Estructura Geològica de la Terra
Flashcards
- Quina diferència hi ha entre la litosfera i l'astenosfera?
- La litosfera inclou l'escorça i la part superior del mantell, mentre que l'astenosfera és una capa més dèbil i plàstica sota la litosfera.
- Quins dos tipus de plaques tectòniques hi ha i quina és la diferència principal entre elles?
- Les plaques continentals inclouen litosfera continental i oceànica, mentre que les plaques oceàniques només tenen litosfera oceànica.
- Què passa en els límits divergents i convergents de les plaques tectòniques?
- En els límits divergents, les plaques es separen i es crea nova litosfera. En els límits convergents, les plaques xoquen i es destrueix litosfera.
- Què són els cinturons sísmics i quins en coneixes?
- Els cinturons sísmics són zones on es produeixen la majoria de terratrèmols, com el cinturó circumpacífic i el cinturó mediterrani-himalaià.
Preguntes tipus test
- Quina capa de la Terra permet el moviment de les plaques tectòniques?
- a) El nucli intern
- b) L'escorça terrestre
- c) L'astenosfera
- d) El mantell inferior
Resposta: c) L'astenosfera. L'astenosfera és una capa plàstica sota la litosfera que permet el moviment de les plaques tectòniques.
- Quin tipus de límit entre plaques tectòniques està associat amb la creació de nova escorça oceànica?
- a) Límits convergents
- b) Límits divergents
- c) Límits transformants
- d) Punts calents
Resposta: b) Límits divergents. Els límits divergents són zones on les plaques tectòniques se separen i es crea nova litosfera.
- Quina mesura quantifica l'energia alliberada per un terratrèmol?
- a) Magnitud
- b) Intensitat
- c) Exposició
- d) Perillositat
Resposta: a) Magnitud. L'escala de Richter mesura la magnitud d'un terratrèmol, que és l'energia alliberada en el focus.
Com sabem com està fet l'interior de la Terra?
Flashcards
- Com podem conèixer les propietats físiques dels materials a l'interior de la Terra a milers de quilòmetres de profunditat?
- A través de l'anàlisi de les ones sísmiques originades en terratrèmols.
- Quins mètodes directes ens aporten informació sobre la composició de les capes de la geosfera més properes a la superfície?
- L'anàlisi de mostres procedents de perforacions i l'estudi dels materials que emergeixen a la superfície a través dels volcans.
- De què depèn la informació que podem obtenir de les ones sísmiques per conèixer l'estructura interna del planeta?
- A la velocitat a la qual viatgen a través del medi i al temps que tarden a arribar a diferents punts de la superfície.
- Quina és la limitació principal dels mètodes directes per obtenir informació de l'interior de la Terra?
- Que només proporcionen informació sobre les capes més properes a la superfície.
Preguntes tipus test
- Com obtenim informació sobre l'estructura interna de la Terra a grans profunditats?
- a) Observant els animals.
- b) Analitzant les ones sísmiques.
- c) Excavant túnels profunds.
- d) Utilitzant satèl·lits.
Resposta: b) Analitzant les ones sísmiques.. Els mètodes directes, com les perforacions, només ens donen informació de les capes superficials. Per a capes més profundes, utilitzem mètodes indirectes com l'anàlisi d'ones sísmiques.
- Per què els mètodes directes no són suficients per conèixer l'estructura interna de la Terra?
- a) Són limitats per la profunditat que podem assolir.
- b) Són massa cars.
- c) No proporcionen informació precisa.
- d) Són massa perillosos.
Resposta: a) Són limitats per la profunditat que podem assolir.. Els mètodes directes són útils per a les capes més properes a la superfície, però no per a l'estructura interna profunda. Això es deu a les limitacions tecnològiques i econòmiques de la perforació.
- De què depèn la velocitat de les ones sísmiques a l'interior de la Terra?
- a) La temperatura del nucli.
- b) La pressió a l'interior de la Terra.
- c) Les propietats físiques dels materials.
- d) La presència d'aigua.
Resposta: c) Les propietats físiques dels materials.. La velocitat de les ones sísmiques varia segons les propietats del material que travessen. Aquesta variació ens permet inferir la composició i l'estat de les capes internes de la Terra.
L'estructura de la Geosfera
Flashcards
- Què és l'escorça terrestre?
- La capa més externa i prima de la Terra.
- Quins són els minerals principals que formen l'escorça terrestre?
- Silicats i aluminosilicats.
- Quines roques formen principalment l'escorça oceànica?
- Basalts i gabres.
- Quina roca forma principalment l'escorça continental?
- Granit.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions és correcta respecte a la densitat de l'escorça terrestre?
- a) L'escorça oceànica és més densa que la continental.
- b) L'escorça continental és més densa que l'oceànica.
- c) L'escorça oceànica i la continental tenen la mateixa densitat.
- d) La densitat de l'escorça no influeix en la seva ubicació.
Resposta: a) L'escorça oceànica és més densa que la continental.. L'escorça oceànica és més densa que la continental a causa de la seva composició rica en silicats de ferro i magnesi.
- Quina diferència principal hi ha entre la litosfera i l'astenosfera?
- a) L'astenosfera és més rígida que la litosfera.
- b) La litosfera és més rígida que l'astenosfera.
- c) La litosfera i l'astenosfera tenen la mateixa rigidesa.
- d) La rigidesa no és una característica important d'aquestes capes.
Resposta: b) La litosfera és més rígida que l'astenosfera.. La litosfera és la capa més externa i rígida, mentre que l'astenosfera és plàstica i deformable.
- Per què el nucli intern de la Terra és sòlid?
- a) El nucli intern és líquid a causa de les altes temperatures.
- b) El nucli intern és gasós a causa de la pressió.
- c) El nucli intern és sòlid a causa de l'elevada pressió.
- d) El nucli intern no té un estat físic definit.
Resposta: c) El nucli intern és sòlid a causa de l'elevada pressió.. El nucli intern és sòlid a causa de l'elevada pressió, malgrat les altes temperatures.
La Litosfera i les Plaques Tectòniques
Flashcards
- Què és la litosfera?
- Una capa rígida formada per una quinzena de plaques tectòniques.
- Què és la tectònica de plaques?
- La teoria científica que explica l'existència i el moviment de les plaques tectòniques.
- Quins dos tipus de plaques tectòniques hi ha segons la seva estructura?
- Continentals i oceàniques.
- Què inclouen les plaques continentals?
- Les plaques continentals inclouen litosfera continental i oceànica, formant continents i part dels fons oceànics.
Preguntes tipus test
- Com es descriu millor l'estructura de la litosfera?
- a) Una sèrie de plaques independents.
- b) Una capa homogènia i contínua.
- c) Una massa fosa i amorfa.
- d) Una capa extremadament densa i estàtica.
Resposta: a) Una sèrie de plaques independents.. La litosfera està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen i interactuen entre si, no és una capa contínua.
- Quina combinació de litosfera es troba en una placa continental?
- a) Només litosfera oceànica.
- b) Litosfera continental i oceànica.
- c) Només astenosfera.
- d) Litosfera continental i astenosfera.
Resposta: b) Litosfera continental i oceànica.. Les plaques continentals contenen tant litosfera continental com oceànica, a diferència de les oceàniques que només contenen oceànica.
- Què passa en un límit transformant entre plaques tectòniques?
- a) La creació de nova litosfera.
- b) La destrucció de litosfera.
- c) El lliscament horitzontal de les plaques.
- d) La col·lisió directa de plaques.
Resposta: c) El lliscament horitzontal de les plaques.. Els límits transformants es caracteritzen pel lliscament horitzontal de les plaques, cosa que pot generar terratrèmols.
Contactes entre Plaques
Flashcards
- Què causa el moviment de les plaques tectòniques?
- Moviments de convecció a l'astenosfera
- Quins processos interns de la Terra tenen lloc als límits entre plaques?
- Terratrèmols, volcans i orogènia
- Quin tipus de límit entre plaques es caracteritza pel lliscament horitzontal entre elles?
- Límits transformants
- En quin tipus de límit entre plaques es construeix nova litosfera?
- Límits divergents
Preguntes tipus test
- Quina és la principal causa del moviment de les plaques tectòniques?
- a) Moviments de convecció a l'astenosfera
- b) Rotació de la Terra
- c) Forces gravitatòries del Sol i la Lluna
- d) Camp magnètic terrestre
Resposta: a) Moviments de convecció a l'astenosfera. Els moviments de convecció a l'astenosfera són la força motriu darrere del moviment de les plaques tectòniques.
- En quin tipus de límit de plaques es forma nova escorça oceànica?
- a) Límits convergents
- b) Límits divergents
- c) Límits transformants
- d) Punts calents
Resposta: b) Límits divergents. En els límits divergents, les plaques se separen, permetent que el magma ascendeixi i formi nova litosfera, creant dorsals oceàniques o valls del rift.
- Quin tipus de límit entre plaques està associat amb la formació de serralades muntanyoses com l'Himàlaia?
- a) Límits transformants
- b) Límits divergents
- c) Límits convergents
- d) Zones de subducció
Resposta: c) Límits convergents. Els límits convergents es caracteritzen per la col·lisió de plaques, on una placa pot ser forçada sota l'altra (subducció), resultant en terratrèmols, formació de volcans i orogènesi.
Tipus de Límits entre Plaques
Flashcards
- Què és una dorsal oceànica?
- Serralades submarines formades en un límit divergent.
- Què passa en un límit divergent?
- Quan les plaques es separen i es construeix nova litosfera.
- Què passa en un límit convergent?
- Quan les plaques xoquen i es destrueix litosfera.
- Què passa en un límit transformant?
- Quan les plaques llisquen entre si horitzontalment.
Preguntes tipus test
- En quin tipus de límit de plaques es crea nova litosfera?
- a) Límits divergents
- b) Límits convergents
- c) Límits transformants
- d) Punts calents
Resposta: a) Límits divergents. Els límits divergents són on les plaques es separen, permetent que el magma ascendeixi i formi nova litosfera.
- Quin tipus de límit de plaques està associat amb la subducció?
- a) Límits divergents
- b) Límits convergents
- c) Límits transformants
- d) Punts calents
Resposta: b) Límits convergents. En els límits convergents, una placa s'enfonsa sota l'altra en un procés anomenat subducció.
- En quin tipus de límit de plaques llisquen les plaques horitzontalment l'una al costat de l'altra?
- a) Límits divergents
- b) Límits convergents
- c) Límits transformants
- d) Punts calents
Resposta: c) Límits transformants. Els límits transformants es caracteritzen pel lliscament horitzontal de les plaques, sense creació ni destrucció de litosfera.
Terratrèmols
Flashcards
- Què és l'hipocentre d'un terratrèmol?
- El punt de la geosfera on s'origina el terratrèmol.
- Què és l'epicentre d'un terratrèmol?
- El punt de la superfície terrestre directament sobre l'hipocentre.
- De quines dues maneres es mesuren els terratrèmols?
- Mitjançant la intensitat (escala MSK) i la magnitud (escala de Richter).
- Quins són els principals cinturons sísmics del planeta?
- El Cinturó Circumpacífic, el Cinturó Mediterrani-Himalàia i les dorsals oceàniques.
Preguntes tipus test
- Quina mesura utilitza l'escala de Richter?
- a) La magnitud
- b) La intensitat
- c) L'exposició
- d) La vulnerabilitat
Resposta: a) La magnitud. L'escala de Richter mesura la magnitud d'un terratrèmol, que és l'energia alliberada.
- On es produeix el màxim de terratrèmols a la Terra?
- a) Cinturó Mediterrani-Himalàia
- b) Cinturó Circumpacífic
- c) Dorsals oceàniques
- d) Rifts continentals
Resposta: b) Cinturó Circumpacífic. El cinturó circumpacífic, també conegut com a cinturó de foc, és on es produeix el màxim d'activitat sísmica a la Terra.
- En quin tipus de límit entre plaques es produeixen terratrèmols a causa del lliscament horitzontal?
- a) Límits convergents
- b) Límits divergents
- c) Límits transformants
- d) Punts calents
Resposta: c) Límits transformants. Els límits transformants són zones on les plaques llisquen horitzontalment una al costat de l'altra, causant terratrèmols.
Com es mesuren els Terratrèmols?
Flashcards
- Què mesura l'escala MSK?
- L'escala MSK mesura la intensitat d'un terratrèmol basant-se en els danys causats.
- Què mesura l'escala de Richter?
- L'escala de Richter mesura la magnitud d'un terratrèmol, que és l'energia alliberada.
- Què és la intensitat d'un terratrèmol?
- La intensitat d'un terratrèmol es refereix als danys que causa.
- Què és la magnitud d'un terratrèmol?
- La magnitud d'un terratrèmol es refereix a l'energia alliberada en el focus.
Preguntes tipus test
- Quina escala mesura la intensitat d'un terratrèmol?
- a) L'escala MSK
- b) L'escala de Richter
- c) L'escala de Mercalli
- d) L'escala de Beaufort
Resposta: a) L'escala MSK. L'escala MSK mesura la intensitat d'un terratrèmol basant-se en els danys observats, mentre que l'escala de Richter mesura la magnitud basada en l'energia alliberada. Per tant, la resposta correcta és l'escala MSK.
- Què mesura la magnitud d'un terratrèmol segons l'escala de Richter?
- a) Els danys causats
- b) L'energia alliberada
- c) La profunditat del focus
- d) La durada del sisme
Resposta: b) L'energia alliberada. L'escala de Richter és una escala logarítmica que mesura la magnitud d'un terratrèmol, que està relacionada amb l'energia alliberada. Per tant, la resposta correcta és l'energia alliberada.
- Quina és una característica de l'escala de Richter?
- a) Sempre inferior a 7
- b) Limitada a 10
- c) És oberta
- d) Només valors enters
Resposta: c) És oberta. L'escala de Richter és una escala oberta, el que significa que no té un límit superior fix i pot registrar valors superiors a 8. Per tant, la resposta correcta és que és oberta.
Preveure i Prevenir els Terratrèmols
Flashcards
- Què implica 'ordenar el territori' per atenuar el risc sísmic?
- Seleccionar les zones menys perilloses des del punt de vista sísmic per a la construcció.
- Menciona tres precursors que s'analitzen per preveure terratrèmols.
- Inflació del terreny, variació del nivell d'aigua dels pous, alteració de la conductivitat elèctrica de les roques.
- Perquè és crucial que les restes es cobreixin ràpidament amb sediments?
- Evitar que els ossos o altres parts siguin descompostes per l'aire, l'aigua o altres organismes.
- Defineix què són els jaciments i dipòsits minerals.
- Són concentracions naturals de minerals a l'escorça terrestre susceptibles de ser explotades econòmicament.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents actuacions ajuda a atenuar el risc sísmic?
- a) Ordenar el territori
- b) Construir edificis alts
- c) Ignorar les zones de risc
- d) Plantar arbres
Resposta: a) Ordenar el territori. L'ordenació del territori implica seleccionar les zones menys perilloses des del punt de vista sísmic per a la construcció, reduint així el risc en cas de terratrèmol.
- Què podem fer per preveure un terratrèmol, segons el text?
- a) Construir més edificis
- b) Analitzar els precursors
- c) Ignorar els senyals
- d) Dormir més
Resposta: b) Analitzar els precursors. Els precursors són senyals que poden indicar l'aproximació d'un terratrèmol, com ara la inflació del terreny, variacions en el nivell de l'aigua dels pous i alteracions en la conductivitat elèctrica de les roques. Analitzar aquests precursors pot ajudar a preveure el sisme.
- Com es formen els jaciments filonians?
- a) Per l'acumulació de sediments marins.
- b) Per la solidificació ràpida de lava a la superfície.
- c) Per l'ascens de solucions hidrotermals.
- d) Per la compactació de restes orgàniques.
Resposta: c) Per l'ascens de solucions hidrotermals.. Els jaciments filonians es formen per l'ascens de solucions hidrotermals procedents de les últimes fases de solidificació del magma, que contenen minerals com plom, zinc, bari i fluor.
Tsunamis
Flashcards
- Què és un tsunami?
- Una onada o sèrie d'onades gegants causades per pertorbacions submarines, com ara terratrèmols o erupcions volcàniques.
- Quina és una característica distintiva de la longitud d'ona d'un tsunami en alta mar?
- La longitud d'ona d'un tsunami pot ser de centenars de quilòmetres.
- Què passa amb la velocitat d'un tsunami quan s'acosta a la costa?
- La velocitat d'un tsunami disminueix a mesura que s'acosta a la costa.
- Com es modifica l'amplitud d'ona d'un tsunami en arribar a la costa?
- L'amplitud d'ona d'un tsunami augmenta significativament quan arriba a aigües poc profundes.
Preguntes tipus test
- Què és un tsunami?
- a) Una sèrie d'onades gegants causades per una pertorbació a gran escala.
- b) Una tempesta marina localitzada.
- c) Un corrent oceànic superficial.
- d) Un fenomen meteorològic atmosfèric.
Resposta: a) Una sèrie d'onades gegants causades per una pertorbació a gran escala.. Un tsunami és una sèrie d'onades gegants causades per una pertorbació a gran escala, com un terratrèmol submarí. A diferència de les onades normals, els tsunamis tenen longituds d'ona molt llargues i poden viatjar a gran velocitat.
- Quina és la causa més comuna dels tsunamis?
- a) Les marees solars.
- b) El vent fort i constant.
- c) Els terratrèmols submarins.
- d) La pluja intensa.
Resposta: c) Els terratrèmols submarins.. Els terratrèmols submarins són la causa més comuna dels tsunamis. Quan un terratrèmol submarí ocorre, pot desplaçar verticalment la columna d'aigua, generant una sèrie d'onades que s'expandeixen des del punt de la pertorbació.
- Quines són les característiques d'un tsunami a alta mar?
- a) Una alçada d'ona de diversos metres i una longitud d'ona curta.
- b) Una alçada d'ona molt petita i una longitud d'ona de centenars de quilòmetres.
- c) Una alçada d'ona i longitud d'ona comparables a les onades normals.
- d) Una alçada d'ona extremadament alta i una longitud d'ona moderada.
Resposta: b) Una alçada d'ona molt petita i una longitud d'ona de centenars de quilòmetres.. A alta mar, un tsunami pot tenir una longitud d'ona de centenars de quilòmetres, però una alçada d'ona molt petita, sovint inferior a un metre. Això fa que els tsunamis siguin difícils de detectar en aigües profundes.
Volcans
Flashcards
- Què és un volcà?
- Una fissura o orifici de l'escorça que emet gasos, lava i fragments de roca a temperatures elevades.
- On s'acumula el magma abans d'una erupció?
- En cambres magmàtiques, a uns quants quilòmetres de profunditat.
- On s'originen la major part de les regions volcàniques?
- La major part de regions volcàniques s'originen a les vores de les plaques tectòniques.
- Com es formen les dorsals oceàniques en un límit divergent?
- El descens de la pressió sobre les capes superiors del mantell provoca que els seus materials es fonguin i ascendeixin cap a l'escorça.
Preguntes tipus test
- Què és un volcà?
- a) Una acumulació de sediments.
- b) Una obertura a l'escorça terrestre per on emergeix magma.
- c) Una muntanya formada per erosió.
- d) Un llac de lava subterrani.
Resposta: b) Una obertura a l'escorça terrestre per on emergeix magma.. Els volcans són obertures a l'escorça terrestre per on emergeix material fos (magma) i gasos.
- On s'acumula el magma abans d'una erupció volcànica?
- a) Cambres magmàtiques.
- b) Cràters volcànics.
- c) Dorsals oceàniques.
- d) Rifts continentals.
Resposta: a) Cambres magmàtiques.. El magma tendeix a acumular-se en cambres magmàtiques a certa profunditat abans d'ascendir i provocar una erupció.
- En quin tipus de límit de plaques es formen les dorsals oceàniques?
- a) Límits transformants.
- b) Límits convergents.
- c) Límits divergents.
- d) Punts calents.
Resposta: c) Límits divergents.. Les dorsals oceàniques es formen quan les plaques tectòniques s'allunyen i el magma puja per omplir l'espai, solidificant-se i creant nova escorça oceànica.
Tipus d'Erupcions Volcàniques i Perillositat
Flashcards
- De què depèn el tipus d'erupció volcànica?
- Viscositat del magma i capacitat per retenir gasos
- Com afecta la quantitat de sílice a la viscositat del magma?
- Com més sílice, més viscós
- Com afecta la temperatura a la viscositat del magma?
- Com més baixa, més viscós
- Què caracteritza les erupcions de tipus hawaià?
- Erupcions poc explosives amb laves molt fluides i baix contingut de gasos
Preguntes tipus test
- Quin factor determina principalment la perillositat d'una erupció volcànica?
- a) La viscositat del magma
- b) La temperatura ambient
- c) La pressió atmosfèrica
- d) La quantitat de pluja
Resposta: a) La viscositat del magma. Com més viscós és el magma, més difícil és que flueixi i més gasos acumula, incrementant el perill.
- Quin tipus d'erupció volcànica es caracteritza per ser poc explosiva i tenir laves molt fluides?
- a) Plinià
- b) Vulcaniana
- c) Hawaiana
- d) Estromboliana
Resposta: c) Hawaiana. Les erupcions hawaianes es caracteritzen per laves molt fluides i baix contingut de gasos, cosa que les fa menys explosives.
- Quin tipus d'erupció volcànica es caracteritza per tenir explosions rítmiques separades per períodes de temps variables?
- a) Plinià
- b) Estromboliana
- c) Vulcaniana
- d) Hawaiana
Resposta: b) Estromboliana. Les erupcions estrombolianes es caracteritzen per explosions rítmiques, però no són tan violentes com les vulcanianes o plinianes.
Relleus Volcànics
Flashcards
- Què són els relleus volcànics?
- Són muntanyes volcàniques formades per l'acumulació de materials emesos pels volcans.
- Com es construeixen els volcans en escut?
- En erupcions efusives i colades de lava molt fluïdes.
- Com són els volcans en escut?
- Són relleus amb pendents suaus, més extensos que alts.
- Com es formen els estratovolcans?
- Per capes de lava solidificada alternades amb capes de piroclasts.
Preguntes tipus test
- Què causa la formació de relleus volcànics?
- a) L'acumulació de materials volcànics.
- b) L'erosió causada pel vent.
- c) La sedimentació de minerals.
- d) La compactació de sediments.
Resposta: a) L'acumulació de materials volcànics.. Els materials que emeten els volcans s'acumulen al seu voltant, formant muntanyes volcàniques.
- Quina és una característica principal dels volcans en escut?
- a) Pendents pronunciats i erupcions explosives.
- b) Pendents suaus i colades de lava fluida.
- c) Grans depressions circulars.
- d) Forma de cúpula.
Resposta: b) Pendents suaus i colades de lava fluida.. Els volcans en escut es caracteritzen per tenir pendents suaus i ser més extensos que alts, formats per colades de lava fluida.
- Com es formen els estratovolcans?
- a) Només per erupcions efusives.
- b) Només per erupcions explosives.
- c) Per l'alternança d'erupcions efusives i explosives.
- d) Per la solidificació ràpida de lava viscosa.
Resposta: c) Per l'alternança d'erupcions efusives i explosives.. Els estratovolcans es formen per l'alternança d'erupcions efusives i explosives, que creen capes de lava i piroclasts.
Risc Volcànic i Perillositat
Flashcards
- Com afecta la concentració de població humana prop dels volcans a la situació de risc?
- Augmenta la situació de risc
- En què es basa la predicció de les erupcions volcàniques?
- La predicció es basa en fenòmens previs com moviments sísmics i canvis en la composició dels gasos
- Quines mesures es poden prendre per prevenir el risc volcànic?
- Construir murs, desviar valls i construir cases amb materials resistents
- Què són els lahars?
- Corrents de fang i roques produïts per la fusió del gel o la neu de l'edifici volcànic
Preguntes tipus test
- Quina característica del magma fa que una erupció volcànica sigui més perillosa?
- a) Com més viscós és el magma.
- b) Com menys gasos hi ha al magma.
- c) Com més alta és la temperatura del magma.
- d) Com menys sílice hi ha al magma.
Resposta: a) Com més viscós és el magma.. Com més viscós és el magma, més difícil és que flueixi i més gasos acumula, fent l'erupció més perillosa.
- Com afecta la concentració de població humana prop dels volcans a la situació de risc?
- a) Redueix el risc perquè hi ha més recursos disponibles.
- b) Augmenta el risc per la proximitat a les persones i els béns.
- c) No té cap efecte sobre el risc volcànic.
- d) Disminueix el risc perquè la població està més informada.
Resposta: b) Augmenta el risc per la proximitat a les persones i els béns.. La concentració de població i infraestructures augmenta el risc en cas d'erupció.
- Què són els lahars?
- a) Colades de lava que flueixen ràpidament.
- b) Emissions de gasos tòxics durant una erupció.
- c) Corrents de fang i roques produïts per la fusió de gel o neu.
- d) Grans onades causades per explosions volcàniques.
Resposta: c) Corrents de fang i roques produïts per la fusió de gel o neu.. Els lahars són corrents de fang i roques causats per la fusió de gel o neu en un volcà.
L'erupció del Saint Helens
Flashcards
- De què està constituït el volcà Saint Helens?
- Mescla de piroclasts i colades de lava
- Quants anys va estar inactiu el volcà Saint Helens abans de la seva erupció?
- 123 anys
- Què va fer el volcà Saint Helens durant les petites erupcions després de 123 anys d'inactivitat?
- Emetre cendres i excavar un cràter nou
- A quin vessant del volcà Saint Helens va començar a créixer una protuberància abans de l'erupció de 1980?
- Al vessant nord
Preguntes tipus test
- On està situat el volcà Saint Helens?
- a) A la costa nord-oest dels Estats Units
- b) A la costa sud-est d'Àsia
- c) Al centre d'Europa
- d) A l'Antàrtida
Resposta: a) A la costa nord-oest dels Estats Units. El Saint Helens és un volcà actiu situat a la costa nord-oest dels Estats Units, tal com s'indica al text.
- Quant de temps va estar inactiu el volcà Saint Helens abans de la seva erupció de 1980?
- a) 50 anys
- b) 123 anys
- c) 200 anys
- d) Només uns mesos
Resposta: b) 123 anys. Abans de l'erupció, el volcà Saint Helens va experimentar un període de 123 anys sense activitat, segons el text.
- Què va fer el volcà Saint Helens durant les petites erupcions que van precedir l'erupció principal?
- a) Emetre lava i gasos
- b) Provocar terratrèmols
- c) Emetre cendres i excavar un cràter nou
- d) Formar un llac de lava
Resposta: c) Emetre cendres i excavar un cràter nou. Després del període d'inactivitat, el volcà va emetre cendres i va començar a excavar un cràter nou, tal com es descriu al text.
Processos Geològics Externs
Flashcards
- Què fan els processos geològics externs?
- Desgasten i aplanen el relleu.
- Quins són els tres tipus d'agents geològics externs?
- Atmosfèrics, hidrosfèrics i biològics.
- Quins són els quatre processos geològics externs principals?
- Meteorització, erosió, transport i sedimentació.
- Com es descriu l'estructura de la litosfera i el seu comportament?
- La litosfera es fragmenta en plaques tectòniques que es mouen.
Preguntes tipus test
- Quin tipus d'agents geològics externs inclou el vent i la pluja?
- a) Atmosfèrics
- b) Hidrosfèrics
- c) Biològics
- d) Químics
Resposta: a) Atmosfèrics. Els agents atmosfèrics inclouen fenòmens com el vent, la pluja i la neu, que són elements clau en la meteorització i l'erosió de les roques.
- A quina categoria d'agents geològics externs pertanyen els rius i les glaceres?
- a) Atmosfèrics
- b) Hidrosfèrics
- c) Biològics
- d) Tectònics
Resposta: b) Hidrosfèrics. La hidrosfera, que inclou rius, llacs, oceans i glaceres, és fonamental en l'erosió i el transport de sediments.
- Quin tipus d'agents externs inclou els éssers vius que modifiquen les roques?
- a) Atmosfèrics
- b) Hidrosfèrics
- c) Biològics
- d) Ígnis
Resposta: c) Biològics. Els líquens, les plantes i els animals contribueixen a la meteorització i l'erosió a través de processos químics i físics.
Meteorització
Flashcards
- Què és la meteorització?
- És el procés d'afebliment i fragmentació de les roques causat per l'exposició a l'atmosfera, la hidrosfera i la biosfera.
- Quina és la diferència principal entre meteorització i erosió?
- La meteorització és un procés estàtic, mentre que l'erosió implica el desplaçament dels fragments de roca.
- Quins són els dos tipus principals de meteorització?
- Meteorització física i meteorització química.
- Quins són alguns exemples de processos que causen la meteorització física?
- Canvis físics com la dilatació i contracció tèrmiques, impactes amb altres roques, i la pressió de les arrels de les plantes o l'aigua en congelar-se.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor la meteorització?
- a) La descomposició de les roques sense transport dels materials.
- b) El transport de sediments per l'aigua i el vent.
- c) La formació de noves roques a partir de sediments.
- d) L'acumulació de sediments en capes.
Resposta: a) La descomposició de les roques sense transport dels materials.. La meteorització és un procés que descompon les roques, però no implica el moviment d'aquests materials. El transport és part de l'erosió.
- Què caracteritza la meteorització física?
- a) La alteració de la composició química dels minerals de la roca.
- b) La fragmentació de la roca sense canvis en la seva composició química.
- c) La dissolució de la roca per àcids.
- d) La formació de nous minerals a partir de la roca original.
Resposta: b) La fragmentació de la roca sense canvis en la seva composició química.. La meteorització física implica canvis físics com la fragmentació per gel o canvis de temperatura, sense alterar la composició química.
- Quin tipus de clima afavoreix la meteorització química?
- a) Climes freds i secs.
- b) Climes freds i humits.
- c) Climes càlids i humits.
- d) Climes càlids i secs.
Resposta: c) Climes càlids i humits.. Els climes càlids i humits generalment acceleren les reaccions químiques que descomponen les roques.
Erosió
Flashcards
- Què és l'erosió?
- Despreniment i retirada de fragments de les roques.
- Quins són els principals agents que duen a terme l'erosió?
- Vent i aigua en moviment.
- Quina és la funció de l'erosió al llarg de milions d'anys?
- Modelar el relleu, aplanar muntanyes, excavar valls.
- Quin procés ha de succeir abans perquè les roques experimentin l'erosió?
- Meteorització.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor el procés d'erosió?
- a) Despreniment i retirada de fragments de roques.
- b) Descomposició química de les roques.
- c) Acumulació de sediments.
- d) Cristal·lització de minerals.
Resposta: a) Despreniment i retirada de fragments de roques.. L'erosió és el procés de despreniment i retirada de fragments de les roques, a diferència de la meteorització que no implica el desplaçament dels fragments.
- Quins són els dos agents principals que duen a terme l'erosió?
- a) Temperatura i pressió.
- b) Vent i aigua.
- c) Activitat sísmica.
- d) Reaccions químiques.
Resposta: b) Vent i aigua.. L'aigua i el vent són els agents principals que arrenquen i transporten els fragments de roca durant l'erosió.
- Quins factors influeixen en la intensitat de l'erosió?
- a) Composició mineral de les roques.
- b) Temperatura ambient.
- c) Densitat i velocitat dels agents.
- d) Presència de vegetació.
Resposta: c) Densitat i velocitat dels agents.. La densitat i la velocitat dels agents erosius determinen la seva capacitat per erosionar les roques.
Transport
Flashcards
- Què és el transport en geologia?
- Trasllat de materials erosionats des del lloc d'origen fins a l'acumulació.
- De què depèn la distància de transport dels materials erosionats?
- Energia de l'agent geològic, pes i mida dels fragments.
- Com es produeix el transport pel fons?
- Quan l'aigua o el vent impulsen els detritus sense separar-los de la superfície.
- Quins tipus de fragments es transporten pel fons?
- Fragments de roca més grans i pesats.
Preguntes tipus test
- Quina és la definició de transport en geologia?
- a) Traslladar materials erosionats.
- b) Descompondre roques.
- c) Acumular sediments.
- d) Solidificar magma.
Resposta: a) Traslladar materials erosionats.. El transport és el procés de traslladar materials erosionats des del seu lloc d'origen fins a un altre lloc.
- De què depèn la distància a la qual es transporten els materials erosionats?
- a) La composició química dels materials.
- b) L'energia de l'agent geològic i el pes dels fragments.
- c) La temperatura ambient.
- d) La pressió atmosfèrica.
Resposta: b) L'energia de l'agent geològic i el pes dels fragments.. La distància a la qual es transporten els materials depèn de l'energia disponible i de les característiques dels fragments.
- Quina és una característica del transport pel fons?
- a) Els fragments es dissolen en l'aigua.
- b) Els fragments es mantenen en suspensió.
- c) Els fragments es mouen sense separar-se de la superfície.
- d) Els fragments es converteixen en gas.
Resposta: c) Els fragments es mouen sense separar-se de la superfície.. En el transport pel fons, els detritus es mouen sense separar-se de la superfície terrestre.
Sedimentació
Flashcards
- Què és la sedimentació?
- Procés pel qual els materials transportats es dipositen en un lloc on tendeixen a acumular-se.
- Quan sedimenten els materials transportats?
- Quan l'agent geològic que els transportava no té prou energia per continuar-los desplaçant.
- Menciona alguns agents geològics externs que actuen en la sedimentació.
- Vent, rius, glaceres, el mar, arrels de les plantes.
- Quins són els quatre processos geològics externs principals?
- Meteorització, erosió, transport, sedimentació.
Preguntes tipus test
- Quin és el procés de sedimentació?
- a) Diposició i acumulació de materials transportats
- b) Descomposició de roques per agents externs
- c) Moviment de materials per agents erosius
- d) Transformació de roques per alta pressió i temperatura
Resposta: a) Diposició i acumulació de materials transportats. La sedimentació és el procés on els materials transportats es dipositen i s'acumulen. Les altres opcions descriuen processos diferents.
- Què passa quan un agent geològic perd capacitat de transport i els materials sedimenten?
- a) Augmenta la seva temperatura
- b) Disminueix la seva densitat
- c) Redueix la seva energia cinètica
- d) Canvia la seva composició química
Resposta: c) Redueix la seva energia cinètica. Els agents geològics externs com el vent, l'aigua i el gel transporten materials fins que perden energia i els sedimenten. L'energia cinètica és clau per al transport i la sedimentació.
- On es formen típicament els jaciments filonians?
- a) En la superfície per l'acció del vent
- b) En fractures i esquerdes per solucions hidrotermals
- c) En zones de subducció per alta pressió
- d) En conques oceàniques per acumulació de restes orgàniques
Resposta: b) En fractures i esquerdes per solucions hidrotermals. Els jaciments filonians es formen en fractures i esquerdes per l'ascens de solucions hidrotermals. Aquestes solucions contenen minerals que precipiten i es dipositen en aquestes estructures.
Jaciments i dipòsits minerals
Flashcards
- Què són els jaciments minerals?
- Concentracions naturals de minerals a l'escorça terrestre susceptibles de ser explotades econòmicament.
- Com es formen els jaciments filonians?
- Estructures planes relacionades amb fractures o esquerdes, formades per l'ascens de solucions hidrotermals.
- Quins minerals es troben típicament en els jaciments filonians?
- Plom, zinc, bari, fluor, coure i ferro.
- Quines característiques tenen els jaciments sedimentaris?
- Morfologia tabular i paral·lela als estrats, formats per la precipitació de minerals que es compacten amb el temps.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de jaciment mineral es relaciona amb fractures i esquerdes a les roques?
- a) Jaciments filonians
- b) Jaciments sedimentaris
- c) Jaciments metamòrfics
- d) Jaciments de concentració magmàtica
Resposta: a) Jaciments filonians. Els jaciments filonians es formen a partir de l'ascens de solucions hidrotermals en fractures i esquerdes.
- Quin tipus de jaciment mineral té una morfologia tabular i paral·lela als estrats?
- a) Jaciments filonians
- b) Jaciments sedimentaris
- c) Jaciments metamòrfics
- d) Jaciments de concentració magmàtica
Resposta: b) Jaciments sedimentaris. Els jaciments sedimentaris es formen per la precipitació de minerals que es compacten amb el temps.
- Quin procés geològic està associat a la formació de jaciments metamòrfics?
- a) Solidificació del magma
- b) Precipitació de minerals
- c) Transformació de roques per pressió i temperatura
- d) Acumulació de sediments
Resposta: c) Transformació de roques per pressió i temperatura. El metamorfisme és un procés geològic que transforma roques preexistents per canvis en la pressió i temperatura.
Principals minerals d'interès humà
Flashcards
- Quins són els minerals clau per a l'obtenció de ferro?
- Hematita i magnetita
- Quin és el mineral clau per a l'obtenció de coure?
- Calcopirita
- Quin és el mineral clau per a l'obtenció d'alumini?
- Bauxita
- Quin és el mineral clau per a l'obtenció de plom?
- Galena
Preguntes tipus test
- Com s'obtenen els metalls?
- a) Transformació de minerals
- b) Reacció amb l'aigua
- c) Procés de sedimentació
- d) Descomposició d'organismes
Resposta: a) Transformació de minerals. Els metalls s'obtenen a partir de la transformació de minerals i són essencials per a la tecnologia i la indústria.
- En què s'utilitza principalment el coure?
- a) Embalatges
- b) Bateries
- c) Electricitat
- d) Recobriment d'acer
Resposta: c) Electricitat. El coure s'utilitza principalment en electricitat i construcció a causa de la seva alta conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió.
- Quina característica principal fa del diamant una pedra preciosa?
- a) Color
- b) Abundància
- c) Flexibilitat
- d) Duresa
Resposta: d) Duresa. El diamant destaca per la seva alta duresa, que el fa ideal per al tall i la joieria, a més del seu valor estètic.
I 222 flashcards i 151 preguntes més al document.
Text del document
QUAN LA TERRA TREMOLA… ESTRUCTURA DE LA TERRA CURRÍCULUM - Estructura geològica de la Terra. Models geoquímic i geodinàmic. Capes de la Terra: nucli, mantell, escorça. Astenosfera i litosfera. Com sabem com està fet l'interior de la terra? Com sabem com està fet l'interior de la terra? Per obtenir informació de l'interior de la Geosfera s'utilitzen diferents tipus de mètodes: L'estructura de la geosfera Podem seguir dos criteris diferents per classificar les diferents capes de la geosfera: important important La litosfera important Tipus de plaques tectòniques: Segons l'estructura que tenen les plaques es distingeixen dos tipus.
Plaques continentals: Presenten litosfera continental i litosfera oceànica. Inclouen els continents i una part dels fons oceànics. Plaques oceàniques: Presenten únicament litosfera oceànica. Es troben només sobre fons oceànics. Contactes entre plaques Les plaques es mouen gràcies als moviments de convecció que es produeixen a l'astenosfera. Aquests límits entre les plaques és on tenen lloc la majoria de processos interns de la Terra. volcans, terratrèmols i orogènia: localització important Com es mouen les plaques? Pel corrents de convecció quan passen per l'astenosfera. Tipus de límits entre plaques: 1.
Límits divergents= constructius Quan aquest procés s'origina entre plaques oceàniques: dorsals oceàniques. Quan aquest procés s'origina dins d'una placa continental es forma una vall anomenada Rift continental formada per fosses tectòniques i volcans associats ex. Kilimanjaro importants Dorsal oceànica: serralada submarina formades en un límit divergent. La separació de dues plaques oceàniques fa emergir material de l'astenosfera formant així aquesta estructura. Dorsal oceànica Rift continental Per tant, en divergents es formen: 2. Límits convergents Aproximació, col·lisió -terratrèmols- Engruiximent de la litosfera: serralades muntanyoses ex: pirineus, serralada Himalaya, l'Atles…
orogènia: formació de muntanyes i serralades La subducció o una zona de subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica/oceànica sota una altra en un límit de plaques convergent, són àrees amb gran activitat sísmica i volcànica. 3.Límit transformants Falla: fractura de terreny produïda per un límit transformant. És a dir, que una placa llisca al l'altra placa. Moviment horitzontal entre plaques Ex. Falla de san Andrés També es donen forts terratrèmols REsum molt visual https://youtu.be/b30NN-eOVL0?feature=shared Convergents: xoc de plaques. es destrueix litosfera. Que pot passar? Convergents: xoc de plaques, es destrueix litosfera. Que pot passar?
Convergents: xoc de plaques, es destrueix litosfera. Que pot passar? Divergents: es separen les plaques, es construeix litosfera. Que pot passar? Divergents: es separen les plaques, es construeix litosfera. Que pot passar? Transformant: Lliscament entre les plaques. Que pot passar? Evolució dels continents i dels mars al llarg de la història de la terra: la deriva continental Aquesta teoria diu que fa 300 milions d'anys els continents estaven units en un únic supercontinent que va anomenar Pangea. A causa del moviment de plaques tectòniques que formen la litosfera aquestes es van movent fins arribar als continents actuals.
El moviment de les plaques litosfèriques al llarg de la història de la Terra ha anat configurant la forma dels continents i la formació de les mars i els oceans que els separen, fins a la seva distribució actual. Per qui vulgui ampliar i/o entendre-ho millor: https://www.enciclopedia.cat/biosfera/levolucio-del-planeta-terra Volcans i terratrèmols. Processos geològics externs: meteorització, erosió, transport i sedimentació. Terratrèmols Quines conclusions podem extreure de la distribució dels terratrèmols sobre la superfície del planeta? Els terratrèmols Els terratrèmols són els testimonis de l'activitat interna del nostre planeta. Sovint són catastròfics.
Les conseqüències dels terratrèmols són diverses: unes les relacionem amb el moviment vibratori a què el pas de les ones generades sotmet edificis, altres són secundàries però a vegades molt importants ( lliscaments de terres, aparició d'esquerdes sobre el terreny…), poden produir modificacions en el paisatge i afectar als bens humans. Objectiu: evitar o preveure? https://www.3cat.cat/324/un-nou-balanc-elev LA MAJORIA DE TERRATRÈMOLS DE LA TERRA ES PRODUEIXEN EN UNS LLOCS DETERMINATS QUE S'ANOMENEN: CINTURONS SÍSMICS. TROBEM: 1. CINTURÓ CIRCUMPACÍFIC ( cinturó de foc): el màxim 2. CINTURÓ MEDITERRANI-HIMALÀIA (cinturó alpi) : els terratrèmols es produeixen a les grans serralades continentals.
3. DORSALS OCEÀNIQUES:Les falles que limiten la part central de les dorsals important Com es mesuren els terratrèmols? La grandària dels terratrèmols es pot mesurar bàsicament de dues maneres: per la intensitat i per la magnitud. La intensitat: Aquesta mesura es correspon al dany que causa el terratrèmol. L'escala MSK és l'escala que utilitzem. ESCALA MSK INTENSITAT (I al XII) La Magnitud mesura l'energia dissipada en el focus d'un terratrèmol i transformada en ones sísmiques.
Utilitzem l'escala de Richter (1-més que 8, és oberta) És a dir que pot mesurar magnituds més grans que 8, per exemple 10) https://www.3cat.cat/324/el-govern-japones -simula-els-efectes-de-dos-terratremols-de -gran-magnitud-al-japo/noticia/2751475/ L'exposició. L'exposició és el paràmetre que indica el conjunt de persones, béns, serveis i processos exposats a l'acció d'un risc, en aquest cas un risc sísmic Un sisme d'una magnitud determinada pot tenir intensitats molt variades. Hi esteu d'acord?
Justifica-ho Preveure i prevenir els terratrèmols Hi ha diversos tipus d'actuacions per atenuar el risc sísmic: - Preveure el sisme - Ordenar el territori: seleccionar les zones massa perilloses des del punt de vista sísmic. - Aplicar normes antisísmiques en la construcció d'edificis i d'infraestructures. - Educar la població per reaccionar correctament en cas de terratrèmol.
previsió de sismes No podem predir quan hi haurà un terratrèmol però podem analitzar els precursors i el període de retorn Analitzar els "precursors": - El terreny s'infla alguns centímetres - Varia el nivell d'aigua dels pous i s'allibera gas radó - S'altera la conductivitat elèctrica de les roques - Augmenten els petits terratrèmols sismicitat a catalunya Què pot passar quan es produeix un terratrèmol submarí?
https://www.youtube.com/watch?v= s5xpPzyVDx8 https://www.3cat.ca t/324/com-es-forma- un-tsunami/noticia/ 1105134/ tsunami És una onada o un conjunt de diverses onades d'una gran longitud d'ona amb períodes de fins a una hora i amb una altura d'ona molt baixa a alta mar però quan arriba a la costa es magnifica. Impacte d'un tsunami tsunami Període de retorn: És una mesura estadística que ens indica el temps mitjà entre un fenòmen i un altre. Podem parlar de període de retorn i tsunamis, de sismes…
Ex: 50 anys 4 tsunamis — període de retorn: 12,5 anys tsunami PREVENIR DIFERENT QUE PREVEURE - Ordenació del territori - Evacuació de la població - Establiment de xarxes de boles de detecció de tsunamis https://msmocean.com/boyas-tsunamis/ - Plans d'emergència - Construcció d'edificis més resistents - Construcció d'estructures de contenció volcans Lava: magma a la superficie Magma: quan està dins el "volcà" (lava + gasos) Parts d'un volcà volcans La major part de regions volcàniques s'originen a les vores de les plaques tectòniques.
Segons el tipus de límit entre plaques i la presència d'escorça oceànica o continental distingim diferents regions volcàniques: També podem trobar punts calents en llocs on no hi ha límits de plaques. Tipus d'erupcions volcàniques i perillositat: El tipus d'erupcions volcàniques depènen de la viscositat del magma i de la seva capacitat per retenir gasos. Com més viscós és un magma més perillós és. Ja que té més dificultat per fluïr i més gran és la quantitat de gasos que acumula.
Exemple: olla de puré Tipus d'erupcions volcàniques: Tipus d'erupcions volcàniques: Tipus d'erupcions volcàniques: Tipus d'erupcions volcàniques: https://www.youtube.c om/watch?v=K0ws_JEYEJ s La viscositat del magma depèn: - Composició química: Com més Sílice (SiO2) més viscós és un magma, flueixen amb més dificultat. - La Temperatura: Com més baixa és la temperatura més viscós és.
- La presència de sòlids: la presència de cristalls en suspensió al magma fa augmentar la fricció i per tant, augmenta la viscositat Relleus volcànics Els materials que emeten els volcans s'acumulen al seu voltant i generen muntanyes volcàniques, ja sigui sobre la superfície dels continents o sobre el fons oceànics (illes volcàniques). Es poden distingir diferents tipus d'estructures volcàniques: Exemples d'estructures: depenen de la viscositat Risc volcànic Les erupcions volcàniques representen un risc per als éssers humans. Els efectes d'una erupció poden ser devastadors per a les poblacions properes al volcà, però també per a regions molt allunyades.
Les erupcions més catastròfiques poden arribar a tenir efectes a tot el planeta. https://www.ngenespanol.com/el-mundo/volcan-tambora-asi-fue-la-explosion-volcanica- mas-violenta-de-la-historia-en-1815/ risc volcànic i perillositat Al voltant de molts volcans hi ha nuclis de població relativament importants, la qual cosa fa necessària l'adopció de mesures per minvar els danys que les erupcions causen a les persones i els seus béns.
Erupció la Palma, 2021 https://www.abc.es/ciencia/abci- erupcion-palma-volcan-estromboli ano-202109201325_noticia.html Abans/després la palma,2021 La concentració de la població humana prop dels volcans, amb la presència d'edificacions, vies de comunicació, centrals energètiques… augmenta la situació de risc. risc volcànic i perillositat El tipus d'erupció condiciona la perillositat, com més viscós és el magma més perillosa serà l'erupció Per avaluar la perillositat de les erupcions volcàniques, actualment s'usen índexs que en mesuren l'explosivitat.
El 1982, es va proposar l'índex d'explosivitat volcànica (IEV) que mesura els següents paràmetres: risc volcànic i perillositat Altres riscos derivats de l'activitat volcànica es poden manifestar de la manera següent: -lahars: corrents de fang i roques produïts per la fusió del gel o la neu de l'edifici volcànic ex. Volcà Nevado del Ruiz (Andes) va destruir el poble d'Armero el 1985 - Lliscaments i moviment de vessants. Poden provocar importants desprendiments i obstrucció de valls fluvials - Tsunamis: Grans onades provocades per l'explosió volcànica. Ex.
Krakatoa al 1883 va destruir pràcticament l'illa on es trobava sense causar víctimes, perpo els tsunamis que va provocar van causar més de 35000 morts a l'illa veïna de Java. Google maps predicció del risc volcànic La predicció de les erupcions es fonamenta en els fenòmens previs que s'hi associen: moviments sísmics, augment de la temperatura, increment de l'activitat de les emissions de cendres, fumaroles, canvis en la composició dels gasos, canvis topogràfics... PROBLEMA: Entre l'aparició d'aquests indicis i el moment exacte de l'erupció poden passar des de dies fins a anys, la qual cosa fa molt difícil l'adopció de mesures.
prevenció de risc volcànic El seguiment i el coneixement del cicle d'erupcions d'un volcà, juntament amb les seves característiques, poden ajudar a predir quan i com es produirà una erupció. L'estudi i reconstrucció de la seva història eruptiva poden proporcionar un model que permeti preveure l'erupció. Amb aquestes dades es pot simular el comportament d'un volcà i obtenir un mapa de perillositat per cadascun dels fenòmens eruptius (colades de lava, caiguada de materials piroclàstics…) També cal dissenyar mapes de vulnerabilitat que indiquin la quantia i les característiques dels béns personals i els materials exposats.
La conjugació de tots els mapes permetrà una millor actuació preventiva sobre el risc. prevenció del risc volcànic ORDENACIÓ DEL TERRITORI, MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES Poques accions, llevat de l'evacuació total, poden realitzar-se en fluxos piroclàstics de gran velocitat com el que va acabar amb la vida de 60 persones el 1980 al mont Saint Helens, als Estats units ( núvol roent). La dificultat d'actuar ràpidament en situacions de perill fa recomanable restringuir els assentaments humans en zones de risc volcànic ( ordenació del territori). Molta gent que viu en zona volcànica ( densament poblades) Indonèsia, filipines… Com és? Zones mooolt fèrtils per les cendres. Grans collites.
Per tant, altres mesures que es fan: construir murs, desviar valls per evitar la trajectòria d'una colada o un lahar i construir cases amb materials resistents (no inflamables, teulades inclinades per evitar l'acumulació de materials) Interpretem… 1. Explica el significat de piroclasts, colades de lava, lahars.. Piroclasts: són els productes sòlids que llencen els volcans durant una erupció. Colades de lava: És el magma emès durant l'erupció però sense gasos ni piroclasts. Lahars: són corrents de fang i roques produïts per la fusió del gel o la neu de l'edifici volcànic o també per les pluges intenses i les aigües procedents dels llacs dels cràters 2.
Explica quin mapa representa l'edifici volcànic abans de l'erupció? I després? El mapa 2 representa la forma del mont Saint Helens abans de l'erupció del 18 de Maig de 1980. Es tracta d'una morfologia cònica que presenta en els seu cim una zona deprimida: el cràter del volcà. El mapa 1 correspon a la forma resultant de l'explosió lateral. Un volum considerable de materials del flanc nord ha desaparegut a conseqüència de l'erupció. Explica, a partir de la informació del Saint Helens, el grau de perillositat-risc potencial que representa que es formin fluxos o colades piroclàstiques.
Atenent al grau de perillositat-risc potencial, les colades piroclàstiques o núvols ardents són fenòmens molt destructius. Les temperatures tan elevades, les velocitats molt elevades expliquen l'efecte letal que provoquen. Boscos són arressats, edificis cremats… les possibilitats de supervivència en una colada piroclàstica són nules. 1. El punt a i el punt c són els punts que es veurien afectats per colades de fang, perquè tal i com s'interpreta en les formes de les corbes de nivell del mapa topogràfic, estan situats en zones que morfològicament corresponen a la xarxa de drentatge. 2. Els punts b i c són els que es veuran afectats per la pluja de cendres ja que el vent té una direcció est.
Les pluges de cendres, en comparació amb altres fenòmens com les colades piroclàstiques o els lahars no representen un risc greu per les persones. Podem provocar trastorns en els nuclis urbans com: esfondrament sostres, reducció visibilitat, poden també fer malbé collites i problemes en el tub digestiu animals ( ramat) processos geològics externs: meteorització, erosió, transport i sedimentació. Els agents externs El vent, els rius, les glaceres, el mar, les arrels de les plantes… actuen de manera continuada sobre les roques i modelen el relleu de la Terra. Porten a terme processos geològics externs i, per tant,els anomenem agents geològics externs.
Els podem classificar en: Aquests agents actuen en 4 processos geològics externs: 1. Meteorització 2. Erosió 3. Transport 4. Sedimentació 1. meteorització La intensitat de la meteorització de les roques depèn de: 2. erosió La intensitat de l'erosió també depèn de dos factors: 3. transport 4. sedimentació 4. Jaciments i dipòsits minerals. Jaciments filonians. Jaciments sedimentaris. Metamorfisme. Fòssils i paleontologia. Roques i minerals. Principals minerals d'interès humà: metalls, terres rares, pedres precioses, materials de construcció, combustibles fòssils.
o NO CAL: classificació i tipus de roques, classificació i tipus de minerals, característiques físiques i òptiques dels minerals, diagrames de fase, altres conceptes de mineralogia i petrologia, aprofundir en la paleontologia. Que se'ns demana més? els minerals Definició Mineral: (selectivitat) Els minerals són materials sòlids, inorgànics i d'origen natural que tenen una composició química determinada i una estructura atòmica ordenada. LES ROQUES Definició Roca: (selectivitat) Tipus de ROQUES Segons el seu origen, hi ha tres tipus de roques: - Roques magmàtiques: són roques endògenes ( formades a l'interior de l'escorça) per refredament i solidificació del magma.
- Roques metamòrfiques: són roques endògenes, formades a partir d'altres roques a causa de les altes pressions o altes temperatures a l'interior de l'escorça. - Roques sedimentàries: Són roques exògenes ( formades a la superfície terrestre) com a resultat de processos d'erosió, transport i sedimentació. Es formen a partir de l'acumulació i compactació de sediments (fragments d'altres roques, restes orgàniques, etc.). Poden contenir fòssils. jaciments i dipòsits minerals Són concentracions naturals de minerals a l'escorça terrestre i és susceptible de ser explotat econòmicament.
La humanitat els explota, ja que les roques i minerals que formen l'escorça terrestre serveixen per a múltiples usos i aplicacions. Classi cació Podem classificar els jaciments minerals en funció del criteri geològic que els ha originat: - Jaciments filonians - Jaciments de concentració magmàtica - Jaciments de metamorfisme de contacte - Jaciments de metamorfisme regional - Jaciments sedimentaris - 1. jaciments lonians Són estructures planes, relacionades en general amb fractures ( falles o diàclasis) o esquerdes.
Aquestes mineralitzacions filonianes o filons, que constitueixen una de les bases de la mineria tradicional, es formen normalment per l'ascens de solucions hidrotermals procedents de les últimes fases de solidificació del magma. Aquests donen lloc a minerals com el plom, zinc, bari, fluor, coure, ferro, etc…. diàclasis: fractura de les roques Definició que va sortir a selectivitat: 2. jaciments sedimentaris Són jaciments que es caracteritzen per tenir una morfologia tabular i paral·lels amb els estrats. Són mineralitzacions d'origen sedimentari formats per precipitació de minerals que amb el temps es van compactant pel pes de sediments de les capes superiors. 3.
jaciments metamòr cs Per parlar de jaciments metamòrfics hem de parlar de METAMORFISME Definició de METAMORFISME: (SELECTIVITAT) El resultat del metamorfisme són les roques metamòrfiques Per tant, els jaciments metamòrfics són concentracions minerals prèvies, que són afectades per un augment de pressió i/o temperatura i que donen lloc a noves concentracions minerals. fòssils i palentologia La formació d'un fòssil és un procés natural que pot durar milions d'anys i passa quan restes d'éssers vius (plantes, animals o altres organismes) es preserven dins de les roques sedimentàries. Com es forma un fòssil? 1.
Mort de l'organisme Quan un organisme mor, les parts toves del cos (com músculs o pell) sovint es descomponen ràpidament per l'acció de bacteris, fongs o carronyaires. Les parts dures, com ossos, closques, dents o fusta, tenen més probabilitat de fossilitzar. 2. Enterrament ràpid Perquè les restes es preservin, és crucial que es cobreixin ràpidament amb sediments (com fang, sorra o cendra volcànica). Això evita que els ossos o altres parts siguin descompostes per l'aire, l'aigua o altres organismes. 3. Compactació i substitució química Amb el temps, sota capes de sediments: Compactació: El pes de les capes superiors pressiona els sediments inferiors, compactant-los.
Mineralització o petrificació: L'aigua subterrània rica en minerals flueix pels porus de les restes. Els minerals (com calcita, sílice o pirita) substitueixen gradualment la matèria orgànica original, transformant-la en pedra. 4. Formació de la roca sedimentària Les capes de sediments es compacten i es cimenten per formar roques sedimentàries, que encapsulen els fòssils en el seu interior. 5. Exposició del fòssil Milions d'anys després, processos geològics com l'erosió, el moviment tectònic o l'excavació humana poden exposar el fòssil a la superfície.
La PALEONTOLOGIA La paleontologia és la ciència que estudia els fòssils i altres evidències del passat per comprendre l'evolució de la vida i els ecosistemes al llarg del temps geològic. Es tracta d'una disciplina interdisciplinària que combina elements de geologia, biologia i ecologia. principals minerals d'interès humà Els minerals tenen grans interessos per les necessitats humanes: Metalls, terres rares, pedres precioses, materials de construcció, combustibles fòssils. 1. Metalls Els metalls s'obtenen per la transformació d'alguns minerals i són crucials per la tecnologia i la indústria. Exemples principals: Ferro (Fe): Producció d'acer. Mineral clau: Hematita, magnetita.
Coure (Cu): Electricitat i construcció. Mineral clau: Calcopirita. Alumini (Al): Embalatges, transport, construcció. Mineral clau: Bauxita. Plom (Pb): Bateries, soldadura. Mineral clau: Galena. Zinc (Zn): Recobriment d'acer (galvanització). Mineral clau: Sphalerita. 2. terres rares 2. Terres rares Són elements químics molt escassos, essencials per a la tecnologia moderna i la transició energètica.Aquests elements químics s'exteuen d'alguns minerals. Exemples principals: Lantani, ceri, neodimi, praseodimi: Usos: Motors elèctrics, imants permanents, turbines eòliques, bateries de cotxes elèctrics. Disprosi, terbí: Usos: Pantalles, làsers, dispositius electrònics.
Font: Minerals com bastnäsita, monazita. 3.pedres precioses 3. Pedres precioses Són minerals apreciats pel seu valor estètic, duresa i escassetat, sovint utilitzats en joieria. Exemples principals: Diamant: Alta duresa, tall i joieria. Rubí i safir: Varietats del corindó amb òxids d'alumini. Maragda: Varietat de beril amb color verd intens. 4. materials de construcció 4. Materials de construcció Minerals o roques utilitzats massivament en infraestructures i edificis. Exemples principals: Calcària (CaCO3): Fabricació de ciment i calç. Argiles: Producció de maons, ceràmica. Granit i marbre: Materials ornamentals i estructurals. Sorres i graves: Formació de formigó i asfalt.
Guix (CaSO4·2H2O): Producció de plaques de guix i ciment. 5. combustibles fòssils 5. Combustibles fòssils Són recursos energètics originats de la descomposició d'organismes antics i compactats en roques sedimentàries. Exemples principals: Carbó: Generació d'electricitat, acer. Petroli: Producció de plàstics, combustibles líquids. Gas natural: Energia domèstica i industrial. Uraninit (mineral d'urani): Energia nuclear.