Guia d'Estudi de Biologia: Biomolècules, Metabolisme i…

Apuntes sobre biomolècules, fotosíntesi, metabolisme, genètica i reproducció. Inclou informació sobre la composició cel·lular, processos metabòlics i mecanismes d'herència.

1. ELS GLÚCIDS. FRUITES I VERDURES

Flashcards

Què són els monosacàrids?: Sucres simples amb 3-7 carbonis, un grup carbonil i un grup hidroxil.
Quina és la fórmula molecular de la glucosa?: C6H12O6
Com es forma un disacàrid?: Per la unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç O-glicosídic, alliberant una molècula d'aigua.
Què és la sacarosa?: Un disacàrid format per la unió de glucosa i fructosa.

Preguntes tipus test

Quin dels següents sucres és un monosacàrid?
- a) Sacarosa
- b) Glucosa
- c) Cel·lulosa
- d) Midó
Resposta: b) Glucosa. La glucosa és un monosacàrid, el sucre més simple. La sacarosa és un disacàrid, la cel·lulosa i el midó són polisacàrids.
Quin tipus d'enllaç uneix dos monosacàrids per formar un disacàrid?
- a) Enllaç peptídic
- b) Enllaç O-glicosídic
- c) Enllaç èster
- d) Enllaç d'hidrogen
Resposta: b) Enllaç O-glicosídic. Els disacàrids es formen per la unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç O-glicosídic, que implica l'alliberament d'una molècula d'aigua.
Quin polisacàrid forma la fibra alimentària que no podem digerir?
- a) Midó
- b) Glucosa
- c) Cel·lulosa
- d) Fructosa
Resposta: c) Cel·lulosa. La cel·lulosa és un polisacàrid que forma la fibra alimentària. Els humans no tenim els enzims necessaris per trencar els enllaços beta (1→4) de la cel·lulosa.

2. EL MIDÓ

Flashcards

Què és el midó?: Polisacàrid de reserva energètica dels vegetals.
Quins són els components del midó?: Amilosa i amilopectina.
Com es descriu l'amilosa?: Polímer lineal de glucosa amb enllaços alfa (1→4).
Quina configuració adopta l'amilosa?: Configuració helicoidal.

Preguntes tipus test

Quina és la funció principal del midó en les plantes?
- a) Emmagatzemar aigua
- b) Proporcionar estructura a les fulles
- c) Emmagatzemar energia
- d) Ajudar en la fotosíntesi
Resposta: c) Emmagatzemar energia. El midó és un polisacàrid de reserva energètica en els vegetals, utilitzat per emmagatzemar glucosa per a futures necessitats energètiques.
Quins dos components principals formen el midó?
- a) Glucosa i fructosa
- b) Amilosa i amilopectina
- c) Cel·lulosa i lignina
- d) Sacarosa i maltosa
Resposta: b) Amilosa i amilopectina. El midó està compost per dos polisacàrids: l'amilosa, que és lineal, i l'amilopectina, que és ramificada.
Quin tipus d'enllaç uneix els monòmers de glucosa en l'amilosa?
- a) Enllaç beta (1→4)
- b) Enllaç alfa (1→4)
- c) Enllaç alfa (1→6)
- d) Enllaç glicosídic
Resposta: b) Enllaç alfa (1→4). L'amilosa és un polímer lineal de glucosa amb enllaços alfa (1→4), que permet que la molècula adopti una forma helicoidal.

3. LA FOTOSÍNTESI

Flashcards

Què és la fotosíntesi?: Procés metabòlic que transforma l'energia lluminosa en energia química, formant molècules orgàniques a partir d'inorgàniques.
Quines són les dues fases principals de la fotosíntesi?: Fase lluminosa (fotoquímica) i fase no lluminosa (biosintètica o fosca).
Què passa a la fase lluminosa?: Es sintetitza ATP i NADPH utilitzant l'energia de la llum.
Què passa a la fase no lluminosa?: Es fixen molècules de carboni a partir del CO2, utilitzant l'energia de l'ATP i NADPH.

Preguntes tipus test

Quin és el propòsit principal de la fase lluminosa de la fotosíntesi?
- a) Fixar el diòxid de carboni per produir glucosa.
- b) Sintetitzar ATP i NADPH utilitzant l'energia de la llum.
- c) Alliberar oxigen a l'atmosfera mitjançant la fixació de carboni.
- d) Transformar l'energia química en energia lluminosa.
Resposta: b) Sintetitzar ATP i NADPH utilitzant l'energia de la llum.. La fase lluminosa de la fotosíntesi utilitza l'energia de la llum per sintetitzar ATP i NADPH, que després s'utilitzen en la fase fosca per fixar el carboni.
On té lloc la fase no lluminosa de la fotosíntesi?
- a) A l'estroma del cloroplast.
- b) A les membranes dels tilacoides.
- c) A l'espai intermembranós.
- d) Al citosol de la cèl·lula.
Resposta: a) A l'estroma del cloroplast.. La fase no lluminosa de la fotosíntesi, també coneguda com el cicle de Calvin, té lloc a l'estroma del cloroplast.
Què es trenca durant la fotòlisi en el Fotosistema II?
- a) Molècules de diòxid de carboni (CO2).
- b) Molècules de glucosa.
- c) Molècules d'aigua (H2O).
- d) Molècules d'ATP.
Resposta: c) Molècules d'aigua (H2O).. Durant la fotòlisi en el Fotosistema II, les molècules d'aigua (H2O) es trenquen per alliberar electrons, protons i oxigen.

4. OLIS I GREIXOS

Flashcards

Què són els àcids grassos?: Biomolècules formades per cadenes de carboni i hidrogen amb un grup carboxil (-COOH).
Què vol dir que un àcid gras és amfipàtic?: Que té una part hidròfila (carboxil) i una part hidròfoba (cadena hidrocarbonada).
Quins tipus d'àcids grassos insaturats hi ha?: Monoinsaturats (un doble enllaç) i poliinsaturats (més d'un doble enllaç).
Què són els acilglicèrids?: Formes d'emmagatzematge dels àcids grassos, formats per àcids grassos units a glicerol.

Preguntes tipus test

Quina característica defineix els àcids grassos saturats?
- a) Presència d'un enllaç doble.
- b) Absència d'enllaços dobles.
- c) Presència de múltiples enllaços triples.
- d) Estructura cíclica.
Resposta: b) Absència d'enllaços dobles.. Els àcids grassos saturats es caracteritzen per no tenir cap enllaç doble entre els àtoms de carboni de la seva cadena hidrocarbonada.
Quin tipus d'àcid gras conté l'oli d'oliva?
- a) Àcid gras saturat.
- b) Àcid gras poliinsaturat.
- c) Àcid gras monoinsaturat.
- d) Greix trans.
Resposta: c) Àcid gras monoinsaturat.. L'oli d'oliva és ric en àcid oleic, que és un àcid gras monoinsaturat, és a dir, que conté un únic enllaç doble en la seva estructura.
Quina és la funció principal dels acilglicèrids?
- a) Transport d'oxigen.
- b) Emmagatzematge d'àcids grassos.
- c) Síntesi de proteïnes.
- d) Regulació hormonal.
Resposta: b) Emmagatzematge d'àcids grassos.. Els acilglicèrids són la forma en què els àcids grassos s'emmagatzemen en l'organisme. Estan formats per àcids grassos units a una molècula de glicerol mitjançant enllaços èster.

5. PROTEÏNES A LA DIETA

Flashcards

Què són els aminoàcids essencials?: Aminoàcids que l'organisme no pot sintetitzar i han de ser obtinguts a través de la dieta.
Quins aliments contenen tots els aminoàcids essencials?: Carn, peix, ous, soja i productes làctics.
Quin procés descompon les proteïnes en aminoàcids durant la digestió?: Hidròlisi enzimàtica.
Per què és important combinar llegums, fruits secs i cereals en la dieta?: Per assegurar una ingesta completa de tots els aminoàcids essencials.

Preguntes tipus test

Quins aliments contenen tots els aminoàcids essencials?
- a) Carn, peix, ous, soja i productes làctics
- b) Llegums, fruits secs i cereals
- c) Fruites i verdures
- d) Olis i greixos
Resposta: a) Carn, peix, ous, soja i productes làctics. Els aliments amb alt valor proteic, com la carn, el peix, els ous, la soja i els productes làctics, contenen tots els aminoàcids essencials que el cos no pot produir per si mateix.
Quin és el procés pel qual les proteïnes animals es descomponen en aminoàcids?
- a) Fotosíntesi
- b) Hidròlisi enzimàtica
- c) Fermentació
- d) Glicòlisi
Resposta: b) Hidròlisi enzimàtica. Les proteïnes animals són hidrolitzades pels enzims digestius, que les descomponen en aminoàcids que poden ser absorbits per l'intestí prim.
Què passa si no consumim suficients aminoàcids essencials en la dieta?
- a) L'organisme els pot elaborar a partir d'altres molècules
- b) Es produeix un excés de greix
- c) Es poden produir deficiències nutricionals
- d) Es millora la síntesi de proteïnes
Resposta: c) Es poden produir deficiències nutricionals. Els aminoàcids essencials no poden ser produïts per l'organisme, per tant, una dieta deficient en aquests pot portar a deficiències nutricionals.

6. LA LLET I ELS SEUS DERIVATS

Flashcards

Què és la lactosa?: Un disacàrid format per la unió de glucosa i galactosa.
Quin enzim digereix la lactosa?: Lactasa.
Què passa si no digerim la lactosa?: Arriba al còlon i és fermentada per microorganismes.
Quins gasos es produeixen per la fermentació de la lactosa?: Hidrogen i metà.

Preguntes tipus test

Quin component de la llet pot causar problemes digestius en persones intolerants a la lactosa?
- a) Proteïnes
- b) Greixos
- c) Lactosa
- d) Vitamina D
Resposta: c) Lactosa. La lactosa és un disacàrid present a la llet que algunes persones no poden digerir correctament degut a la falta de lactasa, cosa que provoca problemes digestius.
Quin enzim és responsable de la digestió de la lactosa en l'intestí?
- a) Amilasa
- b) Lipasa
- c) Lactasa
- d) Pepsina
Resposta: c) Lactasa. La lactasa és l'enzim que hidrolitza la lactosa en galactosa i glucosa, facilitant la seva absorció a l'intestí prim.
Què passa amb la lactosa en persones intolerants que no poden digerir-la?
- a) S'absorbeix completament a l'intestí prim
- b) Es transforma en proteïnes
- c) Arriba al còlon i és fermentada pels microorganismes
- d) S'elimina directament sense ser processada
Resposta: c) Arriba al còlon i és fermentada pels microorganismes. En persones amb intolerància a la lactosa, la lactosa no digerida arriba al còlon, on és fermentada pels microorganismes, produint gasos i altres molècules que causen molèsties.

7. ELS ORGANISMES TRANSGÈNICS

Flashcards

Què són els organismes transgènics (OGM)?: Organismes alterats genèticament mitjançant enginyeria genètica.
Quin és el propòsit de l'arròs daurat?: Combatre la deficiència de vitamina A proporcionant beta-carotè.
Quin tipus d'enzims s'utilitzen per aïllar gens en la creació d'OGM?: Enzims de restricció.
Què és el DNA recombinant?: DNA format per la unió de fragments de DNA de diferents fonts.

Preguntes tipus test

Quin és el propòsit d'afegir un marcador durant la construcció del DNA recombinant en la creació d'un OGM?
- a) Per augmentar l'expressió del gen desitjat.
- b) Per facilitar la unió del gen a la seqüència reguladora.
- c) Per seleccionar les cèl·lules que han incorporat el gen.
- d) Per protegir el gen de la degradació per enzims.
Resposta: c) Per seleccionar les cèl·lules que han incorporat el gen.. El marcador s'afegeix per identificar i seleccionar les cèl·lules que han incorporat el transgèn, permetent als científics aïllar i multiplicar només les cèl·lules desitjades.
Quin és el mètode pel qual el DNA recombinant s'introdueix a les cèl·lules hoste mitjançant el bombardeig amb partícules?
- a) Transformació bacteriana
- b) Canó gènic
- c) Transfecció viral
- d) Microinjeció
Resposta: b) Canó gènic. El canó gènic utilitza partícules d'or o tungstè recobertes de DNA recombinant per bombardejar les cèl·lules, facilitant l'entrada del transgèn al nucli.
Què són els enzims de restricció utilitzats en la creació d'organismes transgènics?
- a) Enzims que acceleren la replicació del DNA.
- b) Enzims que tallen el DNA en llocs específics.
- c) Enzims que uneixen fragments de DNA.
- d) Enzims que modifiquen les bases nitrogenades del DNA.
Resposta: b) Enzims que tallen el DNA en llocs específics.. Els enzims de restricció són utilitzats per tallar el DNA en seqüències específiques, permetent als científics aïllar i manipular gens d'interès per a la creació d'OGMs.

8. LA DIGESTIÓ

Flashcards

Quin enzim de la saliva comença la digestió dels glúcids?: Amilasa
Què connecta l'esòfag?: La cavitat bucal amb l'estómac
Quin enzim principal se segrega a l'estómac?: Pepsina
Què fa la bilis?: Emulsiona els greixos

Preguntes tipus test

Quin enzim de la saliva inicia la digestió dels glúcids a la boca?
- a) Pepsina
- b) Amilasa
- c) Tripsina
- d) Lipasa
Resposta: b) Amilasa. L'amilasa és l'enzim present a la saliva que comença a descompondre els glúcids durant la digestió a la boca.
Quin és el propòsit de la bilis en el procés de digestió?
- a) Hidrolitzar les proteïnes
- b) Neutralitzar l'acidesa del quim
- c) Emulsionar els greixos
- d) Digerir els glúcids
Resposta: c) Emulsionar els greixos. La bilis emulsiona els greixos, facilitant la seva absorció en l'intestí prim. Facilita la acció de la lipasa.
Quin enzim principal actua en l'estómac per començar la hidròlisi de les proteïnes?
- a) Amilasa
- b) Lipasa
- c) Pepsina
- d) Tripsina
Resposta: c) Pepsina. La pepsina és l'enzim secretat a l'estómac que inicia la descomposició de les proteïnes.

9. COM UTILITZEM EL QUE ABSORBIM?

Flashcards

Què és el metabolisme?: Conjunt de reaccions químiques per mantenir viu un organisme.
Quins són els dos tipus principals de metabolisme?: Catabolisme i anabolisme.
Què és el catabolisme?: Reaccions que trenquen molècules i alliberen energia.
Què és l'anabolisme?: Reaccions que construeixen molècules i consumeixen energia.

Preguntes tipus test

Quin és el propòsit principal del metabolisme en un organisme?
- a) Mantenir l'organisme viu.
- b) Trencar les molècules.
- c) Emmagatzemar energia.
- d) Eliminar toxines.
Resposta: a) Mantenir l'organisme viu.. El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que mantenen l'organisme viu, permetent créixer, reproduir-se, mantenir estructures i respondre al medi.
Què fan les cèl·lules per obtenir energia?
- a) Absorben aigua.
- b) Oxiden glucosa.
- c) Emmagatzemen greixos.
- d) Sintetitzen proteïnes.
Resposta: b) Oxiden glucosa.. Les cèl·lules oxiden la glucosa a CO2 i H2O per obtenir energia a través de la respiració cel·lular.
Quin tipus de molècula es forma durant la fermentació làctica?
- a) Glucosa.
- b) Àcid làctic.
- c) ATP.
- d) Oxigen.
Resposta: b) Àcid làctic.. La fermentació làctica, que no utilitza oxigen, produeix àcid làctic com a producte final.

10. COM OBТENEN ENERGIA LES CÈL·LULES?

Flashcards

Què és la respiració cel·lular?: Procés d'oxidació de la glucosa per obtenir energia (ATP).
On comença l'oxidació de la glucosa?: Al citosol de la cèl·lula.
Què és la fermentació làctica?: Procés anaeròbic que converteix la glucosa en àcid làctic.
Quina és la funció dels mitocondris?: Generar energia (ATP) mitjançant la respiració cel·lular.

Preguntes tipus test

Quin és el propòsit principal de la respiració cel·lular?
- a) Sintetitzar proteïnes.
- b) Oxidar la glucosa per obtenir energia.
- c) Emmagatzemar aigua.
- d) Eliminar residus.
Resposta: b) Oxidar la glucosa per obtenir energia.. La respiració cel·lular és un procés metabòlic que oxida la glucosa per alliberar energia en forma d'ATP.
En quina part de la cèl·lula comença l'oxidació de la glucosa?
- a) Mitocondri.
- b) Nucli.
- c) Citosol.
- d) Aparell de Golgi.
Resposta: c) Citosol.. L'oxidació de la glucosa comença al citosol de la cèl·lula, on té lloc la glicòlisi.
Què passa amb la glucosa en cèl·lules com els enteròcits o les musculars en condicions anaeròbiques?
- a) Es transforma en glicogen.
- b) Es degrada completament en CO2 i H2O.
- c) Continua amb la fermentació làctica.
- d) S'emmagatzema per a un ús posterior.
Resposta: c) Continua amb la fermentació làctica.. En condicions anaeròbiques, algunes cèl·lules continuen l'oxidació de la glucosa amb la fermentació làctica, un procés que produeix àcid làctic.

11. QUÈ FEM AMB EL QUE SOBRA?

Flashcards

Quina és la molècula més rendible per emmagatzemar energia?: Àcids grassos
En quina forma s'emmagatzemen els àcids grassos?: Triacilglicèrids
On s'acumulen els triacilglicèrids en animals?: Teixit adipós
Quina hormona produeix el teixit adipós?: Leptina

Preguntes tipus test

Quin tipus de molècula és més eficient per emmagatzemar energia a llarg termini?
- a) Glucosa
- b) Glicogen
- c) Àcids grassos
- d) Proteïnes
Resposta: c) Àcids grassos. Els àcids grassos, emmagatzemats com a triacilglicèrids, són més eficients per emmagatzemar energia a llarg termini en comparació amb el glicogen o la glucosa.
On s'acumulen els triacilglicèrids en els animals?
- a) En el fetge
- b) En el teixit muscular
- c) En el teixit adipós
- d) En el pàncrees
Resposta: c) En el teixit adipós. Els triacilglicèrids s'acumulen principalment en el teixit adipós, que es troba sota la pell i al voltant de les vísceres.
Quina hormona produeix el teixit adipós a part d'emmagatzemar greix?
- a) Insulina
- b) Glucagó
- c) Leptina
- d) Adrenalina
Resposta: c) Leptina. El teixit adipós produeix leptina, una hormona que ajuda a regular la gana actuant sobre l'hipotàlem.

1. COM TREBALLEM ELS MÚSCULS?

Flashcards

Què són els sarcòmers?: Unitats formades per filaments fins (actina) i gruixuts (miosina) que formen les miofibril·les musculars.
Quin és el paper de l'ATP en la contracció muscular?: La unió de l'ATP provoca la separació de la miosina i l'actina, permetent la relaxació muscular.
Què és la mioglobina?: Proteïna muscular que es lliga reversiblement a l'oxigen i l'emmagatzema.
Quines són les principals diferències entre les fibres musculars de tipus I i IIb?: Les fibres de tipus I són aeròbiques i riques en mioglobina, mentre que les de tipus IIb són anaeròbiques i tenen menys mioglobina.

Preguntes tipus test

Quin percentatge aproximat de la massa humana representen els músculs esquelètics?
- a) 10-20%
- b) 20-30%
- c) 40-50%
- d) 60-70%
Resposta: c) 40-50%. Els músculs esquelètics representen entre el 40% i el 50% de la massa humana total.
De què estan formats principalment els filaments prims presents als sarcòmers?
- a) Miosina
- b) Actina
- c) Col·lagen
- d) Elastina
Resposta: b) Actina. Els filaments prims dels sarcòmers estan formats principalment per actina, una proteïna clau en la contracció muscular.
Quin ió té un paper clau en l'inici del procés de contracció muscular?
- a) Sodi (Na+)
- b) Potassi (K+)
- c) Calci (Ca2+)
- d) Clorur (Cl-)
Resposta: c) Calci (Ca2+). Els ions de calci intervenen en la unió dels filaments d'actina i miosina, iniciant el procés de contracció muscular.

2. ESFORÇOS BREUS I INTENSOS: LA FOSFOCREATINA. ENZIMS

Flashcards

Què és la fosfocreatina?: Una molècula que actua com a reserva d'energia ràpida en les cèl·lules musculars.
Quin enzim catalitza la reacció de la fosfocreatina per generar ATP?: Creatina-cinasa.
En quin tipus de fibres musculars és més abundant la fosfocreatina?: Fibres tipus IIb (blanques).
Què són els enzims?: Biocatalitzadors que augmenten la velocitat de les reaccions metabòliques.

Preguntes tipus test

Quin enzim és essencial per a la ràpida generació d'ATP a partir de la fosfocreatina durant exercicis intensos?
- a) Glicogen-fosforilasa
- b) Creatina-cinasa
- c) Fosfoglucomutasa
- d) Lactasa
Resposta: b) Creatina-cinasa. La creatina-cinasa és l'enzim que catalitza la transferència d'un grup fosfat de la fosfocreatina a l'ADP, regenerant ATP de manera ràpida durant l'exercici intens.
En quin tipus de fibres musculars és més abundant la fosfocreatina?
- a) Fibres tipus I (vermelles)
- b) Fibres tipus IIb (blanques)
- c) Fibres tipus IIa (intermèdies)
- d) Totes les fibres musculars tenen la mateixa quantitat de fosfocreatina
Resposta: b) Fibres tipus IIb (blanques). La fosfocreatina és més abundant a les fibres tipus IIb (múscul blanc), que s'utilitzen per a esforços breus i intensos.
Quina funció tenen els enzims en les reaccions metabòliques?
- a) Disminuir la velocitat de les reaccions
- b) Augmentar l'energia d'activació de les reaccions
- c) Catalitzar les reaccions, permetent que es donin a velocitats adequades
- d) Consumir-se durant la reacció
Resposta: c) Catalitzar les reaccions, permetent que es donin a velocitats adequades. Els enzims són biocatalitzadors que acceleren les reaccions químiques, permetent que es duguin a terme a velocitats compatibles amb la vida.

3. ESFORÇ ANAERÒBIC I FERMENTACIÓ LÀCTICA

5. ALTRES FERMENTACIONS

Flashcards

Què és la fermentació?: Procés catabòlic d'oxidació incompleta de compostos orgànics.
Quin és el rendiment energètic de la fermentació?: 2 ATP
Quins tipus de cèl·lules poden realitzar la fermentació?: Llevats, bacteris, eritròcits i fibres musculars.
Quin tipus de metabolisme es fa servir en proves d'ultrafons?: Metabolisme aeròbic.

Preguntes tipus test

Quin és el rendiment energètic de la fermentació en comparació amb la respiració cel·lular aeròbica?
- a) La fermentació produeix 36-38 ATP, igual que la respiració cel·lular aeròbica.
- b) La fermentació produeix 2 ATP, mentre que la respiració cel·lular aeròbica produeix 36-38 ATP.
- c) La fermentació produeix 10 ATP, mentre que la respiració cel·lular aeròbica produeix 20 ATP.
- d) La fermentació produeix 50 ATP, mentre que la respiració cel·lular aeròbica produeix 100 ATP.
Resposta: b) La fermentació produeix 2 ATP, mentre que la respiració cel·lular aeròbica produeix 36-38 ATP.. La fermentació té un rendiment energètic de 2 ATP, mentre que la respiració cel·lular aeròbica produeix 36-38 ATP. Això significa que la respiració cel·lular aeròbica és molt més eficient en la producció d'energia que la fermentació.
Quin tipus de fibres musculars predominen en els músculs dels esportistes de resistència?
- a) Fibres de tipus IIb (blanques).
- b) Fibres de tipus IIa (intermèdies).
- c) Fibres de tipus I (vermelles).
- d) Fibres de tipus III (negres).
Resposta: c) Fibres de tipus I (vermelles).. En els músculs dels esportistes de resistència predominen les fibres de tipus I, també conegudes com a músculs vermells. Aquestes fibres són més aptes per a treballs musculars en condicions aeròbiques.
Quin procés es duu a terme en la lipòlisi al teixit adipós durant l'exercici?
- a) Els triacilglicèrids (TAG) s'oxiden per produir energia.
- b) Els triacilglicèrids (TAG) s'hidrolitzen en àcids grassos lliures (AGL) i glicerol.
- c) Els àcids grassos lliures (AGL) es converteixen en triacilglicèrids (TAG).
- d) El glicerol es converteix en àcids grassos lliures (AGL).
Resposta: b) Els triacilglicèrids (TAG) s'hidrolitzen en àcids grassos lliures (AGL) i glicerol.. Durant la lipòlisi, els triacilglicèrids (TAG) del teixit adipós s'hidrolitzen en àcids grassos lliures (AGL) i glicerol. Aquests productes després surten dels adipòcits per ser utilitzats en altres parts del cos.

6. GREIXOS I ESFORÇ DE LLARGA DURADA

Flashcards

Què són els triacilglicèrids (TAG)?: Formes d'emmagatzematge dels àcids grassos en el teixit adipós.
Quin és el procés d'hidròlisi dels TAG en àcids grassos lliures i glicerol?: Lipòlisi
Com es transporten els àcids grassos lliures per la sang?: Units a l'albúmina sèrica.
On té lloc la beta-oxidació dels àcids grassos?: A la matriu mitocondrial.

Preguntes tipus test

Quin tipus de fibres musculars predominen en els esportistes de resistència que utilitzen greixos com a principal font d'energia?
- a) Fibres de tipus IIb (blanques)
- b) Fibres de tipus IIa (intermèdies)
- c) Fibres de tipus I (vermelles)
- d) Fibres de tipus III (mixtes)
Resposta: c) Fibres de tipus I (vermelles). Els esportistes de resistència utilitzen principalment greixos com a font d'energia, i els seus músculs presenten una major proporció de fibres de tipus I (vermelles), que són més aptes per a l'oxidació d'àcids grassos.
Quin és el resultat de la hidròlisi dels triacilglicèrids (TAG) al teixit adipós durant un esforç de llarga durada?
- a) Glucosa i àcids grassos saturats
- b) Glicerol i àcids grassos lliures (AGL)
- c) Lactat i piruvat
- d) Aminoàcids i cetones
Resposta: b) Glicerol i àcids grassos lliures (AGL). Durant la lipòlisi al teixit adipós, els triacilglicèrids (TAG) s'hidrolitzen per alliberar glicerol i àcids grassos lliures (AGL), que seran utilitzats com a font d'energia.
Quin és el paper de l'albúmina sèrica en el transport d'àcids grassos per la sang?
- a) Catalitzar la beta-oxidació dels àcids grassos
- b) Emulsionar els àcids grassos per facilitar la seva absorció
- c) Unir-se als àcids grassos per fer-los solubles en el medi aquós de la sang
- d) Transportar els àcids grassos a través de la membrana mitocondrial
Resposta: c) Unir-se als àcids grassos per fer-los solubles en el medi aquós de la sang. Com que els àcids grassos lliures (AGL) són hidrofòbics, necessiten unir-se a l'albúmina sèrica, una proteïna present a la sang, per poder ser transportats eficientment en aquest medi aquós.

9. LES PROTEÏNES, MOLÈCULES CLAU DEL METABOLISME

Flashcards

Què és l'estructura primària d'una proteïna?: La seqüència d'aminoàcids.
Quins enllaços estabilitzen l'estructura terciària d'una proteïna?: Enllaços disulfur i d'hidrogen.
Què és l'acil-CoA?: Un àcid gras unit al coenzim A.
Què són els transportadors d'electrons en el cicle de Krebs?: NADH i FADH2.

Preguntes tipus test

Quina estructura de les proteïnes correspon a la seqüència dels seus aminoàcids?
- a) Estructura primària
- b) Estructura secundària
- c) Estructura terciària
- d) Estructura quaternària
Resposta: a) Estructura primària. L'estructura primària d'una proteïna és la seqüència lineal dels seus aminoàcids.
Quin tipus d'enllaç és característic de l'estructura terciària d'una proteïna?
- a) Enllaç peptídic
- b) Enllaç glicosídic
- c) Enllaç disulfur
- d) Enllaç fosfodièster
Resposta: c) Enllaç disulfur. L'estructura terciària d'una proteïna es forma a partir d'enllaços disulfur i d'hidrogen dins la mateixa cadena, donant-li una estructura globular.
Quina molècula s'oxida en el cicle de Krebs fins que s'alliberen dues molècules de CO2?
- a) Glucosa
- b) Acetil-CoA
- c) Piruvat
- d) Lactat
Resposta: b) Acetil-CoA. L'Acetil-CoA s'oxida en el cicle de Krebs, alliberant dues molècules de CO2.

10. INTERVENCIÓ DE L'OXIGEN

Flashcards

Quin és el paper de l'oxigen en la cadena respiratòria?: Actua com a acceptor final d'electrons.
Què fan la NADH deshidrogenasa, el citocrom b-c1 i el citocrom-oxidasa?: Actuen com a bombes d'ions H+.
Què es genera amb l'impuls d'ions H+?: Un gradient de protons.
Què transforma la fosforilació oxidativa?: L'energia del gradient de protons en energia d'enllaç fosfat.

Preguntes tipus test

Quin és el paper de l'oxigen en la cadena respiratòria?
- a) Actua com a primer donador d'electrons.
- b) Actua com a últim acceptor d'electrons.
- c) Impulsa ions de sodi a l'espai intermembranós.
- d) Catalitza la síntesi d'ATP directament.
Resposta: b) Actua com a últim acceptor d'electrons.. L'oxigen actua com l'últim acceptor d'electrons en la cadena respiratòria, captant protons i transformant-se en aigua.
Quina funció realitzen la NADH deshidrogenasa, el citocrom b-c1 i el citocrom-oxidasa en la cadena respiratòria?
- a) Sintetitzar glucosa a partir de CO2.
- b) Actuar com a bombes impulsores d'ions H+.
- c) Descompondre l'ATP en ADP i fosfat.
- d) Transportar glucosa a través de la membrana mitocondrial.
Resposta: b) Actuar com a bombes impulsores d'ions H+.. Aquests enzims actuen com a bombes impulsores d'ions H+ des de la matriu mitocondrial fins a l'espai intermembranós, generant un gradient de protons.
Què es genera com a resultat de l'acció de la cadena respiratòria en la mitocondria?
- a) Un gradient de glucosa.
- b) Un gradient de protons.
- c) Un gradient de sodi.
- d) Un gradient de clorur.
Resposta: b) Un gradient de protons.. La cadena respiratòria genera un gradient de protons a través de la membrana mitocondrial interna, essencial per a la síntesi d'ATP.

11. ANABOLISME: ELABORACIÓ DE BIOMOLÈCULES

Flashcards

Què és l'anabolisme?: Procés de síntesi de biomolècules consumint energia.
Què és el catabolisme?: Procés de degradació de biomolècules per obtenir energia.
Quines molècules complexes no podem sintetitzar?: Alguns aminoàcids i àcids grassos poliinsaturats.
Com s'anomenen els aminoàcids i àcids grassos que no podem sintetitzar?: Essencials

Preguntes tipus test

Quin dels següents processos es defineix com la síntesi de biomolècules consumint energia?
- a) Catabolisme
- b) Anabolisme
- c) Metabolisme
- d) Homeòstasi
Resposta: b) Anabolisme. L'anabolisme és el procés de síntesi de molècules complexes a partir de molècules més senzilles, requerint una aportació d'energia.
Quin tipus de molècules complexes no pot sintetitzar l'organisme i, per tant, s'han d'obtenir a través de la dieta?
- a) Glúcids simples
- b) Lípids saturats
- c) Aminoàcids essencials
- d) Vitamines hidrosolubles
Resposta: c) Aminoàcids essencials. Els aminoàcids essencials no poden ser sintetitzats per l'organisme i han de ser obtinguts a través de la dieta per garantir la correcta funció biològica.
En el context de l'anabolisme, quin és el destí dels triacilglicèrids?
- a) Descomposició en àcids grassos i glicerol
- b) Emmagatzematge en el teixit adipós
- c) Transport a través de la sang per les LDL
- d) Conversió en glucosa al fetge
Resposta: b) Emmagatzematge en el teixit adipós. Els triacilglicèrids s'emmagatzemen en el teixit adipós com a reserva d'energia per a ser utilitzats quan sigui necessari.

1. A LA UNITAT DE CONSELL GENÈTIC PER PRIMER COP

Flashcards

Què és un nucleòtid?: Un nucleòtid és una molècula formada per una pentosa, un grup fosfat i una base nitrogenada.
Quines són les bases nitrogenades presents a l'RNA?: Les bases nitrogenades de l'RNA són adenina, guanina, citosina i uracil.
Què és l'heterocromatina?: L'heterocromatina és DNA compactat que no expressa la informació genètica.
Quina és la funció de l'RNA missatger (mRNA)?: L'mRNA transporta la informació genètica del DNA als ribosomes per a la síntesi de proteïnes.

Preguntes tipus test

Quina de les següents bases nitrogenades NO es troba a l'RNA?
- a) Adenina
- b) Guanina
- c) Timina
- d) Citosina
Resposta: c) Timina. La timina (T) és una base nitrogenada que es troba exclusivament en el DNA, mentre que l'uracil (U) la substitueix en l'RNA.
Quin tipus d'enllaç uneix els nucleòtids en una cadena d'àcid nucleic?
- a) Enllaç peptídic
- b) Enllaç glicosídic
- c) Enllaç fosfodièster
- d) Enllaç d'hidrogen
Resposta: c) Enllaç fosfodièster. Els nucleòtids en una cadena d'àcid nucleic estan units per enllaços fosfodièster, que connecten el grup fosfat d'un nucleòtid amb el carboni 3' del nucleòtid següent.
Quina és la funció principal de l'RNA missatger (mRNA)?
- a) Transportar aminoàcids al ribosoma
- b) Formar part de l'estructura del ribosoma
- c) Copiar i transportar la informació genètica del DNA als ribosomes
- d) Catalitzar reaccions químiques en la cèl·lula
Resposta: c) Copiar i transportar la informació genètica del DNA als ribosomes. L'mRNA porta la informació genètica del DNA als ribosomes, on es tradueix en proteïnes.

3. L'EXPRESSIÓ DELS GENS

Flashcards

Què és la transcripció?: Procés de copiar la informació del DNA en una molècula d'RNA.
Què és la traducció?: Procés de síntesi de proteïnes a partir de l'mRNA.
Què són els exons?: Seqüències codificants del pre-mRNA que formen part del mRNA madur.
Què són els introns?: Seqüències no codificants del pre-mRNA que s'eliminen durant el splicing.

Preguntes tipus test

Quina és la funció principal de l'RNA polimerasa en la transcripció?
- a) Reparar errors en la cadena de DNA
- b) Catalitzar la síntesi d'una cadena de RNA complementària a partir del DNA
- c) Eliminar els introns del pre-mRNA
- d) Traduir el mRNA en proteïnes
Resposta: b) Catalitzar la síntesi d'una cadena de RNA complementària a partir del DNA. L'RNA polimerasa és l'enzim encarregat de sintetitzar una cadena de RNA utilitzant el DNA com a motlle, unint nucleòtids de RNA complementaris a la seqüència de DNA.
Què són els exons i els introns en el context de la transcripció?
- a) Exons són seqüències no codificants i introns són seqüències codificants
- b) Exons són seqüències codificants i introns són seqüències no codificants
- c) Tots dos són seqüències codificants
- d) Tots dos són seqüències no codificants
Resposta: b) Exons són seqüències codificants i introns són seqüències no codificants. Els exons són les regions del pre-mRNA que contenen informació per a la síntesi de proteïnes, mentre que els introns són seqüències intermèdies que s'eliminen durant el splicing.
Què implica la maduració del pre-mRNA (splicing)?
- a) La unió de ribosomes al mRNA
- b) L'eliminació dels exons i la unió dels introns
- c) L'eliminació dels introns i la unió dels exons
- d) La transcripció del DNA en RNA
Resposta: c) L'eliminació dels introns i la unió dels exons. Durant el splicing, els introns es treuen del pre-mRNA i els exons restants s'uneixen per formar un mRNA madur que pot ser traduït en proteïnes.

5. A LA UNITAT DE CONSELL GENÈTIC PER SEGON COP

Flashcards

Què és un arbre genealògic (pedigrí)?: Representació dels individus d'una família per estudiar l'herència de trets.
Què indica un quadrat en un arbre genealògic?: Un individu de sexe masculí.
Què indica un cercle en un arbre genealògic?: Un individu de sexe femení.
Què és un cariotip?: Imatge de tots els cromosomes d'una cèl·lula.

Preguntes tipus test

Què representa un arbre genealògic o pedigrí en l'àmbit del consell genètic?
- a) La distribució geogràfica d'una malaltia genètica.
- b) L'estructura molecular d'un gen.
- c) La representació dels individus d'una família i les seves relacions.
- d) El conjunt de cromosomes d'una cèl·lula.
Resposta: c) La representació dels individus d'una família i les seves relacions.. Un arbre genealògic o pedigrí representa els individus d'una família i les seves relacions, permetent visualitzar la possible herència de trets o malalties genètiques.
Quina és la diferència entre un individu homozigot i un heterozigot respecte a un caràcter específic?
- a) L'homozigot té dos al·lels diferents i l'heterozigot té dos al·lels iguals.
- b) L'homozigot té els dos al·lels iguals i l'heterozigot té dos al·lels diferents.
- c) L'homozigot sempre expressa el fenotip dominant, mentre que l'heterozigot no.
- d) L'heterozigot sempre expressa el fenotip recessiu, mentre que l'homozigot no.
Resposta: b) L'homozigot té els dos al·lels iguals i l'heterozigot té dos al·lels diferents.. Un individu homozigot té els dos al·lels iguals per a un caràcter, mentre que un heterozigot té dos al·lels diferents.
Quina és la funció principal de l'RNA de transferència (tRNA) en la síntesi de proteïnes?
- a) Catalitzar la formació d'enllaços peptídics entre aminoàcids.
- b) Transportar aminoàcids específics al ribosoma per a la incorporació a la proteïna.
- c) Copiar la informació genètica del DNA per a la síntesi de proteïnes.
- d) Formar l'estructura del ribosoma on es produeix la síntesi de proteïnes.
Resposta: b) Transportar aminoàcids específics al ribosoma per a la incorporació a la proteïna.. L'RNA de transferència (tRNA) transporta aminoàcids específics al ribosoma, on s'uneixen per formar una proteïna. Cada tRNA té un anticodó que s'aparella amb un codó específic a l'mRNA, assegurant que l'aminoàcid correcte s'afegeix a la cadena polipeptídica.

6. A LA RECERCA DE LA MUTACIÓ

Flashcards

Què és la mutació AF508?: La mutació més freqüent de la fibrosi quística.
Què és la replicació del DNA?: Procés on les cèl·lules fan una còpia del material genètic abans de reproduir-se.
On comença la replicació del DNA?: A l'origen de replicació.
Què fan les helicases durant la replicació del DNA?: Separen les dues cadenes de DNA.

Preguntes tipus test

Quina és la mutació més freqüent en els casos de fibrosi quística?
- a) AF508
- b) G551D
- c) R117H
- d) F508C
Resposta: a) AF508. La mutació AF508 és la més comú en els casos de fibrosi quística, responsable del 70-80% dels casos.
Quin enzim és responsable de sintetitzar fragments d'RNA complementaris durant la replicació del DNA?
- a) DNA-polimerasa I
- b) DNA-ligasa
- c) Primasa
- d) Helicases
Resposta: c) Primasa. La primasa és l'enzim que elabora un fragment d'RNA complementari, conegut com a encebador o primer, necessari per iniciar la replicació del DNA.
Què és la PCR (reacció en cadena de la polimerasa)?
- a) Un mètode per reparar el DNA danyat.
- b) Un enzim que talla el DNA en llocs específics.
- c) Una tècnica per obtenir un nombre elevat de còpies d'un segment específic de DNA.
- d) Un procés de modificació genètica.
Resposta: c) Una tècnica per obtenir un nombre elevat de còpies d'un segment específic de DNA.. La PCR és una tècnica utilitzada per amplificar un segment específic de DNA, generant-ne milions de còpies.

7. SEGUR QUE NO PUC TRANSMETRE LA FIBROSI QUÍSTICA?

Flashcards

Què és la mitosi?: Procés de divisió cel·lular que resulta en dues cèl·lules filles genèticament idèntiques a la cèl·lula mare.
Què és la interfase?: Període entre dues divisions cel·lulars on la cèl·lula creix i replica el seu DNA.
Què són els cromosomes?: Estructures formades per DNA i proteïnes (histones) que contenen la informació genètica.
Què és la cromatina?: DNA empaquetat amb proteïnes histones dins del nucli cel·lular.

Preguntes tipus test

Què passa amb el creixement cel·lular i la producció de proteïnes quan s'inicia la mitosi?
- a) Augmenten significativament.
- b) Es mantenen sense canvis.
- c) S'aturen o disminueixen.
- d) Només el creixement s'atura.
Resposta: c) S'aturen o disminueixen.. Quan s'inicia la mitosi, s'atura el creixement cel·lular i la producció de proteïnes, ja que l'energia es dirigeix a la divisió cel·lular.
Quin és l'objectiu principal de la mitosi?
- a) Produir gàmetes per a la reproducció sexual.
- b) Obtenir cèl·lules clòniques.
- c) Augmentar la variabilitat genètica.
- d) Sintetitzar proteïnes.
Resposta: b) Obtenir cèl·lules clòniques.. La mitosi té com a objectiu principal l'obtenció de cèl·lules clòniques, és a dir, cèl·lules genèticament idèntiques a la cèl·lula mare.
Quina fase de la mitosi es caracteritza per la separació de les cromàtides germanes?
- a) Profase.
- b) Metafase.
- c) Anafase.
- d) Telofase.
Resposta: c) Anafase.. En l'anafase, les cromàtides germanes se separen i es mouen cap als pols oposats de la cèl·lula.

1. QUÈ PASSA AMB ELS CROMOSOMES DURANT LA MEIOSI?

Flashcards

Què són els cromosomes homòlegs?: Parells de cromosomes amb informació per als mateixos caràcters.
Què és la meiosi?: Procés de divisió cel·lular que redueix a la meitat el nombre de cromosomes.
Quina fase de la meiosi implica la recombinació genètica?: Profase I
Quantes divisions cel·lulars hi ha a la meiosi?: Dues

Preguntes tipus test

Quina és la funció principal de la meiosi?
- a) Augmentar el nombre de cromosomes en les cèl·lules filles.
- b) Mantenir constant el nombre de cromosomes en les cèl·lules filles.
- c) Reduir a la meitat el nombre de cromosomes en les cèl·lules filles.
- d) Duplicar el nombre de cromosomes en les cèl·lules filles.
Resposta: c) Reduir a la meitat el nombre de cromosomes en les cèl·lules filles.. La meiosi és un procés de divisió cel·lular que redueix el nombre de cromosomes a la meitat per a la formació de gàmetes (cèl·lules sexuals).
Què són els cromosomes homòlegs?
- a) Cromosomes idèntics presents en totes les cèl·lules.
- b) Parells de cromosomes amb informació per als mateixos caràcters.
- c) Cromosomes que només es troben en les cèl·lules sexuals.
- d) Cromosomes que determinen el sexe d'un individu.
Resposta: b) Parells de cromosomes amb informació per als mateixos caràcters.. Els cromosomes homòlegs són parells de cromosomes que contenen informació genètica per als mateixos caràcters, un provinent de cada progenitor.
En quina fase de la meiosi es produeix la recombinació genètica?
- a) Metafase I
- b) Anafase II
- c) Profase I
- d) Telofase II
Resposta: c) Profase I. La recombinació genètica, o encreuament cromosòmic, té lloc durant la profase I de la meiosi, on els cromosomes homòlegs intercanvien fragments d'ADN.

5. LA PROVA DE L'EMBARÀS I LA FECUNDACIÓ

Flashcards

Què és la gonadotropina coriònica humana (GCH)?: Una hormona glucoproteica secretada per l'embrió i la placenta.
On té lloc la fecundació en humans?: A les trompes de Fal·lopi.
Què fan els enzims alliberats per l'acrosoma de l'espermatozoide?: Destrueixen les cobertes de l'oòcit per permetre la penetració.
Què és la membrana de fecundació?: Una estructura que impedeix l'entrada de múltiples espermatozoides a l'oòcit.

Preguntes tipus test

Quina hormona glucoproteica detecten els testos d'embaràs a l'orina?
- a) Hormona luteinitzant (LH)
- b) Gonadotropina coriònica humana (GCH)
- c) Hormona fol·licle estimulant (FSH)
- d) Estrògens
Resposta: b) Gonadotropina coriònica humana (GCH). Els testos d'embaràs detecten la gonadotropina coriònica humana (GCH), una hormona secretada per l'embrió i la placenta.
On té lloc la unió de l'oòcit i l'espermatozoide?
- a) A l'úter
- b) Al còl
- c) A les trompes de Fal·lopi
- d) A l'ovari
Resposta: c) A les trompes de Fal·lopi. La fecundació, és a dir, la unió de l'oòcit i l'espermatozoide, té lloc a les trompes de Fal·lopi.
Quin procés evita l'entrada de múltiples espermatozoides a l'oòcit després de la fecundació?
- a) La contracció de l'úter
- b) La formació de la membrana de fecundació
- c) L'alliberament d'hormones per l'ovari
- d) El bloqueig de les trompes de Fal·lopi
Resposta: b) La formació de la membrana de fecundació. Després de la fecundació, l'oòcit secreta substàncies que formen la membrana de fecundació, evitant l'entrada d'altres espermatozoides.

9. LA INFORMACIÓ GENÈTICA DELS CROMOSOMES SEXUALS

Flashcards

Què és l'herència holàndrica?: És el tipus d'herència dels gens situats al cromosoma Y, que només es transmet de pares a fills.
Quina funció té el gen SRY?: Determina el desenvolupament de la gònada com a testicle.
Què són les zones pseudoautosomals?: Regions homòlogues als extrems dels cromosomes X i Y que permeten la recombinació durant la meiosi.
Què passa si el gen SRY no actua?: La gònada es desenvolupa com a ovari per defecte.

Preguntes tipus test

Quin tipus d'herència presenten els gens situats al cromosoma Y?
- a) Herència lligada al sexe
- b) Herència holàndrica
- c) Herència autosòmica dominant
- d) Herència autosòmica recessiva
Resposta: b) Herència holàndrica. Els gens del cromosoma Y presenten una herència holàndrica, on els caràcters només són presents en homes i s'hereten de pares a fills.
Quina funció té el gen SRY en el desenvolupament embrionari?
- a) Actua com a interruptor per al desenvolupament de l'ovari
- b) Actua com a interruptor per al desenvolupament del testicle
- c) Inhibeix la producció de testosterona
- d) Afavoreix el desenvolupament de les gònades bipotencials
Resposta: b) Actua com a interruptor per al desenvolupament del testicle. El gen SRY actua com a interruptor, fent que la gònada es desenvolupi com a testicle, i el testicle comença a produir testosterona.
Què són les zones pseudoautosomals dels cromosomes sexuals?
- a) Regions del cromosoma Y amb gens específics per a la masculinitat
- b) Regions homòlogues als extrems dels cromosomes X i Y
- c) Regions no codificants del cromosoma X
- d) Regions on es produeix la inactivació del cromosoma X
Resposta: b) Regions homòlogues als extrems dels cromosomes X i Y. Les zones pseudoautosomals són regions homòlogues situades als extrems dels braços dels cromosomes X i Y, permetent l'aparellament i la recombinació durant la meiosi.

1. ELS MICROORGANISMES

Flashcards

Què són els microorganismes?: Éssers vius microscòpics com bacteris, arqueobacteris, fongs i virus.
Quins dominis inclouen microorganismes?: Bacteria, Archaea i Eukarya.
Què és un bacteri procariota?: Un organisme unicel·lular sense nucli ni orgànuls membranosos.
Què és la paret cel·lular bacteriana?: Una estructura que protegeix la cèl·lula bacteriana de la lisi osmòtica.

Preguntes tipus test

Quina de les següents estructures NO es troba en tots els bacteris?
- a) Membrana plasmàtica
- b) Paret cel·lular
- c) Ribosomes
- d) Càpsula
Resposta: d) Càpsula. La membrana plasmàtica i els ribosomes són essencials per a la vida cel·lular, i la paret cel·lular protegeix els bacteris. La càpsula, en canvi, no està present en tots els bacteris.
Quin és el component principal de la paret cel·lular dels bacteris?
- a) Cel·lulosa
- b) Peptidoglicà
- c) Quitina
- d) Lignina
Resposta: b) Peptidoglicà. El peptidoglicà és un polímer format per aminoàcids i sucres que constitueix la paret cel·lular bacteriana, proporcionant rigidesa i protecció.
Quina és la funció principal dels plasmidis en els bacteris?
- a) Contenir el material genètic principal
- b) Sintetitzar proteïnes
- c) Conferir resistència a antibiòtics o altres avantatges
- d) Generar energia
Resposta: c) Conferir resistència a antibiòtics o altres avantatges. Els plasmidis són petites molècules d'ADN circular que poden contenir gens que proporcionen avantatges com la resistència a antibiòtics, però no contenen el material genètic principal.

4. ELS ANTIBIOTICS

Flashcards

Què són els antibiòtics?: Substàncies produïdes per microorganismes que inhibeixen o maten altres microorganismes.
Com va descobrir Alexander Fleming la penicil·lina?: Observant un fong contaminant que inhibia el creixement bacterià.
Quins són els dos tipus principals d'antibiòtics segons la seva acció?: Bacteriostàtics i bactericides.
Què fan els antibiòtics bacteriostàtics?: Impedir el creixement dels bacteris.

Preguntes tipus test

Quin és el principal mecanisme pel qual els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics?
- a) Mutació espontània del seu DNA o adquisició de DNA exogen
- b) Disminució de la producció d'enzims metabòlics
- c) Augment de la producció d'antibiòtics naturals
- d) Canvi en la composició de la membrana cel·lular
Resposta: a) Mutació espontània del seu DNA o adquisició de DNA exogen. La resistència als antibiòtics s'adquireix principalment mitjançant mutacions en el DNA bacterià o per l'adquisició de material genètic extern que codifica mecanismes de resistència.
Quina és la funció dels antibiòtics bacteriostàtics?
- a) Impedir el creixement dels bacteris
- b) Matar els bacteris directament
- c) Activar el sistema immunitari contra els bacteris
- d) Modificar l'estructura genètica dels bacteris
Resposta: a) Impedir el creixement dels bacteris. Els antibiòtics bacteriostàtics impedeixen el creixement dels bacteris, permetent que el sistema immunitari del cos els elimini.
Com va descobrir Alexander Fleming la penicil·lina?
- a) Investigant els efectes de la llum sobre els bacteris
- b) Observant un fong contaminant en una placa de cultiu bacterià
- c) Analitzant mostres de sòl a la recerca de nous microorganismes
- d) Experimentant amb extractes de plantes medicinals
Resposta: b) Observant un fong contaminant en una placa de cultiu bacterià. Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina quan va observar que un fong del gènere Penicillium contaminava una placa de cultiu de bacteris, inhibint el seu creixement.

5. LA REPRODUCCIÓ DELS BACTERIS

Flashcards

Com es reprodueixen els bacteris?: Asexualment, per divisió binària.
Què és una soca bacteriana?: Conjunt de bacteris genèticament iguals.
Què és la resistència natural en bacteris?: Quan no tenen la molècula diana de l'antibiòtic.
Què és la resistència adquirida en bacteris?: Quan una soca sensible es torna resistent.

Preguntes tipus test

Quin és el principal mecanisme de reproducció dels bacteris?
- a) Mitosis
- b) Meiosis
- c) Divisió binària
- d) Esporulació
Resposta: c) Divisió binària. La divisió binària és el procés asexual pel qual els bacteris es repliquen, donant lloc a dues cèl·lules filles genèticament idèntiques.
Què és una soca en el context de la reproducció bacteriana?
- a) Un tipus d'antibiòtic
- b) Un conjunt de bacteris genèticament iguals
- c) Un medi de cultiu específic
- d) Un enzim bacterià
Resposta: b) Un conjunt de bacteris genèticament iguals. Una soca es refereix a un grup de bacteris que comparteixen característiques genètiques idèntiques, originats a partir d'una cèl·lula ancestral comuna.
Quin factor NO afavoreix la ràpida divisió dels bacteris?
- a) Nutrients abundants
- b) Temperatura òptima
- c) Condicions ambientals favorables
- d) Presència d'antibiòtics
Resposta: d) Presència d'antibiòtics. La presència d'antibiòtics pot inhibir o matar els bacteris, impedint la seva ràpida divisió. Els altres factors promouen el creixement i la reproducció bacteriana.

6. COM CANVIEN ELS BACTERIS?

Flashcards

Què és una mutació bacteriana?: Un canvi heretable en el material genètic d'un bacteri.
Quins són els tres tipus de transferència genètica horitzontal en bacteris?: Conjugació, transformació i transducció.
Què és la conjugació en bacteris?: Transferència d'un plasmidi d'un bacteri donant a un bacteri receptor a través d'un pilus.
Què és la transformació en bacteris?: Incorporació de DNA lliure del medi per un bacteri receptor.

Preguntes tipus test

Quin és el resultat d'una mutació gènica en un bacteri que li proporciona resistència a un antibiòtic?
- a) El bacteri es torna més susceptible a l'antibiòtic.
- b) El bacteri es multiplica més lentament.
- c) El bacteri adquireix una avantatge selectiva per sobreviure en presència de l'antibiòtic.
- d) El bacteri perd la capacitat de reproduir-se.
Resposta: c) El bacteri adquireix una avantatge selectiva per sobreviure en presència de l'antibiòtic.. La selecció natural afavoreix els bacteris resistents a antibiòtics perquè poden multiplicar-se i passar a ser els més abundants en un ambient on l'antibiòtic està present.
Quina és la principal diferència entre la transferència genètica vertical i horitzontal en bacteris?
- a) La transferència vertical només ocorre en bacteris asexuals.
- b) La transferència horitzontal implica el pas de gens a la descendència, mentre que la vertical no.
- c) La transferència horitzontal implica el pas de gens entre bacteris no relacionats directament, mentre que la vertical és de progenitors a descendents.
- d) La transferència vertical requereix contacte físic entre les cèl·lules, mentre que l'horitzontal no.
Resposta: c) La transferència horitzontal implica el pas de gens entre bacteris no relacionats directament, mentre que la vertical és de progenitors a descendents.. La transferència horitzontal permet als bacteris adquirir nous gens d'altres bacteris, independentment de la relació filogenètica, mentre que la transferència vertical és la transmissió de gens de pares a fills.
Quina estructura utilitza un bacteri gramnegatiu per transferir un plasmidi a un altre bacteri durant la conjugació?
- a) Flagel
- b) Pilus
- c) Càpsula
- d) Membrana plasmàtica
Resposta: b) Pilus. En la conjugació, els bacteris gramnegatius utilitzen un pilus per establir contacte físic i transferir plasmidis a altres bacteris.

8. ELS VIRUS

Flashcards

Què són els virus?: Agents infecciosos acel·lulars que necessiten una cèl·lula hoste per replicar-se.
Quina és la funció de la càpsida vírica?: Protegir l'àcid nucleic del virus i facilitar la infecció.
Què és un virió?: Un virus complet i infecciós fora de la cèl·lula hoste.
Quins tipus d'àcids nucleics poden formar el genoma d'un virus?: DNA o RNA, ja sigui de cadena senzilla o doble.

Preguntes tipus test

Quina és la funció principal de la càpsida en un virus?
- a) Sintetitzar proteïnes víriques.
- b) Protegir l'àcid nucleic del virus.
- c) Generar energia per al virus.
- d) Replicar el material genètic del virus.
Resposta: b) Protegir l'àcid nucleic del virus.. La càpsida és l'embolcall proteic que protegeix l'àcid nucleic del virus de factors externs i facilita la infecció a les cèl·lules hoste.
Què és un virió?
- a) Un virus en fase de replicació activa dins d'una cèl·lula.
- b) Una subunitat proteica que forma la càpsida vírica.
- c) Un virus complet i infecciós fora de la cèl·lula hoste.
- d) Una estructura que es troba dins del nucli de la cèl·lula infectada.
Resposta: c) Un virus complet i infecciós fora de la cèl·lula hoste.. Un virió és la forma completa del virus fora de la cèl·lula hoste, capaç d'infectar altres cèl·lules.
Quin tipus d'àcid nucleic NO es pot trobar en el genoma d'un virus?
- a) DNA de cadena senzilla
- b) RNA de cadena doble
- c) DNA de cadena triple
- d) RNA de cadena senzilla
Resposta: c) DNA de cadena triple. Els virus poden tenir DNA o RNA, ja sigui de cadena senzilla o doble, però no existeix DNA de cadena triple en virus.

10. ELS VIRUS I ELS HUMANS

Flashcards

Què és un pròfag?: Material genètic d'un virus incorporat al genoma d'un bacteri.
Què és una zoonosi?: Malaltia transmesa entre diferents espècies animals i humans.
Com es transmet el VIH?: Per contacte amb fluids corporals infectats, principalment per relacions sexuals sense protecció i compartint xeringues.
Què és la transcriptasa inversa?: Enzim utilitzat per retrovirus com el VIH per fer còpies de DNA a partir de RNA.

Preguntes tipus test

Quin enzim utilitza el VIH per fer còpies de DNA a partir del seu RNA?
- a) Amilasa
- b) Transcriptasa inversa
- c) ADN polimerasa
- d) ARN polimerasa
Resposta: b) Transcriptasa inversa. El VIH utilitza la transcriptasa inversa, un enzim que li permet crear còpies de DNA a partir del seu RNA, integrant-se així al genoma de la cèl·lula hoste.
Quina és la millor mesura preventiva contra el VIH?
- a) Compartir xeringues
- b) Mantenir relacions sexuals sense protecció
- c) No compartir xeringues i mantenir relacions sexuals sense protecció
- d) Evitar el contacte amb persones infectades
Resposta: c) No compartir xeringues i mantenir relacions sexuals sense protecció. La prevenció del VIH es basa en evitar pràctiques de risc com compartir xeringues i mantenir relacions sexuals sense protecció, ja que aquestes són les principals vies de transmissió del virus.
Què són els prions?
- a) Molècules d'RNA infeccioses
- b) Bacteris resistents als antibiòtics
- c) Proteïnes mal plegades que provoquen malalties neurodegeneratives
- d) Virus que infecten les vies respiratòries
Resposta: c) Proteïnes mal plegades que provoquen malalties neurodegeneratives. Els prions són proteïnes mal plegades que tenen la capacitat de transformar altres proteïnes en la seva forma incorrecta, causant malalties neurodegeneratives.

1. ELS RONYONS I L'APARELL EXCRETOR

Flashcards

Quina és la funció dels ronyons en relació als productes residuals del metabolisme?: Extreure'ls de la sang i eliminar-los en forma d'orina.
Quins són els dos tipus principals d'insuficiència renal?: Aguda (recuperable) i crònica (irreversible).
Què és el rebuig hiperagut en un trasplantament de ronyó i quan sol ocórrer?: És un rebuig que obliga a extirpar l'òrgan i ocorre dins de les 48 hores posteriors al trasplantament.
Quin tipus de resposta immunitària provoca el rebuig d'un òrgan trasplantat?: Una resposta immunitària que identifica l'òrgan com a estrany i intenta eliminar-lo.

Preguntes tipus test

Quina és la funció principal dels ronyons?
- a) Regular la temperatura corporal
- b) Extreure productes residuals de la sang
- c) Produir hormones per al creixement
- d) Digereir els aliments i absorbir nutrients
Resposta: b) Extreure productes residuals de la sang. La funció principal dels ronyons és filtrar la sang per eliminar els productes residuals del metabolisme, com urea i àcid úric.
Què és la bufeta urinària?
- a) Un vas sanguini que porta sang al ronyó
- b) Un òrgan que produeix hormones
- c) Un òrgan buit que emmagatzema l'orina
- d) Una glàndula que segrega enzims digestius
Resposta: c) Un òrgan buit que emmagatzema l'orina. La bufeta urinària és un òrgan buit recobert de múscul que emmagatzema l'orina abans de ser expulsada del cos.
Què és la insuficiència renal aguda?
- a) Un deteriorament lent i progressiu de la funció renal
- b) Una pèrdua sobtada de la capacitat excretora del ronyó
- c) Una malaltia genètica que afecta els ronyons
- d) Una infecció bacteriana del tracte urinari
Resposta: b) Una pèrdua sobtada de la capacitat excretora del ronyó. La insuficiència renal aguda és una pèrdua sobtada de la capacitat dels ronyons per excretar productes residuals i regular els fluids i electròlits.

2. REBUIG I IMMUNOSUPRESSORS

Flashcards

Què és el rebuig hiperagut?: Rebuig que passa en les primeres 48 hores post-trasplantament i obliga a extirpar l'òrgan.
Quin tipus de fàrmacs s'utilitzen per prevenir el rebuig d'òrgans trasplantats?: Immunosupressors
Quins són els dos tipus de respostes del sistema immunitari?: Inespecífiques i específiques
Quines cèl·lules participen en la immunitat inespecífica?: Neutròfils, basòfils, eosinòfils i monòcits

Preguntes tipus test

Quin tipus de rebuig en un trasplantament de ronyó sol ocórrer en les primeres 48 hores després del trasplantament?
- a) Rebuig accelerat
- b) Rebuig agut
- c) Rebuig hiperagut
- d) Rebuig crònic
Resposta: c) Rebuig hiperagut. El rebuig hiperagut es manifesta en les primeres 48 hores post-trasplantament i requereix l'extirpació de l'òrgan.
Quin és el principal objectiu dels fàrmacs immunosupressors en el context d'un trasplantament d'òrgans?
- a) Augmentar la resposta immunitària del receptor
- b) Prevenir el rebuig de l'òrgan trasplantat
- c) Promoure la proliferació de cèl·lules canceroses
- d) Inhibir la producció d'enzims digestius
Resposta: b) Prevenir el rebuig de l'òrgan trasplantat. Els immunosupressors s'utilitzen per evitar que el sistema immunitari ataqui l'òrgan trasplantat, prevenint així el rebuig.
Quin tipus de cèl·lules estan involucrades en la immunitat inespecífica o innata?
- a) Limfòcits B
- b) Limfòcits T
- c) Neutròfils i macròfags
- d) Eritròcits
Resposta: c) Neutròfils i macròfags. Els neutròfils i els macròfags són cèl·lules fagocítiques que participen en la immunitat inespecífica o innata, ajudant a eliminar patògens.

4. LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA ESPECÍFICA

Flashcards

Què són els anticossos?: Proteïnes produïdes pels limfòcits B que reconeixen i s'uneixen a antígens específics.
Quina és la funció dels limfòcits T supressors?: Frenar la producció d'anticossos pels limfòcits B quan l'agent infecciós ha estat eliminat.
Què és la immunitat activa natural?: La immunitat que s'adquireix després d'una infecció, quan el cos produeix els seus propis anticossos.
Què és la immunitat passiva artificial?: La immunitat que s'adquireix per la injecció d'anticossos produïts per un altre organisme.

Preguntes tipus test

Quina és la funció principal dels limfòcits B en la resposta immunitària específica?
- a) Fagocitar antígens directament.
- b) Produir anticossos o immunoglobulines.
- c) Activar els limfòcits T.
- d) Eliminar cèl·lules infectades per virus.
Resposta: b) Produir anticossos o immunoglobulines.. Els limfòcits B són els responsables de produir anticossos o immunoglobulines, que són proteïnes específiques per cada antigen.
Quins tipus de cèl·lules frenen la producció d'anticossos dels limfòcits B quan l'agent infecciós ha estat eliminat?
- a) Limfòcits B de memòria.
- b) Limfòcits T supressors.
- c) Mastòcits.
- d) Basòfils.
Resposta: b) Limfòcits T supressors.. Els limfòcits T supressors tenen la funció de frenar la producció d'anticossos pels limfòcits B una vegada que l'agent infecciós ha estat eliminat, regulant així la resposta immunitària.
Quina característica defineix la resposta immunitària secundària en comparació amb la primària?
- a) És més lenta i menys intensa.
- b) És més ràpida i intensa.
- c) No requereix la intervenció de cèl·lules de memòria.
- d) Només es produeix en resposta a vacunes.
Resposta: b) És més ràpida i intensa.. La resposta immunitària secundària és més ràpida i intensa gràcies a la presència de cèl·lules de memòria que s'activen ràpidament en un segon contacte amb l'antigen.

5. TIPUS D'IMMUNITAT

Flashcards

Què és la immunitat activa?: Immunitat desenvolupada pel propi organisme en resposta a un antigen.
Què és la immunitat passiva?: Immunitat adquirida per la transferència d'anticossos d'un altre organisme.
Què són els limfòcits B?: Cèl·lules immunitàries que produeixen anticossos.
Què són els limfòcits T?: Cèl·lules immunitàries que coordinen la resposta immunitària i eliminen cèl·lules infectades.

Preguntes tipus test

Quin tipus d'immunitat s'adquireix a través de la llet materna?
- a) Immunitat activa natural
- b) Immunitat passiva artificial
- c) Immunitat activa artificial
- d) Immunitat passiva natural
Resposta: d) Immunitat passiva natural. La immunitat passiva natural es transfereix de la mare al nadó a través de la llet materna, proporcionant anticossos que protegeixen temporalment al nadó.
Quin tipus de cèl·lules immunitàries produeixen anticossos específics per cada antigen?
- a) Limfòcits T
- b) Mastòcits
- c) Limfòcits B
- d) Basòfils
Resposta: c) Limfòcits B. Els limfòcits B són els responsables de produir anticossos, que són proteïnes específiques per a cada antigen, permetent la resposta immunitària humoral.
Quina és la funció principal de la histamina alliberada pels mastòcits en una reacció al·lèrgica?
- a) Inhibir la contracció muscular
- b) Dilatar els vasos sanguinis
- c) Reduir la inflamació
- d) Activar els limfòcits T
Resposta: b) Dilatar els vasos sanguinis. La histamina alliberada pels mastòcits actua com un vasodilatador, incrementant el flux sanguini a la zona afectada i contribuint a la inflamació.

6. LES VACUNES

Flashcards

Què són les vacunes?: Fàrmacs que ens immunitzen contra una malaltia.
Com funcionen les vacunes?: Introducció d'antígens que activen els limfòcits B i T per generar anticossos i cèl·lules de memòria.
Què és la immunitat de grup?: Protecció que les vacunes ofereixen a la població, incloent els no vacunats.
Vacunes amb microorganismes atenuats: avantatges?: Immunitat de llarga durada i intensa.

Preguntes tipus test

Quin tipus de vacuna utilitza una forma innocua del microorganisme per generar una resposta immunitària?
- a) Vacunes amb microorganismes atenuats
- b) Vacunes amb microorganismes morts o inactivats
- c) Vacunes amb toxoides
- d) Vacunes amb àcids nucleics
Resposta: a) Vacunes amb microorganismes atenuats. Les vacunes amb microorganismes atenuats utilitzen una forma modificada del microorganisme que ha perdut la capacitat de causar la malaltia, però que encara pot estimular el sistema immunitari.
Quin tipus de vacuna indueix la producció d'anticossos utilitzant toxines inactivades?
- a) Vacunes amb microorganismes atenuats
- b) Vacunes amb microorganismes morts o inactivats
- c) Vacunes amb toxoides
- d) Vacunes amb àcids nucleics
Resposta: c) Vacunes amb toxoides. Les vacunes amb toxoides utilitzen toxines produïdes per bacteris que han estat inactivades per tal que no siguin perilloses, però que encara poden estimular el sistema immunitari per produir anticossos.
Quin tipus de vacuna utilitza material genètic per induir l'elaboració de proteïnes específiques del microorganisme?
- a) Vacunes amb microorganismes atenuats
- b) Vacunes amb microorganismes morts o inactivats
- c) Vacunes amb toxoides
- d) Vacunes amb àcids nucleics
Resposta: d) Vacunes amb àcids nucleics. Les vacunes amb àcids nucleics utilitzen DNA o RNA per induir les cèl·lules del cos a produir proteïnes específiques del microorganisme, estimulant així una resposta immunitària.

7. AUTOIMMUNITAT

Flashcards

Què és la tolerància immunitària?: Capacitat del sistema immunitari de no reaccionar contra les molècules pròpies.
Què són els autoanticossos?: Anticossos que reaccionen contra els propis teixits del cos.
Quins factors poden causar malalties autoimmunitàries?: Factors genètics, errades en proteïnes MHC, presència de virus.
Com es tracten les malalties autoimmunitàries?: Amb fàrmacs antiinflamatoris i immunosupressors.

Preguntes tipus test

Quina és la propietat clau del sistema immunitari que es perd en les malalties autoimmunitàries?
- a) La capacitat de produir anticossos
- b) La tolerància immunitària cap a les molècules pròpies
- c) La capacitat de combatre infeccions víriques
- d) La producció de glòbuls vermells
Resposta: b) La tolerància immunitària cap a les molècules pròpies. La tolerància immunitària cap a les molècules pròpies és la propietat clau que es perd en les malalties autoimmunitàries, fent que el sistema immunitari ataqui els propis teixits del cos.
Què desencadena una malaltia autoimmunitària?
- a) La producció excessiva d'anticossos contra antígens externs
- b) La reacció dels limfòcits T o B contra antígens dels propis teixits
- c) La manca d'anticossos al cos
- d) La reacció dels limfòcits T contra antígens externs
Resposta: b) La reacció dels limfòcits T o B contra antígens dels propis teixits. Una malaltia autoimmunitària es desencadena quan els limfòcits T o B reaccionen contra antígens dels propis teixits, atacant-los.
Quins factors poden ser la causa de les malalties autoimmunitàries?
- a) Només factors genètics
- b) Només errades en les proteïnes MHC
- c) Factors genètics, errades en les proteïnes MHC i presència de virus
- d) Només la presència de virus
Resposta: c) Factors genètics, errades en les proteïnes MHC i presència de virus. Les malalties autoimmunitàries poden ser degudes a factors genètics, errades en les proteïnes MHC de la cobertura cel·lular, i la presència de virus.

1. QUÈ ÉS EL CÀNCER?

Flashcards

Què és el càncer?: Un conjunt de malalties genètiques caracteritzades per un descontrol en la proliferació cel·lular.
Com s'anomena la massa de cèl·lules que es forma per la divisió sense control d'una cèl·lula desprogramada?: Tumor
Què són els carcinomes?: Tumors que es formen en teixits epitelials i glandulars, com la pell i les glàndules mamàries.
Què són els sarcomes?: Tumors que s'originen en el teixit connectiu, com els ossos, cartílags, nervis i músculs.

Preguntes tipus test

Quin és el terme que s'utilitza per descriure el procés pel qual les cèl·lules tumorals es disseminen a altres parts del cos?
- a) Angiogènesi
- b) Metàstasi
- c) Apoptosi
- d) Diferenciació
Resposta: b) Metàstasi. La metàstasi és el procés de disseminació de cèl·lules tumorals a altres parts del cos.
A quin tipus de teixit pertanyen els carcinomes?
- a) Teixit connectiu
- b) Teixit epitelial
- c) Teixit nerviós
- d) Teixit muscular
Resposta: b) Teixit epitelial. Els carcinomes es formen en teixits epitelials i glandulars, com la pell i les glàndules mamàries.
Quin tipus de tumors s'originen en el teixit connectiu, com els ossos, cartílags, nervis i músculs?
- a) Carcinomes
- b) Sarcomes
- c) Limfomes
- d) Leucèmies
Resposta: b) Sarcomes. Els sarcomes són tumors que s'originen en el teixit connectiu, com els ossos, cartílags, nervis i músculs.

2. PER QUÈ EL CÀNCER DE MAMA?

Flashcards

Què és l'angiogènesi?: Procés de formació de nous vasos sanguinis cap a un tumor.
Què és la metàstasi?: Disseminació de cèl·lules tumorals a altres parts del cos.
Quina funció té el sistema limfàtic?: Reciclatge i neteja del plasma sanguini.
Què són els fagòcits?: Cèl·lules que eliminen substàncies perjudicials als ganglis limfàtics.

Preguntes tipus test

Quin procés permet el desenvolupament de nous vasos sanguinis cap al tumor?
- a) Metàstasi
- b) Angiogènesi
- c) Apoptosi
- d) Glicòlisi
Resposta: b) Angiogènesi. L'angiogènesi és el procés pel qual el tumor allibera molècules que estimulen el creixement de nous vasos sanguinis cap a ell.
Com es coneix el procés de disseminació de cèl·lules tumorals a altres parts del cos?
- a) Angiogènesi
- b) Metàstasi
- c) Apoptosi
- d) Diferenciació
Resposta: b) Metàstasi. La metàstasi és el procés pel qual les cèl·lules tumorals perden cohesió, entren al torrent sanguini i es disseminen a altres parts del cos.
Quin és el primer lloc on es disseminen les cèl·lules canceroses d'un càncer de mama?
- a) Fetge
- b) Cervell
- c) Gangli limfàtic de l'aixella
- d) Pulmons
Resposta: c) Gangli limfàtic de l'aixella. Les cèl·lules canceroses d'un càncer de mama es disseminen primer al gangli limfàtic de l'aixella.

3. QUINS PROCESSOS CEL·LULARS AFECTA AL CÀNCER?

Flashcards

Què són les ciclines i quin paper tenen en el cicle cel·lular?: Proteïnes que regulen el cicle cel·lular, actuant com a semàfors en els punts de control.
Què és un agent mutagen?: Substància o succés que pot danyar el DNA.
Què és un carcinogen potencial?: Agent mutagen que afecta el mecanisme de divisió cel·lular.
Què fa el gen p53 quan hi ha danys en el DNA?: Atura el cicle cel·lular o indueix l'apoptosi.

Preguntes tipus test

Quines molècules actuen com a semàfors en el cicle cel·lular, determinant si s'atura o continua?
- a) Les proteïnes transportadores
- b) Les ciclines i les cinases dependents de ciclines
- c) Els lípids i els glúcids
- d) Els àcids nucleics i els enzims
Resposta: b) Les ciclines i les cinases dependents de ciclines. Les ciclines i les cinases dependents de ciclines són proteïnes que regulen el cicle cel·lular, actuant com a semàfors que indiquen si el cicle ha de progressar o aturar-se en determinats punts de control.
Quin és el resultat de l'acumulació de mutacions en els gens que codifiquen les proteïnes que controlen el cicle cel·lular?
- a) La cèl·lula augmenta la seva capacitat de reparació del DNA.
- b) La cèl·lula perd el control de la seva divisió.
- c) La cèl·lula entra en un estat de dormició permanent.
- d) La cèl·lula es diferencia en un tipus cel·lular especialitzat.
Resposta: b) La cèl·lula perd el control de la seva divisió.. Quan s'acumulen mutacions en els gens de les proteïnes que controlen el cicle cel·lular, la cèl·lula perd el control sobre la seva divisió, cosa que pot portar a la formació de tumors.
Què passa amb una cèl·lula que no rep el senyal per passar el punt de control G1?
- a) Continua el seu cicle cel·lular sense problemes.
- b) Entra en la fase G0, on ni creix ni es divideix.
- c) Es divideix de manera incontrolada.
- d) Es diferencia en una cèl·lula cancerosa.
Resposta: b) Entra en la fase G0, on ni creix ni es divideix.. Si una cèl·lula no rep el senyal per passar el punt de control G1, surt del cicle cel·lular i entra a la fase G0, on no creix ni es divideix, evitant així la proliferació cel·lular no desitjada.

5. QUÈ S'OBTÉ A PARTIR DEL GEN BRCA1

Flashcards

Què és un oncogèn?: Un gen mutat que estimula la proliferació cel·lular.
Què són els gens supressors de tumors?: Gens que controlen la proliferació cel·lular i impedeixen la formació de tumors.
Quin tipus d'enllaç uneix els nucleòtids en l'RNA?: Enllaç fosfodièster.
Quina és la funció de la lipòlisi?: Hidrolitzar els triacilglicèrids en àcids grassos lliures i glicerol.

Preguntes tipus test

Quin és el resultat directe de la mutació en un al·lel d'un gen supressor de tumors?
- a) Activació immediata de la proliferació cel·lular.
- b) Inactivació del gen supressor de tumors.
- c) Reducció de la capacitat de supressió tumoral.
- d) Transformació del gen en un oncogèn.
Resposta: c) Reducció de la capacitat de supressió tumoral.. La mutació en un al·lel d'un gen supressor de tumors no l'inactiva completament, però redueix la seva capacitat de supressió tumoral. Perquè hi hagi una inactivació completa cal una segona mutació en l'altre al·lel.
Com s'anomena el procés pel qual els triacilglicèrids del teixit adipós s'hidrolitzen en àcids grassos lliures i glicerol?
- a) Glicogènesi
- b) Lipòlisi
- c) Gluconeogènesi
- d) Beta-oxidació
Resposta: b) Lipòlisi. La lipòlisi és el procés d'hidròlisi dels triacilglicèrids en àcids grassos lliures i glicerol al teixit adipós.
Què passa amb el glicerol resultant de la lipòlisi?
- a) S'acumula en el teixit adipós.
- b) Es transporta al teixit muscular.
- c) Es converteix en glucosa al múscul.
- d) Es transporta al fetge.
Resposta: d) Es transporta al fetge.. Després de la lipòlisi, el glicerol és transportat al fetge, mentre que els àcids grassos lliures es dirigeixen al teixit muscular.

7. DIHIBRIDISME I GRUPS SANGUINIS

Flashcards

Què són els antígens glicosídics?: Molècules a la membrana dels eritròcits que determinen el grup sanguini ABO.
Quin antigen està present en el grup sanguini B?: Galactosa
Quin antigen està present en el grup sanguini A?: N-acetil-galactosamina
Quin grup sanguini no té antígens glicosídics?: Grup 0

Preguntes tipus test

Quins antígens glicosídics estan presents a la membrana dels eritròcits en el grup sanguini A?
- a) Galactosa
- b) N-acetil-galactosamina
- c) Cap dels dos glúcids
- d) Fucosa
Resposta: b) N-acetil-galactosamina. El grup sanguini A té l'antigen N-acetil-galactosamina a la superfície dels seus eritròcits.
Quin grup sanguini és considerat el donador universal?
- a) A
- b) B
- c) AB
- d) 0-
Resposta: d) 0-. El grup sanguini 0- és considerat el donador universal perquè no té antígens A ni B ni Rh, i per tant, pot ser rebut per persones amb qualsevol altre grup sanguini sense causar reaccions immunitàries.
Quin és el genotip d'una persona amb grup sanguini AB?
- a) AA
- b) BB
- c) AB
- d) 00
Resposta: c) AB. El genotip AB indica que la persona ha heretat tant l'al·lel A com l'al·lel B, resultant en l'expressió d'ambdós antígens a la superfície dels eritròcits.

8. GRUPS SANGUINIS I TRANSFUSIONS

Flashcards

Quin grup sanguini és conegut com a donant universal?: Grup 0 negatiu (0-)
Quin grup sanguini és conegut com a receptor universal?: Grup AB positiu (AB+)
Què és l'herència lligada al sexe?: Herència de gens localitzats en els cromosomes sexuals
Com es diu quan diferents gens interactuen per determinar l'expressió d'un caràcter?: Interacció gènica

Preguntes tipus test

Quin grup sanguini es considera el donant universal?
- a) Grup A
- b) Grup B
- c) Grup AB
- d) Grup 0
Resposta: d) Grup 0. El grup sanguini 0- es considera el donant universal perquè no té antígens A ni B a la superfície dels seus glòbuls vermells, cosa que permet que la seva sang sigui compatible amb receptors de tots els grups sanguinis ABO.
Quina és la principal raó per la qual una persona amb grup sanguini AB és considerada un receptor universal?
- a) Té anticossos anti-A i anti-B al plasma
- b) No té antígens A ni B als glòbuls vermells
- c) Té antígens A i B als glòbuls vermells i no té anticossos anti-A ni anti-B al plasma
- d) Pot produir anticossos contra tots els grups sanguinis
Resposta: c) Té antígens A i B als glòbuls vermells i no té anticossos anti-A ni anti-B al plasma. Les persones amb grup sanguini AB tenen antígens A i B als glòbuls vermells i no tenen anticossos anti-A ni anti-B al plasma, cosa que els permet rebre sang de qualsevol grup sanguini sense risc de reaccions adverses.
Què pot passar durant un segon embaràs si una mare Rh- té un fill Rh+?
- a) Els anticossos de la mare poden causar problemes al fetus
- b) No hi haurà cap problema si la mare ja ha tingut un fill Rh+
- c) El fetus desenvoluparà anticossos per protegir-se
- d) La mare produirà més glòbuls vermells per compensar
Resposta: a) Els anticossos de la mare poden causar problemes al fetus. Durant el primer embaràs d'un fill Rh+, la mare Rh- pot sensibilitzar-se i produir anticossos anti-Rh. En un segon embaràs amb un fill Rh+, aquests anticossos poden travessar la placenta i atacar els glòbuls vermells del fetus, causant problemes de salut.

6. PATRIMONI GÈNIC I FREQÜÈNCIES GÈNIQUES

Flashcards

Què és el patrimoni gènic?: Conjunt complet d'al·lels de tots els gens dels individus d'una població.
Defineix freqüències fenotípiques.: Proporcions dels fenotips expressats en una població.
Què estableix la Llei de Hardy-Weinberg?: Les freqüències al·lèliques i genotípiques es mantenen constants en una població ideal.
Enumera tres factors que poden trencar l'equilibri de Hardy-Weinberg.: Mutació, selecció natural, migració, deriva genètica, selecció sexual.

Preguntes tipus test

Quina és la definició de 'patrimoni gènic' en una població?
- a) La suma de totes les mutacions noves en una població.
- b) El conjunt complet d'al·lels de tots els gens dels individus en una població.
- c) La freqüència dels fenotips més comuns en una població.
- d) El nombre total d'individus en una població.
Resposta: b) El conjunt complet d'al·lels de tots els gens dels individus en una població.. El patrimoni gènic es defineix com el conjunt complet d'al·lels, que són les diferents formes d'un gen, presents en tots els individus d'una població.
Quina de les següents opcions descriu millor la Llei de Hardy-Weinberg?
- a) Les freqüències al·lèliques i genotípiques canvien dràsticament amb cada generació.
- b) Les freqüències al·lèliques i genotípiques tendeixen a augmentar amb el temps.
- c) Les freqüències al·lèliques i genotípiques es mantenen constants al llarg de les generacions en una població ideal.
- d) Les freqüències al·lèliques i genotípiques disminueixen constantment a causa de la selecció natural.
Resposta: c) Les freqüències al·lèliques i genotípiques es mantenen constants al llarg de les generacions en una població ideal.. La Llei de Hardy-Weinberg estableix que, en una població ideal sense mutacions, migracions ni selecció natural, les freqüències al·lèliques i genotípiques es mantenen constants.
Quina de les següents opcions és un factor que pot trencar l'equilibri de Hardy-Weinberg?
- a) Aparellament aleatori
- b) Població de mida infinita
- c) Mutació
- d) Absència de selecció natural
Resposta: c) Mutació. La mutació és un dels factors que pot alterar les freqüències gèniques en una població, trencant l'equilibri de Hardy-Weinberg.

1. QUÈ ÉS L'EPIGENÈTICA?

Flashcards

Què és l'epigenètica?: Estudi dels canvis en l'expressió gènica sense alteració de la seqüència d'ADN.
Què és la metilació de l'ADN?: Mecanisme epigenètic que reprimeix l'expressió gènica.
Com afecta l'acetilació de les histones a la cromatina?: Relaxa la cromatina i activa els gens.
Quina és la funció dels micro-RNA?: Regular l'expressió gènica post-transcripcionalment.

Preguntes tipus test

Quina de les següents opcions descriu millor l'epigenètica?
- a) L'estudi de les mutacions en la seqüència d'ADN.
- b) Canvis en l'expressió gènica sense alteració de la seqüència d'ADN.
- c) La replicació de l'ADN durant la divisió cel·lular.
- d) La reparació de l'ADN danyat per agents externs.
Resposta: b) Canvis en l'expressió gènica sense alteració de la seqüència d'ADN.. L'epigenètica es refereix als canvis en l'expressió dels gens que no impliquen modificacions en la seqüència del DNA, sinó alteracions en l'accessibilitat o estructura de la cromatina.
Quin dels següents mecanismes epigenètics està associat amb la repressió de l'expressió gènica?
- a) Acetilació de les histones.
- b) Metilació de l'ADN.
- c) Activació dels micro-RNA.
- d) Descondensació de la cromatina.
Resposta: b) Metilació de l'ADN.. La metilació de l'ADN, especialment a les illes CpG, està generalment associada amb la repressió de l'expressió gènica, ja que dificulta l'accés de la maquinària de transcripció a l'ADN.
Com afecta l'acetilació de les histones a l'expressió gènica?
- a) Condensa la cromatina i silencia els gens.
- b) Relaxa la cromatina i activa els gens.
- c) Impedeix la replicació de l'ADN.
- d) Provoca mutacions en l'ADN.
Resposta: b) Relaxa la cromatina i activa els gens.. L'acetilació de les histones neutralitza les càrregues positives, relaxant l'estructura de la cromatina i facilitant l'accés dels factors de transcripció, activant així l'expressió gènica.

U9. EVOLUCIÓ

Flashcards

Què és el fixisme?: La idea que les espècies són fixes i no canvien al llarg del temps.
Qui va proposar la teoria de la selecció natural?: Charles Darwin.
Què són els òrgans homòlegs?: Òrgans amb la mateixa estructura interna però diferent funció, heretats d'un ancestre comú.
Què són els òrgans anàlegs?: Òrgans amb la mateixa funció però diferent estructura interna.

Preguntes tipus test

Quin dels següents conceptes és central en la teoria del Lamarckisme?
- a) La selecció natural afavoreix els individus més aptes.
- b) Els organismes evolucionen mitjançant la mutació aleatòria i la deriva genètica.
- c) Els caràcters adquirits durant la vida d'un organisme es poden heretar.
- d) Les espècies són immutables i no canvien al llarg del temps.
Resposta: c) Els caràcters adquirits durant la vida d'un organisme es poden heretar.. El Lamarckisme proposa que els organismes poden heretar característiques que adquireixen durant la seva vida, una idea central en aquesta teoria.
Quin concepte va introduir Charles Darwin per explicar com evolucionen les espècies?
- a) La generació espontània
- b) L'herència dels caràcters adquirits
- c) La selecció natural
- d) La panspèrmia
Resposta: c) La selecció natural. Darwin va proposar que la selecció natural és el mecanisme principal que impulsa l'evolució, on els individus més ben adaptats tenen més probabilitats de sobreviure i reproduir-se.
Què són els òrgans homòlegs?
- a) Òrgans amb la mateixa funció però diferent estructura interna.
- b) Òrgans amb diferent funció però la mateixa estructura interna, heretada d'un ancestre comú.
- c) Òrgans que han perdut la seva funció original al llarg del temps.
- d) Òrgans que apareixen per generació espontània.
Resposta: b) Òrgans amb diferent funció però la mateixa estructura interna, heretada d'un ancestre comú.. Els òrgans homòlegs són una evidència de l'evolució, ja que mostren com espècies diferents poden compartir estructures internes similars a causa d'un ancestre comú, tot i que les funcions d'aquests òrgans poden haver divergit.

I 282 flashcards i 188 preguntes més al document.

Text del document

U1. BIOMOLÈCULES 1. ELS GLÚCIDS. FRUITES I VERDURES El gust dolç de verdures i fruites es deu a diversos sucres: glucosa, fructosa i sacarosa. 1.1 Monosacàrids, els sucres més senzills Sucres: biomolècules orgàniques de gust dolç i solubles en aigua. Els més simples són els monosacàrids (3-7 carbonis), un grup carbonil (aldehid o cetona) i un grup hidroxil x carboni. - Glucosa: aldohexosa. - Fructosa: cetohexosa. Dissoltes en aigua adopten forma cíclica. La configuració del grup hidroxil (C1 glucosa o C2 fructosa) pot tenir dues configuracions: α o β.

1.2 La glucosa, el disacàrid de molts vegetals Els disacàrids estan formats per la unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç O-glicosídic entre dos grups hidroxils, un de cada monosacàrid, alliberant d'una molècula d'aigua. La sacarosa és un disacàrid present en moltes plantes i està formada per una unió d'un carboni 1 d'una alpha-glucosa i el carboni 2 d'una beta-fructosa. 1.3 La fibra alimentaria: la cèl·lulosa La fibra alimentaria està formada de cel·lulosa, un polisacàrid que no podem digerir. Polisacàrids: polímers de molts monosacàrids, iguals o diferents, lineals o ramificats.

La cel·lulosa és un polímer lineal de glucoses unides per enllaços beta (1 4) que els nostres enzims no poden trencar, pel que el seu valor energètic és nul. 2. EL MIDÓ Midó: polisacàrid de reserva energètica dels vegetals. Format per amilosa i amilopectina. Amilosa: polímer lineal format per monòmers de glucosa units per enllaços alpha (1 4) que adopta una configuració helicoidal. Amilopectina: polímer ramificat format per glucoses unides per enllaços alpha (1 4) i amb ramificacions amb enllaços alpha (1 6), que continuen amb enllaços alpha (1 4). El midó és el glúcid més abundant en la dieta humana. Pot ser hidrolitzat en monòmers de glucosa per enzims del tracte digestiu.

I les molècules de glucosa són absorbides a les parets de l'intestí prim fins al torrent sanguini. 1 3. LA FOTOSÍNTESI La fotosíntesi és el procés metabòlic que permet l'entrada d'energia a la major part dels sistemes naturals del planeta. Fan la fotosíntesi les plantes, les algues i alguns bacteris. La fotosíntesi permet: - Transformar l'energia lluminosa en energia d'enllaç químic. - Formar molècules orgàniques a partir de compostos inorgànics. - Trencar molècules d'aigua i alliberar a l'atmosfera el gas oxigen (O2) Es distingeixen dues fases: - La fase lluminosa o fotoquímica: utilitzant l'energia de la llum es sintetitza ATP i NADPH.

- La fase no lluminosa o biosintètics (fase fosca): fixen molècules de carboni a partir del CO2, utilitzant l'energia de l'ATP i NADPH format a la fase lluminosa. En els tilacoides dels cloroplast es troben els fotosistemes, formats per molècules de clorofil·la unides a les membranes dels tilacoides. Cada fotosistema està format per un complex antena i un centre de reacció. 3.1 Fase lluminosa de la fotosíntesi La llum excita alguns e- d'una molècula de clorofil·la a l'anell on hi ha el magnesi. L'energia es va transferint d'una molècula a una altra dins el complex antena fins que arriba al centre de reacció del fotosistema, on activa un electró d'alta energia.

En els cianobacteris i en la membrana dels tilacoides hi ha dos fotosistemes en sèrie: - Fotosistema II: es trenquen 2H2O (fotòlisi), i es forma O2, i 4H+ . Els e- es transfereixen a través d'una cadena de transport d'e-. Els H+ alliberats d'H2O passen cap a l'espai tilacoidal per acció de la bomba citocrom b6. - A continuació fotosistema I - Després passen per la cadena cadena fina a arribar a l'enzim NADP reductasa que els utilitza per reduir NAPD a NADPH. Es genera un gradient d'hidrogens a l'espai tilacoidal que serà utilitzat per l'ATP sintetasa per sintetitzar ATP. 2 Esdeveniments de la fase lluminosa: 1. Captació de llum i transport d'electrons. 2.

Fotòlisi de l'aigua i alliberament d'O2 al medi. 3. Generació de poder reductor (NADPH). 4. Fosforilació de l'ADP en ATP gràcies al gradient de protons a la membrana tilacoidal. 3.2 Fase no lluminosa o biosintètica de la fotosíntesi La fase no lluminosa consisteix en les reaccions que utilitzen l'energia de l'ATP i el poder reductor del NADPH. En l'estroma del cloroplast es dona la fixació del carboni del CO2 en molècules orgàniques al cicle de Calvin. 3CO2 es combinen amb 3 molècules de ribulosa-1,5-bifosfat (5C) i s'obtenen 6 molècules de 3-fosfoglicerat (3C). Reacció catalitzada per l'enzim Rubisco.

Els productes de la fase biosintètica es poden emmagatzemar a l'estroma dels cloroplasts, grànuls de midó. L'energia dels glúcids s'utilitza per la síntesi d'altres biomolècules, àcids grassos, aminoàcids, etc. 4. OLIS I GREIXOS Els lípids són biomolècules amb estructures molt diverses i insolubles en aigua. Els més senzills són els àcids grassos, formats per llargues cadenes de carboni i hidrogen amb un grup carboxil (-COOH). Sempre parells. El grup carboxil es pot ionitzar i dona als àcids grassos caràcter àcid. Són molècules amfipàtiques: extrem carboxil és hidròfil i la resta de cadena hidrófoba (apolar). Els enllaços entre carbonis poden ser simples C-C o dobles C=C.

Segons el nombre d'enllaços: - Àcids grassos saturats: sense enllaç doble. - Àcids grassos insaturats: tenen un o diversos enllaços dobles. I poden ser: - Monoinsaturats: tenen un C=C - Poliinsaturats: tenen més d'un C=C. Oli d'oliva: àcid oleic, monoinsaturat. Àcids grassos omega-3 i omega-6 són poliinsaturats. 3 Les cèl·lules poden oxidar àcids grassos per obtenir E, produir fosfolípids o biomolècules. Els àcids grassos essencials, són necessaris i el nostre organisme no els pot sintetitzar, s'han obtenir a través de la dieta. Són àcid grassos essencials l'àcid linolènic (omega-3) i l'àcid linoleic (omega-6).

4.1 Els acilglicèrids Els àcids grassos s'emmagatzemen en forma d'acilglicèrids: àcids grassos + glicerol. L'enllaç que els uneix és un enllaç ester. Segons el nombre d'àcids grassos parlem de: monoacilglicèrid, diacilglicèrid i triacilglicèrid. Els greixos són mescles d'acilglicèrids, àcids grassos, vitamines liposolubles (vitE) i altres. 4.2 El colesterol, necessari i perillós El colesterol forma part de les membranes cel·lulars animals i es precursor de les hormones esteroides. No és essencial, ja que se sintetitza al fetge i en altres òrgans. La seva ingesta es compensa inhibint la síntesi.

A partir d'un cert nivell a sang es comença a acumular a les parets internes de les artèries i produeix aterosclerosi. Són transportats per la sang units a proteïnes: lipoproteïnes. - LDL, baixa densitat. Dipositen el colesterol als vasos sanguinis. - HDL, alta densitat, recullen colesterol dels vasos sanguinis i el transporten al fetge. Cal disminuir la ingesta d'àcids grassos saturats i augmentar la d'àcids grassos insaturats. L'exercici augmenta l'HDL. 4.3 Els greixos trans S'obtenen a partir de la hidrogenació parcial d'olis per solidificar-los i d'augmentar-ne la durada. La hidrogenació converteix alguns enllaços dobles en simples.

Els enllaços dobles que queden canvien la configuració de cis (els dos hidrogens als mateix costat) a trans (els hidrogens en costats diferents). Els greixos trans són abundants en margarines, pastisseria industrial, menjar ràpid i precuinat. Són més nocius per la salud que els saturats i per això cal evitar-los. 5. PROTEÏNES A LA DIETA Les proteïnes són polímers d'aminoàcids. A les proteïnes hi ha 20 aminoàcids. D'aquests 20 hi ha una part que no poden ser elaborats per l'organisme a partir d'altres i són aminoàcids essencials i han de ser presents obligatòriament a la dieta. Podem obtenir aminoàcids a partir de les proteïnes animals.

Que són hidrolitzades pels enzims digestius, i en trencar-se, es converteixen en aminoàcids, absorbits a l'intestí prim. Els aliments amb alt valor proteic contenen tots els aminoàcids essencials: carn, peix, ous, soja i els productes làctics. Les llegums, els fruits secs i els cereals són rics en proteïnes, però els falten algún aminoàcid essencial de forma individual. Però si els combinem al llarg de la setmana cobreixen les necessitats d'aminoàcids essencials. 4 6. LA LLET I ELS SEUS DERIVATS La llet és un aliment molt complet, aporta: proteïnes, greixos, lactosa i vitamina D i B. També hormona del creixement, conve no superar les 2-3 racions diàries.

La lactosa és un disacàrid format per la unió d'una molècula de galactosa i una de glucosa unides per un enllaç beta (1 4). Es digerida ala mucosa intestinal per l'enzim lactasa. Si no tenim lactasa o la seva producció a disminuït (amb l'edat) la lactosa arriba al colón i es fermentada pels microorganismes. Aquest procés allibera gasos (hidrogen i metà) que provoquen flatulències, acidesa i dolor abdominal. Les persones molt intolerants no poden prendre llet ni els seus derivats. En canvi, les persones que pateixen una intolerància més lleu poden menjar iogurt i formatge, segons la persona. Ja que els microorganismes que s'utilitzen per elaborar-los hidrolitzen part de la lactosa.

El formatge conté molt sodi i colesterol, pel que es restringeix el seu consum a les persones amb malalties cardiovasculars. 7. ELS ORGANISMES TRANSGÈNICS Els OGM o transgènics, són organismes que han estat alterats geneticament mitjançant tècniques d'enginyeria genètica. Hi ha un fort debat sobre la utilització d'aquests aliments. 7.1 L'arròs daurat L'arròs daurat és el principal aliment en molts països d'Àfrica i el sud-àsia. Déficit vitamina A: ceguera. Arròs daurat: arròs transgènic que conté β-carotè. 7.2 Procés de creació d'un OGM 1. Identificar els gens que es volen i aïllar-los amb enzims de restricció. 2. Construir el DNA recombinant.

El gen s'ha d'unir a una seqüència reguladora per expressar a les cèl·lules. S'afegeix un marcador per seleccionar les cèl·lules l'han incorporat. 3. Clonatge del DNA recombinant. Moltes còpies de DNA: s'introdueix dins un plasmidi bacterià o d'un bacteriòfag. Un cop fetes les còpies s'extreuen els plasmidis o el genoma i se'n separa el DNA recombinant, amb enzims de restricció. 4. Introducció del DNA recombinant a les cèl·lules hoste. 2 formes: 4.a Introduint el DNA recombinant al plasmidi, a un bacteri que transfereix el plasmidi a les cèl·lules de manera natural. 4.b Bombardejant cèl·lules amb or o tungstè recobert de DNA recombinant.

El canó gènic les llança, travessen la paret i la membrana cel·lular i algunes arriben al nucli, on desprenen el transgèn, que s'incorpora al DNA de la cèl·lula. 5. Selecció de les cèl·lules que han incorporan el transgèn i multiplicació fins a aconseguir una plàntula transgènica. 5 8. LA DIGESTIÓ Els aliments han de ser mastegats, deglutits, digerits i hidrolitzats per tal de ser absorbits a l'intestí i arribar a les cèl·lules. A la boca s'inicia la digestió amb l'acció mecànica de les dents i la secreció de saliva. Els enzims digestius de la saliva com l'amilasa inicien la digestió dels glúcids.

L'esòfag connecta la cavitat bucal amb l'estòmac, que secreta el suc gàstric, àcid clorhídric (HCl), i l'enzim pepsina, que comencen la hidròlisi de les proteïnes. De l'estómac surt el quim. En el duodè, la primera part de l'intestí prim, s'aboca la bilis (fetge) la lipasa degrada els greixos i la bilis emulsiona els greixos per facilitar la seva absorció. El suc pancreàtic actua neutralitzant l'acidesa del quim i conté la tripsina que participa en la hidròlisi de les proteïnes, i el suc intestinal (duodè) que participen la la digestió de glúcids i proteïnes. L'intestí prim es troba molt replegat i a més forma vellositats que aumenten encara més la superfície d'absorció.

En l'intestí gros es dona la reabsorció d'aigua i sals minerals. En el colón la microbiota intestinal intervé en funcions digestives, fa de barrera immunològica i produeix algunes vitamines. 8.1 Els enzims digestius La hidròlisi consisteix a trencar els enllaços que uneixen els monòmers mitjançant els enzims digestius. Els enzims són proteïnes que acceleren una reacció química concreta (hi ha enzims d'RNA). Els enzims són específics i generalment catalitzen una única reacció, reconeixen de forma específica el seu substrat. No es gasten en les reaccions, pel que no ens calen molts.

Els enzims (proteïnes) es desnaturalitzen, cada enzim té un pH i una temperatura òptima en què la seva activitat és màxima. 6 8.2 L'absorció. Els nutrients passen a la sang Els lípids són absorbits a l'intestí i viatgen per la limba. Els altres nutrients són conduits per la vena porta fins al fetge. En el fetge es reequilibra la concentració dels diversos nutrients i s'eliminen les substàncies tòxiques. 9. COM UTILITZEM EL QUE ABSORBIM? Els productes de la digestió més abundants, glucosa, aminoàcids i àcids grassos, són utilitzats per: - Com a font d'energia. - Monòmer per produir polímers, substàncies més grosses i complexes.

Les vitamines es transformen en coenzims, necessaris pel funcionament d'alguns enzims. El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu. Aquests processos permeten als organismes de créixer i reproduir-se, de mantenir les estructures i respondre al seu medi. Se sol dividir en dos grans grups: - Catabolisme: reaccions que trenquen les molècules i s'obté energia. - Anabolisme: agrupen les molècules per formar més grosses i consumeix energia. 10. COM OBTENEN ENERGIA LES CÈL·LULES? Les cèl·lules oxiden la glucosa a CO2 i H2O per obtenir energia a través de la respiració cel·lular.

Una alternativa menys rendible és la fermentació, on no s'utilitza oxigen i el producte final és una molècula orgànica simple com l'àcid làctic. 10.1 Començant a oxidar la glucosa L'oxidació de la glucosa comença al citosol de les cèl·lules i aquesta primera part no necessita oxigen. Després algunes cèl·lules com els enteròcits (per absorbir els nutrients) o les cèl·lules musculars (exercici intens) en alguns moments la continuen amb la fermentació làctica, un procés ràpid, però que obté poca energia. En canvi, la major part de les cèl·lules del cos continuen el procés amb la respiració cel·lular. 10.2 Les centrals energètiques de la cèl·lula Els mitocondris tenen forma de bastonet.

Dins hi ha la matriu i separant la matriu del citosol hi ha la membrana mitocondrial interna i l'externa, separades per un espai intermembranos. La membrana interna té nombroses invaginacions, les crestes mitocondrials, que augmenten la superfície. 7 En els mitocondris s'acaba l'oxidació de la glucosa que hi havia començat en el citosol de la cèl·lula i en ells té lloc l'oxidació completa dels àcids grassos. 10.3 Origen dels mitocondris Característiques dels mitocondris: - mida dels mitocondris és semblant a la dels bacteris.

- DNA mitocondrial circular - ribosomes propis per sintetitzar les seves proteïnes - es formen per divisió d'altres mitocondris Aquestes característiques han portat a pensar que eren bacteris que van ser fagositats per les primeres cèl·lules eucariotes, procés que s'explica amb la teoria endosimbiòtica. Enlloc de ser digerits van acabar vivint dins la cèl·lula en simbiosi. La cèl·lula va guanyar la gran capacitat que tenen els mitocondris per formar energia i ells van passar a estar protegits dins la cèl·lula eucariota. 11. QUÈ FEM AMB EL QUE SOBRA? Els nutrients que circulen a la sang poden ser emmagatzemats per quan ens calgui: exercici físic o en situacions de dejuni.

11.1 Els magatzems de greix Mitjançant l'oxidació la molècula més rendible són els àcids grassos. Els àcids grassos s'emmagatzemen en forma de triacilglicèrids i en els animals s'acumulen en el teixit adipòs. El teixit adipòs es troba sota la pell, recobrint certes vísceres i repartit en altres parts. El teixit adipós a part d'emmagatzemar el greix també actua produint l'hormona leptina. I ho fa en quantitats proporcionals al greix que contenen. La leptina actúa inhibint la gana a través de la seva acció a l'hipotàlem. Per això, si tenim poc greix, la leptina es baixa i augmenta la gana. Aquest mecanisme pot ser defectuós i es relaciona amb l'obesitat.

11.2 Els magatzems de glucosa: el glicogen El greix es degrada en presència d'oxigen, mobilització lenta. Per això es necessita emmagatzemar glucosa en glicogen. La concentració de la glucosa en sang sempre s'ha de mantenir a nivells baixos, però suficients: Tenir nivells alts de glucosa en sang té diverses repercussions per la salud (glicosilació de les proteïnes). Les hormones insulina i glucagó s'encarreguen de mantenir els nivells de glucosa en sang, regular la glucemia. 8 U2. METABOLISME 1. COM TREBALLEM ELS MÚSCULS? Els músculs esquelètics representen entre el 40-50% de la massa humana i contenen la meitat de la massa de proteïnes.

Els músculs estan formats per fibres musculars: cèl·lules multinucleades, llargues i amb una membrana. Quan observem el teixit al microscopi veiem bandes clares i fosques, per això s'anomena també múscul estriat. L'interior de la cèl·lula presenta un gran nombre de microfibril·les, formades per milers d'unitats anomenades sarcòmers. Els sarcómers estan formats per filaments fins i gruixuts, que formen bandes. Els filaments prims estan formats per actina i els gruixuts de miosina. Els sarcòmers s'escurcen a causa del lliscament dels filaments de miosina entre els d'actina. La contracció simultània dels milers de sarcòmers de cada miofibril·la dona lloc a la contracció muscular.

El cap de la miosina s'uneix a l'actina, es doblega i fa avançar la fibra de miosina, la unió de l'ATP provoca la separació de la miosina i l'actina. És com si els caps de la miosina "caminessin" al llarg dels filaments d'actina. El resultat és l'escurçament del sarcòmer i per tant de la longitud del múscul. Es consumeix energia, l'energia química es transforma en mecànica. Els ions de calci intervenen en la unió dels filaments i engeguen el procés de la contracció. 1.1 Fibres musculars Els músculs esquelètics es poden classificar segons el color en blanc i vermells.

El color depèn de tres tipus de fibres: - Tipus I: alt contingut en mioglobina, proteïna muscular que es pot lligar reversiblement a l'oxigen i el pot emmagatzemar. Pròpies dels músculs vermells, alta vascularització i elevat nombre de mitocondris. - Tipus IIb: fibra predominant dels músculs blancs, menys vascularitzats i poca mioglobina. - Tipus IIa: tenen característiques intermèdies dels altres dos tipus de fibra. Diferències metabòliques entre fibres: - Tipus I (vermelles) aptes per un treball muscular en condicions aeròbiques. - Tipus IIb (blanques) menys eficaces en condicions aeròbiques. Més glicogen, poden funcionar sense O2.

1.2 Les reserves energètiques del múscul Quan treballen en intensitat utilitzen fosfat de creatina (fosfocreatina), reserva que s'exhaureix en segons. En esforços més prolongats, utilitza glucosa (sang o del glicogen) i àcids grassos. 9 2. ESFORÇOS BREUS I INTENSOS: LA FOSFOCREATINA. ENZIMS Segons el tipus d'exercici es fan servir unes o altres vies metabòliques. Generar ATP de forma ràpida a partir de la fosforilació a nivell del substrat de la fosfocreatina. La fosfocreatina és més molt abundant a les fibres tipus IIb (múscul blanc), permet iniciar l'exercici d'alta intensitat mentre s'activen les altres vies. Curta durada, que en acabar l'exercici es renova.

És possible gràcies a l'enzim creatina-cinasa. 2.1 Els enzims, molècules clau de la cèl·lula Els enzims, biocatalitzadors, permeten que les reaccions es donin a velocitats i en . Majoria: proteïnes, alguns RNA. L'activitat enzimàtica (v), és el nombre de molècules de substrat transformades en producte per unitat de temps. Depèn de: - Unió del substrat a la zona activa o centre actiu, unió especifica. - Concentració de l'enzim: més concentrat més velocitat - Concentració del substrat: S = v. E està ocupat s'arriba a la velocitat màxima (kM), mesura de l'afinitat de l'enzim. - La temperatura i el pH: si és optima estarà a la seva vmax.

- Modificacions covalents de l'enzim que poden modificar l'afinitat de l'enzim 3. ESFORÇ ANAERÒBIC I FERMENTACIÓ LÀCTICA Si l'exercici dura més d'uns segons els músculs obtenen energia a partir de la glucosa. 3.1 Primera etapa: des del glicogen fins a la glucosa-6-p Glicogen és un polisacàrid format per molècules de glucosa que s'emmagatzema al teixit hepàtic i al múscul. Cada múscul utilitza el seu glicogen. La glicogenòlisi la dur a terme l'enzim glicogen-fosforilasa i l'enzim desramificat (trenquen enllaços alpha 1 4 i alpha 1 6) i s'allibera glucosa-1-P. La glucosa-1-P s'ha de convertir en glucosa-6-P mitjançant l'enzim fosfoglucomutasa. La glucosa-6-P entrarà a la glucòlisi.

10 3.2 Segona etapa: des de la glucosa-6-P fins al lactat La glucòlisi (citoplasma): sèrie de reaccions que donen lloc a dues molècules de piruvat (3C). La glucosa-6-P consumeix 2 ATP en convertir-se en fructosa-1,6-difosfat. Que es trenca en dues trioses. En les reaccions següents es produeixen 2NADH i 4ATP - 2ATP = 2ATP. En presència d'oxigen el NADH transfereix el potencial redox a la cadena respiratòria, en absència d'oxigen ho fa al piruvat mitjançant la fermentació làctica el lactat s'acumula al citosol i baixa el pH, aquesta acidesa muscular és una de les principals causes de fatiga muscular. En l'exercici aeròbic s'obtenen 36-38 ATP per molècula de glucosa.

El tipus de fibra dels músculs venen determinats genèticament i segons l'entrenament. 4. CANVIS PER LA FERMENTACIÓ LÀCTICA Resultat de la fermentació, pH músculs i sang baixa. Conseqüències: - Disminució de la capacitat del retícle sarcoplasmàtic d'alliberar Ca al sarcòmer. - Interferència dels ions H+ amb els de calci i amb la interacció actina-miosina. - Inhibició de la glucòlisi en afectar l'activitat dels enzims. 4.1 L'efecte del pH i la regulació de la glucòlisi El pH de la cèl·lula baixa i com a resultat es dona una disminució de l'activitat enzimàtica. La glucòlisi s'enlenteix, el múscul es queda sense energia i perd la capacitat de contracció.

4.2 Deute d'oxigen, gluconeogènesi i glicogen Per recuperar la capacitat de contracció, cal eliminar l'àcid làctic i restaurar el pH normal. Quan arriba oxigen, la cadena respiratòria es posa en funcionament i genera ATP. La glucòlisi s'inhibeix. Lactat a piruvat, i piruvat a glucosa mitjançant la gluconeogènesi. La glucosa polimeritza i forma glicogen, mitjançant la glicogènesi, via anabòlica. Aquestes dues vies són anabòliques, necessiten ATP, prové de l'oxidació de lípids. Una part del lactat va a la sang i fetge. Es transforma en glucosa, viatja per la sang i al múscul s'acumula com a glicogen. 11 5.

ALTRES FERMENTACIONS La fermentació és un procés catabòlic en el qual hi ha una oxidació incompleta de compostos orgànics. La majoria de fermentacions són anaeròbiques (acètica és aerobica). En les fermentacions l'oxigen no pot actuar com acceptor d'electrons i ho fa una molècula orgànica i segons la molècula orgànica que accepti els electrons parlem de fermentació alcohòlica, làctica i pútrida o putrefacció. Rendiment energètic: fermentació 2 ATP i amb la respiració cel·lular aeròbica 36-38 ATP. Fan la fermentació: llevats, bacteris... Com els eritròcits o les fibres musculars. 6.

GREIXOS I ESFORÇ DE LLARGA DURADA Les proves d'ultrafons es fan amb metabolisme aeròbic, on el substrat energètic són principalment els greixos (àcids grassos) acumulats als músculs i al teixit adipòs. En els músculs d'aquests esportistes predominen les fibres de tipus I, músculs vermells. 6.1 Campions de resistència en el món animal Hi ha animals que buscant millors condicions climatològiques recorren molts quilòmetres però, abans, s'han alimentat amb abundància i han acumulat reserves al teixit adipós. 6.2 Oxidant greixos En un esforç sostingut, de resistència, intervenen les fibres musculars de tipus I, de contracció lenta, amb molts mitocondris.

On s'oxiden els àcids grassos per obtenir energia. 7. MAGATZEM I TRANSPORT DE GREIXOS Els greixos dels músculs s'emmatgemen en el teixit adipós blanc. 7.1 Lipòlisi al teixit adipós En plena cursa, els triacilglicèrids (TAG) del teixit adipòs s'hidrolitzen fins a àcids grassos lliures (AGL) i glicerol, en la lipòlisi. Un cop hidrolitzats els AGL i el glicerol surten dels adipòcits. Glicerol va al fetge i els AGL al teixit muscular. 7.2 Transport d'àcids grassos per la sang La sang és un medi aquós i els AGL són hidrofòbics i per ser transportats els AGL per la sang cal que s'uneixin albúmina sèrica (proteïna). Entren dins les cèl·lules musculars per difusió facilitada.

Un cop al citoplasma s'uneixen a proteïnes receptores específiques i entren a la matriu mitocondrial passant per un mecanisme complex de transport. 12 7.3 La beta-oxidació dels àcids grassos i la fosforilació oxidativa Els àcids grassos, de 16 a 18 carbonis, procedents de la lipòlisi del teixit adipòs i transportats per la sang, o procedents del teixit adipòs de les cèl·lules musculars, són metabolitzats de la manera següent: 1. Activació àcid gras: unió àcid gras i coenzim A, formant acil-CoA i consumint 2ATP. 2. Entrada al mitocondri 3. Oxidació del tercer carboni 4. Molècula inestable es trenca: un acetil-CoA (2C) i un àcid gras amb dos C menys. 5.

Àcid gras més curt es torna a activar i es repeteix el procés. 6. Acetil-CoA s'oxida en el cicle de Krebs, fins que s'alliberen dues molècules de CO2. 7. Fosforilació oxidativa a la cadena respiratòria. Per acetil-CoA es generen 12 ATP. 8. EL CICLE DE KREBS En diversos processos catabòlics, com la glucòlisi i la beta-oxidació, alguns compostos s'oxiden i cedeixen electrons a la molècula NAD+, que es reduix a NADH. El NADH cedirà els electrons a una altra molècula i s'oxidarà fins a NAD+. El NAD/NADH i FAD/FADH2 són transportadors d'electrons. L'acetil-CoA, 2C, està format per l'acetil unit a un derivat vitamínic, el coenzim A. Es tracta de la primera molècula del cicle de Krebs.

L'acetil-CoA prové de l'oxidació del piruvat en la glicòlisi o de l'oxidació de greixos (esforços de llarga durada). El C.Krebs només funciona en condicions aeròbiques. Necessita del NAD+ i FAD+ oxidats (provenen de la cadena respiratòria) per reduir-los. La cadena respiratòria per funcionar necessita l'oxigen, que actua com a acceptor final d'e-. 9. LES PROTEÏNES, MOLÈCULES CLAU DEL METABOLISME Hi ha tota una sèrie de molècules claus que són proteïnes, com: enzims, hormones, anticossos, transportadors o components estructurals. 9.1 Estructura de les proteïnes La forma de les proteïnes és essencial per la seva funció biològica.

- Estructura primària: correspon a la seqüència dels seus aminoàcids. - Estructura secundaria: la cadena d'aminoàcids es plega sobre si mateixa. El plegament dona lloc a dos tipus de conformacions, l'hèlix α i la làmina β o full plegat. - Estructura terciaria: és característic de cada proteïna es forma a partir d'enllaços disulfur i d'hidrogen dins la mateixa cadena. S'obté una estructura globular. - Estructura quaternària: associació de polipèptids iguals o diferents entre si mitjançant enllaços disulfur o enllaços no covalents. 13 10. INTERVENCIÓ DE L'OXIGEN En els esforços poc intensos i llargs l'oxigen i els mitocondris juguen un paper important.

10.1 La cadena respiratòria Formada per tota una sèrie d'enzims, transportadors i altres substàncies que actuen intercanviant-se e- que provenen de la beta-oxidació i del cicle de Krebs (NADH i FADH2). La NADH deshidrogenasa, citocrom b-c1 i citocrom-oxidasa actuen com a bombes impulsores d'ions H+ des de la matriu mitocondrial fins a l'espai intermembranós. Generant un gradient de protons. L'oxigen actua com l'últim acceptor d'electrons, que capta protons i es transforma en una molècula d'aigua. 10.2 La fosforilació oxidativa En la fosforilació oxidativa transforma l'E del gradient de protons en energia d'enllaç fosfat.

Els protons retornen a la matriu mitocondrial a través de l'ATP-sintetasa, que sintetiza ATP. El gradient degut a l'oxidació 1 NADH = 3 ATP, 1FADH2 =2 ATP. El sistema ATP/ADP + Pi actua com a transportador d'E química des d'on es produeix fins a on és consumeix. 14 10.3 L'ATP-sintasa 11. ANABOLISME: ELABORACIÓ DE BIOMOLÈCULES Catabolisme: degradem biomolècules i obtenim energia. Anabolisme: sintetitza biomolècules consumint energia. Algunes molècules complexes no les podem sintetitzar, com alguns aminoàcids i àcids grassos poliinsaturats, que són "essencials". 15 U3. GENÈTICA 1. A LA UNITAT DE CONSELL GENÈTIC PER PRIMER COP Els àcids nucleics són polinucleòtids, polímers d'àcids nucleics.

Nucleòtids, formats per: - Pentosa: glúcid de 5 carbonis, ribosa (RNA) o desoxiribosa (DNA). - Grup fosfat - Base nitrogenada, pot ser: - Purina: adenina o guanina / Pirimidina: citosina, timina, uracil Nucleòsid: base nitrogenada + pentosa / Nucleòtid: nucleòsid + fosfat 1.2 L'RNA, l'àcid ribonucleic Ribosa, BN: A, G, C, U (uracil), Nucleòtids s'uneixen entre el OH del C3' de la ribosa amb el fosfat del nt següent. Enllaç fosfodièster. Cadena lineal: extrem C5' fosfat i extrem C3' OH lliure. RNA intervé en la síntesi de proteïnes. Desoxiribosa, BN: A, G, C, T. DNA es troba en forma de polinucleotid de dues cadenes antiparal·leles i complementàries.

Unides entre si per enllaços d'hidrogen, A=T i C G. 2. EXPRESSIÓ GÈNICA: DEL DNA A LES PROTEÏNES La informació genètica s'utilitza per eleborar proteïnes. En la interfase, període entre dues divisions cel·lulars, el DNA es pot trobar empaquetada en forma de: - Heterocromatina: masses fosques, DNA compactat i no expressa la informació. - Eucromatina: més clar, menys empaquetat i es pot expressar. Les cèl·lules es divideixen i el DNA s'empaqueta, la cromatina es converteix en cromosoma. Un gen és el fragment de DNA que porta la informació d'un caràcter determinat. 3 tipus d'RNA: missatger, ribosòmic i de transferència. Tots participen a la transcripció.

Transcripció: quan la informació del DNA és copiada elaborant un RNA complementàri. 1. Iniciació: l'enzim RNA-polimerasa reconeix la seqüència i separa les dues cadenes. 2. Allargament: RNA-polimerasa avança al llarg de la cadena incorporant nous nt, sintetitza una cadena de RNA complementària. Síntesi RNA sempre en 5'-->3' . 3. Finalització: l'RNA-polimerasa troba la seqüència de finalització i acaba la transcripció, la cadena d'RNA se separa i les dues cadenes de DNA es torna a unir. 16 3. L'EXPRESSIÓ DELS GENS Les etapes de l'expressió gènica són: 1. Etapa nuclear: - Transcripció: obtenció d'un pre-mRNA. Conté exons (seqüències codificables) i introns (no codificables).

- Maduració del pre-mRNA (splicing): eliminació dels introns i unió dels exons, s'obté un mRNA madur. Modifica el primer nt de l'extrem 5' i en l'extrem 3' si afegeixen nt adenina (poliA). mRNA sortirà del nucli per ser llegit pels ribosomes. 2. Etapa citoplasmàtica: - Traducció: Els ribosomes llegeixen el mRNA i es sintetitza la proteïna. 3.1 Regulació de l'expressió dels gens La regulació de l'expressió dels gens pot actuar en la transcripció i en la traducció, i pot ser positiva o negativa. 4. DEL LLENGUATGE DEL DNA AL LLENGUATGE DE LES PROTEÏNES El mRNA porta la informació del nucli, DNA, al citoplasma on hi ha els ribosomes.

Ribosomes són orgànuls citoplasmàtics formats per RNA + proteïnes. Troben lliures al citoplasma o sobre el RER. El procés de síntesi de les proteïnes a partir del mRNA s'anomena traducció. I la pauta de traducció entre els dos llenguatges és el codi genètic. Codi genètic: és la relació entre la seqüència de l'mRNA i la de proteïnes. Cada grup de 3 nt (triplets o codons) correspon a un aa. El codó, AUG, és el codó d'inici. El ribosoma s'uneix a l'mRNA per una seqüència de reconeixement i comença a afegir ss en trobar el primer AUG. Alguns aa estan codificats per un sol codó, altres per diversos. Pel que el codi genètic té sinònims, que sovint es diferencien per la tercera base.

Tots els éssers vius tenen el mateix codi genètic (alguna petita excepció). 17 4.1 Com se sintetitzen les proteïnes? Traducció: l'mRNA s'uneix amb les 2 subunitats de ribosoma. El ribosoma es desplaça pel mRNA i elaborara la proteïna. L'RNA de transferència (tRNA) afegeix aa corresponen a cada codó de l'mRNA. Els tRNA s'uneixen pel 3' a una aa i tenen un triplet de nt, l'anticodó, encaixa amb el codó complementari mRNA. La traducció es desenvolupa en 3 fases: 1. Iniciació: unió de l'mRNA al ribosoma, reconeixement del primer codó, tRNA incorpora el primer aa. 2. Allargament: incorporació successiva dels nous aa. 3.

Finalització: en trobar el codó de terminació (UAA, UAG o UGA) s'atura la traducció i s'alliberen els components. En organismes procariotes el procés és més simple: - mRNA no necessita maduració, no contenen introns els gens. - el mRNA ja es troba al citoplasma, on pot començar la traducció. 5. A LA UNITAT DE CONSELL GENÈTIC PER SEGON COP Arbre genealògic (pedigrí): representa els individus d'una família. Mascles quadrats. Femelles cercles. Els efectats s'acoloreixen. Els individus de la mateixa generació es representen a la mateixa altura. La generació més antiga dalt de tot. Pprogenitors units amb una línia horitzontal. De la línia cap avall en surten els descendents.

Cada generació s'indica amb un nombre romà (I, II…) i els individus de cada generació amb números. Cariotip: imatge de tots els cromosomes d'una cèl·lula. Els humans tenim 23 cromosomes diferents (22 autosomes i 1 sexual) i dos de cada cromosoma, 46 en total. Les cèl·lules reproductores són haploides. A la fecundació s'uneixen els cromosomes i es forma una cèl·lula diploide. Els dos cromosomes de cada parella són els cromosomes homòlegs. Variants dels al·lels: - Homozigot: els dos al·lels són iguals l'individu per aquell caràcter. - Heterozigot: Si els dos al·lels són diferents. Autosòmic: 22 cromosomes autosòmics. Sexual: si es troba en un cromosoma sexual.

Recessiva: es manifesta si els dos al·lels d'una persona tenen la mateixa informació. Dominant: es manifesta si la informació està només en un dels dos al·lels. Codominant: es manifesta la informació dels dos al·lels (grups sanguinis). 18 6. A LA RECERCA DE LA MUTACIÓ La mutació més freqüent de la fibrosi quística és la AF508, responsable del 70-80% dels casos. I és la mutació que cercen en les proves genètiques. Es tracta d'una mutació gènica, afecta a un únic gen. Mutacions géniques més freqüents: Abans de reproduir-se les cèl·lules fan una còpia del material genètic, amb la replicació. 6.1 La replicació del DNA La replicació del DNA comença en l'origen de replicació.

Perquè la DNA-polimerasa (nucleòtids en direcció´5'--> 3') arribi a l'origen de replicació, les helicases les separen. La DNA polimerasa pot afegir nt a partir d'una cadena existent, no pot començar la síntesi de zero. La replicació comença amb l'enzim primasa, que elabora un fragment de RNA complementari, l'encebador o primer. A partir de l'extrem 3' de l'encebador la DNA-polimerasa III sintetiza la nova cadena. En la cadena líder la síntesi del DNA és continua, però en la retardada la síntesi és discontinua, formant fragments d'Okasaki. Quan els fragments d'Okasaki entren en contacte amb l'encebador , la DNA-polimerasa I substitueix l'RNA per DNA.

Després la DNA-ligasa uneix els dos fragments. Les molècules de DNA eucariota són lineals i l'encebador que queda a l'extrem 5' no pot ser substituït per DNA i acaba sent degradat. Això fa que a cada cicle la molècula de DNA s'escursi. Per evitar la destrucció de gens hi ha una regió repetitiva a l'extrem dels cromosomes, els telòmers. 6.2 La PCR (reacció en cadena de la polimerasa) Per saber si una persona es portadora d'un gen mutat, cal obtenir DNA un nombre elevat de cèl·lules sanguínies. S'obté mitjançant PCR. Passos de la PCR: 1. Desnaturalizar el DNA (separació de les dues cadenes) 2. Síntesi de cadenes noves: DNA-polimerasa i encebadors (delimitar zona de síntesi). 3.

Repetir el pas 1 i 2 durant uns 30 cicles. 19 La mida del fragment de DNA varia segons si el gen està mutat o no. Podem separar els fragments segons la mida amb la tècnica de l'electroforesis. Els fragments es separen segons el seu desplaçament (depèn de la seva mida i càrrega) a través d'un gel quan són sotmesos a un camp elèctric. En el cas de la mutació que estudiem (AF508) la mida del gen normal i el mutat és molt semblant. S'utilitzen enzims de restricció que talla només el gen que no presenta anomalies. Els fragments més grans corresponen al gen mutat i pel gen sense anomalies s'obtindran dos fragments petits. 7. SEGUR QUE NO PUC TRANSMETRE LA FIBROSI QUÍSTICA?

Les cèl·lules quan es divideixen transmeten la informació genètica a les cèl·lules filles. El temps entre dues divisions s'anomena el cicle cel·lular. Es distingeixen: Mitosi i interfase. Interfase: - Fase G0, cèl·lules que no es divideixen - Fase G1, d'expressió de gens i creixement. - Fase S, replicació del DNA - Fase G2, síntesi de proteïnes. 7.1 El DNA i els cromosomes La cromàtide és el DNA paquetat en proteïnes, les histones. - Interfase: les cromàtides es troben en format cromatina, que pot estar: - Eucromatina: DNA associat a histones forma els nucleosomes, s'expressa. - Heterocromatina: nucleosomes enrotllats en solenoides, no s'expressa.

- Mitosi: cromatina empaquetada més densament en forma de cromosoma. 7.2 Estructura dels cromosomes Els cromosomes d'una cèl·lula que no es replica estarien formats per un bastó, és un cromosoma simple amb una cromàtide. En canvi els de les cèl·lules en procés de divisió que han replicat el seu DNA està format per 2 cromàtides germanes unides pel centròmer. A la part externa dels centrosomes es troben els cinetocors, on s'uneixen els microtúbuls durant la divisió cel·lular. Els extrems dels cromosomes són els telòmers. 20 7.3 La mitosi Quan s'inicia la mitosi, obtenció de cèl·lules clòniques, s'atura el creixement cel·lular i la producció de proteïnes, no hi ha expressió gènica.

En la mitosi es poden diferenciar les següents fases: Profase: - fase més llarga de la mitosi - cromosomes s'acaben de condensar i són visibles al microscopi - trenca l'embolcall nuclear - els centriols (diplosomes) es situen a cada pol de la cèl·lula Metafase: - Cromosomes es col·loquen al pla equatorial i es forma el fus mitòtic Anafase: - es separen les cromàtides germanes dels cromosomes cap els pols Telofase: - cromosomes arriben als pols i es forma l'embolcall nuclear - cromosomes es desempaqueten - comencen a separar les dues cèl·lules Citocinesi: cèl·lula progenitora es divideix en dues cèl·lules filles. 21 U4. REPRODUCCIÓ 1. QUÈ PASSA AMB ELS CROMOSOMES DURANT LA MEIOSI?

Els humans tenim 46 cromosomes, 23 parells de cromosomes (2n). Cada parell de cromosomes son cromosomes homòlegs, informació pels mateixos caràcters. Les gàmetes són haploides (n, 23 cromosomes) i es formen per meiosi. En la meiosi es donen dues divisions consecutives. - Profase I: Cromosomes homòlegs formant tètrades. Té lloc la recombinació. - Anafase I: els cromosomes homòlegs es separen als extrems de la cèl·lula. 1ª divisió: 2 cèl·lules haploides (n), amb dues cromàtides germanes. 2ª divisió: 4 cèl·lules haploides, cromosomes amb una cromàtide.

Funcions: Reduir a la meitat el material genètic dels gàmetes i augmentar la variabilitat genètica (intercanvi de fragments entre cromosomes homòlegs, separació atzarosa). 2. COM ES FORMEN ELS ÒVULS L'oogènesi és la formació de les gàmetes femenines. S'inicia a la fase embrionaria: cèl·lules germinals es diferencien en ovogònies. Aquestes proliferen per mitosi i inicien la meiosis fins la profase I oòcits primaris. A partir de la pubertat cada 28 dies: maduració dels oòcits primaris a oòcit secundari o ovòtida (aturat a la metafase II). Oòcit secundari està envoltat per cèl·lules que el nodreixen i formen el fol·licle.

S'allibera per ovulació i es desprèn parcialment de les cèl·lules que l'envoltaven. 3. COM ES FORMEN ELS ESPERMATOZOIDES L'espermatogènesi o gametogènesi masculina és la producció d'espermatozoides. S'inicia a la pubertat i es perllonga durant tota li vida. En el fetus les cèl·lules germinals indiferenciades originen per mitosi els espermatogonis, que proliferen per mitosi. Quan s'arriba a la maduresa sexual alguns espermatogonis es diferencien en espermatòcits, que es divideixen per meiosi i donen lloc a les espermàtides, que maduren i donen lloc als espermatozoides.

22 Els espermatogonis són cèl·lules indiferenciades en interfase en canvi els oòcits es mantenen aturats en una fase inicial de la meiosi durant anys. 4. OÒCITS I ESPERMATIDES Les espermatides són molt diferents als espermatozoides. Característiques: - Cap: nucli i cromatina condensada, i l'acrosoma, format a partir de la fusió de vesícules de l'AG. Conté enzims per travessar els embolcalls de l'oòcit. - Segment intermedi: conté molts mitocondris al voltant del flagel. - Cua: conté el flagel. Els oòcits són més grossos i tenen forma esfèrica. Durant l'ovulació són alliberats a la trompa de Fal·lopi, envoltats de la corona radiada. Sota aquesta hi ha la zona pel·lúcida, capa de glucopreteïnes.

En cas de fecundació les glucoproteïnes s'uneixen a l'espermatozu. Entre la zona pel·lúcida i la membrana plasmàtica hi ha l'espai perivitel·lí, on hi ha el corpuscle polar primari. L'oòcit està aturat en la metafase II. El citoplasma hi ha el vítel (format per grànuls de lípids i proteïnes), que aporta a l'embrió els nutrients necessaris fins que s'implanti a l'úter. 23 5. LA PROVA DE L'EMBARÀS I LA FECUNDACIÓ La gonadotropina coriònica humana (GCH) és una hormona glucoproteica que secreta l'embrió i la placenta i que actua sobre l'úter fent que es mantingui en bones condicions per nodrir l'embrió.

Els testos d'embaràs es basen en la detecció d'aquesta hormona pocs dies després de la fecundació a través de l'orina. La unió de l'oòcit i l'espermatozoide té lloc a les trompes de Fal·lopi. Travessa la zona pel·lúcida i l'acrosoma del espermatozoide allibera enzims hidrolítics que destrueixen les cobertes de l'oòcit i li permeten entrar fins al citoplasma. Aleshores, l'oòcit secreta unes substàncies dels grànuls corticals al voltant de la membrana plasmàtica que formen la membrana de fecundació i actua evitant l'entrada d'altres espermatozoides. 6. SEGMENTACIÓ I IMPLANTACIÓ El zigot és la cèl·lula resultant de la unió de dos gàmetes.

Mentre l'embrió baixa per la trompa de Fal·lopi té lloc la mitosi, procés anomenat segmentació. En una setmana l'embrió arriba a l'úter i comença la implantació a l'endometri, teixit intern de l'úter. Les primeres 16 cèl·lules de l'embrió són totipotents (poden generar un organisme sencer). Després passen a ser cèl·lules mare pluripotents (originar cèl·lules de diferents teixits). 7. JO VULL UN NEN! En el cariotip es poden veure dos cromosomes sexuals o heterocromosomes (poden ser diferents entre ells) que determinen el sexe. Només tenen una petita regió homologa.

Espècie humana: - Dones: sexe homogamètic: XX - Homes: sexe heterogamètic: XY Els espermatozoides poden ser X o Y i els òvuls sempre són X. 24 8. TOT DEPÈN DEL CROMOSOMA Y Extrems dels braços dels cromosomes X i Y hi ha regions homòlegues, les zones pseudoautosomals. Cromosoma Y té menys gens i molt DNA repetitiu. A la sisena setmana de desenvolupament la gònada deixa de fer bipotencial o indiferenciada. La diferenciació de l'ovari o els testicles depèn de l'expressió de varis gens, que en el seu defecte donen lloc a l'ovari. Gen SRY actua com a interruptor, fa que la gònada es desenvolupi con a tetsicle. I el testicle comença a produir testosterona i tot l'embrió es masculinitza. 9.

LA INFORMACIÓ GENÈTICA DELS CROMOSOMES SEXUALS Els gens del cromosoma X presenten una herència lligada al sexe Els gens del cromosoma Y presenten una herència holàndric. Caràcters només presents en homes i s'hereten de pares a fills mascles. 10. DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI I DIFERENCIACIÓ CEL·LULAR Dia 5-6: embrió convertit en blastocist: massa de cèl·lules exterior donarà lloc a la placenta i la massa interior al fetus. Dues setmanes es trobarà en estat de gàstrula: comença el procés de diferenciació. Es diferencien tres capes: endoderma, mesoderma i ectoderma. 25 Les cèl·lules mare: en l'organisme adult mantindran la capacitat de dividir-se per mitosi i diferenciar-se.

Després de la diferenciació cel·lular, l'embrió ja té els òrgans formats i parlem de fetus, que duu a terme el procés de creixement. La mitosi no s'atura mai, ni en els organismes adults. Cal renovar les cèl·lules mortes, danyades o envellides. 11. LA PRIMERA VISITA Fan ecogràfies cada trimestre per: - Valorar indicadors de possibles alteracions cromosòmiques - Calcular l'etapa de gestació a partir de la mida de l'embrió - Fer el seguiment de diversos caràcters de l'anatomia fetal - Observar l'estat de la placenta i del cordó umbilical. 12. L'AMNIOCENTESI I LES MUTACIONS CROMOSÒMIQUES L'amniocentesi és una prova de diagnòstic prenatal que analitza els cromosomes del fetus.

Obté cèl·lules fetals del líquid amniòtic, es fa entre les 14-16 setmanes de gestació. Realitza quan la futura mare supera els 35 anys, hi ha antecedents d'anomalies cromosòmiques o resultats bioquímics sospitosos. Es fa el cariotip del fetus per descartar les mutacions cromosòmiques, poden ser més comuns en casos de progenitors de més edat. L'anàlisi bioquímic de les cèl·lules del fetus permeten detectar mutacions gèniques (alteració de la disposició dels nt) que causin malalties metabòliques. 13. ORGANOGÈNESI I DARRERS MESOS DE L'EMBARÀS L'organogènesi és el procés de formació dels òrgans. 26 U5. MICROBIOLOGIA 1.

ELS MICROORGANISMES La microbiologia és la ciència biològica que estudia els microorganismes. Poden ser protoctists, algues i protozous. Fongs com els llevats, bacteris i arqueobacteris. També estudien els virus. Els bacteris pertanyen al domini Bacteria i al regne Monera. Són els éssers vius més petits (1-10 um) i més simples. Són procariotes i unicel·lulars, els podem trobar en colònies. Van ser els primers éssers vius en habitar la Terra, fa uns 3.500 milions d'anys. Es troben a tots els ecosistemes. No tenen orgànuls membranosos al citoplasma, a excepció dels tilacoides en els cianobacteris. DNA bicaternari, circular. Formant el nucleoide. Poden trobar plasmidis. Tenen molts ribosomes.

Recobrint la membrana plasmàtica poden tenir: - Paret cel·lular: formada per peptidoglicà, pot ser gram positiu o negatiu. Protegeix als bacteris de la lisi per osmosi. - Càpsula: recobreix la paret. No tots la presenten. També tenen: - Flagel (moure's) - Pili (conjugació) - Fimbries (adherir-se). Poden ser patògens, inocuos o beneficiosos. 2. BACTERIS I ARQUEOBACTERIS Els arqueobacteris pertanyen al domini Archaea. Els primers que es van descobrir eren extremòfils, només poden viure en ambients extrems, com els halòfils (concentracions molt altes de sal) i metanògens (generen metà al fermentar la matèria orgànica). Després s'ha vist que són abundants en molts altres ambients.

La majoria no s'han pogut cultivar al laboratori i es coneixen els anàlisis de DNA. Característiques bioquímiques: - Paret cel·lular de proteïna, no peptidoglicà (polisacàrid). - Flagels diferents als bacteris i eucariotes. - Fosfolípids de membrana sense àcids grassos, amb terpens. No se'n coneixen de patògens, es troben a la microbiota de molts animals, relació de mutualisme. Els enzims dels termofils són utilitzats en la biotecnologia. Els metanògens es fan servir en la depuradora d'aigües residuals i la producció de biogàs. 27 Els bacteris tenen molts tipus de metabolisme. La diversitat metabolica dels arqueobacteris és alta, però no tan. 3.

GENÈTICA MOLECULAR EN BACTERIS I ARQUEOBACTERIS DNA circular (sense telòmers) i poden tenir un o varis plasmidis. Gens continuos sense introns. La replicació del DNA comença en un sol origen de replicació. El RNA pot començar a traduir-se quan encara s'està transcribint. Possible perquè el RNA es troba al citosol, comença a traduir-se per l'extrem 5' i no cal processar el mRNA. Els arquobacteris presenten diverses característiques genètiques úniques. En algunes s'assemblen als bacteris, i en d'altres, als eucariotes. - No tenen embolcall nuclear, tampoc orgànuls membranosos, ribosomes 70S, cromosoma circular, poden tenir plasmidis i no processen el mRNA.

- Empaqueten el DNA en proteïnes, i junt amb les histones formen els nucleosomes. El seu codó d'inici (AUG) codifica per la metionina. Els bacteris amb formilmetionina. 4. ELS ANTIBIÒTICS Els antibiòtics són substàncies produïdes per microorganismes que actuen matan o inhibint el creiximents d'altres microorganismes. No són eficaços contra VIRUS. El 1928 Alexander Fleming descobrir els antibiòtics quan investigava amb el bacteri Staphylococcus aureus, un patògen humà. En les plaques on havia fet créixer els bacteris va créixer accidentalment un fong de Penicillium notatum. Va veure que al voltant del fong els bacteris no creixient.

Va intuir que produir alguna substància que inhibia el creixement dels bacteris i la va anomenar penicil·lina. 4.1 Característiques i tipus d'antibiòtics Segons el seu origen els antibiòtics poden ser: Naturals, Semisintètics o Sintètics. En funció de l'activitat: - Bacteriostàtics: impedeixen el creixement - Bactericides: maten els bacteris. 28 4.2 Bacteris resistents als antibiòtics Des de l'inici de la utilització dels antibiòtics s'ha observat que alguns bacteris tenen resistència natural, això passa quan no tenen la molècula diana sobre la que actua l'antibiòtic. La resistència adquirida és quan una soca inicialment sensible a un antibiòtic passa a ser resistent.

La diana ha canviat, sintetitzen un enzim que destrueix l'antibiòtic o transportador de membrana que l'expulsa. Pot adquirir la resistència de dues maneres: 1. Mutació espontània del seu DNA 2. Adquisició de DNA exogen per transferència horitzontal (conjugació, transformació o transducció). L'exposició a l'antibiòtic produeix un procés de selecció natural: els bacteris sensibles moren i els resistents sobreviuen. Els resistents es reprodueixen i passen a ser els més abundants. Descobriment de nous antibiòtics és lent i costós. Per això les soques resistents a varis antibiòtics són un problema molt greu. 5. LA REPRODUCCIÓ DELS BACTERIS Reprodueixen asexualment per divisió binària.

Geneticament iguals i formen les soques, conjunt de bacteris genèticament iguals. Condicions favorables es divideixen cada 15'-30'. 5.1 Cultius de bacteris Els estudis microbiològics es fan amb cultius bacterians líquids o sòlids. Per aïllar bacteris: 5.2 Corba de creixement bacterià Si posem uns quants bacteris en un medi de cultiu, amb prou nutrients, i observem com en canvia el nombre en funció del temps, obtindrem aquest gràfic: 29 6. COM CANVIEN ELS BACTERIS? El material genètic pot canviar mitjançant dos mecanismes: Mutacions i Transferència genètica horitzontal 6.1 Mutació bacteriana Una mutació és un canvi heretable en el material genètic.

Algunes mutacions es donen espontàniament amb una freqüència baixa. O poden estar causades per agents mutàgens: Radiacions ionitzants: raig X, UV, raig gamma o còmisc o Mutàgens químics Si els canvis en el DNA no són ben reparats, donaran lloc a una mutació. Mutacions gèniques: Les mutacions poden afectar a la diana d'un antibiòtic. La selecció natural afavorirà un bacteri resistent que porti la mutació. Els que tinguin la mutació més favorable es multiplicaran i passaran a ser els més abundants. És un exemple d'adaptació evolutiva. 7. TRANSFERÈNCIA GENÈTICA HORITZONTAL En la reproducció (sexual i asexual) hi ha transferència vertical.

Els bacteris a més tenen transferència horitzontal de gens. 7.1 Formes de transferència genètica horitzontal Es coneixen 3 maneres diferents de transferència horitzontal: - Conjugació: bacteri donant transfereix un plasmidi a un bacteri receptor, formant un agregat de conjugació. En bacteris gramnegatius, la cèl·lula donant utilitza un pilus per contacte i apropar-se al receptor. - Transformació: el bacteri receptor incorpora DNA del medi - Transducció: un virus bacteriòfag transporta DNA d'un bacteri a un altre. Pot portar DNA d'un bacteri que ha infectat prèviament. Els bacteris estan connectats, un gen interessant pot formar part del genoma de molts bacteris de diferents espècies.

30 7.2 Un cas que fa pensar: la vancomicina Vancomicina: antibiòtic que inhibeix la síntesi de la paret cel·lular en bacteris grampositius. El 1980 va ser molt utilitzada per tractar Staphylococcus aureus. Es va detectar resistència en Enterococcus, va estendre's i es va veure com l'Staphylococcus adquiria resistència. 8. ELS VIRUS Virus: agents infecciosos, paràsits i acel·lulars. Quan no parasiten són virions. Formats per una molècula d'àcid nucleic (DNA o RNA) i un embolcall proteic (la càpsida, formada per subunitats proteiques, els capsòmers). Alguns tenen un embolcall membranós extern, procedent de la darrera cèl·lula infectada, conté proteïnes i glicoproteïnes víriques.

No poden infectar a totes les cèl·lules, tenen un rang d'hostes de cèl·lules que pot infectar. 8.1 El genoma dels virus Cadena simple o doble, DNA o RNA, circular, lineal o segmentat. Una seqüència gènica pot formar part de 2 o 3 gens. 8.2 Reproducció dels virus El virus infecta una cèl·lula amb el reconeixement que hi ha entre la seva càpsida i les molècules de la superfície cel·lular. Després del reconeixement l'àcid nucleic víric entra dins la cèl·lula. Un cop dins, la maquinària cel·lular replica l'àcid nucleic víric i el transcriu i tradueix seguint les instruccions forma els capsòmers.

A continuació, l'àcid nucleic i els capsòmers s'uneixen i originen els nous virions, que surten de la cèl·lula. Poden sortir de la cèl·lula provocant la lisi (la cèl·lula mort) o per gemmació (cèl·lula viu). 8.3. Cultiu de virus Els virus es poden cultivar en plaques de Petri amb les seves cèl·lules hoste. Els virions si es multipliquen poden aïllar-se i estudiar-se. Poden observar al microscopi electrònic, determinar la composició química i seqüència el genoma. 9. BACTERIÒFAGS O FAGS Són virus que infecten bacteris o arqueobacteris. La infecció comença amb l'adsorció del fag a la paret bacteriana.

Un enzim víric forada la paret bacteriana i injecta l'àcid nucleic dins del bacteri (càpsida normalment és queda fora). Segons el virus o el moment de la infecció, el virus farà un cicle lític o lisogènic. 31 10. ELS VIRUS I ELS HUMANS Els bacteriòfags es podrien utilitzar per combatre els bacteris patògens, especialment els resistents als antibiòtics, de moment els estudis no han donat resultats clars de l'efectivitat. A més, s'ha vist com els bacteris que produeixen els tétanus, el botulisme i la diftèria ho fan produint una toxina codificada per un pròfag, pel que són bacteris lisogenics. Sense el pròfag no serien patògens. També hi ha virus que infecten vegetals o animals.

Les malalties que afecten els conreus o els ramats provoquen moltes pèrdues. La gravetat de les malalties víriques en humans pot ser molt diferent: - Malaltia lleu: infecció de les vies respiratòries. Les cèl·lules epitelials es generen ràpid i curen les lesions. - Malaltia greu: aquelles que afecten cèl·lules que es divideixen poc, com les neurones. Exemple: la ràbia o la poliomielitis, on es causen lesiones irreversibles. - Altres: el virus transforma una cèl·lula en cancerosa. Ex: virus papil·loma humà. Les malalties víriques lleus es tracten amb fàrmacs que alleugereixen els símptomes.

Per combatre malalties més greus es pot fer a través de la prevenció (vacunes) i higiene) o fàrmacs antivirals, que interfereixen en la reproducció del virus. 11. PANDÈMIES I ZOONOSIS Brot epidèmic: aparició sobtada d'una malaltia en un lloc i un moment determinat. Epidèmia: la malaltia es propaga activament en un lloc determinat. Pandèmia: epidemia que afecta diversos països, de més d'un continent. La covid i la sida van començar com una zoonosis. - Zoonosi: és una malaltia transmesa entre diferents espècies animals, especialment entre animals i humans. La ràbia és una zoonosi habitual.

11.1 La sida i el VIH El síndrome d'immunodeficiència adquirida o sida és una malaltia de transmissió sexual causada pel VIH (virus d'immunodeficiència humana). La sida es va descriure per primer cop el 1981 als Estats Units, però s'havia originat abans a l'Àfrica. Es creu que a partir d'un virus semblant que infectada als ximpanzés i que va mutar i va passar a infectar als humans. El VIH és un retrovirus. El seu genoma és un RNA que produeix un enzim, la transcriptasa inversa, que fa còpies de DNA a partir de l'RNA. El DNA que es sintetitza s'insereix al genoma cel·lular. Aquest infecta als limfòcits T-helper, cèl·lules que activen el funcionament del sistema immunitari.

Els malalts de sida acostumen a patir infeccions oportunistes i càncers poc freqüents. No hi ha tractament, només poden allargar la vida del pacient, però són cars i molta gent no hi té accés. La millor mesura és la preventiva: no compartir xeringues i no mantenir relacions sexuals sense protecció. 32 11.2 La grip La grip és una malaltia de l'aparell respiratori causada pel virus de la grip. Tracta d'un virus amb RNA del qual hi ha moltes varietats diferents (pateix moltes mutacions). Es contagia per inhalació o ingestió de saliva o altres secrecions contaminades pel virus. Grip 1918: pandèmia que va afectar diferents països i va causar moltes morts.

11.3 Covid i coronavirus La primera gran pandèmia del segle XXI ha estat la de covid-19 o covid. Es deguda a la infecció del virus SARS-CoV-2, un tipus de coronavirus. El seu material genètic està format per RNA. 11.4 La PCR aplicada a virus Per fer una PCR d'un virus amb RNA, primer hem de passar l'RNA a DNA amb una transcriptasa inversa. Quan es fa la PCR s'afegeix una molècula fluorescent que reconeix el DNA víric. Si a la mostra hi havia DNA víric, la PCR augmenta exponencialment el número de còpies i la unió de la molècula fluorescent a totes aquestes còpies fa que es detecti la llum fluorescent. 12.

VIROIDES I PRIONS Els agents infecciosos més simples no són els virus, ho són els viroides i els prions. 12.1 Els viroides Els viroides són molècules d'RNA infeccioses, que només es repliquen dins la cèl·lula que infecten. Hi ha viroides que causen malalties als vegetals, com a les patates. 12.2 Els prions Els prions són proteïnes mal plegades que provoquen malalties infeccioses neurodegeneratives i mortals en humans i altres animals. Els prions són resistents a les proteases, els anticossos, l'ebullició i els desinfectants. Només es poden eliminar quan s'incinera o amb NaOH 1N durant 1 hora. Els prions no fabriquen còpies d'ells mateixos, sinó que converteixen les proteïnes. 33 U6.

IMMUNOLOGIA 1. ELS RONYONS I L'APARELL EXCRETOR Els ronyons es troben dins la cavitat abdominal, darrera del peritoneu (membrana que recobreix la major part dels òrgans abdominals). Es situen a cada costat de la columna vertebral i estan protegits per les costelles i els músculs de l'esquena. Pesen 120-300 g. Els ronyons reben sang de l'artèria renal (ve de l'aorta), i la retornen en direcció la vena renal, que connecta amb la vena cava inferior. Un 20% de la sang expulsada del cor a l'aorta entra als ronyons. L'artèria renal es divideix en 5 arteries interlobulars que penetren al ronyó.

Es ramifiquen en arterioles aferents que aporten sang als glomèruls, una xarxa de capil·lars sanguinis on es filtra la sang i s'extreuen les substàncies residuals del metabolisme. A partir dels capil·lars les arterioles eferents van fins a les vènules que desemboquen en les venes renals i aquestes a la vena cava inferior. De cada ronyó s'origina un ureter que condueix l'orina que produeix el ronyó a la bufeta urinària. La bufeta urinària és un òrgan buit recobert de múscul, que expulsa la orina a través de la uretra durant la micció.

La funció principal dels ronyons és extreure de la sang els productes residuals del metabolisme: urea, àcid úric, creatinina, potassi, fòsfor (si s'acumulen són tòxics). I els extreuen dissolts en aigua en forma d'orina. Altres funcions dels ronyons: - Mantenen la concentració d'electròlits, regulen l'equilibri àcid-base, equilibri hídric i la pressió osmòtica dels fluids corporals. -…

Guia d'Estudi de Biologia: Biomolècules, Metabolisme i Genètica

Índex

1. ELS GLÚCIDS. FRUITES I VERDURES

Flashcards

Preguntes tipus test

2. EL MIDÓ

Flashcards

Preguntes tipus test

3. LA FOTOSÍNTESI

Flashcards

Preguntes tipus test

4. OLIS I GREIXOS

Flashcards

Preguntes tipus test

5. PROTEÏNES A LA DIETA

Flashcards

Preguntes tipus test

6. LA LLET I ELS SEUS DERIVATS

Flashcards

Preguntes tipus test

7. ELS ORGANISMES TRANSGÈNICS

Flashcards

Preguntes tipus test

8. LA DIGESTIÓ

Flashcards

Preguntes tipus test

9. COM UTILITZEM EL QUE ABSORBIM?

Flashcards

Preguntes tipus test

10. COM OBТENEN ENERGIA LES CÈL·LULES?

Flashcards

Preguntes tipus test

11. QUÈ FEM AMB EL QUE SOBRA?

Flashcards

Preguntes tipus test

1. COM TREBALLEM ELS MÚSCULS?

Flashcards

Preguntes tipus test

2. ESFORÇOS BREUS I INTENSOS: LA FOSFOCREATINA. ENZIMS

Flashcards

Preguntes tipus test

3. ESFORÇ ANAERÒBIC I FERMENTACIÓ LÀCTICA

5. ALTRES FERMENTACIONS

Flashcards

Preguntes tipus test

6. GREIXOS I ESFORÇ DE LLARGA DURADA

Flashcards

Preguntes tipus test

9. LES PROTEÏNES, MOLÈCULES CLAU DEL METABOLISME

Flashcards

Preguntes tipus test

10. INTERVENCIÓ DE L'OXIGEN

Flashcards

Preguntes tipus test

11. ANABOLISME: ELABORACIÓ DE BIOMOLÈCULES

Flashcards

Preguntes tipus test

1. A LA UNITAT DE CONSELL GENÈTIC PER PRIMER COP

Flashcards

Preguntes tipus test

3. L'EXPRESSIÓ DELS GENS

Flashcards

Preguntes tipus test

5. A LA UNITAT DE CONSELL GENÈTIC PER SEGON COP

Flashcards

Preguntes tipus test

6. A LA RECERCA DE LA MUTACIÓ

Flashcards

Preguntes tipus test

7. SEGUR QUE NO PUC TRANSMETRE LA FIBROSI QUÍSTICA?

Flashcards

Preguntes tipus test

1. QUÈ PASSA AMB ELS CROMOSOMES DURANT LA MEIOSI?

Flashcards

Preguntes tipus test

5. LA PROVA DE L'EMBARÀS I LA FECUNDACIÓ

Flashcards

Preguntes tipus test

9. LA INFORMACIÓ GENÈTICA DELS CROMOSOMES SEXUALS

Flashcards