Examen de Bioquímica UB 2017 · Primer Parcial de (2017)

Preguntes 1-10. Mioglobina, hemoglobina i anàlisi de proteïnes

Indica si cadascuna de les afirmacions següents és vertadera (V) o falsa (F):

Indica si cadascuna de les afirmacions següents és vertadera (V) o falsa (F):

.

Preguntes 1-10. Mioglobina, hemoglobina i anàlisi de proteïnes

Indica si cadascuna de les afirmacions següents és vertadera (V) o falsa (F):

Indica si cadascuna de les afirmacions següents és vertadera (V) o falsa (F):

.

Preguntes 11-20. Propietats d'aminoàcids i estructura de proteïnes

Avalua la veracitat de les següents afirmacions:

Avalua la veracitat de les següents afirmacions:

b. Quan el pH coincideix amb el valor del punt isoelèctric (pI), la càrrega elèctrica neta d'un aminoàcid és zero.

V

F

c. A valors de pH superiors al seu punt isoelèctric, les molècules proteiques adquireixen una càrrega global positiva.

V

F

d. Considerant els següents valors de pK per a la lisina: $\mathrm{pK}_1 = 1{,}8$; $\mathrm{pK}_2 = 9{,}0$; $\mathrm{pK}_R = 12{,}5$, el seu punt isoelèctric és de 5,4.

V

F

e. Els residus de serina i treonina poden establir unions de tipus èster amb l'àcid fosfòric.

V

F

g. La distància de l'enllaç covalent entre el carboni carbonílic i el nitrogen peptídic és inferior a la separació observada entre el carboni alfa i el nitrogen.

V

F

Preguntes 11-20. Propietats d'aminoàcids i estructura de proteïnes

Avalua la veracitat de les següents afirmacions:

Avalua la veracitat de les següents afirmacions:

a. En el si d'un entorn hidrofòbic no polar, els residus d'aminoàcids hidrofílics tendeixen a situar-se cap a l'interior de l'estructura proteica.

V

F

f. En l'arquitectura d'un full plegat beta, el grup carbonil (CO) de cada aminoàcid estableix un pont d'hidrogen amb el grup amino (NH) situat 3 residus més enllà en la seqüència lineal.

V

F

h. Les cadenes laterals (grups R) dels residus que integren una hèlix alfa es projecten cap a la part exterior de l'eix helicoïdal.

V

F

i. El procol·lagen posseeix una massa molecular superior a la del tropocol·lagen.

V

F

j. Com a mínim una tercera part dels aminoàcids presents en la cadena de col·lagen correspon a residus d'alanina.

V

F

3 Preguntes 21-30. Cinètica enzimàtica i cofactors

Determina la certesa de cadascuna de les següents proposicions:

a.

En condicions de baixa pressió parcial d'oxigen, la fracció de saturació de l'hemoglobina és superior a la de la mioglobina.

3 Preguntes 21-30. Cinètica enzimàtica i cofactors

Determina la certesa de cadascuna de les següents proposicions:

Determina la certesa de cadascuna de les següents proposicions escrivint si és certa o falsa (o V/F):

b.

A partir del model cinètic de Michaelis-Menten, un enzim caracteritzat per una $K_m = 4\ \mu\text{M}$ i una $V_{\max} = 5\ \mu\text{mol/min}$, operat a una concentració de substrat $[S] = 1\ \mu\text{M}$, exhibirà una velocitat inicial d'1 $\mu\text{mol/min}$.

c.

L'hexoquinasa i la piruvat quinasa es consideren isoenzims entre si.

d.

Al llarg de les etapes successives d'un protocol de purificació enzimàtica, el valor de l'activitat específica augmenta progressivament.

e.

L'estructura molecular del flavina adenina dinucleòtid (FAD) està integrada per: 1 flavina, 2 riboses, 1 grup fosfat i 1 adenina.

f.

Les variacions en el pH del medi alteren la capacitat catalítica d'un enzim en modificar l'estat d'ionització dels residus del centre actiu.

g.

El pirofosfat de tiamina (TPP) funciona habitualment com a transportador de grups amino.

h.

Una corba de velocitat inicial front a concentració de substrat amb perfil sigmoide és indicativa d'un fenomen de cooperativitat positiva.

i.

La velocitat màxima ($V_{\max}$) mesurada per a una reacció enzimàtica varia de manera directament proporcional a la concentració d'enzim present.

j.

El paràmetre $K_m$ d'un enzim respecte al seu substrat s'incrementa si augmentem la concentració d'enzim a l'assaig.

4. Preguntes 31-40. Mecanismes de catàlisi i regulació enzimàtica

Classifica les següents afirmacions segons siguin certes (V) o falses (F):

5 Preguntes 41-50. Glicòlisi i senyalització hormonal

Indica si cadascuna de les asseveracions següents és vertadera (V) o falsa (F):

Indica si cadascuna de les asseveracions següents és vertadera (V) o falsa (F):

5 Preguntes 41-50. Glicòlisi i senyalització hormonal

Indica si cadascuna de les asseveracions següents és vertadera (V) o falsa (F):

Indica si cadascuna de les asseveracions següents és vertadera (V) o falsa (F):

Preguntes 51-60. Vies de transducció de senyals cel·lulars

Escriu V (vertader) o F (fals) per a les següents declaracions sobre vies de senyalització:

.

7. Preguntes 61-70. Tècniques bioquímiques i anàlisi quantitativa de laboratori

Resol i justifica cadascun dels següents enunciats experimentals indicant si són vertaders (V) o falsos (F) i aportant la justificació o càlcul corresponent:

a.

En una cromatografia de filtració en gel amb un rang de fraccionament d'1.000 a 5.000 Da, una proteïna de massa molecular 66.000 Da eluirà en la mateixa fracció que el blau dextrà ($2\cdot 10^6\text{ Da}$).

b.

Una matriu de filtració sobre gel que posseeixi un rang de fraccionament útil d'1.000 a 5.000 Da permet separar satisfactòriament tres molècules de masses 200 Da, 4.000 Da i 50.000 Da.

c.

En el mètode espectrofotomètric de quantificació de proteïnes per Biuret, el tub blanc incorpora la solució de proteïna patró però omet el reactiu de Biuret.

d.

A partir de la corba de calibratge per al mètode de Biuret mostrada a continuació, un volum de 5 ml d'una mostra de proteïna que proporciona una absorbància de 0,3 unitats de D.O. equival a una quantitat total de 20 mg de proteïna.

e.

Es mesclen en proporció 1:1 una solució de proteïna de concentració 3 mg/ml amb tampó de càrrega per a electroforesi. Si es carreguen 20 µl d'aquesta mescla en un pou del gel, s'estan dipositant exactament 16,5 µg de proteïna.

f.

A la tècnica de SDS-PAGE, el dodecilsulfat sòdic (SDS) actua com a agent desnaturalitzant aniònic que transfereix càrrega negativa uniforme a les proteïnes per permetre'n la migració cap a l'ànode (pol positiu).

g.

Durant la polimerització d'un gel de poliacrilamida discontinu, la primera fase que cal abocar i polimeritzar és el gel concentrador (stacking gel).

h.

Si es barregen 0,2 ml d'una solució de midó a l'1% (p/v) amb 1,8 ml de tampó fosfat, la concentració resultant de midó en el tub és d'$1\cdot 10^{-3}\text{ g/ml}$.

i.

En l'assaig cinètic de l'alfa-amilasa, el polisacàrid substrat (midó) reacciona手 reduint directament el reactiu àcid 3,5-dinitrosalicílic (DNS) per donar lloc al producte acolorit.

j.

A partir del gràfic de dobles recíprocs (Lineweaver-Burk) mostrat a sota, sabent que 0,5 unitats de densitat òptica (D.O.) equivalen a 4 mg de producte format, que la massa molecular del producte és de 4.000 g/mol i que el temps d'incubació va ser d'1 minut, es dedueix que la $V_{\max}$ és de 4 UI (4 µmol de producte/min).