1. Característiques dels Lípids
Flashcards
- Quins elements químics componen principalment els lípids?
- Carboni, hidrogen i oxigen (en menor proporció).
- Quina és la principal funció dels triacilglicèrids?
- Reserva energètica i aïllament tèrmic.
- On es troben els fosfoglicèrids?
- Membranes cel·lulars.
- Quina funció tenen les ceres en plantes i animals?
- Impermeabilització i protecció.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal funció dels lípids en els organismes?
- a) Emmagatzemar informació genètica
- b) Catalitzar reaccions químiques
- c) Reserva energètica
- d) Formar estructures cel·lulars
Resposta: c) Reserva energètica. Els lípids són la principal font de reserva energètica en els organismes, ja que proporcionen més energia per gram que els glúcids o les proteïnes.
- Quina característica fa que els lípids siguin més apropiats per emmagatzemar energia en comparació amb els glúcids i les proteïnes?
- a) La seva alta solubilitat en aigua
- b) La presència de menys enllaços C-H
- c) La seva capacitat per formar polímers grans
- d) La presència de més enllaços C-H
Resposta: d) La presència de més enllaços C-H. Els lípids tenen més enllaços C-H que els glúcids i les proteïnes, cosa que permet emmagatzemar més energia en els seus enllaços químics.
- Quina funció NO està associada amb els lípids?
- a) Reserva energètica
- b) Aïllament tèrmic
- c) Transport d'oxigen
- d) Protecció d'òrgans
Resposta: c) Transport d'oxigen. El transport d'oxigen és principalment funció de proteïnes com l'hemoglobina, no dels lípids.
2. Funcions dels Lípids
Flashcards
- Quina és la funció principal dels triacilglicèrids?
- Reserva energètica
- Quins lípids formen la bicapa lipídica de les membranes cel·lulars?
- Fosfoglicèrids i colesterol
- Quina funció tenen les ceres en la superfície de les fulles?
- Impermeabilitzar
- Quina molècula emulsiona els lípids a l'intestí prim?
- Àcids biliars
Preguntes tipus test
- Quina és la principal funció dels triacilglicèrids en els animals?
- a) Aïllament tèrmic
- b) Reserva energètica
- c) Protecció d'òrgans
- d) Transport de vitamines
Resposta: b) Reserva energètica. Els triacilglicèrids són la principal forma de reserva energètica en els animals, ja que emmagatzemen una gran quantitat d'energia en els seus enllaços.
- Quins lípids són components estructurals de les membranes cel·lulars?
- a) Acilglicèrids i ceres
- b) Fosfoglicèrids i colesterol
- c) Àcids grassos saturats i insaturats
- d) Isoprenoides i esteroides
Resposta: b) Fosfoglicèrids i colesterol. Els fosfoglicèrids i el colesterol són components essencials de les membranes cel·lulars, formant la bicapa lipídica i proporcionant estabilitat i flexibilitat a la membrana.
- Quina funció tenen les ceres en les plantes i els animals?
- a) Reserva energètica
- b) Aïllament tèrmic
- c) Impermeabilització
- d) Transport de lípids
Resposta: c) Impermeabilització. Les ceres impermeabilitzen la superfície de la pell, fruits, fulles, pèls i plomes, protegint-los de la pèrdua d'aigua i agents externs.
3. Àcids Grassos: Saturats i Insaturats
Flashcards
- Què són els àcids grassos saturats?
- Àcids grassos amb enllaços simples entre els àtoms de carboni.
- Què són els àcids grassos insaturats?
- Àcids grassos amb un o més enllaços dobles entre els àtoms de carboni.
- Com és la cadena hidrocarbonada dels àcids grassos saturats?
- Rectilínia.
- Quin tipus d'àcid gras és l'àcid butíric?
- Àcid gras saturat.
Preguntes tipus test
- Quin d'aquests àcids grassos és saturat?
- a) Àcid oleic
- b) Àcid linoleic
- c) Àcid palmític
- d) Àcid alfa-linolènic
Resposta: c) Àcid palmític. L'àcid palmític és un àcid gras saturat, mentre que l'oleic i el linoleic són insaturats.
- Quina característica distingeix els àcids grassos insaturats dels saturats?
- a) Enllaços simples
- b) Enllaços dobles
- c) Major nombre d'àtoms de carboni
- d) Menor solubilitat en aigua
Resposta: b) Enllaços dobles. Els àcids grassos insaturats tenen un o més enllaços dobles entre els àtoms de carboni, mentre que els saturats només tenen enllaços simples.
- Quin dels següents àcids grassos saturats es troba en productes làctics i mantega?
- a) Àcid oleic
- b) Àcid linoleic
- c) Àcid butíric
- d) Àcid palmític
Resposta: c) Àcid butíric. L'àcid butíric es troba en la grassa dels productes làctics i la mantega.
4. Propietats Químiques i Físiques dels Àcids Grassos
Flashcards
- Què és la reacció d'esterificació?
- Reacció d'un àcid gras amb un alcohol que forma un èster i aigua.
- Què són les molècules amfipàtiques?
- Molècules que tenen una part polar (hidròfila) i una part apolar (hidròfoba).
- Què és la reacció de saponificació?
- Reacció d'un àcid gras amb una base forta (NaOH o KOH) que forma sabó.
- Com afecta la insaturació al punt de fusió d'un àcid gras?
- Disminueix el punt de fusió a causa dels colzes en la cadena.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents reaccions químiques és essencial per a la formació de sabó a partir d'un àcid gras?
- a) Esterificació
- b) Hidrogenació
- c) Saponificació
- d) Halogenació
Resposta: c) Saponificació. La saponificació és la reacció d'un àcid gras amb una base forta com NaOH o KOH, que resulta en la formació de sabó i glicerol.
- Quina característica estructural dels àcids grassos insaturats influeix en el seu punt de fusió?
- a) Presència d'enllaços simples
- b) Presència de colzes o girs a la cadena
- c) Longitud de la cadena hidrocarbonada
- d) Presència de grups carboxil
Resposta: b) Presència de colzes o girs a la cadena. Els àcids grassos insaturats presenten colzes o girs a causa dels enllaços dobles, cosa que impedeix que s'empaquetin tan estretament com els saturats, reduint així el seu punt de fusió.
- Quina és la principal diferència entre un oli i un sèu pel que fa a la composició d'àcids grassos?
- a) Els olis tenen major proporció d'àcids grassos saturats.
- b) Els sèus contenen àcids grassos insaturats.
- c) Els olis són rics en àcids grassos insaturats, mentre que els sèus són rics en àcids grassos saturats.
- d) No hi ha diferència significativa en la composició.
Resposta: c) Els olis són rics en àcids grassos insaturats, mentre que els sèus són rics en àcids grassos saturats.. Els olis contenen una major proporció d'àcids grassos insaturats, cosa que els fa líquids a temperatura ambient, mentre que els sèus són rics en àcids grassos saturats, cosa que els fa sòlids.
5. Lípids Saponificables: Acilglicèrids i Cèrids
6. Lípids Complexos: Fosfoglicèrids i Glicoesfingolípids
7. Lípids Insaponificables: Isoprenoides i Esteroides
8. Esterols: Colesterol, Vitamina D i Àcids Biliars
9. Prostaglandines
I 24 flashcards i 16 preguntes més al document.
Text del document
Odette Rios 2.2.Lípids Característiques Grup biomolècules (molt heterogeni) Formats per C i H (i pocs O) Alguns P N i S Insolubles dissolvents polas i aigua (H20, amoníac, i etanol) Solubles en dissolvents no polars (èter, benzè, xilè, octà, cloroform) No formen polímers (gran pes elevat) Biomolècules + apropiades per emmagatxemar energia tenen més enllaços entre C i H (que glúcids i proteïnes) Funcions 1.
Reserva energètica Lípids principal font de reserva energètica Combustió metabòlica 1g (greix) produeix 9'4kCal Més que els glúcids i les proteïnes (4.1kCal) Triacilglicèrids UTILITZEN ELS LÍPIDS COM A RESERVA D'ENERGIA PERQUÈ CONTENEN MÉS ENERGIA QUE (GLÚCIDS O PROTEÏNES) ESTAN FORMATS PER CARBONI, HIDROGEN I POCS OXIGEN ESTAN MENYS OXIDATS. QUAN S'OXIDEN ES TRENQUEN MÉS ENLLAÇOS C–H ALLIBERA MÉS ENERGIA 2. Estructural Fosfoglicèrids, fosfoesfingolípids, glicoesfingolípids i colesterol Componen membrana cel·lular (bicapa lipídica i membrana dels orgànuls) 3.
Protectora Acilglicèrids recobreixen òrgans per protegir-los dels cops aïllants tèrmics Ceres impermeabilitzen la superfície de la pell, fruits, fulles, pèls i plomes 4. Transportadora Àcids biliars emulsionen els lìpids a l'intestí prim Lipoproteïnes els transporten per la limfa Sang fins al lloc on s'utilitzen al teixit adipós (s'emmagatzemen) 5. Reguladora / Biocatalitzadora Intervenen en molts processos fisiològics de l'organisme Vitamines lipídiques (D i E) actuen com a cofactors molts enzims 6.
Missatger químic Hormones lipídiques actuen com a missatgers químics sobre determinades cèl·lules (regulant el metabolisme) Estrògens i testosterona ÀCIDS GRASSOS Saturats Enllaços simples entre àtoms de carboni Cadena hidrocarbonada rectilínia Nº d'àtoms de carboni de les molècules (parell) 12 i 20 Àcid butíric (4 carbonis) CH3-(CH2)2-COOH grassa productes làctics, mantega Àcid làuric (12 carbonis) CH3-(CH2)10-COOH oli de coco Àcid mirístic (14 carbonis) CH3-(CH2)12-COOH grassa productes làctics, oli de coco Àcid palmític (16 carbonis) CH3-(CH2)14-COOH grassa productes làctics, carn Àcid esteàric (18 carbonis) CH3-(CH2)16-COOH grassa carn, mantega de cacau Insaturats 1 o més enllaços dobles entre els àtoms de carboni de la cadena Prensenten colzes (corves o girs) pels enllaços dobles Monoinsaturats (1 enllaç doble) Àcid oleic (C18:19 ) Poliinsaturats (més d'un enllaç doble) Àcid linoleic (C18:29,12 ) ELS MAMÍFERS NOMÉS PODEN SINTETITZAR ÀCIDS GRASSOS SATURATS I MONOINSATURATS.
NO PODEN FABRICAR ÀCIDS GRASSOS AMB DOS O MÉS DOBLES ENLLAÇOS, PER TANT OBTENIR A TRAVÉS DE LA DIETA A TRAVÉS DE VEGETALS. AQUESTS ÀCIDS GRASSOS INDISPENSABLES QUE NO PODEM PRODUIR SÓN ELS ÀCIDS GRASSOS ESSENCIALS.
Propietats químiques Reacció d'esterificació Reacció d'un àcid gras amb un alcohol Forma una molècula èster i H2O Reacció de saponificació Reacció d'un àcid gras amb una base forta (NaOH O KOH) Forma una sal d'àcid gras sabó Propietats físiques Molècules amfipàtiques (cua apolar i regió polar) En medi aquós els AAGG es troben dissociats) Esterificats ioni tza ció Saponificats No es dissolen en aigua (regio apolar + gran que la polar) Medi aquós caps hidròfils cap a l'aigua, hidròfobes s'allunyen formant diverses estructures: Micela Bicapa Pel·lícules superficials S'hi afageixen sabons als greixos per que emulsionin i facilitar la seva eliminació.
Les micel·les del sabó poden ser monocapa o bicapa.
Si atrapen aire efecte escumós Si atrapen lípids efecte emulsionant o detergent Punt de fusió alt + alt (saturat) - alt (insaturat) SAPONIFICABLES (contenen àcids grassos en la seva composició) Èsters d'àcids grassos amb un alcohol Poden formar sabons per saponificació Lípids simples Àcids grassos + un alcohol C, H i O Acilglicèrids + abundants Formats per alcohol glicerol (s'esterifica amb un, dos o tres àcids) Insolubles Densitat baixa (floten) Segons el nº d'àcids grassos que esterifiquen la glicerina: Monoacilglicèrids Diacilglicèrids Triacilglicèrids (els més abundants) Compostos per: Àcids grassos diferents triacilglicèids mixtes Mateixos àcids grassos triacilglicèrdis simples Funcions: Reserva energètica animals Aillants tèrmics (panícle adipòs) Protectora Olis 1 àcid gras insaturat (mínim) Líquid tempreratura ambient triacilglicèrid trioleïna (3 àcids oleics una glicerina) Seu Tots els àcids grassos saturats Sòlids a (TA) 3 àcids estearics i una glicerina Mantegues Cadena curta (sat) Temperatura ambient semisòlids ***En una mantega hi ha molts tipus d'acilglicèrids MONOACILGLICÈRIDS I ELS DIACILGLICÈRIDS SÓN MOLÈCULES POLARS A CAUSA DELS RADICALS HIDROXIL QUE QUEDEN LLIURES DE LA GLICERINA.
ELS TRIACILGLICÈRIDS SÓN MOLÈCULES NO POLARS (GREIXOS NEUTRES).
S'EMMAGATZEMEN SENSE ESTAR ENVOLTADES D'AIGUA Tots els acilglicèrids experimenten reacció d'hidròlisi: un triacilglicèrid es descomposa en una molècula de glicerina i tres acids grassos (pot ser àcida, bàsica o per acció de lipases) Cèrdis Èsters d'àcids grassos (cadena llarga) amb alcohols de cadena llarga Ceres: Sòlides i dures (TA) (llargues cadenes hidrocarbonades) Insolubles (lipòfil) Generen làmines impermeables protegeixen l'epidermis i les formacions dèrmiques dels animals (pèls, plomes cabells) i la superfície de molts òrgans vegetals (tiges, fulles, fruits) Ceres barrejades amb àcids grassos lliures i esteroides: cera d'abella, espermaceti de balena, cera orella i lanolina llana Lípids complexos (lípids de membrana o amfipàtica) èsters d'àcids grassos, alcohol i tercera molècula C, H, O, N, P i S Fosfolípids Fosfoesfingolípids Fosfoglicèrids Glicolípids Glicoesfingolípids Colesterol ***PODEN FORMAR ENTRE DOS MEDIS AQUOSOS BICAPES Fosfoglicèrids: Molècules + abundants membrana Dos àcids grassos (saturat i insaturat) Esterificats amb una molècula glicerol unida per enllaç fosfoèster (àcid fosfòric) Unit a un un aminoalcohol Tipus de fosfoglicèrid (funció estructural) Tipus d'alcohol Fosfoglicèrid On es troben Colina Fosfatidilcolina Fetge, cervell i ou Serina Fosfatidilserina Cara interna membrana Etanolamina Fosfatidiletanolamina Cervell Fosfoesfingolípids: Àcid gras unit a una esfingosina (aminoalcohol cadena llarga), unida per enllaç fosfòric i un aminoalcohol Fosfoesfingolípid més abundant: esfingomielina (aminoalcohol colina) Es troba a les mambranes plasmàtiques (cèl·lules nervioses) beines de mielina (protegeixen axons neuronals) Glicoesfingolípids: ´Èsters d'un àcid gras unit a una molècula esfingosina unida a un glúcid Cara externa membrana, abundants neurones (botons sinàptics) receptors de neurotransmissors Tipues de glicoesfingolípids Cerebròsids Glúcid: galactosa o glucosa Gangliòsids Glúcid associat a un o més àcids siàlics **La pard glucídica d'alguns glicoesfingolipids defineix: Grups sanguinis (H) Tipus de sang que les persones poden rebre INSAPONIFICABLES (no àcids grassos en la seva composició, no enllaços èster, no formen sabons) Isoprenoides o terpens Unió de molècules d'isoprè pot polimeritzar en cadenes lineals o cícliques Al ser hidrocarbonats hidrofòbiques (insolubles en aigua) Nom Nombre d'isoprens Funció On els trobem Monoterpens 2 (C10) Essències vegetals Mentol, eucaliptol Diterpens 4 (C20) Pigments i vitamines Fitol (clorofil·la), vitamines A, E, K Triterpens 6 (C30) Intermediaris síntesi colesterol Esqualè Tetraterpens 8 (C40) Pigments fotoisntètics carotenoides Carotens (vermells) xantofil·les (grocs) 1 carotenoide 2 vitamines A Politerpens Milers Aïllants Cautxú Esteroides Esterà o ciclopentaperhidrofenantrè Format per quatre anells fusionats 3 hexàgons (6 àtoms) 1 pentàgon (5 àtoms) On s'hi uneixen grups carbonils, hidroxils i cadenes hidrofòbiques Tipus Funció On es troben?
Esterols Colesterol (OH-C3) (molècula amfipàtica) molt abuntant en l'organisme ***Es sintetitzen hormones i àcids biliars Estabilitat(se situa entre els fosfolípids i els fixa) Estructural Membrana cel·lular (A) Vitamina D Sense ella es produïria malformació als ossos (raquitisme) Síntesi: induïda pels raigs UVS del sol a la pell Reguladora (metabolisme del calci i absorció intestinal) Rovell, tonyina, fetge, cereals Àcids biliars Més solubles que el colesterol (+OH) Faciliten la digestió dels greixos (emulsionant-los i afavorint acció lipases per absorbir-lo) Fetge (produeixen) a partir del colesterol Estradiol Hormona sexual femenina (estrògens) Regula aparició de caràcters sexuals secundaris femenins i la menstruació Sintetitzada als ovaris Hormones esteroïdals Suprarenals Aldosterona Ronyons regulen quantitat de sal i aigual (excerció).
Orina serà més o menys concentrada depenent dels nivells de sal Cortisol Participa en el metabolisme dels G L i P Sexuals (produïdes per les gònades) Progesterona Prepara els òrgans femenins per a la gestació Testosterona Hormona sexual masculina, responsable dels seus caràcters sexuals Prostaglanidnes: Prostaglandines Que és?
Funcions Molècules derivades l'àcid araquidònic constituïdes per: anell ciclopentà i 2 cadenes alifàtiques Producció de substàncies (regulen la coagulació sang i cicatrització Aparició febre (defensa contra infeccions) Reducció secreció sucs gàstrics Foto molècules: Colesterol Vitamina D Àcids Biliars Estradiol Prostaglandines Aldosterona Cortisol Testosterona Progesterona