Glúcids: Monosacàrids
Flashcards
- Què és un monosacàrid?
- Una sola cadena de polihidroxialdehid o polihidroxicetona.
- Quins són els elements principals que formen els glúcids i quina és la seva proporció?
- Estan formats principalment per Carboni (C), Hidrogen (H) i Oxigen (O) en una proporció CnH2nOn.
- Quins grups funcionals caracteritzen els glúcids?
- Tenen un grup carbonil (=O, aldehid o cetona) i grups hidroxil (OH).
- Quants àtoms de carboni poden tenir els monosacàrids?
- Triosa (3C), tetrosa (4C), pentosa (5C) i hexosa (6C), i fins i tot heptoses (7C).
Preguntes tipus test
- Quina és la proporció de C, H i O en les biomolècules de glúcids?
- a) CnHnOn
- b) CnH2nO2n
- c) CnH2nOn
- d) C2nHnOn
Resposta: c) CnH2nOn. Els glúcids estan formats principalment per Carboni (C), Hidrogen (H) i Oxigen (O) en una proporció general de CnH2nOn, que reflecteix la seva naturalesa d'hidrats de carboni.
- Quin grup funcional és característic dels glúcids, a més dels grups hidroxil?
- a) Grup amino
- b) Grup carboxil
- c) Grup carbonil (aldehid o cetona)
- d) Grup fosfat
Resposta: c) Grup carbonil (aldehid o cetona). Els glúcids es caracteritzen per tenir un grup carbonil (ja sigui un aldehid o una cetona) i múltiples grups hidroxil (OH).
- Quina terminació s'afegeix al nombre de carbonis per anomenar un monosacàrid?
- a) -asa
- b) -ol
- c) -osa
- d) -ida
Resposta: c) -osa. La terminació "-osa" s'utilitza per anomenar els monosacàrids segons el nombre de carbonis que contenen, com ara triosa (3C), tetrosa (4C), pentosa (5C) i hexosa (6C).
Glúcids: Disacàrids, Polisacàrids i Funcions
Flashcards
- Què és un disacàrid?
- La unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç O-glicosídic, amb despreniment d'una molècula d'aigua.
- Quin tipus d'enllaç és fonamental per a la formació de disacàrids i polisacàrids?
- L'enllaç O-glicosídic és el que uneix dos monosacàrids en un disacàrid i molts monosacàrids en un polisacàrid.
- Descriu les propietats físiques generals dels disacàrids.
- Són sòlids cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles i de gust dolç.
- Quina és la diferència clau entre un enllaç O-glicosídic monocarbonílic i un dicarbonílic, especialment en relació amb el reactiu de Fehling?
- Un enllaç O-glicosídic monocarbonílic es forma entre el carboni carbonílic del primer monosacàrid i el no carbonílic del segon, i es redueix amb el reactiu de Fehling. Un enllaç dicarbonílic es forma entre els carbonis carbonílics d'ambdós monosacàrids i no redueix el reactiu de Fehling.
Preguntes tipus test
- Què és la definició més precisa d'un disacàrid?
- a) La unió de dos monosacàrids amb la pèrdua d'una molècula d'aigua.
- b) Una cadena llarga de molts monosacàrids units.
- c) Una única cadena de polihidroxialdehid o polihidroxicetona.
- d) La unió d'un glúcid amb un lípid.
Resposta: a) La unió de dos monosacàrids amb la pèrdua d'una molècula d'aigua.. Un disacàrid es forma per la unió de dos monosacàrids. Aquesta unió es realitza mitjançant un enllaç O-glicosídic, que implica la pèrdua d'una molècula d'aigua.
- Quin tipus d'enllaç és característic de la unió entre monosacàrids per formar disacàrids i polisacàrids?
- a) Enllaç peptídic.
- b) Enllaç èster.
- c) Enllaç O-glicosídic.
- d) Pont d'hidrogen.
Resposta: c) Enllaç O-glicosídic.. L'enllaç O-glicosídic és l'enllaç covalent que uneix els monosacàrids per formar disacàrids i polisacàrids. Es caracteritza per la unió a través d'un àtom d'oxigen.
- Quines són les propietats típiques dels polisacàrids?
- a) Són sòlids cristal·lins, dolços i redueixen el reactiu de Fehling.
- b) Són sòlids amorfs, no tenen gust dolç i no redueixen el reactiu de Fehling.
- c) Són líquids a temperatura ambient i tenen gust dolç.
- d) Són solubles en dissolvents orgànics i no en aigua.
Resposta: b) Són sòlids amorfs, no tenen gust dolç i no redueixen el reactiu de Fehling.. Els polisacàrids, a diferència dels monosacàrids i disacàrids, són generalment sòlids amorfs, no tenen gust dolç i, en la majoria dels casos, no redueixen el reactiu de Fehling degut a la formació d'enllaços que bloquegen els grups reductors.
Lípids: Àcids Grassos i Propietats
Flashcards
- Quines són les característiques principals dels lípids pel que fa a la seva solubilitat?
- Els lípids són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars, però solubles en dissolvents orgànics (no polars).
- Quina és la característica distintiva dels àcids grassos saturats?
- Els àcids grassos saturats es caracteritzen per tenir només enllaços simples entre els àtoms de carboni de la seva cadena hidrocarbonada.
- Com es diferencien estructuralment els àcids grassos insaturats dels saturats?
- Els àcids grassos insaturats tenen un o més enllaços dobles entre els àtoms de carboni de la cadena hidrocarbonada, cosa que provoca que les seves molècules no siguin rectilínies i presentin colzes.
- Què és la reacció d'esterificació en els lípids?
- L'esterificació és la reacció entre un àcid gras i un alcohol que produeix un èster i una molècula d'aigua. L'enllaç resultant s'anomena enllaç esteàric.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions descriu correctament les propietats de solubilitat dels lípids en general?
- a) Són solubles en aigua però insolubles en dissolvents orgànics.
- b) Són sempre sòlids a temperatura ambient.
- c) Són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics.
- d) Contenen sempre enllaços dobles en la seva cadena hidrocarbonada.
Resposta: c) Són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics.. Els lípids són coneguts per la seva insolubilitat en aigua i la seva solubilitat en dissolvents orgànics o no polars. Aquesta és una característica fonamental que els distingeix d'altres biomolècules.
- Quina és la característica estructural clau d'un àcid gras saturat?
- a) Tenen només enllaços simples entre els àtoms de carboni.
- b) Són líquids a temperatura ambient a causa dels seus colzes.
- c) Contenen grups fosfat en la seva estructura.
- d) Són els components principals dels sabons.
Resposta: a) Tenen només enllaços simples entre els àtoms de carboni.. Els àcids grassos saturats es distingeixen per tenir exclusivament enllaços simples entre els àtoms de carboni de la seva cadena hidrocarbonada, cosa que els confereix una estructura lineal.
- Quina és la conseqüència estructural de la presència d'enllaços dobles en un àcid gras insaturat?
- a) Són sempre sòlids a temperatura ambient.
- b) Presenten molècules no rectilínies amb colzes a causa dels dobles enllaços.
- c) No tenen grup carboxil al final de la cadena.
- d) Es troben principalment en l'estructura de la cera.
Resposta: b) Presenten molècules no rectilínies amb colzes a causa dels dobles enllaços.. La presència d'un o més enllaços dobles en la cadena hidrocarbonada dels àcids grassos insaturats provoca que la cadena no sigui lineal, sinó que presenti 'colzes' o inflexions en la seva estructura.
Lípids: Lípids Saponificables
Flashcards
- Què són els lípids saponificables?
- Els lípids saponificables són èsters formats per la unió d'un alcohol i un o més àcids grassos.
- Quins components formen els acilglicèrids?
- Els acilglicèrids es formen per la unió d'1, 2 o 3 molècules d'àcids grassos amb una molècula de glicerina (alcohol).
- Són solubles en aigua els acilglicèrids?
- Els acilglicèrids són insolubles en aigua, ja que no tenen polaritat.
- Quin tipus d'acilglicèrid és líquid a temperatura ambient?
- Si un acilglicèrid conté un àcid gras insaturat, serà líquid a temperatura ambient (oli).
Preguntes tipus test
- Quina és la composició bàsica dels lípids saponificables?
- a) Àcids grassos i glúcids
- b) Un alcohol i un o més àcids grassos
- c) Només àcids grassos insaturats
- d) Glicerina i una altra molècula
Resposta: b) Un alcohol i un o més àcids grassos. Els lípids saponificables són definits com a èsters formats per la unió d'un alcohol i un o més àcids grassos, segons la informació proporcionada.
- Quins són els tres tipus principals d'acilglicèrids segons el nombre d'àcids grassos?
- a) Olis, sèus i mantegues
- b) Fosfolípids i glicolípids
- c) Monoacilglicèrids, diacilglicèrids i triacilglicèrids
- d) Cèrids i fosfoesfingolípids
Resposta: c) Monoacilglicèrids, diacilglicèrids i triacilglicèrids. Els monoacilglicèrids, diacilglicèrids i triacilglicèrids són tipus d'acilglicèrids, diferenciant-se pel nombre d'àcids grassos units a la glicerina. Els apolars és una propietat general dels lípids simples.
- Quin tipus d'acilglicèrid es caracteritza per ser líquid a temperatura ambient a causa de la presència d'àcids grassos insaturats?
- a) Olis
- b) Sèus
- c) Mantegues
- d) Ceres
Resposta: a) Olis. La informació indica que si un acilglicèrid té '1 àcid gras insaturat són líquids a Tº ambient (olis)'. Per tant, els olis són líquids a temperatura ambient.
Lípids: Lípids Insaponificables i Funcions
Flashcards
- Quina és la característica principal dels lípids insaponificables?
- Els lípids insaponificables es caracteritzen per no contenir àcids grassos.
- De quina molècula deriven els terpens o isoprenoides?
- Els terpens o isoprenoides deriven d'una molècula anomenada isoprè.
- Quins són exemples d'hormones esteroides esmentades en el text?
- Les hormones suprarenals com l'aldosterona i el cortisol, i les hormones sexuals com la progesterona i la testosterona.
- Quina és la funció principal del colesterol a les membranes cel·lulars eucariotes?
- El colesterol forma part de les membranes cel·lulars eucariotes, estabilitzant els fosfolípids.
Preguntes tipus test
- De quina molècula deriven els terpens o isoprenoides?
- a) Esterà
- b) Àcid prostanoic
- c) Isoprè
- d) Colesterol
Resposta: c) Isoprè. Els terpens o isoprenoides són un grup de lípids insaponificables que es caracteritzen per derivar d'una molècula anomenada isoprè.
- Quina és la funció principal dels lípids com a reserva energètica?
- a) Són una font d'energia secundària.
- b) Són la principal reserva energètica de l'organisme, més que els glúcids.
- c) Són una reserva energètica a curt termini.
- d) No tenen funció de reserva energètica.
Resposta: b) Són la principal reserva energètica de l'organisme, més que els glúcids.. La principal funció dels lípids és la reserva energètica, sent la reserva més important de l'organisme, fins i tot superant els glúcids en aquesta capacitat.
- Quines hormones són exemples d'hormones esteroides suprarenals?
- a) Progesterona i testosterona
- b) Aldosterona i cortisol
- c) Insulina i tiroxina
- d) Adrenalina i noradrenalina
Resposta: b) Aldosterona i cortisol. Les hormones esteroides suprarenals destacades al text són l'aldosterona i el cortisol. La progesterona i la testosterona són hormones sexuals esteroides.
Proteïnes: Aminoàcids i Propietats
Flashcards
- Quins són els elements principals que formen les proteïnes?
- Carboni (C), Hidrogen (H), Oxigen (O), Nitrogen (N) i generalment també Sofre (S).
- Què són els aminoàcids i quina és la seva estructura bàsica?
- Són monòmers formats per un grup carboxil (COOH), un grup amino (NH2), un hidrogen i un radical (R), tots units a un carboni alfa.
- Què significa que un aminoàcid sigui 'essencial'?
- Són els 8 aminoàcids que els humans no som capaços de sintetitzar i hem d'obtenir a través de la dieta.
- Com es classifiquen els aminoàcids segons el seu radical?
- Es classifiquen segons el radical (R) del carboni alfa en no polars/hidrofòbics, polars sense càrrega, polars amb càrrega negativa (àcids) i polars amb càrrega positiva (bàsics).
Preguntes tipus test
- Quin tipus de monòmers formen les proteïnes?
- a) Glúcids
- b) Lípids
- c) Aminoàcids
- d) Àcids nucleics
Resposta: c) Aminoàcids. Les proteïnes estan formades per la unió de monòmers anomenats aminoàcids, que són les unitats bàsiques que les constitueixen.
- Quins són els dos grups funcionals característics presents en l'estructura d'un aminoàcid?
- a) Un grup fosfat
- b) Un grup amino i un grup carboxil
- c) Dues cadenes de carboni
- d) Un anell de sis carbonis
Resposta: b) Un grup amino i un grup carboxil. L'estructura d'un aminoàcid es caracteritza per tenir un carboni alfa al qual s'uneixen quatre grups: un grup amino (NH2), un grup carboxil (COOH), un hidrogen i un grup variable anomenat radical (R).
- Quina característica defineix els aminoàcids essencials?
- a) No poden ser sintetitzats pels humans
- b) Són els 20 aminoàcids que formen les proteïnes
- c) Són els que tenen càrrega negativa
- d) Són els que formen enllaços per pont d'hidrogen
Resposta: a) No poden ser sintetitzats pels humans. Els aminoàcids essencials són aquells que el cos humà no pot sintetitzar per si mateix i, per tant, han de ser obtinguts a través de la dieta.
Proteïnes: Enllaç Peptídic i Estructura Primària i Secundària
Flashcards
- Què és l'enllaç peptídic?
- L'enllaç peptídic és un enllaç covalent molt rígid que uneix aminoàcids per formar pèptids i proteïnes.
- Entre quins grups funcionals es forma l'enllaç peptídic?
- Es forma entre el grup carboxil (COOH) del primer aminoàcid i el grup amino (NH2) del segon aminoàcid.
- Què és un dipèptid?
- Un dipèptid és la unió de dos aminoàcids mitjançant un enllaç peptídic.
- Quina és la diferència principal entre un polipèptid i una proteïna segons el nombre d'aminoàcids?
- Una proteïna és un polipèptid format per més de 50 aminoàcids.
Preguntes tipus test
- Per a què és important la rigidesa de l'enllaç peptídic en una proteïna?
- a) La determinació del plegament tridimensional de la proteïna.
- b) La solubilitat de la proteïna en aigua.
- c) La facilitació de la desnaturalització de la proteïna.
- d) La capacitat de la proteïna per transportar ions.
Resposta: a) La determinació del plegament tridimensional de la proteïna.. L'enllaç peptídic es descriu com a molt rígid en el text, i aquesta rigidesa és clau per determinar la forma tridimensional final de la proteïna, que al seu torn és essencial per a la seva funció.
- Quin és el nombre mínim d'aminoàcids que s'esmenta per a la formació d'un polipèptid?
- a) 2 aminoàcids.
- b) Més de 10 aminoàcids.
- c) Menys de 10 aminoàcids.
- d) Més de 50 aminoàcids.
Resposta: b) Més de 10 aminoàcids.. El document especifica que un oligopèptid es forma amb menys de 10 aminoàcids, mentre que un polipèptid es forma amb més de 10 aminoàcids. Una proteïna, al seu torn, és un polipèptid format per més de 50 aminoàcids.
- Quina de les següents NO és una característica de l'hèlix α?
- a) Es forma per enllaços d'hidrogen entre l'oxigen del CO i l'hidrogen del NH del quart aminoàcid.
- b) Té 3,6 aminoàcids per volta.
- c) És una estructura primària enrotllada en forma d'hèlix.
- d) Els radicals es col·loquen cap a dins de l'estructura.
Resposta: d) Els radicals es col·loquen cap a dins de l'estructura.. El text indica que els radicals es col·loquen cap a fora de l'estructura en una hèlix α, no cap a dins. Les altres opcions són característiques correctes de l'hèlix α segons el document.
Proteïnes: Estructura Terciària, Quaternària i Proteïnes Filamentoses
Flashcards
- Què és l'estructura terciària d'una proteïna?
- La distribució a l'espai de l'estructura secundària, que es plega sobre si mateixa formant una estructura globular.
- Quines són les dues característiques principals que confereix l'estructura terciària a les proteïnes?
- Permet que les proteïnes siguin solubles en aigua i amaguen els radicals apolars dins de la molècula.
- Quins tipus d'enllaços o interaccions apareixen en l'estructura terciària i la mantenen estable?
- Pont disulfur (fort), enllaç d'hidrogen, interaccions iòniques i interaccions hidrofòbiques/forces de Van der Waals.
- Què defineix l'estructura quaternària d'una proteïna?
- Les proteïnes formades per dues o més cadenes polipeptídiques amb estructura terciària.
Preguntes tipus test
- Quina és la forma característica que adopta una proteïna amb estructura terciària?
- a) Una seqüència lineal d'aminoàcids sense plegament.
- b) Una estructura globular formada pel plegament de l'estructura secundària.
- c) La unió de dues o més cadenes polipeptídiques independents.
- d) Una estructura rígida i fibrosa que no es plega.
Resposta: b) Una estructura globular formada pel plegament de l'estructura secundària.. L'estructura terciària d'una proteïna es caracteritza per la seva distribució a l'espai mitjançant el plegament de l'estructura secundària sobre si mateixa, donant lloc a una forma globular.
- Quina propietat important de les proteïnes és facilitada per la seva estructura terciària, gràcies a l'amagament dels radicals apolars?
- a) Que siguin solubles en aigua.
- b) Que siguin insolubles en aigua.
- c) Que tinguin una funció exclusivament estructural.
- d) Que siguin resistents a la desnaturalització.
Resposta: a) Que siguin solubles en aigua.. Una de les propietats clau que l'estructura terciària confereix a les proteïnes és la seva solubilitat en aigua, ja que permet amagar els radicals apolars a l'interior de la molècula i exposar els polars a l'exterior.
- Quin dels següents tipus d'enllaços NO és característic de l'estabilització de l'estructura terciària de les proteïnes?
- a) Pont disulfur.
- b) Enllaç d'hidrogen.
- c) Interaccions iòniques.
- d) Enllaç peptídic.
Resposta: d) Enllaç peptídic.. L'enllaç peptídic uneix els aminoàcids en la cadena polipeptídica i és característic de l'estructura primària. Els altres enllaços (pont disulfur, enllaç d'hidrogen, interaccions iòniques i forces de Van der Waals) són els que estabilitzen l'estructura terciària.
Proteïnes: Propietats i Funcions
Flashcards
- Quina diferència hi ha en la solubilitat entre les proteïnes globulars i les filamentoses?
- Les proteïnes globulars són normalment solubles en aigua, mentre que les filamentoses tenen més dificultats per dissoldre's en H2O perquè no amaguen els radicals apolars.
- Què és la desnaturalització de les proteïnes?
- La desnaturalització és la pèrdua de l'estructura terciària i secundària d'una proteïna.
- Quines són les causes principals de la desnaturalització d'una proteïna?
- La desnaturalització pot ser causada per canvis de temperatura, canvis de pH, alteracions de la concentració salina o agitació molecular.
- La desnaturalització d'una proteïna és sempre un procés irreversible?
- Sí, la desnaturalització pot ser reversible, un procés anomenat renaturalització.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions és correcta sobre la solubilitat de les proteïnes globulars?
- a) Són sempre insolubles en aigua.
- b) Només es dissolen a temperatures molt altes.
- c) Normalment són solubles en aigua.
- d) La seva solubilitat depèn exclusivament de la seva funció.
Resposta: c) Normalment són solubles en aigua.. Les proteïnes globulars són solubles en aigua, a diferència de les filamentoses, que tenen més dificultat per dissoldre's.
- Quina de les següents opcions NO és una característica o causa de la desnaturalització proteica?
- a) Canvis de temperatura.
- b) Canvis de pH.
- c) Agitació molecular.
- d) Pèrdua de l'estructura primària.
Resposta: d) Pèrdua de l'estructura primària.. La desnaturalització implica la pèrdua de l'estructura terciària i secundària, no l'estructura primària, que es refereix a la seqüència d'aminoàcids.
- Què significa que la desnaturalització pot ser 'reversible'?
- a) Significa que la proteïna guanya noves funcions.
- b) Implica que la proteïna pot recuperar la seva estructura i funció original.
- c) És un procés que només ocorre en condicions extremes.
- d) Indica que la proteïna s'ha degradat completament.
Resposta: b) Implica que la proteïna pot recuperar la seva estructura i funció original.. La desnaturalització pot ser reversible, un procés conegut com a renaturalització, que permet a la proteïna recuperar la seva forma i funció original.
Àcids Nucleics
Flashcards
- Quina és la funció principal dels àcids nucleics?
- Transportar informació genètica.
- Quines són les bases nitrogenades púriques?
- Adenina (A) i Guanina (G).
- Quines són les bases nitrogenades pirimidíniques?
- Citosina (C), Timina (T) i Uracil (U).
- Quina pentosa es troba a l'ARN?
- Ribosa.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions descriu millor la funció dels àcids nucleics?
- a) Emmagatzemar energia a curt termini.
- b) Actuar com a catalitzadors en reaccions químiques.
- c) Transportar informació genètica.
- d) Formar part de les membranes cel·lulars.
Resposta: c) Transportar informació genètica.. La funció principal dels àcids nucleics, com s'indica en el document, és transportar informació genètica.
- Si una molècula conté la pentosa ribosa, a quin tipus d'àcid nucleic pertany?
- a) DNA
- b) ARN
- c) Proteïna
- d) Lípids
Resposta: b) ARN. La ribosa és la pentosa característica de l'Àcid Ribonucleic (ARN), mentre que la desoxiribosa és la del DNA.
- Quina base nitrogenada és exclusiva de l'ARN i no es troba al DNA?
- a) Timina
- b) Citosina
- c) Uracil
- d) Adenina
Resposta: c) Uracil. L'Uracil és una base pirimidínica que es troba exclusivament a l'ARN, substituint la Timina present al DNA.
I 60 flashcards i 40 preguntes més al document.
Text del document
UNITAT 0 BIOMOLÈCULES GLÚCIDS Biomolècules formades principalment per C, H i O en proporció CnH2nOn · tenen un grup carbonil (=O, aldehid o cetona) i grups hidroxil (OH) CLASSIFICACIÓ DELS GLÚCIDS MONOSACÀRIDS Sola cadena de polihidroxialdehid o polihidroxicetona · 3C, 4C, 5C o 6C · terminació –OSA al nombre de carbonis (triosa, tetrosa, pentosa i hexosa heptoses) PROPIETATS: Físiques: · sòlids cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles i de gust dolç Químiques: · poden oxidar-se (perdre electrons) i reduir altres substàncies (guany d'electrons) · al laboratori redueixen el reactiu de Fehling que passa de color blau a vermell · a les cèl·lules així s'obté energia per respiració cel·lular.
· poden aminar-se (guanyar grups NH2) i reaccionar amb àcids HEXOSES: Hexàgon (piranoses) Pentàgon (furanoses) Més importants: Glucosa (aldohexosa) principal font d'energia de les cèl·lules. OH del carboni 4 està a baix Galactosa (aldohexosa) OH del carboni 4 està a dalt.
Fructosa (cetohexosa) CONFORMACIÓ CICLADA Hidroxil hemiacetàlic (redueix el reactiu de Fehling) i formes α i β · α: quan el grup –OH està oposat al CH2OH · β: quan el grup –OH està al mateix costat que el CH2OH L'activitat òptica: Si tenen algun carboni asimètric poden desviar pla de la llum polaritzada cap a la dreta (dextrogirs o +) o cap a l'esquerra (levogirs o -) 1 DISACÀRIDS Unió de dos monosacàrids · grup aldehid del primer monosacàrid s'uneix a qualsevol radical del segon monosacàrid En la reacció es desprèn molècula d'aigua i monosacàrids queden enllaçats per un àtom d'oxigen · enllaç O-glicosídic PROPIETATS: Sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i dolços E enllaç O-glicosídic pot ser: · Monocarbonílic entre carboni carbonílic del 1er monosacàrid i el no carbonílic del 2n - es redueix amb el reactiu de Fehling · Dicarbonílic entre carboni carbonílic del 1er monosacàrid i el carboni carbonílic del 2n - no es redueix amb el reactiu de Fehling Enllaç O-glicosídic pot ser α o β si el primer monosacàrid és α o β respectivament POLISACÀRIDS Unió de molts monosacàrids units per mitjà de l'enllaç O-glicosídic · pèrdua consegüent d'una molècula d'aigua per cadascun dels enllaços.
PROPIETATS: Sòlids amorfs No tenen gust dolç i no redueixen el reactiu de Fehling Dos tipus: · Homopolisacàrids formats per un sol tipus de monosacàrids · Heteropolisacàrids formats per més d'un tipus de monosacàrids HOMOPOLISACÀRIDS HETEROPOLISACÀRIDS Enllaç alfa Enllaç beta Enllaç alfa Midó (vegetals) Cel·lulosa (paret cel·lular) Agar Glicogen (animals) Quitina (exoesquelet) Pectina Goma aràbiga 2 Midó: Glucoses unides linealment amb enllaç α(1 4). Estructura helicoïdal Reserva energètica en vegetals S'acumula als plasts. ·N'hi ha molt en llegums i tubercles (patata i moniato) i llavors de cereals (blat, blat de moro i arròs).
· Es detecta amb un reactiu el lugol (iode) que passa de taronja a morat. Glicogen: Glucoses unides linealment amb enllaç α (1 4) i ramificacions en α(16), + ramificacions que amilopectina Reserva energètica en animals. S'acumula al fetge i als músculs · Es detecta amb lugol (iode) es tenyeix de vermell fosc. Cel·lulosa: Cadenes lineals de glucosa unides amb enllaç β (1 4) Funció estructural en els vegetals. Forma part de la paret cel·lular dels vegetals. · Es troba al tronc dels arbre, cotó, lli, cànem... · La majoria d'animals no poden digerir-la, només termites i remugants tenen microorganismes al tracte digestiu que ho fan (simbiosi) Quitina: Semblant a la cel·lulosa però conté nitrogen.
N-acetilglucosamines unides per enllaç β (1 4) · Funció estructural a l'exosquelet dels artròpodes i a la paret vegetal dels fongs. FUNCIONS: · Funció energètica glucosa · Funció estructural importància enllaç beta-glicosídic que com que la majoria d'organismes no tenen enzims per trencar-lo, possibilita estructures molt estables i perdurables · Funció generadora d'especificitat en la membrana plasmàtica glicoproteïnes i Glicolípids. - gràcies a ells les cèl·lules dels teixits es reconeixen entre si i poden seleccionar molècules per a que hi entrin · Glúcids amb funcions especials estreptomicina que és un antibiòtic, vitamina C, heparina que és un anticoagulant, immunoglobulines...
Glúcids associats a altres tipus de molècules Els més importants són: Glicoproteïnes: Formades per una petita part de glúcid i una gran de proteïna. Es troben formant les immunoglobulines a la sang. A la membrana plasmàtica on actuen com a receptors de substàncies. Glicolípids: Monosacàrids o oligosacàrids units a lípids. Es troben a la membrana plasmàtica on actuen com a receptors de substàncies.
3 LÍPIDS Grup molt heterogeni de substàncies · Insolubles en aigua i en altres dissolvents polars · Solubles en dissolvents orgànics (no polars) ÀCIDS GRASSOS Molècules formades per llarga cadena hidrocarbonada de tipus alifàtic (lineal amb nombre parell d'àtoms de C) el darrer dels quals constitueix un grup carboxil SATURATS INSATURATS Enllaços simples entre els àtoms de carboni 1 o + enllaços dobles entre C de cadena hidrocarbonada Cadenes hidrocarbonades lineals - àcid esteàric i àcid palmític Molècules no rectilinies - colzes allà on hi ha dobles enllaços PROPIETATS QUÍMIQUES: ESTERIFICACIÓ: Àcid gras + alcohol èster + H2O Durant digestió, per l'acció d'enzims lipases, èsters s'hidrolitzen i donen lloc a aagg i alcohol *Èster: unió d'un àcid gras i un alcohol per mitjà d'un enllaç covalent anomenat enllaç esteàric SAPONIFICACIÓ: Àcid gras + àcid fort sal d'àcid gras (sabó) Molècules de sabó formen grups (micel·les) que es dispersen a l'aigua - dispersions col·loïdals PROPIETATS FÍSIQUES: SOLUBILITAT: Regió hidròfila petita que es ionitza poc i gran regió hidròfoba · per tant són insolubles en aigua i solubles en dissolvents apolars Quan més llarga la cadena hidrocarbonada més insolubles són Sabons són molècules amfipàtiques, tenen: · part hidròfila grup carboxil ionitzat, pot unir-se a l'aigua per interaccions electrostàtiques · part hidròfoba cadena hidrocarbonada que pot unir-se per forces V d.
W a altres lípids PUNT DE FUSIÓ: aagg s'uneixen per pont d'hidrogen entre grups carboxils i f.
V.d.W entre cadenes hidrocarbonades · + llarga cadena hidrocarbonada + enllaços de Van der Waals, + alt és el punt de fusió · dobles enllaços cadenes no són lineals, - enllaços de Van der Waals, - punt de fusió Saturats són sòlids a Tº ambient i els insaturats són líquids a Tº ambient 4 LÍPIDS SAPONIFICABLES Èsters formats per unió d'un alcohol i un o més àcids grassos LÍPIDS SIMPLES (HOLOLÍPIDS) (1 o + Àcid gras + 1 alcohol) apolars ACILGLICÈRIDS 1, 2 o 3 molècules d'àcids grassos + molècula glicerina (alcohol) · Monoacilglicèrids (1 àcid gras), diacilglicèrids, triacilglicèrids · Insolubles en aigua (sense polaritat) Si té: · 1 àcid gras insaturat són líquids a Tº ambient (olis) · tots aagg aturats són sòlids a Tº ambient (sèus) · aagg de cadena curta són semisòlids a Tº ambient (mantegues) CÈRIDS 1 molècula d'àcid gras + 1 alcohol monovalent de cadena llarga · formen làmines impermeables que protegeixen la pell i plomes d'ocells aquàtics, la nostra oïda i la superfície de les fulles, tiges i fruits LÍPIDS COMPLEXOS (HETEROLÍPIDS) Àcids grassos + alcohol + altra molècula (grup fosfat, fosfolípids o glúcid, glicolípids) · Comportament amfipàtic (són bipolars, part hidròfila i part hidròfoba) · Es troben a la membrana plasmàtica de les cèl·lules FOSFOLÍPIDS · Formen una bicapa lipídica (amb part hidròfila en contacte amb l'exterior i l'interior cel·lular) Fosfoglicèrids Glicerina + 2 aagg + àcid fosfòric + aminoalcohol · Es troben a la membrana plasmàtica de cèl·lules formant estructura en forma de bicapa Fosfoesfingolípids Esfingosina + àcid gras + àcid fosfòric + aminoalcohol · Es troba a les membranes plasmàtiques · Molt abundant a les beines de mielina que protegeixen els àxons de les neurones GLICOLÍPIDS Àcid gras + esfingosina + glúcid · Receptors de membrana · Es troben a membrana plasmàtica(cara externa), actuen com a dents a les neurones on fan de receptors de neurotransmissors 5 LÍPIDS INSAPONIFICABLES (no aagg) TERPENS / ISOPRENOIDES Deriven d'una molècula anomenada isoprè · Monoterpens(2 molècules, Mentol), Diterpens(4 mol., Vit A, E, K), Triterpens (6 mol.) Tetraterpens(8 mol., carotenoides i xantofil·les), Politerpens(+8 mol., cautxú) ESTEROIDES Deriven d'una molècula anomenada esterà ESTEROLS Esteroides amb hidroxil al C3 i cadena hidrocarbonada al C17 · Colesterol forma part de les membranes cel·lulars eucariotes.
Es troba entre els fosfolípids estabilitzant-los. Serveix per fabricar altres d'esteroides · Àcids biliars es fabriquen al fetge a partir del colesterol. Serveixen per emulsionar lípids · Vitamina D permet l'absorció del Ca. Cal llum solar per fabricar-la HORMONES ESTEROIDES Són esteroides amb un àtom d'oxigen unit al C3 per doble enllaç · Suprarenals aldosterona i cortisol.
· Sexuals progesterona i testosterona PROSTAGLANDINES Deriven de l'àcid prostanoic format per un anell ciclopentà i dues cadenes hidrocarbonades Hormones fabricades en poca quantitat, constantment en el cos i actuen de manera local · Estimulen els receptors del dolor · Intervenen en l'aparició de la febre · Fan disminuir la pressió sanguínia · Alguns derivats provoquen l'agregació de les plaquetes FUNCIONS DELS LÍPIDS Reserva energètica són principal reserva energètica de l'organisme.
+ que glúcids Estructural formen bicapa lipídica de membrana cel·lular (fosfolípids, glicolípids i colesterol) Protectora: · acilglicèrids recobreixen els òrgans protegint-los · ceres recobreixen la pell, els fruits, les plomes...i actuen d'aillants tèrmics Biocatalitzadora intervenen en reaccions químiques (vitamines i hormones) Transportadora ajuden al transport i absorció dels altres lípids (àcids biliars) Com detectar-los al laboratori: · Propietats físiques no solubles en H2O, si en dissolvents orgànics(èter) i taquen sobre paper · Reacció amb SUDAN III (colorant vermell que conté alcohol) lípids (sobretot TAG) amb presència de Sudan III es queden tenyits de vermell intens 6 PROTEÏNES Formades per C, H, O, N i generalment també S (a vegades també P, Fe, Mg, Cu,...) · formades per l'unió d'uns monòmers (aminoàcids) Molt abundants en els éssers vius i fan moltes funcions diferents ELS AMINOÀCIDS Contenen un grup carboxil i un grup amino Estructura: Carboni α del que surten quatre grups: · Grup amino (NH2) · Grup carboxil o àcid (COOH) · Hidrogen · Grup variable anomenat radical (R) AMINOÀCIDS PRIMARIS: 20 aminoàcids diferents (son els que formen part de les proteïnes) · essencials (8) els humans no som capaços de sintetitzar CLASSIFICACIÓ DELS AMINOÀCIDS Segons el radical R del carboni α els aminoàcids es poden classificar en: No polars / hidrofòbics radical és una cadena hidrocarbonada Polars sense càrrega radical pot formar enllaços per pont d'hidrogen amb l'aigua Polars amb càrrega negativa / àcids radical conté un grup COOH Polars amb càrrega positiva / bàsics radical té un grup bàsic, amino (NH2) PROPIETATS DELS AMINOÀCIDS FÍSIQUES Sòlids cristal·lins, amb p.
fusió elevat i solubles en aigua Tots (menys glicina) tenen carboni asimètric: activitat òptica (D / L i dextrogir (+) / levogir (-)) QUÍMIQUES Tenen comportament amfòter (comportar-se com àcid o base) · grup àcid allibera protons (H+) al medi i el grup amino els capta · mantenen el PH del medi constant: efecte amortidor / tampó PH en el qual un aminoàcid tendeix a adoptar una forma dipolar neutra (Zwitterió) s'anomena punt isoelèctric (el PH neutre en els aminoàcids no sempre és 7), carga elèctrica = 0 7 ENLLAÇ PEPTÍDIC Enllaç peptídic és enllaç molt rígid (determinarà plegament tridimensional de la proteïna) Aminoàcids s'uneixen mitjançant enllaç peptídic formant pèptids · dos aminoàcids (dipèptid), tres (tripèptid), -10 (oligopèptid) i amb +10 (polipèptid) Enllaç peptídic es forma entre grup COOH del 1er aminoàcid i grup NH2 del 2n aminoàcid ESTRUCTURA DE LES PROTEÏNES Proteïna polipèptid format per + 50 aminoàcids PRIMÀRIA Seqüència d'aminoàcids de la proteïna · 1er aminoàcid és el que té l'extrem NH2 lliure · últim el que té el COOH lliure SECUNDÀRIA Disposició a l'espai de l'estructura primària · conformació depèn sobretot de tipus a.a.
que conté cadena: més o menys enllaços per pont d'hidrogen HÈLIX α Estructura primària s'enrotlla en forma d'hèlix · Formació enllaços d'hidrogen entre oxigen del CO i hidrogen del NH del quart aminoàcid · 3,6 aminoàcids per volta · radicals es col·loquen cap a fora de l'estructura Ex: α-ceratina, en cabells, banyes i ungles HÈLIX DE COL·LAGEN Hèlix més allargada que la hèlix α · 3 aa per volta conté molta prolina i hidroxiprolina (dificulten ponts d'hidrogen) · per formar col·lagen s'uneixen 3 cadenes mitjançant enllaços per pont d'hidrogen LÀMINA β Estructura primària forma cadena en zig-zag · molt estable · pocs enllaços per pont d'hidrogen entre aminoàcids pròxims · enllaços per pont d'hidrogen entre aminoàcids apartats 8 TERCIÀRIA Distribució a l'espai de l'estructura secundària que es plega sobre si mateixa i forma estructura globular · permet que proteïnes siguin solubles en aigua · amaguen radicals apolars dins de la molècula Enllaços que apareixen en l'estructura terciària · Pont disulfur(fort), enllaç hidrogen, interaccions iòniques, Interaccions hidrofòbiques/f.
VdW QUATERNÀRIA Proteïnes formades per 2 o + cadenes polipeptídiques amb estructura terciària · cada cadena s'anomena protòmer · segons el nombre de protòmers hi ha: dimers, tetramers PROTEÏNES FILAMENTOSES Proteïnes que no formen estructura terciària, mantenen sempre estructura secundària α o ß · funció estructural Exemples: · Col·lagen · α queratina del pèl, plomes, ungles i banyes · Β queratina de les teranyines · Elastina del teixit conjuntiu 9 PROPIETATS DE LES PROTEÏNES SOLUBILITAT: Proteïnes globulars normalment són solubles en aigua Proteïnes filamentoses tenen + dificultats per dissoldre's en H2O(no amaguen radicals apolars) DESNATURALITZACIÓ: Pèrdua de l'estructura terciària i secundària causada per: - canvis de temperatura - canvis pH - alteracions de la concentració salina - agitació molecular Proteïna deixa de ser funcional Pot ser reversible (renaturalització) Ex: "permanent" i "allistament" del pentinat (desnaturalització queratina) ESPECIFICITAT: Proteïnes són molt específiques, tenen una estructura tridimensional complexa · molt important quan han d'interactuar amb altres molècules (ex: insulina) · tenim proteïnes homòlogues, molt semblants però no idèntiques REGULACIÓ DEL PH (capacitat amortidora): En dissolució amb aigua mantenen PH constant, tenen un grup amino i un grup àcid lliures FUNCIONES PROTEÏNES Estructural glicoproteïnes membrana plasmàtica, cilis/flagels, histones DNA, col·lagen - Reserva energètica ovoalbúmina (clara d'ou), caseïna (llet), zeïna (blat de moro) - Transport permeases regulen pas molècules a la membrana, pigments respiratoris...
- Enzimàtica acció biocatalizadora. Maltasa, lipasa, tripsina, ribonucleasa, catalasa... - Hormonal insulina, tiroxina, hormona del creixement... - Defensa immunoglobulines - Contràctil flagel·lila(flagel bacterià), actina i miosina(contracció i relaxació fibres musculars) - Homeostàtica regulació pH, trombina i fibrinogen (coagulació sang). 10 ÀCIDS NUCLEICS Funció transportar informació genètica Contenen bases nitrogenades: A. T, G, C, U · Púriques adenina i guanina · Pirimidíniques citosina, timina i uracil Pentosa: · Ribosa (ARN) · Desoxiribosa (DNA) S'enllacen · A -- T / U (2 enllaços de ponts d'hidrogen) · G - - - C (3 enllaços de p.
d'hidrogen) NUCLEÒTID NUCLEÒSID té grup fosfat no té grup fosfat enllaç fosfoèster enllaç N-glicosídic 11