IMMUNOLOGIA (1)

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

IMMUNOLOGIA PRESENTACIÓ IMMUNOLOGIA És la ciència que estudia el sistema immunitari, que és el conjunt d'òrgans, teixits, cèl·lules (leucòcits) i molècules que treballen coordinadament per defensar-nos de les infeccions. El sistema immunitari té una importància extraordinària en la defensa de l'organisme davant d'infeccions microbianes però també davant de desordres cel·lulars patològics com els tumors! La IMMUNITAT d'un organisme és la seva capacitat per mantenir-se lliure de malalties infeccioses. És especí ca ja que podem ser immunes a una malaltia determinada però no a d'altres. Té "memòria" ja que perdura durant un temps.

La RESPOSTA IMMUNITÀRIA és el conjunt d'accions que dur a terme el sistema immunitari per tal d'eliminar una infecció quan s'hi produeix o bé prevenir-la en un futur. Totes les molècules que provoquen una resposta immunitària s'anomenen antígens. En principi, qualsevol macromolècula aliena a l'organisme(no només µorg ) és reconeguda pel sistema immunitari i desencadenarà una resposta immunitària. La resposta immunitària pot estar propiciada per cèl·lules (immunitat cel·lular) o produïda per molècules especí ques anomenades anticossos (immunitat humoral).

MALALTIES INFECCIOSES A la superfície del nostre cos, al seu interior o en el medi on vivim hi ha molts microorganismes que en general són innocus, o sigui no produeixen efectes nocius, i ns i tot ens poden ser bene ciosos, però d'altres poden proliferar dins el nostre organisme i perjudicar-nos. Són els responsables de les malalties infeccioses. Aquests microorganismes s'anomenen patògens. Les malalties infeccioses les podem classi car segons quins tipus de microorganismes patògens que les produeixen. Saber-ne l'origen (etiologia) i la via d'entrada a l'organisme (vies de transmissió) pot servir per poder prevenir-les o curar-les.

Els patògens, els podem classi car en: virus: No són éssers vius i fora de la cèl·lula són inerts. Només es poden replicar dins de les cèl·lules. Produeixen malalties com per exemple la grip, la poliomielitis, l'hepatitis A, l'herpes, la SIDA, la COVID, la varicel·la, el xarampió, molts refredats… bacteris: unicel·lulars procariotes amb elevada taxa de reproducció i a més molts poden generar toxines. Produeixen malalties com per exemple la pneumònia, la tuberculosi, salmonel·losi, febre tifoide, la sí lis, gonorrea… fongs: normalment unicel·lulars eucariotes. Produeixen malalties anomenades micosis com per exemple la candidiasi, la tinya o el peu d'atleta.

protozous: unicel·lulars eucariotes que produeixen malalties anomenades parasitàries com per exemple la malària, l'amebosi o la malaltia de la son. MALALTIES INFECCIOSES Vies principals de transmissió DIRECTE I N D I R E C T E LA TRANSMISSIÓ DE LES MALALTIES INFECCIOSES PRINCIPALS VIES D'ENTRADA IMMUNOLOGIA La immunitat (capacitat de fer front a una malaltia infecciosa) pot ser de diferents tipus: Natural s'adquireix per mitjans biològics o Arti cial s'adquireix mitjançant una teràpia o un tractament. Arti cial activa: Són les vacunes. S'estimula a l'organisme a la producció d'anticossos especí cs quan subministrem els patògens de forma atenuada. Es tracta d'una mesura preventiva.

Arti cial passiva: És la seroteràpia que consisteix a subministrar un sèrum sanguini, que conté anticossos, fabricats per un donador immune. Aquest donador és un altre animal al qual prèviament hem injectat agents que causen la malaltia perquè fabriqui anticossos contra aquests patògens. La seva durada és limitada. Un exemple seria el sèrum contra la picada d'una serp. També la podem classi car entre: Immunitat innata Forma part de l'organisme des del naixement és inespecí ca i ràpida com a primera línia de defensa enfront dels patògens.

Són les barreres primàries (pell, secrecions i mucoses) i les barreres secundàries (proteïnes com l'interferó i el sistema complement, les cèl·lules NK i leucòcits fagòcits que fan la resposta in amatòria. Immunitat adquirida: s'obté després d'un primer contacte amb el patogen. És especí ca, més lenta i té memòria. I pot ser: Activa: L'organisme desenvolupa anticossos especí cs quan es troba amb un antigen. En alguns casos, pot durar tota la vida i només es pateix la malaltia una vegada (Ex: varicel·la) o ser temporal. Passiva: Pròpia del fetus o del nadó.

La subministra la mare a través de la placenta o de la llet i dura només unes LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA Davant la invasió de microorganismes l'organisme presenta tres formes de defensa: La primera barrera a superar és la dels teixits que conformen els òrgans externs, és a dir, la pell i les mucoses. (INNATA) Barreres secundàries internes: resposta immunitària inespecí ca constituïda per leucòcits fagòcits i limfòcits NK i proteïnes del sistema del complement o interferó, així com la resposta in amatòria.

(INNATA) La resposta immunitària especí ca, on intervenen unes proteïnes (anticossos o immunoglobulines) i unes cèl·lules que produeixen anticossos (limfòcits B) o que estimulen i regulen la resposta (limfòcits T). (IMMUNITAT ADQUIRIDA). LA SANG És un teixit connectiu i com a tal està format per una matriu que en aquest cas és líquida i s'anomena plasma i unes cèl·lules (eritròcits, leucòcits i trombòcits). Una persona adulta té uns 5 litres de sang que és vermella lleugerament salada, bàsica (pH) i viscosa.

El nostre sistema circulatori sanguini és tancat, doble i complet per tant la sang no surt mai dels vasos (a excepció que hi hagi una lesió), passa dos cops pel cor en un recorregut sencer i no barregem la sang rica amb oxigen amb la rica amb diòxid de carboni. Les cèl·lules intercanvien directament les substàncies a través dels capil·lars o dels líquid intercel·lular(medi intern).

El plasma sanguini està constituït en un 90% d'aigua i el 10% restant són substàncies dissoltes: inorgàniques: sals minerals i gasos com el CO2 orgàniques: glucosa, àc.grassos, Aa i proteïnes plasmàtiques com: albúmines (sintetitzades pel fetge que eviten la pèrdua de líquids), globulines( ,ß i )o brinogen (important per la coagulació). CÈL·LULES SANGUÍNiES ERITRÒCITS o HEMATIES (GLÒBULS VERMELLS) Cèl·lules biconcaves sense nucli, ni mitocondris que contenen hemoglobina (Hb) i que gràcies als àtoms de ferro es xen a l'oxigen per transportar-lo. LEUCÒCITS O GLÒBULS BLANCS Funció de Funció de defensa davant d'infeccions fent fagocitosi o altres processos immunològics.

* Els granulòcits polimorfonuclears: NEUTRÒFILS: formen la primera línia de defensa de l'organisme. EOSINÒFILS: limiten la reacció que produeix la invasió d'un microorganisme estrany. BASÒFILS: eviten la formació de coàguls. * Agranulòcits mononuclears: MONÒCITS: Tenen activitat fagocitària i també eliminen cèl·lules velles. Reben el nom de MACRÒFAGS als teixits LIMFÒCITS: També poden circular per la limfa. Els T produïts al Tim fan cèl·lules fagocitàries. Els B formaran cèl·lules plasmàtiques. CÈL·LULES SANGUÍNiES TROMBÒCITS o PLAQUETES Petits fragments citoplasmàtics sense nucli, implicats en la coagulació perquè tenen a la seva membrana unes proteïnes que afavoreixen la aglutinació.

Totes les cèl·lules sanguínies es formen a la medul·la vermella dels ossos llargs (moll de l'os). El procés de formació de les cèl·lules sanguínies s'anomena hematopoesi i comença amb els hemocitoblasts, també anomenades cèl·lules mare hematopoètiques pluripotents. Els hemocitoblasts es divideixen donant lloc a diferents cèl·lules: cèl·lules progenitores mieloide comú, cèl·lules progenitores limfoide comú i, per a poder seguir amb el mateix procés, altres hemocitoblasts. SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC És un sistema circulatori paral·lel al venós, que presenta vasos i ganglis. La limfa, que és un líquid amb plasma i leucòcits.

Té funció defensiva i de drenatge del líquid intersticial per retornar-lo al plasma de la sang, també transporta greixos absorbits a l'intestí. Dins del sistema limfoide s'hi considera la medul·la òssia roja i altres òrgans com la melsa, el tim, l'apèndix o associats a mucoses (MALT) a l'intestí o les amígdales, tots relacionats amb la funció immunològica com pot ser de la limfopoesi, és a dir de la formació i maduració dels limfòcits i de les cèl·lules NK a partir de cèl·lules mare hematopoètiques.

http://cosmolinux.no-ip.org/recurso s_aula/BIO2nBAT/Immunologia/Organ s_limfoides_antigens_anticossos1.pdf MECANISMES DE DEFENSA L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos (virus, bacteris, fongs, paràsits..) que poden produir alteracions patològiques i si es multipliquen sense control poden causar la mort de l'organisme hoste. Encara que la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.

Defenses Externes (immunitat innata i inespecífica) 1a línea de defensiva (barreres primàries) Pell, membranes, mucoses, secrecions Defenses internes 2a línea defensiva (immunitat innata i inespecífica) Fagòcits i procés inflamatori 3a línea defensiva (immunitat adquirida i específica) Limfòcits i anticossos Les defenses inespecí ques no actuen sobre un agent concret, normalment són actuacions ràpides i locals que actuen al focus de la infecció per evitar que es reprodueixin BARRERES PRIMÀRIES (EXTERNES) Són barreres físiques, químiques o microbiològiques inespecí ques i innates que eviten l'entrada dels microorganismes.

La formen la pell i les mucoses (barreres físiques), totes les secrecions de les obertures o conductes dels animals (barreres químiques) i la ora bacteriana (barreres microbiològiques). PELL: barrera física pràcticament infranquejable gràcies al gruix i al procés de queratinització i descamació. http://www.stjosep.org/wp-content/uploads/2013/05/immunologia_-_01_el_sistema_immnunitari.pdf SECRECIÓ DE LES GLÀNDULES SEBÀCIES i LA SUOR: determinen l'existència d'un pH una mica àcid que resulta en un ambient hostil per al creixement de microorganismes.

FLORA BACTERIANA de la pell (microbiota) i dels conductes: impedeix l'establiment i el desenvolupament d'altres microbis (antagonisme bacterià) PÈLS (mamífers), ESCATES (peixos) i PLOMES (ocells). SECRECIONS PRODUÏDES PER LES OBERTURES NATURALS DEL COS (boca, anus, fosses nasals, vies respiratòries, urogenitals i digestives): – En la saliva, llàgrimes i secrecions nasals: enzim lisozim (destrueix la capa de mureïna de la paret bacteriana). – En l'esperma: espermina (acció bactericida). – Vagina i conductes digestius: secrecions àcides. – Vies respiratòries: mucositats que atrapen els microbis i les partícules estranyes.

Són eliminats amb el moviment ciliar de les cèl·lules epitelials (tos i esternut). https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/view.php?id=12765&chapterid=8843 BARRERES SECUNDÀRIES (IMMUNITAT INESPECÍFICA) e pul·lulen que els ajudin Quan els microorganismes aconsegueixen vèncer les di cultats que representa travessar les barreres primàries i penetrar a l'interior de l'animal, es posen en marxa les defenses innates internes inespecí ques. 1. C. Fagocitàries 2. Proteïnes inespecí ques antimicrobianes: Sistema complement (per bacteris) i interferó (per virus) 3. Limfòcits NK ( natural killer o cèl·lules assassines)) 4. Resposta in amatòria 1.

Cèl·lules Fagocitàries (leucòcits) Els fagòcits deriven en la medul·la òssia d'un progenitor comú (mieoloblast) que es diferenciarà en els diferents tipus: A. Els monòcits / macròfags B. Els granulòcits (neutrò ls, eosinò ls, basò ls i mastòcits) C. Les cèl·lules dendrítiques A. Els monòcits / macròfags De la medul·la òssia els monòcits passen a la sang i després migren a diferents teixits o òrgans i es converteixen en cèl. més grans i amb gran capacitat fagocítica: els macròfags. Els macròfags tenen formes i funcions diferents segons els teixits on es troben però sempr buscant patògens. Quan els troben fan dues coses: a) Els fagociten i digereixen.

b) Avisen mitjançant senyals químics a altres cèl·lules per a amb la infecció o a reparar danys que hagin ocasionat els patògens (inflamació) BARRERES SECUNDÀRIES (INESPECÍFICA) 1. Cèl·lules Fagocitàries (leucòcits) B. Els granulòcits (neutrò ls, eosinò ls, basò ls, mastòcits) Els granulòcits són un grup de fagòcits amb un nucli multilobulat (cèl·lules PMN)i abundants grànuls (lisosomes) en el seu citoplasma. Segons si aquests grànuls es tenyeixen amb colorants neutres, àcids o bàsics, els dividim en neutrò ls, eosinò ls i basò ls. Els neutrò ls constitueixen el 90% dels granulòcits del ux sanguini.

Responen quimiotàcticament a diferents substàncies químiques que alliberen els teixits infectats, adherint-se a les cèl·lules endotelials que recobreixen la cara interna dels vasos sanguinis i sortint dels vasos cap al teixit infectat (diapedesi) on fagocitaran i destruiran directament el patogen. També poden alliberar el contingut dels seus grànuls a l'exterior per exocitosi (digestió externa). Mastòcits: Són cèl·lules no circulants, estan als teixits (conjuntiu). Alliberen histamina i altres molècules que provoquen vasodilatació. Intervenen en els processos d'al·lèrgia activats per les IgE. C.

Les cèl·lules dendrítiques Poden fagocitar µorg però la seva principal funció és estimular el desenvolupament de la immunitat adquirida mitjançant la presentació d'antígens als limfòcits T. Les troben en gran quantitat en les regions super cials del cos, com la pell, la faringe, l'esòfag, la vagina, el coll uterí i l'anus. També són molt nombroses a la paret interna de les mucoses de l'aparell digestiu i respiratori. BARRERES SECUNDÀRIES (IMMUNITAT INESPECÍFICA) 2. Proteïnes inespecí ques antimicrobianes: A Sistema complement Continua essent una resposta immunitària inespecí ca innata perquè no depèn del tipus d'antigen contra el qual s'actua.

Suposa un fre inicial, malgrat que la seva e càcia sigui inferior a la resposta especí ca. El sistema del complement és un conjunt d'unes vint proteïnes globulines que sempre estan presents al plasma. Constitueix un sistema enzimàtic que actua en cadena i produeix una resposta molt ràpida i ampli cada. Quan s'inicia aquest sistema es dona una seqüència d'activacions de proteïnes del complement que acaben amb la formació d'un enzim actiu que és una proteasa. La proteasa produeix porus sobre la membrana de l'agent infecciós, així entra l'aigua extracel·lular i es dona la lisi del microorganisme.

El sistema del complement té un paper important en la resposta in amatòria aguda, que s'evidencia més a la pell. Les proteïnes del complement s'uneixen als mastòcits, i aquests alliberen substàncies promotores de la in amació com és la histamina que dilata els capil·lars sanguinis i afavoreix la sortida dels neutrò ls fagocitaris cap al lloc del teixit on s'ha produït la lesió. Tot plegat acaba causant la típica in amació amb dolor, envermelliment i edema (acumulació de líquids). Els mastòcits produeixen altres substàncies que atreuen a la zona d'in amació a neutrò ls (fagocitaris) i eosinò ls (inhibidors d'histamina).

Gràcies a aquesta inhibició la resposta in amatòria aguda no esdevé un procés patològic. https://www.youtube.com/watch?v=JXr39fmWsuQ BARRERES SECUNDÀRIES (INESPECÍFICA) 2. Proteïnes inespecí ques antimicrobianes: B interferó (IFN) Els interferons (IFN) són proteïnes que di culten la proliferació dels virus. N'hi ha de diferents tipus: Tipus 1 representats pels interferons alfa i beta són les que activen les cèl·lules NK (de l'anglès natural killer que és un tipus de limfòcit, que s'encarrega de destruir determinades cèl·lules canceroses o cèl·lules infectades per virus).

Aquests interferons són proteïnes segregades per cèl·lules infectades per virus capaces de protegir de la infecció viral a altres cèl·lules. Actuen també contra les cèl·lules pròpies infectades perquè fan que les cèl·lules veïnes sintetitzin proteïnes antivíriques (AVP) que di culten la replicació del virus. Tipus 2 (interferó gamma) és produït pels limfòcits T i activa cèl·lules NK, macròfags i limfòcits B. BARRERES SECUNDÀRIES (INESPECÍFICA) 3. Limfòcits NK (natural killer) Les cèl·lules NK (natural killer o cèl·lules assassines) participen en la defensa inespecí ca però també a l'especí ca.

Eliminen cèl·lules canceroses o que han estat infectades per virus, mitjançant l'apoptosi o suïcidi cel·lular. Les cèl·lules assassines naturals (NK) són un tipus particular de limfòcits amb activitat citotòxica innata.

Es troben pul·lulant per la sang i s'encarreguen de destruir cèl·lules canceroses o cèl·lules infectades per virus d'una manera molt poc especí ca, perquè tenen receptors a la seva superfície que els permeten reconèixer certes característiques generals de la superfície de les cèl·lules infectades per virus o cèl·lules canceroses (per exemple l'absència de molècules MHC, presentes en totes les cèl·lules normals) i així un cop unides a la cèl·lula diana, alliberen substàncies químiques que produeixen la mort de la cèl·lula infectada per apoptosi. BARRERES SECUNDÀRIES (INTERNES) 4.

Resposta in amatòria Quan un teixit resulta danyat per una lesió física o per l'entrada de patògens es produeix l'alliberament de nombrosos senyals químics que desencadenen una in amació localitzada per facilitar el procés fagocític. Una de les substàncies químiques més actives és la histamina, emmagatzemada en els mastòcits presents en el teixit connectiu que provoca: -la dilatació dels vasos sanguinis locals (vasodilatació), fent que arribi més sang (+fagòcits) a la zona infectada, proteïnes antimicrobianes i elements de coagulació. - l'augment de la permeabilitat vascular, cosa que facilita la sortida de plasma i de cèl·lules sanguínies( macròfags i neutrò ls) cap al teixit.

Aquestes cèl·lules per fagocitosi (embolcallen els microbis en vesícules que es fusionen amb lisosomes i al digerir-los els eliminen i llencen les restes fora la cèl·lula 4. RESPOSTA INFLAMATÒRIA https://www.youtube.com/watch?v=XS30Rnpka8M https://www.youtube.com/watch?v=8NWHKJgNfdI DEFENSES ESPECÍFIQUES La tercera (i última) línia defensiva que s'inicia si els µorg han superat la barrera fagocítica, són ja especí ques i ja es considera un sistema immunitari adquirit o adaptatiu perquè la resposta és diferent per cada antigen i està regulada pels limfòcits. Limfòcits Són les cèl·lules responsables de desencadenar la resposta immunitària de tipus especí c.

Circulen per la sang i per la limfa i també es troben acumulats en la melsa, ganglis limfàtics i altres òrgans limfoides on exerceixen la seva funció. Els limfòcits (B i T) reconeixen antígens mitjançant receptors especí cs d'antigen que tenen incrustats en les seves membranes. Es classi quen en: – Limfòcits B: responsables de la immunitat humoral adquirida. Formen anticossos i un cop activats, esdevenen cèl·lules plasmàtiques i cèl·lules B de memòria. – Limfòcits T: responsables de la immunitat cel·lular adquirida. Controlen la resposta immunitària de tres maneres: T col·laboradors o helpers (Th o T CD4): estimulen la producció d'anticossos per part dels limfòcits B mitjançant interleucines.

T citotòxics (Tc o T CD8): destrueixen cèl·lules infectades que tenen antígens estranys a la membrana cel·lular mitjançant l'alliberament de citotoxines com les perforines. T reguladores (Treg): Les són un tipus especial de limfòcits T CD4 amb funció principal de modular i controlar la resposta immunitària per evitar que el sistema immunitari ataqui teixits sans o causi inflamació excessiva inhibeixen l'activitat de les cèl·lules B i Th. cossos LIMFÒCITS LIMFÒCITS B Es formen i maduren a la medul·la òssia roja. Responsables de la immunitat humoral.

Presenten a la seva membrana anticossos de superficie (receptors d'antigen) en forma d'Y capaços de reaccionar amb 2 molècules d'antígens específics de microorganismes. Quan s'activen a partir del contacte amb un antigen es converteixen en: cèl·lules plasmàtiques, de vida curta, que s'encarregaran de produir anticossos lliures específics. Cèl·lules B de memòria, que sobreviuen gran part de la vida de l'animal. LIMFÒCITS T Es formen i maduren al tim. Responsables de la immunitat cel·lular. No produeixen anticossos.

Presenten a la seva membrana receptors de superfície (CD3) capaç de reconèixer "petits fragments" d'antígens que estan units a unes proteïnes de membrana (MHC) presents en gran part de les cèl·lules del cos. Limfòcits T citotòxics:(CD8) destrueixen cèl·lules infectades, cèl·lules canceroses o trasplantades, mitjançant l'alliberament de citotoxines (com les perforines) que indueixen l'aparició de porus a la membrana de les cèl·lules infectades i la seva mort per apoptosi. Limfòcits T col·laboradors (CD4, cèl·lules Th, helper T-cell): secreten substàncies (interleucines) que activaran els limfòcits B i els limfòcits T citotòxics.

IMMUNITAT HUMORAL (LIMFÒCITS B) Antigen-Anticòs Qualsevol substància capaç de desencadenar una resposta immunitària rep el nom d'antigen. Generalment, els antígens són macromolècules que pertanyen a microorganismes que el nostre organisme les reconeix com estranyes i esdevenen el que s'uneix l'anticòs, però també és la molècula que indueix la síntesi de l'anticòs.

Els limfòcits B poden reconèixer antígens directament, però els limfòcits T, per activar-se, necessiten unes cèl·lules que processin i portin aquests antígens són: Les cèl·lules presentadores de l'antigen (cèl·lules nucleades del nostre organisme com poden ser els macròfags, cèl·lules tumorals o cèl·lules infectades per virus) que activen als limfòcits Tc (limfòcits T citotòxics) perquè presenten variacions a les molècules MHC de tipus I (complex d'histocompatibilitat principal que són molècules de membrana que serveixen per identi car les nostres cèl·lules com a pròpies).

Les cèl·lules de l'organisme quan són infectades per un virus o tenen algun tipus d'alteració (com les cèl·lules canceroses) o els macròfags quan han fagocitat algun virus poden mostrar l'antigen a la seva superfície i convertir-se així en presentadores. Els limfòcits T col·laboradors (helpers) reconeixen els antígens associats a molècules MHC de tipus II ( els antígens presentats provenen d'organismes que prèviament han estat fagocitats.

Són fragments trencats més petits) MHC tipus I MHC tipus II https://www.youtube.com/watch?v=VPvCekgPwRI https://es.khanacademy.org/science/biology/human-biology/immunology/v/pr essional-antigen-presenting-cells-apc-and-mhc-ii-complexes ANTICOSSOS Els anticossos (immunoglobulines Ig) són proteïnes amb una estructura bàsica integrada per 4 cadenes polipeptídiques (2 pesants i 2 lleugeres) en estructura tridimensional. Són produïdes pels limfòcits B i destinades a unir-se especí cament als antígens.

Poden quedar adherits a la membrana plasmàtica del limfòcit B, on actuen com a anticossos de superfície, o bé són segregats a l'exterior de la cèl·lula com anticossos lliures circulants en la sang (en aquest cas són produïts per les cèl·lules plasmàtiques). Tipus d'immunoglobulines IgG o gammaglobulines: anticossos més nombrosos de la sang. A més d'unir-se als antígens són capaces d'activar tant el sistema complement com els fagòcits sanguinis. Són els únics anticossos capaços de travessar la placenta i passar al fetus. IgM: són els primers anticossos que es produeixen davant de l'exposició inicial a un antigen. Es troben a la sang. IgA: s'originen en estructures limfoides subepitelials.

Es troben a la sang i en diverses secrecions com ara la llet, el mucus respiratori i intestinal, la saliva i les llàgrimes, amb la qual cosa contribueixen en l'e ciència de les barreres primàries de defensa. IgE: es troben principalment als teixits i en molt baixa concentració en la sang i són les causants principals dels fenòmens d'al·lèrgia quan activen als mastòcits. IgD: anticossos de la superfície dels limfòcits B que serveixen de receptors d'antígens. 1. Fab (porció variable 2. Fc (Porció constant) 3. Cadena pesant (blau) amb un domini variable (VH , blau cel) unit a un de constant (CH 1), una regió frontissa, i dos dominis més constants (CH 2 i CH 3). 4.

Cadena lleugera amb un domini variable (VL , verd clar) i un de constant (CL , verd fosc) 5. Paràtop (lloc d'unió a l'antigen) 6. Regions frontissa. RESPOSTA HUMORAL La reacció antigen - anticòs L'antigen ha superat les barreres externes i entra en contacte amb els limfòcits B. La reacció entre antigen i anticòs és extraordinàriament especí ca: un anticòs pot reconèixer entre una multitud de determinants antigènics únicament els que li són complementaris. La unió de l'anticòs i l'antigen es porta a terme per múltiples enllaços no covalents entre l'antigen i els aminoàcids del lloc d'unió de l'anticòs.

Aquests enllaços són ponts d'hidrogen, interaccions electroestàtiques, forces de Van der Waals, i interaccions hidrofòbiques. La resposta humoral es basa en la producció massiva d'anticossos que dissolts al plasma actuen sobre l'antigen de patògens extracel·lulars o toxines. Els limfòcits B una vegada activats es transformen en c. plasmàtiques i produeixen anticossos especí cs (a un ritme de 10 milions / hora). El procés de maduració activa el RER i tota la maquinària de la síntesi de proteïnes (anticossos).

RESUM: https://www.youtube.com/watch?v=mndQ_4BR14k A partir que el limfòcit s'activa es transforma en cèl·lula plasmàtica, la qual comença a sintetitzar anticossos al reticle endoplasmàtic i els expulsa al medi. Aquests anticossos reaccionen amb els antígens del virus donant lloc a la resposta primària. D'altra banda, a partir de la divisió cel·lular dels limfòcits B, es formen un seguit de cèl·lules de memòria que es transformaran en cèl·lules plasmàtiques de manera ràpida quan hi hagi un segon contacte amb l'antigen (resposta secundària).

Aquestes cèl·lules de memòria confereixen immunitat enfront a aquest antigen i permeten una reacció molt més contundent i efectiva quan l'organisme torna a entrar en contacte amb l'antigen. Està dirigida a destruir cèl·lules tumorals o les infectades per evitar que puguin seguir amb la infecció. Les cèl·lules del cos presenten en superfície unes proteïnes que anomenem complex d'histocompatibilitat de clase I (MHC de classe I) que les identi ca com a pròpies. Les cèl·lules estranyes (infectades per virus, tumorals) es converteixen en diana pel sistema immunitari pel fet de presentar proteïnes MHC de classe I alterades.

Són atacades pels limfòcits T citotòxics que provoquen l'apoptosi o mort cel·lular programada. Per altra banda les cèl·lules presentadores d'antigen (per exemple macròfags) un cop han fagocitat al patogen, el processen als lisosomes i exposen fragments d'antigen i els limfòcits T helpers, el reconeixen, es multipliquen, ampli quen i coordinen la resposta immunitària. RESPOSTA CEL·LULAR https://www.youtube.com/watch?v=rDEduT62Awc RESPOSTA HUMORAL vs RESPOSTA CEL·LULAR TIPUS D'iMMUNITAT Com ja hem comentat, la immunitat és l'estat de resistència que presenten els organismes davant a les malalties infeccioses.

Es característica de les espècies i de l'individu (dins d'una mateixa sp hi ha individus immunes i altres no). Després de la primera infecció la resposta és més ràpida i eficaç (més quantitat d'anticossos). Immunitat activa La resistència a emmalaltir depèn dels mecanismes de defensa propis. Immunitat passiva La resistència a emmalaltir depèn de la transferència de mecanismes de defensa d'un altre organisme. Té una durada limitada. Immunitat inespecífica o innata Està present en l'individu abans d'exposar-se a substàncies estranyes i no discrimina entre elles. Aquests recursos defensius els tenim des del naixement ( ex c. fagocitàries).

Immunitat específica o adquirida Es produeix per exposició a una substància estranya ( antigen) i la seva acció es limita a la substància estranya que la desencadena. Quatre característiques importants d'aquesta immunitat són: Diversitat ( Limfòcits B , Limfòcits T ) Clonalitat ( proliferació de les cèl·lules ) Memòria ( per engegar la resposta secundària ) Tolerància ( reconèixer les pròpies estructures per no atacar-les ) Immunitat natural L'organisme l'adquireix quan, en ser exposat a una infecció, el seu propi sistema immunitari comença a actuar produint anticossos específics: immunitat natural activa.

El fetus dels mamífers també poden adquirir immunitat quan, a través de la placenta, la mare li passa els seus anticossos. Es tracta immunitat natural passiva, ja que el fetus no produeix per si mateix els anticossos. Immunitat artificial es pot adquirir de dues maneres: a través de sèrums o a través de vacunes. – La vacunació consisteix en l'administració de microbis morts o atenuats que provoquen una determinada malaltia, de forma que s'aconsegueix estimular el sistema immunitari per tal que produeixi anticossos específics. Les vacunes són preventives i generen immunitat artificial activa.

– La seroteràpia consisteix a tractar el pacient afectat d'una determinada malaltia infecciosa amb sèrums (anticossos específics contra els antígens que han produït la malaltia). Els sèrums són curatius i generen immunitat artificial passiva. MEMÒRIA DEL SISTEMA IMMUNITARI La resposta primària és la primera exposició al patogen (antigen). Al cap d'uns dies apareixen a la sang anticossos (tipus IgM i IgG) que augmenten de forma exponencial, llavors el seu número s'estabilitza i després comencen a declinar ns que diverses setmanes després del primer contacte són imperceptibles a la sang.

La resposta secundària que es produeix per exposicions posteriors al mateix antigen, fa que el sistema immunitari respongui diferent (més ràpid). Hi ha menys retard entre el contacte amb l'antigen i l'aparició d'anticossos (en aquest cas hi ha més proporció d'IgG) i persisteixen més temps en sang. Demostra l'existència de memòria immunològica. Les vacunes són un mètode preventiu per aconseguir immunitat activa de forma arti cial. En injectar microorganismes morts o atenuats activen el sistema immunitari perquè es generin anticossos especí cs i així potenciar que en un altre contacte al mateix antigen es desencadeni la resposta secundària, més ràpida.