Apuntes de Geologia: Estructura Terrestre, Impactes i Riscos

I 118 flashcards i 80 preguntes més al document.

Text del document

GEOLOGIA 2º BATXILLERAT ÉSSER HUMÀ COM A PART DEL SISTEMA TERRA 2 SISTEMES I RELACIONS CAUSALS 2 BUCLES I LA TERRA COM A SISTEMA 4 RISCOS, IMPACTES, RECURSOS I GESTIÓ AMBIENTAL 5 EL CANVI CLIMÀTIC ÉS UNA REALITAT 7 ESTRUCTURA I FUNCIONS DE L'ATMOSFERA 7 EL CLIMA 9 CLIMOGRAMES 13 EL VENT I LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA 14 HUMITAT I FORMACIÓ DE NÚVOLS 16 METEOROLOGIA 18 ELS RISCOS PEL VENT 21 FENÒMENS GLOBALS I ENERGIES EÒLIQUES 24 EL SÒL: UN RECURS EN PERILL D'EXTINCIÓ 27 PROCESSOS DE DEGRADACIÓ 30 EL SÒL: 2 35 GEOSFERA 36 MINERALS 36 LES ROQUES 37 MINERALS INDUSTRIALS 41 RISCOS GEOLÒGICS EXTERNS 42 HIDROSFERA I GEOSFERA 45 ENERGIES 47 ELS RECURSOS ENERGÈTICS 47 IMPACTES AL SÒL 51 IMPACTES A L'ATMOSFERA 54 RISCOS GEOLÒGICS INTERNS 56 HIDROSFERA 61 ÉSSER HUMÀ COM A PART DEL SISTEMA TERRA SISTEMES I RELACIONS CAUSALS PART 1 Def: conjunt o combinació d'elements o parts, interrelacionades entre si, que formen una unitat per complir alguna finalitat o tasca.

PROPIETATS DELS SISTEMES Estan formats per elements relacionats entre si. Cada element té una funció en el sistema, que pot ser imprescindible o no. Si un element no té cap funció, no forma part del sistema. El canvi en un element afecta la resta i al conjunt global del sistema. De la interacció entre els elements sorgeixen les propietats emergents. Els sistemes no estan aïllats, els arriben matèria i energia necessàries per al seu funcionament. Els sistemes també produeixen matèria i emeten energia. Hi ha mecanismes autoreguladors per mantenir l'equilibri dins uns límits.

temperatura del cos El resultat global d'un sistema sol ser major que la suma dels resultats de les parts que ho integren. tota una cadena de reaccions és més efectiva que separades TIPUS DE SISTEMES Obert: entra i surt energia i matèria Tancat: entra i surt energia però no matèria Aïllat: no hi ha intercanvi de energia ni materia RELACIONS CAUSALS Cada element d'un sistema que pugui mesurar serà una variable. Relacions causals son causa-efecte entre variables (posem el signe + quan les fletxes van cap al mateix costat, però si és diferent es -) DIAGRAMA CAUSAL A la representació de les variables i fletxes se l'anomena diagrama causal.

El diagrama causal aporta informació quantitativa sobre el funcionament general del sistema: les entrades, les sortides, les relacions causa-efecte entre diverses variables i els mecanismes de regulació. RELACIONS CAUSALS COMPOSTES Es donen quan dues o més variables es relacionen, de manera que l'última es connecta amb la primera. Bucle de retroalimentació o feedback.

Hi han dos tipus: Positiva tot puja en bucle Negativa regula el sistema: com menys hi hagi més hi ha de l'altre BUCLES I LA TERRA COM A SISTEMA PART 2 Senar: fletxes cap a un costat i a la segona volta s'inverteixen Parell: fletxes al mateix costat sempre BUCLE SENAR NEGATIU BUCLE PARELL POSITIU LA TERRA COM A SISTEMA El nostre planeta és un sistema tancat (intercanvia energia amb l'exterior però no matèria); rep flux d'energia constant, la radiació electromagnètica solar, i emet a l'espai exterior energia, la radiació terrestre infrarroja (calor). Aquest flux d'energia sosté el cicle de la matèria.

Definicions Atmósfera embolcall gasós de la Terra Edafosfera conjunt de sòls de la Terra Geosfera part sòlida i inorganica de la Terra Hidrosfera conjunt de tota l'aigua del planeta: gel, aigua líquida, vapor i núvols, i aigua present als éssers vius Biosfera tots els éssers vius de la Terra (inclouen plantes, bacteris…) RISCOS, IMPACTES, RECURSOS I GESTIÓ AMBIENTAL PART 3 RECURSOS Qualsevol element del qual les persones en treuen benefici (allò que fem servir per satisfer les nostres necessitats). Els recursos tenen un valor econòmic.

Els podem classificar de diverses maneres: Segons el seu origen: Naturals Antròpics Segons la taxa de renovació i la disponibilitat en el temps: Renovables: limitats i no limitats No renovables: tenen una reserva Segons el seu ús: Energètics: per obtenir energia No energètics: per qualsevol altre cosa Una part dels recursos es converteixen en residus al fer-se servir IMPACTES AMBIENTALS Son sempre produïts per humans, són els efectes que les accions humanes ocasionen al medi ambient. Segons el que generen en les condicions ambientals distingim: Impactes positius: millora.

Impactes negatius: deteriorament Les possibles conseqüències dels impactes ambientals són: Interferències en la dinàmica dels processos naturals: Qualsevol impacte que altera els processos naturals de la zona. Contaminació: Abocar al medi ambient qualsevol cosa que no hauria d'estar. La contaminació pot ser: Difosa: Té una afectació baixa però actua a llarga distància Puntual: Tot el contrari, alta actuació en molt petita distancia RISCOS Són les situacions/esdeveniments que tenen lloc quan els processos del medi interaccionen i amenacen els éssers humans, o bé les seves activitats o recursos. Poden ser lents o ràpids.

Poden generar catàstrofes quan la magnitud del procés arriba a valors molt superiors als normals. A l'hora d'avaluar la probabilitat i la gravetat d'un risc, es consideren tres factors: Perillositat: probabilitat que es produeixi un fenomen potencialment destructiu. Té en compte el període de retorn (la probabilitat de que passat un temps torni a passar un esdeveniment) L'exposició: nombre de víctimes i béns potencials afectats (no son als que els hi passa, son els que tenen probabilitat de que els hi torni a passar) La vulnerabilitat: proporció de persones i béns afectats respecte al total exposat.

Es redueix si es preparen els edificis i la població per possibles perills (afecta el nivell de desenvolupament d'una zona). Segons l'agent que provoca el risc podem diferenciar: Riscos naturals: es generen com a conseqüència de processos naturals. Poden ser atmosfèrics, geodinàmics externs o geodinàmics interns. Riscos induïts: alteració de l'equilibri natural per causa de les activitats humanes. bombes atòmiques, desforestació, fuga de gas… Per evitar riscos hi han tres factors: Predicció: anticipar, amb la màxima precisió possible, on i quan tindrà lloc el fenomen generador del risc. De vegades no és possible. Saber quan i on.

Previsió: determinar zones de risc en base a cartografies (mapes de perillositat i vulnerabilitat) que s'elaboren a partir de l'estudi d'antecedents i de models dels fenòmens. Prevenció: són les mesures que s'adopten per minimitzar el risc. GESTIÓ AMBIENTAL Administració adequada del medi ambient, mitjançant una sèrie de mesures que tendeixen a fer-ne un ús correcte, que minimitzen riscos i impactes i que promouen una explotació racional dels recursos. Mesures preventives: eviten un conflicte ambiental (abans). Mesures correctores: tendeixen a corregir el conflicte general (després).

Les eines que es fan servir a la gestió ambiental son: Auditories ambientals: estudi de diagnosi ambiental del funcionament d'una empresa. Certificació. Avaluació d'impactes ambientals: estudi de l'impacte que pot generar un projecte. Integració ambiental: Recuperació/restauració del medi. Acords internacionals: estudi dels impactes globals. EL CANVI CLIMÀTIC ÉS UNA REALITAT ESTRUCTURA I FUNCIONS DE L'ATMOSFERA PART I ORIGEN I EVOLUCIÓ DE L'ATMOSFERA L'atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra. Des de la formació del sistema solar, la Terra ha tingut tres atmosferes diferents: 1. D'hidrogen i heli que es van perdre en l'espai disipar 2. Primitiva reductora: Origen volcànic.

Fa 4.500 milions d'anys (formació de la Terra com planeta). Té principalment CO2, vapor d'aigua, i altres gasos reductors. Atrapats per la gravetat (ja hi havia nucli metàl·lic). De la primitiva no paraven de sortir gasos, pero va arribar un moment que es va començar a refredar i els gasos van començar a precipitar. Aixi es van crears mars, oceans, etc. Així es crea la vida a l'aigua 3. Atmosfera oxidant. Fa uns 3.800 milions d'anys va aparèixer els primers éssers vius, els bacteris (els fotosintètics van produir oxigen). DENSITAT La densitat de l'atmosfera varia en funció de l'altitud. La densitat màxima es troba prop de la superfície i és menor a mesura que ascendim.

Com que l'aire es pot comprimir, l'atmosfera es troba comprimida sota el seu propi pes, és per això que el 80% de la seva massa es troba en els 10 primers km. ESTRUCTURA VERTICAL Cinc capes: tenint en compte la variació de la temperatura amb l'altitud (gradient tèrmic atmosfèric). Troposfera fenòmens meteorològics, no arriba a 20 i es la més fina Estratosfera Mesosfera Termosfera o ionosfera Exosfera 10.000 km Homoesfera mateixa quantitat de gas a les tres capes (es l'important): fins la mesosfera Heterosfera els gasos no estan barrejats FUNCIONS DE LA ATMOSFERA Protectora: estrelles fugaces quan els meteorits es desfan. També contra les radiacions.

Reguladora: distribueix la temperatura, hi han extrems de temperatures però les rebaixa. Efecte hivernacle natural fa que la calor no es pugui dissipar pel espai. Gasos per la via Cicle de l'aigua Propaga les ones de so FUNCIÓ REGULADORA Albedo part de la radiació solar que es reflectida el negre té l'índex d'albedo baix per tant absorbeix molt Efecte hivernacle natural pol oposat del albedo, els raigs que reboten amb el albedo tornen a rebotar a l'atmosfera i baixen a la terra. la capacitat de reflectir i retornar han d'estar a parts iguals Circulació general atmosfèrica estabilitzar la temperatura, el calor del eduador passa als pols i el fred dels pols a l'ecuador.

Van a la vegada de les corrents oceàniques. BALANÇ ENERGÈTIC GLOBAL Entrades d'energia La radiació solar pot: ser reflectida per l'atmosfera i la superfície ser absorbida per l'atmosfera i per la superfície Sortides d'energia La radiació infraroja tèrmica pot experimentar tres processos: Pot escapar al buit Pot ser reflectida els núvols i tornar a la superfície Pot ser absorbida per alguns gasos de l'atmosfera Hauriem d'estar en un constant de temperatura ja que la entrada compensa la sortida. L'entrada d'energia té longitud d'ona curta i la sortida és de llarga.

EL CLIMA PART II CLIMA VS TEMPS ATMOSFÈRIC Clima: conjunt de fenòmens meteorològics que caracteritzen l'estat mitjà de l'atmosfera en una zona de la superfície terrestre i en un temps determinat (mesurant els paràmetres de pluja, humitat, temperatura, vents...). La climatologia és la ciència que estudia el clima i les seves variacions al llarg del temps. No pretén fer previsions immediates, sinó estudiar les característiques climàtiques a llarg termini. Temps atmosfèric: variacions de l'estat de l'atmosfera en un indret i en períodes de temps curts.

FACTORS QUE DETERMINEN EL CLIMA D'UN INDRET Latitud Les diferències de climes segons la latitud venen donades per l'angle d'incidència dels raig solars i la durada de la insolació (rotació i translació de la Terra). Altitud A més alçada menys temperatura i vents més intensos. Distància al mar A major distància, menor diferència entre l'estiu i l'hivern i el dia i la nit, ja que les masses d'aigua es refreden i escalfen més lentament que el sòl (regulació). Orientació En presència de relleus, aquests ens poden protegir o no dels vents, la insolació o la pluja (efecte Foehn). Corrents marines Les corrents marines poden portar aigües càlides o fredes, fent escalfar o refredar les zones.

CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL L'aire calent tendeix a pujar i l'aire fred tendeix a baixar. Cèl·lula de convecció. L'aire circula de zones fredes a càlides donant un moviment de convecció a l'aire. MODEL UNICEL·LULAR DE HADLEY A la Terra hi ha dues zones amb temperatures extremes: La zona equatorial: radiació intensa i constant tot l'any (Tº altes) Els pols: radiació feble amb períodes d'insolació (Tº baixes) Els vents freds dels pols descendeixen generant una zona d'alta pressió (A) lliure de precipitacions i es desplacen cap a l'equador. Els vents càlids de les zones equatorials pugen generant una zona de baixa pressió (B) rica en precipitacions i es desplacen cap als pols.

MODEL TRICEL·LULAR DE ROSSBY El resultat de la circulació general amb la força de Coriolis és que es donen 3 masses d'aire en convecció a cada hemisferi dividides per centres de pressió (A/B): La massa d'aire polar. Una a cada pol La massa d'aire tropical. Una a cada costat de l'equador La massa d'aire temperada. Una entre cada una de les anteriors. ZONES CLIMÀTIQUES Hi ha tres dominis climàtics a la Terra: 1. Climes freds 2. Climes temperats 3. Climes càlids Si a aquests 3 dominis li apliquem el resultat de la circulació global atmosfèrica (mirant si és una zona de baixes o altes pressions) ens resultaran els diferents climes de la Terra).

Hi ha 2 grans grups climàtics: De domini oceànic: Temperatures suaus amb variacions estacionals Precipitacions abundants i regulars tot l'any De domini mediterrani: Pirinenc: Altes precipitacions (màximes a l'estiu, mínimes a l'hivern). Temperatures fredes a l'hivern i fresques a l'estiu. Prepirinenc: Altes precipitacions (màximes a l'estiu o primavera, mínimes a l'hivern). Temperatures fresques a l'hivern i suaus a l'estiu. Continental: Precipitacions baixes a primavera i tardor. Temperatures contrastades. Prelitoral: Precipitacions mitjanes sobretot a primavera i tardor. Temperatures fresques a l'hivern i càlides a l'estiu. Litoral: Precipitacions elevades sobretot a primavera i tardor.

Temperatures suaus hivern i càlides estiu. CLIMOGRAMES PART III Per estudiar el clima d'una regió necessitem registres de: Pluviositat Temperatura Els climogrames ens permet identificar de manera fàcil: Períodes humits: quan la corba de temperatura està per sota de la de precipitacions Períodes secs: quan la corba de temperatura està per sobre Els valors representats a l'eix de precipitació han de ser el doble que els representats a l'eix de Tº. Ratlles: precipitacions Punts: temperatura EL VENT I LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA PART IV VENT És el resultat del desplaçament de masses d'aire per diferències de temperatura i pressió. A escala global circulació atmosfèrica general.

A escala local l'aire segueix el mateix patró (es desplaça de zones d'altes pressions, amb aire fred, a zones de baixes pressions, amb aire càlid, y a la inversa) generant vents locals. Vent de marinada Efecte foehn PRESSIÓ ATMOSFÈRICA És el pes de la massa d'aire que hi ha per sobre un punt per unitat de superfície. Podem diferenciar: Anticicló (A): a les zones on hi ha un descens d'aire fred i, per tant, la pressió atmosfèrica de la zona augmenta. El temps es estable. Depressió (B): a les zones on hi ha un ascens d'aire fred i, per tant, la pressió atmosfèrica de la zona baixa. El temps és inestable.

RELACIÓ DE LA PRESSIÓ I ELS VENTS Força de coriolis MAPES D'ISÒBARES Les isòbares són les línies que uneixen punts d'igual pressió atmosfèrica. Aquestes línies es separen de 4 en 4 mil·libars o hectopascals (mb o hPa). Interpretant les isòbares podem conèixer el temps d'una zona i fer previsions meteorològiques de: Direcció del vent Intensitat del vent Estabilitat o inestabilitat del temps Tendències de la temperatura Evolució del temps DIRECCIÓ DEL VENT Zona de baixes pressions: el vent circula en sentit contrari a les agulles del rellotge. Són baixes pressions aquelles inferiors a 1013 hPa Zona d'altes pressions: els vents circulen en el sentit de les agulles del rellotge.

Són altes pressions superiors a 1013 hPa El vent es paral·lel a les línies de les isòbares i quan aquestes línies estan més juntes indica vents més forts. ESTABILITAT O INESTABILITAT DEL TEMPS Sistema de baixes pressions: Són les depressions i solen portar temps inestable amb cels nuvolosos o coberts ja que l'aire calent de la superfície ascendeix fins a capes més altes i comença a refredar-se. Si a més és prou humit pot condensar-se i formar nuvolositat. Sistema d'altes pressions: Són anticiclons i provoquen situacions de temps estable amb absència de precipitacions, ja que la subsidència limita la formació de núvols (es poden formar boires).

La rotació de la Terra fa que els centres de pressió (A/D) es desplacen cap a la dreta. D'aquesta manera es pot preveure com serà l'evolució del temps. Les depressions es desplacen amb més velocitat que els anticiclons. HUMITAT I FORMACIÓ DE NÚVOLS PART V Els núvols són el resultat de la condensació del vapor d'aigua que conté l'aire, que el fa ser visible. Tot l'aire conté vapor d'aigua en major o menor proporció. Humitat absoluta: quantitat de vapor per volum d'aire (g/m3). Depèn de la temperatura. Humitat relativa: percentatge de vapor d'aigua que té l'aire a una determinada temperatura, en relació a la quantitat màxima que en podria tenir (saturació).

En temps meteorològic es fa servir la humitat relativa i es calcula: FORMACIÓ DELS NÚVOLS Els núvols es formen quan una massa d'aire (més calent i menys dens) ascendeix, es refreda, arriba al punt de rosada i es condensa en petites gotes que es mantenen en suspensió formant els núvols. També es formen núvols en situacions d'inversió tèrmica (boira). Aquesta formació de núvols es pot donar en les següents situacions: Ascensió orogràfica Convecció Convergència en zones de baixa pressió Inversió tèrmica: boires Contacte de masses d'aire a temperatura diferent (fronts).

Es poden generar núvols de desenvolupament vertical (cumulonimbus) o horitzontal (estratocúmulus, nimbostratus, cirrus...) CONVECCIÓ L'aire més proper a la superfície (aigua o sòl) s'escalfa i ascendeix. En fer-ho, la massa d'aire arriba al punt de rosada i es condensa. Es formen núvols que creixen verticalment. Es poden produir precipitacions menys o més violentes si la diferència de temperatura entre l'aire fred en altura i l'aire en superfície és menor o major. Quan aquest gradient es molt elevat es poden generar corrents ascendents de més de 200km/h.

CONTACTE DE MASSES D'AIRE DE Tº DIFERENT Les masses d'aire no es barregen, la massa d'aire fred tendeix a romandre prop de terra ja que és més densa i la massa d'aire calenta llisca per sobre de la freda i puja fins a condensar-se. La línia imaginaria que separen les dues masses d'aire de temperatura diferent s'anomena front i es representen als mapes meteorològics. METEOROLOGIA PART VI TIPUS DE NÚVOLS PRECIPITACIÓ Pluja: si, una vegada format el núvol, continua la condensació, les gotes xoquen i es van unint, formant gotes més grans que cauen pel seu propi pes. Neu: si la temperatura del núvol és <0oC, en comptes de gotes d'aigua hi haurà cristalls de gel que formen flocs de neu.

Granís i pedra: són fragments arrodonits de gel que es formen dins del núvol de tempesta. Granís o calamarsa: fragments <1cm de diàmetre. Pedra: fragments >1cm de diàmetre. FENÒMENS ELÈCTRICS Dins els núvols de tempesta es genera molt fregament entre les partícules, causant corrents que originen càrregues elèctriques com: Llampec: descàrrega que va d'una part a una altra del núvol. Llamp: descàrrega que va del núvol a terra. RISCOS RELACIONATS AMB LES PRECIPITACIONS Sequeres Període prolongat de manca de precipitacions.

Efectes: directes: pèrdua de collites, estriccions d'aigua indirectes: descens producció d'energia hidroelèctrica, augment de la contaminació en rius, increment incendis forestals. Prevenció: són impossibles d'evitar, però una distribució i un ús adequats dels recursos hídrics poden minimitzar-ne els efectes. No s'han de sobreexplotar les reserves d'aigua Cal racionar l'ús de l'aigua: fomentar l'estalvi a nivell particular i industrial, promocionant sistemes de regadiu eficients, etc. Catalunya: Són determinades per un domini de l'anticicló de les Açores. Si aquesta posició de l'anticicló es manté durant un període llarg de temps es provoca una sequera.

Aiguats Les precipitacions torrencials són freqüents en l'àmbit mediterrani i sovint comporten la pèrdua de vides humanes i greus pèrdues econòmiques. Les precipitacions torrencials poden donar-se per diverses situacions meteorològiques: Temporals de llevant. Quan la depressió es situa al mediterrani prop de Catalunya. Els vents (de l'est) venen carregats d'humitat del Mediterrani provocant importants precipitacions per acció dels relleus. Pertorbacions atlàntiques. Quan els centres de baixa pressió es situen a l'atlàntic afectant la península Ibèrica i en segon lloc a Catalunya (amb tempestes més desgastades) Gota freda o Dana.

Quan es despenja corrents d'aire molt fred, es genera una "gota", que en topant-se amb l'aire humit i càlid que ve del mar mediterrani s'origina fortes precipitacions. (freqüents a la tardor i en ocasions a l'estiu) Conseqüències dels aiguats Inundacions: acumulacions d'aigua. Avingudes: crescudes sobtades del cabal d'un riu. Mesures preventives del risc d'inundacions i avingudes: Cartografia d'àrees de risc. Ordenació del territori: Pla urbanístic que tingui en compte les zones inundables i amb perill d'avingudes. Limitar el sòl urbanitzable que impermeabilitza el sòl i augmenta la quantitat d'aigua que no s'infiltra Tenir plans d'actuació.

Exemple: Inuncat Disposar de mètodes bons de predicció. Ex: servei meteorològic de Catalunya. Mesures correctores del risc d'inundacions i avingudes: Netejar lleres, alliberar d'obstacles el pas de l'aigua. Obres per contenir l'aigua: preses, canalitzacions, dics… Plantar vegetació, reforestació ELS RISCOS PEL VENT PART 7 TEMPESTES TROPICALS VS HURACÀ/TIFÓ/CICLÓ Es formen sobre masses d'aigua calenta.

Depressions de mida petita amb pressions molt baixes al seu centre (930-950hPa) Generen vents molt intensos, provocant danya catastròfics per on passen: Si els vents <117km/h = tempesta tropical Si els vents >117km/h = huracà (poden ser >300 km/h) Huracà Es formen en regions oceàniques intertropicals (entre 5° i 20° de latitud) entre l'estiu i la tardor quan l'aigua està més calenta.

Noms segons la part del món on s'originen: Tifó: Xina i Japó Huracans: es formen a l'Atlàntic i a l'est del Pacífic (costes americanes) Cicló: oceà índic Escala Saffir-Simpson Conseqüències: A la costa: Forts vents Fortes tempestes Inundacions per la pujada del nivell del mar A l'interior: L'huracà va perdent força Vents que van disminuint d'intensitat perquè a terra no hi ha aportació de l'energia de l'oceà calent. Tempestes Tornados Remolins d'aire gegants que es formen als núvols de tempesta (cumulonimbus) i que toquen terra. Els vents poden arribar als 500km/h.

Són fenòmens rars que tenen lloc, generalment, en la zona de transició entre les masses d'aire polar i tropical (entre els 20° i 50° de latitud). Fenomen de curta durada que provoca grans danys. Són habituals en algunes regions del centre dels Estats Units, especialment durant la primavera. Un tornado es forma a causa del xoc d'una massa d'aire càlid i molt humit i una massa d'aire fred i sec (molt fred). A la base del cumulonimbus l'aire més fred i sec descendeix mentre un aire més calent ascendeix formant un remolí. Es genera un embut que arriba a tocar terra. Els tornados formats al mar s'anomenen trombes marines.

Escala Fujita Conseqüències dels tornados Associades al vent: segons la intensitat del vent, els efectes poden ser més o menys devastadors. Associades a la nuvolositat: tempestes, inundacions, calamarsa, pedra... Catalunya: L'huracà és un fenomen molt difícil a Catalunya, ja que no estan a latituds tropicals. Els tornados són rars. Hi ha hagut alguns casos de trombes marines a la mediterrània, associades a tempestes de tardor i primavera.

Mesures per minimitzar els efectes dels huracans i tornados Cartografia d'àrees de risc Planificació del territori: Pla urbanístic que tingui en compte les zones de risc Normatives per la construcció segons el risc Tenir plans d'actuació Disposar de mètodes bons de predicció. FENÒMENS GLOBALS I ENERGIES EÒLIQUES PART 8 Fenòmens a escala global: El Niño El niño és un fenomen meteorològic que es repeteix cíclicament en períodes d'entre 3 i 7 anys i que es dona al voltant del Nadal. Es dona per un escalfament de l'aigua superficial a les costes pacífiques d'Amèrica del sud.

Les conseqüències són diverses i molt grans a ambdós costats del Pacífic: Inundacions, sequeres, disminució de la pesca, fortes tempestes, incendis, etc. Els vents alisis empenyen la massa d'aigua càlida cap a Indonèsia i Austràlia: El centre de baixes pressions es troba a la costa oest del Pacífic produint fortes tempestes a Indonèsia i Austràlia que eviten les sequeres i els incendis. Ascens d'aigües fredes a les costes sud-americanes que porta nutrients, augmentant la pesca a la zona.

A l'oest del Pacífic es donen altes pressions que desplacen la massa d'aigua càlida a l'est: El centre de baixes pressions es desplaça a l'est formant allà les tempestes Sequeres i incendis a l'oest del Pacífic Pluviositat a les costes est d'Amèrica i més huracans al Pacífic oriental Priva la costa sud-americana de nutrients Es tracta d'un patró normal de dinàmica atmosfèrica però amb valors anormalment elevats. Els vents alisis empenyen la massa d'aigua càlida cap a l'oest amb més intensitat: Fortes tempestes l'oest del Pacífic que generen inundacions Ascens més acusat de les aigües fredes a les costes americanes. Porta nutrients.

Gelades al nord d'Amèrica Sequeres al centre d'Amèrica Augment huracans a l'atlàntic L'ATMOSFERA COM A ENERGIA RENOVABLE Energia solar tèrmica i fotovoltaica La radiació solar ens proporciona una font energètica gratuïta, inesgotable i neta (no genera cap tipus de contaminants). La quantitat d'energia solar incident en un indret depèn de: Latitud: com més baixa més perpendicularment incideix. Cicles anuals i diaris: depenent també de la latitud hi ha variacions més o menys marcades en la durada del dia i la nit al llarg de l'any. Clima: la quantitat de dies assolellats és força variable d'uns climes a uns altres.

A la zona mediterrània, en general, les condicions són força favorables per a l'ús d'aquesta energia. El seu aprofitament requereix 2 fases: captació i transformació en energia útil. Es pot aprofitar l'energia solar per: La producció de calor (energia solar tèrmica) La producció d'electricitat (energia solar fotovoltaica) AVANTATGES DESAVANTATGES Matèria primera gratuïta i inesgotable A l'abast de tothom No genera residus ni impactes La tecnologia es amortitzable a llarg termini Rendiment variable depenen del clima Fan falta acumuladors d'energia, ja que de nit no es genera, i els dies amb núvols se'n fa menys.

ENERGIA EÒLICA Tradicionalment s'ha utilitzat l'energia del vent per a diversos usos (impulsar vaixells, fer funcionar molins, etc), però actualment té 2 aplicacions principals, on es captat mitjançant un sistema de pales instal·lat damunt d'un suport vertical. 1. Aerobombes: fan servir l'energia del vent per bombejar aigua subterrània. 2. Aerogeneradors: transformen l'energia del vent en energia elèctrica. L'ús que més s'ha estès en les darreres dècades són els parcs eòlics, instal·lacions integrades per molts aerogeneradors.

AVANTATGES DESAVANTATGES Matèria primera gratuïta i inesgotable No genera residus ni impactes L'eficiència és elevada El temps d'amortització de les instal·lacions es relativament curt Causa impactes sobre la fauna, ja que les aus de mida gran poden patir lesions o morir en col·lisionar amb els aerogeneradors Impacte visual sobre el paisatge Cal una velocitat de vent mínima per fer funcionar els aerogeneradors, i per tant no es pot instal.lar a tot arreu El vent no és constant EL SÒL: UN RECURS EN PERILL D'EXTINCIÓ DEFINICIONS Edafosfera: conjunt de sòls del planeta.

Sòl: part superficial de la Terra, biològicament activa, provinent de la desintegració i alteració de les roques i residus de l'activitat dels éssers vius. Edafologia: ciència que estudia el sòl. EL SÒL És el resultat d'un procés causat per la interacció perllongada entre la litosfera i la biosfera sota l'acció del clima (hidrosfera i atmosfera). És un sistema natural, dinàmic i obert. És un recurs natural, no renovable a mitjà termini, utilitzat per l'ésser humà per a la construcció. Estructura del sòl Horitzó A Horitzó B Horitzó C Horitzó R Capa més externa i superficial Zona de lixiviació: l'aigua s'emporta cap a baix les argiles i els minerals solubles Molt meteoritzada.

Rica en humus i éssers vius Es troben les arrels de la majoria de la vegetació Color fosc (humus) Capa intermèdia més argilosa Zona de precipitació de sals provinent de l'horitzó A Color més clar Menys meteoritzada Es poden trobar arrels, però menys Fragment de roca mare més o menys alterats No conté humus Difícilment arriben arrels i gasos atmosfèrics Zona de trànsit cap a la roca mare (horitzó de transició) Roca mare inalterada Marca el límit inferior del sòl En els sòls poc evolucionats l'horitzó A descansa directament sobre la roca mare. És la forma i disposició dels agregats (unió de les partícules del sòl).

COMPOSICIÓ DEL SÒL Els sòls estan formats per: Matèria inorgànica: Fragments de roca Sals i minerals Aigua, aire... Matèria orgànica: Organismes vius i productes de la seva activitat Matèria orgànica en descomposició (humus). TEXTURA DEL SÒL Es la relació existent entre les proporcions de les diferents mides de partícules <2mm que constitueixen el sòl (sorres, llims i argiles). Només interessen les partícules fines perquè són les que aporten propietats al sòl. La resta (>2mm) no es consideren partícules de sòl, sinó fragments gruixuts del sòl, i es classifiquen segons la seva grandària en grava, pedra i roca.

Arenosos: elevada permeabilitat a l'aigua i, per tant, escassa retenció d'aigua i nutrients. Argilencs: baixa permeabilitat a l'aigua i elevada retenció d'aigua i nutrients. Són pesats i no drenen l'aigua. Llimosos: retenen l'aigua i els nutrients per més temps que els arenosos i tenen més permeabilitat que els argilosos. De transició: són la textura ideal (bescla equilibrada de sorra, llim i argila. Equilibri entre permeabilitat i retenció. FACTORS FORMADORS DE SÒLS Fixos Relleu: com més pendent, més erosió superficial i més immadur serà el sòl. La situació: els cims s'erosionen ràpidament i les valls es cobreixen per sediments (no poden créixer).

Roca mare: subministra els materials inorgànics per formar el sòl. Influirà en nombroses propietats del sòl com el seu pH, permeabilitat, vegetació que hi viure a sobre, etc. Variables Clima: és el factor més important, ja que controla la intensitat de meteorització: Temperatura regula la velocitat de reacció de les diferents transformacions químiques i biològiques. Humitat: proporciona l'aigua necessària per a les reaccions, així com al procés de lixiviació. Activitat biològica: Vegetals: renovació de la fertilitat del sòl. Les arrels absorbeixen minerals dels estrats inferiors per formar m.o. (tiges, fulles); la vegetació morta origina l'humus.

A més, protegeix contra l'erosió i la radiació solar. Fauna: remou el sòl i fertilitza les plantes amb excrements. Microflora (fongs, bacteris): descomponedors. m.o m.i. Temps: juga a favor de la descomposició de la roca. PROCESOS PEDOGENÈTICS Un sòl es forma per meteorització / descomposició / desintegració de la roca o roques mare (litosfera), per l'acció combinada de l'atmosfera, hidrosfera i dels éssers vius. Formació i mineralització de l'humus. Transport i acumulació de material soluble i col·loïdal: eluviació (horitzons de rentatge) i il·luviació (horitzons d'acumulació).

Descomposició i alteració del material original: meteorització i formació de minerals secundaris (física, química i biològica). Solubilitzacions, precipitacions i intercanvis iònics. En el sòl hi ha substàncies solubles, la seva quantitat depèn dels components de la roca mare, de la relació precipitació/evaporació i de la porositat i permeabilitat del sòl. Gleïficació. Provocada per la manca de renovació de l'aire del sòl a causa normalment de la saturació o circulació lenta de les aigües. Causa una disminució d'oxigen que poden derivar en canvis en l'estat d'oxidació del ferro, o altres elements, que afectaran a la solubilitat d'aquests elements.

Les migracions: mobilització i transport de materials a través del perfil: Eluviació: sortida d'un horitzó Il·luviació: entrada Torbacions: barreja dels constituents dels sòl per acció: Biòtica: acció de les arrels, els animals excaven… Abiòtica: canvis de volum per la Ta o la concentració d'aigua. PROCESSOS DE DEGRADACIÓ Desertització És el procés evolutiu i natural d'una regió del planeta cap a unes condicions morfològiques, climàtiques i ambientals particulars, que agrupades reben el nom de desert.

Els factors que determinen la desertització són diversos Astronòmics (canvis en l'örbita i la inclinació de l'eix de rotació terrestre) Geomorfològics (relacionats amb el relleu i la distribució continental als hemisferis) Dinàmics (relacionats amb l'activitat geològica i biològica de la Terra) Tots aquests factors de desertització es caracteritzen per l'acció dels diferents agents climàtics, que acaben ocasionant la pèrdua de la vegetació, l'alteració del sòl i l'erosió del terreny, i condueixen la regió cap a unes condicions diferents de les que tenia inicialment.

Desertificació És un procés de degradació ecológica en què la terra fèrtil i productiva perd total o parcialment el potencial de producció. Els processos que afavoreixen els terrenys de tipus desèrtic són: La degradació física, a causa de l'ús de maquinària agrícola pesant o del pasturatge intensiu. La degradació química, a causa de l'abocament d'elements contaminants, de l'acidificació, del rentatge de nutrients o bé de la salinització o alcalinització del sòl per acumulació de sals.

La degradació biológica, ocasionada per la desaparició de la matèria orgànica i mineralització de l'humus, cosa que provoca la desestructuració del sòl Les conseqüències globals de la desforestació de l'increment de zones desèrtiques són múltiples, sens dubte, terribles per al nostre planeta: Pèrdua de biodiversitat. Canvi climàtic Disminució del volum de O2, en l'atmosfera. Increment del CO2, atmosféric Increment de l'efecte d'hivernacle. Disminució de l'evapotranspiració vegetal. Pèrdua de sòl fèrtil. Erosió L'erosió del sòl és un procés geològic natural.

S'ha de diferenciar entre l'erosió hídrica, en què l'agent erosiu és l'aigua; l'erosió glacial, del gel; l'erosió eolica, ocasionada pel vent; l'erosió biolòlgica, causada per l'activitat dels éssers vius, i l'erosió antròpica, provocada per l'espècie humana. Tots aquests factors tenen greus conseqüències: deteriorament dels medis fluvials i litorals per excés de sediments, el soterrament per sorres i graves dels sòls cultivables, el perill d'inundacions per acumulació de materials als embassaments i un rapid procés de desertització. L'erosivitat: és la capacitat erosiva de l'agent geològic predominant en un espai determinat (aigua, vent, glaç...).

L'erosionabilitat: és la vulnerabilitat d'un sol per ser degradat, i és un factor que depèn del tipus de sol, de l'orografia i de la vegetació. En la degradació d'un sòl cal considerar diversos aspectes: Empobriment biològic, causat esencialment per l'acció de plaguicides sobre la flora i la fauna del sòl. Empobriment químic, originat per les desforestacions, els incendis i la crema de rostolls, que ocasionen una pèrdua d'elements bioquímics i de matèria orgànica. Aquestes pèrdues es poden compensar amb adobs minerals i orgànics adequats i racionals.

Empobriment físic, es deu a la pèrdua de l'estructura del sòl provocada per l'ús de maquinària agrícola pesant, l'arrossegament de troncs, l'abús dels monocultius o l'obertura de pistes forestals. Empobriment edàfic, és la darrera etapa de la degradació i disminueix la qualitat i productivitat del sòl. Degut per l'excés de rentat, salinització, solonització (alcalinització), encrostament (formació de calitx) o la desertització.

Erosió hídrica Aquest tipus d'erosió es dona sobretot en zones arides, que es caracteritzen per tenir precipitacions escasses, ambient sec, vegetació escassa i dispersa, insolació intensa i poca nuvolositat, factors que imposibiliten les reaccions químiques de meteorització al terreny (ja que necessiten un medi aquós per tenir-hi lloc). En aquestes condicions, els afloraments rocosos estan intensament afectats per la disgregació granular, i les partícules més fines i lleugeres alliberades per l'alteració de les roques són arrossegades pel vent.

L'erosió hídrica comença amb l'impacte de les gotes de pluja sobre el sòl, que trenca la capa superficial i provoca la infiltració d'aigua i escorrentia. En terrenys plans, es formen tolls; en terrenys amb pendent, l'aigua arrossega partícules de terra. A mesura que el sòl s'amara, es genera una erosió més intensa, amb desplaçament de partícules i formació de solcs que poden evolucionar a xaragalls i barrancs. Factors com la composició del sòl i les característiques de la pluja influeixen en la gravetat de l'erosió. Per avaluar l'erosió, es poden utilitzar indicadors físics, com el grau d'erosió laminar i la formació de solcs, així com indicadors biològics que observin la vegetació.

Els graus d'erosió varien des de la vegetació densa (grau nul) fins a l'absència de vegetació amb barrancs profunds (grau molt alt). Per prevenir l'erosió, és crucial identificar zones vulnerables i aplicar tècniques de conservació, com protegir la vegetació, crear terrasses en pendents i gestionar adequadament l'aigua de pluja. Erosió eòlica L'erosió eòlica és un procés geològic causat per l'acció del vent, que transporta partícules de sorra, pols i altres materials fins, modelant el paisatge. Aquest fenomen és especialment comú en zones àrides, desèrtiques o costaneres, on la vegetació és escassa i el sòl queda exposat als elements.

Mecanismes principals: Deflació: El vent arrossega les partícules més fines del sòl, deixant només els materials més grans i pesants. Abrasió: Les partícules transportades pel vent actuen com un paper de vidre, erosionant roques i superfícies exposades. Saltació: Les partícules de sorra salten i reboten sobre el terreny, contribuint al transport i l'erosió. Efectes Formació de dunes: Les partícules transportades s'acumulen formant estructures com dunes. Desertificació: L'erosió eòlica pot degradar terres agrícoles en zones vulnerables. Modelatge del paisatge: El vent pot formar estructures com yardangs (roques amb forma aerodinàmica) i altres formes erosionades.

Mesures de mitigació, per reduir l'impacte de l'erosió eòlica es poden implementar: Plantació de vegetació resistent per fixar el sòl. Creació de barreres contra el vent (per exemple, cortines d'arbres). Cobrir el sòl amb materials protectors, com ara mulching o tèxtils geotècnics. Contaminació L'acció antròpica, el desenvolupament industrial i el vessament de residus son algunes de les principals fonts contaminants del sòl. La majoria de contaminants circulen lliurement per l'atmosfera i la hidrosfera i quan arriben al sòl poden quedar immobilitzats o bé es poden degradar i transformar.

La capacitat autodepuradora d'un sòl depèn sobretot de les característiques de la capa superficial, on hi ha més activitat biològica i on es possible la descomposició i la mineralització dels productes orgànics. Així el sòl és un sistema que degrada i mineralitza la matèria orgànica immobilitzant determinats ions, fent precipitats, formant complexos estables amb diferents col·loides o bé absorbint els productes orgànics. Actua també com a filtre per retenir bacteris o partícules en suspensió.

Efectes de la contaminació del sòl: Contaminació de les aigües superficials i subterrànies Contaminació dels sediments del riu Evaporació de compostos volàtils Utilització d'aigua contaminada per a l'abastament Us recreatiu d'aigües superficials contaminades Perills en excavacions Contaminació d'hortalisses i animals de granja per la utilització d'aigües subterrànies. Hi han dos tipus de contaminació de sòls: Contaminació puntual: Està concentrada i es provocada per focus de contaminació localitzats. Contaminació difosa: Està poc concentrada i dispersa a l'espai.

L'aplicació excessiva dels fertilitzants de síntesi, en formes químiques incorrectes o en moments inadequats, pot generar in situ adificació, incorporació de metalls pesants i increment de la salinitat en zones de secà. Si van a parar als rius, generen risc d'eutrofització i perill per a la salut humana per ingestió de nitrats.

ADOBS QUÍMICS ADOBS ORGÀNICS Són de ràpida assimilació Fàcilment lixiviables No hi ha risc de contaminació per metalls No milloren les propietats del sòl Són de lenta assimilació Renten bé els nutrients Hi ha risc de contaminació per metalls Milloren la retenció de l'aigua i disminueix l'erosionabilitat Els pesticides son productes fitosanitaris que tenen la funció d'eliminar animals o plantes que poden ser perjudicials per a les collites. Segons la plaga que combaten, reben el nom d'insecticides, herbicides, bactericides… i el conjunt s'anomena biocides. La salinització implica un enriquiment excessiu del sol en sals solubles.

La presencia en excés d'aquestes sals en el sol té gres repercussions sobre la producció agrícola, ja que provoca un augment de la pressió osmòtica, que té una incidencia negativa sobre el creixement vegetal. EL SÒL: 2 CEL·LES DE CONVECCIÓ Arrosseguen les plaques de l'escorça terrestre: Plaques tectòniques Per tant, els continents estan en moviment. DERIVA CONTINENTAL PLAQUES TECTÒNIQUES ACTUALS Poden ser: divergents, convergents o transformants Vores divergents Tendeixen a allunyar-se entre si. També s'anomenen constructives, expansives o zones d'acreció.

Segons on estigui aquesta vora divergent formarà: Rift continental Dorsal oceànica GEOSFERA MINERALS Materias sòlids, inorgànics i d'origen natural que tenen una composició química determinada i una estructura atòmica ordenada Homogeni Tendeixen a ordenar-se de manera tridimensional regular: cristalls. Si no tenen ordre: mineraloides.

PROPIETATS DELS MINERALS Hàbit forma externa en que cristal·litza Exfoliació trencar-se en superfícies planes o làmines Duresa resistència a ser ratllats Tenacitat o elasticitat Propietats magnètiques Fractura Fràgil: es trenca fàcilment Mal·leable: es pot trencar en fines làmines Sèctil: es pot trencar en encenalls prims Dúctil: pot ser estirat com un fil Flexible: pot ser doblegat de forma irreversible Elàstic: pot ser doblegat i recupera la forma original paramagnètics o diamagnètic aspecte en què queda en trencar-se de forma irregular (complementari a l'exfoliació) Propietats elèctriques Punt de fusió conductors o no conductors temperatura a la que es fon (l'escala de Kobell) Densitat Color Brillantor ratlla de color segons la reflexió de la llum a la superfície del mineral LES ROQUES Agregats d'un o més minerals en unes proporcions determinades.

Totes les roques tenen minerals essencials i poden tenir també minerals accessoris Heterogeni EL CICLE DE LA ROCA Roques magmàtiques plutòniques Roques que es formen quan el magma del mantell crea una intrusió i es refreda i solidifica a l'interior de l'escorça. Roques magmàtiques volcàniques Roques que es formen quan es forma una intrusió de magma del mantell i surten a la superficie, refredant-se i solidificant-se a l'exterior de l'escorça. Roques sedimentàries Roques que es formen al compactarse els sediments Roques metamòrfiques Roques que es formen a partir d'altres roques al experimentar altes pressions i temperatures.

METEORITZACIÓ Són alteracions físiques i químiques que es produeixen l'esmicolament i la descomposició de les roques. ALTRES PROCESSOS EXTERNS Erosió: conjunt de processos naturals pels quals es desgasten i destrueixen les roques i sòls de la superfície terrestre. Transport: els materials resultants de l'erosió es mobilitzen cap a altres àrees geogràfiques en un procés denominat transport. El principal agent de transport és l'aigua. Sedimentació: dipòsit dels materials mobilitzats quan cessa la seva capacitat de transport. Diagènesi: compactació, cimentació, recristal·litzacó i formació de minerals.

AMBIENTS SEDIMENTARIS Es on cessa la capacitat de transport dels materials erosionats i transportats COMBINACIÓ, EXEMPLE DEL VENT Deflació: el vent escombra les partícules soltes arrossegant-les i aixecant-les. Saltació: en funció de l'energia, es transporten partícules més grans. Abrasió eòlica o corrosió Com a resultat d'aquestes accions, es poden formar dunes i loess. ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES: M. Plutòniques M.

Volcàniques Granit Granodiorita Diorita Gabre Sienita Peridotita Riolita Dacita Andesita Basalt Traquita SEDIMENTÀRIES: D E N T R Í T I Q U E S Rudites Conglomerats Bretxa Ortoquarsita Gresos Grauvaca Arcosa Lutites Limolita Argil·lita Q U Í M I Q U E S Carbonatades Calcària Dolomita Evaporites Guix Halita i altres sals B I O Q U Í M I Q U E S Carbonatades Calcària escullosa Creta Estromatòlit O R G À N I C Carbons naturals Torba Lignit Hulla Antracita O R G À N I C Petroli Asfalts i ceres parafíniques Petroli cru Gas natural i metà METAMÒRFIQUES ROQUES INDUSTRIALS: MINERALS INDUSTRIALS Minerals que s'aprofiten per les substàncies que contenen o pel seu potencial energètic.

Els dividim en: Minerals metàl·lics: s'aprofiten per l'extracció d'un metall. Minerals no metàl·lics: s'aprofiten per obtenir energia o altres materials no metàl·lics. Metàl·lics No metàl·lics Explotació de roques i minerals Restauració ambiental Restaurar el sòl que s'ha reservat prèviament. Reomplir els sots generats amb materials inerts. Disminuir els pendents dels talussos. Restituir la coberta vegetal: replantar. Desmuntar les construccions i la maquinària. Restituir els aprofitaments del sòl previs a l'explotació. Integrar la zona explotada al paisatge.

Restituir els aqüífers RISCOS GEOLÒGICS EXTERNS PART 4 FENÒMENS DE VESSANT Els fenòmens de vessant són processos naturals provocats per l'acció de la gravetat i l'afebliment progressiu dels materials, fruit dels processos de meteorització a que estan sotmesos els materials pels agents meteorològics. Despreniment Esllavissada Moviment en massa (reptació) Allau Mesures preventives i correctores Indicadors d'inestabilitat naturals Tipus de sòl: sediments no cimentats o sòls de partícules fines. Orientacions dels plans estructurals: cabussament paral·lel al pendent. Excavacions del peu del vessant: per l'erosió de l'aigua a rius i embassaments.

Tremolors de terra: natural (sismes) o artificial (obres públiques). Precipitacions intenses: és el principal desencadenant (actua com a lubricant). Forma del talús: la forma convexa representa una situació de risc. Pendent: com més pendent també més risc. Allau: pendent de més de 40º, gruix de neu, augment de temperatura, vessant convex, orientació respecte el Sol (més Sol, més risc). Indicadors d'inestabilitat artificial Runams de mines: formats per materials residuals no aprofitats. Abocadors d'escombraries: poden assolir angles superiors al del repòs. Excavacions al peu del vessant: per fer passar una carretera, per exemple.

Sobrecàrrega de la part superior del vessant: per construccions, per exemple. Alteració del drenatge natural: increment d'infiltració per desviament del riu, per exemple. Per això és molt important un bon sistema de drenatge en àrees d'urbanització intensiva. Les carreteres també alteren el drenatge natural. SUBSIDÈNCIA I ESFONDRAMENT Els esfondraments consisteixen en lliscaments de materials cap a baix no al llarg d'una superfície, sino en un descens en vertical. Si l'esfondrament és gradual i lent s'anomenen subsidència. Si és ràpid reben el nom d'esfondrament.

Aquests fenòmens es produeixen per causes naturals com: Remoció lenta de materials sota la massa que s'enfonsa Processos tectònics Compressió de roques i de sòls febles Dissolució sota el sòl de roques solubles en aigua: calcàries, guixos i sals… (processos càrstics) Processos càrstics CO2 + H20 H2CO3 (àcid carbònic diluït, pluja àcida) Les calcàries és dissolen lentament en l'aigua de pluja més àcida a mesura que travessa el sòl. Les diàclasis de les calcàries són engrandides. El paisatge càrstic és el resultat d'aquesta meteorització química.

Els esfondraments poden ser afavorits també per l'acció humana com: L'extracció de fluids com aigua o petroli La minera i les pedreres i graveres Mesures preventives i correctores - Subsidència natural: menys freqüent però imprevisible. - Subsidència humana: més freqüent però més previsible. Per ordenar el territori i construir un edifici o una carretera, cal conèixer el millor que es pugui el subsòl, cal saber si el terreny és càrstic o si antigament es van produir extraccions mineres en el subsòl i cal fer estudis geofísics del subsòl. RISCOS COSTANERS Les seixes: elevacions sobtades i anormals del nivell del mar (hores/dies). Provocades per baixes pressions acompanyades de vents forts.

L'erosió lenta de les platges: les platges són sediments temporals procedents, principalment, de les desembocadures i transportats per corrents i marees. Les ones arrosseguen el material i la ressaca no és capaç de retornar tota la càrrega al mar. Els temporals de mar: forts a la costa catalana, sobretot amb vent de llevant, acostumen a emportar-se part de la sorra de les platges. La reculada dels penya-segats: l'erosió marina provoca un desgast a la zona basal, posant en risc de despreniment la part superior del penya-segat.

Els tsunamis Acció humana: construcció de ports i esculleres Mesures preventives i correctores Estudis previs de la dinàmica litoral abans de fer un port o escullera (valorar els corrents marins, els vents dominants, la presència de desembocadures, etc.) Vaixells que draguen la sorra del fons marí i la retornen a les platges. Un litoral restaurat té més pendent al fons marí i tendirà a buscar de nou el perfil d'equilibri i la platja tornarà una altra vegada a desaparèixer. La construcció d'espigons i murs pot provocar que, quan hi hagi temporal, les onades rebotin contra l'espigó i s'emportin mar endins la sorra del fons marí.

RISCOS PER MATERIALS GEOLÒGICS - Sòls expansius: argiles, margues o llims argilosos. Enfonsament per hidratació i esquerdament per retracció en èpoques de sequera (pèrdua d'assentament, trencament de canonades i deformació de voreres i paviments). Les causes poden ser naturals o induïdes. L'argila expansiva és susceptible de produir grans canvis de volum, en directa relació amb els canvis d'humitat del sòl. - Materials radioactius: principalment el radó. RISCOS EDÀFICS I CÒSMICS Riscos edàfics: desertificació, erosió… Riscos còsmics: possibilitat que un objecte de gran volum procedent de l'espai xoqui amb la Terra.

La probabilitat és molt petit però ha succeït anteriorment, provocant extincions massives. HIDROSFERA I GEOSFERA PART 5 INFILTRACIÓ La infiltració es veu afavorida per la permeabilitat del sòl. Quantitativament, la permeabilitat és la velocitat (volum/unitat de temps) de pas de l'aigua a través d'una unitat de superfície de sòl o roca. Així, podem diferenciar en: Roques permeables: deixen passar lliurement l'aigua (calcàries i gresos) Roques poc permeables: deixen passar l'aigua lentament.

Roques impermeables: no deixen passar l'aigua (argil·lites, granits, quarsites i basalts) AQÜÍFERS Formació rocosa permeable que permet el pas de l'aigua i la seva acumulació, i que està delimitada en la base per una zona impermeable que impedeix que l'aigua continuï infiltrant-se cap a nivells inferiors. El nivell fins al qual arriba l'aigua s'anomena zona de saturació. La zona superior, en la qual els porus de les roques no estan saturats d'aigua, s'anomena zona d'aireig. El nivell freàtic és la superfície de contacte entre la zona de saturació i la zona d'aireg. Tipus Un aqüífer lliure està en contacte directe amb l'atmosfera.

Quan l'aqüífer està separat de l'atmosfera per nivells poc permeables, té roques impermeables per damunt i per sota, parlem d'aqüífer captiu. L'aigua que s'infiltra en el terreny constitueix la recàrrega i la superfície a través de la que es dóna aquesta infiltració és la zona de recàrrega de l'aqüífer. ESCOLAMENT Quan la pluja és molt intensa i supera la capacitat d'infiltració del sòl o quan el sòl està molt saturat, l'excés d'aigua se'n va per la superfície seguint el pendent del terreny; és l'escolament superficial. Aquest escolament superficial és el responsable del transport dels materials prèviament erosionats (dissolució, suspensió i saltació).

Reguerons Torrents Rius Desembocadura L'espai que ocupa l'aigua del riu és el llit (que també és erosionat per la pròpia aigua del riu). Els marges laterals que canalitzen d'una manera natural les aigües superficials són les ribes. La conca de recepció és el conjunt de tota la superfície amb aigües que s'escolen a qualsevol de les rieres i torrents que finalment desemboquen al riu. Tall geològic: representació gràfica de la intersecció dels cossos geològics del subsòl amb un pla vertical d'una orientació determinada. Mapa geològic: representació gràfica, sobre un mapa topogràfic, dels diferents tipus de roques que afloren a la superfície terrestre i els tipus de contactes entre elles.

Bloc diagrama: representació gràfica d'un territori on es visualitzen simultàniament els talls geològics de les dues dimensions del pla i el relleu superior. ENERGIES ELS RECURSOS ENERGÈTICS PART 1 ENERGIA DEL CARBÓ El procés mitjançant el qual es forma s'anomena carbonització: Torba: és el cabró més jove. El contingut de carboni no arriba al 60%. Té un poder calorífic baix. Lignit: té entre 60% i 75% de carboni i un poder calorífic de fins a 6.000 kcal/g. Hulla: és el més abundant i conté fins a un 90% de carboni. El seu poder calorífic pot arribar a 9.000 Kcal/g. Antracita: conté més del 95% de carboni i té un elevat poder calorífic.

Els problemes mediambientals més importants de la combustió del carbó són la contaminació de CO2 (increment de la To de la Terra) i la pluja àcida. ENERGIA DEL PETROLI Actualment, el petroli és la matèria energètica fonamental per a la indústria química, producció d'energia i combustible per als transports. Si la Tº és encara més elevada, el petroli es converteix en gas natural (menys contaminant). Es forma a través del següent procés: Trampes de petroli La maduració del petroli comporta una davallada de la seva densitat, fet que provoca una lenta ascensió o migració.

En aquest camí a la superfície, pot topar amb una estructura impermeable que el retingui, sempre que presenti una forma còncava (trampa). La roca que guarda el petroli s'anomena roca magatzem (porosa). Usos del petroli Un cop s'extreu el petroli, es fa una destil·lació fraccionada i se'n obté: Hidrocarburs gasosos: se n'extreu butà i propà (consum domèstic o gomes sintètiques) Hidrocarburs lleugers: se n'extreuen dissolvents i benzines. Hidrocarburs intermedis: se n'extreu el querosè per a motors agrícoles i els avions, i el gasoil, per als motors dièsel. Finalment hi ha residus com olis minerals i asfalt.

FISSIÓ NUCLEAR Energia alliberada en les reaccions de desintegració que tenen lloc al nucli d'alguns isòtops radioactius. L'energia nuclear prové de la pèrdua de massa en aquelles reaccions en que els nuclis resultants són més lleugers que els primitius. Un reactor nuclear és un recipient que conté un nucli fissible, concebut de manera que la reacció sigui controlada. Les centrals nuclears són instal·lacions on s'utilitza l'energia calorífica produïda al rector per transformar-la en mecànica a través d'una turbina i en elèctrica a través d'un alternador. Impactes Emissió de radiacions: si hi ha una fuita. Residus nuclears: vida molt llarga i s'han d'emplaçar en instal·lacions molt costoses.

Contaminació tèrmica: deguda a l'aigua utilitzada per refrigerar el reactor. S'han d'aplicar una sèria de mesures per garantir-ne la màxima seguretat: Elecció de l'emplaçament: lloc geològic i densitat de població Barreres de seguretat: tres barreres successives perquè, en cas de fuita, la central quedi totalment aïllada. Sistemes d'emergència: per refredar el reactor en cas d'accident. ENERGIA HIDRÀULICA Es basa en aprofitar la força de l'aigua per moure una turbina acoblada a un generador elèctric. No es pot considerar una energia neta ja que causa forts impactes ecològics i socials (preses).

ENERGIA EÒLICA Actualment, l'aprofitament de la força del vent es basa en aerobombes (extreure aigua subterrània) i aerogeneradors (producció d'electricitat). Parc eòlic: diversos aerogeneradors connectats a una xarxa elèctrica. Impactes: visual, interferències en el vol de les aus i les comunicacions. ENERGIA SOLAR L'aprofitament de l'energia solar consisteix en la captació i conversió d'aquesta en energia útil. Es divideix principalment en: Energia solar tèrmica L'objectiu és captar l'energia del Sol per obtenir calor. Energia solar fotovoltàica Captar la radiació del Sol en forma de llum per a la producció d'electricitat. Sistemes passius: com els hivernacles o l'arquitectura bioclimàtica.

--------- Sistemes actius: els col·lectors capten la radiació i la transfereixen a través d'un fluid impulsat per una bomba. Sistemes autònoms: separades de la xarxa elèctrica, autoabastiment. --------- Sistemes connectats a la xarxa elèctrica: es desvia una part de l'electricitat produïda a la xarxa elèctrica general. --------- Centrals elèctriques: poden ser termosolars o fotovoltaiques. ENERGIA GEOTÈRMICA El gradient geotèrmic és de 2,5-3 ºC cada 100 metres de mitjana, però hi ha llocs amb anomalies geotèrmiques: Zones de subducció: magmes que es formen a partir de la litosfera que subdueix poden pujar cap a la superfície i generar forts gradients.

Dorsals oceàniques i rifts continentals: en aquestes zones hi ha magmes que pugen del fons de l'astenosfera, empesos pels corrents de convecció. Punts calents: columnes de magma independents de les plaques. Es tracta d'una energia neta i renovable, amb instal·lacions de baix cost i una explotació senzilla. El gran desavantatge és la disposició limitada. Té diverses aplicacions, com ara aigües termals i, com a energia elèctrica, si les temperatures són molt altes, a partir de 150. ENERGIA D'HIDROGEN Es basa en combustibles fòssils. Per obtenir energia s'utilitza un dispositiu anomenat pila de combustible.

Aquestes piles es basen en la generació d'un corrent elèctric quan l'hidrogen reacciona amb l'oxigen per formar aigua: 2H+ + O2- H2O (v) Aquesta energia comporta riscos en l'emmagatzematge i distribució, ja que és un gas altament inflamable. ENERGIA MAREOMOTRIU L'energia hidràulica marina utilitza la força motriu de les marees per produir energia elèctrica. És una energia renovable i neta, però té com a desavantatges el cost econòmic, l'impacte ambiental i la falta d'indrets on és viable: Només es pot aprofitar als indrets on la diferència entre la plenamar i la baixamar supera els 10 metres. BIOENERGIA Avantatges: disponibilitat, cost i renovable / Inconvenient: no és energia 100% neta.

Baix contingut de carbó i un elevat contingut d'oxigen i compostos volàtils. La combustió de la biomassa produeix la mateixa quantitat de CO2 que consumeix per formar-se. Si es potencia excessivament, incrementa la desforestació i augmenta la quantitat de CO2 del planeta. La biomassa com a font per produir energia renovable es pot classificar en: Cultius energètics: producció de biomassa amb finalitat no alimentària. Biomassa residual seca: residus agrícoles, forestals i industrials. Biomassa residual humida: residus biodegradables urbans, industrials i ramaders. A partir de la matèria orgànica es poden produir biocombustibles: Bioetanol: s'obté de plantes amb sucre o midó.

Substitut de la gasolina. Biodièsel: s'obté de plantes oleaginoses. Substitut del gasoil. IMPACTES AL SÒL PART 2 RESIDU Qualsevol material que es genera com a conseqüència no desitjada de l'activitat humana, el generador o posseïdor de la qual se n'ha després o té la intenció de desprendre-se'n. Es poden classificar els residus segons: Procedència Característiques Capacitat de combustió Residus sòlids urbans derivats del consum ordinari als domicilis particulars, establiments i serveis Residus industrials resultants d'un procés de producció, transformació, utilització, consum o neteja. Altres runes, materials de construcció...…