Glossari d'Enzims, Vitamines i Metabolisme

Apuntes en formato de glosario que recogen los términos clave sobre energía y catálisis química, estructura y cinética enzimática, vitaminas y coenzimas, así como metabolismo y bioenergética.

Biologia · Selectivitat (PAU Catalunya)

2 pàgines · 5 temes · 10 flashcards · 7 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Energia i Catàlisi Química · p. 1
  2. 2. Estructura i Components Enzimàtics · p. 1
  3. 3. Cinètica, Inhibició i Regulació · p. 2
  4. 4. Vitamines i Coenzims · p. 2
  5. 5. Metabolisme i Bioenergètica · p. 2

1. Energia i Catàlisi Química

Flashcards

Què és un catalitzador?
Substància que accelera una reacció química disminuint la seva energia d'activació sense consumir-se.
Què defineix l'energia d'activació?
La barrera energètica necessària perquè els reactius arribin a l'estat de transició.
Quina diferència hi ha entre reaccions endergòniques i exergòniques?
Les endergòniques no són espontànies i requereixen energia; les exergòniques alliberen energia de manera espontània.
Què és un holoenzim?
La forma enzimàtica completament funcional formada per la unió de l'apoenzim i el seu cofactor.

Preguntes tipus test

  1. Quina és la funció principal d'un catalitzador en una reacció química?
    • a) Augmentar l'energia lliure dels productes finalitzats
    • b) Disminuir l'energia d'activació per accelerar la reacció
    • c) Consumir-se de manera permanent durant el procés
    • d) Convertir una reacció exergònica en una de tipus endergònica

    Resposta: b) Disminuir l'energia d'activació per accelerar la reacció. Un catalitzador accelera la velocitat de la reacció abaixant la barrera energètica inicial o energia d'activació, sense patir alteracions permanents.

  2. Com s'anomena la reacció química no espontània que requereix un aport net d'energia?
    • a) Reacció exergònica
    • b) Reacció endergònica
    • c) Estat de transició
    • d) Complex enzim-substrat

    Resposta: b) Reacció endergònica. Les reaccions endergòniques necessiten una entrada d'energia externa perquè l'energia dels productes és superior a la dels reactius.

  3. Quina part d'un enzim conjugat correspon a la seva porció proteïca inactiva?
    • a) Holoenzim
    • b) Cofactor
    • c) Apoenzim
    • d) Ribozim

    Resposta: c) Apoenzim. L'apoenzim és la part proteïnica que per si sola no té activitat i necessita un cofactor per esdevenir funcional.

2. Estructura i Components Enzimàtics

3. Cinètica, Inhibició i Regulació

4. Vitamines i Coenzims

5. Metabolisme i Bioenergètica

I 6 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

Glossari de Biologia — Tema 1 Enzims, Vitamines, Bioenergètica i Metabolisme Cel·lular 60 TERMES CLAU PÀG. 1/2 1. ENERGIA I CATALISI QUÍMICA Catalitzador: Substància que accelera la velocitat d'una reacció química en disminuir la seva energia d'activació, sense consumir-se ni alterar-se de manera permanent. Energia d'activació (Ea): Barrera o quantitat d'energia necessària perquè els reactius aconsegueixin l'estat de transició i la reacció pugui iniciar-se. Estat de transició: Estat inestable i d'alta energia que es forma breument quan els enllaços dels reactius es debiliten abans de transformar-se en productes.

Energia lliure: Energia continguda en les molècules que participen en una reacció química i que està disponible per realitzar treball. Reacció endergònica: Reacció química no espontània en la qual l'energia dels productes és superior a la dels reactius, requerint un aport net d'energia. Reacció exergònica: Reacció química espontània en la qual l'energia dels productes és inferior a la dels reactius, alliberant energia en el procés. Biocatalitzador / Enzim: Proteïna (o RNA) que catalitza les reaccions cel·lulars, augmentant-ne la velocitat de manera molt específica en condicions de pH, Tª i pressió suaus. 2.

ESTRUCTURA I COMPONENTS ENZIMÀTICS Proteïnes globulars: Proteïnes plegades espacialment en estructures terciàries o quaternàries definides per la seva seqüència d'aminoàcids; la majoria dels enzims ho són. Desnaturalització: Pèrdua de l'estructura tridimensional de la proteïna enzimàtica per canvis de temperatura o pH, provocant la pèrdua de la seva activitat. Ribozim: Molècula d'àcid ribonucleic (RNA) amb funció catalítica, capaç d'afegir o extreure nucleòtids sense consumir-se. Isozim: Forma molecular diferent d'un enzim que catalitza la mateixa reacció, però amb propietats físiques o d'afinitat diferents i present en teixits diferents.

Apoenzim: Part proteïca inactiva d'un enzim conjugat que necessita la unió d'un cofactor per poder exercir la seva funció catalítica. Holoenzim: Forma de l'enzim completament funcional, constituïda per la unió de l'apoenzim amb el seu cofactor o grup prostètic. Cofactor: Component no proteïc (inorgànic com ions Fe2+, Mg2+, Cu2+, o orgànic) imprescindible per a l'activitat de certs enzims. Coenzim: Cofactor orgànic no proteïc de baix pes molecular que s'uneix feblement i temporalment a l'apoenzim per facilitar la reacció. Grup prostètic: Cofactor orgànic que s'uneix de manera permanent i covalent a l'apoenzim.

Centre actiu: Regió tridimensional de l'enzim on s'uneix el substrat i es duu a terme la reacció catalítica. Aminoàcids fixadors: Aminoàcids del centre actiu que estableixen enllaços febles amb el substrat per orientar-lo i fixar-lo. Aminoàcids catalitzadors: Aminoàcids del centre actiu directament responsables de la transformació química del substrat mitjançant ruptura o formació d'enllaços. Substrat (S): Molècula sobre la qual actua específicament l'enzim per transformar-la en un o diversos productes. Complex Enzim-Substrat (E-S): Unió transitòria entre enzim i substrat en l'estat de transició que febleix els enllaços del substrat i disminueix l'energia d'activació.

Complex Enzim-Producte (E-P): Complex intermediari format immediatament després de la transformació química del substrat, abans de l'alliberament del producte. Producte (P): Molècula final resultant de la reacció catalitzada per l'enzim. Biologia 2n Batxillerat — Document d'Estudi Pàgina 1 de 2 Glossari Tema 1: Enzims, Vitamines i Metabolisme Continuació (Pàgina 2) 4. CINÈTICA, INHIBICIÓ I REGULACIÓ Velocitat màxima (Vmàx): Velocitat límit d'una reacció enzimàtica que s'assoleix quan totes les molècules d'enzim estan saturades de substrat. Constant de Michaelis-Menten (Km): Concentració de substrat a la qual s'assoleix la meitat de la Vmàx; mesura l'afinitat (a menor Km, major afinitat).

Inhibidor: Substància que s'uneix a l'enzim i redueix o bloqueja la seva activitat catalítica. Inhibició irreversible: Inhibició provocada per substàncies que s'uneixen de manera permanent al centre actiu inactivant l'enzim definitivament. Inhibició reversible competitiva: Inhibició temporal on un inhibidor d'estructura similar al substrat competeix amb ell per unir-se al centre actiu. Inhibició reversible no competitiva: Inhibició temporal on l'inhibidor s'uneix a un lloc diferent del centre actiu, modificant la conformació de l'enzim i impedint la catàlisi.

Inhibició reversible acompetitiva: Inhibició temporal on l'inhibidor només s'uneix al complex enzim-substrat ja format, impedint la formació del producte. Regulació al·lostèrica: Regulació de l'activitat enzimàtica mitjançant la unió d'un regulador o lligand a un lloc diferent del centre actiu (centre al·lostèric). Inhibició per retroalimentació (Feedback): Mecanisme de regulació on el producte final d'una ruta metabòlica actua com a inhibidor d'un dels primers enzims de la via. 5. VITAMINES I COENZIMS Vitamina: Substància orgànica essencial requerida en petites quantitats que l'organisme animal no pot sintetitzar i actua sovint com a precursor de coenzims.

Provitamina: Precursor inactiu d'una vitamina present en els aliments que requereix transformació química a l'organisme per convertir-se en vitamina funcional. Avitaminosi: Carència total d'una vitamina a l'organisme que produeix trastorns metabòlics greus. Hipovitaminosi: Carència parcial d'una o diverses vitamines a l'organisme. Hipervitaminosi: Trastorn causat per l'acumulació excessiva de vitamines a l'organisme (sobretot liposolubles). Vitamines hidrosolubles: Vitamines solubles en aigua (grup B i C) que solen actuar com a coenzims, no s'emmagatzemen en grans quantitats i s'excreten per l'orina.

Vitamines liposolubles: Vitamines solubles en greixos (A, D, E i K) de naturalesa lipídica que s'emmagatzemen al teixit adipós i no s'eliminen fàcilment. 6. METABOLISME I BIOENERGÈTICA Metabolisme: Conjunt de reaccions químiques acoblades que tenen lloc a les cèl·lules per obtenir matèria i energia per a les funcions vitals. Ruta metabòlica: Seqüència ordenada de reaccions catalitzades per enzims on el producte d'una reacció és el substrat de la següent. Metabòlit intermedi: Molècula que es forma i es transforma durant els passos intermedis d'una ruta metabòlica.

Catabolisme: Fase degradativa del metabolisme on molècules complexes es transformen en molècules senzilles, alliberant energia (ATP) i poder reductor. Anabolisme: Fase de síntesi o construcció on es formen molècules complexes a partir de senzilles, consumint ATP i poder reductor. Poder reductor: Capacitat de molècules reduïdes (com NADH, NADPH o FADH2) de cedir electrons i protons en reaccions de reducció anabòliques. ATP (Adenosina trifosfat): Nucleòtid que funciona com a intermediari d'intercanvi energètic cel·lular, emmagatzemant i cedint energia en els seus enllaços fosfat.

Fosforilació a nivell de substrat: Síntesi d'ATP que es produeix quan es trenca un enllaç d'alta energia d'un substrat i el seu grup fosfat es transfereix directament a l'ADP. Fosforilació per ATP-sintases: Síntesi d'ATP acoblada al pas d'un flux de protons a través de la membrana mitocondrial o tilacoïdal. Fotòtrof / Quimiòtrof: Segons la font d'energia; els fotòtrofs utilitzen la llum solar i els quimiòtrofs l'energia de reaccions químiques. Autòtrof / Heteròtrof: Segons la font de carboni; els autòtrofs utilitzen CO2 inorgànic i els heteròtrofs compostos orgànics com la glucosa.

Litòtrof / Organòtrof: Segons la font de poder reductor; els litòtrofs utilitzen substrats inorgànics (H2O, H2S) i els organòtrofs compostos orgànics. Aerobi / Anaerobi: Segons la necessitat d'oxigen; els aerobis necessiten O2 com a acceptor final d'electrons, mentre que els anaerobis viuen en absència d'O2. Biologia 2n Batxillerat — Document d'Estudi Pàgina 2 de 2

Més apunts de Biologia

Exàmens, temes i apunts de Biologia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat