Recursos Geològics i Impactes Ambientals

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

SA6 ELS RECURSOS GEOLÒGICS. IMPACTES AMBIENTALS Geologia i Ciències Ambientals 2n de Batxillerat CONTINGUTS 1. Els recursos geològics 1. Consum responsable 2. Economia circular 3. Desenvolupament sostenible 2. Les roques industrials 1. Àrids 2. Aglomerats 3. Roques per a la construcció 4. Vidre 5. Productes ceràmics 6. Metalls 7. Les roques com a recurs energètic 3. Els minerals industrials 1. Minerals metàl·lics 2. Minerals no metàl·lics 4. Tipologies d'explotacions i impactes ambientals. 1. L'explotació pas a pas 2. Mesures preventives, correctores i compensatòries 5. La pedosfera com a recurs 1. Ús agrícola 2. Ús ramader 3. Ús forestal 4. La gestió i la conservació del sòl 5.

La transformació del paisatge 1.ELS RECURSOS GEOLÒGICS Classificar els recursos geològics: 1. Segons si són energètics o no. 2. Segons el seu origen. a. Biòtics provenen de la biosfera i se'n poden generar combustibles fòssils, com ara carbó, petroli o gas natural, b. Abiòtics provenen de material inorgànic, com ara els metalls pesants o els minerals. 3. Segons la sostenibilitat de l'explotació: a. Renovables es regeneren de manera natural, és a dir, la seva demanda sempre és inferior a la disponibilitat. b. No renovables. la velocitat de reposició natural dels recursos és menor a la seva demanda i al consum per part dels humans.

Recursos geològic: conjunt de béns que es troben a la geosfera i dels quals els humans ens en beneficiem. 1.ELS RECURSOS GEOLÒGICS Sistemes d'explotació: Mines a cel obert Mines en galeria o subterrànies Les explotacions a cel obert, en forma de graveres o pedreres, són les més usuals. El mètode que s'utilitza per a una extracció depèn de molts factors: on es troba el recurs (en profunditat o en superfície), el seu valor i la disposició (en capes, filons, masses, etc.). 1.1. Consum responsable 1.ELS RECURSOS GEOLÒGICS 1.1. Consum responsable Per poder-nos beneficiar dels béns que ofereix la natura cal fer-ne un ús responsable.

Si el ritme d'extracció d'un material és més elevat que el de la seva producció, el recurs s'acabarà esgotant. És important diferenciar els materials que són renovables dels que no ho són, i així ser capaços d'utilitzar els recursos de manera coherent. 1.1. Consum responsable 1.ELS RECURSOS GEOLÒGICS 1.2. Economia circular 1.2. Economia circular Economia circular: es basa en reutilitzar els recursos que ja tenim en circulació. Per reduir l'extracció de recursos naturals. 1.ELS RECURSOS GEOLÒGICS 1.3. Desenvolupament sostenible 1.3.

Desenvolupament sostenible «El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats». Nacions Unides, 1687 1.ELS RECURSOS GEOLÒGICS Aprovats l'any 2015 l'Assemblea General de les Nacions Unides 1.3. Desenvolupament sostenible 2. LES ROqUES INDUSTRIALS Es destinen essencialment a la construcció Sectors siderúrgic (transformació del ferro i l'acer), Sector químic Sectors agrícola Roques industrials són aquelles que s'aprofiten per les seves propietats físicoquímiques. 2.

LES ROqUES INDUSTRIALS A Catalunya tenim moltes explotacions de roques industrials: El ritme d'extracció acostuma a ser molt elevat. Fort impacte ambiental: Eliminació de sòl i vegetació, soroll, pols, abocament de residus, degradació del paisatge, contaminació de les aigües, tant subterrànies com superficials. 2. LES ROqUES INDUSTRIALS 2. LES ROqUES INDUSTRIALS 2.1. Àrids Els àrids estan formats per pedres o fragments de roques de mides diverses: Són materials inerts que es fan servir essencialment en obres públiques i habitatges, tot i que també s'empren per a la fabricació de formigó, ciments i morters. 2.1. Àrids Més habituals a Catalunya 2.

LES ROqUES INDUSTRIALS Àrids naturals: s'extreuen de la natura directament Àrids artificials: es conformen a partir de blocs extrets i de naturalesa diferent al producte final. Són triturats, més angulosos, fet que els proporciona una cohesió superior entre ells. 2.1. Àrids 2. LES ROqUES INDUSTRIALS 2.2. Aglomerats Els aglomerats o morters estan constituïts d'una massa compacta d'àrids cohesionada amb aglomerant. L'aglomerant és un tipus de material que, al barrejar-lo amb aigua, es pot modelar (per exemple el fang), i això ajuda a que l'àrid pugui agrupar-se. Quan els aglomerats entren en contacte amb l'aire s'endureixen. 2.2. Aglomerats 2. LES ROqUES INDUSTRIALS Aglomerats: 2.2.

Aglomerats 2. LES ROqUES INDUSTRIALS 2.3. Roques per a la construcció 2 grups: Roques ornamentals. Poden ser tallades i polides (a causa de la seva composició cristal·lina), i es fan servir en paviments, façanes, cuines, lavabos, etc. Ex. el marbre. Roques de construcció. Són roques difícils de polir. Es tallen i s'utilitzen en construccions rústiques. explotacions actives a Catalunya: 2.3. Roques per a la construcció 2. LES ROqUES INDUSTRIALS 2.4. Vidre El vidre prové sobretot del quars, el qual es troba en sorres, gresos i quarsites. També es pot obtenir de filons de quars, formats pel pas d'aigües termals que han travessat les roques per les seves fissures.

Aquests fluids que han passat a través de les roques a altes temperatures han facilitat la cristal·lització. Per facilitar-ne la manipulació i augmentar-ne la qualitat i la durada, el quars se sol barrejar amb altres productes, com ara òxids alcalins, calç o fluor. 2.4. Vidre 2. LES ROqUES INDUSTRIALS 2.5. Productes ceràmics Argiles (també en margues i coalins), tenen una estructura laminar que permet que s'hi acumulin elements químics o bé aigua. Aquestes característiques fa que adquireixin propietats: plàstiques en barrejar-se amb aigua, absorbents i bons desengreixants en sec. Aplicacions en la indústria de la ceràmica.

elaborar rajoles, totxos i teules; formació de ciment, i ceràmica fina. Altres usos: indústria electrònica (dins del camp dels superconductors), aïllants, terra per a mascotes... 2.5. Productes ceràmics 2. LES ROqUES INDUSTRIALS 2.6 Els metalls L'alumini de les finestres o de les llaunes de les begudes s'extreu de la bauxita (roca sedimentària). 2. LES ROqUES INDUSTRIALS 2. 7 Les roques com a recurs energètic El carbó. La carbonització comporta dues fases En una primera fase (biològica), les restes vegetals s'acumulen al fons d'una zona pantanosa, amb aigües quietes i manca d'oxigen.

Els bacteris anaerobis descomponen les restes orgàniques i provoquen un enriquiment en carboni a causa de l'eliminació d'oxigen, nitrogen i hidrogen. D'aquesta manera es forma la torba, una massa de color marronós. Més tard (fase fisicoquímica), l'enterrament i les altes pressions i temperatures faran que la torba s'aixafi i s'acabin d'eliminar els volàtils, cosa que provoca un major enriquiment en carboni. 2. LES ROqUES INDUSTRIALS 2. 7 Les roques com a recurs energètic El carbó. Els diferents tipus de carbons es diferencien sobretot per la seva riquesa en carboni: 2. LES ROqUES INDUSTRIALS 2. 7 Les roques com a recurs energètic El petroli.

El petroli és una barreja d'hidrocarburs sòlids (betums, asfalts, etc.), líquids (petroli cru) i gasosos (butà, metà, etc.), i d'una gran quantitat de substàncies orgàniques (per exemple, la clorofil·la, cosa que en demostra l'origen orgànic) i inorgàniques (sofre, calcita, etc.). El seu origen és al mar, sobretot a les plataformes continentals, que és d'on surt quasi tot el petroli. En aquestes regions poc profundes que voregen els continents, es pot produir un dipòsit de matèria orgànica (sobretot plàncton) barrejada amb sediments.

Les condicions anaeròbiques, que es poden donar per manca d'oxigenació en ser coberta la matèria orgànica per capes de sediments, provoquen una descomposició bacteriana i donen lloc a la formació d'una pasta anomenada querogen. 2. LES ROqUES INDUSTRIALS 2. 7 Les roques com a recurs energètic 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS Un mineral és una substància sòlida, natural i inorgànica, que ha de tenir una estructura interna ordenada, així com una composició química definida 3.

ELS MINERALS INDUSTRIALS Els minerals es poden classificar en: metàl·lics (s'extreu el metall que contenen) no metàl·lics (altres finalitats: joieria, catalitzadors de cotxes, etc.) Jaciment: quan és rendible extreure el material que hi ha en aquell indret. Mena: part del mineral extret que té interès econòmic. Ganga: material que no s'utilitza perquè no té interès econòmic. 3.1. Minerals metàl·lics 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3.1. Minerals metàl·lics 3.1. Minerals metàl·lics 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3.

ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3.2. Minerals no metàl·lics 3.2. Minerals no metàl·lics 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3.2. Minerals no metàl·lics 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS Minerals que han sortit algun cop a les PAU: Sofre, pirita, halita, calcita, fluorita, guix, cinabri, galena, magnetita, bauxita i calcopirita. 3.2. Minerals no metàl·lics 3. ELS MINERALS INDUSTRIALS 3.2. Minerals no metàl·lics Aplicacions dels minerals 4.

TIPUS D'EXPLOTACIONS I IMPACTES 4. TIPUS D'EXPLOTACIONS I IMPACTES 4. TIPUS D'EXPLOTACIONS I IMPACTES 4. TIPUS D'EXPLOTACIONS I IMPACTES 4. TIPUS D'EXPLOTACIONS I IMPACTES L'extracció del petroli és una explotació de tipus extractiva, s'extreu mitjançant la perforació de pous. IMPACTES: - Contaminació: El petroli surt barrejat amb aigua salada i metalls pesants. Si no es gestiona bé, contamina aqüífers d'aigua dolça. - Crema de gas: En molts pous es crema el gas natural excedent (torxes), cosa que allibera grans quantitats de CO2 i sutge. - Fragmentació de l'hàbitat: La construcció de carreteres i plataformes en selves o deserts desplaça a la fauna local.

- Sismicitat induïda: En el cas del fracking (extracció no convencional), la injecció de fluids a alta pressió pot causar petits terratrèmols. - El Canvi Climàtic: El major impacte no passa només en extreure, sinó en fer-lo servir. El petroli és responsable d'una part massiva de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. 4. TIPUS D'EXPLOTACIONS I IMPACTES 4. TIPUS D'EXPLOTACIONS I IMPACTES 4. TIPOLOGIES D'EXPLOTACIONS I IMPACTES AMBIENTALS 4.1. Mesures prev. correct. compen. 4. TIPOLOGIES D'EXPLOTACIONS I IMPACTES AMBIENTALS 4.1. Mesures prev. correct. compen. 4. TIPOLOGIES D'EXPLOTACIONS I IMPACTES AMBIENTALS 4.1.

Mesures preventives, correctores i compensatòries Les empreses estan obligades a restaurar les zones explotades, per normativa. A l'hora de dur a terme una explotació industrial, a banda de tenir un pla d'extracció, cal tenir-ne un de correcció de l'entorn un cop finalitzada l'activitat: mesures correctores. Si no duen a terme aquestes mesures correctores, les empreses extractores han d'assumir una sanció. Aquestes mesures, són les mesures compensatòries. 4.1. Mesures prev. correct. compen. 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS Segons la composició del sòl i les necessitats d'ús, aquest recurs geològic té tres usos principals: agrícola ramader forestal 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS 1.

Ús agrícola Depèn de la fertilitat, el sòl ha de ser capaç d'aportar els nutrients necessaris perquè les plantes creixin. Impactes: Llaurat es modifiquen els horitzons del sòl: s'aconsegueix una aireació del sòl superior i s'afavoreix una circulació millor de l'aigua. Fertilitzants i pesticides. Instal·lacions de reg. Un sòl agrícola ideal és aquell que està ben airejat i que presenta una bona barreja de sorra i argila. D'aquesta manera l'aigua i l'aire poden circular i, a més, una part de l'aigua pot ser absorbida per les arrels. 5.1. Ús agrícola 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS 5.1. Ús agrícola 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS 5.1. Ús agrícola 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS 5.2. Ús ramader 5.2.

Ús ramader 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS Tipus de ramaderia: Ramaderia tradicional. Es practica com a mètode de subsistència. Està basada en la transhumància i el nomadisme i obté un rendiment baix del bestiar en la producció de carn i llet. Ramaderia moderna. Es basa en la cria dels animals en estables o a l'aire lliure, alimentats amb productes preparats i classificats per races. 5.2. Ús ramader 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS 5.2. Ús ramader 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS 5.3. Ús forestal Consisteix essencialment a optimitzar els recursos que ofereix el bosc per aprofitar-los com a bé i poder-los utilitzar en benefici de les persones. 5.3.

Ús forestal Silvicultura: tècniques que s'apliquen per explotar els boscos. 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS 5.3. Ús forestal 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS 5.3. Ús forestal 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS Hi ha algunes tècniques forestals que s'empren per "fer neteja" del bosc: Estassada tallar selectivament alguns components del bosc, conservant els arbres de més valor i eliminant altres espècies llenyoses. Però comporta riscos: la poda seca pot quedar-se a la zona i en cas d'incendi augmenta la inflamabilitat. Pastura pot degradar el bosc i el sòl.

Introducció d'espècies foranes ha crescut ràpidament i empobreix els sòls, ja que produeixen una gran quantitat de fusta, dificulten els processos d'humidificació i fan desaparèixer del tot la comunitat vegetal preexistent. 5.3. Ús forestal 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS 5.3. Ús forestal 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS 5.3. Ús forestal 5. LA PEDOSFERA COM A RECURS 5.4. La gestió i la conservació del sòl L'ordenació del territori, serveix per protegir els diversos recursos que ofereix la natura, evitant alhora destruir el sòl i proporcionant-ne la màxima productivitat.

La Carta Europea dels Sòls (Estrasburg 1672), va posar de manifest la seva importància com a recurs de la biosfera i el risc que comporta degradar-los i destruir-los. 5.4. Gestió i conservació del sòl El sòl és un bé escàs, limitat i no renovable a curt termini. Per això cal gestionar-lo i conservar-lo correctament. 5. L'EDAFOSFERA COM A RECURS 5.4. Gestió i conservació del sòl 5. L'EDAFOSFERA COM A RECURS 5.4. Gestió i conservació del sòl 5. L'EDAFOSFERA COM A RECURS 5.4. Gestió i conservació del sòl 5. L'EDAFOSFERA COM A RECURS 5.4. Gestió i conservació del sòl 5. L'EDAFOSFERA COM A RECURS 5.5. La transformació del paisatge 5.5.Transformació del paisatge 5.

L'EDAFOSFERA COM A RECURS 5.5.Transformació del paisatge 5. L'EDAFOSFERA COM A RECURS 5.5.Transformació del paisatge