La Segona República Espanyola (1931-1936)

I 6 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

LA II REPÚBLICA (1931-1936) Proclamació II República Agost 1930 Republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra Pacte de San Sebastián. Objectiu: Contra el rei Alfons XIII que havia permès la dictadura militar de Primo de Rivera. El Pacte va ser un acord oral (no recollit en cap document) Necessitat d'enderrocar o acabar amb la monarquia a través d'un programa per presentar-se a les eleccions. També, Comité Revolucionari que s'hauria de convertir en el govern provisional de la futura República. Amb la República es garantitzaria: Llibertat política i religiosa Corts constituents Regions tenir el seu Estatut d'autonomia.

Proclamació II República Febrer 1931, almirall Aznar, el govern convoca eleccions. 12 abril 1931 eleccions municipals. Es converteixen en plebiscit per un Alfons XIII que s'havia compromès excessivament amb la dictadura. Plebiscit consulta que el govern fa als seus ciutadans per aprovar o suspendre alguna cosa mitjançant votacions. No es vota un govern municipal sinó a favor o en contra de la monarquia. "REFERENDUM POPULAR" del model d'estat que volia la població. Triar Monarquia o República Els partits del Pacte s'imposen a les grans ciutats (41 de 50 capitals). Al món rural triomfen els monàrquics ja sigui per tradició o pels cacics.

Proclamació II República Al 14 d'abril de 1931 els regidors electes de la localitat Guipuzcoana van ser els primers en proclamar la república. Després es va anar proclamant amb cadena. El rei Alfons XIII va acatar la voluntat popular. Renuncia a la potestat reial i va abandonar el país en direcció cap a l'exili, França. Els representants a Madrid del Pacte de San Sebastià van constituir un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora (1r Ministre del nou govern republicà). Proclama oficialment la II República Per altra banda, a Catalunya, Francesc Macià declara la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.

Es crea conflicte amb el govern provisional perquè la descentralització de l'Estat quedaria establert per la Constitució Proclamació II República El govern de la República decreta mesures d'extrema urgència: Concessió d'una amnistia general per als presos polítics. Proclamació de les llibertats polítiques i sindicals La desintegració d'alts càrrecs de l'Administració Estatut provisional i convocà eleccions a Corts Constituents pel 28 de juny 1931. Alt índex participació (+70%). Es van imposar els partits polítics d'Esquerra. 279 de 464 Les principals forces van ser els socialistes amb classe obrera Radicals i radicals socialistes.

El nou règim republicà La Constitució 1931 14 juliol 1931 es convoquen Corts Constituents. Tenia un caràcter democràtic i progressista: Espanya és definida com una República de treballadors de totes les classes socials que s'organitzen en un règim de llibertat i justícia. L'Estat es configurava d'una manera integral i s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònims en algunes regions. Principi de sobirania popular corts unicamerals i divisió de poders molt accentuada. El poder legislatiu residia en el Parlament o Corts.

El poder executiu recau en el GOVERN: Cap del Govern, Cap de Ministres i el Cap d'Estat (President de la República) Poder judicial: jutges independents El president de la República (poques atribucions) exercia mandat durant 6 anys. Escollit pels diputats i un nombre idèntic de compromissaris elegits directament pels ciutadans. El nou règim republicà Declaració de drets i llibertats: Igualtat absoluta davant la llei, educació i la feina No-discriminació per raó d'origen, sexe o riquesa Educació primària obligatòria i gratuïta.

Expropiar bens per utilitat social Es concedia el vot a les dones Laïcitat de l'Estat Es reconeix matrimoni civil i divorci Treball com obligació social CONSTITUCIÓ DE 1931 Sobirania Nacional Ideologia Democràtica i progressista Divisió de poders Executiu: Govern format pel consell de ministres i el cap de govern i en el President de la República, cap de l´Estat. El President de la república escollit per la cambra ( per 6 anys): Nomena i destitueix el cap de govern. Dissol i convoca les Corts. Legislatiu: Corts constituïdes per una sola cambra. Judicial: Tribunals independents. Sufragi Universal, majors de 23 anys.

Es reconeix el vot de la dona Drets i llibertats Àmplia declaració de drets dels ciutadans L´Estat es configura com a "integral" i era compatible amb "l´autonomia" dels municipis i regions. Església/ Estat Estat laic. Es reconeix el matrimoni civil i el divorci El nou règim republicà Definició, defensa de drets socials i individuals van provocar intensos debats entre dretes i esquerres. Regulació del dret de sufragi de les dones Aquest procés s'acaba, finalment, amb la implantació a Espanya d'un autèntic sistema de sufragi universal.

Els debats més acarnissats o més durs foren: Implantació del laïcisme Prohibició als ordres religiosos d'impartir l'ensenyament o expulsió dels jesuïtes (escoles) La Constitució va ser aprovada el 9 de desembre del 1931 (365 vots) Tot i que va ser aprovada per una àmplia majoria dels parlamentaris no va aconseguir el consens de totes les forces polítics. Mentre republicans, socialistes i nacionals voten a favor, les dretes van mostrar el seu rebuig per la laïcitat de l'Estat. Va tenir el rebuig absolut de partits de dreta, sectors catòlics i republicans més moderats Raons: laïcitat i descentralització de l'Estat.

Canvi de presidències: Alcalá-Zamora va ser nomenat president de la República Manuel Azaña el va substituí com a president del govern Bienni reformista 1931-1933 Les forces republicanes d'esquerra i socialistes van impulsar una sèrie de reformes que pretenien modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Les principals reformes van ser: Reforma agrària Reforma militar Reforma religiosa Reforma educativa Reforma estat centralista Reforma laboral Bienni reformista 1931-1933 Reforma agrària Va ser el projecte més ambiciós Es volia acabar amb el predomini del latifundisme (centre i sud Espanya) Millorar condicions de vida dels més pobres (jornalers).

Aquesta reforma era essencial pel pes de l'agricultura tenia en l'economia espanyola. Al 1931 gairebé la meitat de la població activa treballava en l'agricultura. Francisco Largo Caballero (socialista) va promulgar: Llei de Termes Municipals Els empresaris agraris havien de donar treball als jornalers del seu terme municipal. Jornada de 8h Llei de Jurats mixtos arbitrar salaris i congelació dels arrendaments. Expropiar, amb indemnització, milions d'hectàrees que els propietaris no conreaven directament. Redistribuir entre famílies pageses o col·lectivitats d'agricultors. La llei afectava a les províncies latifundistes (Extremadura, Andalusia, Ciutat Reial, Toledo, etc).

Bienni reformista 1931-1933 Llei de Reforma Agrària 1932 objectiu de crear una nova classe mitjana rural. Propietaris de les seves explotacions Que havien de ser ells els que incentivessin la sortida de l'endarreriment industrial. La llei permetia expropiar sense indemnització les terres d'una part de la noblesa. Es podien expropiar indemnitzant els propietaris quan: o Estaven conreades de manera deficient o Arrendades sistemàticament o Les que es podien regar no ho eren. L'aplicació d'aquesta llei s'encarregava l'Institut de la Reforma Agrària (IRA). No solucionava el problema dels petits propietaris castellans ni minifundistes gallecs.

No es tractava d'un canvi radical de la situació del camp ni col·lectivització de la terra Sinó d'un intent de modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia Per tant, els pagesos estaven decebuts. Bienni reformista 1931-1933 Reforma militar Pretenia crear un exèrcit professional i democràtic Necessitava una profunda transformació Assegurar la lleialtat a la república Llei Azaña (1931) s'havia de signar la promesa "prometo por mi honor servir bien y fielmente a la República, obedecer sus leyes y defenderla con las armas". Es promulga la Llei de Retir de l'Oficialitat (1931) oferia als oficials retirar-se voluntàriament i en òptimes condicions.

Amb aquesta llei van sortir 10.000 oficials però no va servir per neutralitzar l'exèrcit. A més, es van suprimir Es van suprimir alguns rangs tradicionals Es redueix el nombre d'unitats i d'oficials Es tanca l'Acadèmia Militar de Saragossa (sector més colpista) Clausura de les capitanies generals Desapareix els tribunals d'Honor, Consell Suprem de Justícia Militar Premsa destinada a l'exèrcit. Guàrdia d'Assalt força d'ordre públic fidel a la República Bienni reformista 1931-1933 Reforma religiosa Objectiu: Limitar la influència de l'església i secularitzar la societat espanyola Art.3 L'Estat espanyol no te religió oficial.

Això va suposar: la llibertat de culte supressió del pressupost de culte i clero Es permet el divorci i matrimoni civil Es treu els santcrists de les aules Secularitzar els cementiris Dissolució de la Companyia de Jesús i la confiscació dels seus béns. Llei de Congregacions (1933) prohibeix a l'Església i ordres religioses dedicar-se a l'ensenyament, comerç i indústria. La posada en pràctica de les polítiques laïcistes provocà una forta polèmica. Això va generar una dreta que s'aniria allunyant de la República. Bienni reformista 1931-1933 Reforma educativa Objectiu: educació laica, obligatòria i gratuïta Estat garantís dret a l'educació a tota la població per primer cop en tota la història.

Estendre la cultura a les capes menys afavorides de la població. Reduir l'analfabetisme (40%) Programa modern d'educació que estes a l'abast de tota la població. Accions: Es van construir unes 10.000 escoles Es creen places de mestres amb millor salari S'amplia el nombre d'estudiants de secundària Millorar les universitats El pressupost es va incrementar fins al 50% Una altra iniciativa va ser Les Missions Pedagògiques (1933) Objectiu: fer arribar la cultura als nuclis de població més endarrerits. 5000 GRUPS AMBULANTS de professors, estudiants i intel·lectuals que portaven biblioteques i pinacoteques ambulants, conferències, teatre, cinema, etc.

Bienni reformista 1931-1933 Descentralització de l'Estat En el projecte polític de la República es contemplava la diversitat nacional dins d'Espanya (Pacte Sant Sebastià). La Constitució 1931 qualsevol regió podia accedir a l'autonomia. Catalunya va ser el primer territori on va iniciar-se aquest procés. Es crea la Generalitat de Catalunya el 1932 i l'aprovació de l'Estatut d'autonomia. Única nacionalitat que aconseguí aquest reconeixement abans de la Guerra Civil El País Basc, el juny de 1931, redacten un projecte d'Estatut. És rebutjat perquè el projecte era confessional, poc democràtic i incompatible amb la Constitució republicana.

El 1936 s'aprova un Estatut d'autonomia en plena Guerra Civil. Galícia el 28 de juny de 1936 es sotmet a plebiscit un projecte d'Estatut. No va arribar mai a ser aprovat a causa de l'esclat Guerra Civil Bienni reformista 1931-1933 Reforma laboral Objectiu: Millora de les condicions laborals (Largo Caballero) Oposició organitzacions patronals a qualsevol tipus de reforma del marc de les relacions laborals S'aprova: Llei de Contractes de Treball regulava la negociació col·lectiva Llei de Jurats Mixtos poder arbitratge vinculant en cas de conflictes laborals 7 dies vacances l'any pagades La legislació laboral va completar-se amb establiment de: Jornada de 40h setmanals Augment de salaris.

Això va ser ben rebut per treballadors i sindicats Va fer enfadar a les organitzacions patronals (amos i empresaris) que van intentar impedir i frenar alguns projectes. Crisi coalició d'esquerres Totes aquestes reformes van comportar l'aparició de diferents sectors i grups socials descontents amb les reformes de la República. Conflictivitat social lentitud de l'aplicació de les reformes (agrària) provocaren la desil·lusió i impaciència dels treballadors. Aquests es veien amenaçats per l'alt índex d'atur i veien amb impotència l'actitud dels patrons i propietaris agrícoles que eren contraris a qualsevol negociació. Van esclatar conflictes que van suposar violència i morts.

Vagues i insurreccions i ocupacions de terra que van anar augmentant. Alguns sectors de l'exèrcit van aprofitar aquest descontentament. El 10 d'agost 1932 general Sanjurjo protagonitza intent de cop d'Estat Pretenció de forçar el gir polític de la República cap a la dreta. Fracassà la "Sanjurjada" i el general fou empresonat. Crisi coalició d'esquerres A més, grups importants de les classes mitjanes es van desplaçar cap a la dreta. Noves forces polítiques com: CEDA Confederaión Española de Derechas Autónomas Falange Española (J.A.

Primo de Rivera) defensaven un règim autoritari d'ideologia feixista Partido Radical (Lerroux) Partit Renovación Española (Calvo Sotelo) Comunión Tradicionalista 1933 Revolta Casas Viejas (Càdis) aixecament anarquista. Comportà repressió duríssima (govern) que el va seguir amb la intervenció de la força pública produint ferits i morts. Van ser un dels motius que portà a Manuel Azaña a dimitir. Tot el govern fou desacreditat per les dures mesures policials per restablir l'ordre públic. El president Niceto Alcalà-Zamora va dissoldre les Corts l'octubre de 1933.

A les noves eleccions de 19 novembre 1933 l'esquerra estava desil·lusionada i desunida i amb abstenció d'importants masses obreres El centre dreta van donar triomf a les dretes i començaria una nova etapa a la II República Andalusia (Casas Viejas) (1933) La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932 A les eleccions del 12 abril 1931 ERC va ser la clara triomfadora. Mentre que la Lliga Regionalista va ser derrotada. El 14 d'abril del 1931, al confirmar-se la victòria de la República, Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l'ajuntament.

Francesc Macià, el màxim dirigent d'ERC, des del balcó de la Generalitat va proclamar la República catalana integrada en la Federació de Repúbliques Ibèriques. Això provocà un conflicte amb el govern provisional de Madrid. El pacte de Sant Sebastià deia que la descentralització de l'Estat i la manera d'articular les diferents nacionalitats estarien en la futura Constitució. El 17 d'abril de 1931 arriba una comissió a Barcelona integrada per tres ministres que negociarien amb el president Macià.

Macià renuncia a la República catalana A canvi s'obté la concessió immediata d'un règim d'autonomia concretat en el govern de la Generalitat i el compromís d'elaborar l'Estatut d'autonomia que seria aprovat pel govern espanyol després de ser referendat pel poble català. La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932 ESTATUT D'AUTONOMIA Es crea una comissió d'experts que crearia el projecte d'Estatut Estatut de Núria. Va ser aprovat per una diputació provincial. Assemblea on hi havia representants de les diferents municipis catalans. Posteriorment, sense esperar a que la Constitució estes enllestida, l'Estatut va ser aprovat en referèndum el 2 d'agost de 1931.

L'Estatut naixia així amb un ampli suport a Catalunya, però quedava el tràmit més difícil, que s'aprovés a les Corts espanyoles. Els articles de l'Estatut de Núria defensaven: Dret de Catalunya a l'autodeterminació Reconeix Catalunya com un Estat autònom dintre de la República espanyola Partia de la base que la República espanyola tindria un caràcter federal (sobirania residiria en el poble català) Català com a única llengua oficial de Catalunya. Acceptava la federació dels països de la parla catalana Establia les atribucions del poder de la República i de la Generalitat a Catalunya.

Si això s'aprovava, la Generalitat es dotava de competències exclusives en l'ensenyament, cultura, policia i ordre públic, sanitat, obres públiques, agricultura, dret civil, ordenació territorial, règim municipal i tribunal de justícia. La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932 El debat celebrat a Madrid al voltat de l'Estatut de Núria va ser molt llarg i ple de pressions. Va ser presentat a Madrid el 18 d'agost de 1931 i no va ser aprovat fins al 9 de setembre de 1932. El text de Núria aviat va ser retallat i modificat perquè l'aprovació de la Constitució reclamava l'Estat unitari.

Els partits de dreta i també d'esquerra van demostrar la seva repulsa perquè la qualificaven de separatista. No van dubtar en mobilitzar la població espanyola a favor de la unitat, indissoluble, de la pàtria espanyola (mítings, manifestos i campanyes de boicot a productes catalans). Els temes més polèmics van girar al voltant de: Llengua Ensenyament Ordre públic Capacitat legislativa Hisenda Des de Catalunya es veia molta desil·lusió i decepció de com el projecte avançava amb lentitud i amb contínues modificacions del text original. Finalment, l'Estatut aprovat a Madrid el 9 de setembre de 1932, va ser retallat i modificat.

La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932 ESTATUT DE 1932 L'Estatut aprovat per les Corts era força diferent del de Núria. Es va conservar institucions bàsiques: Parlament i el Consell de govern de la Generalitat. Què es va canviar? Catalunya no considerat Estat autònom sinó una regió autònoma (dins l'Estat espanyol) No ciutadania catalana sinó espanyola El poder de Catalunya no emanava del poble sinó de les Corts espanyoles La llengua catalana compartia oficialitat amb el castellà La Generalitat no assumiria les competències dels centres d'ensenyament existents sinó que n'havia de crear de nous. La recaptació d'impostos ja no corresponia íntegrament a la Generalitat.

Malgrat les limitacions, l'Estatut va ser celebrat a Catalunya perquè significà el primer sistema autonòmic contemporani. La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932 GENERALITAT DE CATALUNYA Un cop aprovat l'Estatut a Madrid es tanca el govern provisional català. Comença el nou camí de la Generalitat republicana marcada per l'hegemonia d'ERC i líder Francesc Macià (l'avi) Les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932 suposen una nova victòria d'ERC. .

El 13 de desembre de 1932 Lluís Companys és escollit president del Parlament El 14 de desembre de 1932 Francesc Macià és escollit president de la Generalitat La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932 Obra de la Generalitat Cal tenir en compte que la tasca del govern de la Generalitat va ser força important. Aquest període va durar del novembre de 1932 fins l'octubre de 1934.

Un primer camp d'actuació va ser l'econòmic: Crear els serveis d'estadística Institut d'Investigació Econòmiques Caixes de Dipòsit En l'agricultura: Fomentació la creació de cooperatives Centres d'experimentació agrícola Plantejar-se el problema dels pagesos arrendataris, els rabassaires (arrendataris de vinyes) S'aprova reducció del 50% de les rendes que pagaven els rabassaires als propietaris. Llei de Contractació de Conreu (1934) indemnitzar al terratinent per fer-se amo de la terra La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932 En la política social: Llei de bases (1934) permet organitzar servei de Sanitat i Assistència social.

Es van fer experiències innovadores per millorar: La xarxa d'hospitals Assistència de malalts Atenció psiquiàtrica i campanyes de prevenció Vacunació i higiene pública o Es creen organismes de suport social com l'Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF) o Consell de Treball o S'organitzen els serveis d'assistència i previsió socials. La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932 En l'ensenyament: Creació de moltes escoles primàries Centres d'ensenyament secundari i professional Creació Institut Escola coeducació i la laïcitat d'acord amb la renovació pedagògica.

Millorar les condicions laborals i salarials dels mestres Es donà autonomia a la Universitat de Barcelona Crear noves biblioteques populars, arxius i museus. En l'àmbit cultural: Normativitzar i normalitzar la llengua catalana (publicació del Diccionari de Pompeu Fabra) Impulsar activitats literàries i artístiques S'implanta bilingüisme a les escoles primàries L'ús del català va créixer notablement El català es converteix en una eina de comunicació social. Ho palesen els 27 diaris que el feien servir. La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932 Divisió territorial: Nova divisió territorial oposada a les províncies Introduïa els municipis.

Model comarcalista definia les capitals de comarca com a centres de serveis d'un conjunt de municipis. Divisió del territori en 38 comarques no s'aprovà fins l'agost de 1936 No es va dur a terme per l'esclat de la Guerra Civil. La Generalitat durant el Bienni conservador A les eleccions generals del novembre de 1933 canvia el bàndol polític conservadors (dretes) A Catalunya: El 25 de desembre de 1933 mor Francesc Macià Elecció d'un nou president de la Generalitat Lluís Companys fins al 1940.

Lluís Companys davant el tomb conservador que es produeix a l'Estat espanyol formà un govern de centreesquerra integrat per ERC, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, Unió Socialista de Catalunya i Acció Catalana. La Generalitat durant el Bienni conservador El govern espanyol: Les relacions amb el nou govern espanyol van ser difícils. L'actitud va ser de reticència davant de l'autogovern català frenant els traspassos de competències de la Generalitat.

En aquest moment, la Generalitat, es troba en 2 fronts de conflicte: Govern central antiautonomista Lluita de classes: al camp (rabassaires) i a les ciutats (CNT enfrontada als patrons) Al 1934 s'aprova la Llei de Contractes de Conreu garanteix als pagesos l'accés a les propietats de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus taxats pel govern. Els propietaris es mostraren contraris a la llei. Envien la llei, amb ajuda de polítics conservadors espanyols, al Tribunal de Garanties Constitucionals que la va anul·lar. El 12 de setembre de 1934, la Generalitat, torna a elaborar una llei idèntica a l'anterior.

Això posava en evidència les grans diferències polítiques i socials tant entre les dretes i esquerres catalanistes com entre el govern de la Generalitat i el govern central de Madrid. Bienni conservador 1933-1936 La tardor de 1933 el cap de govern Manuel Azaña dimiteix. Niceto Alcalá-Zamora convoca eleccions el 19 de novembre del 1933. Eren les primeres eleccions en què hi van votar dones. El resultat electoral va ser la victòria dels partits dels centredreta. Aquest període passarà a la història amb el nom de Bienni Negre Dues forces polítiques van sortir vencedores de les eleccions: Partit Radical (Lerroux) CEDA (José María Gil) Lerroux J.M.

Gil Eleccions novembre 1933 Vota la dona Abstencionisme anarquista Desunió de l´esquerra Concentració de la dreta Bienni conservador 1933-1936 Aquests dos partits no van tenir la majoria. El president va confiar la formació del govern als radicals de Lerroux. Lerroux van haver de formar govern amb el suport dels radicals i petits partits de centre. Tot plegat s'inicià una política revisionista de les reformes del primer bienni. La supervisió de la dretana CEDA, que a canvi, donava suport al Govern amb els seus 115 diputats a les Corts.

El govern de Lerroux amb suport de la CEDA paralitza les reformes de l'anterior govern Bienni Reformista Iniciar un projecte de reforma de la Constitució de 1931. Bienni conservador 1933-1936 El primer projecte va ser aturar la reforma agrària fent: Establir la devolució de terres a la noblesa Es va anul·lar la cessió de terres mal conreades als pagesos d'Extremadura Van desposseir-se dels drets d'uns 100.000 pagesos que s'havien assentat en grans latifundis andalusos.

Es va concedir llibertats de contractació (generà tendència a la baixa dels sous) La reforma religiosa intenta contrarestar amb: Aprovació Pressupost de culte i clergat Posposar-se el programa que preveia la substitució de les escoles religioses per les laiques. La reforma de l'exèrcit o S'aprova amnistia pels revoltats amb Sanjurjo (1932) o El general abandonà Espanya i s'exilià a Portugal La reforma centralista o S'alenteix i retallar els traspassos de competències a la Generalitat de Catalunya. o Finalment, el govern s'enfrontà amb els nacionalistes bascos paralitzant la discussió, a les Corts, del projecte d'Estatut basc.

Bienni conservador 1933-1936 Reforma educativa: Es redueix el pressupost considerablement. Es comença a destituir als ajuntaments que eren en mans dels republicans i de socialistes. Són substituïts per comissions gestores dels vells partits monàrquics, adscrits a Lerroux o la CEDA. El govern va topar amb la Generalitat de Catalunya per la qüestió agrària arran de la Llei de Contractes de Conreu. Que derivà a un enfrontament obert a l'octubre del 1934. Bienni conservador 1933-1936 El gir conservador i l'obstrucció de les reformes van generar una radicalització del PSOE i de la UGT Afavorida per Largo Caballero.

El juny de 1934 els socialistes van declarar una vaga general pagesa que es demanava: Defensa de les conquestes legals Millores socialaborals assolides El moviment va ser reprimit i es van detenir els dirigents. La CEDA va endurir la posició Reclamà acció més contundent en matèria d'ordre públic Exigí més participació al Govern amb amenaça de retirar el suport parlamentari a Lerroux. Lerroux va accedir i l'octubre de 1934 atorgà tres carteres ministerials a la CEDA. Bienni conservador 1933-1936 Els partits d'esquerra van interpretar l'entrada de CEDA com una deriva cap al feixisme. Això va donar lloc a la revolució d'octubre de 1934.

L'endemà mateix va esclatar una VAGA GENERAL per impedir la nova consolidació del nou govern. Fracassà per la manca de coordinació i per la resposta contundent del govern estat de guerra. Revolució minera d'Astúries i Fets d'octubre a Catalunya. Revoltes durant bienni conservador REVOLUCIÓ D'ASTURIES R.A. Octubre 1934 Miners protagonitzen revolta social fruit de l'acord dels anarquistes, socialistes i comunistes. L'actuació conjunta de partits obrers, miners (armats) que van aconseguir arsenals i dipòsits d'armes. Van permetre controlar quasi tota la regió incloent-hi Oviedo. Prenen gran part de les casernes de la Guardia Civil i substituí els ajuntaments per comitès revolucionaris.

Els miners disposats a defensar la revolució van posar setge la ciutat d'Oviedo. Van enfrontar-se amb les forces d'ordre. El govern, per reprimir la revolta, envia la Legió comandada per Francisco Franco. La resistència de 30.000 miners es perllongar-se durant 10 dies. Finalment, la contraofensiva del govern republicà va aconseguir la rendició dels insurrectes després de la intervenció de l'exèrcit i d'una duríssima repressió. Més de 1100 moren en la revolució, molts d'ells de resultes d'excussions sumaríssimes, uns 2000 ferits i 300 morts en les forces de seguretat i l'exèrcit.

El ministro de la Guerra, Diego Hidalgo, recibe los informes de los sucesos de manos del general López Ochoa, asiste detrás, el general Franco. Revoltes durant bienni conservador FETS DEL 6 OCTUBRE A CATALUNYA El 6 d'octubre de 1934, al declarar-se la vaga general revolucionaria contra el govern, Lluís Companys declara l'Estat català dins la República Federal Espanyola. Companys instà als dirigents antifeixistes a establir un govern provisional de la República a Catalunya amb l'espera del triomf de la vaga general. L'Estat català va durar 10h i el moviment va quedar aïllat i sense suport.

L'exèrcit va sufocar ràpidament aquest aixecament i va ocupar els punts neuràlgics de Barcelona sota el comandament del general Batet. El govern de la Generalitat i l'ajuntament barceloní van rendir-se Els caps de la revolta van ser empresonats, jutjats i condemnats a 30 anys de presó. Es va suspendre l'Estatut=Suspensió autonomia de Catalunya. Lluís Companys Companys serà condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió. 3.500 detinguts Ventura Gassol Joan Comorera General Batet Vaixell-presó Uruguay Crisi del bienni conservador A la primavera de 1935 es forma un nou govern presidit per Lerroux i 5 membres de la CEDA. Gil Robles (Ministre de Guerra) i el general Franco (cap d'Estat Major).

L'executiu va començar la contrarevolució que tan esperava la CEDA. Presenten avantprojecte per modificar la Constitució que significava: Restricció de les autonomies Abolició del divorci Negació de poder expropiar terres No s'aprovà la proposta de Constitució. Es van produir casos de corrupció Estraperlo que esquitxà a Lerroux i els seus seguidors. L'aliança entre partit radical i CEDA es desfà. En aquesta situació, al desembre de 1935 Alcalá-Zamora va convocar eleccions per al 16 de febrer de 1936.

Arribaria el triomf de les esquerres unides en el Front Popular El Front Popular 1936 Al 1935 esclata forta crisi de govern o Cas estraperlo ruleta trucada que mitjançant suborns s'havia implantat en diferents casinos espanyols. o Malversació de fons públics per part de diferents polítics radicals. Aquests escàndols agreugen les diferències dins la coalició governamental ja que Lerroux havia perdut la seva legitimitat. Els escàndols on es va veure immers Alejandro Lerroux i la progressiva descomposició de les forces dretanes van dur al president de la República, Alcalá-Zamora, a convocar eleccions.

Es va negar a permetre que Gil Robles es convertís en el cap del govern 16 de febrer 1936 convoquen noves eleccions generals a Espanya. El Front Popular 1936 Coalicions polítiques: Les forces progressistes i obreres creen una àmplia coalició FRONT POPULAR Objectiu: Pretenia recuperar el poder i continuar amb la tasca reformista anterior al bienni conservador A Catalunya els partits d'esquerra es van agrupar en el Front d'Esquerres. El programa electoral es basava en: Amnistia per als empresonats pels fets d'octubre del 1934 Restabliment l'Estatut Restabliment Generalitat Restabliment Llei de Contractes de Conreus Readmissió dels obrers acomiadats per motius polítics durant B.

Conservador Partits dretans van formar el Front Català d'Ordre (Lliga) A la resta Espanya la dreta s'agrupà amb l'anomenat Bloque Nacional no programa electoral ni confeccionar candidatura única El Front Popular 1936 ELECCIONS (1936) Nacionals: A les eleccions, amb una participació del 72% del cens, Front Popular obté el 48% i la dreta 46,5% i les forces de centre un 5,4%. Falange Española no aconseguí que el seu líder, J.A. Primo de Rivera, revalidés l'acta de diputat. A Catalunya: El Front d'Esquerres va obtenir victòria rotunda. ERC (23), Acció Catalana (5), Unió Socialista (4); Lliga (12) i tradicionalistes (1).

El nou govern quedà format exclusivament per republicans (Izquierda Republicana i Unión Republicana) Manuel Azaña (8 maig 1936) va ser president de la República. Casares Quiroga, cap de govern. Victòria del FRONT POPULAR (coalició d´esquerres) El Front Popular 1936 ETAPA FRONT POPULAR S'inicia el programa pactat en la coalició electoral: Decret amnistia (excarcerats uns 30.000 presos polítics) Obligar a empreses a readmetre els obrers acomiadats arran conflictes 1934 Es restableix Estatut Autonomia de Catalunya Restitució de regidors i alcaldes destituïts Llei de Contractes de Conreus entra en vigor. País Basc i Galícia es comencen negociacions per aprovar estatuts respectius.

El govern espanyol d'esquerres reprèn la tasca reformista. Amb victòria de Front Popular s'enceta una etapa de gran inestabilitat social que preludiava l'esclat de la Guerra Civil. Entre febrer i juliol de 1936 es van convocar 113 vagues generals Es produeixen 1287 ferits i 269 morts. La dreta va rebre la victòria del Front Popular amb rebuig. Alguns empresaris van tancar fàbriques i expatriar capitals. L'Església va fer campanyes contra la República. Preparació cop d'Estat La situació política i social es va arribar a fer molt conflictiva. La Falange Española i altres grups d'extrema dreta van formar patrulles armades.

Generant accions violentes contra líders d'esquerra Aquests rebien la mateixa resposta dels militars més radicals d'esquerra. La creació del clima de violència a Espanya era una estratègia que afavoria als sectors decidits a organitzar un cop d'Estat contra la legalitat de la República. Els militars més predisposats a un possible cop d'Estat van ser allunyats dels centres poder (Franco, Mola, Goded) Els oficials de l'exèrcit van començar a planificar un aixecament armat, convençuts d'una possible revolució social, liderat per Sanjurjo i organitzat pel general Mola.

Unión Militar Española agrupació clandestina que agrupava els militars reaccionaris Els generals Franco, Goded i Mola van iniciar els preparatius definitius per posar fi al govern sorgit de les eleccions. 13 juliol 1936 és assassinat José Calvo Sotelo com a venjança per l'assassinat del tinent Castillo fet per l'ultradreta. Això accelerà la insurrecció militar que donà inici el 17 de juliol al Marroc i donà origen a una guerra civil que durà 3 anys. Millán-Astray Assassinat José Calvo Sotelo ESCLATA LA GUERRA CIVIL Eleccions 1936 FRONT POPULAR Coalició Republicans Socialistes Comunistes Suport CNT A Catalunya: FRONT D´ESQUERRES