Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2025 · Setembre Serie 3

L'ús d'insectes com a font de proteïna alternativa podria ser una solució davant l'escassetat d'aliments, un dels grans reptes de la humanitat, segons els experts que han participat en el primer congrés Tech4Good sobre la innovació alimentària.

Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó en el qual la necessitat d'aliments creixerà un 50 %. El cofundador de Nutrinsect, Josep Vidal, ha assegurat que, davant aquesta situació, els insectes són una font d'alimentació «idònia per afrontar els problemes que arribaran d'aquí a poc» i que el seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys».

Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem» i d'aquí ve «la necessitat de buscar fonts alternatives de proteïna i alimentació», com els insectes, també en format de farina. Segons Vidal, els insectes tenen «grans avantatges» respecte del bestiar perquè «poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d'hectàrees» i, a més, «tot just contribueixen amb un 1 % a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, a diferència d'animals com vaques o porcs». Altres avantatges són que «se'n pot aprofitar pràcticament tot» i que el seu «ritme de reproducció és molt alt», ja que amb un quilo d'ous d'insecte, en setanta-dues hores es poden aconseguir tres-cents quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any en el cas de les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran, perquè els riscos de transmissió de malalties són «mínims», comparats amb «la grip aviària o la febre porcina».

Els entesos apunten que la incorporació dels insectes es pot donar en un primer moment en l'alimentació animal i, posteriorment, en el consum humà, atès que la «barrera cultural» és encara molt gran, sobretot en els països occidentals. No obstant això, Vidal ha considerat que els insectes són «un rebost errant» perquè és on es troben «els nutrients necessaris per a l'alimentació humana, des de proteïnes fins a vitamines o calci». De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d'aigües, tot i que encara no en mengem. Per això, el director científic de l'Àrea de Biotecnologia d'Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades consensuades per explicar els beneficis dels insectes i eliminar falsos mites».

Els experts creuen que la proposta del fisiòleg de la Universitat de Maastricht Mark Post, creador de la primera hamburguesa artificial a partir de cèl·lules mare de vaca, pot ser una altra solució. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l'efecte perniciós dels gasos contaminants» que actualment es generen en produir-la.

Adaptació feta a partir del text «El menjar del futur: insectes i hamburgueses artificials». Càtedra AgroBank [en línia] (15 juny 2018)

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.4. Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què els insectes són un aliment alternatiu i quins avantatges té el seu consum. [0,5 punts]

L'ús d'insectes com a font de proteïna alternativa podria ser una solució davant l'escassetat d'aliments, un dels grans reptes de la humanitat, segons els experts que han participat en el primer congrés Tech4Good sobre la innovació alimentària.

Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó en el qual la necessitat d'aliments creixerà un 50 %. El cofundador de Nutrinsect, Josep Vidal, ha assegurat que, davant aquesta situació, els insectes són una font d'alimentació «idònia per afrontar els problemes que arribaran d'aquí a poc» i que el seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys».

Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem» i d'aquí ve «la necessitat de buscar fonts alternatives de proteïna i alimentació», com els insectes, també en format de farina. Segons Vidal, els insectes tenen «grans avantatges» respecte del bestiar perquè «poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d'hectàrees» i, a més, «tot just contribueixen amb un 1 % a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, a diferència d'animals com vaques o porcs». Altres avantatges són que «se'n pot aprofitar pràcticament tot» i que el seu «ritme de reproducció és molt alt», ja que amb un quilo d'ous d'insecte, en setanta-dues hores es poden aconseguir tres-cents quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any en el cas de les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran, perquè els riscos de transmissió de malalties són «mínims», comparats amb «la grip aviària o la febre porcina».

Els entesos apunten que la incorporació dels insectes es pot donar en un primer moment en l'alimentació animal i, posteriorment, en el consum humà, atès que la «barrera cultural» és encara molt gran, sobretot en els països occidentals. No obstant això, Vidal ha considerat que els insectes són «un rebost errant» perquè és on es troben «els nutrients necessaris per a l'alimentació humana, des de proteïnes fins a vitamines o calci». De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d'aigües, tot i que encara no en mengem. Per això, el director científic de l'Àrea de Biotecnologia d'Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades consensuades per explicar els beneficis dels insectes i eliminar falsos mites».

Els experts creuen que la proposta del fisiòleg de la Universitat de Maastricht Mark Post, creador de la primera hamburguesa artificial a partir de cèl·lules mare de vaca, pot ser una altra solució. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l'efecte perniciós dels gasos contaminants» que actualment es generen en produir-la.

Adaptació feta a partir del text «El menjar del futur: insectes i hamburgueses artificials». Càtedra AgroBank [en línia] (15 juny 2018)

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

a)

b)

c)

d)

e)

L'ús d'insectes com a font de proteïna alternativa podria ser una solució davant l'escassetat d'aliments, un dels grans reptes de la humanitat, segons els experts que han participat en el primer congrés Tech4Good sobre la innovació alimentària.

Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó en el qual la necessitat d'aliments creixerà un 50 %. El cofundador de Nutrinsect, Josep Vidal, ha assegurat que, davant aquesta situació, els insectes són una font d'alimentació «idònia per afrontar els problemes que arribaran d'aquí a poc» i que el seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys».

Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem» i d'aquí ve «la necessitat de buscar fonts alternatives de proteïna i alimentació», com els insectes, també en format de farina. Segons Vidal, els insectes tenen «grans avantatges» respecte del bestiar perquè «poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d'hectàrees» i, a més, «tot just contribueixen amb un 1 % a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, a diferència d'animals com vaques o porcs». Altres avantatges són que «se'n pot aprofitar pràcticament tot» i que el seu «ritme de reproducció és molt alt», ja que amb un quilo d'ous d'insecte, en setanta-dues hores es poden aconseguir tres-cents quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any en el cas de les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran, perquè els riscos de transmissió de malalties són «mínims», comparats amb «la grip aviària o la febre porcina».

Els entesos apunten que la incorporació dels insectes es pot donar en un primer moment en l'alimentació animal i, posteriorment, en el consum humà, atès que la «barrera cultural» és encara molt gran, sobretot en els països occidentals. No obstant això, Vidal ha considerat que els insectes són «un rebost errant» perquè és on es troben «els nutrients necessaris per a l'alimentació humana, des de proteïnes fins a vitamines o calci». De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d'aigües, tot i que encara no en mengem. Per això, el director científic de l'Àrea de Biotecnologia d'Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades consensuades per explicar els beneficis dels insectes i eliminar falsos mites».

Els experts creuen que la proposta del fisiòleg de la Universitat de Maastricht Mark Post, creador de la primera hamburguesa artificial a partir de cèl·lules mare de vaca, pot ser una altra solució. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l'efecte perniciós dels gasos contaminants» que actualment es generen en produir-la.

Adaptació feta a partir del text «El menjar del futur: insectes i hamburgueses artificials». Càtedra AgroBank [en línia] (15 juny 2018)

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a)

«Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar “menjant carn sense l’efecte perniciós dels gasos contaminants” que actualment es generen en produir- la »:

b)

«De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d’aigües, tot i que encara no en mengem»:

2. Estudi del fet literari [2 punts en total]

Bloc 1

2.1. Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi, 1

qui sap on mena?

És a la vila o és al pi

de la carena?

Un lliri blau, color de cel, 5

diu: —Vine, vine—.

Però: —No passis! —diu un vel

de teranyina.

Serà drecera del gosat,

rossola 1 ingrata, 10

o bé un camí d'enamorat,

colgat de mata?

És un recer per a adormir

qui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi, 15

qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient

acull son hoste?

Qui sap si mor sobtadament,

sota la brosta? 2 20

Qui sabrà mai aquest matí

a què em convida?

I és camí incert cada camí,

n'és cada vida.

1. rossola: ‘lloc pelat i lliscós en un terreny que fa pendent’.

2. brosta: ‘fullatge’.

2.1.1.

Quin és el tema del poema «Cançoneta incerta», de Josep Carner? [0,25 punts]

2.1.2.

Expliqueu la mètrica del poema. [0,25 punts]

2.1.3.

Amb què s'identifica el «camí incert» que apareix a la darrera estrofa [línia 23]? [0,25 punts]

2.1.4.

Assenyaleu en el poema un exemple de prosopopeia. [0,25 punts]

2.2.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina diferència hi ha entre un vers blanc i un vers lliure. [0,5 punts]

2.2.2. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

· Vertader · Fals

2.2.3. En un màxim de cinquanta mots, anomeneu una de les figures retòriques que apareixen en aquests versos de Gabriel Ferrater: «Se’ns va morint la llum, que era color / de mel, i ara és color d’olor de poma» i definiu-la. [0,5 punts]

2.2.4. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

3. Reflexió lingüística

Bloc 1

3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. El seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys ».

3.1.2. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l'efecte perniciós dels gasos contaminants» que actualment es generen en produir-la.

3.1.3. Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó en el qual la necessitat d'aliments creixerà un 50 %.

3.1.4. El director científic de l'Àrea de Biotecnologia d'Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades […]».

3.1.5. Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem ».

3.2.1. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

No sabia

la Maria el mirava d’aquella manera; potser era

li recordava el seu germà. (per què / perquè)

b)

Ahir no feia

bo. Avui, en canvi, fa

calor. (massa / gaire)

c)

—Aquest camí no du

. —Si haguéssim pres el de la dreta,

del de l’esquerra, no ens hauríem perdut. (enlloc / en lloc)

d)

—

del que ell dibuixava agradava als seus col·legues; però, en el fons no li importava

la seva opinió. (gens / res)

e)

—En Joan no ha escrit

dues ratlles. —

hagués perdut tant el temps, ara tindria el text acabat. (sinó / si no)

3.2.2. Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a)

Jo ( conèixer) en Joan des que va néixer.

b)

—És molt probable que en Joan ens ( donar) a tots una excusa.

c)

Vosaltres, no ( beure) d'aquesta aigua. Pot estar contaminada.

d)

Els tècnics han ( concloure) que l'estructura de l'edifici està malmesa.

e)

Quan ( poder), heu de visitar aquest edifici. És magnífic.

3.2.3. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sord [s]. (Si se'n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts]

« »

3.2.4. Completeu les oracions següents amb els substantius o verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Entre els veïns hi havia molt de malestar i discòrdia; en definitiva, molta mala. ( mar)

b)

Es passa el dia dormint. És un. ( dormir)

c)

Mentre em trucaves, la meva mare a la cuina. ( feina)

d)

De tant parlar se li ha la veu. ( rogall)

e)

Aquesta empresa volia els tràmits per a obtenir la subvenció. ( simple)

3.2.5. Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n'assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts]

«Van procurar que tot hi capigués en una sola bossa, però no s'en van sortir. Cercaren aleshores un altra bossa. A la fi, trobaren una maleta vella de cuiro marron en prou bon estat.»

3.2.6. Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

4. Expressió escrita [3 punts en total]

4.1.

Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present (indicatiu o subjuntiu) per formes d'imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«Segons Vidal, els insectes tenen “grans avantatges” respecte del bestiar perquè “poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d’hectàrees” i, a més, “tot just contribueixen amb un 1 % a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, a diferència d’animals com vaques o porcs”. Altres avantatges són que “se’n pot aprofitar pràcticament tot” i que el seu “ritme de reproducció és molt alt”, ja que amb un quilo d’ous d’insecte, en setanta-dues hores es poden aconseguir tres-cents quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any en les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran.»

4.2.

En el text s’afirma que consumir insectes és sostenible. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu altres mesures econòmiques, socials i ambientals, a més d’aquesta pràctica, que caldria aplicar per a establir una relació d’equilibri entre les activitats humanes i els recursos de la Terra. [2 punts]