Introducció als Lípids
Flashcards
- Què són els lípids?
- Biomolècules orgàniques.
- Quins elements químics formen majoritàriament els lípids?
- Principalment C, O i H.
- Quins altres elements, a més de C, O i H, poden contenir alguns lípids?
- P, N i S.
- Quines són les propietats físiques principals dels lípids pel que fa a la seva solubilitat?
- Són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics.
Preguntes tipus test
- Quins són els elements químics principals que formen els lípids?
- a) Només C i H
- b) C, H i N
- c) C, O i H
- d) P, N i S
Resposta: c) C, O i H. Els lípids són un grup de biomolècules orgàniques formades principalment per Carboni (C), Oxigen (O) i Hidrogen (H). Alguns poden contenir altres elements com P, N i S, però els tres primers són els components fonamentals i constants.
- Respecte a l'aigua, quina propietat física presenten els lípids?
- a) Són solubles en aigua
- b) Són insolubles en aigua
- c) La seva solubilitat depèn de la temperatura
- d) Només són solubles en aigua calenta
Resposta: b) Són insolubles en aigua. Una propietat física clau dels lípids és la seva insolubilitat en aigua. Això es deu a la seva naturalesa apolar, que contrasta amb la polaritat de l'aigua.
- En quin tipus de substàncies són solubles els lípids?
- a) Aigua i alcohol
- b) Àcid clorhídric
- c) Solucions salines
- d) Acetona i benzè
Resposta: d) Acetona i benzè. Els lípids són solubles en una sèrie de dissolvents orgànics. Exemples típics inclouen l'acetona, el benzè i l'èter.
Àcids Grassos: Estructura i Classificació
Flashcards
- Quina és l'estructura bàsica d'un àcid gras?
- Llarga cadena hidrocarbonatada amb un grup carboxil (-COOH) en un extrem.
- Com s'obtenen els àcids grassos, que són poc abundants en estat lliure?
- Per hidròlisi d'altres lípids.
- Quina és la fórmula general d'un àcid gras?
- CH3 (CH2)n COOH
- Què caracteritza els àcids grassos saturats a nivell d'enllaços de carboni?
- Tots els àtoms de carboni de la cadena s'uneixen solament amb enllaços senzills.
Preguntes tipus test
- Quin grup funcional es troba en un extrem de la cadena hidrocarbonatada d'un àcid gras?
- a) Un grup carboxil (-COOH).
- b) Un grup amino (-NH2).
- c) Un grup hidroxil (-OH).
- d) Un grup fosfat (-PO4H2).
Resposta: a) Un grup carboxil (-COOH).. Els àcids grassos es caracteritzen per tenir una llarga cadena hidrocarbonatada i un grup carboxil (-COOH) en un extrem, no un grup amino, un grup hidroxil o un grup fosfat com a grup funcional principal.
- Quina propietat de solubilitat presenten els àcids grassos?
- a) Són solubles en aigua.
- b) Són solubles només en alcohol (etanol).
- c) Són solubles en dissolvents orgànics.
- d) Són insolubles en tots els dissolvents.
Resposta: c) Són solubles en dissolvents orgànics.. Els àcids grassos són insolubles en aigua (apolars) però solubles en dissolvents orgànics com l'acetona, el benzè o l'èter. No són solubles en aigua ni en dissolvents polars com l'etanol en grans quantitats.
- Quina característica estructural defineix un àcid gras saturat?
- a) Tenen un o més dobles enllaços.
- b) Tots els enllaços entre carbonis són senzills.
- c) Tenen un grup fosfat.
- d) Són cíclics.
Resposta: b) Tots els enllaços entre carbonis són senzills.. Els àcids grassos saturats només tenen enllaços senzills entre els àtoms de carboni de la cadena hidrocarbonatada. La presència de dobles o triples enllaços caracteritza els àcids grassos insaturats.
Propietats dels Àcids Grassos
Flashcards
- Com es descriu la propietat d'un àcid gras de tenir una part hidròfila i una hidròfoba?
- Comportament amfipàtic
- Quin grup funcional d'un àcid gras és hidròfil?
- Hidròfil
- Com és la cadena carbonatada d'un àcid gras en relació amb l'aigua?
- Hidròfoba
- Quina estructura formen les molècules d'àcids grassos quan es dispersen en aigua?
- Formant micel·les
Preguntes tipus test
- Què significa que un àcid gras té un comportament amfipàtic?
- a) Té una part hidròfila i una hidròfoba
- b) És totalment soluble en aigua
- c) Només és soluble en dissolvents orgànics
- d) No pot formar micel·les
Resposta: a) Té una part hidròfila i una hidròfoba. El comportament amfipàtic es caracteritza per tenir una part de la molècula que interactua bé amb l'aigua (hidròfila o lipòfoba) i una altra part que la rebutja (hidròfoba o lipòfila).
- Quina part de la molècula d'un àcid gras és hidròfila?
- a) La cadena carbonatada
- b) El grup carboxil (-COOH)
- c) Tota la molècula uniformement
- d) Cap part és hidròfila
Resposta: b) El grup carboxil (-COOH). El grup carboxil (-COOH) de l'àcid gras és polar i pot formar enllaços d'hidrogen amb l'aigua, sent així la part hidròfila.
- Com es comporta la cadena carbonatada d'un àcid gras en relació amb l'aigua?
- a) Hidròfila
- b) Lipòfoba
- c) Amfipàtica
- d) Hidròfoba
Resposta: d) Hidròfoba. La cadena carbonatada dels àcids grassos és llarga i no polar, el que fa que sigui hidròfoba (o lipòfila), evitant el contacte amb l'aigua.
Esterificació i Saponificació dels Àcids Grassos
Lípids Saponificables: Simples (Hololípids)
Lípids Saponificables: Complexos (Heterolípids)
Lípids Insaponificables
Lípids Complexos i Membrana Plasmàtica
Funcions Biològiques dels Lípids
I 18 flashcards i 12 preguntes més al document.
Text del document
LÍPIDS Els Lípids Grup de biomolècules orgàniques, formades per C, O i H, encara que alguns també poden tenir P,N i S. Grup de substàncies molt heterogènies, però totes presenten les següents propietats físiques: - Insolubles en aigua (són apolars) - Són solubles en dissolvents orgànics, com l'acetona, el benzè, l'èter, etc. - Resulten més o menys untuosos al tacte. - Fan taques translúcides en el paper. Fosfolípids Acilglicèrids Colesterol Àcids grassos Llarga cadena hidrocarbonatada amb un grup carboxil (-COOH) en un extrem. Poc abundants en estat lliure i s'obtenen per hidròlisi d'altres lípids. En coneixem uns setanta. Fórmula general: CH3 (CH2)n COOH Àcids grassos Àcids grassos saturats.
Els àtoms de carboni de la cadena s'uneixen solament amb enllaços senzills. Es disposen en l'espai en forma de ziga-zaga. El punt de fusió augmenta en incrementar-se el nombre de carbonis de la molècula. Àcid làuric CH3-(CH2)10-COOH Àcid mirístic CH3-(CH2)12-COOH Àcid palmític CH3-(CH2)14-COOH Àcid esteàric CH3-(CH2)16-COOH Àcid araquídic CH3-(CH2)18-COOH Àcid lignocèric CH3-(CH2)22-COOH Àcids grassos Àcids grassos insaturats. Quan presenten algun doble enllaç. Aquestes molècules presenten colzes, amb canvis de direcció en els llocs on hi ha un doble enllaç entre àtoms de carboni. El seu punt de fusió és més baix que el dels saturats amb el mateix nombre de carbonis.
Àcids grassos Àcids grassos insaturats. Àcids grassos essencials Propietats dels àcids grassos - Comportament amfipàtic, es a dir que una part de la molècula és hidròfila o lipòfoba i l'altra és hidròfoba o lipòfila. - El grup carboxil COOH és hidròfil, en canvi, la cadena carbonatada és hidròfoba. - Per aquest motiu les molècules d'àcids grassos en medi aquós s'orienten aproximant els seus grups lipòfils. - Aquest comportament fa que els àcids grassos es dispersin en l'aigua formant micel·les - Punt de fusió: -Com més llarga sigui la cadena d'un àcid gras més alta serà la temperatura de fusió. -Els àcids grassos saturats tenen punts de fusió més alts que els insaturats.
-Els àcids grassos tendeixen a agrupar-se entre ells mitjançant enllaços d'hidrogen i forces de Van der Waals. -En els àcids grassos insaturats aquestes forces són febles. La causa és la presència de "colzes" (Això fa que tinguin una Tª de fusió més baixa, ja que no cal una energia calòrifica molt elevada per trencar aquests esllaços.) Esterificació dels àcids grassos L'esterificació és una reacció en què un àcid gras s'uneix a un alcohol mitjançant un enllaç covalent; d'aquesta manera es forma un èster i s'allibera una molècula d'aigua. La hidròlisi produeix la reacció inversa.
Saponificació dels àcids grassos En la saponificació, els àcids grassos reaccionen amb bases i donen lloc a una sal de l'àcid gras que s'anomena sabó. La formació de sabons afavoreix la solubilitat i la formació de micel·les d'àcids grassos. Per aconseguir la digestió dels greixos, els organismes vius utilitzen un enzim, la lipasa, i no s'obtenen sabons, sinó àcids grassos. Lípids saponificables Lípids simples o hololípids Només formats per C,O i H. Segons l'alcohol amb què es faci l'esterificació, es classifiquen en acilglicèrids i ceres.
Triacilglicèrid (TAG) Cera d'abella Lípids saponificables Monoacilglicèrid Diacilglicèrid Triacilglicèrid o triglicèrid TRIACILGLICÈRIDS (esterificació vs hidròlisi) HIDRÒLISI ESTERIFICACIÓ Lípids simples: acilglicèrids Lípids saponificables Lípids saponificables Lípids simples: acilglicèrids Els greixos són bàsicament substàncies de reserva d'energia que s'acumulen en cèl·lules especialitzades com per exemple els adipòcits que formen el teixit adipós dels animals. Lípids saponificables Lípids simples: ceres Formats per esterificació d'un monoalcohol de cadena llarga (no glicerina com els acilglicèrids, aquesta cadena només té un grup alcohol -OH) i un àcid gras.
Son molt insolubles en aigua i s'agrupen formant làmines impermeables que actuen com a protecció, tant en animals (recobrint plomes, pels), com en plantes (recobrint fulles, fruits). Les ceres també poden aparèixer barrejades amb alguns àcids grassos lliures i esteroides, com la cera d'abella. Lípids saponificables Lípids complexos o heterolípids - Els lípids complexos són aquells que, a més de C, H i O, tenen N, P o un glúcid. - Formen la doble capa lipídica de les membranes plasmàtiques de les cèl·lules. Son lípids de membrana. - Els lípids complexos tenen comportament amfipàtic.
La part hidròfila està formada per l'àcid fosfòric i la part hidròfoba per dues cadenes carbonatades d'àcids grassos.
- Hi ha dos grans grups de lípids complexos: els fosfolípids (format per fosfoglicèrids i esfingolípids) i els glucolípids (cerebròsids i gangliòsids) Lípids saponificables Lípids complexos: FOSFOLÍPIDS Els fosfoglicèrids dues cadenes d'àcids grassos, glicerol i un grup fosfat al que s'uneixen molècules de diversa naturalesa abunden en les membranes cel·lulars Els esfingolípids alcohol nitrogenat de cadena carbonada llarga, a la qual se li uneix un àcid gras, formant una estructura denominada ceramida constitueixen la majoria dels glicolípids de les membranes i els fosfolípids que posseeixen un o més sucres units en la seva zona hidrofílica Lípids saponificables Lípids complexos: Fosfoglicèrids 2 àcids grassos + glicerol + àcid fosfòric + (amino)alcohol (ex.
Colina). Lípids insaponificables - No presenten àcids grassos, no poden fer la reacció de saponificació. - Derivats del ciclopentanoperhidrofenantreno - Formants per C, H i O. - Trobem el terpens, els esteroides i les prostaglandines. Lípids insaponificables Terpens o isoprenoides Molècules bàsicament lineals formades per la polimerització de l'isoprè (2 metil-1,3 butadiè). Un terpè format per dos isopropens s'anomena monoterpè. Aquest tipus es troba en els olis essencials de les plantes, originant l'olor i els gustos característics (mentol, càmfora, geraniol, etc.). Els diterpens estan formats per quatre isoprens (alcohol lípid de la clorofil·la, vitamina A).
Els tetraterpens formats per vuit isoprens (licopè, carotè, xantofil·la). Els politerpens formats per moltes molècules d'isoprè que s'uneixen (cautxú natural). Lípids insaponificables Esteroides Derivats del ciclopentanoperhidrofenantreno. Format per una àmplia sèrie de substàncies molt actives i amb gran importància metabòlica. En tenim dos tipus: Esterols: com per exemple el colesterol, que forma part, juntament amb els fosfolípids, de les estructures de les membranes cel·lulars dels animals. També ho són els àcids biliars. Hormones esteroides: com per exemple els estrògens, els progestàgens i la testosterona, responsables dels caràcters sexuals secundaris.
Testosterona Colesterol Lípids insaponificables Prostaglandines Intervenen processos inflamatoris i coagulació sanguínia Dibuix esquemàtic membrana plasmàtica Lípids complexos Funcions biològiques dels lípids Principal reserva energètica de l'organisme Funció estructural de les membranes cel·lulars i recobriment de teixits i òrgans amb una acció protectora. Aïllament tèrmic, com ara els panicles adiposos que formen la capa subdèrmica. Funció reguladora en facilitar determinades reaccions químiques i funcions hormonals. Funció estabilitzant i transportadora. Els àcids biliars formen emulsions i transporten greixos i colesterol. Essències i pigments.