Mètode científic
Flashcards
- Què és la variable independent (VI)?
- És el factor que l'investigador modifica expressament per comprovar el seu efecte.
- Què és la variable dependent (VD)?
- És el resultat que es mesura durant l'experiment i que depèn de la variable independent.
- Quina funció té el grup control?
- Serveix com a referència per comparar; rep el valor estàndard i no rep la variable independent.
- En què consisteix el disseny de doble cec?
- Tècnica on ni el subjecte ni l'investigador saben qui rep el tractament real o el placebo per evitar biaixos.
Preguntes tipus test
- En un disseny experimental, quina diferència hi ha entre la variable independent i la dependent?
- a) La independent es manté constant i la dependent varia de forma espontània.
- b) La independent correspon al grup control i la dependent al grup experimental.
- c) La independent és el factor manipulat i la dependent és el resultat mesurat.
- d) La independent mesura l'efecte final i la dependent s'aplica com a tractament.
Resposta: c) La independent és el factor manipulat i la dependent és el resultat mesurat.. La variable independent és aquella que l'investigador modifica expressament, mentre que la dependent és la resposta o resultat que es mesura en funció d'aquesta.
- Per quina raó s'aplica la tècnica del doble cec en lloc d'un simple placebo?
- a) Perquè evita que les expectatives de pacients i investigadors condicionin les dades.
- b) Perquè substitueix la necessitat de fer rèpliques consecutives de l'experiment.
- c) Perquè garanteix que la mostra triada sigui completament homogènia a l'atzar.
- d) Perquè permet reduir els errors sistemàtics causats pels aparells de mesura.
Resposta: a) Perquè evita que les expectatives de pacients i investigadors condicionin les dades.. En el doble cec, ni el pacient ni l'investigador saben qui rep el principi actiu o el placebo fins al final de l'estudi, evitant així biaixos o condicionaments.
- Com es diferencien els errors aleatoris dels errors sistemàtics en la presa de dades?
- a) Els aleatoris invaliden tot el procés i els sistemàtics es corregeixen amb placebos.
- b) Els aleatoris s'anul·len repetint el disseny i els sistemàtics fent rèpliques.
- c) Els aleatoris provenen de l'aparell i els sistemàtics de la variabilitat biològica.
- d) Els aleatoris es minimitzen amb mitjanes i els sistemàtics afecten sempre l'exactitud.
Resposta: d) Els aleatoris es minimitzen amb mitjanes i els sistemàtics afecten sempre l'exactitud.. Els errors aleatoris es redueixen calculant mitjanes de diverses rèpliques, mentre que els sistemàtics deriven d'errors en el disseny o en l'aparell i impedeixen que les dades siguin exactes.
1. Teories de l'evolució
Flashcards
- Quin és l'ordre jeràrquic dels taxons proposat per Carl von Linné?
- Domini, Regne, Fílum, Classe, Ordre, Família, Gènere i Espècie.
- Quins són els dos mecanismes centrals de la teoria evolutiva de Lamarck?
- L'ús i desús dels òrgans i l'herència dels caràcters adquirits durant la vida.
- Com va refutar August Weismann l'herència dels caràcters adquirits?
- Va tallar la cua a ratolins durant cinc generacions i tots naixien amb cua.
- Quins són els tres postulats principals de la teoria de la selecció natural de Darwin?
- Superproducció i lluita per l'existència, variabilitat heretable prèvia i supervivència diferencial del més adaptat.
Preguntes tipus test
- Per quina raó biològica fonamental va quedar descartada la teoria dels caràcters adquirits de Lamarck?
- a) L'ús continuat d'un òrgan provoca sempre la seva atròfia en comptes d'afavorir el seu desenvolupament.
- b) Els caràcters adquirits durant la vida no modifiquen la informació genètica dels gàmetes.
- c) La selecció natural actua únicament eliminant els caràcters que han estat adquirits per l'ús repetit.
- d) Els canvis ambientals mai arriben a provocar alteracions en les necessitats o hàbits de les espècies.
Resposta: b) Els caràcters adquirits durant la vida no modifiquen la informació genètica dels gàmetes.. Les modificacions que experimenten les cèl·lules somàtiques al llarg de la vida d'un organisme no alteren el DNA de les cèl·lules reproductores, de manera que no poden transmetre's a la descendència.
- Quin és l'ordre jeràrquic correcte dels taxons establerts per Carl von Linné des del grup més ampli fins al més concret?
- a) Regne, Domini, Classe, Fílum, Ordre, Gènere, Família i Espècie.
- b) Regne, Fílum, Classe, Ordre, Família, Gènere, Domini i Espècie.
- c) Domini, Regne, Fílum, Classe, Ordre, Família, Gènere i Espècie.
- d) Domini, Fílum, Regne, Família, Classe, Ordre, Gènere i Espècie.
Resposta: c) Domini, Regne, Fílum, Classe, Ordre, Família, Gènere i Espècie.. La classificació linneana ordena els éssers vius jeràrquicament en: Domini, Regne, Fílum, Classe, Ordre, Família, Gènere i Espècie.
- Quina conclusió va extreure Charles Darwin observant les diferents formes de bec en els pinsans de les illes Galápagos?
- a) L'ambient de les illes va forçar directament mutacions genètiques orientades al tipus de llavor existent.
- b) Cada espècie de pinsà havia estat creada de manera independent i immutable a la seva pròpia illa.
- c) Els pinsans van modificar voluntàriament el seu bec durant la vida per poder alimentar-se millor.
- d) Totes les varietats provenien d'un ancestre comú i s'havien adaptat a diferents fonts d'aliment.
Resposta: d) Totes les varietats provenien d'un ancestre comú i s'havien adaptat a diferents fonts d'aliment.. Darwin va deduir que les tretze espècies provenien d'un mateix avantpassat continental i que havien divergit per adaptar-se a l'aliment disponible a cada illa mitjançant selecció natural.
2. Genètica de poblacions i llei Hardy-Weinberg
Flashcards
- Què afirma la llei d'equilibri de Hardy-Weinberg?
- En una població ideal les freqüències gèniques romanen constants i no hi ha evolució.
- Què caracteritza la selecció natural estabilitzadora?
- Afavoreix els fenotips intermedis i elimina els extrems de la població.
- Què és la deriva genètica?
- Canvis en les freqüències gèniques deguts a l'atzar en poblacions petites.
- Què és l'efecte fundador?
- Formació d'una nova població a partir d'un grup reduït d'individus que s'aïllen.
Preguntes tipus test
- En una població ideal en equilibri de Hardy-Weinberg, quin comportament presenten les freqüències gèniques?
- a) Flitren de forma periòdica segons la quantitat de descendents nascuts a cada cicle.
- b) Es mantenen constants al llarg de les generacions en absència de forces evolutives.
- c) Augmenten de manera progressiva per afavorir l'aparició de nous al·lels adaptatius.
- d) Disminueixen contínuament a causa dels efectes atzarosos en poblacions molt reduïdes.
Resposta: b) Es mantenen constants al llarg de les generacions en absència de forces evolutives.. La llei de Hardy-Weinberg estableix que en una població ideal, sense factors que alterin l'equilibri, les freqüències gèniques es mantenen constants i per tant no hi ha evolució.
- Quin tipus de selecció natural actua quan el medi afavoreix simultàniament els dos fenotips extrems?
- a) Selecció direccional.
- b) Selecció estabilitzadora.
- c) Selecció disruptiva.
- d) Selecció per deriva.
Resposta: c) Selecció disruptiva.. La selecció disruptiva es caracteritza per afavorir els dos extrems de la distribució fenotípica en lloc dels individus intermedis.
- Com es defineix el procés de coll d'ampolla dins de la deriva genètica?
- a) Una catàstrofe elimina la majoria de la població i sobreviuen pocs individus a l'atzar.
- b) La tria de parella no aleatòria redueix dràsticament la variabilitat dels gàmetes.
- c) Un grup petit d'individus marxa i s'aïlla expressament per fundar una colònia.
- d) L'arribada d'individus procedents d'altres poblacions introdueix nous gens al grup.
Resposta: a) Una catàstrofe elimina la majoria de la població i sobreviuen pocs individus a l'atzar.. El coll d'ampolla és una forma de deriva genètica produïda quan una catàstrofe mata la gran majoria dels individus i només uns pocs sobreviuen a l'atzar.
3. Més enllà del Neodarwinisme
Flashcards
- Què proposa la simbiogènesi de Lynn Margulis?
- Un organisme n'absorbeix un altre i el seu genoma complet, explicant l'origen de la cèl·lula eucariota.
- Quina és la funció dels gens Hox?
- Controlen el pla anatòmic. Una mutació pot causar canvis corporals dràstics d'una generació a l'altra.
- En què consisteix l'evolució modular?
- Els cossos es formen per mòduls universals que, en recombinar-se, generen nous grans grups d'animals sobtadament.
- Què és l'equilibri puntuat o saltacionisme?
- Alternança de llargs períodes d'estancament (estasi) amb períodes sobtats i molt ràpids d'especiació.
Preguntes tipus test
- Quin paper van tenir els bacteris en l'origen de la cèl·lula eucariota segons la simbiogènesi?
- a) Van transmetre fragments de plasmidis per generar la paret cel·lular de les cèl·lules eucariotes.
- b) Van ser absorbits completament amb el seu genoma fins a originar orgànuls com els mitocondris.
- c) Es van transformar gradualment per acumulació de mutacions puntuals en gens estructurals.
- d) Van actuar com a paràsits externs que estimulaven la duplicació del material genètic cel·lular.
Resposta: b) Van ser absorbits completament amb el seu genoma fins a originar orgànuls com els mitocondris.. La teoria de Lynn Margulis planteja que un organisme absorbeix un altre juntament amb el seu genoma sencer, explicant que els mitocondris eren originàriament bacteris.
- Com influeix una alteració en un gen Hox en el desenvolupament d'un organisme?
- a) Indueix processos d'endosimbiosi cel·lular amb bacteris lliures presents en el medi extern.
- b) Accelera el ritme de reproducció de la població sense produir variacions anatòmiques.
- c) Provoca canvis anatòmics dràstics d'una generació a una altra en controlar el pla corporal.
- d) Modifica lleument l'eficiència metabòlica sense canviar la morfologia de l'individu.
Resposta: c) Provoca canvis anatòmics dràstics d'una generació a una altra en controlar el pla corporal.. Els gens Hox controlen el pla anatòmic; per això, una sola mutació en aquests gens pot originar transformacions corporals dràstiques d'una generació a l'altra, com ara potes al cap.
- En què es diferencia l'equilibri puntuat del gradualisme defensat pel darwinisme clàssic?
- a) Sosté que les mutacions es produeixen únicament quan el medi ambient es manté sense canvis.
- b) Planteja períodes d'estasi alternats amb etapes ràpides i sobtades d'aparició d'espècies.
- c) Considera que els canvis anatòmics només tenen lloc mitjançant la recombinació sexual de gàmetes.
- d) Afirma que l'evolució és un procés completament uniforme i sense pauses en el registre fòssil.
Resposta: b) Planteja períodes d'estasi alternats amb etapes ràpides i sobtades d'aparició d'espècies.. L'equilibri puntuat o saltacionisme sosté que el registre fòssil mostra llargs períodes d'estancament (estasi) combinats amb períodes sobtats i molt ràpids on sorgeixen espècies noves.
4. Evidències de l'evolució
Flashcards
- Què són els òrgans homòlegs?
- Òrgans amb la mateixa estructura interna i diferent funció, fruit de divergència evolutiva. Indiquen un avantpassat comú.
- Què són els òrgans anàlegs?
- Òrgans amb la mateixa funció externa però diferent origen, resultat de convergència evolutiva. No indiquen parentiu proper.
- Què és un òrgan vestigial?
- Una estructura corporal actual sense utilitat biològica, com l'apèndix humà o la pelvis residual en serps.
- Què aporta el registre fòssil a l'evolució?
- Demostra l'existència de formes de transició entre diferents grups d'organismes, com per exemple l'Archaeopteryx.
Preguntes tipus test
- Quina característica defineix els òrgans homòlegs com el braç humà i l'aleta d'un dofí?
- a) Són estructures residuals sense utilitat actual que tendeixen a desaparèixer amb el temps.
- b) Presenten la mateixa estructura interna fruit d'una divergència evolutiva des d'un avantpassat comú.
- c) Comparteixen una mateixa funció però tenen orígens embrionaris completament diferents.
- d) Sorgeixen per convergència evolutiva en haver d'adaptar-se a medis ecològics idèntics.
Resposta: b) Presenten la mateixa estructura interna fruit d'una divergència evolutiva des d'un avantpassat comú.. Els òrgans homòlegs presenten la mateixa estructura interna degut a la divergència evolutiva a partir d'un avantpassat comú, tot i realitzar funcions diferents.
- Quin tipus d'evidència evolutiva aporta l'Archaeopteryx?
- a) Un exemple d'òrgan vestigial en desaparició.
- b) Un resultat demostrable de selecció artificial.
- c) Una forma fòssil de transició entre grans grups.
- d) Una prova de convergència entre insectes i ocells.
Resposta: c) Una forma fòssil de transició entre grans grups.. L'Archaeopteryx és un fòssil que demostra formes de transició en el registre paleontològic.
- Per què l'ala d'un ocell i l'ala d'una mosca es consideren estructures anàlogues?
- a) Indiquen parentiu filogenètic estret gràcies a la presència de gens homòlegs.
- b) Són òrgans que han perdut la seva funció inicial al llarg de generacions successives.
- c) Tenen la mateixa funció externa però un origen evolutiu diferent per convergència.
- d) Comparteixen una estructura òssia interna comuna procedent d'un avantpassat recent.
Resposta: c) Tenen la mateixa funció externa però un origen evolutiu diferent per convergència.. Els òrgans anàlegs comparteixen funció externa però tenen orígens evolutius diferents, sent el resultat de convergència evolutiva sense parentiu proper.
5. Espècies i especiació
Flashcards
- Què és una espècie segons el concepte biològic?
- Població que a la natura es pot encreuar i originar descendència fèrtil.
- Quins són els mecanismes d'aïllament reproductiu prezigòtics?
- Ecològic, estacional, etològic, mecànic i gamètic.
- Quins són els mecanismes d'aïllament reproductiu postzigòtics?
- Inviabilitat de l'híbrid, esterilitat de l'híbrid i deteriorament de la descendència.
- Quina diferència hi ha entre anagènesi i cladogènesi?
- L'anagènesi transforma una espècie sencera sense augmentar biodiversitat; la cladogènesi ramifica en dues o més espècies noves.
Preguntes tipus test
- Quin és el criteri determinant del concepte biològic d'espècie?
- a) La semblança morfològica i anatòmica entre els individus d'una mateixa regió.
- b) La coexistència temporal en un mateix hàbitat sense establir relacions tròfiques.
- c) La capacitat d'encreuar-se a la natura i originar descendència que sigui fèrtil.
- d) L'ocupació del mateix nínxol ecològic i la compartició dels mateixos recursos.
Resposta: c) La capacitat d'encreuar-se a la natura i originar descendència que sigui fèrtil.. El concepte biològic defineix l'espècie com una població d'individus capaços d'encreuar-se en llibertat i deixar descendents fèrtils.
- Per quina raó la mula constitueix un exemple d'aïllament reproductiu postzigòtic?
- a) Perquè els gàmetes dels progenitors no arriben a fusionar-se durant la fecundació.
- b) Perquè l'embrió pateix incompatibilitat genètica i mor abans de completar la gestació.
- c) Perquè el zigot es desenvolupa correctament però l'individu adult resultant és estèril.
- d) Perquè les èpoques d'aparellament de les dues espècies progenitores no coincideixen en el temps.
Resposta: c) Perquè el zigot es desenvolupa correctament però l'individu adult resultant és estèril.. En els mecanismes postzigòtics el zigot sí que es forma, però la descendència presenta problemes com l'esterilitat, tal com passa en la mula.
- En què es diferencien principalment l'anagènesi i la cladogènesi pel que fa a la biodiversitat?
- a) L'anagènesi necessita una barrera física, mentre que la cladogènesi sempre té lloc dins del mateix territori.
- b) L'anagènesi no augmenta el nombre d'espècies, mentre que la cladogènesi sí que incrementa la biodiversitat.
- c) L'anagènesi incrementa la diversitat taxonòmica, mentre que la cladogènesi extingeix la línia ancestral.
- d) L'anagènesi requereix un procés de poliploïdia, mentre que la cladogènesi es basa en l'acumulació gradual de gens.
Resposta: b) L'anagènesi no augmenta el nombre d'espècies, mentre que la cladogènesi sí que incrementa la biodiversitat.. L'anagènesi suposa la transformació completa d'una espècie en una altra sense augmentar la biodiversitat, mentre que la cladogènesi ramifica el llinatge i origina dues o més espècies que coexisteixen.
6. Evolució humana
Flashcards
- Quines adaptacions anatòmiques van permetre el bipedisme?
- Columna en forma de S, pelvis ampla i curta, i foramen magnum sota la base del crani.
- Quina diferència conceptual hi ha entre hominització i humanització?
- L'hominització comprèn els canvis biològics i anatòmics; la humanització inclou les conquestes culturals com eines, foc i art.
- Quina fita tècnica s'associa a Homo habilis?
- El desenvolupament de la primera indústria lítica coneguda.
- Quina capacitat cranial presentava Homo neanderthalensis?
- 1500 centímetres cúbics, una mida superior a la mitjana d'Homo sapiens.
Preguntes tipus test
- Quin canvi evolutiu va sorgir primer durant el procés d'hominització?
- a) La capacitat de manipular objectes amb la mà prènsil
- b) L'adquisició de la postura bípeda i la marxa erecta
- c) El desenvolupament del llenguatge articulat complex
- d) L'increment notable del volum cranial fins a 1400 cc
Resposta: b) L'adquisició de la postura bípeda i la marxa erecta. El bipedisme va anar primer en la línia evolutiva humana, abans del gran creixement del cervell, tal com exemplifica el fòssil Lucy.
- Quines modificacions esquelètiques estan associades directament a l'adquisició del bipedisme?
- a) Columna en forma d'S, pelvis curta i foramen magnum basal
- b) Pelvis allargada i estreta amb columna vertebral recta
- c) Columna en forma d'S amb foramen magnum desplaçat enrere
- d) Columna en forma de C i foramen magnum en posició posterior
Resposta: a) Columna en forma d'S, pelvis curta i foramen magnum basal. L'adaptació bípeda implica una columna vertebral corbada en S, una pelvis ampla i curta per sostenir les vísceres i el foramen magnum centrat sota la base del crani.
- Quina espècie d'homínid destaca per haver estat la primera a dominar el foc i expandir-se fora d'Àfrica?
- a) Homo habilis
- b) Australopithecus afarensis
- c) Homo erectus
- d) Homo neanderthalensis
Resposta: c) Homo erectus. Homo erectus es caracteritza en el registre fòssil per l'ús del foc i per ser el primer homínid que va sortir del continent africà.
7. Extras PAU: Com llegir un arbre evolutiu (cladograma)
Flashcards
- Què representa un node en un arbre evolutiu?
- Representa un avantpassat comú a partir del qual divergeixen dues o més branques evolutives.
- Quina és la regla per mesurar parentiu en un cladograma?
- Com més recent és el node comú que uneix dos organismes, major és el seu parentiu evolutiu.
- Què significa una branca que no arriba a l'extrem present?
- Indica que aquell llinatge o espècie s'ha extingit al llarg del temps.
Preguntes tipus test
- Com es determina el grau de parentiu evolutiu entre dues espècies en un cladograma?
- a) Comprovant quina de les dues espècies presenta un nombre més elevat de mutacions
- b) Identificant l'antiguitat del node comú més recent que comparteixen totes dues
- c) Analitzant la distància que separa les branques a la part superior del gràfic
- d) Mesurant la longitud horitzontal total de les branques que connecten els extrems
Resposta: b) Identificant l'antiguitat del node comú més recent que comparteixen totes dues. El parentiu evolutiu es determina cercant l'últim avantpassat comú (el node d'unió): com més recent sigui aquest node en l'eix temporal, més estret serà el parentiu entre les espècies.
- Què indica una branca d'un arbre evolutiu que finalitza abans d'arribar al temps present?
- a) Que l'espècie ha patit un procés ràpid d'anagènesi completa
- b) Que el llinatge corresponent s'ha extingit en el passat
- c) Que manca informació molecular suficient per completar l'arbre
- d) Que el ritme de mutació d'aquell grup és pràcticament nul
Resposta: b) Que el llinatge corresponent s'ha extingit en el passat. Si una branca s'interromp abans del nivell que marca l'actualitat temporal, representa una espècie extingida.
I 7 flashcards i 7 preguntes més al document.
Text del document
October 13, 2026 at 8:50 PM Google AI Studio Page 64 Exported using AI Chat Exporter: Save AI Chats to PDF, Markdown & JSON 1. L'eix del temps: Les línies representen el pas del temps (normalment de baix a dalt o d'esquerra a dreta). Els punts finals són les espècies actuals. Si una branca es talla abans del present, és una espècie extingida. 2. Els Nodes (Bifurcacions): Cada punt on una línia es divideix en dues representa un avantpassat comú (antecessor comú) d'aquelles dues branques. 3. Com saber qui està més emparentat?
(El truc clau PAU):Dos organismes NO són parents propers per estar dibuixats un al costat de l'altre a la punta de l'arbre.Per saber el parentiu, has de tirar la línia cap enrere i buscar el seu últim avantpassat comú (el NODE on s'uneixen).Regla d'or: Com més a prop en el temps estigui el node (avantpassat comú) que uneix dues espècies, més parentiu evolutiu tenen.Exemple clàssic (Primats): Tens el Goril·la, el Ximpanzé i l'Humà. Encara que al dibuix l'humà el posin lluny, si tires cap enrere veuràs que l'avantpassat comú Humà-Ximpanzé (Node A) és de fa 6 milions d'anys. En canvi, el node que uneix els tres (Goril·la, Ximpanzé, Humà) és de fa 8-10 milions d'anys.
Per tant, el ximpanzé està més emparentat genèticament amb els humans que amb els goril·les! User Prompt me todo otra vez pero te has dejado ladogenesis i anagenesisi Gemini Model response Tens tota la raó, disculpa! En fer la versió resumida d'esquema me n'havia descuidat de posar-t'ho ben destacat. Aquí tens els teus apunts definitius. És la versió final "a net", en format llibreta, visual i súper directa, amb TOTA la informació (incloent-hi l'anagènesi i la cladogènesi ben diferenciades de la simpàtrica, la classificació de Linné, les Galápagos, les dificultats de Darwin, l'equilibri puntuat vs modular i com llegir arbres de les PAU). Ara sí, llestos per imprimir i treure un 10!
MÈTODE CIENTÍFIC PROBLEMA: Sorgeix d'una curiositat o situació d'incertesa. October 13, 2026 at 8:50 PM Google AI Studio Page 65 Exported using AI Chat Exporter: Save AI Chats to PDF, Markdown & JSON S'expressa com una pregunta sense resposta. Pregunta ESPECÍFICA i CONCRETA: inclou els factors a estudiar. Ex: "Hi ha relació entre... i ...?" / "Influeix ... en ...?" HIPÒTESI: Possible resposta a la pregunta. Ha de ser coherent amb el problema i incloure els factors a estudiar. És un caràcter temptatiu (MULLAR-SE!). Ha de ser verificable i falsable. DEDUCCIÓ / RAONAMENT LÒGIC: Ajuda a plantejar l'investigació i predir resultats.
Ex: "Si [la hipòtesi és certa], llavors si [faig això], aleshores obtindré [resultat]". INVESTIGACIÓ (Tipus): 1. Experimental: L'investigador modifica un factor per veure'n la influència. 2. Descriptiva: L'investigador NO intervé, només observa. VARIABLES: Controlades: Mantenir constants (massa, pes, dieta, temperatura...). Independent (VI): És la que l'investigador modifica expressament. Dependent (VD): És el RESULTAT que es mesura (depèn de la VI). GRUPS: Grup Control: Grup de referència per comparar (NO té la VI, rep el valor estàndard). Grup Experimental: Grup on s'aplica la VI (rep els tractaments). TÈCNIQUES DE CONTROL: Aleatoris: Grups homogenis i escollits a l'atzar.
Placebo: Fals tractament. Tots reben el mateix format extern, però l'investigador sap qui rep el principi actiu i qui rep el placebo. Doble cec: Mateix que el placebo, però ni l'investigador ni el pacient ho saben fins al final (evita condicionar resultats). RÈPLIQUES: Repetir l'experiment (mínim 3 vegades o grups grans) per reduir l'efecte atzar i la variabilitat. October 13, 2026 at 8:50 PM Google AI Studio Page 66 Exported using AI Chat Exporter: Save AI Chats to PDF, Markdown & JSON Errors Aleatoris: Es minimitzen fent mitjanes. Errors Sistemàtics: Error de l'aparell o disseny, les dades no seran exactes mai. EVOLUCIÓ: TEORIES I CONCEPTES 1.
TEORIES DE L'EVOLUCIÓ (Abans del Neodarwinisme) Creacionisme i Fixisme (< S. XVIII) Creacionisme: Món i éssers vius creats per una divinitat. Ex: James Ussher (Bíblia). Fixisme: Les espècies eren fixes, no canviaven.Màxim exponent: Carl Von Linné (crea la nomenclatura binomial, ex: Homo sapiens). Classificació jeràrquica de les espècies (Von Linné): Va agrupar els éssers vius en grups o taxons cada cop més grans. L'ordre de més gran a més concret és: Domini Regne Fílum (Tipus) Classe Ordre Família Gènere Espècie. Lamarckisme (S.
XVIII) - [TEORIA FALSA] Mecanisme (Ex: els ulls cecs del talp):Canvi en el medi canvi en les necessitats canvi en els costums.Ús i Desús: L'ús desenvolupa un òrgan, el desús l'atrofia (L'impuls intern / la funció crea l'òrgan).Herència dels Caràcters Adquirits: Aquests canvis guanyats EN VIDA passen a la descendència. FALSA perquè: L'impuls intern no existeix i les modificacions de les cèl·lules del cos (somàtiques) NO canvien el DNA dels gàmetes (espermatozoide/òvul). August Weismann ho va demostrar tallant la cua a ratolins durant 5 generacions: naixien amb cua! Darwinisme (S.
XIX) - Selecció Natural (Sense saber res de gens ni mutacions!) Les illes Galápagos: Al seu viatge, Darwin va observar 13 espècies diferents de pinsans. Eren molt similars als ocells del continent, però a cada illa es diferenciaven per la forma del bec i la manera d'alimentar-se. Va deduir que tots October 13, 2026 at 8:50 PM Google AI Studio Page 67 Exported using AI Chat Exporter: Save AI Chats to PDF, Markdown & JSON provenien d'un avantpassat comú i havien evolucionat per adaptar-se al menjar de cada illa.
Postulats:Superproducció d'individus i recursos limitats Lluita per l'existència.Variabilitat heretable inicial (no tots són iguals).Selecció Natural (SN): El medi afavoreix els individus més ben adaptats sobreviuen i es reprodueixen més. L'Eclipsi del Darwinisme (Les 6 dificultats teòriques) A finals del S.XIX, la teoria va topar amb grans problemes: 1. Manca de temps: Lord Kelvin deia que la Terra tenia només 50 Ma. (Avui sabem per la radioactivitat que en té 4.500 Ma). 2. Desconeixia l'origen de la variabilitat. (Avui sabem que són les mutacions). 3. No s'entenia l'herència (es creia en l'herència "per barreja"). (Solució: Genètica Mendel). 4.
Weismann refuta els caràcters adquirits: En caure Lamarck, els darwinistes es van quedar sense el "mecanisme ràpid" que Darwin usava com a pegat. 5. Mai s'havia observat en directe. (Avui s'observa en la resistència als antibiòtics). 6. Comunitat de descendència rebutjada: La societat no acceptava ser parent dels micos. Neodarwinisme o Teoria Sintètica (S. XX - actualitat) La variabilitat prové de les MUTACIONS (preadaptatives i a l'atzar) + reproducció sexual. L'evolució és el canvi en les freqüències gèniques d'una població per acció de la Selecció Natural. 2.
GENÈTICA DE POBLACIONS I LLEI HARDY-WEINBERG Llei H-W: En una població ideal (sense mutacions, sense migracions, sense SN i amb aparellament a l'atzar), les freqüències gèniques es mantenen CONSTANTS (no hi ha evolució).
Factors que PROVOQUEN evolució (alteren l'equilibri):Mutacions (nous al·lels).Flux gènic / Migracions (entrada/sortida d'individus).Selecció Natural:Estabilitzadora: Afavoreix l'intermig (esborra extrems).Direccional: Afavoreix UN extrem.Disruptiva: Afavoreix DOS extrems.Selecció sexual / Manca de Panmixi (triar parella).Deriva Genètica (canvis a l'atzar en poblacions petites):Efecte fundador: Pocs individus s'aïllen per formar nova població.Coll d'ampolla: Catàstrofe mata la majoria, sobreviuen pocs a l'atzar. October 13, 2026 at 8:50 PM Google AI Studio Page 68 Exported using AI Chat Exporter: Save AI Chats to PDF, Markdown & JSON 3.
MÉS ENLLÀ DEL NEODARWINISME (Mecanismes per explicar macroevolució i canvis dràstics/sobtats) 1. Simbiogènesi (Lynn Margulis): Un organisme absorbeix un altre (i el seu genoma sencer). Explica l'origen de la cèl·lula eucariota (mitocondris eren bacteris). 2. Homeosi i Gens Hox: Els gens Hox controlen el pla anatòmic. Una sola mutació en un gen Hox provoca canvis corporals dràstics d'una generació a l'altra (ex: potes al cap). 3. Evolució Modular: Diu que els cossos estan fets per "mòduls" universals (controlats per gens Hox). En lloc de canvis súper lents, es recombinen aquests mòduls i generen nous grans grups d'animals de cop. 4.
Equilibri Puntuat (Saltacionisme): Contradiu el gradualisme lent de Darwin. El registre fòssil demostra que l'evolució NO és contínua. S'alternen llargs períodes d'estancament (estasi) on no canvien gens, amb períodes sobtats i molt ràpids on apareixen espècies de cop. 4. EVIDÈNCIES DE L'EVOLUCIÓ 1. Fòssils: Demostren formes de transició (ex: Archaeopteryx). 2. Anatòmiques:Homòlegs: Divergència Evolutiva. Mateixa estructura interna, diferent funció (ex: braç humà i aleta dofí). Indiquen parentiu/avantpassat comú.Anàlegs: Convergència Evolutiva. Mateixa funció externa, diferent origen (ex: ala ocell i ala mosca).
NO hi ha parentiu proper.Vestigials: Òrgans inútils actuals (ex: apèndix, pelvis serps). 3. Embriològiques: Fases comunes d'embrions (fenedures branquials). 4. Biogeografia: Distribució als continents (Pangea) i endemismes. 5. Selecció Artificial: Gossos des dels llops. 6. Moleculars (LUCA): Tots fets de cèl·lules, DNA, mateix codi genètic. October 13, 2026 at 8:50 PM Google AI Studio Page 69 Exported using AI Chat Exporter: Save AI Chats to PDF, Markdown & JSON 5. ESPÈCIES I ESPECIACIÓ Concepte Biològic d'espècie: Població que a la natura es pot encreuar i donar descendència fèrtil.
MAR (Mecanismes Aïllament Reproductiu): Prezigòtics (no hi ha zigot): Ecològic, Estacional, Etològic, Mecànic, Gamètic. Postzigòtics (zigot hi és però falla): Inviabilitat, Esterilitat (mula), Deteriorament. PATRONS D'ESPECIACIÓ (Quin és el Resultat Final?) ANAGÈNESI (Evolució filètica): 1 espècie 1 espècie nova. Una espècie inicial acumula canvis i es transforma TOTA ella sencera en una altra espècie. No augmenta la biodiversitat. CLADOGÈNESI (Evolució ramificada): 1 espècie 2 o més espècies. Una branca evolutiva es divideix. D'una espècie ancestral n'apareixen de noves que coexisteixen. Fa augmentar la biodiversitat. MECANISMES D'ESPECIACIÓ (On i Com passa?) 1.
AL·LOPÀTRICA (Geogràfica): Es crea una barrera física (riu, muntanya). El flux gènic es talla, muten per separat Noves espècies (Ex: esquirols del Gran Canó). 2. SIMPÀTRICA: Noves espècies al MATEIX TERRITORI sense barreres físiques. S'aïllen per factors genètics o de comportament (explotar nou aliment, selecció sexual...).Poliploïdia: Mutació brutal on es multiplica el nombre de cromosomes ( ). Forma una espècie nova de cop al mateix prat! Pot ser Autopoliploïdia (1 sola espècie la lia) o Al·lopoliploïdia (s'hibriden 2 espècies diferents + duplicació de cromosomes, ex: triticale). (Aclariment d'examen: La Simpàtrica és el MECANISME/lloc on passa.
Si d'una planta original al mateix prat en surt una de nova per poliploïdia i conviuen les dues, el RESULTAT és un cas de Cladogènesi). 6. EVOLUCIÓ HUMANA Hominització (Biològica): 1. Bipedisme: (Va anar PRIMER!). Columna en "S", pelvis ampla i curta, Foramen magnum sota la base del crani (horitzontal). Allibera la mà. (Ex: "Lucy" - Caminava 2n 4n October 13, 2026 at 8:50 PM Google AI Studio Page 70 Exported using AI Chat Exporter: Save AI Chats to PDF, Markdown & JSON però tenia cervell de ximpanzé). 2. Mida del crani: De 400cc a 1400cc. 3. Mà prènsil: Polze oposable precís. 4. Llenguatge articulat. Humanització (Cultural): Eines, Foc, Art, Agricultura.
Fòssils (Tots vénen d'Àfrica!): Pierolapithecus (en Pau): Fa 13 Ma a Catalunya. Ancestre comú de grans simis i humans. Australopithecus: Bípedes però cervell petit. Homo habilis: Primera indústria lítica. Homo erectus: Ús del foc, primers en sortir d'Àfrica. Homo neanderthalensis: Més crani que nosaltres (1500cc). Ens vam hibridar amb ells (~2% DNA). Homo sapiens: Nosaltres. Apareix fa ~200.000a a Àfrica. Paleogenòmica (Rellotge Molecular): Eva Mitocondrial: S'hereta només via materna. Tota la humanitat ve d'una dona (140.000a). Adam Cromosoma Y: S'hereta només via paterna (60.000a). 7.
EXTRAS PAU: COM LLEGIR UN ARBRE EVOLUTIU (CLADOGRAMA) A les PAU posen arbres evolutius i sempre hi ha preguntes parany. Com s'han d'interpretar? 1. L'eix del temps: Les línies representen el pas del temps (de baix a dalt o esquerra a dreta). 2. Els Nodes (Bifurcacions): Cada punt on una línia es divideix representa un avantpassat comú. 3. Com saber qui està més emparentat?
(El truc de les PAU):Dos organismes NO són els parents més propers per estar dibuixats un al costat de l'altre a dalt de tot.Per saber el parentiu, tira la línia cap avall i busca l'últim NODE (avantpassat comú) on s'uneixen.Regla d'or: Com més amunt (més recent) estigui el node que uneix dues espècies, més parentiu evolutiu tenen. (Ex: L'humà està més emparentat amb el ximpanzé que no pas amb el goril·la, perquè el node humà-