1. Concepte d'espècie
Flashcards
- Què determina si dos éssers vius pertanyen a la mateixa espècie?
- La capacitat de reproduir-se entre si i tenir descendència fèrtil.
- Quantes espècies s'han descobert aproximadament al món?
- Entre 1.5 i 2 milions.
- Què constitueix una raça dins d'una espècie biològica?
- Grups amb característiques diferents dins d'una espècie que poden creuar-se entre ells.
- Qui és considerat el pare de la nomenclatura binomial de les espècies?
- Carl von Linné.
Preguntes tipus test
- Quina és la definició biològica d'espècie?
- a) Quan presenten exactament el mateix aspecte físic.
- b) Quan habiten en la mateixa àrea geogràfica.
- c) Quan poden reproduir-se entre si i donar lloc a descendència fèrtil.
- d) Quan comparteixen el mateix nínxol ecològic.
Resposta: c) Quan poden reproduir-se entre si i donar lloc a descendència fèrtil.. La definició clàssica d'espècie biològica es basa en la capacitat de reproducció i descendència fèrtil. Si no hi ha aquesta capacitat, no es consideren de la mateixa espècie.
- Quins nivells taxonòmics formen la nomenclatura binomial d'una espècie?
- a) Només el nom de l'espècie.
- b) El gènere i l'espècie.
- c) La família i el gènere.
- d) L'ordre i la classe.
Resposta: b) El gènere i l'espècie.. La nomenclatura binomial, introduïda per Carl von Linné, utilitza dos noms en llatí: el primer per al gènere i el segon per a l'espècie.
- Quina és la principal característica de l'especiació al·lopàtrica?
- a) Una barrera geogràfica que separa dues poblacions.
- b) Un canvi genètic sobtat en una població.
- c) La competència per recursos dins d'una mateixa àrea.
- d) La selecció de parelles per trets específics.
Resposta: a) Una barrera geogràfica que separa dues poblacions.. L'especiació al·lopàtrica es dona quan una barrera geogràfica divideix una població, impedint l'intercanvi genètic i permetent que les dues poblacions evolucionin per separat.
2. Teories de l'evolució
Flashcards
- Què és el fixisme?
- La idea que les espècies són immutables i no canvien al llarg del temps.
- Quins científics van ser creacionistes i fixistes destacats?
- Carl von Linné i Georges Cuvier.
- Quin és un dels postulats clau del Lamarckisme?
- La transmissió de característiques adquirides durant la vida d'un organisme a la seva descendència.
- Quins són els postulats principals de la teoria de l'evolució de Darwin?
- La lluita per la supervivència, la variabilitat hereditària i la selecció natural.
Preguntes tipus test
- Què caracteritza el creacionisme i el fixisme?
- a) Són idees que proposen que les espècies no canvien i van ser creades per un ésser superior.
- b) Són teories que expliquen l'evolució a través de la selecció natural.
- c) Són conceptes moderns de la genètica de poblacions.
- d) Són hipòtesis sobre l'origen de l'univers.
Resposta: a) Són idees que proposen que les espècies no canvien i van ser creades per un ésser superior.. El fixisme sosté que les espècies no canvien, mentre que el creacionisme atribueix la creació de les espècies a un acte diví. Aquestes idees van ser predominants fins al segle XVIII.
- Quin és el postulat central del Lamarckisme?
- a) La selecció natural actua sobre la variabilitat hereditària.
- b) Els organismes canvien en resposta a l'ús o desús de certs òrgans, i aquests canvis es transmeten als seus descendents.
- c) Les mutacions genètiques són la principal font de variació.
- d) Les espècies evolucionen per la deriva genètica.
Resposta: b) Els organismes canvien en resposta a l'ús o desús de certs òrgans, i aquests canvis es transmeten als seus descendents.. Lamarck va proposar que els organismes evolucionen mitjançant l'ús i desús d'òrgans i la transmissió d'aquests canvis a la descendència. Tot i que la teoria és incorrecta, va ser una de les primeres a proposar un mecanisme per a l'evolució.
- Quina és la principal contribució de Charles Darwin a la teoria de l'evolució?
- a) Les espècies evolucionen per la transmissió de caràcters adquirits.
- b) Les mutacions són la principal força impulsora de l'evolució.
- c) La selecció natural actua sobre la variabilitat hereditària, afavorint la supervivència i reproducció dels individus més aptes.
- d) L'evolució és un procés aleatori sense direcció específica.
Resposta: c) La selecció natural actua sobre la variabilitat hereditària, afavorint la supervivència i reproducció dels individus més aptes.. Darwin va proposar que les espècies evolucionen a través de la selecció natural, on els individus amb característiques més avantatjoses tenen més probabilitats de sobreviure i reproduir-se, transmetent aquestes característiques a la seva descendència.
3. Proves de l'evolució
Flashcards
- Quina prova de l'evolució es basa en l'augment de la complexitat estructural dels organismes i la diversitat d'espècies?
- Registre fòssil
- Com s'anomenen els òrgans amb el mateix origen embriològic però amb forma i funció diferent?
- Òrgans homòlegs
- Les proves de l'evolució que es basen en la distribució geogràfica de les espècies, com s'anomenen?
- Biogeogràfiques
- Quin tipus d'òrgans tenen una estructura interna diferent però exerceixen la mateixa funció?
- Anàlegs
Preguntes tipus test
- Quina de les següents definicions descriu millor els 'òrgans homòlegs'?
- a) Òrgans amb diferent origen embriològic i estructura interna, però amb la mateixa funció.
- b) Òrgans amb el mateix origen embriològic i estructura interna, però amb diferent funció.
- c) Òrgans sense funció aparent en l'organisme.
- d) Òrgans amb la mateixa funció i aspecte, però sense relació evolutiva.
Resposta: b) Òrgans amb el mateix origen embriològic i estructura interna, però amb diferent funció.. Els òrgans homòlegs tenen el mateix origen embriològic i estructura interna, però poden tenir diferents funcions a causa de l'evolució divergent.
- En què es basen les proves biogeogràfiques de l'evolució?
- a) L'estudi comparatiu de les molècules orgàniques en diferents espècies.
- b) L'anàlisi de les similituds en el desenvolupament embrionari de diferents espècies.
- c) L'estudi dels fòssils per determinar l'edat de les espècies.
- d) La distribució geogràfica de les espècies i les diferències en zones aïllades.
Resposta: d) La distribució geogràfica de les espècies i les diferències en zones aïllades.. Les proves biogeogràfiques es basen en la distribució geogràfica de les espècies i com les zones aïllades presenten diferències en la flora i la fauna.
- Què demostra el registre fòssil com a prova de l'evolució?
- a) Augment de la complexitat estructural i diversitat de les espècies.
- b) Disminució de la complexitat estructural i diversitat de les espècies.
- c) Presència exclusiva d'espècies idèntiques a les actuals.
- d) Absència de canvis en les espècies al llarg del temps.
Resposta: a) Augment de la complexitat estructural i diversitat de les espècies.. El registre fòssil mostra un augment en la complexitat estructural i diversitat de les espècies al llarg del temps, així com formes intermèdies entre grups.
4. Genètica de poblacions
Flashcards
- Què és una població genètica?
- Conjunt d'individus de la mateixa espècie que habiten al mateix lloc i comparteixen un fons genètic comú.
- Què estudia la genètica de poblacions?
- Estudia la variabilitat genètica de les poblacions, incloent les freqüències d'al·lels i genotips.
- Quin efecte té la recombinació genètica en les poblacions?
- La recombinació genètica origina noves combinacions de genotips, però no canvia la freqüència dels gens per si sola.
- Quines característiques té una població en equilibri de Hardy-Weinberg?
- Població molt gran amb reproducció sexual, aparellament a l'atzar (panmixi) i sense factors que alterin les freqüències gèniques.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents definicions descriu millor el concepte de població genètica?
- a) Conjunt d'individus de la mateixa espècie que poden reproduir-se entre si i que comparteixen un fons genètic comú.
- b) Conjunt d'individus de diferents espècies que viuen en el mateix hàbitat i interactuen entre si.
- c) Conjunt d'individus de la mateixa espècie que no poden reproduir-se entre si.
- d) Conjunt d'individus de diferents espècies que comparteixen el mateix fons genètic.
Resposta: a) Conjunt d'individus de la mateixa espècie que poden reproduir-se entre si i que comparteixen un fons genètic comú.. Una població genètica és un grup d'individus de la mateixa espècie que comparteixen gens i es poden reproduir entre si en una àrea geogràfica específica.
- Què estudia la genètica de poblacions?
- a) L'estudi de l'estructura i funció dels gens individuals.
- b) L'estudi de la variabilitat genètica dins de les poblacions i com evolucionen.
- c) L'estudi de les relacions evolutives entre diferents espècies.
- d) L'estudi de com els gens es transmeten dels pares als fills.
Resposta: b) L'estudi de la variabilitat genètica dins de les poblacions i com evolucionen.. La genètica de poblacions estudia la variabilitat genètica dins de les poblacions, analitzant les freqüències dels al·lels i genotips i com evolucionen al llarg del temps.
- Quina de les següents opcions descriu millor una població en equilibri de Hardy-Weinberg?
- a) Una població que està experimentant canvis ràpids en les seves freqüències gèniques.
- b) Una població que té una alta taxa de mutació genètica.
- c) Una població en la qual les freqüències al·lèliques i genotípiques romanen constants al llarg de les generacions.
- d) Una població que està aïllada geogràficament d'altres poblacions.
Resposta: c) Una població en la qual les freqüències al·lèliques i genotípiques romanen constants al llarg de les generacions.. Una població en equilibri de Hardy-Weinberg és aquella en què les freqüències al·lèliques i genotípiques romanen constants de generació en generació, sempre que no hi hagi influències externes com mutacions, selecció natural o migració.
5. Mecanismes d'evolució
Flashcards
- Què és la deriva genètica?
- Canvis en les freqüències al·lèliques d'una població degut a l'atzar.
- Com influeix la selecció natural en les freqüències genotípiques?
- L'eliminació dels individus menys aptes, determinant canvis en les freqüències genotípiques.
- Enumera exemples d'agents naturals que poden causar mutacions.
- Radiació solar, enzims de replicació, substàncies cancerígenes.
- Què és el flux gènic i com afecta les poblacions?
- Intercanvi d'al·lels entre poblacions aïllades, modificant les freqüències gèniques i genotípiques.
Preguntes tipus test
- Quina és la diferència clau entre la deriva genètica i la selecció natural?
- a) La selecció natural és aleatòria, mentre que la deriva genètica és direccional.
- b) La deriva genètica és aleatòria, mentre que la selecció natural no ho és.
- c) Tots dos mecanismes són aleatoris.
- d) Tots dos mecanismes són direccionals.
Resposta: b) La deriva genètica és aleatòria, mentre que la selecció natural no ho és.. La deriva genètica és un canvi aleatori en les freqüències al·lèliques d'una població, mentre que la selecció natural és un procés no aleatori basat en la supervivència i reproducció diferencial.
- Per què es diu que les mutacions són pre-adaptatives?
- a) Sempre són perjudicials.
- b) Sempre són beneficioses.
- c) Es produeixen a l'atzar i poden ser beneficioses, neutres o perjudicials.
- d) Es produeixen en resposta a un canvi ambiental.
Resposta: c) Es produeixen a l'atzar i poden ser beneficioses, neutres o perjudicials.. Les mutacions són pre-adaptatives perquè es produeixen a l'atzar i poden ser beneficioses, neutres o perjudicials. La selecció natural actuarà sobre aquestes mutacions, però la mutació en si no està dirigida per les necessitats adaptatives.
- Com afecta el flux gènic a la variabilitat genètica d'una població?
- a) Disminueix la variabilitat genètica.
- b) No té cap efecte sobre la variabilitat genètica.
- c) Només afecta a les freqüències genotípiques.
- d) Augmenta la variabilitat genètica.
Resposta: d) Augmenta la variabilitat genètica.. El flux gènic és l'intercanvi d'al·lels entre poblacions. Si una població rep nous al·lels d'una altra, la seva variabilitat genètica augmenta.
6. L'especiació: Aïllament reproductiu
Flashcards
- Què determina l'especiació en organismes sexuals?
- La incapacitat de donar descendència fèrtil.
- Quins són els dos tipus principals d'aïllament reproductiu?
- Prezigòtic i postzigòtic.
- Enumera els tipus d'aïllament prezigòtic.
- Aïllament d'hàbitat, aïllament sexual, aïllament mecànic i impediment de la fertilització.
- Enumera els tipus d'aïllament postzigòtic.
- Mortalitat dels zigots, inviabilitat dels híbrids i esterilitat dels híbrids.
Preguntes tipus test
- Quina és la diferència clau entre l'aïllament prezigòtic i postzigòtic?
- a) Després de la formació del zigot, impedint la reproducció.
- b) Abans de la formació del zigot, impedint la fecundació.
- c) Durant la formació del zigot, causant mutacions.
- d) Després de la maduresa, afectant el comportament.
Resposta: b) Abans de la formació del zigot, impedint la fecundació.. L'aïllament prezigòtic impedeix la formació del zigot, mentre que l'aïllament postzigòtic actua després de la formació del zigot, afectant la viabilitat o fertilitat de l'híbrid.
- Quina és la causa principal de l'especiació vicariant?
- a) Una petita població es separa i evoluciona ràpidament.
- b) Una espècie canvia sobtadament per una mutació.
- c) Una barrera física divideix una població gran.
- d) Dues espècies es fusionen en una de sola.
Resposta: c) Una barrera física divideix una població gran.. L'especiació vicariant es dona quan una barrera física divideix una població gran, impedint l'intercanvi genètic i permetent l'acumulació de diferències.
- Quin és un efecte comú de l'especiació peripàtrica a causa de l'efecte fundador?
- a) Reducció de la variabilitat genètica.
- b) Augment de la mida de la població.
- c) Major resistència a malalties.
- d) Adaptació a nous aliments.
Resposta: a) Reducció de la variabilitat genètica.. L'efecte fundador, com passa en l'especiació peripàtrica, redueix la variabilitat genètica perquè una petita mostra de la població original colonitza un nou hàbitat.
7. Classificació de les espècies
Flashcards
- Qui va aportar la nomenclatura binomial a la classificació de les espècies?
- Carl von Linné
- Quins són els dos nivells taxonòmics que formen la nomenclatura binomial?
- Gènere i espècie
- Enumera els principals nivells de classificació taxonòmica, des del més ampli al més específic.
- Regne, Fílum, Classe, Ordre, Família, Gènere, Espècie
- Quin és un exemple de nom científic d'una espècie utilitzant la nomenclatura binomial?
- Fagus sylvatica
Preguntes tipus test
- Quins dos nivells taxonòmics componen la nomenclatura binomial?
- a) Gènere i espècie
- b) Classe i ordre
- c) Família i gènere
- d) Regne i fílum
Resposta: a) Gènere i espècie. La nomenclatura binomial utilitza dos noms en llatí: el primer indica el gènere i el segon, l'espècie.
- Qui va ser el científic que va proposar la nomenclatura binomial per a la classificació de les espècies?
- a) Charles Darwin
- b) Alfred Wallace
- c) Carl von Linné
- d) Gregor Mendel
Resposta: c) Carl von Linné. Carl von Linné va ser el científic que va establir la nomenclatura binomial, un sistema estandarditzat per nomenar les espècies.
- Quin dels següents és el nivell taxonòmic més ampli?
- a) Espècie
- b) Regne
- c) Família
- d) Gènere
Resposta: b) Regne. El regne és la categoria taxonòmica més àmplia i general, incloent una gran diversitat d'organismes.
I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.
Text del document
Evolució 2n batxillerat 1. Concepte d'espècie 2. Teories de l'evolució 3. Proves de l'evolució 4. Mecanismes d'evolució 5. L'especiació 6. Classificació espècies 4. Poblacions genètiques 1.Concepte d'espècie Són de la mateixa espècie? Concepte d'espècie Són de la mateixa espècie? Concepte d'espècie Són de la mateixa espècie? cavall ase mula Concepte d'espècie Dos éssers vius són de la mateixa espècie quan es poden reproduir entre si i donar lloc a descendència fèrtil. cavall ase mula Concepte d'espècie Constitueixen una raça els grups amb característiques diferents en què se subdivideixen algunes espècies biològiques, però que no impedeixen que es puguin creuar entre ells.
- S'han descobert entre 1.5 i 2 milions d'espècies Es creu que hi pot haver uns 9 milions d'espècies Biodiversitat Com s'ha arribat a aquesta diversitat a partir d'un avantpassat comú? És correcte aquesta imatge? Per què? 2. Teories de l'evolució Creacionisme Lamarkisme Darwinisme Neodarwinisme Creacionsime i fixisme Les corrents principals fins al S.XVIII marquen un caràcter fix (simple, confortable) de la natura i les espècies (FIXISME). Les espècies són sempre les mateixes i no canvien. Aquestes idees, superposades amb una determinada interpretació de textos religiosos sagrats (judeocristians, concretament) suposaven una creació perfecta per part de Déu.
I interpretaven que allò perfecte és definitiu i no necessita ser canviat. La idea que la creació és fixa: CREACIONISME. Creacionistes i fixistes: Carl von Linné (pare de la nomenclatura dicotòmica de les espècies) (S.XVIII) Georges Cuvier (estudis d'anatomia comparada) (S.XIX).
Estudia els fòssils i amb altres naturalistes arriba a la conclusió que hi havia espècies diferents de les actuals en el passat Interpreta que aquestes espècies NOMÉS S'EXTINGIEN per "diluvis bíblics" o catàstrofes (CATASTROFISME) Avui en dia encara hi ha molts creacionistes, sobretot als EUA Avui en dia encara hi ha molts creacionistes, sobretot als EUA Catastrofisme Les evidències fòssils, però, donen lloc també a altres idees contemporànies al catastrofisme: Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, admetia la transformació gradual dels éssers vius sota la influència del medi.
L'evolucionisme neix a partir d'aquestes idees dels S.XVIII i XIX i l'adquisició de nous coneixements i col·lecció d'evidències. Els capdavanters en les idees evolucionistes foren: Jean-Baptiste Monet, cavaller de Lamarck (Lamarckisme) Charles Robert Darwin i Alfred Russell Wallace (Darwinisme) Lamarckisme Postulats (1809): L'existència d'una tendència cap a la complexitat. Evolució d'espècies més senzilles i primitives a més complexes. Llei de l'ús i el desús: L'ús freqüent i sostingut d'un òrgan el desenvolupa. El no ús el debilita. Adaptacions al medi a causa de l'ús o desús dels òrgans. Llei de la transmissibilitat de caràcters adquirits.
Els canvis que experimenten els organismes durant la vida per adaptar-se al medi es transmeten als descendents. És una teoria evolucionista errònia. Manquen INDICIS per interpretar adequadament els FETS i descriu uns MECANISMES erronis. És una teoria evolucionista errònia. Manquen INDICIS per interpretar adequadament els FETS i descriu uns MECANISMES erronis. Lamarckisme Llei de la transmissibilitat de caràcters adquirits. És una teoria evolucionista errònia. Manquen INDICIS per interpretar adequadament els FETS i descriu uns MECANISMES erronis. És una teoria evolucionista errònia. Manquen INDICIS per interpretar adequadament els FETS i descriu uns MECANISMES erronis.
Teoria de l'Evolució Russell Wallace publica abans que Darwin dos articles que expliquen com apareixen noves espècies i com les actuals varien. Per què Darwin és més conegut/anomenat, si Wallace va publicar primer?
Darwin forma part de l'aristocràcia i va poder estudiar sense preocupar-se per la supervivència, mentre que Wallace havia de vendre fòssils per tenir ingressos Darwin va mantenir postures sempre científiques mentre que Wallace va acabar derivant a una concepció espiritista de la vida Darwin va tenir més ressò i va acabar contribuint més a la consolidació de la teoria evolucionista Alfred Russell Wallace Charles Robert Darwin Les idees evolucionistes de Wallace i Darwin beuen d'altres fonts prèvies: Thomas Robert Malthus (economista): El concepte d'escassetat d'aliments inspira la idea de lluita per la supervivència entre individus i entre espècies.
Charles Lyell (geòleg): Proposa l'actualisme (1831) amb relació a la geologia: successió de canvis graduals fins a observar el que podem veure en l'actualitat (en contraposició al catastrofisme preponderant a l'època). N'hi ha prou que actuïn els factors que observem actualment durant prou temps per modelar la Terra). Es pren aquest concepte i s'aplica a les espècies d'éssers vius. Selecció artificial: Veu com les espècies domesticades per l'home poden canviar de característiques si es selecciona les que s'encreuen.
Teoria de l'Evolució Les observacions sobre distribució geogràfica i anatomia comparada de Darwin tenen lloc durant un viatge de 5 anys a bord del vaixell Beagle (del 1831 al 1836). Teoria de l'Evolució VÍDEO https://www.youtube.com/watch?v=q d1YehNpbV4&t=69s Postulats (1859): Existeix una lluita per la supervivència, pels recursos. Les espècies tenen un gran potencial reproductor, es produeix més descencència de la que pot arribar a viure i a reproduir-se. Aquesta descendència és de característiques variables (variabilitat hereditària). Selecció natural: la considera "el motor de l'evolució" ja que actua sobre la variabilitat hereditària Només sobreviuen les cries més aptes (selecció).
En conseqüència, les espècies canvien de característiques i s'adapten al medi on viuen. (el que canvia són les espècies, no els organismes!) Teoria de l'Evolució La teoria sintètica de l'evolució o Neodarwinisme Els gens (i al·lels) són les unitats sobre les quals actua la selecció Les mutacions i la recombinació genètica constitueixen l'origen de la variabilitat. El medi té uns condicionants (paràmetres) físics naturals. Aquests exerceixen una pressió de selecció sobre els organismes. La selecció natural té efectes en la variabilitat de les poblacions i espècies. Les poblacions són les unitats evolutives. Permeten l'aparició d'espècies noves.
En ambients diferents, amb pressions de selecció diferents donaran lloc a canvis evolutius diferents i divergents. Els factors que fan variar les freqüències gèniques d'una població són les mutacions, selecció natural, deriva genètica i flux genètic. L'aïllament és clau per a l'especiació (no només geogràfic, sinó també reproductiu). Dificulta la barreja i potencia l'acumulació de canvis, la divergència. Teoria neutralista Segons Kimura (1924-1994) la major part de les mutacions no són ni favorables ni desfavorables, és a dir, són mutacions neutres, per això no es veuen afectades per la selecció natural.
La majoria de canvis evolutius moleculars no són adaptatius DNA és un rellotge molecular de l'evolució Gradualisme filètic o equilibri puntual Teoria de l'Endosimbiosi (Lynn Margulis) EVO-DEVO LA NOVA DISCIPLINA, el que Darwin no sabia LA BIOLOGIA EVOLUTIVA DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI Concepte molt nou, que proposa que un input evolutiu molt fort es dona com a conseqüència de mutacions en els patrons espacials o temporals d'expressió dels gens implicats en desenvolupament embrionari. Parteix de l'observació que en animals molt allunyats a nivell evolutiu hi ha molta coincidència en el nombre de gens, i en els gens que regulen el desenvolupament embrionari.
Això fa pensar que les mutacions en els gens que regulen el desenvolupament i que porten a expressions diferents d'aquests gens en l'espai i en el temps provocarien diversitat en les espècies, i no tant la selecció dels gens més favorables. Trobem diverses evidències de l'evolució: Taxonòmiques Biogeogràfiques Paleontològiques Moleculars i genètiques Anatòmiques 3. Proves de l'evolució Proves taxonòmiques Proves biogeogràfiques Són les basades en el fet que com més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferències presenten la flora i la fauna.
Proves paleontològiques REGISTRE FÒSSIL: entre el recull de tots els fòssils que es troben s'observa : un augment de la complexitat estructural dels organismes un augment de la diversitat d'espècies es troben espècies fòssils amb característiques anatòmiques intermèdies. Ex. Archaeopteryx Proves anatòmiques L'anatomia comparada mostra múltiples evidències de l'existència d'un antecessor comú en molts casos. Si dues espècies diferents tenen ancestres comuns, haurien de presentar semblances heretades d'aquests avantpassats.
Proves anatòmiques - Òrgans homòlegs: Tenen el mateix origen embriològic, i per tant la mateixa estructura interna, encara que la forma i la funció poden ser diferents (evolució divergent). Proves anatòmiques - Òrgans anàlegs: Són òrgans que, malgrat que tenen un origen embriològic i una estructura interna diferents, exerceixen la mateixa funció i tenen la mateixa forma (evolució convergent). Proves anatòmiques - Òrgans vestigials: Òrgans heretats sense una funció específica, però no són eliminats per la selecció natural perquè no impliquen cap perjudici. - https://psicologiaymente.com /salud/organos-vestigiales La biologia molecular aporta evidències de l'existència d'un ancestre comú.
Tots els éssers vius compartim una sèrie de característiques: Tots estem formats pels mateixos components químics (els bioelements i les biomolècules). Tots posseïm com a material genètic ADN i compartim un mateix codi genètic. Tots realitzem els mateixos processos cel·lulars bàsics que constitueixen el metabolisme cel·lular. Seria altament improbable que totes aquestes coincidències haguessin sorgit de manera independent en tots els grups d'éssers vius. La biologia evolutiva estudia la coïncidència en la seqüència de nucleòtids del genoma de les espècies per establir parentiu filogenètic.
Proves moleculars i genètiques Proves bioquímiques Proves moleculars i genètiques Proves moleculars i genètiques Segons la teoria clàssica dues espècies allunyades haurien de tenir un nombre de gens molt diferents, amb gens que tenen una única expressió específica, i l'evolució es donaria per mutacions en els exons d'aquests gens Segons la evo-devo dues espècies allunyades poden tenir un nombre de gens semblants, i gens homòlegs, però el que fa avançar el procés d'evolució és la possibilitat diversa d'expressió d'un mateix gen (expressar-se amb més o menys intensitat i en moments diferents) i per tant, les mutacions no es donarien en el gen pròpiament dit, o no només, sinó en la regulació de la seva Proves serològiques Són les basades en l'estudi comparat de les reaccions d'aglutinació de la sang dels diferents organismes.
Proves embriològiques El desenvolupament embrionari s'ha utilitzat amb freqüència per a donar suport a l'existència d'un ancestre comú. Per exemple, diferents grups de vertebrats (mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos) presenten un patró de desenvolupament semblant, amb les mateixes fases i regulat pels mateixos gens, que ha evolucionat cap a formes diferents. Elaborar un arbre filogenètic a partir de la comparació de seqüències d'ADN d'un gen concret: Exercici 4.
Genètica de poblacions Una població genètica és un conjunt d'individus de la mateixa espècie que habiten al mateix lloc i que per això poden creuar-se els uns amb els altres; per tant: comparteixen un mateix conjunt de gens (fons genètic comú) La genètica de poblacions estudia la variabilitat genètica de les poblacions (les freqüències d'al·lels i genotips) i els canvis que s'hi produeixen. Partint que el que es transmet d'una generació a la següent són els gens i uns individus tenen més descendents que uns altres, els seus al·lels estaran més ben representats en la generació següent; per tant, les freqüències dels al·lels canvien amb el transcurs de les generacions. 4.
Genètica de poblacions Freqüències genotípiques NO ESTUDIAR Freqüències genètiques (o gèniques, o al·lèliques) NO ESTUDIAR Llei de Hardy - Weinberg Hardy i Weinberg (1908) van definir una població en equilibri com aquella població en la qual no es produeixen canvis en les freqüències gèniques a través de les generacions. En una població en equilibri no hi hauria evolució. En una població com aquesta la recombinació genètica origina un nombre gairebé infinit de combinacions diferents de genotips, però en canvi no canvia la freqüència dels gens. Per si sola la recombinació no produeix evolució. És un concepte teòric.
NO ESTUDIAR Població en equilibri de H-W: població molt gran amb reproducció sexual panmixi: l'aparellament és a l'atzar, no condicionat per res no hi ha factors que alterin les frq gèniques (no mutació, no migració, no selecció natural) NO ESTUDIAR Llei de Hardy - Weinberg NO ESTUDIAR Exercicis llibre: - pàg. - Opcionals: NO ESTUDIAR 5. Mecanismes d'evolució MUTACIONS MIGRACIONS DERIVA GENÈTICA SELECCIÓ NATURAL SELECCIÓ SEXUAL Les mutacions es produeixen a l'atzar. són pre-adaptatives.
Les poden causar agents naturals (radiació del sol, taxa de mutació intrínseca dels enzims de replicació, substàncies cancerígenes produïdes per éssers vius, etc.) o artificials (fonts similars però causades pels éssers humans: radiacions, agents químics mutàgens). MUTACIONS Migracions respecte poblacions de la mateixa espècie que han quedat aïllades entre si. Això comporta el flux gènic, que té a veure amb l'intercanvi d'al·lels en una població, per tant, la modificació de les freqüències gèniques i genotípiques. MIGRACIONS/ FLUX GÈNIC SELECCIÓ NATURAL És l'eliminació dels individus menys aptes i, per tant, de contribuir amb els seus gens a formar la generació següent.
La selecció actua sobre els fenotips que després produeixen els canvis en les freqüències genotípiques. SELECCIÓ SEXUAL L'aparellament entre dos individus no es produeix a l'atzar si no que es veu influït per diversos factors que varien segons l'espècie. Quan existeix dimorfisme sexual (mascle i femella de diferent aspecte) un farà demostracions a l'altra per poder aparellar-se. Poden ser olors, demostracions de força, danses d'aparellament, regals, etc.
https://www.google.com/search?q=rituales+apareamiento&oq=rituales+apareamiento&gs_lcrp=EgZjaHJvbWUyBggAEEUYOTIICAEQABgWGB4yCAgCE AAYFhgeMggIAxAAGBYYHjIICAQQABgWGB4yCAgFEAAYFhgeMggIBhAAGBYYHjIICAcQABgWGB4yCAgIEAAYFhgeMggICRAAGBYYHtIBCTY1OTNq MGoxNagCCLACAQ&sourceid=chrome&ie=UTF-8#fpstate=ive&vld=cid:90143587,vid:LHkT5sI3RL0,st:0 És un canvi en les freqüències al·lèliques d'una població, a causa de l'atzar. Comporta: Augment de l'homogeneïtat (pèrdua irreversible de variabilitat si la població es troba aïllada). Pèrdua d'alguns al·lels.
Diferenciació de les poblacions Efecte coll ampolla - efecte fundador DERIVA GENÈTICA Efecte coll ampolla Efecte fundador DERIVA GENÈTICA SELECCIÓ NATURAL Simuladors: Mutació i migració (jugar amb migration rate, mutation rate i relative fitness) https://virtualbiologylab.org/ModelsHTML5/PopGenFishbowl/PopGenFishbowl.html Deriva genètica (jugar amb mainland size, bottleneck, colonization…): https://virtualbiologylab.org/NetWebHTML_FilesJan2016/RandomEffectsModel.html Selecció natural: https://phet.colorado.edu/sims/html/natural-selection/latest/natural-selection_es.html Vídeo simulador: https://youtu.be/0ZGbIKd0XrM Activitat Llegiu la notícia i expliqueu quins processos evolutius s'estan duent a terme L'especiació ve determinada per la incapacitat de donar una descendència fèrtil en organismes sexuals.
L'aïllament pot passar durant l'adquisició de diferències de les dues poblacions originals o després, i això pot passar de dues maneres o modalitats: 1. Aïllament prezigòtic: D'hàbitat o estacional: Aïllament sexual, per comportament o per conducta. Aïllament mecànic. Impediment de la fertilització 2. Aïllament postzigòtic Mortalitat dels zigots i inviabilitat dels híbrids Esterilitat dels híbrids Moltes vegades es dona més d'una modalitat alhora. 6. L'especiació: Aïllament reproductiu És el fenomen pel qual a partir d'una espècie se'n formen dues. Té a veure fonamentalment amb el procés d'interrupció d'intercanvi genètic entre dues poblacions.
Es dona de manera gradual, per causes físiques, ecològiques, etològiques, etc. Hi ha diversos models d'especiació: Al·lopàtrica (geogràfica) Simpàtrica (no geogràfica) Quàntica (mutació instantània) Tipus d'especiació Especiació vicariant: – Es dona per la separació física de la població de forma més o menys equitativa- dues grans poblacions-, que impedeix la reproducció entre si i permet l'acumulació de canvis divergents en cadascuna d'elles. Els accidents poden ser grans rius, serralades, continents que se separen, etc.
Ex: gamarussos pigallat i mexicà Vicariant Vicariant Peripàtrica Peripàtrica Especiació al·lopàtrica (geogràfica) Aquests gamarussos han quedat aïllats en zones amb condicions climàtiques molt diferents Aquests gamarussos han quedat aïllats en zones amb condicions climàtiques molt diferents Especiació peripàtrica: – Es dona per la separació d'una petita porció de la població original –més gran-. Ex: Els pinsans de les Galàpagos i moltes altres espècies insulars. En l'especiació peripàtrica hi té lloc l'efecte fundador: un nombre de fundadors queden isolats o es veuen sotmesos a un molt menor flux gènic amb la població original.
Vicariant Vicariant Peripàtrica Peripàtrica Especiació al·lopàtrica (geogràfica) Efecte fundador: A efectes d'informació genètica es tracta d'un coll d'ampolla, ja que part de la variabilitat original no és present a la població fundadora i, per tant, no serà present a la futura espècie. A efectes d'informació genètica es tracta d'un coll d'ampolla, ja que part de la variabilitat original no és present a la població fundadora i, per tant, no serà present a la futura espècie. Sol passar en les illes Sol passar en les illes Pot passar que els gens poc freqüents a la població original ho siguin molt a la fundadora!
Pot passar que els gens poc freqüents a la població original ho siguin molt a la fundadora! A efectes pràctics és com un coll d'ampolla. Cal distingir que parlem dels colls d'ampolla també i sobretot amb relació a les davallades de la població, sigui per catàstrofes o d'altre tipus (genètica de poblacions). A efectes pràctics és com un coll d'ampolla. Cal distingir que parlem dels colls d'ampolla també i sobretot amb relació a les davallades de la població, sigui per catàstrofes o d'altre tipus (genètica de poblacions). simulador Especiació simpàtrica (no geogràfica) Les espècies que s'han originat per simpàtrica no han estat aïllades geogràficament.
Té a veure doncs amb un aïllament reproductiu dins de l'àrea biogeogràfica. Especiació simpàtrica (no geogràfica) Exemple: Rhagoletis pomonella. Espècie americana que pon els ous al fruit (de color vermell) d'arç blanc (espècie de la família de les rosàcies) i les larves se n'alimenten. Fa 200 anys s'introdueix la poma verda (també de la família de les rosàcies)... Especiació simpàtrica (no geogràfica) Encara no s'han diferenciat com a espècies, però ja s'observen canvis ecològics: – Preferència per determinades aromes -substàncies químiques-. En concret, les del tipus de fruit que s'han alimentat. – En conseqüència, divergència estacional (condicionades pel fruit).
Sol ocórrer en plantes: – Per autopoliploïdia (canvi genòmic per una meiosi defectuosa). Sol anar lligat a l'aparició d'espècies de mida gran i molt vigor (Ex: plàtans, patates, blat de moro) – Per al·lopoliploïdia (canvi genòmic per encreuament amb una altra espècie). Ex: blat Al·lopoliploïdia Al·lopoliploïdia Autopoliploïdia Autopoliploïdia Triploide Triploide Diploide Diploide Especiació quàntica (mutació instantània) La nomenclatura comuna de les espècies varia molt entre els diferents llocs del món. Carl von Linné va aportar la nomenclatura científica o nomenclatura binomial, constituïda per dos mots en llatí, el primer començat en majúscula i escrits en cursiva o subratllats.
El primer nom correspon al gènere i el segon a l'espècie. Ex: Fagus sylvatica o Fagus sylvatica Escherichia coli o Escherichia coli Saccharomyces cerevisiae Saccharomyces cerevisiae 7. Classificació de les espècies La classificació dels organismes s'organitza de la següent manera: Regnes Fílums o divisions Classes Ordres Famílies Gèneres Espècies Varietats Races Prepareu una infografia sobre la Lynn Margulis, la teoria endosimbiòtica i la seva trascendència evolutiva Activitat: Lynn Margulis pàg. 251 Microbiota humana: exemple de simbiosi. (què és i funcions, pàg. 268 i llibres, què són els microorganismes i tipus (molt general) pàg.
255-26) Biografia de Lynn Margulis https://mujeresconciencia.com/2014/07/16/lynn-margulis- la-vida-desde-la-cooperacion-microbiana/ Què diu la teoria endosimbiòtica i evidències Anàlisi de la teoria endosimbiòtica: Per què és rupturista?, què aporta a les idees darwinistes? SET'16 Activitat ampliació: filogènia homínids Seguiu les instruccions de l'enllaç per reconstruir l'arbre evolutiu dels homínids ACTIVITAT AMPLIACIÓ: ELS PINSANS DE DARWIN 1. Mira aquest vídeo i fes els següents exercicis https://www.youtube.com/watch?v=OQ4OdCp59c4 PÀG. 240 exercici 5 i 6 PÀG. 247 ex 13 2.
En grups de 3, feu un vídeo divulgatiu sobre els conceptes bàsics de l'evolució de les espècies, i utilitzeu l'exemple dels pinsans de les Galápagos per explicar el procés d'especiació.