Recursos Geològics i Residus: Un Estudi Detallat

• a) La quantitat total de mineral extret del jaciment.
• b) El percentatge del mineral desitjat dins del jaciment.
• c) El cost total d'extracció del mineral del jaciment.
• d) La profunditat màxima a la qual es pot extreure el mineral.

Resposta: b) El percentatge del mineral desitjat dins del jaciment.. La 'llei' es refereix al contingut del mineral d'interès, expressat com a percentatge, dins del jaciment.

• a) La disminució de la concentració de plata.
• b) L'augment de la temperatura de la roca.
• c) La presència del nivell freàtic.
• d) La major duresa de la galena.

Resposta: c) La presència del nivell freàtic.. La presència del nivell freàtic a partir de 50 metres de profunditat dificulta l'extracció del mineral.

• a) 0,01 g d'argent.
• b) 0,02 g d'argent.
• c) 2 g d'argent.
• d) 20 g d'argent.

Resposta: c) 2 g d'argent.. Les anàlisis permeten obtenir 2 grams d'argent per cada kilogram de roca del filó.

• a) Donar més valor i atractiu a les construccions.
• b) Reduir els costos de construcció.
• c) Millorar l'aïllament tèrmic de l'edifici.
• d) Facilitar la neteja de la façana.

Resposta: a) Donar més valor i atractiu a les construccions.. Les roques ornamentals s'utilitzen principalment per donar més valor i atractiu a les construccions, afegint un toc estètic i de qualitat.

• a) Granit
• b) Pissarra
• c) Marbre
• d) Quarsita

Resposta: c) Marbre. El marbre s'esmenta específicament com una roca utilitzada a les entrades principals d'edificis per la seva lluentor i aspecte luxós.

• a) Per la seva alta resistència a les taques.
• b) Per la seva capacitat per reflectir la llum.
• c) Per la seva funció de suport i durabilitat.
• d) Per la seva facilitat de neteja.

Resposta: c) Per la seva funció de suport i durabilitat.. A les cuines, el marbre es fa servir principalment com a superfície de treball per la seva funció de suport, no només per decorar.

• a) Qualsevol substància o objecte que es ven a un preu reduït.
• b) Qualsevol substància o objecte del qual el seu posseïdor se'n desprengui o tingui la intenció de fer-ho.
• c) Només els materials reciclables que es dipositen en contenidors específics.
• d) Qualsevol producte que ha arribat al final de la seva vida útil i es llença en un abocador.

Resposta: b) Qualsevol substància o objecte del qual el seu posseïdor se'n desprengui o tingui la intenció de fer-ho.. La definició de la Llei reguladora dels residus del Parlament de Catalunya especifica que un residu és qualsevol substància o objecte del qual el seu posseïdor se'n desprengui o tingui la intenció o l'obligació de desprendre-se'n.

• a) Que només els experts poden determinar què és un residu.
• b) Que el valor d'un residu depèn de les lleis de cada país.
• c) Que allò que una persona considera un residu, una altra ho pot valorar.
• d) Que tots els residus tenen el mateix impacte ambiental.

Resposta: c) Que allò que una persona considera un residu, una altra ho pot valorar.. La subjectivitat en la definició d'un residu significa que el que una persona rebutja, una altra ho pot considerar útil o valuós, depenent de les seves necessitats o interessos.

• a) Un envàs de plàstic buit llençat al contenidor groc.
• b) Una ampolla de vidre retornada al supermercat per obtenir un reemborsament.
• c) Un moble vell que algú llença i una altra persona recull per restaurar-lo.
• d) Un pneumàtic usat portat a un centre de reciclatge.

Resposta: c) Un moble vell que algú llença i una altra persona recull per restaurar-lo.. El moble vell que algú llença i una altra persona recull per restaurar-lo demostra que el que per a un és un residu, per a un altre pot ser un recurs valuós.

• a) L'inici del cicle de vida dels productes.
• b) El manteniment dels productes.
• c) El final de la vida útil dels productes.
• d) La distribució dels productes.

Resposta: c) El final de la vida útil dels productes.. Tenim la tendència a pensar que els residus es generen quan un producte arriba al final de la seva vida útil, tot i que es generen en tot el cicle.

• a) L'estudi de la producció del producte.
• b) L'estudi de la vida útil del producte.
• c) L'estudi de la distribució del producte.
• d) L'estudi de tota la vida global d'un producte.

Resposta: d) L'estudi de tota la vida global d'un producte.. L'anàlisi del cicle de vida d'un producte comprèn totes les etapes, des de l'extracció de materials fins al final de la seva vida útil.

• a) Processament.
• b) Producció.
• c) Transport i distribució.
• d) Consum.

Resposta: b) Producció.. Els pesticides, herbicides i fungicides s'utilitzen en l'etapa de producció per protegir els tomàquets de plagues i malalties.

• a) Promocionar l'ús d'envasos retornables.
• b) Obligar els productors a utilitzar materials reciclats.
• c) Finançar la recollida selectiva i el reciclatge d'envasos.
• d) Reduir el consum d'envasos de plàstic.

Resposta: c) Finançar la recollida selectiva i el reciclatge d'envasos.. El sistema Punt Verd obliga els envasadors a pagar una taxa per envàs per finançar la recollida selectiva i el reciclatge.

• a) Reciclar tots els residus possibles.
• b) Generar energia a partir dels residus.
• c) El millor residu és el que no es genera.
• d) Reduir la quantitat de residus a abocadors.

Resposta: c) El millor residu és el que no es genera.. La premissa principal és evitar la generació de residus, ja que el reciclatge també té un impacte ambiental.

• a) Residus generats per indústries.
• b) Residus generats en domicilis i establiments.
• c) Residus perillosos.
• d) Residus orgànics.

Resposta: b) Residus generats en domicilis i establiments.. Els RSU són els residus que es generen en el consum quotidià a les llars i en els serveis.

• a) Lignina
• b) Cel·lulosa
• c) Amidon
• d) Proteïna

Resposta: b) Cel·lulosa. El paper està fabricat principalment amb cel·lulosa obtinguda d'espècies vegetals.

• a) Pasta de paper verge
• b) Pasta de paper endurida
• c) Fibres sintètiques
• d) Residus plàstics reciclats

Resposta: b) Pasta de paper endurida. El cartró es fabrica a base de pasta de paper endurida, que pot variar de composició en funció de la finalitat del producte.

• a) Requereix més aigua
• b) Requereix més energia
• c) Requereix menys energia i matèries primeres
• d) Genera més residus

Resposta: c) Requereix menys energia i matèries primeres. El reciclatge del paper i el cartró requereix menys energia i matèries primeres que si es fabrica partint de pasta verge.

• a) Residus valoritzables materialment.
• b) Residus valoritzables energèticament.
• c) Residus sense valorització material ni energètica.
• d) Només residus orgànics.

Resposta: c) Residus sense valorització material ni energètica.. La resta o rebuig inclou tots aquells residus que no tenen cap valorització, ni material ni energètica. Per tant, la resposta correcta és la c.

• a) Envasos de vidre.
• b) Piles.
• c) Burilles de cigarretes.
• d) Paper i cartró.

Resposta: c) Burilles de cigarretes.. Les burilles de cigarretes són un exemple de residu que no es pot valoritzar ni materialment ni energèticament, i per tant, s'inclouen a la 'resta o rebuig'. Els envasos de vidre, les piles i el paper es poden reciclar.

• a) Reciclatge selectiu.
• b) Incineració o abocador.
• c) Compostatge.
• d) Reutilització directa.

Resposta: b) Incineració o abocador.. Els residus de la 'resta o rebuig' normalment es destinen a un abocador controlat o a una incineradora, ja que no tenen un valor per ser reciclats o reutilitzats.

• a) Crear nous productes a partir de residus reciclats.
• b) Emmagatzemar i rebre residus per als quals no hi ha contenidors específics al carrer.
• c) Incinerar residus per reduir el seu volum.
• d) Abocar residus peribles per a la seva descomposició natural.

Resposta: b) Emmagatzemar i rebre residus per als quals no hi ha contenidors específics al carrer.. Les deixalleries són instal·lacions dissenyades per rebre i emmagatzemar residus que no tenen contenidors específics al carrer, facilitant així la seva gestió adequada.

• a) Un servei privat per a empreses.
• b) Un servei públic que recull tot tipus de residus, tant reciclables com especials.
• c) Un servei exclusiu per a la recollida de residus voluminosos.
• d) Un servei de consultoria sobre gestió de residus per a particulars.

Resposta: b) Un servei públic que recull tot tipus de residus, tant reciclables com especials.. Les deixalleries són un servei públic que accepta tant residus reciclables com especials, contribuint a una gestió integral dels residus generats per la ciutadania.

• a) Reduir la quantitat de residus reciclats.
• b) Assolir nivells més alts de recollida selectiva.
• c) Augmentar la contaminació del sòl.
• d) Disminuir la participació ciutadana en la gestió de residus.

Resposta: b) Assolir nivells més alts de recollida selectiva.. Les deixalleries faciliten la recollida selectiva, permetent assolir nivells més alts de recuperació de materials i reducció de l'impacte ambiental dels residus.

• a) Deposició controlada en abocadors específics
• b) Valoració energètica a través de la incineració
• c) Reciclatge en plantes especialitzades
• d) Exportació a països en desenvolupament

Resposta: b) Valoració energètica a través de la incineració. La valoració energètica, que consisteix en la incineració per obtenir energia, és la principal manera de tractar els residus industrials a Catalunya.

• a) 10%
• b) 36,5%
• c) 50%
• d) 75%

Resposta: b) 36,5%. Segons l'Estudi sobre generació de residus comercials, aquests representen un 36,5% del pes total dels residus municipals a Catalunya.

• a) Permetre la destrucció dels excedents tèxtils
• b) Recollida separada del tèxtil als municipis
• c) Bonificacions fiscals per a les empreses que reciclin tèxtils
• d) Campanyes de sensibilització per al consum responsable

Resposta: b) Recollida separada del tèxtil als municipis. La nova llei de residus catalana exigirà la recollida separada del tèxtil als municipis.

• a) Un
• b) Dos
• c) Tres
• d) Quatre

Resposta: b) Dos. A Catalunya, els productors de pneumàtics s'han agrupat en dos sistemes integrats de gestió per recollir els pneumàtics usats als tallers.

• a) El taller
• b) El fabricant
• c) L'usuari
• d) L'ajuntament

Resposta: c) L'usuari. La recollida dels pneumàtics que ja no serveixen és pagada per l'usuari, amb un cost aproximat de 0,77 € per pneumàtic.

• a) Abocador controlat
• b) Incineració
• c) Mercat de segona mà o reciclatge
• d) Exportació a altres països

Resposta: c) Mercat de segona mà o reciclatge. Després de ser valorats, els pneumàtics poden anar al mercat de segona mà o a una planta de reciclatge on s'obtenen diversos materials.

• a) Augment de la biodiversitat marina
• b) Disminució de la contaminació atmosfèrica
• c) Conseqüències nefastes per a la vida marina
• d) Millora de la qualitat de l'aigua potable

Resposta: c) Conseqüències nefastes per a la vida marina. La sobreabundància i la desmesura en l'ús de plàstics han comportat conseqüències negatives per als ecosistemes marins, afectant la flora i la fauna.

• a) Ampolles de plàstic
• b) Envasos lleugers
• c) Joguines de plàstic
• d) Brics

Resposta: c) Joguines de plàstic. Molts residus plàstics com ara joguines no tenen una recollida selectiva específica, cosa que impossibilita la seva recuperació i reciclatge.

• a) Grans peces de plàstic visibles a simple vista
• b) Partícules de plàstic de mida inferior a 5 mil·límetres
• c) Plàstics biodegradables
• d) Envasos de plàstic reutilitzables

Resposta: b) Partícules de plàstic de mida inferior a 5 mil·límetres. Els microplàstics són partícules de plàstic de mida inferior a 5 mil·límetres de diàmetre que es troben en diversos entorns, inclosos els oceans.

• a) Model de residu mínim
• b) Model porta a porta
• c) Model multiproducte
• d) Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR)

Resposta: b) Model porta a porta. El model porta a porta és considerat el més exitós actualment a causa del seu alt percentatge de recollida selectiva, superant la mitjana.

• a) La quantitat que el consumidor ha avançat i es reemborsa al retornar l'envàs
• b) L'envàs que torna a la cadena de producció
• c) Un valor econòmic associat a cada envàs com a incentiu per al seu reciclatge
• d) Un impost o cost extra per a l'ús d'envasos

Resposta: c) Un valor econòmic associat a cada envàs com a incentiu per al seu reciclatge. En el SDDR, 'dipòsit' es refereix al valor econòmic que s'associa a cada envàs. Aquest valor serveix com a incentiu per a que el consumidor retorni l'envàs i així pugui ser reciclat.

• a) Segregar totes les fraccions de residus possibles
• b) Separar fonamentalment la fracció orgànica dels altres residus
• c) Recollir els residus directament a la porta de cada casa
• d) Retornar els envasos al comerç per obtenir un reemborsament

Resposta: b) Separar fonamentalment la fracció orgànica dels altres residus. El model de 'residu mínim' es basa en la separació fonamental de la fracció orgànica, seguint el sistema humit/sec.

• a) El 45,3%
• b) El 54,7%
• c) El 31%
• d) El 41%

Resposta: a) El 45,3%. Segons les dades de 2022, el 45,3% dels residus municipals a Catalunya van ser recollits selectivament.

• a) Valorització energètica
• b) Reciclatge
• c) Dipòsit controlat
• d) Compostatge

Resposta: c) Dipòsit controlat. La fracció resta o rebuig, que correspon als residus no reciclats, es destina principalment a dipòsits controlats.

• a) Només el sistema porta a porta
• b) Només contenidors tancats amb identificació
• c) Sistemes com el porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l'usuari
• d) Cap dels anteriors

Resposta: c) Sistemes com el porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l'usuari. La nova Llei de residus catalana pretén implantar sistemes com el porta a porta o els contenidors tancats amb identificació de l'usuari per millorar l'eficiència de la recollida.

• a) Reciclatge
• b) Reducció
• c) Reutilització
• d) Reparació

Resposta: b) Reducció. El text indica que la reducció és la primera prioritat, ja que el millor residu és aquell que no es genera.

• a) Esgotar els recursos naturals ràpidament
• b) Transportar recursos per tot el planeta
• c) Generar la menor quantitat possible de residus
• d) Omplir abocadors i generar contaminació global

Resposta: c) Generar la menor quantitat possible de residus. L'economia circular busca minimitzar la generació de residus i allargar la vida útil dels productes.

• a) Qui contamina, paga
• b) El que no es veu, no existeix
• c) El temps ho cura tot
• d) La unió fa la força

Resposta: a) Qui contamina, paga. El text fa referència al principi de 'qui contamina paga', que implica que els contaminants han d'assumir els costos dels seus impactes.

• a) Mostres d'aigua superficial
• b) Mostres de sorra de la zona intermareal
• c) Mostres de sediments profunds
• d) Mostres de l'aire prop de la platja

Resposta: b) Mostres de sorra de la zona intermareal. La zona intermareal és on s'acumulen més plàstics a causa de l'acció de les marees i les onades.

• a) Per facilitar la neteja de la platja en el futur
• b) Per poder repetir l'experiment i veure l'evolució en el temps
• c) Per atraure més turistes a la zona
• d) Per complir amb les normatives locals

Resposta: b) Per poder repetir l'experiment i veure l'evolució en el temps. La geolocalització permet tornar al mateix lloc i comparar les dades al llarg del temps, cosa essencial per estudiar l'evolució de la contaminació.

• a) Una xarxa de pesca
• b) Un marc de fusta o cartró
• c) Una làmina de plàstic
• d) Una corda de niló

Resposta: b) Un marc de fusta o cartró. Un marc de fusta o cartró permet delimitar una àrea específica per a la recollida de mostres, facilitant la quantificació i comparació.

• a) Sorra i argila
• b) Nitrogen, fosfats i potassi
• c) Plom i altres metalls pesants
• d) Plàstics i vidres reciclats

Resposta: b) Nitrogen, fosfats i potassi. El compost utilitzat com a adob és ric en nitrogen, fosfats i potassi, nutrients essencials per al creixement de les plantes.

• a) Reducció del volum de residus i obtenció d'un producte útil
• b) Major concentració de nutrients
• c) Menor cost econòmic
• d) Absència total de metalls pesants

Resposta: a) Reducció del volum de residus i obtenció d'un producte útil. L'ús de compost permet reduir el volum de residus transformant-los en un producte útil per a l'agricultura, a més d'aportar nutrients.

• a) Compost de llot de depuradora d'aigües residuals
• b) Compost d'escombraries urbanes
• c) Compost de restes vegetals de jardineria
• d) Tots els compostos presenten el mateix risc

Resposta: a) Compost de llot de depuradora d'aigües residuals. El compost de llot de depuradora d'aigües residuals, segons la taula, presenta nivells més alts de contaminants com nitrogen amoniacal i diversos metalls pesants, incrementant el risc de contaminació del sòl.

• a) Un polímer simple utilitzat en cosmètics.
• b) Un sandvitx amb un nucli hexagonal de PET, revestiment d'alumini i capa de polímer transparent.
• c) Un tipus de microplàstic fet exclusivament d'alumini.
• d) Un material biodegradable utilitzat per a decoracions.

Resposta: b) Un sandvitx amb un nucli hexagonal de PET, revestiment d'alumini i capa de polímer transparent.. El document descriu la purpurina com un sandvitx amb un nucli hexagonal de PET, revestiment d'alumini acolorit i una capa de polímer transparent.

• a) Perquè es degrada fàcilment en l'ambient.
• b) Perquè es fabrica directament en mides molt petites.
• c) Perquè es troba principalment en els oceans.
• d) Perquè es crea a partir de plàstics reciclats.

Resposta: b) Perquè es fabrica directament en mides molt petites.. El text indica que la purpurina es considera microplàstic primari perquè es fabrica directament en mides molt petites, no com a resultat de la degradació de plàstics més grans.

• a) Exclusivament en els oceans.
• b) Només en productes cosmètics.
• c) En l'aire, als núvols, als fons marins, a les glaceres de l'Àrtic i fins i tot en el cos humà.
• d) Únicament en els envasos d'aliments.

Resposta: c) En l'aire, als núvols, als fons marins, a les glaceres de l'Àrtic i fins i tot en el cos humà.. El document esmenta que els microplàstics s'han trobat en diversos entorns, incloent l'aire, els núvols, els fons marins, les glaceres de l'Àrtic i en el cos humà, a través de la ingesta.