest cal dur-lo a la deixalleria. ACTÚA 4- Vivim en perill 40 ACTÚA 4- Vivim en perill 41 4.1- Riscos derivats del vulcanisme RISC PRIMARI: aquell originat pel fenomen ocorregut que produeixen una sèrie de conseqüències que afecten les persones. RISCOS SECUNDARIS: conjunt de efectes que també poden ser perillosos desencadenats per l'activitat ocorreguda.
4.1.1- Els riscos primaris Colades de lava Caiguda de piroclasts Colades piroclàstiques (núvols roents) Explosions Volcà de La Palma Lava molt fluïda La Palma Riscos derivats del vulcanisme ACTÚA 4- Vivim en perill 42 4.1- Riscos derivats del vulcanisme RISC PRIMARI: aquell originat pel fenomen ocorregut que produeixen una sèrie de conseqüències que afecten les persones. RISCOS SECUNDARIS: conjunt de efectes que també poden ser perillosos desencadenats per l'activitat ocorreguda. 4.1.1- Els riscos primaris Colades de lava Caiguda de piroclasts Colades piroclàstiques (núvols roents) Explosions Volcà de La Palma Lava molt fluïda La Palma Flueixen pels vessants a causa de la gravetat.
Les més perilloses: LAVES MÀFIQUES [SiO2] fluïdes i ràpides Les COLADES poden destruir construccions de tota mena i generar riscos secundaria: obstrucció de valls i ports. Riscos derivats del vulcanisme ACTÚA 4- Vivim en perill 43 4.1- Riscos derivats del vulcanisme 4.1.1- Els riscos primaris Caiguda de piroclasts Caiguda de piroclasts Riscos ocasionats per IMPACTES directes i per acumulació, el seu pes pot generar esfondrament d'edificis Riscos si SUSPENSIÓ. Els que romanen suspesos a l'atmosfera són un risc per l'aviació, i també poden originar canvis climàtics temporals a tot el planeta.
ACTÚA 4- Vivim en perill 44 4.1- Riscos derivats del vulcanisme 4.1.1- Els riscos primaris Colades piroclàstiques (núvols roents) Masses de gas i piroclasts incandescents que es desplacen arran de terra a gran velocitat Són MOLT PERILLOSOS, Arrasen amb tot el que troben al seu pas ACTÚA 4- Vivim en perill 45 4.1- Riscos derivats del vulcanisme 4.1.1- Els riscos primaris Explosions Les originen els volcans amb LAVES VISCOSES.
Les més perilloses corresponen a ERUPCIONS FREATOMAGMÀTIQUES ( la gran quantitat de vapor que es genera fa esclatar la cambra magmàtica) Explosiva vs Efusiva Erupció freatomagmàtica Riscos derivats del vulcanisme ACTÚA 4- Vivim en perill 46 4.1- Riscos derivats del vulcanisme 4.1.2- Els riscos secundaris Lahars Són CORRENTS DE FANG (cendres volcàniques + aigua) Origen de l'aigua DESGEL SOBTAT d'una glacera situada al cim d'un volcà a causa de la CALOR que desprèn quan ascendeix el magma LLAC proper al cim d'un volcà PRECIPITACIONS INTENSES Lahar Lahar ACTÚA 4- Vivim en perill 47 4.1- Riscos derivats del vulcanisme 4.1.2- Els riscos secundaris Terratrèmols El MOVIMENT DEL MAGMA provoca sismes de baixa magnitud durant tot l'episodi eruptiu.
Tsunamis ONADES GEGANTINES que poden originar-se per explosions volcàniques fortes o per esfondrament d'edificis volcànics costaners o submarins. Emissions de gasos tòxics No es produeixen en grans quantitats i són alliberats de forma progressiva a l'atmosfera, sense generar riscos. Si la població torna massa aviat dels desallotjament pot ser perillós i generar risc de mort si les colades encara fumegen. Si el volcà emet gasos CO2 i queden acumulats al llac volcànic, es poden alliberar sobtadament i baixin per les valls.
Degut a la seva densitat, desplacen l'oxigen i generen RISC d'OFEGAMENT de persones i animals Incendis Si la colada passa per una zona boscosa pot generar incendi ACTÚA 4- Vivim en perill 48 4.2- Riscos derivats dels sismes 4.2.1- Riscos primaris dels sismes Ones sísmiques Poden provocar la destrucció total o parcial de construccions i infraestructures, com ara conductes de gas, electricitat i aigua. A les GRANS CIUTATS aquests danys són MOLT PERILLOSOS- poden originar INCENDIS I INUNDACIONS- agreugen els efectes del sisme. Inestabilitat de vessants Les vibracions sísmiques activen fenòmens de vessant com ara: - Caigudes - Lliscaments - Moviments de massa.
Zones amb geleres o grans acumulacions de neu es poden originar ALLAUS Els terratrèmols poden comportar una gran devastació. És el fenomen més destructiu. Zones més afectades: les que les ROQUES que afloren estan debilitades: Major Risc ESLLAVISSADES i COLADES: zones amb grau elevat d'humitat al terreny. (comportament de massa fluida) ACTÚA 4- Vivim en perill 49 4.1- Riscos derivats dels sismes 4.1.2- Els riscos primaris Liqüefacció Procés poc comú que s'esdevé en SEDIMENTS NO CONSOLIDATS I SATURATS D'AIGUA quan es veuen afectats per ones sísmiques.
El SÒL es converteix en un FLUID molt mòbil Es trenquen i són impulsades cap a la superfície CONSTRUCCIONS SUBTERRÀNIES (conduccions o clavegueres) S'esfondren per l'estovament de la terra. ACTÚA 5- Vivim en perill 50 4.2- Riscos derivats dels sismes 4.2.2- Els riscos secundaris Tsunamis El moviment de falles submarines i ELS LLISCAMENTS I ESLLAVISSADES a la costa o al fons del mar (EPICENTRES SUBMARINS o MOLT PROPERS A LA COSTA FORMACIÓ D'ONADES MOLT DESTRUCTIVES. Riuades o inundacions Pel trencament d'embassaments o la fractura de llacs naturals.
ACTÚA 4- Vivim en perill 51 4.3- Riscos derivats dels tsunamis 4.3.1- Riscos primaris dels tsunamis Onades La Força DEL TREN D'ONADES quan arriba a la COSTA és gran. Erosió dels fonaments d'algunes infraestructures( ponts, habitatges) Inundacions Les Onades NEGUEN zones de COTES BAIXES, que queden estancades. Provoca esfondraments L'aigua arrossega material que queda surant a la superfície. ACTÚA 4- Vivim en perill 52 4.3- Riscos derivats dels tsunamis 4.3.1- Riscos secundaris dels tsunamis Moviments de vessant L'accés de l'aigua a la base de determinats penya-segats o turons pot incrementar inestabilitats existents.
Despreniments Incendis Per trencament de dipòsit de combustible o línia de gas Lliscaments Fukushima 2011 ACTÚA Exemple 53 Tsunami Indonesia ACTÚA 5- Conviure amb el risc 54 ACTÚA 5- Conviure amb el risc 55 5.1- Vigilància i predicció Estudiar el territori (les característiques , la distribució i la dinàmica del fenomen natural) Dur a terme una ordenació del territori Dissenyar construccions que tendeixin a minimitzar els efectes Elaborar plans d'emergència Conscienciar del risc a la població Elaborar estudis topogràfics i geològics Per conèixer les característiques del relleu de la zona. Permet detectar si hi ha alteracions en algun dels paràmetres rellevants.
Millor manera de GESTIONAR ELS RISCOS Instal·lar una xarxa de sensors Establir un centre de vigilància i predicció Per enregistrar dades, com per ex. les boies tsunami Recullen les dades enregistrades i se n'observen els canvis que poden indicar esdeveniments futurs. ACTÚA 5- Conviure amb el risc 56 5.1- Vigilància i predicció 5.1.1- El risc volcànic L'estudi de la periodicitat i de l'activitat eruptiva d'un volcà permet determinar el IEV -Volcans amb IEV baixos erupcions més freqüents que IEV alts ACTÚA 5- Conviure amb el risc 57 5.1- Vigilància i predicció 5.1.2- El risc sísmic L'estudi de la dilatància Esponjament de les roques i eixamplament de petites esquerdes preexistents.
Permet determinar alguns fenòmens precursors : Deformacions del terreny Alteracions en la conductivitat elèctrica Alteracions en la gravimetria (variacions de densitat del subsòl) Augment de la [Rn] a l'aire Tot i els estudis .. Encara no és possible predir amb certesa quan i com es produirà un terratrèmol.
La predicció a llarg termini Estudis estadístics de freqüència Mostra la TENDÈNCIA dels sismes a afectar ZONES ADJACENTS snse cavalcar-se i traçant el CONTORN DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES (Zones no afectades en els darrers anys tenen més probabilitat de patir-ne LLACUNA SÍSMICA ACTÚA Activitat 58 La de 2023 s'hauria de situar a prop de Kodiak, al mateix sector on hi ha la marca de 1938, una mica a l'est de la península d'Alaska (a la "llacuna sísmica" central) ACTÚA 5- Conviure amb el risc 59 5.2- La gestió del risc Cal educar la població perquè estigui preparada, ja que la predicció dels riscos no és precisa. Mesures preventives Mesures correctores Abans del fenomen perillós.
Un cop s'ha produït o s'està produint el perill. El semàfor volcànic indica la població del moment de l'erupció en què es troba el volcà i de com actuar. Estudi i anàlisi de les dades d'estudi per ELABORAR MAPES DE PERILLOSITAT PER: ORDENACIÓ TERRITORIAL Aplicar la NORMATIVA en la construcció d'edificis SISMORESISTENTS i elaboració de PROTOCOLS D'ACTUACIÓ EDUCACIÓ DE LA POBLACIÓ ACTÚA 60 5- Conviure amb el risc ACTÚA 5- Conviure amb el risc 61 5.2- La gestió del risc Mesures preventives Abans del fenomen perillós.
Estudi i anàlisi de les dades d'estudi per ELABORAR MAPES DE PERILLOSITAT PER FER: ORDENACIÓ TERRITORIAL Els mapes d'ordenació territorial serveixen per disminuir l'exposició al perill: Tenint cura amb les vies de comunicació les intal·lacions (aeroports, parcs de bombers , hospitals o escoles. Les zones més exposades en cas de vulcanisme són LES VALLS I LES ZONES PRÒXIMES AL CRÀTER. Les zona més sensible en cas de tsunami és la LÍNIA DE COSTA ACTÚA 5- Conviure amb el risc 62 5.2- La gestió del risc Mesures preventives Abans del fenomen perillós.
Aplicar la NORMATIVA en la construcció d'edificis SISMORESISTENTS i elaboració de PROTOCOLS D'ACTUACIÓ Normativa que permeti suportar el fenomen un cert llindar: - Que impedeixi evitar el col·lapse de les teulades per l'acumulació de cendres (cal que les teules tinguin un cert pendent) - Que impedeixi l'esfondrament d'edificis, cal que siguin sismoresistents. Diferents estratègies per aconseguir edificis sismoresistents. ACTÚA 5- Conviure amb el risc 63 5.2- La gestió del risc Mesures preventives Els edificis han de ser lleugers i rígids. L'ideal és que la rigidesa sigui la mateixa que la del subsòl, perquè vibrin igual.
Les unions entre estructures verticals i horitzontals (bigues) han d'estar reforçades. Hi ha d'haver un reforç de les parets de càrrega mitjançant contraforts que fan més resistent l'estructura. Cal evitar elements externs com cornises, teules, etc, que es puguin desprendre amb facilitat. Simètrics i equilibrats pel que fa a la massa. Flexibles, amb fonaments aïllants perquè absorbeixin les vibracions del terra i permetin l'oscil·lació de l'edifici. Amb distància de separació entre edificis per impedir que xoquin durant la vibració.
ACTÚA 5- Conviure amb el risc 64 5.2- La gestió del risc Mesures preventives Aplicar la NORMATIVA en la construcció d'edificis SISMORESISTENTS i elaboració de PROTOCOLS D'ACTUACIÓ Plans d'evacuació per una erupció volcànica: Permeten evacuar la població de manera lògica i ordenada. Formalitzar l'emissió de senyals d'alerta a través de dispositius mòbils (alertar la població i minimitzar els danys d'un tsunami imminent). ACTÚA 5- Conviure amb el risc 65 5.2- La gestió del risc Mesures preventives EDUCACIÓ DE LA POBLACIÓ En els plans educatius s'explica als nens i nenes com s'han de protegir si hi ha un sisme. Es fan simulacres d'actuació davant un sisme a les empreses i escoles.
Actes de sensibilització. A les cases i llocs de treball o estudi hi ha farmacioles i petits rebosts amb tot el que pot ser útil en cas de terratrèmol: medicaments, aigua potable, extintors, ràdios, llanternes, etc. Ex. Japó) És la mesura preventiva més factible: Organitzar actes de sensibilització Elaborar plans educatius Fer simulacres Posar senyalitzacions que indiquin a la població on s'han de dirigir. ACTÚA 5- Conviure amb el risc 66 5.2- La gestió del risc Mesures preventives Mesures correctores Abans del fenomen perillós. Un cop s'ha produït o s'està produint el perill. El semàfor volcànic indica la població del moment de l'erupció en què es troba el volcà i de com actuar.
Estudi i anàlisi de les dades d'estudi per ELABORAR MAPES DE PERILLOSITAT PER FER: ORDENACIÓ TERRITORIAL Els mapes d'ordenació territorial serveixen per disminuir l'exposició al perill: Tenint cura amb les vies de comunicació les intal·lacions (aeroports, parcs de bombers , hospitals o escoles. Les zones més exposades en cas de vulcanisme són LES VALLS I LES ZONES PRÒXIMES AL CRÀTER. Les zona més sensible en cas de tsunami és la LÍNIA DE COSTA Distribució dels terratrèmols i els volcans La majoria dels terratrèmols de la Terra es produeixen a: Cinturó circumpacífic.
En aquest cinturó la litosfera oceànica s'introdueix sota una altra litosfera, oceànica o continental (subduc- ció) o per falles transformants (dues plaques llisquen lateralment). Els terratrèmols es produeixen a profunditats molt variables. Cinturó Mediterrani-Himàlaia. Només s'hi originen terratrèmols superficials i mitjans. Es produeixen a les grans serralades continentals. Dorsals oceàniques. En aquest cas tots els terratrèmols són superficials i es relacionen amb les falles que limiten la part central de les dorsals: el rift. La distribució dels volcans més importants també segueix pràcticament el mateix esquema.
Cinturó circumpacífic Dorsal oceàniques Interior dels continents, distribuïts de forma irregular. Punts calents La sismicitat a nivell mundial Les àrees de probabilitat sísmica més elevada són: Cinturó circumpacífic. Segueix totes les fosses oceàniques i arcs insulars d'aquest oceà, corresponents a zones de subducció i les costes de l'Amèrica del Nord, on no hi ha fosses associades però sí llargues falles transformants. Cinturó mediterrani i transasiàtic. (continental) serralades al voltant del Mediterrani, que tenen continuïtat per l'Àsia Menor i Central, el Caucas, l'Himàlaia i el Tibet, on hi ha col·lisió entre plaques continentals. Cinturó de dorsals oceàniques.
Inclou les dorsals dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic i, també, la zona del Rift Valley. Són àrees de distensió fortament fracturades.
La sismicitat a Espanya i a Catalunya La sismicitat a Catalunya, el cas especial del Litoral i el Prelitoral ACTÚA 71 5.2- La gestió del risc Cinturó circumpacífic Subducció i falles transformant ACTÚA Cinturó mediterrani i transasiàtic Col·lisió entre plaques ACTÚA ACTÚA Cinturó de DORSALS OCEÀNIQUES Zones d'eixamplament ACTÚA Cinturó de Dorsals Oceàniques Zones d'eixamplament Sismicitat mundial Cinturó circumpacìfic: Fosses oceàniques Arcs d'illes Falles transformants Cinturó mediterri i transasiàtic: Col·lisió continental Cinturó de les dorsals oceàniques: Dorsals oceàniques i La zona de Rift Valley.
Distensió Zones de subducció Sismicitat a la península ibèrica Moderada Màxima probabilitat als Pirineus i les serralades Bètiques Col·lisió subplaca ibèrica (placa eurasiàtica) i la placa africana. Sismicitat a Catalunya PIRINEUS. Prepirineus i Serralada Transversal. Major sismicitat. Hi ha falles actives. Com a conseqüència de la col·lisió entre la placa Euroasiàtica i la placa Africana (falles inverses) SISTEMA MEDITERRANI CATALÀ. Menor sismicitat. Hi ha falles actives conseqüència del moviment de les falles actives. Com a conseqüència del moviment de les falles normals o directes que conformen les fosses tectòniques relacionades amb el rift postallpí.
Risc volcànic a Catalunya i a Espanya El risc a Catalunya és pràcticament nul. Estan apagats. L'últim documentat és a la zona de la vall d'Hostoles (1423). Hi ha volcans a la : Garrotxa (falles normals "rift" originades en un procés distensió. Estrombolià) Empordà (Vilacolum, con volcànic, Montori de Rupià) Selva (la Crosa a Sant Dalmai, el Camp dels Ninots a Caldes de la Malavella, Puig Marí a Maçanet de la Selva) amb una antiguitat de 10000 anys fins a 14 m.a. A la resta d'Espanya el risc volcànic és nul. Llevat de l'arxipèlag canari que en els darrers 500 anys s'han produït erupcions.
ACTÚA I n f o g r a f i a 80 ACTÚA I n f o g r a f i a 81 ACTÚA I n f o g r a f i a 82 ACTÚA 83 Infografia ACTÚA 84 SA2- El perill ve de dins: riscos geològics interns GICA-2n batxillerat