Recursos Naturals, Energètics, Hidrològics i Impactes Ambientals

I 126 flashcards i 84 preguntes més al document.

Text del document

2n CURS DE BATXILLERAT Bloc 2 CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT Resum lliurament 1: Els recursos naturals Les roques i els minerals Els processos geològics generen de manera abundant roques i minerals que l'home utilitza des de molt antic per a diverses activitats productives. La lentitud d'aquests processos ens fa pensar que aquests recursos són limitats i que cal fer-ne un ús moderat, reciclant-los i sense malgastar-los. 1. Les roques industrials Les roques industrials són roques que s'aprofiten exclusivament per les seves propietats físico- químiques, i no són explotades per extreure les substàncies que contenen ni pel seu potencial energètic.

1.1 Tipus de roques industrials Segons les seves aplicacions, podem classificar les roques industrials en 5 grups: àrids, aglomerats, roques de construcció, vidre i productes ceràmics. Concepte Tipus Aplicacions Àrids Són pedres o fragments inerts, classificats segons diverses mides (blocs, graves, sorres, llims o argiles). Àrids naturals: s'extreuen de graveres directament. Obres públiques o construcció. Àrids artificials: es fan a partir de roques triturades, cosa que fa augmentar la fricció i la unió entre ells. Aglomerats Estan formats d'una massa de materials fins (sorres i graves) cohesionada amb un aglomerant, substància que en entrar amb contacte amb l'aire s'endureix.

Exemples d'aglomerants Calç: (OH)2Ca Construcció (amb sorra forma morter), agricultura, etc. Guix: CaSO4 hidratat Construcció (bon aïllant) Ciment (s'obté de coure calcària, argila, guix i sorra) Construcció Roques de construcció Són roques que han estat tallades i utilitzades en construcció Roques ornamentals: són les que poden ser polides (a causa de la seva composició cristal·lina), com el marbre o el granit. Façanes, cuines, lavabos, etc. Pedres de construcció: són les que no poden ser polides (per la manca de minerals cristal.lins), com la pissarra o el basalt. Construccions rústiques. Vidre Són roques amb un alt percentatge de quars, que s'utilitzen per fabricar vidre.

Exemples: quarsita, sorres, gresos, etc. Fabricar vidre Productes ceràmics Són aquells materials que es fan a partir d'argila Terrisses Fang i porcellana Rajoles Construcció Productes refractaris (aguanten altes temperatures) Indústria 2. Els minerals industrials Els minerals industrials són minerals que s'aprofiten per les substàncies que contenen o pel seu potencial energètic. Segons el que s'aprofiti, podem dividir-los en: minerals metàl·lics o minerals no metàl·lics. 2.1 Minerals metàl·lics Són aquells que s'aprofiten per l'extracció d'un metall. Mineral Metall extret Aplicacions Cinabri HgS Mercuri Medicina, pintura, etc. Galena PbS Plom Bateries, pintura, productes químics, etc.

Magnetita Fe3O4 hematites Fe2O3 Ferro Acer, formigó, construcció de vaixells, etc. Bauxita (barreja d'hidròxids d'Al) Alumini Indústria nàutica, aèria i d'automòbil, construcció (finestres), llaunes, mobles, etc. Calcopirita CuFeS2 malaquita Cu2CO3(OH)2 atzurita Cu3(CO3)2·H2O Coure Electricitat, numismàtica, construcció (canonades), aliatges (bronze, llautó), etc. Exemples més importants de minerals metàl·lics. 2.2 Minerals no metàl·lics Són aquells que s'aprofiten per l'extracció d'una substància diferent a un metall o per obtenir-ne energia. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335882 . Mineral Aplicacions Carbó Obtenció d'energia Pirita FeS2 Obtenció d'àcid sulfúric Calcita CaCO3 Obtenció de productes químics, òptica, etc. Apatita Ca5(PO4)3(F,Cl) Silvina KCl Fertilitzant Sal gemma NaCl Conservant, condiment, desglaç en cas de nevades, etc. Talc Si4O10Mg3(OH)2 Pintura, indústria paperera i cosmètica, etc. Exemples més importants de minerals no metàl.lics. 3. Explotació de roques i minerals L'explotació de les roques industrials es fa de forma majoritària en superfície, ja que el preu que es paga per tona de roca industrial faria inviable l'explotació per mineria.

L'explotació dels minerals industrials pot fer-se a través de diversos procediments, segons aquests factors: - Profunditat a la que es troba. - Valor econòmic. - Disposició del jaciment (concentrat en filons, disseminat en estrats, etc.). Descripció Impactes Pedrera Extracció en superfície. El front d'explotació és horitzontal, cosa que implica fer-ho en una muntanya. - Pèrdua de sòl. - Impacte paisatgístic. - Contaminació acústica (barrinades, camions...). - Contaminació atmosfèrica (pols). Gravera Extracció en superfície. El front d'explotació pot ser horitzontal o vertical. Els materials extrets estan solts. - Pèrdua de sòl. - Possible alteració de la dinàmica dels aqüífers.

- Perill de contaminació dels aqüífers, ja que sovint, els forats esdevenen abocadors. Mineria a cel obert Extracció a poca profunditat. El front d'explotació és vertical. S'utilitza quan el mineral es troba dispers. - Possible alteració de la dinàmica dels aqüífers. - Contaminació dels aqüífers (acidificació deguda al rentatge dels minerals). Mineria subterrània Extracció en profunditat. El front d'explotació pot ser vertical (pous) o horitzontal (galeries). S'utilitza si la mineralització es troba concentrada. - El rentatge de minerals i els dipòsits d'estèrils (ganga) generen aigües contaminades. 4.

El sòl com a recurs Considerem el sòl com un recurs perquè és el suport d'una gran activitat d'éssers vius i perquè fa possibles activitats que ens aporten nous recursos, com l'agricultura, la ramaderia, la silvicultura, l'oci, etc. 4.1. Usos del sòl La utilització del sòl amb finalitats urbanes o industrials representa, de fet, la seva eliminació definitiva, ja que és tapat o extret. El sòl, des d'un punt de vista medioambiental, té tres tipus d'usos: agrícola, ramader i forestal. 4.1.1 Sòl agrícola L'agricultura el transforma en sòl artificial, a causa de les modificacions que se li fan: - La llaurada modifica els horitzons.

- Les aportacions de pesticides i fertilitzants modifiquen la seva composició. - Els sistemes de rec modifiquen la seva dinàmica hídrica. - La instal.lació de mesures antierosió (feixes, murs que protegeixen del vent, etc.) modifiquen la seva dinàmica geològica. Fertilitat d'un sòl és la seva capacitat per donar a les plantes els nutrients que necessiten per al seu creixement.

Agricultura intensiva Agricultura tradicional - És més rentable - Es cultiven grans extensions de terrenys, fèrtils i plans - S'utilitza molta maquinària pesada - S'abusa dels fertilitzants i dels plaguicides - Es cultiva una sola varietat de plantes (monocultius) - Les llavors són manipulades genèticament - És menys rentable - Es cultiven terrenys poc aptes - S'utilitza poca maquinària, a canvi de participar més treballadors - S'utilitzen fertilitzants orgànics, d'acció més lenta - Es cultiven diversos tipus de plantes - Les llavors són naturals, no manipulades Plan Turbo - Eliminar los vídeos + 10 descargas sin publicidad por sólo 0,99€ / mes - Oferta limitada Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335882 . 4.1.2 Sòl ramader Anomenem pastures les extensions de terrenys amb herba tendra, sense tija, que rebrota dos o tres cops l'any. Existeix una relació íntima entre pastures i animals que hi pasturen, com els èquids, els bòvids o el bestiar oví, ja que els animals, en menjar-se l'herba fan que rebroti amb més força i a més subministren nutrients al camp en forma de fems; per altra banda, les pastures subministren l'aliment que necessiten els hervíbors.

Ramaderia intensiva Ramaderia tradicional - Primen els interessos econòmics - És més rentable - S'utilitzen mètodes agressius per als animals - S'alimenta els animals amb productes artificials - Els animals no es mouen mai de lloc - És practicada com a mètode de subsistència - És menys rentable - S'utilitzen mètodes naturals per als animals - S'alimenta els animals amb pastures - Practica la transhumància (en determinades espècies) Les transhumàncies són migracions de pastors i bestiar que tenen com a finalitat aprofitar les pastures de les terres altes a l'estiu i de les terres baixes a l'hivern. Avui dia a penes es practiquen, ja que no queden gaires pastures en bon estat productiu. 4.1.3.

Sòl forestal El sòl forestal conté els boscos, dels quals s'explota principalment la fusta, però també es treuen altres productes com els pinyons, els bolets, el suro, la llenya o l'aliment per al bestiar que hi viu. La silvicultura és el conjunt de tècniques aplicades a l'explotació dels boscos, per tal d'optimitzar els seus recursos. L'estassada és una tècnica que consisteix a tallar selectivament alguns components del bosc, conservant els arbres de més valor i eliminant altres espècies llenyoses.

Silvicultura intensiva Silvicultura tradicional - No fa una explotació sostenible - És més rentable - S'utilitzen espècies de creixement ràpid, no autòctones - El sòl es recupera poc a poc - S'utilitza maquinària pesant que malmet el bosc - Practica una explotació sostenible - És menys rentable - S'utilitzen espècies autòctones - El sòl no necessita recuperar-se, ja que els impactes són mínims - S'utilitza maquinària lleugera, respectuosa amb el bosc 4.2.

La gestió del sòl Hi ha diversos factors que posen en perill el sòl com a recurs: - La contaminació (pesticides, fertilitzants, abocaments, etc.) - Els incendis i la tala d'arbres - L'explotació de recursos naturals (eliminació o cobriment del sòl amb runa) - La progressiva humanització del territori (transformació del sòl en urbà o industrial, construcció de vies de comunicació o d'altres projectes) Donat que el sòl és un recurs no renovable, cal gestionar-lo adequadament mitjançant mesures que promoguin la seva conservació: 1. Mesures preventives: - Ordenació del territori. Consisteix a assignar els usos més adequats a cada zona del territori segons les seves característiques.

És contradictori, per exemple, destinar a conreu una zona de forts pendents o destinar a sòl forestal una zona plana, pròxima a un riu i a una ciutat on hi ha fortes demandes de sòl. - Educar i informar a la població sobre el valor del sòl - Establir un model de desenvolupament sostenible en l'agricultura, la silvicultura i la ramaderia. - Minimitzar les explotacions forestals mitjançant el reciclatge de paper i fusta. - Adoptar mesures que garanteixin una reducció del risc d'incendis i evitin l'expansió d'incendis amb finalitats especulatives (per tal d'implantar conreus de plantes com la coca o la marihuana, o bé per buscar noves pastures per a la ramaderia intensiva). 2.

Mesures correctores: - Promoure la reforestació en zones afectades per incendis, abandonament de conreus, explotacions mineres no restaurades, etc., per tal de minimitzar l'erosió. - Abandonar cultius en zones marginals i transformar-les en pastures. Plan Turbo - Eliminar los vídeos + 10 descargas sin publicidad por sólo 0,99€ / mes - Oferta limitada Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335882 . - Construir barreres vegetals per frenar la força del vent en zones on l'erosió eòlica és forta.

- Gestionar correctament l'aplicació de fertilitzants, evitant-ne l'abús. - Fer coincidir la direcció de les llaurades amb les corbes de nivell en les plantacions i construir feixes o bancals en zones de fort pendent, per tal de minimitzar l'erosió hídrica. 4.3. Transformació del paisatge El paisatge és el conjunt d'elements visuals d'un territori determinat. El concepte de paisatge és dinàmic i evoluciona.

Es transforma sota l'efecte de diferents factors: Tipus de paisatge Paisatge natural Paisatge humanitzat No ha estat modificat per l'home Ha estat modificat per l'home i s'han introduït elements aliens Tipus de paisatge humanitzat Paisatge rural: poc transformat, amb baix impacte paisatgístic, camps de conreu i boscos. Paisatge agrari: té un major impacte que l'anterior; aspecte de mosaic i vies de comunicació abundants; relleu pla. Paisatge urbà: paisatge totalment modificat, amb vegetació reduïda a parcs; colors i formes artificials.

Paisatge industrial: fàbriques, naus, polígons industrials, amb formes i colors gens respectuosos al medi; diverses fonts contaminants, com xemeneies, abocadors, etc. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335882 . 2n CURS DE BATXILLERAT Bloc 2 Resum lliurament 2: Recursos energètics i hidrològics CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT Recursos energètics Un dels grups més importants de recursos naturals són els que els humans utilitzem com a fonts d'energia.

Un principi físic molt important diu que l'energia no es crea ni es destrueix sinó que només es transforma. És precisament en aquestes transformacions en les que es basen els nostres usos de l'energia. 1. Classificació dels recursos energètics Les fonts energètiques es poden classificar segons diferents criteris: - En funció de la seva disponibilitat: - No renovables: les seves reserves són limitades ja que el seu procés de formació és molt lent en comparació a la velocitat amb que s'utilitzen com passa en el cas del petroli. - Renovables: de forma natural, contínua i ràpida es renoven, com passa en el cas de l'energia solar.

- En funció del seu impacte en el medi: - Brutes: provoquen l'emissió de contaminants o causen altres tipus d'impactes ambientals. - Netes: no generen residus ni impactes. - Si es tenen en compte conjuntament els dos criteris es poden classificar en: - Convencionals: són les energies no renovables utilitzades de forma molt general i gairebé única des de la Revolució Industrial fins fa poques dècades. Actualment encara són les més àmpliament utilitzades. - Alternatives: són les energies renovables. El seu ús s'incrementa progressivament. 2. Els combustibles fòssils Són fonts energètiques no renovables, brutes i convencionals en tots els casos.

Es tracta de roques sedimentàries o substàncies d'origen orgànic. 2.1 El carbó Sota aquesta denominació s'inclouen 4 tipus de roques sedimentàries que són, de major a menor contingut de carboni: l'antracita, l'hulla, el lignit i la torba. Els seus principals usos són: - Indústries metal·lúrgiques - Les centrals tèrmiques - En el futur es preveu també destinar una bona part del carbó extret de les explotacions per fabricar gas. Els principals impactes mediambientals que causa l'ús de carbó són: - Emissió de gasos hivernacle (diòxid de carboni i vapor d'aigua). - Emissió d'òxids de sofre que generen la pluja àcida (aquestes són major com més sofre conté el carbó.

2.2 El petroli És la font energètica principal i una de les matèries primeres més importants per a la societats desenvolupades. Els seus principals usos són: - Obtenció de diversos tipus de combustible: querosè, gasolina, gas-oil. - Matèria primera per les indústries del plàstic, per molts tipus d'indústries químiques i d'altres processos industrials com la fabricació de pneumàtics o de fibres sintètiques. El seu ús genera nombrosos impactes en el medi ambient: - Alliberament de gasos hivernacle (diòxid de carboni i vapor d'aigua). - Emissió d'altres gasos contaminants fruit de la combustió incompleta o de les impureses que conté: monòxid de carboni, òxids de sofre i de nitrogen.

- Els compostos orgànics volàtils (COV) són també derivats del petroli i intervenen en la formació de la boira fotoquímica. - El seu transport i processat causa nombrosos impactes: marees negres, accidents en refineries, emissió de contaminants, etc. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335904 . 2.3 El gas natural És un producte també d'origen orgànic que es troba associat a jaciments de petroli o formant acumulacions per separat. Els usos principals són: - Calefaccions i forns domèstics i industrials.

- Centrals tèrmiques per generar electricitat. Els impactes que genera són menors: - Emissió de diòxid de carboni i vapor d'aigua. 3. La fissió nuclear L'energia de fissió nuclear és la que s'obté en les reaccions de desintegració que tenen lloc al nucli d'alguns isòtops radioactius. El combustible utilitzat en els reactors nuclears és habitualment urani-235 enriquit amb plutoni-239. Els reactors nuclears estan dissenyats de manera que la reacció de desintegració d'aquests isòtops que es propaga en cadena, pugui ser controlada. Els principals usos energètics de la fissió nuclear són: - Generació d'electricitat en centrals nuclears. - Font energètica per a alguns vaixells o submarins.

Avantatges Desavantatges - Aporta molta energia amb poc combustible. - Emissió de radiacions: causen la mort a dosi elevada i, càncers i malformacions en els descendents a intensitats i exposicions menors. Només es produeixen quan hi ha un accident o un malfuncionament en el reactor nuclear. - Generació de residus nuclears: tenen una vida molt llarga i cal emplaçar-los en instal·lacions molt costoses. - Les explotacions d'uraninita, el mineral del qual s'obté el combustible nuclear, generen contaminació en el sòl, aire i aigua del seu entorn. - Provoca la contaminació tèrmica de l'aigua utilitzada com a refrigerant. - Existeix risc d'accident nuclear i alarma social.

- El desmantellament d'una central nuclear és llarg i costós. Els impactes mediambientals d'aquesta font energètica són potencialment molt greus: - Emissió de radiacions: causen la mort a dosi elevada i, càncers i malformacions en els descendents a intensitats i exposicions menors. Només es produeixen quan hi ha un accident o un malfuncionament en el reactor nuclear. - Generació de residus nuclears: tenen una vida molt llarga i cal emplaçar-los en instal·lacions molt costoses. - Les explotacions d'uraninita, el mineral del qual s'obté el combustible nuclear, generen contaminació en el sòl, aire i aigua del seu entorn. - Provoca la contaminació tèrmica de l'aigua utilitzada com a refrigerant.

4. L'energia hidràulica L'energia hidràulica és la que aprofita el moviment de l'aigua d'un riu o torrent per realitzar accions mecàniques o generar energia elèctrica. Actualment l'ús principal d'aquesta font energètica, ja sigui en minicentrals com en grans instal·lacions, és la generació d'energia hidroelèctrica. Si bé té l'avantatge de tractar-se d'una font energètica renovable i neta, també causa diversos impactes ambientals, especialment importants en els grans embassaments: Avantatges Desavantatges - És renovable. - No provoca contaminació. - Genera recursos turístics i de lleure. - Emmagatzema aigua i per tant augmenten els recursos aqüífers. - Lamina les avingudes aigües avall.

- Danys irreparables en el medi natural de les àrees inundades. - Major contaminació aigües avall de la presa, ja que la contaminació que s'aboca es concentra més a causa del menor cabal del riu; a més, es generen partícules en suspensió durant el procés de construcció. - Alteració de la dinàmica dels sediments transportats pel riu i de retruc reducció de l'aport dels mateixos a la desembocadura i platges properes. - Impacte visual greu a la zona on es construeix. - Disminució en la recàrrega dels aqüífers aigües avall de la presa. - Risc d'inundacions en cas de ruptura de la presa. - Desaparició de poblacions.

Las descargas sin publicidad se realizan con las coins Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335904 . 5. L'energia solar La radiació solar ens proporciona una font energètica gratuïta, inesgotable i neta (no genera cap tipus de contaminants). La quantitat d'energia solar incident en un indret depèn de: - Latitud: com més baixa més perpendicularment incideix. - Cicles anuals i diaris: depenent també de la latitud hi ha variacions més o menys marcades en la durada del dia i la nit al llarg de l'any.

- Clima: la quantitat de dies assolellats és força variable d'uns climes a uns altres. A la zona mediterrània, en general, les condicions són força favorables per a l'ús d'aquesta energia. El seu aprofitament requereix 2 fases: - Captació - Transformació en energia útil Seguint aquests mateixos passos hi ha diversos procediments per aprofitar l'energia solar. 5.1 Energia solar tèrmica L'objectiu d'aquest procediment és obtenir energia tèrmica. Hi ha dos grans grups d'aprofitament de l'energia solar tèrmica: - Passius: no requereixen cap aport extern d'energia. Els més comuns són: - Hivernacles: la seva estructura de plàstic o vidre afavoreix la captació de l'escalfor del Sol.

- Cuines solars: capsa recoberta d'un material reflector el qual concentra l'energia tèrmica sobre un suport. - Edificis bioclimàtics: capten passivament la radiació solar minimitzant les necessitats de calefacció. - Actius: necessiten l'aport d'energia externa per fer circular el líquid que actua com a transferidor de l'energia. La captació té lloc mitjançant unes pantalles, anomenades captadors solars. Hi ha 3 tipus bàsics de dispositius d'aquest grup: - De baixa temperatura: pels col·lectors circula aigua seguint un sinuós circuit la qual és impulsada per una bomba a través de les quals circula un líquid seguint un sinuós circuit.

La temperatura màxima assolida és d'uns 100ºC i s'usen principalment per aigua calenta domèstica i calefacció d'habitatges. - De temperatura mitjana: l'estructura és semblant a l'anterior però els col·lectors són de forma parabòlica. Les temperatures màximes assolides són de 100 - 300 ºC. - D'alta temperatura: integrats per un conjunt d'heliòstats, miralls que capten l'energia solar i la concentren en una torre central on hi ha una caldera en la qual es genera vapor d'aigua per usos tèrmics o per generar electricitat mitjançant turbines. 5.2 Energia solar fotovoltaica L'objectiu d'aquest procediment és produir energia elèctrica a partir de la radiació solar.

En aquest cas els captadors són plaques fotovoltàiques construïdes amb materials semiconductors els quals generen un corrent elèctric quan són il·luminats per Sol. Hi ha tres grans grups de sistemes fotovoltaics: - Autònoms: no estan connectats a la xarxa elèctrica general. L'electricitat que generen es consumeix en el mateix lloc on es produeix. Són molt útils per a l'electrificació de zones rurals, refugis de muntanys, etc. - Connectats: poden vendre a la xarxa general els excedents que generin o comprar-ne la que necesiten per cobrir les necessitats.

- Centrals elèctriques solars: poden ser de 2 tipus: - Termosolars: un conjunt de miralls concentra l'energia sobre una caldera en la qual es genera electricitat mitjançant una turbina. - Fotovoltàiques: grans conjunts de plaques per generar electricitat a gran escala. Avantatges Desavantatges - La matèria primera és gratuïta i inesgotable. - És a l'abast de tothom. - No genera residus ni impactes. - La tecnologia és amortitzable a llarg termini. - Fan falta acumuladors d'energia, ja que de nit no es genera, i els dies amb núvols se'n fa menys. 6.

Energia eòlica Tradicionalment s'ha utilitzat l'energia del vent per a diversos usos (impulsar vaixells, fer funcionar molins, etc), però actualment té 2 aplicacions principals: - Aerobombes: fan servir l'energia del vent per bombejar aigua subterrània. - Aerogeneradors: transformen l'energia del vent en energia elèctrica. En ambdós casos l'energia del vent es captada mitjançant un sistema de pales instal·lat damunt d'un suport vertical. L'ús que més s'ha estès en les darreres dècades són els parcs eòlics, Las descargas sin publicidad se realizan con las coins Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335904 . instal·lacions integrades per molts aerogeneradors. La seva rendibilitat està garantida en aquelles zones on hi ha un mínim de 2.500 hores/any de vent de 5 m/s o superior. Avantatges Desavantatges - La matèria primera és gratuïta i inesgotable. - No genera residus ni impactes. - L'eficiència és elevada. - El temps d'amortització de les instal·lacions és relativament curt. - Causa impactes sobre la fauna, ja que les aus de mida gran poden patir lesions o morir en col·lisionar amb els aerogeneradors - Impacte visual sobre el paisatge.

- Cal una velocitat de vent mínima per fer funcionar els aerogeneradors, i per tant no es pot instal.lar a tot arreu. - El vent no és constant. 7. Energia geotèrmica L'energia geotèrmica és la que s'obté a partir de la calor interna del nostre planeta. La possibilitat d'aprofitar aquesta font energètica es restringeix a les zones amb un flux geotèrmic superior al normal, les quals s'emplacen majoritàriament a les zones de subducció, les dorsals oceàniques i els rifts continentals. En general, la tecnologia necessària per al seu aprofitament és poc costosa.

Els usos més corrents són: - Aigües termals, a temperatures moderadament altes, en balnearis, per a la calefacció i com a aigua calenta domèstica - Generació d'electricitat, de forma semblant a com es fa en una central tèrmica, quan els afloraments hidrotermals tenen temperatures prou altes i l'aigua surt en forma de vapor (aprofitament en forma de central geotèrmica). En algunes zones amb un flux geotèrmic important però sense afloraments hidrotermals s'injecta aigua cap a capes profundes per aconseguir que s'escalfi i aprofitar l'energia geotèrmica. Avantatges Desavantatges - No genera residus ni impactes. - És renovable.

- Només es pot aprofitar en llocs molt determinats i no és a l'abast de tothom. 8. L'energia de l'hidrogen L'hidrogen és un combustible que segons alguns experts serà el substitut del carbó, el petroli i el gas en un futur no gaire llunyà. Actualment hi ha dos procediments per obtenir-lo: - Obtenció a partir del gas natural. - Obtenció mitjançant electròlisi de aigua En aquest segon cas, es requereix energia elèctrica però la matèria primera és pot considerar renovable a causa de la seva elevada disponibilitat. El repte actual consisteix en obtenir l'energia elèctrica necessària a partir de fonts també renovables com és el cas de la fotovoltàica.

L'hidrogen genera energia elèctrica en les anomenades piles de combustible o d'hidrogen on reacciona amb l'oxigen generant vapor d'aigua. A part d'aquesta substància, l'energia tèrmica és l'únic residu generat. A més els motors elèctrics que funcionen amb hidrogen són extraordinàriament silenciosos. Avantatges Desavantatges - No genera residus ni impactes. - És renovable, quan s'obté de l'electròlisi de l'aigua. - La hidròlisi de l'aigua requereix energia. 9. Energia mareomotriu L'energia mareomotriu és la que aprofita les pujades i baixades de nivell del mar a causa de les marees per generar electricitat.

L'aprofitament d'aquesta font d'energia renovable i neta està restringida a les zones on la diferència mitjana entre la marea alta i la baixa és, com a mínim, de 10 m. El funcionament de les centrals mareomotrius és molt senzill: - Un sistema de rescloses que tanca una badia es manté obert mentre puja la marea. - El sistema es tanca quan la marea assoleix l'altura màxima. - Mentre la marea baixa es manté tancat. - Quan la marea està en el mínim, s'aprofita la diferència de nivell entre una banda i l'altre per fer passar l'aigua represada per un tub on una turbina genera l'electricitat. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335904 . Avantatges Desavantatges - No genera residus i l'impacte és mínim. - És renovable. - Només és rentable a llocs on hi ha un desnivell de marees alt. - Genera un petit impacte litoral. 10. Energia de la fusió nuclear La fusió del nucli de dos àtoms genera una gran quantitat d'energia. Aquest procés que, de moment, només s'ha pogut realitzar de forma descontrolada i amb finalitats militars, podria ser una de les fonts energètiques del futur. Avantatges Desavantatges - No genera residus radioactius.

- Les minúscules quantitats de combustible que requereixen permeten considerar-la com una font energètica renovable. - Els reactors de fusió es poden tornar radioactius. 11. Energia de la biomassa L'energia de la biomassa és aquella que s'obté a partir de matèria orgànica, habitualment procedent de residus de diversos tipus. Hi ha tres aprofitaments bàsics d'aquesta font d'energia que es considera renovable: - Biocombustibles per a vehicles: s'obtenen a partir d'olis ja utilitzats, com és el cas del biodiesel, o de residus agrícoles o agroalimentaris, com és el cas de l'alcohol de restes de canya de sucre.

- Biogas: s'obté a partir de la digestió bacteriana a gran escala de fems d'animals o deixalles orgàniques urbanes. S'usa directament o pot servir per fabricar electricitat a partir de el calor que genera la seva combustió. - Incineració de residus orgànics: permet generar electricitat a partir de l'energia calorífica produïda en el procés. Avantatges Desavantatges - És renovable. - És disponible en els països pobres. - Requereix una tecnologia barata. - Es generen gasos contaminants, si bé es reciclen durant la fotosíntesi. Las descargas sin publicidad se realizan con las coins Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335904 . L'aigua com a recurs L'aigua és un recurs bàsic per a la humanitat. El creixement desmesurat de l'espècie humana ha comportat una gran demanda d'aigua, lligada també a un benestar accessible cada cop a més habitants de la Terra. Es preveu que l'aigua serà un bé escàs al futur, i s'imposa una cultura de la conservació de l'aigua i la recerca de nous mitjans per obtenir aigua a bon preu. 1. Usos de l'aigua Els usos de l'aigua poden ser de dos tipus: Ús consumptiu és aquell que suposa una reducció de la quantitat o qualitat de l'aigua.

Ús no consumptiu és el que no suposa cap reducció de la quantitat o qualitat de l'aigua. Usos consumptius ús agrícola - Representa la demana més important d'aigua. - El seu ús té caràcter estacional i molt irregular durant l'any. - La quantitat d'aigua utilitzada depèn del clima (en climes càlids en cal més) i del sistema de rec (existeixen sistemes de rec més eficients que d'altres). ús industrial - S'utilitza com a refrigerant, per neteja, transport i com a matèria primera en l'elaboració de productes. - És un factor de localització d'indústries.

ús domèstic i urbà - Representa l'aigua de boca, a nivell de particulars, utilitzada per a la higiene personal, bugades, rec de jardí, piscines privades, etc. - S'inclou també l'aigua de rec de jardins, fonts ornamentals i neteja de la via pública, si bé en molts municipis cada cop més s'utilitza aigua no potable amb aquestes finalitats. Consum a Espanya Consum a Catalunya ús agrícola 79,1% 49,2% ús industrial 6,4% 32,8% ús domèstic i urbà 14,5% 18% Comparació d'usos de l'aigua per sectors a Catalunya i Espanya. Els usos no consumptius són l'energètic (centrals hidràuliques), l'oci i la navegació.

Així mateix, cal conservar en els rius un cabal mínim o cabal ecològic que permeti la conservació de l'ecosistema fluvial, i que ve regulat per les legislacions autonòmiques. 2. Balanç hídric El cicle de l'aigua permet que es aquest element es renovi a la superfície de la Terra. A escala més local, es pot establir una unitat per estudiar aquest cicle: la conca hidrogràfica. En una conca podem mesurar les entrades i sortides d'aigua. Entrades: bàsicament vénen donades per la precipitació (P), si bé en alguns casos poden haver entrades en forma d'aigües subterrànies provinents d'altres conques veïnes o bé de transvassaments.

Sortides: representen l'evapotranspiració (ET), la infiltració o escolament subterrani (E subt.) i l'escolament superficial (E sup.), independentment de l'aigua que surti per altres vies excepcionals com els transvassaments, per exemple. En una conca hidrogràfica sense intervenció humana en el cicle de l'aigua, es compleix que les entrades són igual que les sortides d'aigua. Per tant: P = ET + E subt. + E sup. La precipitació, l'evapotranspiració i l'escolament subterrani es mesuren habitualment en l/m2 , o mm, per any. L'escolament superficial sol mesurar-se en unitats de cabal (m3 /s). Les estacions d'aforament són punts d'un riu on es mesura el cabal.

Per passar d'aquestes unitats a l/m2 per any, cal conèixer la superfície de la conca i repartir els litres d'aigua mesurats a la sortida d'una conca durant un any pels m2 de la conca (la dada obtinguda s'anomena cabal específic i ens permet operar en la fórmula del balanç hídric. 3. Gestió de l'aigua com a recurs A nivell mundial es calcula que hi uns 9.000 km3 d'aigües dolces superficials corrents, quantitat que seria suficient per abastar tota la població mundial. Però aquesta aigua està mal repartida, i Espanya representa una regió lleugerament deficitària, en aquest sentit. Per solventar la manca d'aigua hi ha dues vies: la recerca de nous recursos i la millora dels recursos existents.

Las descargas sin publicidad se realizan con las coins Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335904 . 3.1 Recerca de nous recursos Es tracta de mètodes que representen importants inversions. - Embassaments. Comporten diverses avantatges i impactes al medi, i a més només és possible la construcció en zones de muntanya. - Plantes dessalinitzadores. Hi ha procediments que permeten obtenir aigua potable a partir d'aigua salada a bon preu.

Es basen en dos tipus de tècniques: per destil.lació, a partir d'una font de calor, i per òsmosi inversa, mitjançant l'ús de membranes semipermeables, si bé aquest mètode requereix la utilització d'una bomba que subministri aigua a pressió per vèncer la pressió osmòtica de l'aigua salada. - Els transvassaments. Si bé no representen un augment de recursos a nivell global, si que ho poden ser a nivell de conca hidrogràfica. Consisteixen en l'exportació d'aigua des de conques excedentàries fins a conques deficitàries. 3.2 Millora dels recursos existents Consisteix en diverses mesures d'estalvi: - Millora de la xarxa de distribució d'aigua.

Es tracta de reduir les pèrdues produïdes en la xarxa, tant de distribució d'aigua de boca com d'aigua de rec (revestiment de sèquies) o industrial. En el cas de la ciutat de Barcelona, per exemple, es calculen pèrdues d'un 8% en la xarxa. - Reforestació. La reforestació de capçaleres facilita la infiltració de l'aigua de pluja i que s'emmagatzemi com a aqüífer en comptes d'anar a parar al mar. - Aplicació d'una política de preus que afavoreixi l'estalvi i penalitzi el malbaratament. - Educar la població, mitjançant campanyes publicitàries o l'escola, per exemple, en el sentit d'estalviar aigua. - Millora de l'eficàcia dels sistemes de rec.

Actualment, el sistema de rec per inundació és el més estès al nostre país i el menys eficaç, davant de sistemes com el gota a gota o fins i tot l'aspersió. La baixa eficàcia es deu a què el clima càlid del nostre país afavoreix una evaporació excessiva d'aigua. ús eficàcia inundació 74% 50% aspersió 11% 65% gota a gota 15% 80% Sistemes de rec a Catalunya. - Ordenació del territori. Cal replantejar-se el tipus de conreu i utilitzar les espècies adequades al clima. No té massa sentit plantar espècies de regadiu en zones on el clima és àrid. Així mateix, cal també fer un estudi de la viabilitat econòmica de nous conreus i analitzar- ne els possibles mercats. - Mesures d'estalvi domèstic.

Existeixen diverses mesures a nivell particular, que van de les tecnològiques, com l'ús de difusors d'aixetes, cisternes de doble sortida i electrodomèstics de baix consum (rentadores, rentaplats, etc.), fins a mesures més lligades a l'educació, com tancar l'aixeta quan un es renta les dents, regar el jardí al vespre en comptes del migdia o utilitzar més la dutxa que el bany, per exemple. - Utilitzar espècies autòctones en parcs i jardins. La utilització de gespa en regions àrides és un contrasentit, ja que requereix un rec constant. - Reciclatge. L'aigua pot ser reutilitzada, a nivell d'empresa per exemple, mitjançat cicles tancats on es depura o condiciona per tornar-se a utilitzar.

També es pot reutilitzar, un cop depurada, per regar o per a instal.lacions esportives i jardins, on no cal un alt grau de potabilització. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335904 . 2n CURS DE BATXILLERAT Bloc 2 Resum lliurament 4: Impactes mediambientals a la hidrosfera CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT Impactes a la hidrosfera L'augment del nivell de vida i l'augment de les poblacions fan que l'aigua sigui cada vegada més difícil d'obtenir i s'està tornant en moltes regions del planeta en un bé molt preuat.

L'alt grau de contaminació i la forta demanda ens porten a disputes entre comunitats o fins i tot pot ser una de les causes de les guerres en el futur. Els impactes sobre l'aigua poden donar-se en dos nivells: - Modificació de la dinàmica natural de les aigües - Contaminació 1. Impactes sobre la dinàmica de les aigües 1.1 Embassaments Els embassaments ens reporten grans beneficis, com son les reserves d'aigua, la laminació de les avingudes o la generació d'energia elèctrica entre d'altres, però també comporten impactes i riscos induïts per a la població.

Aquestes són algunes de les conseqüències: Embassament procés Impacte riscos induïts mesures El riu diposita tota la seva càrrega quan mor a l'embassament (de la mateixa forma que ho fa al mar). Quan surt de la presa ja no porta càrrega. - Reducció de la quantitat de sediments que arriben a la costa. - Retrocés del delta, a la desembocadura i, de retruc, de les platges del voltant que es nodreixen d'aquest delta - La càrrega se sedimenta al fons de l'embassament, provocant el rebliment d'aquest i la disminució de capacitat d'emmagatzematge d'aigua.

- Quan el riu surt de la presa té un alt poder erosiu, ja que no porta càrrega, i per tant pot provocar excavació lateral de meandres i la caiguda de vies i edificis pròxims - No existeixen mesures satisfactòries per a aquest problema, ja que les preses no estan dissenyades per transportar a una i altra banda els sediments fluvials.

Disminució del cabal aigües avall de la presa - Pot afectar l'ecosistema fluvial - Disminució en la recàrrega dels aqüífers, fins al delta - Increment de la contaminació del riu, ja que, a igual volum de contaminants, hi ha menys aigua per dispersar-los - Salinització dels aqüífers per intrussió marina al delta - Disminució d'aqüífers, aigües avall, i per tant de recursos disponibles - La disminució d'aigües subterrànies en el aqüífers, aigües avall es pot compensar amb canalitzacions d'aigua des de l'embassament - Per minimitzar la contaminació cal instal.lar més depuradores La construcció de la presa fa un efecte barrera per a les espècies fluvials d'animals - S'impedeix la migració d'espècies a través del riu - Establir un "by-pass" o canal de desaigua en rampa, si bé només podrà funcionar quan l'embassament estigui ple Emmagatzematge d'un gran volum d'aigua -Inundació d'una vall amb la consegüent destrucció dels boscos i desaparició de la fauna.

-Inundació de poblacions i monuments a la zona afectada. - Risc de trencament de la presa - Emigració i pèrdua de poblacions -Sistema d'alarmes i d'evacuació en les poblacions situades aigües avall -Compensacions econòmiques per als habitants que han hagut de marxar. -Trasllat de construccions d'interès monumental i/o històric. 1.2 Transvasaments Els transvasaments sempre han estat una amenaça per als habitants de les conques exportadores, per la por que representa perdre part d'un recurs tant important que els pot afectar greument, mentre que els habitants de les zones deficitàries ho han vist com una bona solució per a prosperar. Això ha comportat desavinences entre comunitats.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335915 . Transvasaments procés Impacte riscos induïts mesures Disminució de cabal en la conca exportadora - Disminució de la recàrrega dels aqüífers - Disminució de recursos disponibles - Compensacions econòmiques o de serveis als habitants afectats - Afectació a l'ecosistema fluvial - Danys paisatgístics (turisme) - Respectar el cabal ecològic del riu exportador - Increment de la contaminació del riu (menor dispersió de contaminants) - Males olors, dificultat de potabilització, danys a la pesca, etc.

Instal.lació de més depuradores - Reducció de la quantitat de sediments que arriben a la costa - Retrocés del delta i de les platges de la zona exportadora - Restauració de les platges afectades 1.3 Obres de canalització Les obres de canalització o endegament responen a la voluntat de fixar el llit del riu per protegir la població d'inundacions i disposar d'espai lliure per construir o per d'altres activitats.

Obres de canalització procés impacte mesures - Cobriment de llit - Construcció de dics als marges del llit Totes dues actuacions comporten: - Desaparició de l'ecosistema fluvial i del riu o torrent com a element paisatgístic - Si s'elimina la possibilitat d'inundació i per tant de recàrrega dels aqüífers, ja que, normalment, el canal del riu sol estar cimentat i impermeabilitzat. - Es poden establir mesures compensatòries per a l'ecosistema fluvial als trams no coberts.

- La substitució de ciment per pedres naturals al mur de contenció lateral del canal i la no impermeabilització del fons del riu poden permetre la recàrrega d'aqüífers i a la vegada la disminució dels cabals i per tant del risc d'inundació. Desviació del traçat del llit - Desaparició de l'ecosistema fluvial en el tram que és desviat - Si la desviació és en el tram final, pot provocar canvis en la dinàmica del delta o les platges pròximes, provocant-los retrocessos o sedimentació - Traslladar algunes espècies d'animals, atrapades al curs vell, cap al curs nou - Restauració de les platges afectades 2.

La contaminació de les aigües La contaminació de l'aigua és l'acció i l'efecte d'introduir matèries o formes d'energia o d'induir condicions en l'aigua que impliquen una alteració perjudicial de la seva qualitat en relació als usos posteriors o amb la seva funció ecològica (Llei d'Aigües). 2.1 Fonts i agents contaminats Podem parlar de diferents tipus de focus o fonts contaminants: - Industrial: l'aigua és utilitzada com a dissolvent, neteja, refrigeració, etc., i després retorna al cicle hídric contaminada. - Agrícola i ramader: l'aigua que retorna a la natura porta plaguicides, fertilitzants i residus orgànics animals (purins, fems, etc.). - Urbà: aigües de claveguera o de neteja pública.

Plan Turbo - Eliminar los vídeos + 10 descargas sin publicidad por sólo 0,99€ / mes - Oferta limitada Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335915 . agent contaminant focus Efectes Temperatura Refrigerant en centrals d'energia i en processos industrials Redueix la concentració d'oxigen. Partícules radioactives Circuits de refrigeració de centrals nuclears i residus radioactius no hermètics Mutacions i mort directa.

Sòlids en suspensió Aigües residuals urbanes i industrials L'augment de terbolesa dificulta el pas de llum i redueix l'activitat fotosintètica. Alteració de les propietats organolèptiques (les que detecten els sentits). Metalls pesants (Cd, Cu, Pb, Hg,...) Mineria, indústria i aigües urbanes residuals Alguns metalls són tòxics o cancerosos i poden acumular-se a través de la cadena tròfica. Nutrients: derivats nitrogenats (NO3, NO2 i NH3) i fosfats Descomposició de matèria orgànica (residus ramaders, aigües domèstiques, etc.), fertilitzants agrícoles i aigües domèstiques (detergents) Eutrofització.

Compostos sulfurats Descomposició anòxica de matèria orgànica, plantes químiques, indústria paperera i tèxtil, refineries, etc. Acidificació del medi. pH Aigües d'ús miner (acidificació) o tallers de galvanotècnia (alcalinització) Danys als organismes Clorurs Aigües d'ús urbà i intrusió marina Alteració del gust Detergents Aigües residuals urbanes i industrials Alteració de l'aspecte (escumes) i eutrofització Pesticides Aigües residuals agrícoles Poden acumular-se a través de la cadena tròfica. Altres compostos orgànics (dioxines, compostos aromàtics, etc.) Origen molt divers Poden acumular-se a través de la cadena tròfica.

Microrganismes (virus, bacteris, protozous i cucs paràsits) Aigües residuals amb matèria orgànica Provoquen malalties 2.2 La qualitat de l'aigua 2.2.1 Indicadors de qualitat La qualitat de l'aigua depèn de l'ús que se'n fa, i ve donada pels indicadors de qualitat. Els indicadors de qualitat de l'aigua són els següents: Indicadors físics Indicadors organolèptics Són aquells que podem percebre a través dels sentits: terbolesa (es deu a les partícules en suspensió procedents del transport fluvial); color (es de a substàncies colorants com compostos de ferro, matèria orgànica, etc.); olor i gust.

Temperatura L'augment de temperatura comporta una menor dissolució d'oxigen, i a la vegada accelera els processos de descomposició (i per tant, de demanda d'oxigen per part dels descomponedors). Sòlids en suspensió És el pes de productes insolubles per unitat de volum. Dóna terbolesa i mal aspecte a l'aigua. Conductivitat elèctrica És proporcional a la quantitat de sals dissoltes. Indicadors químics Oxigen dissolt És aportat per 'oxigen atmosfèric, que es dissol quan les aigües es remouen, i pels organismes fotosintètics. És consumit pels descomponedors quan oxiden matèria orgànica (contaminació) i per la respiració dels organismes.

Demanda bioquímica d'oxigen (DBO5) És l'oxigen utilitzat (mg/L) pels microorganismes per tal de descompondre (oxidar) la matèria orgànica que es troba en un litre d'aigua, a 20 graus i durant 5 dies Demanda química d'oxigen (DQO) És l'oxigen utilitzat (mg/L) per descompondre (oxidar) la matèria orgànica i inorgànica, en un litre d'aigua contaminada, mitjançant oxidants químics (dicromat potàssic, permanganat, etc.). Si la relació DBO5/DQO < 0,2, la contaminació és predominantment inorgànica, i si és superior a 0,6 llavors és orgànica. pH Les variacions de pH vénen donades per la presència de contaminats naturals (CO2, bicarbonats) o artificials (pluja àcida, activitat minera, etc.).

Duresa És la suma de les concentracions de magnesi i calci. S'expressa en mg/L: 0-60 mg/L aigua tova 60-120 mg/L aigua moderada més de 120 mg/L aigua dura Nutrients Són els compostos de nitrogen i de fòsfor, i la seva presència provoca eutrofització, sobretot en les aigües estancades. Metalls Es presenten en forma de cations i molts d'ells són tòxics a partir de determinats nivells de concentració. Indicadors biològics La simple presència de determinats organismes en l'aigua o vora l'aigua és indicador del grau de qualitat que tenen. Els Índexs biòtics són índexs que defineixen la qualitat de l'aigua segons les espècies presents.

Plan Turbo - Eliminar los vídeos + 10 descargas sin publicidad por sólo 0,99€ / mes - Oferta limitada Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335915 . Alguns dels organismes utilitzats són aquests: - bacteris: a major concentració, major contaminació orgànica; a més, la presència de coliformes (Escherichia coli) són indicadors de contaminació fecal. - protozous: són molt sensibles als tòxics i als canvis de condicions ambientals. - productors primaris (algues): s'utilitzen com a indicadors d'eutrofia.

- Macrovertebrats (peixos, llodrigues, etc.): la seva presència és conseqüència d'un bon estat de les aigües. 2.2.2 Índexs de qualitat La qualitat de l'aigua pot expressar-se mitjançant diversos índexs que tenen en compte uns o d'altres indicadors. L'índex simplificat de qualitat de les aigües (ISQA) recull les següents variables: temperatura, DBO5, DQO, oxigen dissolt, conductivitat i sòlids en suspensió. Un valor de 100 indica màxima qualitat, mentre que 0 marcaria la qualitat mínima.

2.3 Efectes de la contaminació 2.3.1 Eutrofització Els nutrients (N i P) són limitants en la producció de biomassa en els ecosistemes aquàtics (igual que l'aigua en el continent, que limita el creixement de les plantes). La seva aportació provoca en l'aigua el fenomen d'eutrofització. L'eutrofització consisteix en un augment explosiu de productivitat biològica de les aigües. Aquest fenomen comporta una pèrdua de qualitat de les aigües. L'eutrofització es produeix en diverses fases: El procés d'eutrofització té una difícil autodepuració, ja que els nutrients són reciclats i torna a produir- se la regeneració d'algues, sobretot amb l'arribada de les calors.

Les mesures encaminades a minimitzar els efectes de l'eutrofització poden ser: - Depuració de les aigües abans d'abocar-les al receptor. - Disminuir el contingut de fosfats en els detergents. - Injectar oxigen en llacs o embassaments afectats. - Evitar l'abús de fertilitzants en zones agrícoles. 2.3.2 Contaminació derivada de la sobreexplotació d'aqüífers La sobreexplotació d'aqüífers comporta la mobilització d'aigües subterrànies, que poden estar contaminades, i la seva extracció accidental. Poden donar-se dos tipus de situacions: 1. Intrusió marina. Es dóna en les zones litorals, a causa de l'ocupació i el turisme intensiu.

Les mesures dirigides a disminuir el risc de salinització d'aqüífers passen per subministrar aigua d'orígens alternatius o bé per fer una explotació sostenible dels aqüífers litorals. 2. Mobilització d'aigües contaminades. La sobreexplotació d'un aqüífer mou les aigües subterrànies cap al pou que explota. Si al voltant aquestes aigües estan contaminades, acabaran arribant al pou. El coneixement del grau de contaminació de les aigües subterrànies pròximes (a base d'obtenir mostres i analitzar-les) és una mesura necessària que cal prendre quan no és possible deixar de sobreexplotar els aqüífers.

2.3.3 Marees negres Les marees negres es generen per abocaments de petroli o derivats al mar, sigui en operacions de neteja de petroliers o per accident. Impactes que provoquen les marees negres: - Manca d'oxigenació, a causa de la pel·lícula de petroli que sura al damunt. - Toxicitat directa que provoca la mort d'organismes. - Desestabilització de la flotabilitat d'animals com les aus. - Pèrdua del poder termoaïllant i impermeabilitzant de plomes i pèl en els animals. - Impacte sobre l'economia de la zona afectada (pesca i turisme). Mesures per minimitzar l'impacte de les marees negres: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335915 . - Mesures preventives: La normativa de l'OMI (Organització Marítima Internacional) contempla: - L'ús de doble casc en els petroliers de nova construcció. - L'elaboració de plans d'emergència en els països per on circulen petroliers. - La prohibició d'abocaments d'aigües de neteja de petroliers al mar. - Mesures correctores: Un cop s'ha produït un abocament, es poden fer diverses coses: - Recollida mecànica del petroli que sura al mar. - Abocament de detergents per dispersar la taca, afavorint l'aireació i la degradació (oxidació).

- Provocar l'enfonsament, mitjançant productes absorvents, i la integració amb el sediment marí. - Subministrar nutrients (N i P) per provocar el creixement de descomponedors que oxiden i degraden la taca, si bé això comporta eutrofització. - La combustió minimitza la taca, però genera una important contaminació atmosfèrica, amb productes tòxics. 3. Depuració La depuració de les aigües consisteix a tornar al medi les aigües utilitzades, de manera que el seu estat de contaminació sigui mínim o acceptable per al medi. D'aquesta idea deduïm que les aigües depurades no tenen per què ser potables per a l'home. La depuració es pot donar a dos nivells: natural i artificial.

3.1 Depuració natural Per autodepuració entenem un procés natural en què la matèria contaminant és convertida en matèria inert. En aquest sentit, és necessària la presència d'oxigen (les aigües en moviment dissolen més oxigen) i de bacteris que oxidin la matèria orgànica, així com del temps suficient. Les aigües contaminades són aigües que no han tingut prou temps per autodepurar-se. 3.2 Depuració artificial Es fa a través de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR). Les depuradores són instal·lacions on l'aigua bruta se sotmet a un procés que elimina la matèria en suspensió, i les substàncies col·loidals i dissoltes que la contaminen.

Els processos realitzats en una EDAR són els següents: Línia de l'aigua 1. Arribada de l'aigua a l'EDAR a través de la xarxa de clavegueram. 2. Les reixes de desbast retenen els sòlids en suspensió de mida gran. 3. Eliminació de les sorres del fons i dels greixos que suren 4. Els decantadors primaris permeten que l'aigua estancada sedimenti els fangs primaris. 5. En els dipòsits anomenats reactors biològics, el bacteris oxiden la matèria orgànica que es troba dissolta o en suspensió; per fer-ho necessiten ser airejats, ja que així reben els aports d'oxigen necessari. 6. Sedimentació dels fangs secundaris, amb els bacteris descomponedors. 7.

S'afegeixen a l'aigua coagulants que aglutinen nitrats, fosfats, metalls i d'altres substàncies inorgàniques, fent-los sedimentar. 8. L'aigua depurada por retornar a la natura. Els fangs que provenen de la línia de l'aigua necessiten un tractament: Línia de fangs 1. Els fangs procedents dels decantadors primaris (primaris) i dels reactors biològics (secundaris) són líquids. 2. Part dels fangs secundaris es tornen a bombar fins als reactors biologics (5) de la línia de l'aigua, per tal de mantenir la concentració de bacteris. 3. En un decantador es produeix l'espessiment dels fangs. 4.

Els fangs passen a un contenidor tancat on se sotmeten a una digestió anaeròbia per reduir la matèria orgànica. Aquí s'allibera gas metà, que pot ser aprofitat. 5. El fang digerit és deshidratat, mitjançant processos com premsat, centrifugació, etc., per tal que ocupi el menor volum. 6. Els fangs deshidratats passen a una sitja, des d'on són enviats al seu destí definitiu: agricultura, jardineria, construcció, etc. Plan Turbo - Eliminar los vídeos + 10 descargas sin publicidad por sólo 0,99€ / mes - Oferta limitada Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10335915 . 2n CURS DE BATXILLERAT Bloc 2 Resum lliurament 3: Impactes mediambientals a l'edafosfera CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT Impactes a l'edafosfera El desenvolupament industrial genera, cada cop més, una quantitat de residus que resulta difícil d'eliminar, i que representa una de les principals causes de contaminació del sòl. Altres agents contaminants com els fertilitzants o els pesticides, així com la tala d'arbres indiscriminada i els incendis, malmeten un bé no renovable per al humans i que en algunes regions del planeta està limitant el creixement i desenvolupament. 1.

Els residus sòlids Un residu és qualsevol substància o objecte que queda de l'ús dels bens i productes i que el seu propietari destina a l'abandó. Els residus sòlids representen part d'aquest problema. Residus sòlids Residus sòlids urbans Residus industrials Altres residus Són residus derivats del consum ordinari d'habitatges particulars, comerços i serveis municipals. Són residus derivats d'un procés de producció, transformació, utilització industrial, o neteja. Són els residus procedents de la construcció, les granges, la mineria, etc.

Residus sòlids urbans (RSU) Residus urbans ordinaris Residus urbans voluminosos Residus urbans especials Són els residus que són objecte de la recollida ordinària d'escombraries (98,5% del total de RSU). Són els residus que per la seva grandària no poden ser evacuats per mitjans convencionals, com mobles, matalassos, electrodomèstics grans, poda, etc. (1,1% dels RSU). Són residus amb alguna substància de composició tòxica o perillosa, com piles, medicaments, olis, pintures, dissolvents, etc. (0,3% dels RSU).

Vies d 'e li m i n a c i ó d e l s R S U Contenidors - Bosses d'escombraries domèstiques - Vidre - Paper - Envasos - Fracció orgànica Deixalleries municipals - Contenidor de piles - Contenidor de medicaments - Recollida d'olis a domicili (restaurants) La gran acumulació de RSU representa un problema. Per eliminar els residus sòlids urbans es poden seguir diferents vies: a. Minimitzar els embalatges en origen i reutilitzar-los per part dels consumidors. b. Reciclatge de residus, que poden ser regenerats mitjançant processos que consumeixen menor energia i que no malmeten els recursos primaris; la recollida selectiva facilita el reciclatge. c. Abocadors controlats.

Han de complir determinades mesures per tal d'evitar impactes al medi: · fons impermeable, per evitar la infiltració de lixiviats (aigües de pluja que dissolen agents contaminants). · sistemes de drenatge de líquids (lixiviats i productes de degradació) i gasos (principalment gas metà que prové de la descomposició). · sistemes de compactació i recobriment de deixalles. · els pendents de la base han de ser plans, per tal d'evitar esllavissades. · Restaurar-los quan estan plens. d. Plantes incineradores. Són instal.lacions industrials amb forns crematoris. Redueixen i tornen inerts els residus, i a més poden generar electricitat.

L'emissió de CO2 i de substàncies tòxiques i males olors a l'aire són el preu a pagar. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10336998 . 2. La contaminació del sòl El sòl té una capacitat autodepuradora que depèn de les característiques de la capa superficial (horitzó A), on l'activitat biològica provoca la descomposició i mineralització dels productes orgànics. És un procés lent que difícilment pot absorbir les enormes quantitats de contaminació que arriben en molts llocs.

Tipus de contaminació Contaminació puntual Contaminació difosa És una contaminació concentrada, amb alts nivells i poca extensió És una contaminació poc concentrada però de gran extensió Exemples: - plantes de tractament d'aigües residuals. - pèrdues en tancs de gasolina. - trencament de sacs industrials o bidons. - accidents de camions cisterna. - abocadors de purins, RSU, indústries, etc. Exemples: - excés de fertilitzants agrícoles i pesticides. - pluja àcida. - salinització de les aigües de rec. - trànsit per carretera. La contaminació del sòl malmet la coberta vegetal i torna el sòl vulnerable davant d'agents com la pluja o el vent que acceleren la seva erosió.

L'abús de fertilitzants a l'agricultura Un problema molt extens i de difícil solució es dóna en els camps de conreu, com…