1. Conceptes Importants
Flashcards
- Què és l'evolució biològica?
- Procés de transformació d'unes espècies en d'altres al llarg de milions d'anys.
- Com es defineix una espècie?
- Conjunt d'individus semblants que es poden reproduir entre ells i donar descendents fèrtils.
- Què és un híbrid?
- Resultat de l'encreuament de dos organismes d'espècies diferents; normalment és estèril.
- En què es basa el Lamarckisme?
- Tendència a la complexitat, adaptacions per ús/desús i herència dels caràcters adquirits.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents definicions descriu millor el concepte d'evolució biològica?
- a) Un canvi sobtat en l'ADN d'un organisme.
- b) La transformació d'unes espècies en d'altres al llarg del temps.
- c) L'adaptació d'un organisme al seu entorn durant la seva vida.
- d) La creació espontània de noves espècies.
Resposta: b) La transformació d'unes espècies en d'altres al llarg del temps.. L'evolució biològica és el procés de transformació gradual d'unes espècies en d'altres a través de l'acumulació de variacions al llarg de generacions.
- Quina és la principal característica dels híbrids?
- a) Sempre són fèrtils.
- b) Sempre són estèrils.
- c) Tenen una vida més llarga.
- d) Són més grans que els seus progenitors.
Resposta: b) Sempre són estèrils.. Els híbrids, resultat de l'encreuament de dues espècies diferents, són generalment estèrils, és a dir, no poden reproduir-se.
- Quin dels següents factors NO va ser proposat per Lamarck com a causa de la transformació de les espècies?
- a) Tendència cap a la complexitat.
- b) Selecció natural.
- c) Aparició d'adaptacions per ús/desús dels òrgans.
- d) Herència dels caràcters adquirits.
Resposta: b) Selecció natural.. Lamarck va proposar la tendència cap a la complexitat, l'ús i desús dels òrgans i l'herència dels caràcters adquirits, però no la selecció natural, que va ser introduïda per Darwin.
2. Teories Evolucionistes
Flashcards
- Què és l'evolució biològica?
- Procés de transformació d'unes espècies en d'altres degut a l'acumulació de variacions al llarg de milions d'anys.
- Defineix el concepte d'espècie.
- Conjunt d'individus molt semblants que es poden reproduir entre ells i donen descendents fèrtils.
- Què és un híbrid?
- Resultat de l'encreuament de dos organismes d'espècies diferents. Els híbrids són estèrils.
- En què es basa el lamarckisme?
- Tendència a la complexitat, adaptacions per ús/desús dels òrgans i herència dels caràcters adquirits.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents factors NO va ser proposat per Lamarck com a causa de la transformació de les espècies?
- a) Tendència cap a la complexitat
- b) Selecció natural
- c) Aparició d'adaptacions per ús/desús dels òrgans
- d) Herència dels caràcters adquirits
Resposta: b) Selecció natural. La selecció natural és un concepte clau del darwinisme, no del lamarckisme. Lamarck es va centrar en la tendència a la complexitat, l'adaptació per ús/desús i l'herència dels caràcters adquirits.
- Segons la teoria neodarwinista, quin factor NO contribueix a la variabilitat de la descendència?
- a) Mutacions
- b) Recombinació genètica
- c) Selecció natural
- d) Migracions
Resposta: c) Selecció natural. La selecció natural actua sobre la variabilitat existent, però no la genera. Les mutacions i la recombinació genètica són les principals fonts de variabilitat en la descendència.
- Quin dels següents processos descriu millor la deriva genètica?
- a) Migració d'individus entre poblacions
- b) Canvis aleatoris en les freqüències gèniques deguts a l'atzar
- c) Selecció dels individus més ben adaptats
- d) Mutacions beneficioses que es propaguen en la població
Resposta: b) Canvis aleatoris en les freqüències gèniques deguts a l'atzar. La deriva genètica és un canvi aleatori en les freqüències gèniques d'una població, especialment notable en poblacions petites, i no està directament relacionada amb l'adaptació o la migració.
3. Proves de l'Evolució
Flashcards
- Què són els òrgans homòlegs?
- Òrgans amb mateix origen embriològic i estructura interna, però diferent funció.
- Què són els òrgans anàlegs?
- Òrgans amb diferent origen embriològic i estructura interna, però mateixa funció.
- Què són els òrgans vestigials?
- Òrgans sense funció específica en l'organisme actual, però que eren funcionals en avantpassats.
- En què es basen les proves taxonòmiques de l'evolució?
- En les semblances morfològiques i fisiològiques entre espècies per agrupar-les en taxons.
Preguntes tipus test
- Què indiquen els òrgans homòlegs en diferents espècies?
- a) Evolució convergent i un avantpassat comú remot
- b) Evolució divergent i un avantpassat comú
- c) Adaptació a medis similars sense avantpassat comú
- d) Funcions similars però orígens evolutius diferents
Resposta: b) Evolució divergent i un avantpassat comú. Els òrgans homòlegs tenen el mateix origen embriològic i estructura interna, però diferent funció, cosa que indica un avantpassat comú i un procés d'evolució divergent.
- Quin tipus de prova evolutiva es basa en l'estudi dels fòssils?
- a) Proves anatòmiques
- b) Proves embriològiques
- c) Proves paleontològiques
- d) Proves biogeogràfiques
Resposta: c) Proves paleontològiques. Les proves paleontològiques es basen en l'estudi dels fòssils per entendre l'evolució i la història de la vida a la Terra.
- Què són les espècies endèmiques?
- a) Espècies que es troben a tot el món
- b) Espècies que només es troben en una zona geogràfica específica
- c) Espècies que estan en perill d'extinció
- d) Espècies que han evolucionat recentment
Resposta: b) Espècies que només es troben en una zona geogràfica específica. Les espècies endèmiques són aquelles que es troben exclusivament en una àrea geogràfica particular, com illes separades d'un continent.
4. Genètica de Poblacions
Flashcards
- Què és el pool genètic?
- El conjunt de gens d'una població.
- Què són les freqüències gèniques?
- La freqüència d'un al·lel en una població.
- Què són les freqüències genotípiques?
- La proporció de cada genotip en una població.
- Com es calcula la freqüència d'un al·lel?
- Número d'al·lels d'un tipus / Número total d'al·lels.
Preguntes tipus test
- Què és el pool genètic d'una població?
- a) El conjunt d'individus fèrtils de la població.
- b) El conjunt d'al·lels diferents que hi ha en una població.
- c) El conjunt de gens que comparteixen tots els individus de la població.
- d) El nombre total de cromosomes de la població.
Resposta: c) El conjunt de gens que comparteixen tots els individus de la població.. El pool genètic és el conjunt total de gens que comparteixen els individus d'una població, representant la varietat genètica disponible per a l'evolució.
- Quins factors poden alterar les freqüències gèniques d'una població?
- a) La mida de la població i la temperatura ambient.
- b) La selecció natural, la deriva genètica, les mutacions i les migracions.
- c) L'aïllament geogràfic i la competència intraespecífica.
- d) La simbiosi i el parasitisme.
Resposta: b) La selecció natural, la deriva genètica, les mutacions i les migracions.. La selecció natural, la deriva genètica, les mutacions i les migracions són factors clau que influeixen en les freqüències dels gens en una població, conduint a canvis evolutius.
- Quina és la diferència entre freqüències gèniques i freqüències genotípiques?
- a) Les freqüències gèniques es refereixen a la proporció de cada genotip, mentre que les genotípiques es refereixen a la proporció de cada al·lel.
- b) Les freqüències gèniques es refereixen a la freqüència d'un al·lel, mentre que les genotípiques es refereixen a la proporció de cada genotip.
- c) Són el mateix concepte i es poden utilitzar indistintament.
- d) Les freqüències gèniques només s'apliquen a organismes diploides, mentre que les genotípiques s'apliquen a organismes haploides.
Resposta: b) Les freqüències gèniques es refereixen a la freqüència d'un al·lel, mentre que les genotípiques es refereixen a la proporció de cada genotip.. Les freqüències gèniques indiquen la freqüència d'un al·lel específic en la població, mentre que les freqüències genotípiques reflecteixen la proporció de cada combinació al·lèlica (genotip) en la població.
5. Especiació
Flashcards
- Què és l'especiació?
- Procés evolutiu a partir del qual, d'una espècie, en sorgeix una de nova.
- Quins són els dos tipus principals d'especiació per aïllament?
- Al·lopàtrica (geogràfica) i simpàtrica (mecanismes biològics).
- Com es produeix l'especiació al·lopàtrica?
- Per aïllament geogràfic que divideix una població, permetent que evolucionin de manera diferent.
- Què causa l'especiació simpàtrica?
- Barreres biològiques o Mecanismes d'Aïllament Reproductiu (MAR).
Preguntes tipus test
- Quina és la definició d'especiació?
- a) El procés de selecció natural en una població.
- b) El procés evolutiu a partir del qual, d'una espècie, en sorgeix una de nova.
- c) L'acumulació de mutacions en una espècie.
- d) La migració d'una espècie a un nou hàbitat.
Resposta: b) El procés evolutiu a partir del qual, d'una espècie, en sorgeix una de nova.. L'especiació es defineix com el procés evolutiu on una espècie original dona lloc a una nova espècie.
- Què és l'especiació al·lopàtrica?
- a) Especiació per aïllament reproductiu sense barreres geogràfiques.
- b) Especiació per aïllament genètic.
- c) Especiació per aïllament geogràfic.
- d) Especiació per selecció natural.
Resposta: c) Especiació per aïllament geogràfic.. L'especiació al·lopàtrica ocorre quan una població es divideix per barreres geogràfiques, evolucionant per separat fins a convertir-se en espècies diferents.
- Quin tipus de mecanisme d'aïllament reproductiu és l'ecològic?
- a) Aïllament per diferències en el comportament de festeig.
- b) Aïllament per incompatibilitat genètica.
- c) Aïllament per hàbitats diferents.
- d) Aïllament per temps d'aparellament diferents.
Resposta: c) Aïllament per hàbitats diferents.. L'aïllament ecològic ocorre quan les poblacions viuen en hàbitats diferents i, per tant, no es poden reproduir entre si.
6. Filogènia
Flashcards
- Què és la filogènia?
- Història evolutiva d'una espècie o grup d'espècies relacionades.
- Què representen els arbres filogenètics?
- Representació gràfica de les relacions evolutives entre espècies.
- Què és l'anagènesi?
- Evolució gradual acumulant petits canvis d'una generació a l'altra.
- Què és la cladogènesi?
- Evolució per divisió del fons genètic; cada llinatge dóna una espècie diferent.
Preguntes tipus test
- Què representa un arbre filogenètic?
- a) La història geològica d'una espècie.
- b) Les relacions evolutives entre espècies.
- c) El desenvolupament embrionari d'un organisme.
- d) La distribució geogràfica de les espècies.
Resposta: b) Les relacions evolutives entre espècies.. Un arbre filogenètic és una representació gràfica que mostra les relacions evolutives entre diferents espècies, indicant qui va evolucionar a partir de qui.
- Quin concepte descriu l'evolució gradual amb petits canvis d'una generació a l'altra, formant una sola línia?
- a) Cladogènesi.
- b) Especiació simpàtrica.
- c) Anagènesi.
- d) Selecció natural.
Resposta: c) Anagènesi.. L'anagènesi és l'evolució filètica que descriu l'acumulació gradual de petits canvis en una sola línia de descendència, sense ramificacions.
- Quina de les següents opcions descriu millor la cladogènesi?
- a) Evolució gradual en una sola línia.
- b) Evolució per aïllament geogràfic.
- c) Evolució per divisió del fons genètic, formant diferents llinatges.
- d) Evolució per mutacions genètiques.
Resposta: c) Evolució per divisió del fons genètic, formant diferents llinatges.. La cladogènesi implica la divisió del fons genètic d'una espècie, donant lloc a llinatges separats que evolucionen en espècies diferents.
7. EVO-DEVO (Biologia Evolutiva del Desenvolupament)
Flashcards
- Què és l'Evo-Devo?
- Biologia Evolutiva del Desenvolupament que connecta l'evolució de les espècies amb el desenvolupament embrionari.
- Quin és l'origen cel·lular de tot organisme?
- Una única cèl·lula indiferenciada, el zigot.
- Què són els gens Hox?
- Gens responsables del pla corporal dels animals.
- Què passa si hi ha un error en els gens Hox?
- Pot canviar l'estructura corporal, generalment letal.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal àrea d'estudi de l'Evo-Devo?
- a) L'evolució dels ecosistemes.
- b) La genètica de poblacions.
- c) La connexió entre l'evolució i el desenvolupament embrionari.
- d) La classificació dels organismes.
Resposta: c) La connexió entre l'evolució i el desenvolupament embrionari.. L'Evo-Devo, o Biologia Evolutiva del Desenvolupament, se centra en connectar l'evolució de les espècies amb el desenvolupament embrionari dels organismes.
- Quin és el punt de partida cel·lular per a la formació d'un organisme segons l'Evo-Devo?
- a) Un teixit diferenciat.
- b) Un òrgan complex.
- c) Una cèl·lula indiferenciada (zigot).
- d) Un conjunt de cèl·lules especialitzades.
Resposta: c) Una cèl·lula indiferenciada (zigot).. Segons l'Evo-Devo, tot organisme prové d'una única cèl·lula indiferenciada, el zigot, que després es divideix i diferencia.
- Què són els gens Hox?
- a) Gens responsables de la producció d'hormones.
- b) Gens implicats en la resposta immune.
- c) Gens que codifiquen proteïnes estructurals.
- d) Gens responsables del pla corporal dels animals.
Resposta: d) Gens responsables del pla corporal dels animals.. Els gens Hox són un conjunt de gens molt conservats que determinen la col·locació del cap, tòrax i abdomen en els animals.
I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.
Text del document
EVOLUCIÓ — BIOLOGIA 2n BATX Resum complet · Conceptes · Teories · Proves · Genètica de Poblacions · Especiació · Filogènia · Evo-Devo 1 · CONCEPTES IMPORTANTS Evolució biològica: Procés de transformació d'unes espècies en d'altres degut a l'acumulació de variacions dels descendents al llarg de milions d'anys. Espècie: Conjunt d'individus molt semblants que es poden reproduir entre ells i donen descendents fèrtils. Híbrid: Resultat de l'encreuament de dos organismes d'espècies diferents. Els híbrids són estèrils. Exemples d'híbrids: mula, nectarina. 2 · TEORIES EVOLUCIONISTES 2.1 Lamarckisme Primer científic que proposa un mecanisme per explicar la transformació de les espècies.
Es basa en 3 causes: – Tendència cap a la complexitat: l'evolució va d'espècies més senzilles a més complexes. – Aparició d'adaptacions al medi per ús/desús dels òrgans. – Herència dels caràcters adquirits: els canvis que experimenten els éssers vius durant la seva vida són heretables. 2.2 Darwinisme La teoria de Darwin es basa en 2 factors principals: – Gran variabilitat de la descendència. – Selecció natural. Conclusions de Darwin després d'anys d'observacions: – La descendència és molt abundant però no tots els individus arriben a l'edat adulta. – Variabilitat de la descendència: els fills sempre són tots diferents i únics (excepte bessons univitel·lins).
– Selecció natural: les condicions del medi són canviants; els individus lluiten per sobreviure. Només persisteixen els més ben adaptats, que es reproduiran i passaran els seus caràcters als fills. Nota: Alfred Russel Wallace va arribar a les mateixes conclusions que Darwin de manera independent (Darwin va publicar-les abans). 2.3 Teoria Neodarwinista (teoria actual) Combina la base teòrica de Darwin amb la biologia molecular. Es resumeix en 5 punts: – El procés evolutiu segueix els principis darwinistes: variabilitat de la descendència + selecció natural. – La variabilitat de la descendència s'explica per: mutacions + recombinació genètica (meiosi).
– Evolucionen les poblacions, no els individus. – Factors que varien les freqüències gèniques d'una població: selecció natural, mutacions, deriva genètica i migracions. – Una nova espècie sorgeix per aïllament reproductiu (especiació). Fonts de variabilitat de la descendència: – Organismes de reproducció asexual mutacions. – Organismes de reproducció sexual recombinació genètica (meiosi) + mutacions. Factors que fan variar les freqüències gèniques d'una població: Mutacions: Canvis en l'ADN que es donen a l'atzar; poden ser beneficiosos o perjudicials. Responsables de la variabilitat (actua la selecció natural). Són preadaptatives.
Selecció natural: El medi tria els individus amb millors combinacions genètiques (degut a la meiosi + mutacions); els més adaptats sobreviuen i es reprodueixen. Deriva genètica: Un grup d'organismes se separa de la seva població inicial per factors ambientals i segueix un camí evolutiu diferent. Si es mantenen aïllats molt de temps, es crea una nova espècie. Migracions: Fa variar les freqüències gèniques i genotípiques (flux gènic). – Immigracions: arribada de població procedent d'una altra zona. – Emigracions: sortida de població cap a una altra zona. 3 · PROVES DE L'EVOLUCIÓ 3.1 Proves taxonòmiques Es basen en les semblances morfològiques i fisiològiques que agrupen espècies en taxons.
Els organismes d'un mateix taxó tenen un avantpassat comú més proper. 3.2 Proves biogeogràfiques Es basen en la distribució geogràfica de les espècies. Com més allunyades estan dues zones, més diferències presenten en flora i fauna. Exemple: Illes Galápagos (origen volcànic) cada illa té la seva pròpia espècie de pinsà, molt semblants entre elles però adaptades a cada illa. Concepte clau: Espècies endèmiques: espècies que només es troben en una zona concreta (p.ex. illes separades de continent). 3.3 Proves paleontològiques Estudi dels fòssils (restes d'organismes o de la seva activitat atrapades en roques sedimentàries).
El registre fòssil mostra l'augment de diversitat d'espècies i les formes intermèdies entre espècies. 3.4 Proves anatòmiques Es basen en la comparació anatòmica i fisiològica d'òrgans de diferents espècies. Tres tipus: – Òrgans homòlegs: Mateix origen embriològic i mateixa estructura interna, però funció diferent. Indiquen avantpassat comú evolució divergent. Exemple: extremitats de vertebrats (braç humà, ala de ratpenat, aleta de dofí). – Òrgans anàlegs: Orígens embriològics i estructures internes molt diferents, però mateixa funció. NO indiquen avantpassat comú evolució convergent. Exemple: ala d'una mosca i ala d'un ratpenat.
– Òrgans vestigials o rudimentaris: Òrgans sense funció específica; extirpar-los no perjudica l'individu. Proves d'evolució perquè en els avantpassats tenien funció important. Exemple: apèndix, còccix, mandíbula vestigial. 3.5 Proves embriològiques Comparació dels embrions de diferents espècies. Durant les primeres fases del desenvolupament embrionari apareixen característiques dels avantpassats comuns. Com més properes evolutivament són dues espècies, més semblants són els seus embrions. 3.6 Proves bioquímiques Comparació de seqüències d'ADN i ARN entre espècies.
Dues espècies molt properes coincideixen en moltes seqüències d'ADNn, ADNm, ARNr i també en seqüències d'aminoàcids de les proteïnes. 3.7 Proves serològiques Estudi comparat de les reaccions d'aglutinació de la sang. Com més aglutinació entre dues espècies, més properes són evolutivament. Exemple: ximpanzè–humà presenten alta aglutinació avantpassat comú proper. 4 · GENÈTICA DE POBLACIONS Cada població té un fons comú de gens anomenat pool genètic. La constitució genètica d'una població es determina amb 2 tipus de freqüències: – Freqüències gèniques: Freqüència d'un al·lel respecte al conjunt d'al·lels de la població. · Càlcul: f(al·lel) = núm. al·lels d'aquell tipus / núm.
total d'al·lels – Freqüències genotípiques: Proporció de cada genotip en una població. · Càlcul: f(genotip) = núm. individus amb aquell genotip / núm. total d'individus Factors que fan variar les freqüències: Selecció natural · Deriva genètica · Mutacions · Migracions · Aparellament preferencial Exemple de càlcul (població de 500 plantes): 320 AA · 160 Aa · 20 aa Total: 500 plantes = 1000 al·lels – f(A) = (320×2 + 160) / 1000 = 0,8 = 80% – f(a) = (160 + 20×2) / 1000 = 0,2 = 20% – f(AA) = 320/500 = 0,64 = 64% – f(Aa) = 160/500 = 0,32 = 32% – f(aa) = 20/500 = 0,04 = 4% 5 · ESPECIACIÓ Definició: Procés evolutiu a partir del qual, d'una espècie, en sorgeix una de nova.
5.1 Especiació per aïllament / gradual Procés lent d'acumulació de característiques avantatjoses seleccionades pel medi. Dos tipus: – Al·lopàtrica / geogràfica: La població queda dividida per causes geogràfiques (muntanya, riu, oceà). Si es mantenen separades molt de temps, evolucionen diferent i es converteixen en espècies distintes. – Simpàtrica / mecanismes biològics: Deguda a barreres biològiques Mecanismes d'Aïllament Reproductiu (MAR). Dos tipus de MAR: · Ecològic: poblacions en hàbitats diferents. · Temporal: aparellament en estacions diferents. · Etològic: mascle i femella no es senten atrets. · Mecànic: no hi ha correspondència física entre òrgans genitals.
· Gamètic: no hi ha atracció entre gàmetes de diferent sexe. MAR postzigòtics (el zigot es forma però no funciona): · Inviabilitat del zigot. · Esterilitat d'híbrids (no poden formar cèl·lules sexuals descendència no fèrtil). 5.2 Especiació quàntica / ràpida per mutació Causada per mutacions genòmiques: es duplica el nombre de jocs de cromosomes formant organismes poliploides. 6 · FILOGÈNIA Definició: Història evolutiva d'una espècie o grup d'espècies relacionades. Es basa en les proves de l'evolució. Arbres filogenètics: Representació gràfica de les relacions evolutives entre espècies.
Dos mecanismes de formació de noves espècies durant l'especiació: – Anagènesi / evolució filètica: Evolució gradual acumulant petits canvis d'una generació a l'altra. Formen una sola línia/llinatge. – Cladogènesi / evolució ramificada: Evolució per divisió del fons genètic; cada llinatge dóna una espècie diferent. A partir d'una espècie es formen diferents llinatges. Representació: cladogrames (arbres ramificats que mostren les relacions evolutives entre espècies). 7 · EVO-DEVO (Biologia Evolutiva del Desenvolupament) Definició: Connecta l'evolució de les espècies amb el desenvolupament embrionari dels organismes.
Estudia els petits canvis en l'expressió dels gens durant el desenvolupament embrionari que es tradueixen en grans canvis morfològics en l'organisme. Base cel·lular: Tot organisme prové d'una única cèl·lula (zigot), que és indiferenciada. El zigot es divideix moltes vegades per formar cèl·lules, teixits i òrgans diferents gràcies a l'expressió gènica diferencial durant el desenvolupament embrionari. Mecanismes de regulació de l'expressió gènica: Introns i exons (maduració de l'ARNm). Splicing diferencial. Regions inhibidores de la transcripció. Regions intensificadores / enhancers de l'expressió del gen. Marques epigenètiques: metilacions, acetilacions, canvis en la cromatina.
Conclusions clau: Els gens que codifiquen proteïnes són molt semblants entre espècies. El nombre de gens per espècie és molt similar (al voltant de 20.000 gens). Els genomes de les espècies son molt semblants; el que canvia és l'ordre i el contingut. El que ens fa diferents entre espècies és la regulació de l'expressió dels gens. Analogia: una caixa d'eines segons com organitzes les peces, pots construir estructures molt diferents. Gens Hox: Conjunt de gens molt conservats al llarg de l'evolució, responsables del pla corporal dels animals (col·locació del cap, tòrax i abdomen). Molt semblants en insectes i mamífers.
Són gens reguladors (no codifiquen proteïnes directament; regulen altres gens responsables de l'organització del cos). Un error en els gens Hox pot canviar l'estructura corporal error generalment letal. El fet que totes les espècies compartim els mateixos gens Hox indica que provenim d'un avantpassat comú. Tipus de gens: Gens ortòlegs: Es troben en espècies diferents perquè provenen d'un avantpassat comú (gens ancestrals), com els gens Hox. Normalment conserven la mateixa funció. Gens paràlegs: Resultat d'una duplicació gènica dins d'un mateix genoma. Les duplicacions poden donar funcions més especialitzades o completament noves. Exemple: família de les globines (hemoglobina i variants).
Resum elaborat a partir dels apunts d'Evolució · Biologia 2n BATX.