Guia d'estudi del sistema immunitari i immunologia

I 144 flashcards i 96 preguntes més al document.

Text del document

IMMUNOLOGIA CONTINGUTS 1. El sistema immunitari. Concepte d'immunitat natural i adquirida. Funcions del sistema immunitari. Òrgans del sistema immunitari.Antígens i anticossos: concepte del que és propi i del que és estrany. 2. Principals cèl·lules del sistema immunològic i la seva funció. Especialització dels diferents tipus de leucòcits (granulòcits, monòcits/macròfags, limfòcitsT i B, cèl·lules NK). 3. Mecanismes de resposta immunitària inespecífica. Paper de la pell i les mucoses. Elements cel·lulars de la defensa inespecífica (monòcits/macròfags, granulòcits, cèl·lules NK, neutròfils, mastòcits). El sistema del complement. El procés inflamatori. 4.

Mecanismes de resposta immunitària específica: resposta cel·lular i resposta humoral conjunta. Cèl·lules i substàncies fonamentals (cèl·lules presentadores d'antígens, limfòcitsT citotòxics i "helpers"; limfòcits B, cèl·lules plasmàtiques i anticossos; cèl·lules de memòria). Resposta primària i secundària. Defensa natural i adquirida contra infeccions bacterianes, infeccions víriques i paràsits. Defensa contra cèl·lules canceroses. Cèl·lules específiques en els diferents casos. 5. Tipus d'immunitat i mecanisme d'actuació: Immunitat activa i immunitat passiva. Immunitat natural i immunitat artificial.

Defensa contra microorganismes, immunoteràpia (teràpia immunològica o seroteràpia), vacunes d'immunització activa i immunització mare-fetus. 6. Trastorns i malalties relacionades amb la immunitat. Mecanismes bàsics que les causen: rebuig de transplantaments (el complex major d'histocompatibilitat) i de transfusions, hipersensibilitat i al·lèrgies, malalties autoimmunes, leucèmies, immunodeficiències innates i adquirides (SIDA). CONTEXTUALITZACIÓ 431 a.C Tucídes observa que les úniques persones que podien tractar els malalts eren les que ja havien passat la malaltia. 200 a.C Empelts o inhalació de crostes de malalts per la verola. S.

XVI S'implanta la tècnica turca i xinesa a Europa però és prohibida per l'església. S. XVIII E. Jenner observa les lleteres i injecta les pústules a un nen. Crea la vacuna contra la verola. S. XIX Joseph Lister:Antisèpsia per a les sales d'operacions i parts. Louis Pasteur és el fundador de la microbiologia. Robert Koch: Descobreix bacil de Koch, agent causant de la tuberculosi. Marca els postulats per a considerar una malaltia infecciosa. Segle XX Es descobreix que la protecció es podria transmetre per la transfusió de diferents components de la sang d'animals protegits a no protegits. Malalties infeccioses Fases 1. Infecció 2. Incubació 3. Periode agut 4. Declivi 5.

Convalescència Transmissió de malalties infeccioses Contacte directe. Per l'aigua Per aliments Per animals (vectors) Immunitat "Procés pel qual un organisme es fa resistent a una malaltia, especialment infecciosa, gràcies a la formació d'anticossos específics". Diccionari de la llengua catalana. Immunologia: Ciència que s'encarrega d'estudiar la immunitat.

Ser invulnerable davant una malaltia infecciosa Tipus d'immunitat Immunitat Natural Activa Organisme sobreviu Passiva Mare-fill Artificial Activa Vacuna Passiva Seroteràpia Tipus d'immunitat Immunitat innata – Inespecífica: Barreres Barreres físiques Barreres químiques Barreres cel·lulars Barreres primàries Barreres secundàries Barreres primàries Pell Mucus Secrecions mucoses Queratinització. Glàndules sebàcies que secreten suor. Flora bacteriana. Pèls, plomes i escates. Obertures naturals del cos. Lisozim: Lisar paret bacteriana. Atrapa els agents infecciosos. Barrera gàstrica Atrapa els agents infecciosos. Flora bacteriana.

Barreres primàries Mecanismes mecànics Mecanismes microbiològics Mecanismes químics Rentat. Mucus i fluids. Substàncies que inhibeixen el creixement o indueixen la mort cel·lular. Lisozim i defensina. Microorganismes amb els que estem en simbiosi. Barreres secundàries - Fagocitosi Fagocitosi El més freqüent. Macròfags i neutròfils. Introduir microorganismes i digestió mitjançant la formació d'un fagolisosoma. Barreres secundàries - Fagocitosi Fagocitosi El més freqüent. Macròfags i neutròfils. Introduir microorganismes i digestió mitjançant la formació d'un fagolisosoma. Barreres secundàries – Exocitosi i Citolisi Exocitosi Paràsits extracel·lulars grans. Secreció de productes tòxics.

Citòlisi Destrucció de les cèl·lules infectades per virus. Sistema immunitari Són totes les molècules, cèl·lules, teixits i òrgans involucrats en el procés d'immunització. Immunitat cel·lular Immunitat humoral Cèl·lules Anticossos Activats per antígens Cèl·lules del sistema immunitari - Hematopoiesi Fetus: al principi a la aorta i posteriorment al fetge. Al final de gestació i vida adulta: medul·la òssia. En adults la medul·la òssia vermella es troba en: - Ossos plans. - Ossos curts. - Epífisis o caps del ossos llargs. Cèl·lules del sistema immunitari – Monòcits / Macròfags Monòcits en sang Passen als teixits Macròfags Característiques diferents a cada teixit.

Funcions: Defensa, donar senyal d'alarma, fagocitar, finalizar inflamació i regeneració de teixit. Cèl·lules del sistema immunitari – Monòcits / Macròfags Cèl·lules del sistema immunitari: Neutròfils/Micròfags Es troben a la sang i viuen menys de 24 hores. Molt abundants i molt inflamatòries. Fagocitosi. Tornen al moll de l'os. Diapedesi. Cèl·lules del sistema immunitari: Eosinòfils Infecció per paràsits. Degranulació selectiva. Generació de factors de supervivencia. Realitza altres funcions no relacionades de forma directa amb el sistema immunitari. Spencer LA, Bonjour K, Melo RCN, Weller PF. Eosinophil secretion of granule-derived cytokines. Front Immun 2014; 5:496.

Cèl·lules del sistema immunitari: Eosinòfils Eosinòfils atacant a un paràsit Patnode ML, Bando JK, Krummel MF, Locksley RM, Rosen SD. Leukotriene B4 amplifies eosinophil accumulation in response to nematodes. Journal of Experimental Medicine 2014; 211:1281–8. Cèl·lules del sistema immunitari: Basòfils Pocs dies de vida. Molt pocs en sang. Relacionats amb l'al·lèrgia. Histamina. Immunomoduladors. No se sap la seva funció exacte. Cèl·lules del sistema immunitari: Mastòcits Origen embrionari i viuen als teixits. Proliferen si hi ha paràsits. Mucoses i dermis. Immunomoduladora. Cèl·lules del sistema immunitari: Plaquetes Fragments d'un megacariòcit. Homeòstasi dels vasos i formació de coàguls.

Participa en la inflamació. Federici AB, Mannucci PM, Castaman G, Baronciani L, Bucciarelli P, Canciani MT, et al. Clinical and molecular predictors of thrombocytopenia and risk of bleeding in patients with von Willebrand disease type 2B: a cohort study of 67 patients. Blood. 2009 Jan 15;113(3):526–534. Resposta immune innata - Inflamació 1. Patògens atravessen la pell per una ferida 2.Arriben les plaquetes i alliberen proteïnes i factors de coagulació. Queden agregades formant un coàgul. 3. Els mastòcits alliberen histamina entre altres substàncies vasodilatadores, que permet que arribin més cèl·lules.

4.Arriben els neutròfils per diapedesi que fagociten patògens i alliberen substàncies de senyal per a altres cèl·lules. 5. Més endevant arriben els macròfags que junt amb els neutròfils faran fagocitosi. 6. Els macròfags alliberen citoquines, atraient més cèl·lules i inicien el procés de reparació de teixits. 7. La resposta inflamatòria continua fins que tots els elements externs han estat eliminatsi la restauración del teixit s'ha completat. Resposta immune innata - Inflamació Resposta immune innata - Inflamació Resposta immune innata - Inflamació Resposta immune específica o adaptativa S'activa un cop els patògens han passat la barrera secundaria.

Formada per substàncies químiques, anticossos, cèl·lules productores d'anticossos i cèl·lules cooperants. Antigen: Qualsevol substància capaç de desencadenar una resposta immunitària. Anticossos: Proteïnes que s'uneixen als antígens per evitar que duguin a terme la seva funció. Cèl·lules del sistema immunitari - Hematopoiesi Els limfòcits es troben a la sang i a la limfa. Són la base de la immunitat adaptativa. També s'originen a la medul·la òssia. Si maduren a la medul·la òssia seran limfòcits B i si maduren al tim seran limfòcitsT. Resposta immune específica o adaptativa – Òrgans limfoides Tim Única funció coneguda: Maduració de limfòcitsT. Es va reduint a mesura que envellim.

Melsa Filtra sang. Elimina cèl·lules defectuoses. Zones riques en limfòcits B i limfòcitsT. Resposta immune específica o adaptativa – Òrgans limfoides Ganglis limfàtics Filtren la limfa. Es detecten possibles infeccions. Zones riques en limfòcits B iT. Altres zones Mucoses: Plaques de Peyer (intestí), apèndix, amígdales. Fol·lícles limfàtics.

Resposta immune específica o adaptativa - Limfòcits LimfòcitsT Limfòcits B Maduració al tim Maduració a la medul·la òssia vermella / Bossa de Fabrici en ocells No produeixen anticossos Produeixen anticossos Intervenen en la immunitat cel·lular Intervenen en la immunitat humoral Receptors de membrana reconeixement fragments d'antígens quan aquests són presentats per una altra cèl·lula Receptors de membrana reconeixen antígens intactes Difícilment s'inactiven amb els raigs X S'inactiven molt fàcilment amb els raigs X Limfòcits B Participen en la immunitat humoral. Tenen anticossos a la superfície de la membrana plasmàtica. Es transformen en cèl·lules plasmàtiques. Efecte memòria.

Gran desenvolupament del RER Limfòcits B LimfòcitsT Participen en la immunitat cel·lular. Receptors a la membrana (TCR) per a reconèixer antígens que han de ser presentats per les cèl·lules presentadores d'antígens. TCR té 2 cadenes proteiques unides de forma no covalent a unes proteïnes de la membrana: CD3, transmeten la senyal. Les cadenes tenen una regió variable i una constant, requereix d'una gran variabilitat 95% dels LT s'eliminen abans de sortir del tim. LimfòcitsT Citotòxics: Maten les cèl·lules infectades per endoparàsits mitjançant citotoxines.

Col·laboradors/Helpers:Activen als LB i inicien la proliferació de LT citotòxics mitjançant interleuquines (proteïnes que serveixen com a senyal). Memòria: Petita població que té una vida mitjana molt llarga. LimfòcitsT Cèl·lules NK Limfòcits que formen part de la immunitat innata. Destrueixen cèl·lules infectades per virus o tumorals. Procés similar al dels LT citotòxics però de forma poc específica. No tenen receptors d'antígens. Indueixen mort cel·lular per apoptosi.

Perforin Granzymes Cèl·lules NK MHC: Fixa unAg i serveixen com a punt d'unió amb els LT per a presentar i mostrar antígens Cèl·lules presentadores d'antígens Macròfags, cèl·lules dendrítiques dels òrgans limfoides i cèl·lules de Langerhans. Activen els LT presentant antígens a la seva superfície al MHC. Macròfag Cèl·lules de Langerhans Cèl·lules presentadores d'antígens:Tipus MHC MHCI Present a totes les cèl·lules nucleades. Mostren una proteïna generada al interior cel·lular. Reconeguts pels LT citotòxics. Cèl·lules presentadores d'antígens:Tipus MHC MHC II Només en cèl·lules presentadores d'antígens. Mostren proteïna externa a la cèl·lula. Reconeguts pels LT helpers.

Cèl·lules presentadores d'antígens:Tipus MHC Cèl·lules presentadores d'antígens:Tipus MHC Cèl·lules presentadores detecten Ag solubles: endocitosi i formació de l'endosoma. Fusió de l'endosoma amb un lisosoma. Part dels petits pèptids resultants es transporten a la membrana i s'associen al MHC. Presentació de l'antigen Quan els LT helpers detecten l'antigen, secreten interleuquines Activen LB i LT citotòxics. LB passen a cèl·lules plasmàtiques Anticossos LT citotòxics Ataques cèl·lules infectades. També s'indueix una proliferación de limfòcitsT. Teoria de la selecció clonal Presència d'Ag estimula la proliferació de limfòcits amb receptors específics.

Només s'estimula la proliferació d'aquestes cèl·lules. Cal una gran variabilitat de receptors. Aquests receptors ja estan preformats Hi ha un pool de limfòcits que es van activant i replicant en funció de quin sigui específic per a un Ag concret. Antígens Heteroantígens: Microorganisme estrany Infecció Isoantígens: Organisme d'una mateixa espècie Transplantaments i transfusions. Autoantígens: Dins del mateix individu Autoimmunitat Poden actuar com a antígens: Proteïnes, nucleoproteïnes, polisacàrids o lípids. Qualsevol substància capaç de desencadenar una resposta immunitària.

Quan no són proteics la resposta immune és de baixa qualitat perquè els LT no participen NO ES GENERA MEMÒRIA Antígens Determinant antigènic: Zona d'entre 4 i 5 aminoàcids on s'uneixen de forma específica als receptors de limfòcits i anticossos. Si només hi ha 1 determinant antigènic: UNIVALENT Diferents llocs d'unió per al mateix o diferents anticossos: POLIVALENT Haptè: Molècula que es pot unir específicament a un anticòs però no genera una resposta immunitària NO SÓN IMMUNÒGENS. Cal que estiguin units a una proteïna transportadora. Anticossos Glicoproteïnes produïdes pels LB (o cèl·lules plasmàtiques) que s'uniran als antígens.

Si estan units a la membrana del LB ANTICOSSOS DE SUPERFÍCIE RECEPTORS D'ANTÍGENS Secretats al plasma sanguini ANTICOSSOS LLIURES CIRCULANTS EN LA SANG Formen part de les proteïnes del grup de les globulines i també es coneixen com a IMMUNOGLOBULINES Anticossos Estructura formada per 4 cadenes polipeptídiques: 2 cadenes lleugeres idèntiques. 2 cadenes pesades idèntiques.Aquestes tenen oligosacàrids units que poden determinar la funció de l'anticòs i ajudar a la unió de receptors. Les cadenes estan unides per ponts disulfur. Regió frontissa: permet que els braços es puguin moure. Els extrems són les porcions variables i per tant els centres d'unió. La resta és regió constant.

Anticossos:Tipus 10% anticossos. Són els primers que es formen davant una infecció. Forma pentamèrica. Inespecífics. Són els més abundants, un 75%.Activen el complement i asl fagòcits. Són els únics que poden atravesar la placenta. 10% anticossos circulants. Poden formar dímers o trímers. Es formen en estructures limfoides subepitelials i no només estan a la sang. Es troben a la superficie dels LB. No es coneix massa la seva funció. Quantitats molt baixes.Augmenten amb els paràsits.Atrau eosinòfils, basòfils i mastòcits. Molt inflamatori. La resposta immunitària Es dona quan entren microorganismes patògens al nostre cos. Exponencial: Proliferació LB i LT.

Plató: Eliminació de microbis i antígens. Eliminació: Matar totes les cèl·lules excepte un pool de limfòcits memòria. Exponencial Plató Eliminació La resposta immunitària Primària Primer contacte amb l'antigen determinat. Al cap d'uns dies comencen a aparèixer anticossos. Primer es formen IgM i posteriorment IgG. Al cap d'unes setmanes, casi no es detecten nivells d'anticossos. Secundària Es torna a detectar el mateix antigen. Menor temps en la producció d'anticossos. Es generen majoritàriament IgG en gran quantitat. Millor qualitat dels anticossos. Anticossos poden durar fins uns quants anys en sang.

La resposta immunitària Es genera un pool de Limfòcits B de memòria, les quals sobreviuen la major part de la vida del individu. Es troben per la sang i òrgans limfoides. Reacció antigen-anticòs Els anticossos reconeixen els antígens i s'hi uneixen mitjançant forces de Van derWaals, forces hidrofòbiques o iòniques. Reacció molt específica. L'anticòs reconeixerà aquells determinants antigènics que li siguin complementaris. Reacció antigen-anticòs -Tipus Reacció de precipitació Antígens solubles polivalents al unir- se anticossos formen complexos tridimensionals que precipiten. Provoca la inactivació dels antígens.

Reacció d'aglutinació Anticossos reaccionen amb antígens de la superfície dels bacteris o altres cèl·lules i formen agregats que sedimenten amb facilitat. Antígens són aglutinògens i els anticossos són aglutinines. Reacció antigen-anticòs -Tipus Reacció de neutralització Anticossos a la membrana cel·lular s'uneixen als determinants antigènics de la càpsula vírica i disminueixen la capacitat infectant del virus. Els virus poden reactivar-se. Reacció d'opsonització Patògens tenen units molts anticossos a la membrana, augmentant l'eficàcia de la fagocitosi. Organismes recoberts d'anticossos estan opsonitzats. Sistema del complement Conjunt d'unes 30 proteïnes de tipus globulina.

Es troben al plasma i augmenten els mecanismes de la resposta immunitària. Proteïnes reaccionen al contactar amb els complexos antigen-anticossos provocant una cascada d'activacions de les diferents proteïnes. La cascada acaba amb la producció d'una proteasa que forada la membrana de la cèl·lula on està unit el complex antigen- anticòs. Sistema del complement Interferó Glicoproteïnes plasmàtiques produïdes pels limfòcitsT, cèl·lules NK, leucòcits o fibroblasts. 3 tipus: Alfa i Beta: Produeixen alliberació de proteïnes antivirals.

Gamma: Produïts per LT helpers i cèl·lules NK.Activen macròfags, potencia l'efecte dels limfòcits i cèl·lules NK per a destruir cèl·lules infectades i col·laboren en la mort de cèl·lules tumorals. Sèrums Junt amb les vacunes generen la immunitat artificial, en aquest cas, passiva. Porten IgG preformats. Només es poden utilitzar en casos d'urgència ja que poden provocar una resposta immunitària. Si provenen d'un altre animal es produeixen IgE Xoc anafilàctic. Si provenen d'humans, el risc disminueix. Verins, certes malalties o dones amb Rh- embarassades amb un fetus Rh+. Vacunes Microorganismes vius debilitats amb alt poder immunològic.1 dosi, però poden revertir en virulentes.

Contraindicades en embarassades i immunodeprimits. Tuberculosi, xarampió i rubèola. Microorganismes atenuats Maten els microorganismes per calor, substàncies químiques o rajos gamma i no són virulentes. Calen diverses dosis. Còlera, la pòlio i la ràbia. Microorganismes morts Parts dels patògens (polisacàrids, proteïnes, toxoides). Complicat disposar de la quantitat suficient del compost purificat. Meningitis, diftèria, tètanus, grip. Macromolècules antigèniques de microorganismes Introdueix el RNAm que codifica per a una proteïna d'interès per a que aquesta es sintetitzi en el cos de la persona immunitzada. La primera vacuna aprovada de RNAm és la de la Covid-19.

També s'estan investigant per al virus de la grip, de la ràbia,VIH, Zika i citomegalovirus. RNAm Enginyeria genètica 1. Extracció del DNA del virus o bacteri 2. Seleccionar els gens que ens interessen. 3. Unió del DNA amb un plasmidi bacterià (també poden ser llevats o cèl·lules de cultius animals). 4. S'integra el plasmidi en una cèl·lula eucariota, generalment un llevat. 5. El llevat sintetitza les proteïnes antigèniques del virus. 6. S'injecten les proteïnes. 7. Formació d'anticossos per part de la persona vacunada.

Enginyeria genètica ANOMALIES DEL SISTEMA IMMUNITARI Autoimmunitat El sistema immunitari pot reconèixer les cèl·lules que són pròpies i les estranyes gràcies als antígens de superfície, coneguts com a HLA en humans. A vegades el SI no pot reconèixer les estructures pròpies Limfòcits autoreactius AUTOIMMUNITAT. Les molècules que provoquen l'autoimmunitat es coneixen com autoantígens. Molts cops es donen contra proteïnes concretes d'un teixit amb el que mai han estat en contacte fins que es produeix una infecció en aquella zona.

Quan els limfòcits entren en contacte amb aquesta proteïna: RESPOSTA AUTOIMMUNITÀRIA Autoimmunitat Alguns microorganismes han desenvolupat proteïnes que s'assemblen molt a les del seu hoste. Els LT ja no poden distingir les molècules pròpies de les del microorganisme, fent que la infecció d'un virus pugui produir una malaltia autoimmune. Mimetisme molecular Autoimmunitat - Exemples Diabetes tipus I Esclerosi múltiple Miastenia gravis Hipoparatiroidisme Anèmia perniciosa Dermatitis herpetiforme Vitiligen Al·lèrgies El SI actua de forma excessiva davant molècules innòcues o poc perilloses generant HIPERSENSIBILITAT. L'al·lergen és un antigen que provoca hipersensibilitat.

Aquella persona que ha estat en contacte un cop amb l'al·lergen és hipersensible o al·lèrgic. Quan l'animal entra en contacte per segona vegada amb l'al·lergen es produeix anafilaxi. Al·lèrgies – Hipersensibilitat immediata Amb el primer contacte es du a terme la sensibilització. Els macròfags capten i degraden al·lèrgens i els presenten. Els LT segreguen IL- 4 fent que les LB madurin a cèl·lules plasmàtiques. Les cèl·lules plasmàtiques produeixen IgE. IgE s'uneixen a mastòcits i basòfils. IgE s'uneixen a l'al·lergen durant el segon contacte. Mastòcits i basòfils alliberen mediadors químics. S'indueix un xoc anafilàctic que pot produir la mort.

Altres efectes: constricció de bronquis, tromes, urticària, hemorràgies intestinals i insuficiències cardíaques. El més nociu és la histamina, però també s'allibera serotonina, prostaglandines, bradicinina i factors activadors de plaquetes. Exemples: Asma Incompatibilitat Rh mare-fetus. Al·lèrgies – Hipersensibilitat immediata El més nociu és la histamina, però també s'allibera serotonina, prostaglandines, bradicinina i factors activadors de plaquetes. Exemples: Asma Incompatibilitat Rh mare-fetus. Al·lèrgies – Hipersensibilitat retardada Aquesta apareix a les hores o dies de la segona exposició amb l'al·lergen. Es du a terme per mitjà de cèl·lules.

Els LT són activats pel segon contacte amb l'al·lergen. Segreguen diferents IL i interferó gamma que activa macròfags. També s'atrauen altres cèl·lules com monòcits i neutròfils cap als teixits "afectats". Els macròfags formen nòduls granulosos i alliberen enzims que poden destruir els teixits dels voltants. Exemples: Prova de la tuberculina. Dermatitis per contacte. Immunodeficiència El sistema immunitari és incapaç d'aturar les infeccions. Trastorns genètics, desenvolupament erroni dels òrgans limfoides, infeccions víriques. 2 tipus: PRIMÀRIES O CONGÈNITES SECUNDÀRIES O ADQUIRIDES Immunodeficiència primària o congènita S'hi neix amb ella i és hereditària.

Diagnòstic: Infeccions greus i repetitives al poc de néixer. Les més freqüents: dèficit de limfòcits B POCS ANTICOSSOS Símptomes apareixen a partir dels 6 mesos. Problemes amb la síntesi de proteïnes de complement, limfòcitsT defectuosos o desenvolupament anormal dels òrgans limfoides. Poden aparèixer des del naixement. Immunodeficiència secundària o adquirida S'adquireix al llarg de la vida. Infecció microbiològica. Malalties autoimmunes. Alguns tipus de càncer avançats. Inducció farmacològica. VIH I SIDA Virus immunodeficiència humana. Infecta a limfòcitsT helpers. Amb el pas del temps dona lloc al SIDA.

Debilita el sistema immunitari produint infeccions repetitives i finalment la mort del pacient. LT helper infectat perVIH. VIH I SIDA VIH infecta al LT helper. Es produeix un quadre gripal i el virus queda en estat latent. El virus comença a replicar-se infectant més cèl·lules. Pèrdua progressiva de les funcions del limfòcits i inclús mort. Els LB produeixen anticossos i els LT citotòxics destrueixen les cèl·lules infectades. Les persones són asimptomàtiques però tenen anticossos en sang: Seropositives. Quan els LT es troben sobre 500/ml de sang comencen els símptomes. Si els LT continuen baixant fins a 200 limfòcits/ml de sang s'inicia el SIDA.

Augment exponencial de les malalties oportunistes i mort del pacient. VIH i SIDA VIH i SIDA Principals infeccions oportunistes: Tuberculosi Pneumònia Candidiasi Meningoencefalitis (toxoplasmosi) Altres efectes: Encefalopatia Caquèxia Sarcoma de Kaposi o limfomes VIH i SIDA en l'actualitat Espanya VIH i SIDA en l'actualitat VIH i SIDA - Diagnòstic ELISA Si dona positiu cal confirmar amb una altra proba:Western-blot. VIH i SIDA -Tractament Còctel d'antiretrovirals que inhibeixen els complexos enzimàtics del VIH. S'està desenvolupant una vacuna preventiva de RNAm però és difícil d'aconseguir. Vacuna terapèutica que ha permès controlar la malaltia en certs pacients sense l'ús d'antiretrovirals.

Càncer Malaltia que produeix que el cos del pacient es vagi debilitant i s'alterin algunes de les seves funcions podent arribar a conduir a la mort. Sempre hi ha un grup de cèl·lules que es reprodueix sense control:TUMOR Benigne: Quan creix de forma localitzada i s'atura. Maligne: Creix il·limitadament i poden envair òrgans propers. Quan les cèl·lules escapen de l'òrgan per la sang i arriben a un teixit sa: METÀSTASI. Càncer – Cèl·lules canceroses Es poden generar per diverses causes: Agents cancerígens (químics o físics). Infeccions per virus. Edat. Càncer – Cèl·lules canceroses Origen clonal. Citoesquelet anormal. Activitat bioquímica alterada. Anomalies cromosòmiques:Aneuploïdies.

Presència d'antígens tumorals a la membrana. Càncer – Diagnòstic i tractament Important realitzar un diagnòstic precoç. Mètodes preventius per evitar el càncer. Anàlisis concrets a partir de certa edat. Càncer – Diagnòstic i tractament El tractament variarà en funció del tipus, localització i extensió: Cirurgia. Radioteràpia. Quimioteràpia. Immunoteràpia. Càncer – Immunoteràpia Interferons. Interleucines. Anticossos monoclonals. Vacunes. Factors estimulants de colònies. Transplantaments Procediment per a substituir un òrgan o teixit malalt d'una persona a una altra. La persona que rep l'òrgan és el RECEPTOR i del que procedeix és el DONANT.

Viabilitat Compatibilitat de teixits de donant i receptor. Transplantaments -Tipus Autoempelt: Mateixa persona. Isoempelt: Persones genèticament idèntiques. Al·loempelt: Procedeix d'una altra persona genèticament diferent. Xenoempelt: D'una espècie diferent. Quan hi ha un transplantament sempre es genera un rebuig Transplantaments – Rebuig segons contacte amb el receptor Rebuig primari SI del receptor entra en contacte per primera vegada amb els teixits del donant. No s'accepta l'òrgan. Es genera memòria immunològica. Rebuig secundari Segon transplantament del mateix donant. Es dona més ràpid i molt més greu.

Transplantaments – Rebuig segons el moment Rebuig hiperagut Als minuts de realitzar-se el transplantament. Ja hi ha anticossos preexistents a la sang del receptor. Rebuig agut Entre uns dies i un mes del transplantament. LT, LB, macròfags i formació de complexos antigen-anticòs. Rebuig tardà o crònic 3 o més mesos. Degut a diferents reaccions d'hipersensibilitat. El rebuig es dona per les proteïnes MHC (HLA) Transplantaments No hi ha rebuig en transplantaments de zones poc irrigades. Cal analitzar grup sanguini i tipus de HLA abans del transplantament. Receptor s'ha de sotmetre a tractaments amb fàrmacs immunosupressors i s'hi haurà de tractar tota la vida.

Immunoteràpia Immunosupressors:Autoimmunitat. Antihistamínics:Al·lèrgies. Anticossos: Immunodeficiències. S'utilitza el SI per a potenciar o deprimir la immunitat natural. Immunoteràpia –Anticossos monoclonals Quan s'activa el SI es generen anticossos policlonals: lleugerament diferents. Quan els anticossos són idèntics: anticossos monoclonals. ElsAc monoclonals són produïts per hibridomes (LB + cèl·lula cancerosa). Produeix anticossos idèntics i es reprodueix de forma constant. Immunoteràpia –Anticossos monoclonals 1. Es provoca una resposta immunològica amb l'antigen d'interès en un animal. 2. S'extreu la melsa de l'animal immunitzat. 3.

S'agafen els LB i es fusionen amb cèl·lules de mieloma múltiple i obtenim hibridomes. 4. Hibridomes es cultiven en un medi de cultiu especial i es van generant anticossos. Aquests anticossos NO són terapèutics. Cal humanitzar-los Anticossos quimèrics: 30% animal Anticossos humanitzats: 10% animal Immunoteràpia –Anticossos monoclonals Immunoteràpia –Anticossos monoclonals Immunoteràpia –Anticossos monoclonals terapèutics Tractament rebuig agut. Antitrombòtic. Càncer colorectal. Càncer de mama metàstasic. Leucèmia mieloide aguda. Asma al·lèrgica. Psoriasi.