1. Els Microorganismes o Microbis
Flashcards
- Què són els microorganismes?
- Éssers vius molt petits que només es poden veure amb microscopi.
- En què es mesuren els microorganismes?
- Micres, nanòmetres i àngstroms.
- Quins són els tres dominis en què es divideixen els éssers vius?
- Bacteria, Archaea i Eucarya.
- Què inclou el Domini Archaea?
- Organismes procariotes capaços de sobreviure en condicions extremes.
Preguntes tipus test
- Quina és la unitat de mesura més petita utilitzada per als microorganismes?
- a) Micres
- b) Nanòmetres
- c) Àngstroms
- d) Mil·límetres
Resposta: c) Àngstroms. Els àngstroms (10^-10) són més petits que les micres (10^-6) i els nanòmetres (10^-9), convertint-se en la unitat de mesura més petita entre les opcions.
- Quina característica NO és comuna als microorganismes?
- a) Capacitat de reproducció
- b) Metabolisme actiu
- c) Estructura cel·lular complexa
- d) Realització de funcions vitals
Resposta: c) Estructura cel·lular complexa. Els virus, considerats microorganismes, no tenen estructura cel·lular. Per tant, una estructura cel·lular complexa no és una característica comuna a tots els microorganismes.
- A quin domini pertanyen els organismes capaços de sobreviure en condicions extremes?
- a) Bacteria
- b) Archaea
- c) Eucarya
- d) Fungi
Resposta: b) Archaea. El Domini Archaea inclou organismes procariotes adaptats per a la supervivència en condicions extremes, com altes temperatures o salinitat.
2. Els Bacteris
Flashcards
- Quina és la grandària típica dels bacteris?
- Entre 0,5 i 5 µm
- Quines són les formes bàsiques que poden presentar els bacteris?
- Cocs, bacils, espirils i vibrions
- Què significa que els bacteris són procariotes?
- Que no tenen nucli definit
- De què està feta la paret cel·lular dels bacteris?
- Peptidoglicà
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor la mida típica dels bacteris?
- a) Entre 50 i 100 µm
- b) Entre 0,5 i 5 µm
- c) Entre 10 i 20 µm
- d) Menys de 0,1 µm
Resposta: b) Entre 0,5 i 5 µm. Els bacteris típicament tenen una grandària entre 0,5 i 5 micròmetres (µm).
- Quina és la funció principal del peptidoglicà en els bacteris?
- a) Proporcionar mobilitat
- b) Emmagatzemar material genètic
- c) Formar la paret cel·lular
- d) Generar energia
Resposta: c) Formar la paret cel·lular. El peptidoglicà és un component essencial de la paret cel·lular bacteriana, proporcionant suport i protecció.
- Quina de les següents estructures permet a molts bacteris ser mòbils?
- a) Càpsides
- b) Flagels
- c) Ribosomes
- d) Paret cel·lular
Resposta: b) Flagels. Molts bacteris utilitzen flagels per a la mobilitat, permetent-los desplaçar-se en el seu entorn.
3. Història de la Microbiologia Bacteriana
Flashcards
- Qui va ser el primer a observar els bacteris?
- Anton van Leeuwenhoek
- En quin any Anton van Leeuwenhoek va observar els bacteris?
- 1683
- Quin nom va donar Ehrenberg als bacteris?
- "Bacteri" (del grec bakterion, bastó petit)
- Qui va demostrar que la fermentació és causada per microorganismes?
- Louis Pasteur
Preguntes tipus test
- Quin científic va observar per primer cop els bacteris?
- a) Louis Pasteur
- b) Robert Koch
- c) Anton van Leeuwenhoek
- d) Paul Ehrlich
Resposta: c) Anton van Leeuwenhoek. Anton van Leeuwenhoek va ser el primer a observar bacteris amb un microscopi de lent simple.
- En quin any Anton van Leeuwenhoek va observar els bacteris per primer cop?
- a) 1828
- b) 1683
- c) 1859
- d) 1905
Resposta: b) 1683. Anton van Leeuwenhoek va observar els bacteris per primer cop l'any 1683.
- Quin científic va donar el nom de 'bacteri'?
- a) Ehrenberg
- b) Louis Pasteur
- c) Robert Koch
- d) Paul Ehrlich
Resposta: a) Ehrenberg. Ehrenberg va ser qui va donar el nom de 'bacteri', derivat del grec 'bakterion' que significa 'bastó petit'.
4. Estructura de la Cèl·lula Procariota
Flashcards
- Què és un virió?
- Un virus en la fase extracel·lular, totalment inert.
- Quines són les tres parts principals d'un virus?
- Genoma víric, càpsida i, en alguns casos, coberta membranosa.
- Què és la càpsida?
- La coberta proteica que envolta el genoma víric.
- Què és la nucleocàpsida?
- El conjunt del genoma víric i la càpsida.
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal de la càpsida en els virus que no tenen membrana?
- a) Reconèixer els receptors de membrana de les cèl·lules hoste.
- b) Generar energia per al virus.
- c) Sintetitzar proteïnes per al virus.
- d) Destruir l'ADN de la cèl·lula hoste.
Resposta: a) Reconèixer els receptors de membrana de les cèl·lules hoste.. La càpsida, en virus sense membrana, té la funció de protegir l'àcid nucleic i reconèixer els receptors de membrana de les cèl·lules que el virus parasita, facilitant la infecció.
- Quina estructura NO forma part d'un bacteriòfag?
- a) Càpsida helicoidal
- b) Cap icosaèdric
- c) Cua
- d) Placa basal
Resposta: a) Càpsida helicoidal. Els bacteriòfags tenen una càpsida complexa amb un cap icosaèdric i una cua adaptada per injectar l'àcid nucleic, no una càpsida helicoidal.
- Què fan els enzims endonucleases durant la fase d'eclipsi en el cicle lític?
- a) Replicar l'ADN víric.
- b) Destruir l'ADN bacterià.
- c) Sintetitzar proteïnes víriques.
- d) Acoblar els capsòmers.
Resposta: b) Destruir l'ADN bacterià.. Durant la fase d'eclipsi, els enzims endonucleases destrueixen l'ADN bacterià per impedir la seva replicació, permetent que el virus utilitzi els recursos de la cèl·lula hoste.
5. Paret Cel·lular
Flashcards
- Quin és el component principal de la paret cel·lular bacteriana?
- Peptidoglicà (mureïna)
- Quins són els dos components bàsics del peptidoglicà?
- N-acetilglucosamina (NAG) i N-acetilmuràmic (NAM)
- Com es classifiquen els bacteris segons la tinció de Gram?
- Gram+ (blau) i Gram- (vermell)
- Quin color adquireixen els bacteris Gram+ després de la tinció de Gram?
- Blau o violeta
Preguntes tipus test
- Quin component bàsic NO forma part dels peptidoglicans?
- a) N-acetilglucosamina (NAG)
- b) N-acetilmuràmic (NAM)
- c) Àcid teicòic
- d) Tetrapèptid
Resposta: c) Àcid teicòic. Els peptidoglicans estan formats per N-acetilglucosamina (NAG), N-acetilmuràmic (NAM) i un tetrapèptid. L'àcid teicòic és un component de la paret cel·lular dels bacteris Gram +, però no dels peptidoglicans.
- En quina proporció aproximada es troba el peptidoglicà en la paret cel·lular dels bacteris Gram+?
- a) 5-20%
- b) 90%
- c) 50%
- d) 30%
Resposta: b) 90%. En els bacteris Gram+, el peptidoglicà representa aproximadament el 90% de la composició de la paret cel·lular, mentre que en els Gram- representa només el 5-20%.
- Quina característica estructural diferencia la paret cel·lular dels bacteris Gram+ dels Gram-?
- a) Els Gram+ tenen una capa de lipopolisacàrids (LPS).
- b) Els Gram- tenen una paret monoestratificada.
- c) Els Gram+ tenen una paret monoestratificada.
- d) Els Gram- no tenen paret cel·lular.
Resposta: c) Els Gram+ tenen una paret monoestratificada.. La paret cel·lular dels bacteris Gram+ és monoestratificada, mentre que la dels Gram- és biestratificada. Els Gram- tenen una membrana externa que conté LPS, absent en els Gram+.
6. Membrana Citoplasmàtica
Flashcards
- Quins components principals formen la membrana citoplasmàtica?
- Fosfolípids i proteïnes.
- Què són els mesosomes?
- Replegaments de la membrana citoplasmàtica.
- Quina és una de les funcions principals de la membrana citoplasmàtica?
- Delimitar el bacteri.
- Quina funció tenen els enzims del transport electrònic a la membrana?
- Produir energia (respiració bacteriana/fotosíntesi).
Preguntes tipus test
- Quina és la principal funció de la membrana citoplasmàtica?
- a) Regular el pas de substàncies i delimitar el bacteri
- b) Sintetitzar proteïnes
- c) Emmagatzemar material genètic
- d) Generar energia mitjançant la fotosíntesi
Resposta: a) Regular el pas de substàncies i delimitar el bacteri. La membrana citoplasmàtica regula el pas de substàncies i delimita el bacteri, controlant l'entrada i sortida de materials.
- Què NO conté la membrana citoplasmàtica bacteriana a diferència de les eucariotes?
- a) Fosfolípids
- b) Proteïnes
- c) Esterols
- d) Glucosa
Resposta: c) Esterols. A diferència de les membranes eucariotes, la membrana citoplasmàtica bacteriana no conté esterols (excepte el mycoplasma).
- Quina és la funció dels mesosomes en la membrana citoplasmàtica bacteriana?
- a) Regular el pas de substàncies
- b) Dirigir la replicació de l'ADN bacterià
- c) Sintetitzar proteïnes
- d) Generar energia
Resposta: a) Regular el pas de substàncies. Els mesosomes participen en la regulació del pas de substàncies a través de la membrana citoplasmàtica.
7. Citoplasma i Ribosomes
Flashcards
- Quin percentatge del citoplasma bacterià està format per aigua?
- Aproximadament el 85%
- Quins dos components principals es troben al citoplasma bacterià?
- Ribosomes i cromosoma bacterià
- Quina és la funció principal dels ribosomes?
- Síntesi de proteïnes
- Què són els mesosomes?
- Replegaments de la membrana citoplasmàtica
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal dels ribosomes en el citoplasma bacterià?
- a) Regular la replicació de l'ADN
- b) Sintetitzar proteïnes
- c) Dirigir el pas de substàncies a través de la membrana
- d) Emmagatzemar reserves d'energia
Resposta: b) Sintetitzar proteïnes. Els ribosomes són el lloc on es duu a terme la síntesi de proteïnes a partir de l'ARNm, utilitzant aminoàcids com a blocs de construcció.
- Quina és la composició del citoplasma bacterià principalment?
- a) Proteïnes i lípids
- b) Aigua i proteïnes
- c) Aigua i sals minerals
- d) Glúcids i àcids nucleics
Resposta: b) Aigua i proteïnes. El citoplasma bacterià està format principalment per aigua (aproximadament el 80%) i conté una gran quantitat de proteïnes, així com altres components cel·lulars.
- Quina de les següents estructures NO es troba dins del citoplasma bacterià?
- a) Ribosomes
- b) Cromosoma bacterià
- c) Nucli
- d) Inclusions
Resposta: c) Nucli. Els bacteris són procariotes i, per tant, no tenen un nucli definit. El seu material genètic es troba en el nucleoide, una regió dins del citoplasma.
8. Nucleoide o Cromosoma Bacterià
Flashcards
- Què és el nucleoide?
- Regió del citoplasma bacterià que conté el cromosoma.
- El nucleoide té membrana?
- No, no posseeix membrana nuclear.
- Quina molècula conté el nucleoide?
- ADN de doble cadena.
- Com està l'ADN al cromosoma bacterià?
- Amuntegat (superenrotllat).
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal del nucleoide en un bacteri?
- a) Regular la síntesi proteica
- b) Emmagatzemar nutrients de reserva
- c) Protegir el bacteri de la fagocitosi
- d) Generar energia per a la cèl·lula
Resposta: a) Regular la síntesi proteica. El nucleoide, que conté el cromosoma bacterià, regula la síntesi proteica en el bacteri.
- Quina és la composició del cromosoma bacterià?
- a) ADN de cadena senzilla
- b) ARN de doble cadena
- c) ADN de doble cadena
- d) ARN de cadena senzilla
Resposta: c) ADN de doble cadena. El cromosoma bacterià està format per un únic filament d'ADN de tipus bicatenari amuntegat (superenrotllat).
- Què confereix el cromosoma bacterià al bacteri?
- a) La capacitat de moure's
- b) Les seves peculiaritats genètiques
- c) La resistència a antibiòtics
- d) La capacitat de reproduir-se ràpidament
Resposta: b) Les seves peculiaritats genètiques. El cromosoma bacterià confereix les seves peculiaritats genètiques al bacteri, determinant les seves característiques i funcions.
9. Inclusions
Flashcards
- Què són les inclusions bacterianes?
- Grànuls de reserva de substàncies
- On es troben les inclusions en els bacteris?
- Disperses en el citoplasma
- Les inclusions tenen membrana?
- No
- Quan sintetitzen inclusions els bacteris?
- En èpoques d'abundància d'aliments
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal de les inclusions en els bacteris?
- a) Regular la síntesi proteica
- b) Actuar com a elements de reserva
- c) Conferir peculiaritats genètiques
- d) Protegir el nucleoide
Resposta: b) Actuar com a elements de reserva. Les inclusions serveixen principalment com a elements de reserva de substàncies que els bacteris sintetitzen.
- Què són les inclusions bacterianes?
- a) Orgànuls amb membrana pròpia
- b) Grànuls de reserva sense membrana
- c) Estructures implicades en la divisió cel·lular
- d) Components del citoesquelet bacterià
Resposta: b) Grànuls de reserva sense membrana. Les inclusions són grànuls de reserva de diferents substàncies, com polisacàrids i lípids, que no estan delimitats per una membrana.
- Què contenen les inclusions bacterianes?
- a) Només aigua i sals minerals
- b) Polisacàrids, lípids i volutina
- c) Enzims digestius i proteïnes estructurals
- d) ADN i ARN
Resposta: b) Polisacàrids, lípids i volutina. Les inclusions contenen diversos tipus de substàncies com polisacàrids, lípids i volutina, que els bacteris emmagatzemen per a ús futur.
10. Elements Facultatius: Càpsula i Vesícules Gasoses
Flashcards
- Quina és la funció de les vesícules gasoses en els bacteris?
- Permetre la flotabilitat
- De què estan fetes les vesícules gasoses?
- Molècules proteiques
- Quina és la composició principal de la càpsula bacteriana?
- Glúcids i proteïnes
- Quina funció de la càpsula ajuda a evitar la fagocitosi?
- Protecció contra la fagocitosi
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal de les vesícules gasoses en els bacteris?
- a) Regular l'intercanvi de substàncies amb l'exterior.
- b) Proporcionar rigidesa a la cèl·lula bacteriana.
- c) Permetre la flotabilitat dels bacteris en medis aquàtics.
- d) Protegir els bacteris de la dessecació.
Resposta: c) Permetre la flotabilitat dels bacteris en medis aquàtics.. Les vesícules gasoses estan formades per molècules proteiques que aporten rigidesa i permeten la flotabilitat dels bacteris.
- De què estan constituïdes principalment les càpsules bacterianes?
- a) Proteïnes i lípids.
- b) Glúcids de gran grandària i proteïnes.
- c) Només proteïnes.
- d) Lípids i àcids nucleics.
Resposta: b) Glúcids de gran grandària i proteïnes.. Les càpsules bacterianes són riques en glúcids de gran grandària, com polímers de glucosa, i també presenten molècules proteiques.
- Quina és una de les funcions principals de la càpsula bacteriana en relació amb la fagocitosi?
- a) Facilitar la fagocitosi per part de les cèl·lules immunitàries.
- b) Evitar la fagocitosi per part de les cèl·lules immunitàries.
- c) Regular l'intercanvi de substàncies amb l'exterior.
- d) Protegir la cèl·lula bacteriana de la dessecació.
Resposta: b) Evitar la fagocitosi per part de les cèl·lules immunitàries.. La càpsula bacteriana evita la fagocitosi, protegint la cèl·lula de ser ingerida per les cèl·lules del sistema immunitari.
11. Flagels
Flashcards
- Quines són les tres parts principals del filament del flagel bacterià?
- Corba o ganxo, fuet i motor basal.
- Quina és la funció de la corba o ganxo del flagel?
- Unir el filament a la part motora del flagel.
- De què està format el motor del flagel?
- Un eix central que travessa un sistema d'anells.
- Quins anells es troben en els bacteris Gram positius?
- Anells S i M.
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal de la corba o ganxo en el flagel bacterià?
- a) Generar energia per al moviment del flagel.
- b) Unir el filament a la part motora del flagel.
- c) Protegir el filament del flagel de danys externs.
- d) Regular la direcció de rotació del flagel.
Resposta: b) Unir el filament a la part motora del flagel.. La corba o ganxo té la funció d'unir el filament a la part motora del flagel, permetent la transmissió del moviment.
- Quina estructura dels bacteris Gram negatius no es troba en els Gram positius pel que fa als flagels?
- a) Anell S.
- b) Anell M.
- c) Anell P.
- d) Motor basal.
Resposta: c) Anell P.. Els bacteris Gram negatius tenen un anell P ancorat a la capa de peptidoglicà de la paret cel·lular, que no es troba en els Gram positius.
- Quin component del motor flagel·lar està ancorat a la membrana citoplasmàtica i a la paret cel·lular?
- a) El filament.
- b) La corba o ganxo.
- c) El motor basal.
- d) La tija.
Resposta: c) El motor basal.. El motor del flagel està ancorat tant a la membrana citoplasmàtica com a la paret cel·lular, proporcionant l'estructura necessària per al moviment.
12. Fímbries o Pili
Flashcards
- Què són les fímbries o pili?
- Estructures curtes semblants a pèls presents en bacteris.
- Quin és el rang de gruix de les fímbries o pili?
- Entre 40 i 80 Å.
- Amb quin tipus de microscopi es poden observar les fímbries o pili?
- Microscopi electrònic.
- Les fímbries o pili estan relacionades amb la motilitat bacteriana?
- No, són mancades de motilitat.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal funció de les fímbries o pili en els bacteris?
- a) Propulsió i moviment.
- b) Intercanvi genètic i adhesió a substrats.
- c) Protecció contra la fagocitosi.
- d) Resistència a antibiòtics.
Resposta: b) Intercanvi genètic i adhesió a substrats.. Les fímbries o pili faciliten la fixació a substrats i l'intercanvi d'informació genètica, funcions clau per a la supervivència bacteriana.
- Quina característica estructural NO correspon a les fímbries o pili?
- a) Són estructures proteiques.
- b) Són buides i tubulars.
- c) Permeten la motilitat bacteriana.
- d) Són visibles amb microscopi electrònic.
Resposta: c) Permeten la motilitat bacteriana.. Les fímbries o pili són mancades de motilitat, a diferència dels flagels que sí permeten el moviment.
- Quina de les següents funcions està associada a les fímbries o pili?
- a) Síntesi de proteïnes.
- b) Intercanvi d'informació genètica.
- c) Producció d'energia.
- d) Degradació de toxines.
Resposta: b) Intercanvi d'informació genètica.. Les fímbries o pili faciliten l'intercanvi d'informació genètica entre bacteris, un procés clau per a l'adaptació i supervivència.
13. Esporo
Flashcards
- Què és una endòspora?
- Una estructura de supervivència bacteriana resistent a condicions adverses.
- Quines condicions ambientals desencadenen la formació d'endòspores?
- Condicions desfavorables com la manca de nutrients, calor extrema o radiació.
- Quin component químic contribueix a la resistència de les endòspores?
- Àcid dipicolínic.
- Com es diu el procés pel qual una endòspora torna a ser una cèl·lula vegetativa activa?
- Germinació.
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal d'una endòspora?
- a) Facilitar la reproducció ràpida de la cèl·lula bacteriana
- b) Permetre a la bacteria sobreviure en condicions ambientals desfavorables
- c) Augmentar la capacitat metabòlica de la bacteria
- d) Millorar l'intercanvi genètic amb altres bacteries
Resposta: b) Permetre a la bacteria sobreviure en condicions ambientals desfavorables. Les endòspores són estructures de supervivència que permeten a les bacteries resistir condicions adverses com la falta de nutrients o temperatures extremes.
- Quin component NO contribueix a la resistència de les endòspores?
- a) Alta concentració d'aigua
- b) Presència d'àcid dipicolínic
- c) Capa protectora gruixuda
- d) Metabolisme pràcticament inexistent
Resposta: a) Alta concentració d'aigua. Les endòspores són resistents perquè tenen molt poca aigua, un metabolisme pràcticament inexistent, una capa protectora gruixuda i àcid dipicolínic. L'alta concentració d'aigua les faria més vulnerables.
- En quin gènere de bacteris és especialment comú la formació d'endòspores?
- a) Escherichia
- b) Staphylococcus
- c) Bacillus
- d) Streptococcus
Resposta: c) Bacillus. La formació d'endòspores és especialment comú en bacteris dels gèneres Bacillus i Clostridium.
14. Glucocàlix, Plàsmids i Transposons
Flashcards
- Què és el glucocàlix?
- Entramat de polisacàrids que facilita l'adherència cel·lular.
- Què són els plasmidis?
- Elements extracromosòmics d'ADN de doble cadena autoreplicatius.
- Què són els transposons?
- Elements d'ADN que poden moure's a diferents parts del genoma bacterià.
- Quina és la funció del glucocàlix?
- Facilitar l'adherència a superfícies.
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal del glucocàlix en bacteris?
- a) Facilitar la replicació del plasmidi
- b) Promoure la mobilitat cel·lular
- c) Facilitar l'adherència a les superfícies
- d) Protegir el genoma bacterià de les endonucleases
Resposta: c) Facilitar l'adherència a les superfícies. El glucocàlix és un entramat de fibrilles de polisacàrids situat en posició extracel·lular que facilita l'adherència de la cèl·lula a les superfícies.
- Quina és la característica principal dels plasmidis?
- a) Són elements essencials per a la supervivència bacteriana
- b) Són elements extracromosòmics amb ADN de cadena simple
- c) Són elements extracromosòmics amb ADN de doble cadena i autoreplicatius
- d) Són estructures proteiques que catalitzen reaccions metabòliques
Resposta: c) Són elements extracromosòmics amb ADN de doble cadena i autoreplicatius. Els plasmidis són elements extracromosòmics compostos per ADN de doble cadena, amb freqüència circular, autoreplicatius i acte transferibles.
- Quina és la funció dels transposons?
- a) Regular l'expressió gènica en resposta a estímuls ambientals
- b) Moure's de manera autosuficient a diferents parts del genoma bacterià
- c) Catalitzar la replicació de l'ADN durant la divisió cel·lular
- d) Protegir la cèl·lula bacteriana contra infeccions víriques
Resposta: b) Moure's de manera autosuficient a diferents parts del genoma bacterià. Els transposons (gens saltarines o mòbils) són elements composts d'ADN que poden moure's de manera autosuficient a diferents parts del genoma bacterià.
15. Fisiologia Bacteriana: Nutrició, Relació i Reproducció
Flashcards
- Quines són les tres funcions vitals dels bacteris?
- Nutrició, relació i reproducció.
- Com s'anomenen els bacteris que fan la fotosíntesi per produir la seva pròpia matèria?
- Fotoautòtrofs.
- Quin tipus de bacteris s'alimenten de matèria orgànica ja formada?
- Quimioheteròtrofs.
- Com es diu el moviment dels bacteris cap a la llum?
- Fototactisme.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents NO és una funció vital que desenvolupen els bacteris?
- a) Nutrició
- b) Reproducció
- c) Relació
- d) Transcripció
Resposta: d) Transcripció. Els bacteris desenvolupen les funcions de nutrició, relació i reproducció, però no la de transcripció. La transcripció és un procés molecular intern, no una funció vital en si mateixa.
- Quin tipus de metabolisme utilitza la llum com a font d'energia, però necessita matèria orgànica per viure?
- a) Fotoautòtrof
- b) Quimioautòtrof
- c) Fotoheteròtrof
- d) Quimioheteròtrof
Resposta: c) Fotoheteròtrof. Els fotoheteròtrofs utilitzen la llum com a font d'energia, però a diferència dels fotoautòtrofs, necessiten matèria orgànica preformada per viure. Els fotoautòtrofs fan la fotosíntesi i produeixen la seva pròpia matèria.
- Com es diu el moviment dels bacteris en resposta a estímuls químics?
- a) Fototactisme
- b) Quimiotactisme
- c) Reptació
- d) Contracció
Resposta: b) Quimiotactisme. El quimiotactisme és el moviment dels bacteris en resposta a substàncies químiques presents en el medi. El fototactisme es refereix al moviment en resposta a la llum.
16. Els Virus
Flashcards
- Què és un virió?
- Un virus en la fase extracel·lular, inert i fora de la cèl·lula hoste.
- Quins són els tres tipus de càpsides víriques?
- Icosaèdrica, helicoidal i complexa.
- Què és la nucleocàpsida?
- El conjunt del genoma víric i la càpsida.
- Què és un bacteriòfag?
- Un virus que parasita bacteris.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents estructures NO forma part de tots els virus?
- a) Genoma víric
- b) Càpsida
- c) Coberta membranosa
- d) Proteïnes
Resposta: c) Coberta membranosa. La coberta membranosa no està present en tots els virus, alguns només tenen càpsida.
- Quin és el component principal de la càpsida vírica?
- a) Lípids
- b) Glúcids
- c) Proteïnes
- d) Àcids nucleics
Resposta: c) Proteïnes. La càpsida està formada per proteïnes anomenades capsòmers.
- Quina és la funció principal de la càpsida vírica?
- a) Generar energia per al virus
- b) Protegir l'àcid nucleic del virus
- c) Sintetitzar proteïnes
- d) Facilitar la reproducció del virus
Resposta: b) Protegir l'àcid nucleic del virus. La càpsida protegeix l'àcid nucleic de danys externs i facilita la infecció en alguns virus.
17. Cicle Lític
Flashcards
- Què és el cicle lític?
- Un cicle viral que resulta en la destrucció (lisi) de la cèl·lula hoste.
- Quines són les fases del cicle lític?
- Fixació, penetració, eclipsi, acoblament i lisi.
- Què ocorre durant la fase de fixació en el cicle lític?
- El virus s'adhereix a la cèl·lula hoste a través de receptors específics.
- Què ocorre durant la fase de penetració en el cicle lític?
- El virus injecta el seu material genètic (ADN) a l'interior de la cèl·lula hoste.
Preguntes tipus test
- Quin enzim utilitza el bacteriòfag per perforar la paret bacteriana durant la fase de penetració?
- a) Endolisina
- b) Lisozims
- c) Integrasa
- d) ARN-polimerasa
Resposta: b) Lisozims. Durant la fase de penetració, el bacteriòfag utilitza els enzims lisozims presents a la placa basal per perforar la paret bacteriana i facilitar la injecció de l'ADN.
- Durant la fase d'eclipsi, quin enzim de l'hoste utilitza l'àcid nucleic víric per a la síntesi d'ARNm?
- a) Transcriptasa inversa
- b) Endonucleasa
- c) ARN-polimerasa
- d) Integrasa
Resposta: c) ARN-polimerasa. En la fase d'eclipsi, l'àcid nucleic víric utilitza l'enzim ARN-polimerasa de l'hoste per dirigir la síntesi d'una gran quantitat d'ARNm víric necessari per a la producció de proteïnes virals.
- Quin tipus d'enzim destrueix l'ADN bacterià durant la fase d'eclipsi en el cicle lític?
- a) Lisozims
- b) Endonucleases
- c) Endolisines
- d) Integrases
Resposta: b) Endonucleases. Durant la fase d'eclipsi, els enzims endonucleases destrueixen l'ADN bacterià per impedir la seva duplicació, permetent així que el virus prengui el control de la cèl·lula.
18. Cicle Lisogènic
Flashcards
- Com s'anomenen els virus que presenten el cicle lisogènic?
- Virus atenuats o pròfags.
- Què és una cèl·lula lisogènia?
- Cèl·lula on el genoma del virus s'ha incorporat al seu ADN.
- Quin és el resultat del cicle lisogènic en la cèl·lula hoste?
- La cèl·lula hoste no és destruïda immediatament.
- Què pot induir la separació del pròfag?
- Un estímul.
Preguntes tipus test
- Què passa amb la cèl·lula hoste durant el cicle lisogènic?
- a) És destruïda immediatament.
- b) El seu genoma s'incorpora a l'ADN del virus.
- c) No és destruïda, però el genoma del virus s'incorpora al seu ADN.
- d) Es replica ràpidament sense efectes aparents.
Resposta: c) No és destruïda, però el genoma del virus s'incorpora al seu ADN.. En el cicle lisogènic, el virus no destrueix la cèl·lula hoste, sinó que el seu genoma s'integra a l'ADN de la cèl·lula hoste.
- Com s'anomenen els virus que presenten el cicle lisogènic?
- a) Virus lítics.
- b) Virus atenuats o pròfags.
- c) Virus virulents.
- d) Virus encapsulats.
Resposta: b) Virus atenuats o pròfags.. Els virus que presenten el cicle lisogènic s'anomenen virus atenuats o pròfags, ja que no destrueixen immediatament la cèl·lula hoste.
- Què és una cèl·lula lisogènia?
- a) Una cèl·lula que ha estat destruïda per un virus.
- b) Una cèl·lula receptora on el genoma del virus s'ha incorporat al seu ADN.
- c) Una cèl·lula que replica virus activament.
- d) Una cèl·lula que és immune a tots els virus.
Resposta: b) Una cèl·lula receptora on el genoma del virus s'ha incorporat al seu ADN.. Una cèl·lula lisogènia és la cèl·lula hoste que ha incorporat el genoma del virus (pròfag) al seu propi ADN.
19. Cicle dels Virus amb Coberta
Flashcards
- Quin tipus de cèl·lula infecta principalment el VIH?
- Limfòcits T
- Quin enzim converteix l'ARN viral en ADN en el cicle del VIH?
- Transcriptasa inversa
- Com s'integra l'ADN viral en el genoma de la cèl·lula hoste?
- Mitjançant l'enzim integrasa
- Quin procés utilitzen els virus amb coberta per sortir de la cèl·lula hoste?
- Gemmació
Preguntes tipus test
- Quin enzim és responsable de convertir l'ARN viral en ADN de doble cadena en el cicle dels virus amb coberta com el VIH?
- a) Integrasa
- b) ARN polimerasa
- c) Transcriptasa inversa
- d) Endolisina
Resposta: c) Transcriptasa inversa. La transcriptasa inversa és l'enzim clau que permet als retrovirus, com el VIH, convertir el seu ARN en ADN per integrar-se al genoma de la cèl·lula hoste.
- En el cicle dels virus amb coberta, quin és el destí de l'ADN viral després de ser creat a partir de l'ARN viral?
- a) Es degrada immediatament
- b) S'integra al genoma de la cèl·lula hoste
- c) Es converteix en ARN missatger
- d) Forma la càpsida viral
Resposta: b) S'integra al genoma de la cèl·lula hoste. L'ADN viral, després de ser sintetitzat per la transcriptasa inversa, s'integra al genoma de la cèl·lula hoste gràcies a l'enzim integrasa, permetent que la informació genètica del virus es repliqui amb la cèl·lula.
- Quin procés permet als nous virions sortir de la cèl·lula hoste en el cicle dels virus amb coberta?
- a) Lisi cel·lular
- b) Gemmació
- c) Exocitosi
- d) Pinocitosi
Resposta: b) Gemmació. Els virions surten de la cèl·lula hoste per gemmació, on prenen una part de la membrana cel·lular per formar la seva coberta, permetent-los infectar altres cèl·lules sense destruir la cèl·lula hoste immediatament.
20. Partícules Subvirals: Viroides i Prions
Flashcards
- Què són els viroides?
- Petites molècules d'ARN circular monocatenari que causen malalties en plantes.
- Què és el cadang-cadang?
- Una malaltia dels cocoters causada per viroides.
- Què són els prions?
- Proteïnes infeccioses que poden autoreplicar-se i causar malalties neurodegeneratives.
- Quina és la principal diferència entre prions i proteïnes normals?
- La seva forma espacial o conformació.
Preguntes tipus test
- Quina característica defineix els viroides?
- a) Són molècules d'ADN circular protegides per una càpsida.
- b) Són molècules d'ARN circular sense cap tipus de coberta.
- c) Són proteïnes amb capacitat d'autoreplicació.
- d) Són virus amb una coberta membranosa.
Resposta: b) Són molècules d'ARN circular sense cap tipus de coberta.. Els viroides es caracteritzen per ser petites molècules d'ARN circular monocatenàries sense cap coberta protectora.
- Quina malaltia en plantes és causada per viroides?
- a) La grip del tomàquet
- b) El mosaic del tabac
- c) El cadang-cadang dels cocoters
- d) La ràbia del blat
Resposta: c) El cadang-cadang dels cocoters. El cadang-cadang és una malaltia causada per viroides que ha afectat greument els cocoters a les Filipines.
- Què són els prions?
- a) Molècules d'ARN circular infeccioses
- b) Virus amb coberta membranosa
- c) Proteïnes infeccioses que poden autoreplicar-se
- d) Bacteris sense paret cel·lular
Resposta: c) Proteïnes infeccioses que poden autoreplicar-se. Els prions són proteïnes que, tot i no tenir àcids nucleics, poden autoreplicar-se i causar malalties.
I 120 flashcards i 80 preguntes més al document.
Text del document
Microbiologia 3 ELS VIRUS Els virus són partícules microscòpiques molt senzilles constituïdes per un àcid nucleic (genoma víric) que està envoltat per una capsula proteica i, de vegades, una coberta membranosa. Quan es troben fora de les cèl·lules (fase extracel·lular) són totalment inerts, ja que no posseeixen enzims per desenvolupar un metabolisme propi. Els virus, en la fase extracel·lular, també s'anomenen virions. Els virus són capaços d'adherir-se a la superfície d'altres cèl·lules, i d'introduir-hi el seu genoma víric (d'ADN o d'ARN).
D'aquesta manera poden reproduir-se, ja que el genoma víric és capaç de sintetitzar les cobertes de nous virus utilitzant la matèria, l'energia i el sistema enzimàtic de la cèl·lula on es troba (fase intracel·lular). Els virus són, per tant, paràsits obligats. L'ORIGEN DELS VIRUS La hipòtesi més acceptada actualment defensa que els virus són formes simplificades no formes simples i primitives. Així doncs, el seu origen és molt posterior a l'inici de la vida Els virus són molt més petits que les cèl·lules, ja que la seva mida no sol excedir dels 2.500 A (un bacteri com l'Escherichia coli té unes 25.000 A per 10.000 A).
Segons l'hoste (el huésped) que parasiten, els virus es classifiquen en virus bacterians o bacteriòfags, virus vegetals i virus animals. Altres criteris de poden ser la possessió d'ADN o ARN, la forma de la càpsula proteica, la presència o no de coberta membranosa o, fins i tot, la possessió o no d'enzims específics com la transcriptasa inversa. L'ESTRUCTURA DELS VIRUS En qualsevol virus es poden distingir les tres parts següents: Genoma víric: Es compon d'una diverses molècules d'ADN o d'ARN, però mai dels dos simultàniament. L'àcid nucleic dels virus consta d'una sola cadena, oberta o circular. Al seu torn, aquesta única cadena pot ser bicentenària o monocatenària.
Càpsida: És la coberta proteica que envolta el genoma víric. La funció de la càpsida és protegir l'àcid nucleic i, en els virus sense membrana, reconèixer els receptors de membrana de les cèl·lules que el virus parasita. El conjunt del genoma víric i la càpsida s'anomena nucleocàpsida. La càpsida està formada per proteïnes o capsòmers que es disposen d'una manera regular i simètrica, fet que determina l'existència de diversos tipus de càpsides: La càpsida icosaèdrica: és una estructura polièdrica. Està formada per la unió de capsòmers de dos tipus: hexàmers, a les cares i les arestes i pentàmers als vèrtexs Un exemples de virus icosaèdric és el virus humà de les berrugues.
La càpsida helicoidal: està formada per capsòmers col·locats helicoidals formant una estructura tubular, a l'interí se situa l' àcid nucleic. Són d'aquest tipus el virus del mosaic del tabac (VMT) o el virus de la ràbia. La càpsida complexa: es troba en alguns virus especialitzats a parasitar bacteris, per això reben el nom de bacteriòfags. Aquest tipus de càpsida té dues parts: el cap, de tipus icosaèdric i que conté l'àcid nucleic, i la cua, adaptada per a la injecció de l'àcid nucleic a l'interior del bacteri. A la base de la cua hi ha una placa basal que posseeix espines i a la qual s'uneixen fibres caudals; la placa, les espines i les fibres també estan formades per proteïnes.
Poden contenir enzims i ATP, la funció dels quals és destruir la paret bacteriana per facilitar la penetració del genoma víric. Coberta membranosa: Un grup de virus, com els que provoquen la ràbia, l'hepatitis, la grip, la verola i la sida, tenen una coberta de tipus membranós que envolta la nucleocàpsida. Aquesta coberta es compon d'una doble capa lipídica procedent de les cèl·lules hostes parasitades i de glicoproteïnes que hi estan incloses, la síntesi de les quals està controlada pel genoma víric. Les glicoproteïnes sobresurten lleugerament de la coberta i tenen com a funció el reconeixement de la cèl·lula hoste i la inducció de la penetració del virió en aquesta mitjançant la fagocitosi.
ELS CICLES DEL VIRUS Els virus, com que no requereixen energia per desenvolupar cap activitat ni matèria per créixer, estan mancats de funcions de nutrició. Tampoc no tenen cap funció de relació, ja que el contacte amb les cèl·lules hoste és totalment fortuït. En canvi, presenten mecanismes interessants que els permeten reproduir-se dins de les cèl·lules hoste. El cicle vital víric requereix una cèl·lula hoste d'on puguin obtenir matèria i energia per sintetitzar nous àcids nucleics i capsòmers. EL CICLE LÍTIC. (EX: EL BACTERIÒFAG T4) El cicle lític s'anomena així perquè condueix a la destrucció (lisi) de la cèl·lula hoste Com a exemple del cicle lític estudiarem el del bacteriòfag T4.
Aquest virus es compon d'un cap i una cua en la qual hi ha una placa basal i fibres de fixació. El genoma es compon d'una molècula d'ADN bicentenària que està molt empaquetada dins del cap. 1) Fase de fixació o adsorció. Hi ha una gran especificitat en el reconeixement dels virus per part de les cèl·lules hoste. Hi ha components moleculars a la superfície de les cèl·lules (pro-teïnes, polisacàrids o complexos lipoproteïnes polisacàrids) que actuen com a receptors que permeten l'adhesió dels virions. Els bacteriòfags es fixen inicialment a la cèl·lula per mitjà de puntes de les fibres caudals i claven les espines basals a la paret bacteriana. 2) Fase de penetració.
El bacteriòfag, mitjançant els enzims lisozims de la placa basal, perfora la paret bacteriana. Després contreu la beina de la cua i hi introdueix l'ADN a través d'aquest orifici al citoplasma. 3) Fase d'eclipsi. Rep aquest om perquè no s'observen virus a l'interior de la cèl·lula. Inicial-ment, l'àcid nucleic víric, utilitzant nucleòtids i l'enzim ARN-polimerasa de l'hoste, dirigeix la síntesi d'una gran quantitat d'ARNm víric. Aquest ARNm víric serveix de base per a la síntesi de proteïnes del virus com ara els capsòmers, els enzims endonucleases (els quals destrueixen l'ADN bacterià i n'impedeixen la duplicació) i els enzims endolisines.
L'ADN víric sofreix múltiples processos de replicació. 4) Fase d'acoblament. Els capsòmers es reuneixen i formen la càpsida, mentre que l'àcid nucleic víric es plega i penetra en aquesta. 5) Fase de lisi o alliberació. Un cop el virus ha fabricat dins de la cèl·lula totes les seves parts (l'ADN víric, les proteïnes de la càpsida, etc.), les ha muntat i ja té nous virus complets (anomenats virions), arriba el moment de sortir de la cèl·lula per infectar-ne d'altres. Això ho fa mitjançant un enzim especial que el mateix virus ha fet: la endolisina.
Aquest enzim trenca la paret de la cèl·lula bacteriana (com si la fes explotar), i això provoca que la cèl·lula es mori i els nous virus surtin a fora. És com si la cèl·lula esclatés i deixés anar tots els virus que s'havien fabricat dins seu. Aquests virus podran infectar noves cèl·lules i començar el cicle lític de nou. EL CICLE LISOGÈNIC Presenten aquest cicle aquells virus que, quan infecten una cèl·lula hoste, no la destrueixen, però el seu genoma passa a incorporar-se a l'ADN de la cèl·lula hoste, on queda en estat de vida latent. Aquests virus s'anomenen virus atenuats o pròfags i la cèl·lula receptora cèl·lula lisogènia.
L'ADN dels pròfags pot viure en forma latent durant unes quantes generacions de la cèl·lula hoste, fins que un estímul indueix la separació de pròfags, i s'iniciï un cicle lític complet. Mentre la cèl·lula tingui l'ADN pròfag, serà immune a les infeccions d'aquest virus. EL CICLE DELS VIRUS AMB COBERTA (EX: EL VIRUS DE LA SIDA) 1. Acoblament i fusió de la membrana El virus VIH reconeix i s'uneix a receptors específics de la membrana del limfòcit T. Després, es fusiona amb la membrana i introdueix el seu material genètic (ARN) i enzims (com la transcriptasa inversa) a l'interior de la cèl·lula. 2.
Transcripció inversa L'enzim transcriptasa inversa converteix l'ARN del virus en ADN de doble cadena. Aquest pas és molt característic dels retrovirus com el VIH. 3. Integració L'ADN viral entra al nucli de la cèl·lula i s'integra dins del seu genoma, gràcies a un altre enzim del virus anomenat integrasa. Ara la informació genètica del virus ja forma part del genoma cel·lular. 4. Transcripció El genoma cel·lular, que ara conté ADN viral, fa servir l'ARN polimerasa per transcriure l'ADN viral a ARN missatger víric (ARNm). 5. Traducció Els ribosomes de la cèl·lula utilitzen aquest ARNm per fabricar proteïnes víriques (com les de la càpsida i els enzims virals). 6.
Ensamblatge Les noves còpies de l'ARN víric i les proteïnes es reuneixen i formen nous virions (virus complets) dins de la cèl·lula. 7. Sortida dels virions Els nous virus surten de la cèl·lula hoste per gemmació, prenent una part de la membrana cel·lular com a coberta. Així poden infectar altres cèl·lules. PARTÍCULES SUBVIRALS Es coneixen altres agents infecciosos encara més simples que els virus: els viroides i els prions. Tots dos, com els virus, depenen per replicar-se de la maquinària metabòlica de les cèl·lules vives. ELS VIROIDES Estan associats amb determinades malalties de plantes com la patata.
Cada viroide es compon d'una petita molècula d'ARN de forma circular i monocatenária, que no està protegida per cap tipus de coberta. La infecció per viroides generalment causa una atrofia en el creixement de la planta a la qual s'afegeix un desenvolupament anomal de tiges i fulles. Una infecció per viroides (la malaltia anomenada cadang-cadang) ha estat la causant de la desaparició gairebé total dels cocoters en n moltes zones de les illes Filipines. ELS PRIONS Són únicament molècules de proteïna. Un dels prions estudiats posseeix 250 aminoácids a la cadena i té una mida 100 vegades més petita que els virus més reduïts.
Els prions, tot i que no tenen acids nucleics, són capaços d'autoreplicar-se dins de les cèllules, de manera que es postula la possibilitat que activin un gen de l'ADN hoste perquè codifiqui proteïnes del prió. S'ha constatat que els prions són proteïnes amb la mateixa o gairebé la mateixa seqüència d'aminoàcids que una proteïna normal, però que tenen una forma espacial diferent. Els prions són capaços d'induir les proteïnes normals de la cèllula a adoptar la forma del prió. Generalment, els prions són proteïnes de membrana de les neurones, per això solen provocar malalties neurovegetatives. Els prions són resistents a tractaments fisics i químics.
La sindrome de Creutzfeld-Jakob és la malaltia humana més coneguda causada per un prió. Es caracteritza per periodes d'incubació d'uns quants mesos o anys, als quals segueix una rápida degradació del sistema nerviós de la persona afectada, que mor al cap d'un any d'haver-se-li detectat els primers símptomes. L'encefalitis aguda vacuna o mal de les vaques boges és un cas de prió similar a la sindrome que acabem de descriure.