Geodinàmica Externa: Processos, Factors i Mesures

I 144 flashcards i 97 preguntes més al document.

Text del document

3.

Geodinàmica externa Ex.1 Esllavissada: Lliscament de material per sobre d'una o diverses superfícies sense perdre mai el contacte amb la superficie Despreniment: Blocs de roca de mides diverses es desprenen del massís i cauen amb un recorregut parcial o total per l'aire Mesures per evitar riscs: dics de contenció: despreniments, retenir blocs Ancoratges, despreniments i esllavisades Bancals, esllavisades i reptacions Drenatges interiors i en superfícies, esllavisades Canalitzacions, esllavisades Construcció de contraforts de formigó, esllavisades Gabions, esllavisades i petits despreniments Talussos dissenyats amb formes còncaves, esllavissades i lliscaments Malles metàl·liques Pendent = desnivell/Distancia horitzontal x 100 = percentatge Distancia pendent= Factor Desencadena el procés (Sí/No) Justificació Pluja Sí L'aigua pot infiltrar-se pels materials permeables i afavorir la inestabilitat dels vessants.

Pot actuar com a lubricant. (No tenim un concepte?) Cohesió dels materials Sí Els materials ben cohesionats no patiran esllavissada o serà molt difícil. L'aigua pot afavorir la pèrdua de cohesió de les roques, i també pot saturar els materials reduint la seva resistència a l'esllavissada. Disposició horitzontal de les roques No La disposició horitzontal (o més o menys perpendicular al talús amb pendent) fa que la humitat no pugui afavorir un pla de lliscament. També s'accepta que pot haver-hi despreniments, però no és el factor principal. Permeabilitat de les roques Sí Les roques permeables permeten la infiltració de l'aigua, i això pot afavorir una esllavissada.

Inclinació dels estrats a favor del pendent Sí El cabussament dels estrats a favor del pendent pot generar una esllavissada. Ex.2 Nom del moviment de vessant Pot suposar un risc immediat per als soldats? (Sí/No) Explicació i justificació 1) Reptació No Moviment lent (cm o mm/any) i no sol afectar de forma immediata. Pot tenir efectes a llarg termini sobre la posició del terreny i les instal·lacions militars. 2) Despreniment/ Bolcada Sí Caiguda lliure vertical de blocs de roca. Pot ser molt perillós si els soldats es troben a sota en el moment de la caiguda. 3) Lliscament / Esllavissada (planar o rotacional) Sí Moviment de massa prou ràpid per suposar un risc immediat.

Pot afectar de manera sobtada la posició dels soldats i provocar danys importants. Càlcul de la pendent: Distància campament – Altjardi = 2,7 cm mapa × 200 km / 1,2 cm mapa = 450 km Pendent = (Desnivell / Distància recorreguda) × 100 = (25 m / 250 m) × 100 = 10% Ex.4 Tipus d'inestabilitat Consisteix en… Materials Reptació La mida fina de les seves partícules i la presència d'aigua afavoreix que llisquin lentament pendent avall. Sòls formats per partícules molt fines i argiles, terres i material volcànic solts (cendres), i en general, roques no consolidades. Subsídencies - ensorraments(S'admeten enfonsament i carstificació) Enfonsament de la superfície del terreny degut a la dissolució.

Calcàries, però també sals, guixos… Colada de fang Els materials fins i poc cohesionats poden perdre la seva cohesió quan s'hi afegeix aigua i fluir a gran velocitat. Materials fins i argiles, terres i material volcànic solts (cendres), i en general, roques no consolidades. Bolcada Blocs de roca de mides diverses es desprenen del massís pivotant. Massís calcari, talús granític, roques competents… TIPUS DE MESURES PER EVITAR ESLLAVISSADES O DESPRENIMENTS Mesura Explicació de la funció Construcció de dics Són murs de contenció dels materials que puguin caure i que quedin retinguts després d'una caiguda.

Ancoratges Mitjançant cables o barres clavades en profunditat que sostenen grans blocs de roca i eviten que caiguin. Malles metàl·liques Retenen els materials que puguin desprendre's de la paret del talús. Bancals Disminueixen el pendent del vessant. Construcció de cunetes A la vora de la carretera, retenen els materials caiguts i eviten la formació de bassals. Drenatges interiors i en superfície. Canalitzacions Eviten l'acumulació d'aigua. És especialment important en el cas de lliscament i esllavissades. Construcció de contraforts de formigó i gabions Són preses de la massa de la terra i eviten esllavissaments o moviments importants.

Talussos dissenyats amb formes còncaves Dificulten els moviments. Barreres dinàmiques Absorbeixen l'impacte de possibles caigudes de roques. Reforestació dels vessants La vegetació subjecta el sòl i redueix la velocitat de l'aigua de pluja. Millora de la cohesió dels sòls Mitjançant tractaments químics, reg i adob organitzat. Gunitat Projecció de formigó sobre el talús. Ex.6 La inestabilitat de la imatge es pot veure per la inclinació dels pals i sobretot la manera com creixen els arbres. El fenomen s'anomena reptació o solifluxió, aquí hi han altres exemples d'inestabilitats gravitatòries: Lahar: Corrents de fang i transport de materials volcànics.

Factors d'inestabilitats gravitatòries: Factor Explicació Aigua / neu Pot actuar com a lubricant, disminuint la cohesió del material Pendent / topografia / relleu A partir d'un cert valor angular la inestabilitat és inevitable Litologia / Composició i tipus de roques Alguns materials són més susceptibles a patir inestabilitats Clima / Meteorologia / Precipitacions Determinades condicions atmosfèriques poden afavorir inestabilitats Ex.7 La imatge es un despreniment Tipus de mesura per evitar aquests casos: Preventiva Exemple: educació dels turistes (que pasin per una zona perillosa), panells informatius, ordenació del territori afectat, etc.

Mesures a priori: xarxes, ancoratges, contraforts, drenatges, reforestació, revegetació, o cuneta en cas d'una carretera. El pendent per un aparcament en una zona ha de ser inferior al 30% Ex.8 Mesura correctora: Mesura que te com a finalitat tornar el medi al seu estat abans de ser exposat a un determinat risc, i reduir, eliminar o modificar els efectes que pot ocasionar un fenomen perillós. Mesura correctora Funció Ancoratges Subjectar grans blocs de roca Drenatges Evitar la saturació del sòl o la roca Reforestació Subjectar el sòl Gunita Subjectar un talús amb ciment Ex.9 Esvallisada: tall geològic amb les calcàries diagonal abaix cap a la dret.

Despreniment: tall geològic amb les calcàries diagonal abaix cap a l'esquerra, vertical i horitzontal Factors que poden accelerar despreniments o esvallisades en la costa: -Presencia de diàclasis, Carstificació de les calcàries, temporals de llevant, erosio de les onades, antropiques. diàclasis: És una fractura en les roques en què els fragments no es desplacen, sinó es mantenen en la posició inicial, i que es tradueix en una superfície de discontinuïtat sovint micromètrica o virtual que travessa la roca, causada per refredament en les roques ígnies o per relaxament d'esforços en les roques sedimentàries. El desplaçament no és res més que una mínima separació transversal.

Així es distingeixen de les falles, fractures en què sí que hi ha un lliscament dels blocs. Són estructures molt freqüents.No sol presentar-se una sola diàclasi, sinó famílies de diàclasis relacionades per l'origen i la direcció. Les diàclasis es disposen més o menys perpendicularment als plans d'estratificació. La regeneració de les platges després d'un temporal amb sorra del fons marí no arregla res mes que la estetica i pel turisme, l'extracció de sorra del fons marí pot fer danys en ell i no es aconsellable fer-ho.

Corrent de deriva litoral: es produeix quan les onades arriben obliquament a la costa i generen un moviment dels sediments en ziga-zaga, ja que al trencar l'ona a la platja les sorres son transportades en sentit oblic i ascendent cap a terra, mentre que el reflux descendeix perpendicular a la costa per la línia de major pendent (la sorra es mou cap a una direcció degut a les ones en direcció diagonal i s'acumula a l'esquina de la platja i ja) Ex.11 Origen de la sorra de les platges del litoral Erosió dels penya-segats: la fractura i el desgast de les roques costaneres, que acaben fragmentant-se i esdevenint part dels sediments que formen les platges.

Materials aportats pels rius i corrents continentals: els rius arrosseguen sediments (sorra, llims, graves) que, en desembocar al mar, poden deposar-se a les zones litorals. Impacte sobre la flora i la fauna (segons la plataforma "Aturem el Port") El projecte tindria un gran impacte perquè la zona és un ecosistema litoral notable, amb penya-segats on s'hi desenvolupa diversitat de comunitats i espècies de flora i fauna La construcció de dics i espigons pot alterar la dinàmica de la deriva litoral i afectar la regeneració natural de la platja, a més de provocar canvis en l'hàbitat de les espècies costaneres.

Formació de les platges i processos de moviments en massa Un dels fenòmens que contribueixen a l'aportació de sediments a les platges és la caiguda o despreniment de blocs rocosos dels penya-segats: Descripció: fractura i trencament de blocs de roca que cauen i queden dipositats a la base del penya-segat. Efectes: poden generar riscos geològics (per inestabilitat del talús) i aportar materials que, a la llarga, poden ser redistribuïts per l'onatge. Causes: l'onatge i l'aigua de pluja afebleixen l'estructura de la roca, provocant-ne la ruptura i l'acumulació del material. Factors que controlen o desencadenen inestabilitats gravitatòries 1.

Influència del clima: canvis en la pluja i en el nivell del mar, que poden afavorir l'erosió i la inestabilitat. 2. Característiques dels materials: litologia, propietats mecàniques, composició i presència de fractures o discontinuïtats. 3. Zones costaneres: l'acció de l'onatge i els corrents marins poden accelerar el desgast de la base del penya-segat. 4. Activitat humana: construcció d'infraestructures, modificació de pendents, extracció de materials, etc. 5. Aportació d'aigua: tant la infiltració de pluja com la presència de fonts o surgències internes poden desestabilitzar el terreny. 6. Existència de discontinuïtats en l'estratificació de la roca (plans de falles, esquerdes). 7.

Vibracions per terratrèmols o obres (explosions, perforacions) que poden desencadenar esllavissades. Ex.12 Dades i interpretació de les gràfiques de marees Data Hora 1a plenamar Hora 2a plenamar Hora 1a baixamar Hora 2a baixamar 15/08/20 19 5:27 h 17:37 h 11:16 h 23:47 h 22/08/20 19 (Exemple: 6:05 h) (Exemple: 18:24 h) (Exemple: 12:02 h) (Exemple: 00:39 h) 1.2. Diferències entre els dos dies i identificació de la marea viva Se sol identificar la marea viva quan l'oscil·lació entre la plenamar i la baixamar és més gran. Entre les dues dates (15 i 22 d'agost), la que presenta més amplitud (és a dir, diferència de nivell més gran entre plenamar i baixamar) és la que correspon a la marea viva.

Justificació: Les marees vives es produeixen coincidint amb la lluna plena o la lluna nova, quan l'alineació Sol-Lluna-Terra accentua l'efecte gravitatori i provoca oscil·lacions més pronunciades del nivell del mar. Viabilitat d'una central mareomotriu a la zona Es necessita una alçada de marea significativa (5 metres de diferència entre plenamar i baixamar) Avantatges i inconvenients de l'energia mareomotriu Avantatges Inconvenients 1. No genera residus. 2. És renovable. 3. No està subjecta a especulació (el cicle de marees és força previsible). 4. És una font energètica il·limitada. 1. Es necessita un mínim desnivell entre marees. 2. No és aplicable a totes les mars. 3.

Genera un cert impacte a la zona litoral (modificació d'hàbitats costaners). 4. La producció varia diàriament en funció de les marees (no sempre estable). 5. Construcció d'infraestructures costoses i exposades a temporals i corrosió. 6. Possible impacte en el trànsit d'animals marins i sediments. Ex.13 Terme Definició Corrent de fang (o flux) Desplaçament ràpid de materials barrejats amb aigua (sovint fang, graves o blocs) que flueixen pendent avall, de manera més "fluida". 3.1. Causes principals de l'esllavissada Excess de pluja: La infiltració de l'aigua pot saturar el sòl i afeblir la cohesió del terreny.

Pendents pronunciats: Quan el pendent és molt elevat, el risc de despreniment i esllavissada augmenta. Litologia fracturada: La presència de fissures o fractures facilita que l'aigua hi entri i provoqui despreniments. Protecció insuficient: Tot i l'existència d'una malla metàl·lica, aquesta no va poder contenir el volum de roques i fang. 3.2. Mesures correctores Malles metàl·liques reforçades o pantalles dinàmiques que s'adaptin a la magnitud del moviment de blocs. Drenatge i desguassos per evitar l'acumulació d'aigua en el talús (canalitzacions, cunetes, etc.).

Sensors i monitoratge: Instal·lació de sistemes que permetin detectar moviments del terreny o increments d'humitat i alertar amb antelació. Revegetació: Plantar espècies amb arrels que contribueixin a la consolidació del sòl. Processos geològics: Gelifracció i Carstificació Nom Explicació Gelifracció L'aigua que es filtra a les esquerdes de la roca es congela i s'expandeix, la qual cosa provoca l'eixamplament de les fissures i la fractura. Carstificac ió L'aigua (especialment si és lleugerament àcida) dissol determinades litologies solubles, com la calcària, afavorint la formació de cavitats i inestabilitats.

Ex.14 Processos Explicació Esfondraments Moviments verticals del terreny que s'enfonsa respecte del seu entorn (àrees susceptibles de carstificació), on la presència de cavitats subterrànies pot afavorir un col·lapse sobtat del sòl. Perillositat Número en el mapa Justificació Esfondrame nts 1 Zona amb calcàries carstificables (possibilitat de cavitats i enfonsament sobtat). Desprenime nts 2 És un talús molt vertical o amb fracturació marcada, que afavoreix la caiguda de blocs. Esllavissade s 3 Els estrats estan inclinats cap al talús, facilitant el lliscament del material pendent avall.

Riscos esmentats Mesures preventives o correctores Esfondrament o enfonsament del ferm de la carretera - Canvi de traçat o recorregut de la carretera si la zona és molt inestable. - Injeccions de formigó o altres tècniques per omplir i estabilitzar les cavitats subterrànies. - Eliminació o consolidació de la capa de material soluble. Despreniments - Instal·lació de xarxes o malles metàl·liques per contenir la caiguda de blocs. - Revegetació per estabilitzar el sòl i reduir l'erosió. - Construcció de murs de formigó o bancals (terrasses). - Talussos amb pendent suau per reduir el risc de caiguda. Esllavissades - Construcció de murs de formigó de sosteniment.

- Canvis de traçat de la carretera per evitar la zona de major inestabilitat. - Ancoratges i gabions per reforçar el terreny. - Disseny adequat de talussos (bona inclinació i drenatge). Ex.16 Factors que determinen la formació d'un sòl Relleu/Topografia: influeix en la quantitat d'aigua que s'hi acumula o que s'hi perd, així com en l'erosió. Clima: la temperatura i la pluviositat afecten la descomposició de la matèria orgànica i l'alteració de la roca mare. Roca mare (o material geològic): aporta els minerals que formaran la base del sòl. Temps: el procés de formació d'un sòl és lent; com més temps passa, més desenvolupat sol estar el sòl.

Organismes i éssers vius: la vegetació, la fauna i els microorganismes participen en la descomposició de la matèria orgànica i en la formació dels horitzons. Definició de la textura d'un sòl La textura fa referència a la mida de les partícules minerals que el componen (argila, llim i sorra). Alguns punts clau: Percentatge de sorra, llim i argila: cada fracció té una mida diferent, i la combinació d'aquestes fraccions determina el tipus de textura (argilosa, franca, sorrenca, etc.). Importància de la textura: influeix en la retenció d'aigua, l'aeració i la fertilitat del sòl, així com en la facilitat de treballar-lo.

Horitzó A (o capa superficial): Aquest és el capçal de l'horitzó, normalment ric en matèria orgànica, humus i microorganismes. És la capa on es produeix la major activitat biològica, amb arrels i organismes que contribueixen a la descomposició dels residus vegetals i animals. La seva alta concentració de nutrients la fa molt important per al creixement de les plantes. Horitzó B (o horitzó d'acumulació): Aquesta capa es troba just sota l'horitzó A i és on es recullen o acumulen minerals lixiviats de la capa superior. Aquí es poden observar concentracions d'argiles, òxids i altres minerals que han estat transportats cap avall.

Sol tenir un color més fosc o vermellós degut a la concentració de minerals, i és clau per l'estructura física del sòl. Horitzó C (o horitzó parental): Aquest horitzó està format pel material original descompost de la roca mare. Encara que la seva alteració ha començat, encara es poden identificar elements o fragments que provenen directament de la roca original. Aquest horitzó serveix de base des de la qual es formen els horitzons superiors mitjançant el procés de meteorizació. Horitzó R (roca mare): Aquest és el substrat de la formació del sòl, que consisteix en la roca original no alterada.

Encara que no sempre està present a causa de l'espessor del sòl, quan es troba exposat, proporciona informació sobre la composició original del terreny. Ex.17 Context de l'allau i els terratrèmols L'allau de neu és un moviment de massa que es produeix quan la neu, sovint saturada d'aigua o mal cohesionada, es desprèn i llisca pendent avall. Els terratrèmols poden afavorir la inestabilitat en zones muntanyoses, especialment si hi ha gruixos de neu o pendents pronunciats.

Fenòmens geològics que poden provocar allaus Acumulació de neu estat de la neu el pendent forma del terreny presència de vegetació desglaç primaveral Mesures preventives en zones de risc Les mesures preventives son accions o decisions per impedir o minimitzar danys provocats per algun impacte o un risc a partir del coneixement del medi, dels processos que hi tenen lloc, etc. Pantalles flexibles o xarxes per aturar blocs de roca o neu. Contraforts, ancoratges o murs de contenció per reforçar talussos. Planificació territorial: evitar edificar en zones d'alt risc, o bé fer-ho amb tècniques constructives adequades. Drenatge: millorar l'evacuació d'aigua i evitar la saturació del terreny.

Reforestació i protecció de la vegetació, que contribueix a estabilitzar el sòl. Despreniments o caigudes Definició: Moviments sobtats de fragments de roca o terra que cauen gairebé en vertical o amb un recorregut molt curt, impulsats principalment per la gravetat. Inestabilitat Gravitatòria (exemple despreniment o caiguda): Mesures preventives Funció que duen a terme Xarxes metàl·liques Retenen i subjecten les roques o blocs que es puguin desprendre i evitar que arribin a la carretera o infraestructures. Ancoratges Són barres de ferro clavades en el terreny per estabilitzar zones de roca o talussos, reduint-ne el moviment.

Contraforts Grans murs de contenció, generalment de roca, protegeix dels materials que puguin caure quedant darrere seu Cunetes Retenen al lateral de la calçada roques o fragments de roques que han caigut i impedeixen que entrin directament a la calçada Revestiment de formigó (Gunitat) Recobriment de la superfície del talús amb formigó projectat, protegint-lo de l'erosió i afegint-hi estabilitat. Reforestació vegetal Les arrels de les plantes ajuden a fixar el sòl i milloren la cohesió, a més de reduir l'erosió superficial.

Tipus d'inestabilitat gravitatòria i exemples Figur a Tipus d'inestabilitat Explicació del procés 1 Bolcada Moviment superficial d'un bloc o fragment de roca que gira sobre un eix de rotació, sovint per la inestabilitat de la base del talús. 2 Reptació Moviment lent i continu del sòl pendent avall, gairebé imperceptible a curt termini. Es manifesta amb l'inclinació progressiva d'arbres, pals, tanques, etc. 3 Lliscament planar (o esllavissada translacional) Moviment descendent d'un bloc de terreny al llarg d'una superfície de cisalla plana o molt poc ondulada, inclinada paral·lelament al vessant. S'acostuma a donar en el contacte entre materials amb diferent competència.

Ex.18 Paper dels oceans en l'absorció de CO Absorció del CO : Els oceans absorbeixen part del CO atmosfèric, reduint així la concentració a l'atmosfera. Acidificació: En dissoldre's el CO a l'aigua es forma àcid carbònic, la qual cosa fa baixar el pH de l'oceà i pot afectar negativament la fauna i la flora marines (p. ex., coralls i organismes amb closques calcàries). Transformacions geològiques: A llarg termini, el carbonat dissolt pot precipitar-se formant roques calcàries o dolomies.

Transformació de carbonats Transformació en roques: El carbonat dissolt (en forma d'ions bicarbonat i carbonat) pot precipitar en forma de calcita (CaCO ) i, amb processos geològics, convertir-se en roques calcàries. Formació de dolomita: En condicions determinades, hi pot haver substitució parcial de calci per magnesi, formant dolomita. Altres impactes ambientals dels gasos Gas Impacte ambiental CFC Afebliment de la capa d'ozó, a més de contribuir a l'efecte hivernacle. Ex.19 Epicentre: És el punt de la superfície terrestre situat just a sobre del focus on es produeix el terratrèmol.

Sol ser la zona on es percep més intensament l'efecte sísmic, sobretot si el terreny i la profunditat ho afavoreixen. Hipocentre (o focus): És el punt subterrani on realment es produeix la ruptura o el desplaçament de les plaques/roques que causa el sisme. La profunditat del hipocentre influeix en la magnitud i en la intensitat percebuda a la superfície. Raó per la qual un terratrèmol de baixa magnitud pot tenir efectes visibles Tipus de materials del subsòl (argiles, terrenys sedimentaris tous) que poden amplificar les ones sísmiques. Resonància amb estructures (pavellons esportius, ponts, edificis de gran obertura sense murs de càrrega centrals).

Construccions antigues o sense mesures antisísmiques, més vulnerables a qualsevol vibració. Ex.20 Magnitud i intensitat d'un terratrèmol Magnitud: Fa referència a l'energia alliberada pel terratrèmol en el seu focus. Sol mesurar-se amb l'escala de Richter o, actualment, amb l'escala de Magnitud de Moment (Mw), que és més precisa per a grans sismes Una magnitud de 7,3 indica un sisme potent, capaç de causar danys significatius. Intensitat: Mesura l'efecte o el dany que provoca el sisme en un lloc concret, incloent-hi la percepció per part de la població i les destrosses materials. S'expressa habitualment amb l'escala de Mercalli modificada (o l'MSK).

Una intensitat VI significa que el sisme s'ha notat clarament, amb algun dany lleu o moderat a les estructures. El terratrèmol del 21 de novembre de 2016 (Fukushima) Dades USGS: Magnitud: 7,3 Intensitat: VI Profunditat: 11,3 km Localització: Davant de les costes de Fukushima (Japó). Aquesta profunditat relativament superficial (11,3 km) fa que el sisme es noti amb més força a la superfície. Tot i que la magnitud no va arribar a la de l'any 2011, va ser suficient per activar alertes de tsunami. Tsunami: és una onada o conjunt d'onades de gran longitud d'ona que s'originen normalment per un desplaçament brusc de grans masses d'aigua al fons marí.

Causes principals: Terratrèmols submarins (especialment de subducció). Esllavissades submarines. Erupcions volcàniques. Impactes de meteorits (més rars). -En alta mar la seva alçada és relativament petita i la longitud d'ona és molt gran. -A zona costanera l'aigua topa amb el fons marí ascendent, la velocitat de l'onada es redueix i l'alçada augmenta dràsticament, podent arribar a 10, 20 o fins i tot més de 30 metres. Mesures de predicció i prevenció Formes de predicció Estudi de zones de subducció: S'analitzen els registres sísmics i la deformació del fons marí. Monitoratge sísmic: Xarxes de sismògrafs terrestres i submarins.

Balises oceàniques (boies DART): Detecten canvis sobtats de la pressió a la columna d'aigua, indicant el pas d'una onada anòmala. Simulacions i models: Estudis geofísics i de propagació d'ones que ajuden a predir on i quan pot arribar un tsunami. Mesures preventives o correctores Mesura Funció / Explicació Sistemes d'alerta primerenca Alerten la població en qüestió de minuts o segons, donant temps per evacuar zones costaneres. Muralles i dics de contenció Disminueixen la força de l'onada en arribar a la costa, tot i que no sempre són suficients si l'onada és molt gran. Planificació urbanística Evitar construir massa prop de la línia de costa i establir rutes d'evacuació ben senyalitzades.

Construccions resistents Edificis amb bases elevades o fonaments preparats per a terratrèmols i possibles inundacions. Educació i simulacres Formar la població perquè sàpiga com actuar en cas de terratrèmol o alerta de tsunami (evacuació ràpida cap a zones altes).

Ex.21 Mesures de predicció i mesures de prevenció Mesura Predicció o Prevenció Modificació del pendent Prevenció (actuació directa sobre el medi per reduir el risc) Revegetació Prevenció (la vegetació fixa el sòl i evita erosió i inestabilitats) Mapes de perillositat Predicció (analitzen on i amb quina freqüència poden ocórrer fenòmens perillosos) Instal·lació d'ancoratges Prevenció (mesura d'enginyeria per estabilitzar el terreny) Estudi de detecció de precursors Predicció (investiga senyals que poden anunciar un esdeveniment, com fissures, vibracions, etc.) Realització d'un simulacre Prevenció (preparació de la població per minimitzar els danys en cas que el fenomen succeeixi) Meteorització física: És el procés pel qual es fragmenta la roca sense canviar-ne la composició química.

Exemples: Gelifracció (l'aigua es congela a les esquerdes i les dilata). Dilatació tèrmica (oscil·lacions de temperatura fan expandir i contraure la roca). Exfoliació (trencament de capes superficials per canvis de pressió). Meteorització química: És el procés pel qual els minerals que componen la roca es transformen químicament, donant lloc a nous minerals o substàncies. Exemples: Oxidació de sulfurs (es converteixen en sulfats). Transformació de silicats en argiles (p. ex. feldspats que passen a caolí). Carbonatació (dissolució de roques calcàries per l'acció de l'àcid carbònic).

Ex.23 Mesures i càlculs sobre la superfície de ruptura Longitud de la superfície de ruptura (línia A) Amplària del lòbul (línia B) Es proporcionen valors orientatius, per exemple: Longitud de la ruptura: ~190 m (amb un marge d'error ±20 m) Amplada del lòbul: ~250 m (amb un marge d'error ±25 m) El risc geològic i la gestió ambiental Definició de risc Risc = Perillositat × Vulnerabilitat × Exposició Perillositat: probabilitat que es produeixi un esdeveniment (en aquest cas, una esllavissada) en una àrea concreta. Vulnerabilitat: grau de resistència o fragilitat de les infraestructures i de la població davant l'esdeveniment. Exposició: quantitat de béns i persones presents en la zona de risc.

Factors naturals i antròpics que poden incrementar el risc Factors antròpics Factors naturals - Deforestació - Gravetat (pendent pronunciat) - Pràctiques agràries en pendents sense mesures de conservació del sòl - Saturació d'aigua (pluges intenses) - Increment de població en zones inestables - Terrenys inestables (roques fracturades, sòls poc consolidats) Mesures de prevenció i correcció Reforestació i protecció de la coberta vegetal, per estabilitzar el sòl. Gestió del pendent: construcció de bancals, murs de sosteniment i drenatge adequat de l'aigua. Ordenació territorial: evitar l'edificació en zones de màxim risc, identificar les àrees inestables amb mapes de perillositat geològica.

Sistemes d'alerta i monitoratge de moviments (instal·lació d'inclinòmetres, sensors d'humitat, etc.). Plans d'emergència i evacuació per a la població resident en zones susceptibles d'esllavissada. Ex.24 Observació geològica i risc d'esllavissada Tall geològic (E–W) amb tres capes: Les capes poden estar inclinades uns 45° i presentar plans de debilitat que afavoreixen el lliscament (esllavissada). L'explotació d'un front de pedrera o cantera en un punt inadequat podria augmentar la inestabilitat del vessant. Proposta d'explotació: Podria fer-se a la part oest del turó, sempre que es garanteixin mesures de seguretat per evitar esllavissades.

Cal estudiar la inclinació de les capes i la cohesió dels materials per minimitzar riscos.

Taula d'aplicacions de calcàries, grava i argil·lites A l'exercici s'indica una taula amb diferents usos (roques de construcció, productes ceràmics, etc.) i s'ha de marcar on s'aplica cadascun d'aquests materials: Aplicacions Calcàries Grav a Argil·lit es Roques de construcció X Roques ornamentals X Aglomerats: Ciment X X Calç X Guix (en alguns casos també s'obté de roques calcàries/evaporites) Àrids naturals X Àrids artificials X Productes ceràmics - Terrisses i porcellanes - Rajoles i maons - Refractaris X Notes: Les calcàries s'utilitzen molt en pedres de construcció, roques ornamentals, fabricació de ciment, calç i guix.

La grava s'usa com a àrids (naturals o artificials) i també pot figurar com a part de roques de construcció (barreges, formigons). Les argil·lites es fan servir en la producció de ciment (com a font d'argila) i, sobretot, en productes ceràmics (rajoles, maons, refractaris, etc.). Extra La meteorització és el conjunt de processos mecànics, fisicoquímics o biològics d'alteració i esmicolament de la roca superficial sota l'acció dels agents atmosfèrics, on hi ha formació de sòls i nova formació de sediments. L'erosió és l'efecte de desgast que experimenten les roques superficials, però no és un procés estàtic, sinó que implica transport. El resultat de l'erosió és la denudació.

Denudació: La denudació és un concepte més ampli que engloba el conjunt de processos que actuen per exposar o "treure" la capa superficial de la Terra. Això inclou l'erosió (tant la física com la química), però també altres processos com la meteorizació (fisica i química) i la transportació de sediments. En resum, mentre que l'erosió és un element dins d'aquest cicle, la denudació resumeix el procés global pel qual el material superficial s'esgota o es desgasta i queda exposat al seu estat més pur, formant així sòls i sediments. Meteorització física L'efecte de falca del gel quan es dilata en una esquerda reblerta d'aigua que es glaça.

L'efecte de falca d'una arrel d'un arbre a mesura que creix. Meteorització química La dissolució de carbonats sota l'efecte de l'acidesa natural de l'aigua. (carstificacio) L'oxidació de sulfurs a sulfats / La transformació d'alguns silicats en argiles. Solifluxió: És el moviment lent i viscós del sòl saturat d'aigua, típic en zones periglacials. Es produeix quan, a causa dels cicles de congelació i descongelació, el sòl es torna menys cohesionat i comença a moure's com un flux prou uniforme cap a la pendent. Aquest moviment es veu generalment a la part superior del sòl, on la saturació d'aigua fa que el material tingui una consistència quasi líquida (encara que molt lenta).

Exemple: En regions de tundra o de marge d'àrees amb gel, es pot observar solifluxió en zones on el sòl humit i gelat es desplaça gradualment, provocant una deformació uniforme del terreny. Divers factors determinen la formació d'un sòl. Els principals són: Relleu o topografia: La pendent del talús i la configuració del terreny influeixen en la quantitat d'aigua que es reté o s'escorre, afectant tant l'erosió com el desenvolupament dels horitzons del sòl. Clima: La temperatura i la pluviositat són crucials ja que determinen la velocitat de les reaccions químiques (meteorització) i la degradació de la matèria orgànica, incidint en la textura i la fertilitat.

Materials de la roca mare o parent: La composició mineralògica del material del qual es forma el sòl estableix la base dels nutrients disponibles i la resistència a l'erosió. Matèria orgànica i organismes: La presència d'organismes vius, des de microorganismes fins a la vegetació, contribueix a la descomposició i integració de la matèria orgànica, millorant la humusificació i, per tant, la fertilitat i la capacitat de retenció d'aigua. Temps: El període durant el qual els processos de meteorizació (tant físics com químics) actuen sobre el material original juga un paper determinat en el desenvolupament i maduració del sòl.

La textura del sòl es refereix a la mida relativa de les partícules que el componen, que poden ser: Argila: Partícules molt petites que tenen una gran superfície específica, la qual cosa facilita l'absorció d'aigua i nutrients, però pot limitar l'aeració. Llim i sorra: Partícules de mida mitjana i gran, respectivament, que afavoreixen un millor drenatge i aeració, però poden tenir una menor capacitat per retenir aigua i nutrients. Impacte en propietats fonamentals: Retenció d'aigua: Els sòls amb major percentatge d'argila tenen una alta capacitat de retenció d'aigua gràcies a la seva superfície extensa, mentre que els sòls més arenosos tendeixen a drenar ràpidament.

Aeració: La mida i distribució de les partícules determinen l'espai porós. Una bona aeració és essencial per al desenvolupament de les arrels i per a l'activitat biològica; per això, sòls amb massa argila poden resultar poc aerats, mentre que els sòls arenosos tenen una millor aereació. Fertilitat: La combinació de la disponibilitat de nutrients, la retenció d'aigua i la capacitat de drenatge és clau. La presència de matèria orgànica en conjunt amb una textura equilibrada facilita un ambient òptim per al creixement de les plantes. Un tsunami és una onada o sèrie d'ones marines de gran longitud generades per un desplaçament sobtat de masses d'aigua.

Les causes principals d'un tsunami són: Terratrèmols submarins: El moviment brus de plaques en zones de subducció pot provocar un desplaçament vertical del fons marí, desencadenant un tsunami. Erupcions volcàniques: Les erupcions submarines o en proximitat de la costa poden desplaçar grans volums d'aigua. Despreniments massius: Tant si es tracta de despreniments o esvallaments de blocs de roca a zones costaneres com d'altres fenòmens (com allaus submarins), aquests poden moure una massa d'aigua suficient per generar un tsunami.

Característiques d'alta mar i zona costanera: A alta mar: El tsunami té una gran longitud d'ona, amb amplituds relativament baixes i velocitats molt elevades, ja que la profunditat de l'aigua permet que l'energia es distribueixi en una gran massa d'aigua. A la zona costanera: Quan l'ona arriba a zones on la profunditat disminueix, la seva velocitat es redueix i l'energia es comprimeix, fent que l'amplitud de l'ona s'incrementi notablement. Aquest augment d'alta mar a la costa pot provocar inundacions i danys importants en infraestructura i en l'entorn natural. Mesures de predicció i prevenció: Predicció: Sistemes de sismicitat que detecten terratrèmols submarins.

Boyes d'alerta (onades) i sensors que monitoritzen canvis sobtats de pressió i nivells de l'aigua. Models informàtics i simulacions que preveuen la propagació de l'ona a partir dels esdeveniments detectats. Prevenció: Sistemes d'alerta primerenca que transmeten avís a la població per permetre l'evacuació. Plans d'emergència i canals d'evacuació ben senyalitzats a les zones costaneres. Ordenació territorial per restringir la construcció en àrees de gran risc i minimitzar els danys en infraestructures.