Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés

I 0 flashcards i 10 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRET ROMÀ I LA SEVA RECEPCIÓ A EUROPA Grau en Dret Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Temes 1-5 de Dret Romà (Grau en Dret, UdL): fonts, persona, família, successions i procés civil. Esquema a cada tema, 40 preguntes de test i resum final. APREN.AI Índex Tema 1: Història constitucional i fonts del dret 1 Monarquia i República 1. La Monarquia (753 aC – 509 aC): L'estat-ciutat i el monopoli pontifical 2. Les tensions estamentals i la conquesta del dret escrit 3. L'engranatge constitucional republicà: Magistrats, comicis i Senat 4. La creació de la pretura i la dualitat jurisdiccional 5.

La coexistència dels sistemes jurídics: Ius Civile, Ius Honorarium i Ius Gentium 2 Principat, Dominat i la compilació justinianea El Principat: concentració de poder i noves fonts normatives Les constitucions imperials i la fixació de l'Edicte Perpetu La Constitutio Antoniniana i la transició al Dominat El dret vulgar, les escoles orientals i la codificació La compilació de Justinià: el Corpus Iuris Civilis 3 Tema 2: Persona i capacitat jurídica 1. Capacitat jurídica i capacitat d'obrar: el subjecte de dret a Roma 2. El triple estatus: llibertat, ciutadania i família 3. Causes modificatives de la capacitat i la Capitis Deminutio 4.

Inici i fi de la personalitat jurídica: el nasciturus i la commoriència Tema 3: Dret de família 4 Estructura familiar, potestats i matrimoni 1. Configuració de la família romana: agnació, cognació i gentilitat 2. El còmput del parentiu: línies i graus 3. El matrimoni romà: naturalesa, elements i requisits 4.

La dissolució del matrimoni i el divorci 5 La manus i el règim econòmic matrimonial La naturalesa de la manus i la seva independència del matrimoni Procediments de constitució i d'extinció de la manus Règim de béns: absorció patrimonial versus separació El dot i els béns parafernals Mecanismes d'equilibri: prohibició de donacions i Praesumptio Muciana Tema 4: Dret de successions 6 Fonaments, delació i principis successoris 1. Concepte i naturalesa de la successió hereditària 2. Hereditas i Bonorum Possessio: el dualisme civil i pretori Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 1 3. Fases del procés successori: vocació, delació i adició 4.

Els principis rectors del dret successori romà 5. La responsabilitat de l'hereu pel passiu i el Benefici d'Inventari 7 Successió testamentària, intestada i necessària 1. El testament i la capacitat successòria 2. Tipologia històrica i formes de testament 3. Les substitucions hereditàries 4. La successió intestada (ab intestato) 5. Successió necessària: límits a la llibertat de testar Tema 5: El procés civil romà 8 Orígens i estructura de la fórmula 1. De l'autoajuda al procediment formulari 2. La fórmula processal: parts ordinàries i extraordinàries 3. Classificació romana de les coses i formes de propietat 4. Règim jurídic de les servituds predials 5.

Resolució metodològica de casos pràctics processals 9 Fases in iure i apud iudicem Tipologies d'accions en el procediment formulari La fase in iure: des de la citació fins a la fixació de posicions El moment clau del litigi: la litis contestatio La fase apud iudicem i el règim probatori 10 Sentència, execució i la cognitio extra ordinem La sentència en el procediment formulari i la cosa jutjada Remeis de revisió i execució de la sentència La cognitio extra ordinem: burocratització processal 11 Resum per repassar Història i fonts: Monarquia i República Principat, Dominat i Justinià Persona i capacitat jurídica Família i matrimoni Manus i règim econòmic Successions: fonaments i principis Successió testamentària, intestada i necessària Procés: orígens, fórmula i drets reals Fases in iure i apud iudicem Sentència, execució i cognitio extra ordinem Cronologia Solucions de les preguntes de repàs Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 2 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 3 26 % dels punts de l'examen 1 Monarquia i República EN ACABAR SABRÀS Identificar les característiques i limitacions de les magistratures republicanes romanes. Explicar el paper decisiu de la Llei de les XII Taules i la Lex Hortensia en la lluita social entre patricis i plebeus. Distinguir les competències jurisdiccionals del pretor urbà i del pretor pelegrí des de la seva creació el 242 aC. Diferenciar els àmbits d'aplicació del ius civile, el ius gentium i el ius honorarium.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com podia comerciar un mercader grec o cartaginès a Roma si el dret romà tradicional només s'aplicava als ciutadans romans? L'evolució jurídica de Roma neix en una petita comunitat agrícola i pastoral a la vora del riu Tíber i es transforma, amb el pas dels segles, en un sistema sofisticat capaç de regir un imperi mediterrani. Per comprendre aquesta transformació cal analitzar com interactuen les estructures constitucionals amb la creació de les normes.

La història del dret romà se sol dividir en quatre grans fases: l'època arcaica (des de la fundació de Roma fins al primer terç del segle III aC), l'època preclàssica (des de mitjan segle III aC fins al segle I aC), l'època clàssica (des de l'ascens d'August fins a la crisi del segle III dC) i l'època postclàssica i justinianea (des de la mort d'Alexandre Sever fins al regnat de Justinià al segle VI dC; per a aquests períodes posteriors, vegeu «Tema 1: Història constitucional i fonts del dret — Principat, Dominat i la compilació justinianea»).

TEMA 1 Història constitucional i fonts del dret 1 Monarquia i República 2 Principat, Dominat i la compilació justinianea Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 4 ESQUEMA Evolució històrica i fonts del dret romà 1. La Monarquia (753 aC – 509 aC): L'estat-ciutat i el monopoli pontifical La fundació mítica de Roma l'any 753 aC inaugura el període de la Monarquia, caracteritzat per una organització política rudimentària i una economia eminentment agrària i ramadera. La societat primitiva està estructurada al voltant de les gentes (clans familiars) i dividida rígidament entre patricis —la classe aristocràtica propietària de les terres— i plebeus.

L'estructura institucional de la monarquia descansa sobre tres pilars: El rei (rex): És el magistrat únic i vitalici. Concentra el comandament militar suprem, la direcció política i les màximes funcions judicials i religioses. El seu poder no és hereditari: quan mor, la sobirania reverteix a la comunitat representada pel Senat, i la voluntat dels déus sobre el successor es manifesta mitjançant l'acte religiós de la inauguratio, oficiada per un àugur (augur). El Senat (senatus): Consell d'ancians (senes) format originàriament pels caps dels llinatges patricis. Té un caràcter estrictament consultiu d'assessorament al monarca.

La seva tasca més rellevant és l'interregnum: el període de vacant reial en què els senadors exerceixen el poder de manera rotatòria per torns de cinc dies fins a la proclamació del nou sobirà. Els comicis curiats (comitia curiata): És la primera assemblea popular romana, organitzada sobre la base de trenta cúries (deu per cadascuna de les tres tribus primitives). No es tracta d'un parlament legislatiu: no aprova normes generals, sinó que es reuneix per donar testimoni d'actes amb transcendència familiar i religiosa (com la realització de testaments primitius o l'adrogatio d'un paterfamilias per un altre) i per aclamar formalment el nou monarca a través de la lex curiata de imperio.

Pel que fa a les fonts del dret durant aquest període arcaic, les lleis reials (leges regiae) atribuïdes als primers sobirans tenen una existència històrica difusa i estan fortament impregnades de contingut sagrat.

La vertadera columna vertebral del dret són els mores maiorum, és a dir, els costums Monarquia (753-509 aC) Rex, senat i monopoli pontifical Mores maiorum Costums orals controlats per pontífexs República (509-27 aC) Magistrats, comicis i Senat XII Taules i plebiscits Dret escrit i Lex Hortensia Pretura i Ius Honorarium Edictes dels pretors urbà i pelegrí Principat i Dominat Concentració imperial del poder normatiu Constitucions imperials Edictes, decrets, rescriptes i mandats Compilació Justinianea Corpus Iuris Civilis i Digesta Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 5 ancestrals de la comunitat, regles de conducta transmeses per via oral que la societat respecta de manera reiterada i obligatòria per creure-les conformes a la voluntat divina.

DEFINICIÓ: MORES MAIORUM I IUS CIVILE ARCAIC Els mores maiorum són els usos i costums dels avantpassats que constitueixen la font primigènia del ius civile. En l'etapa arcaica, el dret (ius) i la religió (fas) estan indissolublement units. La interpretació i aplicació pràctica d'aquests costums és competència exclusiva del Col·legi de Pontífexs, sacerdots procedents de famílies patrícies que mantenen el secret sobre el calendari judicial (els dies fasti, en què és lícit litigar) i sobre les fórmules orals solemnes necessàries per entaular qualsevol reclamació processal. COMPROVA-HO 2 Quina relació tenien el dret i la religió a la Roma monàrquica i qui en controlava l'aplicació? 2.

Les tensions estamentals i la conquesta del dret escrit Després de l'expulsió de l'últim rei etrusc l'any 509 aC s'instaura la República. Tanmateix, la desaparició de la corona no elimina l'opressió de la plebs: els patricis monopolitzen el consolat, l'accés al Senat i l'administració de la justícia. La plebs, formada per camperols arruïnats, deutors sotmesos a servitud i comerciants sense drets polítics, inicia una llarga lluita estamental que marcarà els segles V i IV aC.

Per defensar els seus interessos davant els abusos de l'imperi dels magistrats patricis, la plebs es dota d'una organització pròpia: escull els seus magistrats protectors (els tribuns de la plebs, dotats de la sacrosanctitas o inviolabilitat personal i del dret d'auxili o ius auxilii) i es reuneix en la seva pròpia assemblea, els concilia plebis. La reivindicació plebea central és la certesa i la publicitat de les normes. Davant l'arbitrarietat judicial d'un tribunal pontifical patrici que interpreta els costums orals en secret, la plebs exigeix una llei pública, escrita i general.

Aquesta pressió culmina en la creació del primer cos legal romà: la Llei de les XII Taules (451 i 450 aC), redactada per una comissió extraordinària de deu membres (els decemvirs o decemviri legibus scribundis). EXEMPLE: L'IMPACTE DE LA REDACCIÓ ESCRITA EN LA CERTESA JURÍDICA Abans de la Llei de les XII Taules, si un creditor volia executar personalment el cos d'un pagès que no podia tornar un deute, les condicions de subjecció i el termini depenien de decisions pontificals mai publicades.

Amb la Taula III, el procediment d'execució personal per deutes líquids queda fixat per escrit: s'estableix un termini improrrogable de 30 dies per complir la sentència, el pes límit de les cadenes i l'obligació de portar el deutor a tres mercats successius abans de vendre'l a l'altre costat del riu Tíber. Tot i tractar-se d'una regulació aspra, garanteix un procediment conegut per tothom i sotmès a límits objectius. La redacció de les XII Taules no deroga els mores maiorum, sinó que els fixa per escrit i en secularitza la base.

Aquest és el punt de partida de la gradual secularització de la jurisprudència: al llarg dels segles següents, ciutadans laics coneixedors de les normes comencen a dictaminar públicament sobre Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 6 conflictes civils, trencant definitivament el monopoli obscurantista dels sacerdots. L'assoliment institucional definitiu de la plebs arriba amb la promulgació de la Lex Hortensia (l'any 286 aC). Fins aleshores, els acords adoptats pels plebeus als seus concilis (els plebiscits) només obligaven els membres d'aquest estament, llevat que obtinguessin la confirmació ulterior dels senadors patricis (l'auctoritas patrum).

La llei d'Hortensi aconsegueix equiparar definitivament els plebiscits a les lleis comicials, transformant els acords plebeus en lleis generals que vinculen tant patricis com plebeus. A partir d'aquest moment, la immensa majoria de les reformes legislatives en matèria de dret privat a la República s'aprovaran en els concilia plebis. CRONOLOGIA Fites normatives de la Roma Republicana COMPROVA-HO 3 Quina transcendència va tenir la Lex Hortensia del 286 aC en el sistema normatiu romà? 3.

L'engranatge constitucional republicà: Magistrats, comicis i Senat La constitució de la República romana no és un text escrit rígid, sinó un complex equilibri de poders que la tradició ha descrit sovint com un model mixt: elements monàrquics (els magistrats), aristocràtics (el Senat) i democràtics (els comicis populars). Cap d'aquests elements té el domini absolut sense la intervenció dels altres.

Les magistratures republicanes Els magistrats absorbeixen l'antic poder polític i militar del rei, però sotmès a principis limitadors indispensables: Anualitat: Excepte la censura (exercida durant un període màxim de divuit mesos cada cinc anys) i la dictadura (magistratura extraordinària de sis mesos), els càrrecs ordinaris duren exactament un any. Col·legialitat: Cada magistratura compta amb almenys dos integrants que ostenten el poder de manera simultània i idèntica. Cadascun té el dret de vet (intercessio) sobre els actes del seu col·lega, cosa que impedeix l'adopció de mesures unilaterals no consensuades.

Gratuïtat i responsabilitat: Les magistratures són càrrecs honorífics (sense sou) reservats a ciutadans amb patrimoni que puguin assumir-ne les despeses. En expirar el seu mandat, el 509 aC Expulsió de l'últim rei i instauració del règim republicà. 451-450 aC Redacció de la Llei de les XII Taules com a primer dret escrit. 367 aC Creació del pretor urbà per administrar justícia entre ciutadans. 286 aC Lex Hortensia: els plebiscits vinculen a tota la ciutadania. 242 aC Creació del pretor pelegrí i inici formal del ius gentium.

Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 7 magistrat redevé un ciutadà particular i pot ser jutjat davant els tribunals per actes il·legals comesos en l'exercici del càrrec. Al cim de les magistratures ordinàries se situen els cònsols (dos), titulars del màxim poder d'ordre i comandament militar (imperium). Per sota seu, i com a col·lega menor (collega minor), se situa la pretura, clau en l'administració de la justícia. Les assemblees populars (comicis) El poble romà es reuneix en diverses assemblees segons el criteri d'agrupació: Comicis centuriats (comitia centuriata): És l'assemblea política i militar més rellevant.

El poble s'hi organitza en 193 centúries distribuïdes en cinc classes patrimonials (sistema timocràtic basat en la riquesa). Com que els ciutadans més rics (la cavalleria i la primera classe d'infanteria) concentren la majoria absoluta de centúries (98 sobre 193), i la votació es fa per centúria començant pels més afavorits, els rics decideixen pràcticament qualsevol votació. Les seves competències són transcendents: elegeixen els magistrats majors (cònsols, pretors i censors), aproven les leges rogatae (propostes de llei presentades pels cònsols) i resolen els recursos d'apel·lació ciutadana contra penes de mort (provocatio ad populum).

Comicis tributs (comitia tributa): Agrupen la totalitat dels ciutadans segons el seu domicili en tribus territorials (quatre urbanes i trenta-una de rústiques). El vot s'emet per tribu. Elegeixen els magistrats menors (com qüestors i edils curuls) i aproven lleis comicials de menor rang polític. Concilis de la plebs (concilia plebis): Reunió exclusiva dels plebeus convocada pels seus tribuns, on s'escullen els magistrats plebeus i s'aproven els plebiscits que, a partir de la Lex Hortensia, operen plenament com a llei general.

El Senat republicà Integrat per antics magistrats que han exercit càrrecs previs (censors, cònsols, pretors), el Senat és l'òrgan que garanteix l'estabilitat i la continuïtat de l'Estat. Tot i que els seus dictàmens, anomenats senatconsults (senatus consulta), tenen tècnicament caràcter consultiu i conseller (no són fonts formals productores de llei estricta durant la República), la seva influència moral i política (auctoritas) és immensa: controla l'erari públic, fiscalitza la recaptació d'impostos, assigna les províncies als exmagistrats i dirigeix la política exterior i bèl·lica de Roma.

COMPROVA-HO 4 Quina assemblea escollia els cònsols a la República romana i quin criteri determinava la seva voluntat majoritària? 4. La creació de la pretura i la dualitat jurisdiccional La funció d'administrar justícia (iurisdictio) residia inicialment en els cònsols. No obstant això, l'any 367 aC, en el marc dels pactes patricioplebeus que donen lloc a les Leges Liciniae Sextiae, es crea una magistratura específica dedicada a dirigir els litigis civils: el pretor urbà (praetor urbanus). Aquest magistrat, considerat collega minor dels cònsols, és titular d'imperium i té la missió de conèixer els litigis substanciats entre ciutadans romans a la ciutat, aplicant el rígid ius civile.

Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 8 Durant el segle III aC, la victòria de Roma en la Primera Guerra Púnica (264–241 aC) converteix la República en la primera potència marítima i mercantil de la Mediterrània occidental. Els carrers de Roma s'omplen de mercaders estrangers (anomenats peregrini) procedents de Grècia, Cartago, Hispània o l'Àsia Menor. Aquests estrangers no gaudeixen de la ciutadania romana i, en virtut del principi de personalitat del dret, no poden invocar el ius civile ni fer ús de les antigues accions de la llei.

Davant d'aquesta situació conflictiva, l'any 242 aC es crea una segona magistratura jurisdiccional d'una transcendència històrica cabdal: el pretor pelegrí (praetor peregrinus). La seva funció exclusiva consisteix a dirimir els litigis que sorgeixen entre ciutadans romans i estrangers, o bé entre estrangers entre si. DEFINICIÓ: EL PRETOR PELEGRÍ I EL PROCEDIMENT PER FÓRMULES El praetor peregrinus és el magistrat creat l'any 242 aC per administrar justícia en els plets on intervé almenys una persona sense ciutadania romana.

Com que no pot aplicar les fórmules rígides i rituals del dret civil romà, el pretor pelegrí es veu obligat a crear un procés àgil basat en petites instruccions escrites redactades conjuntament amb les parts (origen del procediment formulari; vegeu «Tema 5: El procés civil romà — Orígens i estructura de la fórmula») i fonamentat en criteris de bona fe (bona fides) i equitat material. Tant el pretor urbà com el pretor pelegrí estan dotats del ius edicendi, és a dir, el dret de publicar un ban o edicte en accedir a la seva magistratura anual.

En aquest edicte (anomenat edictum perpetuum durant la República pel fet de regir durant tot l'any de càrrec, que no s'ha de confondre amb la codificació definitiva encarregada pel príncep Adrià), el pretor no crea lleis substantives, sinó que descriu quines accions, excepcions processals i mecanismes de tutela acordarà en el seu tribunal a qui se situï en determinats supòsits de fet. ERROR FREQÜENT: ATRIBUIR CARÀCTER LEGISLATIU FORMAL ALS PRETORS O AL SENAT REPUBLICÀ Un error greu que resta molts punts a l'examen és afirmar que els pretors o el Senat «aprovaven lleis» durant la República.

Formalment, la lex només podia ser dictada per les assemblees del poble (els comicis centuriats i tributs) i pels concilis de la plebs (els plebiscits). El pretor no legisla: el seu edicte conté promeses de concessió de recursos processals; el seu impuls crea un dret processal paral·lel (el ius honorarium). Per la seva banda, el Senat no dictava normes amb caràcter imperatiu directe: emetia consells autoritzats (senatus consulta) als magistrats, que aquests acataven a la pràctica per la pressió social i política de l'aristocràcia senatorial. 5.

La coexistència dels sistemes jurídics: Ius Civile, Ius Honorarium i Ius Gentium Cap al final de l'etapa republicana, l'ordre jurídic romà no és un codi únic i harmònic, sinó un mosaic format per tres estrats normatius diferenciats que conviuen i s'influeixen recíprocament: Ius Civile: És el dret propi, exclusiu i excloent dels ciutadans romans (cives). Els seus orígens són els antics mores maiorum, la Llei de les XII Taules, les lleis comicials, els plebiscits i la interpretació de la jurisprudència. Es caracteritza pel seu profund formalisme, rigor literal, solemnitat oral i estretor funcional.

1 Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 9 Àmbit normatiu Òrgan creador / Font principal Destinataris Principis rectors i trets distintius Ius Civile Costums ancestrals, XII Taules, comicis, jurisprudència laica. Només els ciutadans romans (cives). Rígid, solemne, formalista i oral. Vinculat al principi de personalitat del dret. Ius Honorarium Edictes dels magistrats (pretor urbà i pretor pelegrí, edils curuls). Litigants admesos a la jurisdicció pretòria. Flexible, processal, innovador. Té per finalitat suplir i flexibilitzar les asprors civils. Ius Gentium Pràctica mercantil internacional filtrada pel pretor pelegrí. Romans i estrangers (peregrini) sense distinció.

Antiformalista, universal, basat en el consentiment i en la bona fides. Durant el segle I aC, les brutals guerres civils desencadenades per la professionalització de l'exèrcit, les tensions socials no resoltes entre l'oligarquia senatorial i els cavallers (equites) i la crisi de representativitat de les antigues assemblees de ciutat per a governar un vast imperi condueixen a la descomposició irreversible de les institucions republicanes. Aquesta crisi constitucional obrirà la porta a la concentració de tot el poder en mans d'Octavi August l'any 27 aC, iniciant l'etapa del Principat.

COMPROVA-HO 5 Quina és la funció fonamental del ius honorarium respecte al ius civile segons la cèlebre definició de Papinià? Ius Gentium: És el dret comú aplicable tant als romans com als ciutadans de qualsevol altra comunitat política mediterrània. Neix de les necessitats pràctiques del comerç internacional al tribunal del pretor pelegrí. Es fonamenta en la raó natural (naturalis ratio) i prescindeix de tot formalisme rígid. Dona lloc a les institucions contractuals modernes consensuades: la compravenda, l'arrendament, el mandat i la societat, on la voluntat declarada i la lleialtat a la paraula donada (bona fe) prevalen sobre els rituals orals.

2 Ius Honorarium (o Ius Praetorium): És l'ordenament derivat de la tutela judicial continguda en els edictes dels magistrats jurisdiccionals (principalment els pretors i, en l'àmbit comercial menor dels mercats d'esclaus i bestiar, els edils curuls). Com definiria el jurista clàssic Papinià, el dret pretorià és aquell que van introduir els pretors amb el propòsit d'ajudar (adiuvandi), suplir (supplendi) o corregir (corrigendi) el ius civile en pro de la utilitat pública.

3 Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 10 IDEES CLAU A la Monarquia, el rei concentra poders militars i religiosos, mentre que la interpretació jurídica dels mores maiorum recau de manera exclusiva i secreta en el Col·legi patrici de Pontífexs. La Llei de les XII Taules (451-450 aC) suposa el primer codi escrit romà, fruit de la pressió plebea per acabar amb l'arbitrarietat i secularitzar l'aplicació del dret. La Lex Hortensia (286 aC) unifica l'ordre jurídic en establir que els plebiscits emanats dels concilia plebis són obligatoris per a tots els ciutadans, patricis o plebeus.

Els comicis centuriats tenien un caràcter timocràtic basat en la riquesa i s'encarregaven d'elegir els magistrats majors (cònsols i pretors) i d'aprovar les lleis comicials. La creació del praetor peregrinus l'any 242 aC respon a l'expansió mercantil després de la Primera Guerra Púnica, originant el ius gentium i el procediment formulari basats en la bona fe. El ius honorarium neix de l'edicte dels pretors i té la funció d'ajudar, suplir o corregir el formalisme rígid del ius civile. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es diferenciaven les funcions i destinataris del pretor urbà respecte al pretor pelegrí? 7.

Per què el Senat republicà no era formalment una font de producció legislativa tot i tenir un gran poder polític? 8. Quin paper van tenir els concilia plebis i els plebiscits a partir de la Lex Hortensia del 286 aC? TEMA 1: HISTÒRIA CONSTITUCIONAL I FONTS DEL DRET 2 Principat, Dominat i la compilació justinianea EN ACABAR SABRÀS Distingir les diferents modalitats de constitucions imperials i l'abast del ius respondendi. Explicar la rellevància històrica de l'Edictum Perpetuum i de la Constitutio Antoniniana. Definir el fenomen del dret vulgar i la tasca de conservació de les escoles orientals de juristes.

Identificar les quatre parts constituents del Corpus Iuris Civilis justinianeo i el seu contingut. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Com pot un governant controlar la interpretació dels jutges sense aprovar necessàriament noves lleis al parlament? La transició des de les estructures participatives de la República cap a la concentració del poder en una sola persona va transformar de soca-rel la creació i l'aplicació del dret a Roma.

Aquest procés abasta dos grans períodes constitucionals: el Principat, caracteritzat per una façana de continuïtat Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 11 republicana sota el guiatge d'un primer ciutadà, i el Dominat, on el poder es manifesta com una monarquia autocràtica i absoluta que desembocarà en la gran tasca recopiladora de l'emperador Justinià. El Principat: concentració de poder i noves fonts normatives Instaurat l'any 27 aC per August, el règim del Principat es va presentar inicialment com una restauració de la República. No obstant això, a la pràctica va suposar una progressiva absorció de totes les potestats públiques en mans del príncep (princeps).

El nou governant va acumular l'imperium militar i civil (proconsular i maius), l'antiga auctoritas moral que abans ostentava el Senat, la maiestas inherent originàriament al poble romà, i el poder religiós en assumir el càrrec de pontifex maximus. Aquesta transformació política va canviar el paper dels òrgans republicans tradicionals: Les assemblees populars (comicis): Encara van mantenir activitat legislativa durant el regnat d'August al segle I aC, però al llarg del segle I dC van anar perdent el seu paper fins a deixar de ser una font viva de dret.

El Senat: Tot i que en aparença va adquirir poder normatiu a través dels senatusconsulta, aquests van quedar supeditats a les orationes principis, propostes de llei que el mateix príncep llegia davant la cambra i que els senadors aprovaven sense sotmetre-les a debat real. La jurisprudència clàssica: August va instaurar el mecanisme del ius respondendi ex auctoritate principis, un privilegi atorgat a determinats juristes de prestigi per dictar dictàmens amb el suport oficial del governant. Els jutges van quedar vinculats a les respostes d'aquests juristes autoritzats quan resolien controvèrsies als tribunals.

DEFINICIÓ El ius respondendi ex auctoritate principis era la facultat concedida per l'emperador a juristes selectes per emetre respostes jurídiques (responsa) dotades de valor vinculant davant dels jutges ordinaris, fet que subordinava la interpretació científica a l'autoritat imperial. COMPROVA-HO 10 Quin efecte pràctic tenia el ius respondendi sobre un jutge davant un litigi? Les constitucions imperials i la fixació de l'Edicte Perpetu A partir del segle II dC, la voluntat de l'emperador va esdevenir la font material hegemònica del dret, expressada mitjançant les anomenades constitucions imperials (constitutiones principis).

Aquestes disposicions es dividien en quatre modalitats essencials segons el seu destinatari i la seva finalitat: Tipus de constitució Destinatari Contingut i naturalesa jurídica Edicta Tota la comunitat de ciutadans o habitants d'una província Normes generals i d'aplicació directa emanades del ius edicendi del príncep. Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 12 Tipus de constitució Destinatari Contingut i naturalesa jurídica Decreta Litigants d'un procés concret Sentències judicials dictades pel tribunal imperial en primera instància o en apel·lació.

Mandata Governadors provincials i funcionaris Instruccions administratives i ordres internes de servei d'obligat compliment. Rescripta Particulars o magistrats peticionaris Respostes oficials a consultes jurídiques (en forma de subscriptio al peu de la petició de particulars, o d'epistula quan es responia a una autoritat). D'altra banda, el dret pretori, que s'havia caracteritzat per la seva enorme flexibilitat per adaptar-se a les necessitats del tràfic jurídic mitjançant l'edicte anual del pretor (vegeu «Tema 1: Història constitucional i fonts del dret — Monarquia i República»), va patir una cristal·lització definitiva.

Cap a l'any 130 dC, l'emperador Adrià va encarregar al jurista Salvi Julià la codificació definitiva de l'Edictum Perpetuum. Aquesta redacció va congelar el dret honorari: els pretors van deixar de crear noves accions i es van limitar a aplicar el text establert, tancant una etapa de desenvolupament processal dinàmic. PER RECORDAR-HO Per distingir les consultes imperials: les respostes adreçades a un ciutadà particular s'escrivien a sota de la instància mateixa (rescriptum en sentit estricte o subscriptio), mentre que si el consultant era un magistrat o una autoritat provincial, es contestava mitjançant una carta oficial separada (epistula).

La Constitutio Antoniniana i la transició al Dominat Un dels fets de més gran transcendència per a l'evolució jurídica romana va ocórrer l'any 212 dC, quan l'emperador Antoní Caracal·la va promulgar la Constitutio Antoniniana (l'Edicte de Caracal·la). Mitjançant aquest edicte es concedia la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'Imperi romà, universalitzant formalment l'aplicació del dret de Roma a territoris de tradicions molt diverses. ERROR FREQÜENT Confondre l'abast de la Constitutio Antoniniana creient que va unificar a l'instant totes les pràctiques jurídiques reals.

Tot i que va estendre el dret romà a tots els homes lliures, les poblacions indígenes i orientals van continuar mantenint els seus costums ancestrals. Aquest xoc entre la norma imperial oficial i la praxi local va donar lloc precisament a la vulgarització del dret romà. L'assassinat de l'emperador Alexandre Sever l'any 235 dC va obrir mig segle d'anarquia militar i profunda crisi econòmica i social que va extingir definitivament els darrers vestigis de la República. El restabliment de l'ordre va arribar de la mà de Dioclecià (284-305 dC), que va inaugurar el Dominat, Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 13 consolidat posteriorment per Constantí.

En aquesta fase, l'emperador ja no és el «primer ciutadà» (princeps), sinó el sobirà absolut i senyor (dominus et deus), i la seva voluntat és l'única font de producció normativa. COMPROVA-HO 11 Quina conseqüència va tenir la concessió universal de ciutadania de l'any 212 dC sobre les antigues diferències d'estatus cívic? El dret vulgar, les escoles orientals i la codificació Durant el Dominat, davant la decadència generalitzada del pensament jurídic clàssic, va sorgir el fenomen del dret vulgar.

Aquest concepte reflecteix una simplificació i deformació pràctica de les figures jurídiques clàssiques, les quals van perdre el seu rigor tècnic a mesura que es barrejaven amb els costums provincials i responien a una realitat econòmica empobrida. Simultàniament, la necessitat de seguretat jurídica va obligar a compilar el gran volum de lleis disperses. En aquesta etapa es distingeixen dos tipus de materials normatius: Iura: Les obres i opinions dels antics juristes clàssics dotades d'autoritat doctrinal. Leges: Les constitucions promulgades pels emperadors.

Per organitzar les leges van aparèixer recopilacions privades com el Codex Gregorianus i el Codex Hermogenianus, i més endavant oficials com el Codex Theodosianus (438 dC). Després de la divisió definitiva de l'Imperi l'any 395 dC entre Honori i Arcadi per decisió de Teodosi I, la part occidental va caure l'any 476 dC, mentre que la part oriental va perdurar fins a la presa de Constantinoble l'any 1453. En aquest Orient medieval, les escoles orientals de juristes (especialment Berit i Constantinoble) van desplegar una tasca acadèmica de preservació, traducció i depuració de les fonts clàssiques, preparant el terreny per a la gran codificació del segle VI.

La compilació de Justinià: el Corpus Iuris Civilis Entre els anys 527 i 565 dC, l'emperador bizantí Justinià I va dur a terme el monument jurídic més transcendent de la història europea: el Corpus Iuris Civilis. La seva meta era ordenar tant la tradició jurisprudencial clàssica (iura) com el dret legislat dels emperadors (leges), superant la dispersió mitjançant un sistema tancat i codificat.

Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 14 ESQUEMA Estructura del Corpus Iuris Civilis El conjunt de la compilació justinianea s'estructura en quatre parts clarament delimitades per la seva funció i contingut: Després de la fragmentació provocada per les invasions germàniques, aquest cabal normatiu va experimentar un renaixement decisiu al segle XII a les universitats del nord d'Itàlia (amb l'escola de Bolonya), fenomen conegut com la recepció del dret romà, que va formar la base de la tradició jurídica continental europea. COMPROVA-HO 12 Quina diferència de contingut material existeix entre el Digest i el Codi de Justinià?

Digest (Pandectes) Compilació de iura de juristes clàssics Codi (Codex) Recopilació de leges o constitucions imperials Institucions Manual elemental adreçat a la docència Novel·les Lleis noves de Justinià posteriors al 534 Digesta (o Pandectes): Publicat l'any 533 dC sota la direcció de Tribonià, és una magna compilació en cinquanta llibres de fragments d'obres de juristes clàssics (iura), harmonitzats i adaptats als nous temps mitjançant interpolacions oficials. 1 Institutiones: Manual elemental publicat també el 533 dC, dissenyat específicament per a l'ensenyament i estudi dels alumnes novells de dret, inspirat directament en les Institucions del jurista Gai.

2 Codex: Col·lecció de constitucions imperials (leges) promulgades des de l'època d'Adrià fins al mateix Justinià. La versió definitiva que s'ha conservat (Codex repetitae praelectionis) es va fixar l'any 534 dC. 3 Novellae: Lleis i constitucions noves dictades per Justinià amb posterioritat al tancament del Codi (534 dC) fins a la seva mort el 565 dC, redactades principalment en grec. 4 Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 15 EXAMEN · 2015; PREGUNTA 1 Pregunta 1. Fonts de producció de l'ius civile Quines eren fonts de producció del ius civile durant el període republicà?

Resolució Durant el període republicà, les fonts de producció del ius civile eren essencialment les següents: Per tant, en el marc d'un examen d'opció múltiple, la font directa i sobirana de caràcter assembleari eren les assemblees populars. ARA TU Analitza com es transforma la jerarquia i l'origen de les fonts de producció del dret en passar del període republicà al Dominat. Per començar a respondre, tingues en compte aquestes dues primeres idees: Ara et toca a tu: explica la destinació de la jurisprudència clàssica i especifica quin nom rep la font única resultant.

Solució: 13 Les assemblees populars: Mitjançant l'exercici de la potestat legislativa, els comicis (comicis centuriats i comicis per tribus) aprovaven les lleis públiques (leges rogatae) a proposta dels magistrats amb imperi (cònsols o pretors). 1 Els concilis de la plebs: Aprovaven els plebiscita que, a partir de la Lex Hortensia (286 aC), van assolir plena eficàcia vinculant per a la totalitat del poble, equiparant-se a les leges. 2 La jurisprudència pontifical i laica: La interpretació dels juristes republicans que adaptava i desenvolupava els mores maiorum i la Llei de les XII Taules.

3 Desplaçament de l'origen del poder normatiu: Durant la República, la voluntat creadora raïa en el conjunt del poble reunit en assemblees (comicis i concilis plebeus) i en la interpretació prudent dels juristes independents. 1 Consolidació de l'autocràcia: Al Dominat, la facultat legislativa queda monopolitzada en la figura exclusiva de l'emperador com a monarca absolut (dominus). 2 Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 16 IDEES CLAU Al Principat, el príncep concentra poders i intervé en les fonts mitjançant el ius respondendi concedit a certs juristes i les orationes al Senat.

Les constitucions imperials (edicta, decreta, mandata i rescripta) es converteixen progressivament en la principal font normativa de l'Imperi. L'any 130 dC, Salvi Julià redacta l'Edictum Perpetuum per encàrrec d'Adrià, fixant i immobilitzant la tasca creadora del pretor. La Constitutio Antoniniana de Caracal·la (212 dC) estén la ciutadania romana a tots els habitants lliures, propiciant el dret vulgar provincial. Al Dominat desapareix tot vestigi republicà: l'emperador és l'única font de dret (leges), mentre que les escoles orientals preserven la ciència clàssica.

El Corpus Iuris Civilis de Justinià (527-565 dC) unifica el dret romà en quatre parts: Digest (iura), Codi (leges), Institucions (ensenyament) i Novel·les (lleis posteriors). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. En què es diferenciaven els decreta dels rescripta entre les constitucions imperials? 15. Per què la redacció de l'Edictum Perpetuum l'any 130 dC va suposar un punt d'inflexió per al dret honorari? 16. Quins dos blocs normatius fonamentals integraven el sistema de fonts de l'època tardana que Justinià va voler sistematitzar? Test · Tema 1 Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. En quin any es crea el pretor pelegrí per atendre litigis amb estrangers? 18.

Quina assemblea republicana s'encarregava d'elegir els cònsols i pretors? 19. Quin va ser l'efecte jurídic principal de la Lex Hortensia de l'any 286 aC? 286 aC a) 367 aC b) 451 aC c) 242 aC d) Comicis curiats a) Comicis centuriats b) Concilis de la plebs c) Comicis tributs d) Crear la pretura urbana a) Fixar per escrit les XII Taules b) Equiparar els plebiscits a les lleis c) Instaurar el consolat republicà d) Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 17 16 % dels punts de l'examen 20. Quina missió atribuïa Papinià al ius honorarium respecte al ius civile? 21. Quin jurista va rebre l'encàrrec de codificar de manera definitiva l'Edicte Perpetu? 22.

Quin privilegi imperial atorgat per August atorgava valor vinculant a les respostes dels juristes? 23. Què va concedir la Constitutio Antoniniana promulgada per Caracal·la l'any 212 dC? 24. Quina part del Corpus Iuris Civilis estava concebuda com a manual d'estudi per a principiants? 3 Tema 2: Persona i capacitat jurídica EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió entre capacitat jurídica i capacitat d'obrar en el context social i patrimonial romà. Classificar els diferents graus de ciutadania i llatinitat, incloent els efectes legals de la Lex Minicia. Explicar les modalitats i conseqüències civils de la capitis deminutio en els seus tres nivells.

Diferenciar les presumpcions de premoriència clàssica i commoriència en els supòsits de mort simultània. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 ¿Podia una persona a Roma ser propietària de terres i esclaus sense tenir el dret de signar cap contracte per si mateixa?

Substituir i derogar el dret antic a) Ajudar, suplir o corregir les lleis civils b) Imitar fidelment les lleis religioses c) Aplicar exclusivament penes criminals d) Tribonià a) Ulpià b) Papinià c) Salvi Julià d) Lex Hortensia a) Senatusconsultum b) Ius gentium c) Ius respondendi d) L'amnistia tributària provincial a) La ciutadania a tots els habitants lliures b) La llibertat a tots els esclaus c) L'abolició de l'Edicte Perpetu d) Digesta a) Codex b) Novellae c) Institutiones d) Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 18 El dret romà no va estructurar una teoria general i abstracta de la personalitat com la dogmàtica moderna, sinó que va articular l'aptitud per intervenir en el tràfic jurídic al voltant de la posició social i familiar concreta de cada individu.

En aquesta secció s'analitza l'eix sobre el qual pivotava el reconeixement de drets: des de la distinció fonamental entre capacitat jurídica i capacitat d'obrar fins a la pèrdua de facultats per capitis deminutio, passant pels tres estatus fonamentals, la protecció del concebut i la determinació de la mort. ESQUEMA Estructura de la persona i capacitat a Roma 1. Capacitat jurídica i capacitat d'obrar: el subjecte de dret a Roma En el dret contemporani, qualsevol ésser humà, pel sol fet de néixer, té personalitat jurídica. A Roma, en canvi, home i persona no eren conceptes coincidents.

Perquè un individu gaudís de capacitat jurídica —és a dir, de l'aptitud abstracta per ser titular de drets subjectius i d'obligacions patrimonials — calia reunir simultàniament tres estatus: llibertat, ciutadania i no estar sotmès a cap potestat familiar (sui iuris). D'aquesta se separa la capacitat d'obrar, entesa com la idoneïtat per celebrar actes i negocis jurídics vàlids i vinculants amb eficàcia reflexa sobre el propi patrimoni. Aquesta requereix un grau mínim de maduresa intel·lectual i voluntat conscient.

Ambdós conceptes podien dissociar-se àmpliament en el dret clàssic: DEFINICIÓ Sui iuris i alieni iuris: L'individu sui iuris és aquell jurídicament independent, no sotmès a la patria potestas de cap ascendent ni a la manus marital (vegeu «Tema 3: Dret de família — Estructura familiar, potestats i matrimoni»). L'alieni iuris (fills de família, esclaus, dones in manu) està sota la potestat d'un tercer; tot el que adquireix patrimonialment repercuteix de ple dret en el patrimoni del titular d'aquesta potestat.

Mentre que els esclaus no gaudien en absolut de capacitat jurídica en ser considerats coses (res), l'ordenament els reconeixia capacitat natural d'obrar: podien comprar, vendre o administrar béns (com el peculium) per compte del seu amo.

Tanmateix, no podien ser subjectes actius ni passius Persona a Roma Condició jurídica de l'individu Status libertatis Homes lliures enfront d'esclaus Status civitatis Cives, Latini i Peregrini Status familiae Sui iuris i Alieni iuris Capacitat d'obrar Aptitud negocial sotmesa a tutela Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 19 d'obligacions civils, ni disposar per testament (vegeu «Tema 4: Dret de successions — Successió testamentària, intestada i necessària»).

Pel que fa a les persones jurídiques, Roma no va elaborar un concepte doctrinal abstracte, però la pràctica va reconèixer personalitat independent a corporacions públiques (el Populus Romanus, municipis i colònies) i a col·lectius privats com els col·legis professionals (collegia) o associacions funeràries, així com a certes fundacions d'època imperial tardana (institucions de caritat o piae causae). ERROR FREQÜENT Un error molt habitual d'examen és assumir que estar sotmès a tutela implica carència de capacitat jurídica.

Un menor orfe (impubes sui iuris) té plena capacitat jurídica (pot ser propietari d'un gran patrimoni hereditari), però manca de capacitat d'obrar, motiu pel qual necessita la intervenció del seu tutor. Quan un subjecte amb capacitat d'obrar limitada realitzava un negoci sense els requisits legals pertinents, es generava sovint l'anomenat negoci claudicant (negotium claudicans): el negoci era eficaç únicament en allò que beneficiava l'incapaç, però ineficaç en allò que el perjudicava o l'obligava, llevat que intervingués posteriorment la ratificació del tutor o del curador. COMPROVA-HO 26 Pot un esclau romà realitzar vàlidament una compraventa al fòrum? 2.

El triple estatus: llibertat, ciutadania i família La posició jurídica completa d'un habitant a Roma depenia de la concurrència de tres estats (status): A) Status libertatis Diferenciava els homes lliures dels esclaus. Dins dels lliures es distingia entre: Ingenus: El qui havia nascut lliure i mai havia estat esclau legítimament. Llibert: L'esclau manumès mitjançant procediments solemnes de manumissió civil o pretòria. Mantenia determinades limitacions i vincles de reverència i deures morals i patrimonials vers el seu antic patró (el dret de patronat). B) Status civitatis Determinava la pertinença a la comunitat ciutadana romana.

L'ordenament dividia les persones en tres grans categories: Ciutadans romans (cives): Gaudien de la plenitud de drets de l'ius civile. En l'esfera pública: dret de vot als comicis (ius suffragii) i accés a les magistratures (ius honorum). En l'esfera privada: dret a contraure matrimoni legítim (ius conubii), dret a celebrar negocis patrimonials solemnes (ius commercii) i capacitat per fer o ser instituït en un testament (testamentifactio activa i passiva). 1 Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 20 Pel que fa a l'adquisició de la ciutadania per naixement, cal distingir la situació prèvia i posterior a la Lex Minicia (s.

I aC): Règim anterior: Si el fill naixia d'un matrimoni legítim (amb conubium), seguia la condició que tenia el pare en el moment de la concepció. Si naixia fora de matrimoni legítim, seguia la condició jurídica de la mare en el moment del part. Després de la Lex Minicia: Es va introduir el principi restrictiu pel qual, en les unions entre un ciutadà o ciutadana romana i un pelegrí sense conubium, el fill seguia sempre la condició del progenitor de pitjor condició (deterior condicio), naixent com a pelegrí. C) Status familiae Reflectia la posició de l'individu dins l'entramat domèstic agnatici. Només el paterfamilias era sui iuris, mantenint la sobirania patrimonial i personal indiscutible.

Els fills, les filles i l'esposa sotmesa a la manus eren alieni iuris, sotmesos a l'autoritat d'aquell sense patrimoni propi. COMPROVA-HO 27 Quina era la diferència fonamental de règim hereditari entre un Latinus priscus i un Latinus Iunianus? 3.

Causes modificatives de la capacitat i la Capitis Deminutio Fins i tot gaudint de l'estatus de sui iuris, certes circumstàncies personals limitaven o extingien la capacitat d'obrar, requerint la intervenció d'òrgans de protecció com la tutela o la curatela: Edat: Els impúbers (homes fins als 14 anys, dones fins als 12) sotmesos a tutela es dividien en: infantes (menors de 7 anys, incapaços d'emetre declaracions de voluntat vàlides; necessitaven que el tutor gestionés el seu patrimoni mitjançant la negotiorum gestio) i infantia maiores (podien celebrar negocis lucratius per si sols, però requerien la interposició de l'autoritat o auctoritas interpositio del tutor per a obligar-se o alienar).

A partir dels 14 anys, els homes adquirien plena capacitat d'obrar, tot i que posteriorment la Lex Plaetoria va crear mecanismes de protecció i curatela per als menors de 25 anys (minores viginti quinque annis) davant d'enganys negocials. Llatins (Latini): Situació jurídica intermèdia entre ciutadans i estrangers, subdividits en tres classes: Latini prisci (o veteres): Habitants de les antigues ciutats del Laci federades amb Roma. Posseïen ius commercii, ius conubii i facultat de sufragi si es trobaven a Roma en el moment de la votació als comicis. Latini coloniarii: Habitants de les colònies llatines fundades per la República.

Disposaven de l'ius commercii, però mancaven de l'ius conubii, llevat de concessió expressa. Latini Iuniani: Esclaus alliberats de manera informal (sense complir les solemnitats legals) o vulnerant determinades restriccions legals. No tenien drets polítics ni ius conubii; per bé que podien comerciar inter vivos, vivien com a lliures però morien com a esclaus, revertint els seus béns al patró com a peculium sense poder atorgar testament. 2 Pelegrins (peregrini): Súbdits lliures de l'Imperi que no tenien ni la ciutadania romana ni la llatinitat. Es regien pel seu dret indígena o per l'ius gentium per a comerciar amb els romans.

3 Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 21 Gènere: Les dones sui iuris, fins i tot en assolir la pubertat, estaven perpetuament sotmeses a la tutela femenina (tutela mulierum), requerint la tutoris auctoritas per alienar béns d'especial valor (res mancipi) o testar. Aquesta restricció va anar decaient amb el temps fins a desaparèixer completament en dret postclàssic. Prodigalitat: El pròdig (qui malbaratava el patrimoni familiar hereditari rebut ab intestato) era inhabilitat civilment pel pretor mitjançant una interdicció (interdictio bonorum), quedant equiparat a un impúber i sota la curatela d'un familiar agnat (curator prodigi).

Malaltia mental: Els alienats o orats (furiosi) mancaven de capacitat d'obrar lúcida i eren sotmesos a la curatela furiosi, encarregada d'administrar directament els seus assumptes. La pèrdua o alteració substancial de qualsevol d'aquests estats s'anomenava capitis deminutio (disminució de la personalitat o del cap civil), estructurada clàssicament en tres graus: Grau Abast del canvi Causes típiques Efectes principals Capitis deminutio maxima Pèrdua de la llibertat (i, conseqüentment, de la ciutadania i de la posició familiar). Caure captiu en guerra per l'enemic; condemnes a penes greus (treballs forçats a les mines); venda trans Tiberim per insolvència en època arcaica.

Extinció completa de la personalitat jurídica; dissolució del matrimoni; pèrdua absoluta de tots els drets civils i patrimonials. Capitis deminutio media Pèrdua de la ciutadania romana, conservant la llibertat. Pena d'exili (aquae et ignis interdictio); deportació a una illa; adquisició d'una altra ciutadania estrangera. Extinció dels drets d'ius civile; dissolució del vincle agnatici; els seus actes es restringeixen a l'àmbit de l'ius gentium. Capitis deminutio minima Canvi en la posició jurídica familiar (status familiae), mantenint llibertat i ciutadania. Adopció d'un alieni iuris; arrogació (adrogatio) d'un sui iuris; emancipació; submissió a la manus marital (conventio in manum).

Ruptura dels vincles de parentiu agnatici preexistents; no necessàriament implica pèrdua de facultats (l'emancipat passa a ser sui iuris). COMPROVA-HO 28 Per què l'emancipació d'un fill de família es classifica com a capitis deminutio minima si guanya independència patrimonial? 4. Inici i fi de la personalitat jurídica: el nasciturus i la commoriència La personalitat de la persona física s'iniciava amb el part consumat.

L'ordenament romà exigia concórrer tres requisits inexcusables: Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 22 A partir del regnat d'August es va establir un registre oficial de naixements destinat inicialment a provar la condició de ciutadà legítim i el compliment de lleis matrimonials, ampliat per Marc Aureli a tots els fills, fins i tot il·legítims, que s'havien de registrar en un termini màxim de 30 dies des del part.

Protecció del nasciturus Tot i no tenir encara personalitat jurídica plena, el dret protegia les expectatives de drets del concebut i no nascut (nasciturus) a través de la màxima: «nasciturus pro iam nato habetur, quotiens de commodis eius agitur» (el concebut es té per nascut per a tot allò que li sigui favorable, especialment en matèria successòria). Si el pare moria durant la gestació, el pretor nomenava un curator ventris per custodiar els béns i garantir la quota hereditària del fill pòstum; si el testament patern preterit no el mencionava, es podia produir la ruptura testamentària (ruptio testamenti).

PROCÉS Cicle de la personalitat física i protecció del concebut Naixement efectiu: Despreniment total del claustre matern. Abans de la separació física del cordó umbilical, el fetus era considerat part de les vísceres de la mare (portio mulieris vel viscerum). 1 Naixement amb vida: El fetus havia de néixer viu. Per constatar aquest extrem va existir una cèlebre discrepància jurisprudencial entre escoles clàssiques: l'escola proculiana exigia l'emissió d'un vagit o crit com a prova inequívoca de vida, mentre que l'escola sabiniana (criteri que acabaria triomfant en el dret justinianià) considerava suficient qualsevol moviment corporal, respiració o manifestació vital.

2 Forma humana: L'ésser nascut havia de presentar viabilitat morfològica humana. Els parts monstruosos o prodigiosos no adquirien personalitat. 3 Concepció Expectativa protegida pel curator ventris 1 Part efectiu Separació física completa de la mare 2 Naixement amb vida Constatació vital (manifestació sabiniana) 3 Forma humana Exclusió morfològica de parts monstruosos 4 Extinció per mort Presumpcions de commoriència o premoriència 5 Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 23 Extinció de la personalitat: prova de la mort i commoriència La personalitat jurídica de l'home s'extingeix únicament amb la mort física.

A diferència del dret actual, Roma no va conèixer una institució de declaració formal d'absència, ni un registre públic de defuncions: la càrrega de provar la defunció d'algú recaia sempre sobre aquell qui al·legava un benefici o dret successoris derivats de l'òbit.

Quan diverses persones amb drets successoris recíprocs morien en un mateix sinistre (un naufragi, una batalla, l'esfondrament d'un immoble), calia determinar l'ordre dels decessos: Presumpció de commoriència: Si no es podia acreditar la prioritat cronològica, es considerava que totes les persones havien mort simultàniament (simul mortui), impedint qualsevol transmissió de drets entre elles (criteri general del dret clàssic i acollit pel dret modern).

Presumpcions justinianees de premoriència: En dret justinianià, davant la falta de testimonis, s'acudia a criteris de resistència física biològica en casos de pares i fills morts conjuntament: si el fill era impúber, es presumia que moria primer el fill (més feble) abans que el pare; si el fill era púber, es presumia que moria primer el pare, sobrevivint el fill per major fortalesa. Aquesta diferència alterava substancialment la crida hereditària de mares, germans i col·laterals. COMPROVA-HO 29 Segons la presumpció de premoriència del dret justinianià, qui es presumeix mort primer en un sinistre comú entre un pare i el seu fill de 16 anys sense testimonis?

EXAMEN · 2015; PREGUNTA 14 Pregunta 14. Gestió de negocis del tutor En quin supòsit es feia imprescindible la gestió directa de negocis (negotiorum gestio) per part del tutor o curador en substitució del sotmès? Resolució La resposta correcta és en el cas de l'infant (menor de 7 anys). En l'ordenament romà, l'infans mancava de capacitat d'obrar absoluta perquè no tenia l'ús de la paraula jurídica ni cap mena de discerniment voluntari.

En conseqüència, el tutor no podia limitar-se a interposar la seva autoritat (tutoris auctoritas), ja que no hi havia declaració de voluntat vàlida de l'infant que autoritzar; per tant, el tutor havia d'actuar mitjançant la gestió directa del negoci (negotiorum gestio), actuant en nom propi i generant obligacions que posteriorment transmetria al pupil en acabar la tutela. Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 24 ARA TU Un menor impúber infantia maior (de 11 anys) ven i lliura sense el consentiment del seu tutor un cavall que forma part del seu patrimoni, i amb els diners rebuts compra roba i aliments.

Analitza quina figura negocial es produeix i la validesa d'aquests actes. Pautes inicials per resoldre el cas: 1. L'impubes infantia maior té capacitat d'obrar parcial: pot celebrar negocis per si sol sempre que millorin la seva posició patrimonial (actes lucratius). 2. Quan el negoci implica disposició patrimonial o assumpció d'obligacions, es requereix la tutoris auctoritas. Determina la validesa de la transmissió del cavall i dels béns adquirits. Solució: 30 IDEES CLAU A Roma, la capacitat jurídica requeria la triple condició de llibertat, ciutadania romana i independència familiar (sui iuris).

La capacitat d'obrar és l'aptitud per realitzar negocis jurídics eficaços i podia concórrer en subjectes sense capacitat jurídica com els esclaus i els fills de família. La ciutadania per naixement seguia el matrimoni legítim o la condició de la mare, alterada després per la Lex Minicia que imposava la deterior condicio. La capitis deminutio (màxima, mitjana o mínima) comportava una pèrdua o alteració dels estatus de llibertat, ciutadania o parentiu agnatici. El nasciturus no era persona física, però es protegien els seus drets patrimonials mitjançant el curator ventris amb efectes retroactius al naixement. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31.

¿Quina és la diferència funcional entre l'auctoritas interpositio i la negotiorum gestio del tutor? 32. ¿Què suposava la concessió de l'estatus de Latinus Iunianus a un manumès? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33. ¿Quin requisit era indispensable a Roma per gaudir de plena capacitat jurídica civil? Tenir més de vint-i-cinc anys d'edat a) Ser home lliure, ciutadà i sui iuris b) Disposar d'un patrimoni fundacional reconegut c) Estar casat mitjançant cerimònia confarreatio d) Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 25 34. ¿Què establia la Lex Minicia sobre el naixement d'un fill de ciutadana romana i pare pelegrí? 35.

¿Quina conseqüència produïa la capitis deminutio media? 36. ¿Quin criteri defensava l'escola sabiniana respecte a la prova de vida en el part?

Es convertia en esclau automàticament a) Adquiria la ciutadania romana immediatament b) Seguia la condició de pitjor condició c) Quedava sota la tutela del pretor d) L'embargament indefinit de tot el patrimoni a) La conversió immediata en esclau públic b) La pèrdua de la ciutadania conservant llibertat c) El canvi de grup agnatici familiar d) La comprovació ocular de metges imperials a) Qualsevol manifestació vital com la respiració b) La supervivència superior a quaranta-vuit hores c) L'emissió obligatòria d'un crit sonor d) Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 26 26 % dels punts de l'examen 4 Estructura familiar, potestats i matrimoni EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió entre parentiu agnatíci, cognatíci i per afinitat en dret romà.

Calcular els graus de parentiu en línia recta i col·lateral mitjançant el còmput romà de generacions. Identificar els requisits de validesa del matrimoni romà i la funció essencial de l'affectio maritalis. Explicar l'impacte del captiveri de guerra i de la capitis deminutio en la dissolució matrimonial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 37 Per què si un ciutadà romà presoner de guerra aconseguia escapar i tornava a casa no recuperava automàticament la seva dona, però sí les seves finques i esclaus?

El dret de família romà reflecteix una transformació institucional profunda: el pas d'un model primitiu patriarcal basat estrictament en l'autoritat agnatícia cap a un model centrat en la consanguinitat i els vincles afectius. Comprendre aquesta evolució permet copsar com s'articulaven el poder domèstic, les línies de descendència i la unió conjugal a Roma. TEMA 3 Dret de família 4 Estructura familiar, potestats i matrimoni 5 La manus i el règim econòmic matrimonial Apunts de Dret Romà UdL: fonts, família, successions i procés 27 ESQUEMA Estructura general del Dret de família romà 1.

Configuració de la família romana: agnació, cognació i gentilitat En el dret romà arcaic i clàssic, la família no es fonamentava originàriament en el vincle biològic de sang, sinó en la subordinació a una autoritat jurídica comuna. Per aquest motiu cal distingir tres formes d'articulació del grup familiar al llarg de la història de Roma: Família agnatícia: És el nucli originari reconegut pel ius civile (vegeu «Tema 1: Història constitucional i fonts del dret — Monarquia i República»). La família agnatícia uneix aquelles persones que estan sotmeses a la patria potestas d'un mateix cap familiar o que hi estarien sotmeses…