Lengua Catalana II Selectividad Cataluña 2024 Setembre…

OPCIÓ A

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família fou donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L’objectiu fou obtingut, però el temperament del meu amic en sofrí moltíssim. Ni la burocràcia no li féu mai il·lusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics judicàrem que era un lletraferit. La paraula lletraferit és una de les que fan més angúnia de la llengua catalana. Considerar que un degustador de les lletres és en certa manera un ferit implica un fons de barbàrie primigènia i popular, delirant. Això no vol pas dir que el poble hagi inventat la paraula. La paraula fou inventada per la força ciclòpia dels qui han entrebancat l’existència, en aquest país, d’una cultura pròpiament civil, absolutament profana. En el dramatisme despectiu d’aquesta paraula el poble, les famílies, hi han col·laborat. I així han anat les coses, i així van.

Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi posà una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Morí prematurament, essent cònsol en una població de l’Europa Central. Les notes a què he fet referència van a continuació:

«Calais és una població per la qual ha passat una quantitat desorbitada de viatgers sense aturar-s’hi més que el moment precís de realitzar les formalitats de la Duana. És una població que no és com Dunkerque, ni tan solament com Boulogne, davant de les quals el viatger sent l’atracció de fer-hi una estada més llarga que la que permet la sortida del primer vaixell —i això malgrat la foscor de les pedres i la morositat d’aquestes dues ciutats del nord de França. A Calais, en canvi, no s’hi atura mai ningú. Potser és degut al fet que l’estació marítima és una mica allunyada de la vila; potser al fet que l’aspecte que té passant amb el tren és fred i vulgar. Sigui com sigui, malgrat els centenars de mils de persones que passen cada any per Calais, és molt rar que se n’hi aturi alguna: tothom passa de llarg.

»El fet que jo conegui aquesta població té una explicació molt clara. Vaig ésser enviat a Londres de molt jove. Massa jove, potser, per a habituar-me a la vida anglesa. Crec que és un error per a nosaltres, llatins, anar a Anglaterra sense posseir una determinada experiència de la vida. Més ben dit encara: a Londres, s’hi ha d’anar, o de criatura, d’adolescent, a estudiar-hi i a apassionar-se en els deports o, passada la primera joventut, quan una visió de la vida comença a dibuixar-se. Hi vaig anar als vint-i-un anys, que és una edat crítica incoherent i d’una dolorosa vaguetat. D’aquesta manera, el primer contacte fou escassament productiu i més aviat em semblà tot inassequible i reaci. Vaig trobar les pensions llòbregues, els aliments insípids, els carrers —llevat dels carrers de l’ East End — glacials.»

Josep PLA. «Una aventura al canal». A: Contraban i altres narracions.

Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1980, p. 149 i 150

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

· Vertader · Fals

)

1.4.

Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, quina diferència hi ha, segons Santaniol, entre Calais i ciutats com Dunkerque o Boulogne. [0,5 punts]

OPCIÓ A

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família fou donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L’objectiu fou obtingut, però el temperament del meu amic en sofrí moltíssim. Ni la burocràcia no li féu mai il·lusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics judicàrem que era un lletraferit. La paraula lletraferit és una de les que fan més angúnia de la llengua catalana. Considerar que un degustador de les lletres és en certa manera un ferit implica un fons de barbàrie primigènia i popular, delirant. Això no vol pas dir que el poble hagi inventat la paraula. La paraula fou inventada per la força ciclòpia dels qui han entrebancat l’existència, en aquest país, d’una cultura pròpiament civil, absolutament profana. En el dramatisme despectiu d’aquesta paraula el poble, les famílies, hi han col·laborat. I així han anat les coses, i així van.

Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi posà una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Morí prematurament, essent cònsol en una població de l’Europa Central. Les notes a què he fet referència van a continuació:

«Calais és una població per la qual ha passat una quantitat desorbitada de viatgers sense aturar-s’hi més que el moment precís de realitzar les formalitats de la Duana. És una població que no és com Dunkerque, ni tan solament com Boulogne, davant de les quals el viatger sent l’atracció de fer-hi una estada més llarga que la que permet la sortida del primer vaixell —i això malgrat la foscor de les pedres i la morositat d’aquestes dues ciutats del nord de França. A Calais, en canvi, no s’hi atura mai ningú. Potser és degut al fet que l’estació marítima és una mica allunyada de la vila; potser al fet que l’aspecte que té passant amb el tren és fred i vulgar. Sigui com sigui, malgrat els centenars de mils de persones que passen cada any per Calais, és molt rar que se n’hi aturi alguna: tothom passa de llarg.

»El fet que jo conegui aquesta població té una explicació molt clara. Vaig ésser enviat a Londres de molt jove. Massa jove, potser, per a habituar-me a la vida anglesa. Crec que és un error per a nosaltres, llatins, anar a Anglaterra sense posseir una determinada experiència de la vida. Més ben dit encara: a Londres, s’hi ha d’anar, o de criatura, d’adolescent, a estudiar-hi i a apassionar-se en els deports o, passada la primera joventut, quan una visió de la vida comença a dibuixar-se. Hi vaig anar als vint-i-un anys, que és una edat crítica incoherent i d’una dolorosa vaguetat. D’aquesta manera, el primer contacte fou escassament productiu i més aviat em semblà tot inassequible i reaci. Vaig trobar les pensions llòbregues, els aliments insípids, els carrers —llevat dels carrers de l’ East End — glacials.»

Josep PLA. «Una aventura al canal». A: Contraban i altres narracions.

Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1980, p. 149 i 150

1.2.

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents. [0,5 punts]

a)

b)

c)

d)

e)

OPCIÓ A

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família fou donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L’objectiu fou obtingut, però el temperament del meu amic en sofrí moltíssim. Ni la burocràcia no li féu mai il·lusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics judicàrem que era un lletraferit. La paraula lletraferit és una de les que fan més angúnia de la llengua catalana. Considerar que un degustador de les lletres és en certa manera un ferit implica un fons de barbàrie primigènia i popular, delirant. Això no vol pas dir que el poble hagi inventat la paraula. La paraula fou inventada per la força ciclòpia dels qui han entrebancat l’existència, en aquest país, d’una cultura pròpiament civil, absolutament profana. En el dramatisme despectiu d’aquesta paraula el poble, les famílies, hi han col·laborat. I així han anat les coses, i així van.

Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi posà una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Morí prematurament, essent cònsol en una població de l’Europa Central. Les notes a què he fet referència van a continuació:

«Calais és una població per la qual ha passat una quantitat desorbitada de viatgers sense aturar-s’hi més que el moment precís de realitzar les formalitats de la Duana. És una població que no és com Dunkerque, ni tan solament com Boulogne, davant de les quals el viatger sent l’atracció de fer-hi una estada més llarga que la que permet la sortida del primer vaixell —i això malgrat la foscor de les pedres i la morositat d’aquestes dues ciutats del nord de França. A Calais, en canvi, no s’hi atura mai ningú. Potser és degut al fet que l’estació marítima és una mica allunyada de la vila; potser al fet que l’aspecte que té passant amb el tren és fred i vulgar. Sigui com sigui, malgrat els centenars de mils de persones que passen cada any per Calais, és molt rar que se n’hi aturi alguna: tothom passa de llarg.

»El fet que jo conegui aquesta població té una explicació molt clara. Vaig ésser enviat a Londres de molt jove. Massa jove, potser, per a habituar-me a la vida anglesa. Crec que és un error per a nosaltres, llatins, anar a Anglaterra sense posseir una determinada experiència de la vida. Més ben dit encara: a Londres, s’hi ha d’anar, o de criatura, d’adolescent, a estudiar-hi i a apassionar-se en els deports o, passada la primera joventut, quan una visió de la vida comença a dibuixar-se. Hi vaig anar als vint-i-un anys, que és una edat crítica incoherent i d’una dolorosa vaguetat. D’aquesta manera, el primer contacte fou escassament productiu i més aviat em semblà tot inassequible i reaci. Vaig trobar les pensions llòbregues, els aliments insípids, els carrers —llevat dels carrers de l’ East End — glacials.»

Josep PLA. «Una aventura al canal». A: Contraban i altres narracions.

Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1980, p. 149 i 150

1.3.

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a)

«Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer- ne petits croquis animats»:

b)

«Calais és una població per la qual ha passat una quantitat desorbitada de viatgers sense aturar-s' hi més que el moment precís de realitzar les formalitats de la Duana»:

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quin valor simbòlic tenen els coloms a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. [1 punt]

1.5.2. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader

Fals

1.5.3. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines característiques té la novel·la psicològica. [1 punt]

1.5.4. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader

Fals

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat simple per formes de passat perifràstic. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família fou donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L'objectiu fou obtingut, però el temperament del meu amic en sofrí moltíssim. Ni la burocràcia no li féu mai il·lusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics judicàrem que era un lletraferit. […]

Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi posà una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Morí prematurament, essent cònsol en una població de l'Europa Central.»

2.2.

En el text que heu llegit, Santaniol, amic del narrador, fa referència a diverses ciutats, algunes de les quals li agraden més que d'altres. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu referència a alguna ciutat o poble que hàgiu visitat o on hàgiu viscut i que no us hagi agradat. Expliqueu per què. [2 punts]

OPCIÓ B

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Encara que la idea de realitat virtual ha estat present des de la popularització de la informàtica, la tecnologia no era prou avançada per poder concebre un món virtual paral·lel al món físic. Avui dia, innovacions com el 5G o la intel·ligència artificial fan més fàcil imaginar una realitat virtual molt més desenvolupada, que adoptarà la forma d’un metavers.

El concepte de metavers està estretament relacionat amb la idea de realitat virtual. Per comprendre’l, és útil pensar en el cinema o en els videojocs com a mons virtuals en els quals l’espectador o jugador pot «submergir-se» fins a un cert punt. Aquests mitjans, però, tenen limitacions: el cinema no permet interactivitat, mentre que els videojocs necessiten un dispositiu que serveixi com a interfície per controlar el nostre personatge o avatar dins la realitat virtual del videojoc.

El metavers fa un pas més enllà: es concep com un espai similar a Internet, però amb moltes més possibilitats d’interacció i, sobretot, més immersivitat. Mitjançant unes ulleres 3D, dona la possibilitat d’introduir-se en una realitat virtual i interactuar-hi com si fos un entorn físic. Els avenços en el modelatge i la programació d’imatges 3D ja permeten la creació de mons interactius creïbles, que serveixen com a escenari i representació d’aquest metavers: un món en tres dimensions en el qual podrem interactuar al mateix nivell que en la realitat.

El concepte de realitat virtual data dels anys vuitanta: el terme va ser encunyat per l’informàtic Jaron Lanier en referència a les primeres aplicacions de la tecnologia per crear models en contextos com ara la indústria automobilística, les aerolínies o la NASA. La idea de metavers va ser utilitzada per primera vegada en la novel·la de ciència-ficció Snow crash, de Neal Stephenson.

Encara que el terme no es va fer conegut, la visió de Stephenson es va difondre gràcies a ficcions com Matrix o Ready player one. Aquestes pel·lícules donen una idea de la forma que podria adoptar el metavers si es desenvolupés la tecnologia necessària: mons completament versemblants en els quals la interacció té tantes possibilitats com en la vida real, o fins i tot més.

Més enllà de l’oportunitat de crear un espai virtual com a Internet, amb els avantatges de la interacció física, moltes empreses treballen en projectes de creació de mons virtuals i d’hibridació entre la realitat física i la digital. Aquesta última idea, coneguda com a realitat augmentada, ja s’ha posat en pràctica amb èxit en el joc Pokémon GO, de Niantic. La realitat augmentada permet visualitzar figures digitals enmig d’un entorn físic real, mitjançant un dispositiu mòbil. Altres companyies, com Snap o Microsoft, també s’han embarcat en projectes de realitat augmentada; en el cas de la segona, s’espera que el seu software de reunions a distància Teams comenci a emprar aviat avatars digitals que permetin conferències molt més realistes i dotades d’interactivitat entre els interlocutors.

El metavers també tindrà una gran influència en el món del lleure. És molt probable que en els pròxims anys sorgeixin casinos en línia en els quals la interacció amb la ruleta o el pòquer sigui pràcticament idèntica a l’experiència en un casino real. També cal destacar l’auge dels concerts en línia per part d’artistes com Travis Scott o Ariana Grande: fins i tot el videojoc de construcció Minecraft s’ha utilitzat com a escenari virtual per a festivals.

Adaptació feta a partir del text «Què és el metavers i la innovadora idea de Mark Zuckerberg».

Mobile World Capital Barcelona [en línia] (8 febrer 2022)

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

)

1.4.

D’acord amb el que diu el text, expliqueu, amb les vostres paraules i en un màxim de cinquanta mots, què és el metavers. [0,5 punts]