1. Fonaments de la Vida i Variabilitat
Flashcards
- Què és LUCA?
- Últim ancestre comú universal, l'origen de tota la biodiversitat.
- Què són les mutacions germinals?
- Canvis en el DNA de les cèl·lules sexuals que es transmeten a la descendència.
- Què és la coevolució?
- Procés on dues espècies evolucionen de manera supeditada.
- Què és l'especiació al·lopàtrica?
- Especiació per aïllament geogràfic.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal font de variabilitat genètica que permet l'actuació de la selecció natural?
- a) La competència interespecífica.
- b) La recombinació genètica durant la mitosi.
- c) Les mutacions en les cèl·lules somàtiques.
- d) Les mutacions i la recombinació genètica.
Resposta: d) Les mutacions i la recombinació genètica.. La variabilitat genètica és essencial perquè la selecció natural actuï, i aquesta prové principalment de les mutacions, que introdueixen nous al·lels, i de la recombinació genètica, que combina els al·lels existents.
- Què és un nínxol ecològic?
- a) El lloc físic on viu una espècie.
- b) El paper funcional d'una espècie en l'ecosistema.
- c) La competència entre dues espècies.
- d) L'evolució conjunta de dues espècies.
Resposta: b) El paper funcional d'una espècie en l'ecosistema.. El nínxol ecològic es refereix al paper o funció que una espècie té en el seu ecosistema, incloent-hi què menja, quan està activa i com es relaciona amb altres espècies.
- Quin tipus d'especiació es produeix quan una barrera geogràfica divideix una població en dues?
- a) Simpàtrica
- b) Al·lopàtrica
- c) Quàntica
- d) Per poliploïdia
Resposta: b) Al·lopàtrica. L'especiació al·lopàtrica ocorre quan una barrera geogràfica separa una població, permetent que cada subpoblació evolucioni per separat fins a convertir-se en espècies diferents.
2. L'Ecosistema i la Interrelació entre Espècies
Flashcards
- Què és el biòtop?
- El medi físic d'un ecosistema (roca, aigua, etc.).
- Defineix biocenosi.
- La comunitat d'éssers vius en un ecosistema.
- Què és un hàbitat?
- El lloc físic on viu una espècie.
- Què és el nínxol ecològic?
- El paper funcional d'una espècie en l'ecosistema.
Preguntes tipus test
- Què és la biocenosi en un ecosistema?
- a) El medi físic com roques i aigua
- b) La comunitat d'éssers vius
- c) La temperatura i el pH del medi
- d) El lloc físic on viu una espècie
Resposta: b) La comunitat d'éssers vius. La biocenosi es refereix específicament a la comunitat d'éssers vius que habiten en un ecosistema, a diferència del biòtop, que és el medi físic.
- Quina és la definició correcta de nínxol ecològic?
- a) El lloc físic on viu una espècie
- b) El paper funcional d'una espècie en l'ecosistema
- c) L'àrea geogràfica que ocupa una espècie
- d) El conjunt d'interaccions entre espècies
Resposta: b) El paper funcional d'una espècie en l'ecosistema. El nínxol ecològic descriu el paper funcional d'una espècie, incloent què menja, quan està activa i com es relaciona amb altres espècies, no només el lloc on viu.
- Què implica la coevolució entre dues espècies?
- a) Que competeixen pel mateix hàbitat
- b) Que evolucionen de manera independent
- c) Que evolucionen de manera supeditada l'una a l'altra
- d) Que s'aïllen reproductivament
Resposta: c) Que evolucionen de manera supeditada l'una a l'altra. La coevolució implica que dues espècies evolucionen de manera interdependient, on els canvis en una espècie afecten l'evolució de l'altra.
3. Concepte d'Espècie i Especiació
Flashcards
- Què és una espècie biològica?
- Grup d'individus que es poden reproduir entre ells i donar descendència fèrtil.
- Què és l'especiació?
- Procés pel qual una espècie es divideix en dues de noves.
- Què és l'especiació al·lopàtrica?
- Especiació per aïllament geogràfic.
- Què és l'especiació simpàtrica?
- Especiació sense aïllament geogràfic.
Preguntes tipus test
- Què és una espècie biològica?
- a) Un grup d'individus que viuen al mateix hàbitat.
- b) Un grup d'individus que poden reproduir-se entre ells i donar descendència fèrtil.
- c) Un grup d'individus amb característiques físiques similars.
- d) Un grup d'individus que comparteixen el mateix nínxol ecològic.
Resposta: b) Un grup d'individus que poden reproduir-se entre ells i donar descendència fèrtil.. Una espècie biològica es defineix com un grup d'individus capaços de reproduir-se entre ells i tenir descendència fèrtil. Aquesta capacitat d'intercanviar material genètic és el que defineix els límits de l'espècie.
- Quin tipus d'especiació es produeix quan una barrera geogràfica separa una població?
- a) Especiació simpàtrica.
- b) Especiació al·lopàtrica.
- c) Especiació quàntica.
- d) Especiació per aïllament.
Resposta: b) Especiació al·lopàtrica.. L'especiació al·lopàtrica ocorre quan una barrera geogràfica divideix una població, impedint el flux genètic entre les dues parts. Amb el temps, les dues poblacions evolucionen per separat fins que ja no poden reproduir-se entre elles.
- Què és l'especiació simpàtrica?
- a) Quan una espècie es divideix per una barrera geogràfica.
- b) Quan una espècie es divideix en dues al mateix hàbitat.
- c) Quan una espècie es divideix per mutacions cromosòmiques.
- d) Quan una espècie no es pot reproduir.
Resposta: b) Quan una espècie es divideix en dues al mateix hàbitat.. L'especiació simpàtrica ocorre quan una espècie es divideix en dues sense que hi hagi una barrera geogràfica. Això pot passar per canvis en els costums o hàbits reproductius.
4. Proves de l'Evolució
Flashcards
- Què són els òrgans homòlegs?
- Estructures amb la mateixa estructura interna però diferent funció, indicant un avantpassat comú.
- Què són els òrgans anàlegs?
- Estructures amb diferent estructura però la mateixa funció, resultat de la convergència evolutiva.
- Què són els òrgans vestigials?
- Restes d'òrgans que van ser útils en els avantpassats però que ja no tenen funció en l'organisme actual.
- Què són les sèries filogenètiques?
- Seqüències de fòssils que mostren l'evolució gradual d'una espècie al llarg del temps.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents proves de l'evolució es basa en l'estudi de les semblances entre les espècies per classificar-les?
- a) Proves anatòmiques
- b) Proves taxonòmiques
- c) Proves paleontològiques
- d) Proves embriològiques
Resposta: b) Proves taxonòmiques. Les proves taxonòmiques es basen en les semblances entre les espècies per classificar-les i agrupar-les en diferents categories taxonòmiques, com ara domini, regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie.
- Quin tipus d'òrgans tenen la mateixa estructura interna però funcions diferents, indicant un origen comú?
- a) Òrgans anàlegs
- b) Òrgans vestigials
- c) Òrgans homòlegs
- d) Òrgans filogenètics
Resposta: c) Òrgans homòlegs. Els òrgans homòlegs tenen la mateixa estructura interna però funcions diferents, com el braç humà i l'ala de ratpenat, cosa que indica un origen comú i evolució divergent.
- Quin tipus d'evolució es demostra quan dues estructures tenen diferent estructura però la mateixa funció?
- a) Evolució divergent
- b) Convergència evolutiva
- c) Radiació adaptativa
- d) Especiació simpàtrica
Resposta: b) Convergència evolutiva. La convergència evolutiva es produeix quan estructures diferents evolucionen per realitzar la mateixa funció en resposta a un repte ambiental similar, com l'ala d'un insecte i l'ala d'un ocell.
5. Teories Evolutives i Genètica de Poblacions
Flashcards
- Què és la genètica de poblacions?
- L'estudi de la distribució i canvi de les freqüències al·lèliques en les poblacions, i els factors que influeixen en aquests canvis.
- Què és la Llei de Hardy-Weinberg?
- Un principi que estableix que, en absència de certes influències evolutives, les freqüències al·lèliques i genotípiques en una població romanen constants d'una generació a la següent.
- Quins són els principals factors que poden alterar les freqüències gèniques en una població?
- Mutació, selecció natural, deriva genètica, flux gènic i aparellament no aleatori.
- Què és la deriva genètica?
- Canvis aleatoris en les freqüències al·lèliques d'una població, especialment en poblacions petites, a causa de l'atzar en la reproducció i la supervivència.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor el concepte d'evolució en la genètica de poblacions?
- a) El canvi en les freqüències gèniques d'una població al llarg del temps.
- b) L'aparició sobtada de noves espècies sense canvis en les freqüències gèniques.
- c) La immutabilitat de les espècies al llarg de les generacions.
- d) L'adquisició de característiques per part dels individus a través de l'esforç físic.
Resposta: a) El canvi en les freqüències gèniques d'una població al llarg del temps.. L'evolució, en termes de genètica de poblacions, es defineix precisament com el canvi en les freqüències dels gens (al·lels) dins d'una població al llarg de les generacions.
- Quina és la principal implicació de la Llei de Hardy-Weinberg?
- a) Les freqüències gèniques sempre canvien a causa de la selecció natural.
- b) En una població ideal, les freqüències gèniques romanen constants al llarg del temps.
- c) Les mutacions són la principal causa de l'estabilitat genètica.
- d) La deriva genètica sempre condueix a la diversitat genètica.
Resposta: b) En una població ideal, les freqüències gèniques romanen constants al llarg del temps.. La Llei de Hardy-Weinberg descriu les condicions sota les quals les freqüències al·lèliques en una població romanen constants d'una generació a la següent, en absència de forces evolutives.
- Quin dels següents factors evolutius introdueix nous al·lels en una població?
- a) La selecció natural.
- b) La deriva genètica.
- c) La mutació.
- d) El flux gènic.
Resposta: c) La mutació.. Les mutacions són canvis en la seqüència d'ADN que poden generar nous al·lels. La selecció natural actua sobre la variació existent, la deriva genètica és un canvi aleatori, i el flux gènic introdueix al·lels ja existents d'altres poblacions.
6. L'Evolució com a Fet Científic
Flashcards
- Què és l'anagènesi?
- Canvis graduals dins d'un mateix llinatge sense divisió.
- Què és la cladogènesi?
- Separació d'una línia evolutiva en dues o més.
- Què és LUCA?
- Last Universal Common Ancestor (Últim Ancestre Comú Universal).
- Què demostren els òrgans homòlegs?
- Un avantpassat comú i evolució divergent.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal característica de l'anagènesi en l'evolució?
- a) La divisió d'un llinatge en dues o més espècies.
- b) Canvis graduals dins d'un mateix llinatge sense divisió.
- c) L'aparició sobtada de noves espècies.
- d) L'extinció massiva d'espècies.
Resposta: b) Canvis graduals dins d'un mateix llinatge sense divisió.. L'anagènesi es caracteritza per canvis graduals en un llinatge sense que aquest es divideixi en noves espècies.
- Quin concepte representa la separació d'una línia evolutiva en dues o més?
- a) Anagènesi
- b) Cladogènesi
- c) Especiació simpàtrica
- d) Radiació adaptativa
Resposta: b) Cladogènesi. La cladogènesi és el procés que descriu la separació d'una línia evolutiva en dues o més, incrementant la diversitat.
- Què demostren els òrgans homòlegs en l'evolució?
- a) Adaptació a diferents ambients.
- b) Un origen comú i evolució divergent.
- c) Evolució convergent.
- d) Cap relació evolutiva.
Resposta: b) Un origen comú i evolució divergent.. Els òrgans homòlegs, amb la mateixa estructura interna però diferent funció, demostren un avantpassat comú i un procés d'evolució divergent.
7. La Genètica de Poblacions: L'Unitat de l'Evolució
Flashcards
- Què són les mutacions?
- Canvis a l'atzar en el material genètic (DNA).
- Què és la recombinació genètica?
- Procés durant la meiosi que genera noves combinacions d'al·lels.
- Què és el flux gènic?
- Entrada o sortida d'individus d'una població, canviant les freqüències gèniques.
- Com actua la selecció natural?
- Elimina els individus menys aptes o menys eficients en un medi determinat.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal font de nous al·lels i caràcters en una població?
- a) La recombinació genètica
- b) Les mutacions
- c) El flux gènic
- d) La selecció natural
Resposta: b) Les mutacions. Les mutacions són l'única font de nous al·lels i nous caràcters, ja que introdueixen canvis en el material genètic (DNA).
- Com actua la selecció natural sobre el genotip i el fenotip?
- a) Actua directament sobre el genotip
- b) Actua directament sobre el fenotip
- c) Actua sobre ambdós per igual
- d) No actua sobre cap dels dos
Resposta: b) Actua directament sobre el fenotip. La selecció natural actua sobre el fenotip, que és la manifestació física dels gens, i no directament sobre el genotip.
- Quin tipus de selecció natural afavoreix els fenotips intermedis i elimina els extrems?
- a) Selecció direccional
- b) Selecció disruptiva
- c) Selecció normalitzadora o estabilitzadora
- d) Selecció sexual
Resposta: c) Selecció normalitzadora o estabilitzadora. La selecció normalitzadora o estabilitzadora afavoreix els fenotips intermedis, que es troben en el 'camí del mig', i elimina els extrems.
8. Models Complementaris al Neodarwinisme
Flashcards
- Què és el gradualisme en l'evolució?
- Un procés lent, gradual i constant de canvi (microevolució).
- Qui va proposar la teoria de l'equilibri puntuat?
- Gould i Eldredge.
- Què és l'estasi segons la teoria de l'equilibri puntuat?
- Un llarg període d'estabilitat sense canvis evolutius significatius.
- Quina teoria evolutiva sosté que la majoria de mutacions a nivell molecular són neutres?
- La teoria neutralista de Kimura.
Preguntes tipus test
- Quina teoria evolutiva proposa que les grans innovacions sorgeixen per la fusió brusca de genomes?
- a) Gradualisme
- b) Simbiogènesi
- c) Teoria Neutralista
- d) Equilibri Puntuat
Resposta: b) Simbiogènesi. La Simbiogènesi, proposada per Margulis, defensa que les grans innovacions evolutives, com la cèl·lula eucariota, sorgeixen per la fusió de genomes d'organismes diferents, no per canvis graduals.
- Què afavoreix la selecció normalitzadora o estabilitzadora?
- a) Els fenotips extrems
- b) Els fenotips intermedis
- c) Un sol fenotip extrem
- d) La divergència de la població
Resposta: b) Els fenotips intermedis. La selecció normalitzadora afavoreix els fenotips intermedis, eliminant els extrems i mantenint la població centrada en un rang de característiques més estret.
- Segons la teoria neutralista, quin és el motor principal de l'evolució a nivell molecular?
- a) La selecció natural
- b) La mutació
- c) L'atzar (deriva genètica)
- d) El flux gènic
Resposta: c) L'atzar (deriva genètica). La teoria neutralista de Kimura sosté que, a nivell molecular, la majoria de mutacions són neutres i que l'atzar (deriva genètica) és el principal motor de l'evolució.
9. EVO-DEVO: Evolució i Desenvolupament
Flashcards
- Què són els gens HOX?
- Reguladors del desenvolupament embrionari que dicten on es formen les estructures.
- Què és una mutació homeòtica?
- Un canvi genètic que transforma una part del cos en una altra.
- En què es diferencien els organismes que comparteixen gens HOX?
- En la regulació de quan i on s'activen els gens.
- Quin camp aporta la base molecular a la macroevolució?
- Evo-Devo (Evolució i Desenvolupament).
Preguntes tipus test
- Què aporten els gens HOX a la macroevolució?
- a) La base molecular, explicant com petits canvis genètics causen grans efectes morfològics.
- b) La capacitat de crear nous gens per a cada organisme.
- c) La capacitat d'eliminar gens innecessaris durant el desenvolupament embrionari.
- d) La formació de noves estructures corporals completament originals.
Resposta: a) La base molecular, explicant com petits canvis genètics causen grans efectes morfològics.. Els gens HOX aporten la base molecular a la macroevolució, demostrant que petits canvis genètics poden tenir grans impactes en la morfologia.
- Quina és la principal diferència entre organismes que comparteixen els gens HOX?
- a) La quantitat de gens HOX que posseeixen.
- b) La regulació de quan i on s'activen aquests gens.
- c) El tipus de gens HOX que tenen.
- d) La mida dels seus gens HOX.
Resposta: b) La regulació de quan i on s'activen aquests gens.. La diferència principal entre organismes que comparteixen gens HOX rau en la regulació de quan i on s'activen aquests gens, no en la presència de gens nous.
- Què són les mutacions homeòtiques?
- a) Mutacions que augmenten la mida d'un organisme.
- b) Mutacions que transformen una part del cos en una altra.
- c) Mutacions que eliminen estructures corporals.
- d) Mutacions que creen nous òrgans.
Resposta: b) Mutacions que transformen una part del cos en una altra.. Les mutacions homeòtiques són canvis en els gens que poden transformar una part del cos en una altra, com ara potes en lloc d'antenes en la mosca Drosophila.
I 53 flashcards i 36 preguntes més al document.
Text del document
GENÈTICA DE POBLACIONS I EVOLUCIÓ 1. Fonaments de la Vida i Variabilitat L'evolució no és només una teoria, sinó un procés de transformació de les espècies a través de l'acumulació de variacions al llarg de milions d'anys. Tot el que coneixem com a biodiversitat prové d'un origen comú: una cèl·lula inicial anomenada LUCA (Last Universal Common Ancestor), que fa uns 3.500 milions d'anys va començar a dividir-se i divergir en les branques que veiem avui a l'arbre de la vida. La clau d'aquest procés és la variabilitat genètica, ja que sense diferències entre els individus, la selecció natural no tindria sobre què actuar.
Aquesta variabilitat neix principalment de: Mutacions: Canvis atzarosos en el DNA que creen nous al·lels. Només les germinals (en les cèl·lules sexuals) tenen importància evolutiva perquè es transmeten a la descendència. Recombinació genètica: Durant la meiosi, es barregen els al·lels existents creant noves combinacions. Mosaïcisme: Un fenomen on un individu té cèl·lules amb genotips diferents a partir d'un mateix zigot. 2. L'Ecosistema i la Interrelació entre Espècies La Terra és un sistema complex format per ecosistemes on tot està connectat. Un ecosistema es divideix en el biòtop (el medi físic: roca, aire, aigua, temperatura, pH) i la biocenosi (la comunitat d'éssers vius).
Dins de l'ecologia, és vital distingir entre: Hàbitat: El lloc físic on viu una espècie. Nínxol ecològic: El "treball" o paper funcional d'aquella espècie (què menja, quan està activa, com es relaciona). Dues espècies poden compartir hàbitat sense barallar-se si s'especialitzen en nínxols diferents. Si els nínxols coincideixen totalment, sorgeix la competència. Un exemple fascinant de relació és la coevolució, on dues espècies evolucionen de manera supeditada. Darwin va predir que si existia una flor amb un conducte de nèctar de 25 cm, havia d'existir un insecte amb una trompa igual de llarga per pol·linitzar-la; anys més tard es va descobrir que realment existia.
Aquest equilibri és fràgil, com demostra la cascada tròfica de Yellowstone: la reintroducció d'uns pocs llops va canviar el comportament dels herbívors, permetent que el bosc es regenerés, tornessin els castors i fins i tot canviés el curs dels rius. Actualment, vivim la 6a extinció massiva, (de moment encara no es pot anomenar així perquè per una extinció massiva s'han d'haver extingit un 75% de les espécies del planeta, i de moment un 74% ESTAN EN PERILL D'EXTINCIÓ.) una pèrdua de biodiversitat accelerada per l'home a causa del canvi d'ús del sòl, la contaminació i el canvi climàtic. 3.
Concepte d'Espècie i Especiació Una espècie biològica és un grup d'individus que es poden reproduir entre ells i donar descendència fèrtil. L'especiació és el procés pel qual una espècie es divideix en dues de noves: 1. Especiació per aïllament (procés lent): Al·lopàtrica: Una barrera geogràfica (un riu, una muntanya) separa la població original en dues que evolucionen per separat fins a ser incompatibles. Simpàtrica: Viuen al mateix lloc però deixen de reproduir-se per canvis en els costums o hàbits (com si un grup prefereix viure a la capçada dels arbres i l'altre a baix). 2.
Especiació quàntica (sobtada): Es dona per mutacions cromosòmiques com la poliploïdia (tenir més de dos jocs de cromosomes), molt comú en agricultura per obtenir fruits més grans. Perquè l'especiació es mantingui, calen Mecanismes d'Aïllament Reproductiu (MAR): Prezigòtics: Impedeixen el zigot (diferències d'època de zel, danses nupcials incompatibles —etològic—, o aparells reproductors que no encaixen —mecànic—).
aïllament ecològic: paràsits s'especialitzen en un tipus o l'altre de planta aïllament estacional: individus floreixen en una època i uns altres a una altra aïllament etològic: moviments diferents per atraure femelles aïllament mecànic: dues races de gossos una molt més alta que una altra aïllament gamètic: gàmetes que no poden sobreviure dins la femella Postzigòtics: El zigot es forma però mor o l'individu (híbrid) és estèril, com la mula. 4. Proves de l'Evolució L'evolució es confirma mitjançant diverses evidències científiques: Paleontològiques: Fòssils que mostren canvis graduals (sèries filogenètiques del cavall) o baules intermèdies (Archaeopteryx).
Anatòmiques: Òrgans homòlegs: Mateixa estructura però funció diferent (braç humà / ala de ratpenat), indicant un origen comú (evolució divergent). Òrgans anàlegs: Estructures diferents per a la mateixa funció (ala d'ocell / ala d'insecte), per adaptació al medi (convergència evolutiva). Òrgans vestigials: Restes inútils que eren útils en ancestres (queixals del seny, apèndix, còccix). Bioquímiques: La universalitat del codi genètic i de molècules com l'ATP demostren que tots tenim un avantpassat comú. 5.
Teories Evolutives i Genètica de Poblacions Històricament, hem passat del Fixisme (espècies immutables) al Lamarckisme, que errava en creure que l'esforç físic canviava el DNA ("la funció crea l'òrgan"). Darwin va encertar amb la selecció natural: la natura filtra els individus més aptes que han nascut amb variacions favorables. El Neodarwinisme actual uneix Darwin amb la genètica de Mendel. En genètica de poblacions, l'evolució es defineix com el canvi en les freqüències gèniques ($p+q=1$) d'una població. La Llei de Hardy-Weinberg diu que en una població ideal les freqüències no canvien; si canvien, és que actuen forces evolutives com: Mutació: Crea al·lels nous lentament.
Selecció Natural: Elimina els menys aptes. Deriva Genètica: Canvis per atzar en poblacions petites, com l'efecte fundador (pocs individus creen una colònia) o el coll d'ampolla (catàstrofe que redueix la població). Flux gènic: Migracions que alteren el fons genètic. Finalment, l'Evo-Devo ens ensenya que la diversitat animal sovint no ve de gens nous, sinó de canvis en la regulació (com i quan s'activen els gens "caixa d'eines" o gens Hox). 2. L'Evolució com a Fet Científic L'evolució no és una hipòtesi o una opinió, sinó un fet provat. Es defineix com la transformació de les espècies a través de l'acumulació de variacions durant llargs períodes de temps. Observem dos patrons de canvi 1.
Anagènesi (Evolució filètica): Canvis graduals dins d'un mateix llinatge sense que aquest es divideixi. 2. Cladogènesi:Un procés evolutiu que dóna lloc a la separació d'una línia evolutiva en dues o més. Ruptura d'un llinatge en dos o més. És el mecanisme que realment crea diversitat i es representa mitjançant arbres filogenètics. Tots els éssers vius compartim un origen comú, l'anomenat LUCA (Last Universal Common Ancestor). 3. Les Proves de l'Evolució (El "Judici" a la Teoria) Proves Taxonòmiques Es basen en les semblances entre les espècies. - Les semblances entre espècies ens permeten classificar i agrupar els éssers vius en diferents catgories taxonòmiques (tàxons).
- Domini, regne, fílum, classse, ordre, família, gènere, espècie… Segons la teoria evolucionisa, aquestes emblances es donen perquè tenen avantpassats comuns, és a dir, perquè procedeixen d'una mateixa espècie més o menys llunyana. Hi ha un origen comí, (LUCA) a partir del qual s'ha anat diversificant la vida. I per tant, s'ha produit la evolució.
D'aquest ancestre comú n'evolucionen els diferents tipus cel·lulars i éssers vius que coneixem ara: - Cèl·lules procariotes: bacteris i arqueobacteris - Cèl·lules eucariotes: algues protozous, fongs, animals i plantes Un altre tipus d'evidència taxonòmica és l'existènca de formes intermèdies: són aquelles uqe tenen les característiques de dos taxons diferents. (exemple: l'ornitorrinc) Proves Anatòmiques (L'estudi de les estructures) La natura és pràctica i no "reinventa la roda" si no cal. Òrgans Homòlegs: Tenen la mateixa estructura interna (mateix patró d'ossos) però funcions diferents (braç humà, ala de ratpenat, aleta de balena).
Això demostra un avantpassat comú i és el que anomenem Evolució Divergent. Òrgans Anàlegs: Diferent estructura però mateixa funció (ala d'insecte vs ala d'ocell). Són solucions similars a un mateix repte ambiental, fenomen conegut com a Convergència Evolutiva, i no indiquen parentiu proper. Òrgans Vestigials: Són restes que portem a sobre d'un passat on eren útils. Exemples: el còccix (resta de la cua), els queixals del seny o l'apèndix.
Proves Paleontològiques (El registre fòssil) Els fòssils permeten reconstruir sèries filogenètiques (com la del cavall, on es veu el pas de diversos dits a un de sol) i trobar fòssils transicionals cObservant el registre fòssil es pot veure que al llarg de la història de la vida a la Terra hi ha: - Fòssils guia: Fòssils d'espècies concretes que són pròpies d'una etapa o era geològica. - Augment de diversitat d'espècies. - Augment de complexitat estructural dels organismes. - Sèries filogenètiqeus: Sèries de fòssils uqe indiquen l'evolució direccional cap a una especialització a partir de modificacions anatòmiques graduals.
- Fòssils amb caracterísiques intermèdies: Són baules intermèdies entre dos grups diferents com l'Archaeopteryx, que és una baula amb trets de rèptil i ocell. Proves Embriològiques Es basen en l'estudi comparat del desenvolupament embrionari dels animals. Durant les primeres etapes del desenvolupament, els embrions de vertebrats (peix, porc, humà) són gairebé indistingibles. Tots presenten estructures com les fenedures branquials, un llegat del nostre avantpassat aquàtic comú. La llei biogenètica diu que l'embrió és una "pel·lícula accelerada" de la història evolutiva de l'espècie.
Com més semblances entre fases inicials del desenvolupament embrionari, indica parentiu més proper entre les espècies. Proves Biogeogràfiques Estudien la distribució de les espècies. L'exemple clàssic són els pinsans de les Galàpagos que va estudiar Darwin. Una sola espècie original va arribar a l'arxipèlag i es va diversificar per ocupar diferents nínxols ecològics, adaptant la forma del bec a l'aliment disponible. Això s'anomena Radiació Adaptativa. Proves Moleculars i Bioquímiques (La prova "Reina") És la prova més incontestable. Tots els éssers vius (bacteris, bolets, balenes, humans) utilitzem el mateix codi genètic per traduir l'ADN en proteïnes.
Aquesta universalitat, juntament amb l'ús de les mateixes molècules energètiques com l'ATP, només té una explicació: tots compartim un mateix origen. 4. L'Evolució en Acció Avui Dia L'evolució no és només història antiga; continua passant davant nostre. L'exemple més clar i perillós és la resistència dels bacteris als antibiòtics. Quan fem servir un antibiòtic, estem seleccionant aquells bacteris que, per una mutació atzarosa, són capaços de sobreviure i reproduir-se. L'evolució és, per tant, el nostre passat, present i futur.
Aquests són uns apunts molt complets que integren la informació detallada de la presentació i les explicacions específiques de la professora, centrant-se en la part final de la unitat (a partir dels factors que alteren les freqüències gèniques i els models moderns d'evolució). 1. La Genètica de Poblacions: L'Unitat de l'Evolució L'evolució no és un procés que afecti els individus aïllats, sinó que evolucionen les poblacions al llarg de les generacions. El procés evolutiu es basa en la variabilitat de la descendència i l'acció de la selecció natural. Sense variabilitat no hi pot haver evolució. Les principals fonts són: Mutacions: Són canvis a l'atzar en el material genètic (DNA).
Són l'única font de nous al·lels i nous caràcters. Naturalesa: Són preadaptatives (apareixen abans de l'adaptació, no per "necessitat") i poden ser beneficioses, perjudicials o neutres. Importància evolutiva: Només són rellevants les mutacions recurrents (que apareixen sovint) i les germinals, que es transmeten a la descendència. Recombinació Genètica: Passa durant la meiosi. No crea nous gens, però genera noves combinacions d'al·lels ja existents. Flux Gènic (Migracions): L'entrada (immigració) o sortida (emigració) d'individus d'una població aporta o retira al·lels, canviant les freqüències gèniques. 2.
La Selecció Natural i el seu Funcionament La selecció natural és el procés d'eliminació dels individus menys aptes o menys eficients en un medi determinat. Actua sobre el fenotip (la manifestació física) i no directament sobre el genotip. Tipus de Selecció Natural Segons quin fenotip es vegi afavorit, distingim: 1. Selecció Normalitzadora o Estabilitzadora: Afavoreix els fenotips intermedis (el "camí del mig") i elimina els extrems. 2. Selecció Disruptiva: Afavoreix els dos genotips extrems i elimina els intermedis, la qual cosa pot portar a una gran divergència en la població. 3.
Selecció Direccional: Afavoreix un dels extrems del rang de variació, desplaçant la població cap a una característica concreta. Exemple Clau: El Melanisme Industrial (Biston betularia) Originalment, les papallones clares es camuflaven millor als arbres blancs. Amb la Revolució Industrial, el sutge va ennegrir els arbres; llavors el mutant fosc va passar a ser el més apte perquè els ocells no el veien. Aquest canvi en la freqüència dels al·lels (del clar al fosc) degut a la pressió ambiental és un exemple clar d'evolució en acció. 3. La Deriva Genètica És el canvi en les freqüències al·lèliques per atzar, especialment quan el nombre d'individus reproductors és petit.
Els supervivents no ho són per ser "els millors", sinó per pura casualitat. Efecte Fundador: Uns pocs individus se separen i colonitzen un lloc nou; la nova població només tindrà la informació genètica d'aquests fundadors. Efecte Coll d'Ampolla: Una reducció dràstica de la població per condicions extremes (com una inundació o sequera) deixa una mostra poc representativa de la variabilitat original. 4. Models Complementaris al Neodarwinisme A partir de la Teoria Sintètica (que combina Darwin, Mendel i la genètica molecular), han sorgit matisos: Gradualisme: L'evolució és un procés lent, gradual i constant (microevolució).
Equilibri Puntuat (Gould i Eldredge): Proposa que el ritme no és sempre igual. Hi ha llargs períodes d'estabilitat (estasi) i salts brusc de canvi on apareixen noves espècies (macroevolució). Teoria Neutralista (Kimura): Sosté que a nivell molecular la majoria de mutacions són neutres i que el motor principal de l'evolució en el DNA és l'atzar (deriva genètica). Simbiogènesi (Margulis): Proposa que les grans innovacions (com la cèl·lula eucariota) han sorgit per la fusió brusca de genomes d'altres organismes, no per petits canvis graduals. 5.
EVO-DEVO: Evolució i Desenvolupament Aquest camp aporta la base molecular a la macroevolució i explica com petits canvis genètics causen grans efectes morfològics. Gens HOX: Són els reguladors del desenvolupament embrionari, una mena de "caixa d'eines genètica". Dicten on es formen les estructures (cap, tòrax, abdomen). Importància: Organismes molt diferents comparteixen els mateixos gens HOX; la diferència no està en tenir gens nous, sinó en la regulació (quan i on s'activen). Mutacions Homeòtiques: Són canvis en aquests gens que poden transformar una part del cos en una altra (ex: potes en lloc d'antenes en la mosca Drosophila).