Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2025 · Juny Serie 4

La vida eterna sembla cada vegada més a l’abast amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d’aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l’envelliment i la immortalitat. Google ha construït una filial, Calico, amb l’ambició d’augmentar l’esperança de vida en vint anys.

Tanmateix, la fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqüències imprevisibles. A l’Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna. Previsiblement, una situació similar amb una població de set mil milions d’humans al planeta seria insostenible. Si la població no morís, hi hauria problemes de repartiment de recursos i d’augment d’índex demogràfic en diverses zones fins aleshores despoblades o a les grans metròpolis, que provocarien dificultats de convivència. Hi hauria prou espai i recursos per a una humanitat immortal? Caldria cercar altres planetes on viure? O s’hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida?

Respecte a la criogènia o resurrecció, també apareixen arguments contradictoris, perquè si fos possible en un futur reanimar un cos o un cervell, quin sentit tindria la vida sense la companyia de ningú conegut, ni familiars ni amics? L’ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d’un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l’equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n’hi hauria d’econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món.

Si el dret a viure il·limitadament fos inqüestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern? En el cas que visquéssim eternament en forma d’un organisme cibernètic, la controvèrsia també està servida perquè canviaria la concepció que tenim ara de la naturalesa humana. Seguiríem sent humans si deixéssim d’ésser individus de carn (i de sexe)?

La vida eterna ens convertiria en déus o ens tornaria éssers dissortats? Estaríem condemnats a viure un futur solitari i depriment que provocaria un etern avorriment? Potser viure sense límits cronològics o arribar a ser immortals ens conduiria a explorar la possibilitat de colonitzar altres planetes, a replantejar la nostra relació amb la feina o a repensar la sexualitat i la reproducció. Potser disposar de l’opció de ser immortals ens ajudaria també a planificar la nostra mort amb més lucidesa.

Adaptació feta a partir del text d’Anna Sarsanedas. «Ciència i filosofia de la vida eterna». El Temps [en línia] (22 març 2016)

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

)

1.4.

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, quins problemes podria desencadenar el fet que les persones fóssim immortals. [0,5 punts]

La vida eterna sembla cada vegada més a l’abast amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d’aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l’envelliment i la immortalitat. Google ha construït una filial, Calico, amb l’ambició d’augmentar l’esperança de vida en vint anys.

Tanmateix, la fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqüències imprevisibles. A l’Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna. Previsiblement, una situació similar amb una població de set mil milions d’humans al planeta seria insostenible. Si la població no morís, hi hauria problemes de repartiment de recursos i d’augment d’índex demogràfic en diverses zones fins aleshores despoblades o a les grans metròpolis, que provocarien dificultats de convivència. Hi hauria prou espai i recursos per a una humanitat immortal? Caldria cercar altres planetes on viure? O s’hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida?

Respecte a la criogènia o resurrecció, també apareixen arguments contradictoris, perquè si fos possible en un futur reanimar un cos o un cervell, quin sentit tindria la vida sense la companyia de ningú conegut, ni familiars ni amics? L’ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d’un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l’equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n’hi hauria d’econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món.

Si el dret a viure il·limitadament fos inqüestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern? En el cas que visquéssim eternament en forma d’un organisme cibernètic, la controvèrsia també està servida perquè canviaria la concepció que tenim ara de la naturalesa humana. Seguiríem sent humans si deixéssim d’ésser individus de carn (i de sexe)?

La vida eterna ens convertiria en déus o ens tornaria éssers dissortats? Estaríem condemnats a viure un futur solitari i depriment que provocaria un etern avorriment? Potser viure sense límits cronològics o arribar a ser immortals ens conduiria a explorar la possibilitat de colonitzar altres planetes, a replantejar la nostra relació amb la feina o a repensar la sexualitat i la reproducció. Potser disposar de l’opció de ser immortals ens ajudaria també a planificar la nostra mort amb més lucidesa.

Adaptació feta a partir del text d’Anna Sarsanedas. «Ciència i filosofia de la vida eterna». El Temps [en línia] (22 març 2016)

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

a)

b)

c)

d)

e)

La vida eterna sembla cada vegada més a l’abast amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d’aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l’envelliment i la immortalitat. Google ha construït una filial, Calico, amb l’ambició d’augmentar l’esperança de vida en vint anys.

Tanmateix, la fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqüències imprevisibles. A l’Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna. Previsiblement, una situació similar amb una població de set mil milions d’humans al planeta seria insostenible. Si la població no morís, hi hauria problemes de repartiment de recursos i d’augment d’índex demogràfic en diverses zones fins aleshores despoblades o a les grans metròpolis, que provocarien dificultats de convivència. Hi hauria prou espai i recursos per a una humanitat immortal? Caldria cercar altres planetes on viure? O s’hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida?

Respecte a la criogènia o resurrecció, també apareixen arguments contradictoris, perquè si fos possible en un futur reanimar un cos o un cervell, quin sentit tindria la vida sense la companyia de ningú conegut, ni familiars ni amics? L’ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d’un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l’equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n’hi hauria d’econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món.

Si el dret a viure il·limitadament fos inqüestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern? En el cas que visquéssim eternament en forma d’un organisme cibernètic, la controvèrsia també està servida perquè canviaria la concepció que tenim ara de la naturalesa humana. Seguiríem sent humans si deixéssim d’ésser individus de carn (i de sexe)?

La vida eterna ens convertiria en déus o ens tornaria éssers dissortats? Estaríem condemnats a viure un futur solitari i depriment que provocaria un etern avorriment? Potser viure sense límits cronològics o arribar a ser immortals ens conduiria a explorar la possibilitat de colonitzar altres planetes, a replantejar la nostra relació amb la feina o a repensar la sexualitat i la reproducció. Potser disposar de l’opció de ser immortals ens ajudaria també a planificar la nostra mort amb més lucidesa.

Adaptació feta a partir del text d’Anna Sarsanedas. «Ciència i filosofia de la vida eterna». El Temps [en línia] (22 març 2016)

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a)

«La vida eterna sembla cada vegada més a l’abast amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d’aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir -la »:

b)

«A part dels problemes ètics, també n' hi hauria d’econòmics i mèdics»:

2. Estudi del fet literari [2 punts en total]

Bloc 1

2.1. Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Excelsior

1 Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil·la

aigua mansa de cap port.

5 Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,

dona el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

10 Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

Fuig-ne, de la terra immoble,

15 fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,

oblida't de ton regrés:

no s'acaba el teu viatge,

20 no s'acabarà mai més.

2.1.1.

Quin és el tema del poema «Excelsior», de Joan Maragall? [0,25 punts]

2.1.2.

Què significa, en el poema, «oblida't de ton regrés» [línia 18]? [0,25 punts]

2.1.3.

Quina és l'estructura externa del poema? [0,25 punts]

2.1.4.

A què es refereix el poeta quan fa servir l'expressió «aigua mansa de cap port» [línia 4]? [0,25 punts]

2.2.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu què són la paradoxa i l'antítesi i en què es diferencien, i, a continuació, digueu si el vers «M'exalta el nou i m'enamora el vell» conté una paradoxa o una antítesi. [0,5 punts]

2.2.2.

Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

2.2.3.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina diferència hi ha entre els versos isosil·làbics i els anisosil·làbics. [0,5 punts]

2.2.4. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació

Vertader

Fals

)

3. Reflexió lingüística

Bloc 1

3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1.

Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món.

3.1.2.

A l'Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna.

3.1.3.

Si el dret a viure il·limitadament fos inqüestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern?

3.1.4.

La fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqüències imprevisibles.

3.1.5.

O s'hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida?

3.2.1. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Què podem fer esperar que arribi? s’hagués torbat tant, ja hi seria. (si no / sinó)

b)

—Em pregunto arribarà en Joan. — de temps fa que l’esperes? (quant / quan)

c)

—No vagis de pressa. —No sabia que no t’agradava que corregués. (tan / tant)

d)

No es va presentar representant de l’empresa sinó el director general. (com / com a)

e)

—No sé fan tant de soroll els veïns de dalt. — fan una festa amb trenta convidats. (perquè / per què)

3.2.2. Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a)

L’acusat ha estat (interrompre) constantment el tribunal mentre el fiscal exposava el seu punt de vista.

b)

Qui ha (difondre) aquest escrit tan inapropiat?

c)

Aliens a tot el que passava, han continuat ballant, rient i (beure).

d)

Mentre m’hi acosto, el gos (grunyir) i separa una mica les potes.

e)

Per elaborar el pastís, primer ratllaran llimona, després afegiran farina i finalment (batre) els ous.

3.2.3. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so africat prepalatal sord [tʃ]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts]

Feu clic sobre les paraules que contenen les grafies corresponents al so [tʃ]:

3.2.4. Completeu les oracions següents amb els verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Mentre ell a la butaca, va entrar un lladre a casa seva. ( dormir)

b)

Després de molts intents, va aconseguir d’ aquests teixits. ( impermeable)

c)

En veure l’animal, el va sense compassió. ( bastó)

d)

Es mirava al mirall mentre es amb les mans els cabells. ( clenxa)

e)

Encara que s’ cridant, el seu germà no el sentia. ( gargamella)

3.2.5. Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n'assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts]

«—La carn amb olives es exquisita.

—D'acort, però a mí m'agrada més el pollastre amb prunes.

—Bé, ja veig que contra gustos no n'hi ha res escrit.»

.

3.2.6. Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

Feu clic a sobre de les paraules per a marcar o desmarcar tres característiques pròpies d'aquesta varietat:

Sebastiana:

Goriet:

Sebastiana:

4. Expressió escrita

4.1.

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present (indicatiu i subjuntiu) per formes d'imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«La vida eterna sembla cada vegada més a l'abast amb l'ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d'aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l'envelliment i la immortalitat. [...]

L'ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d'un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l'equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n'hi hauria d'econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi quan retorni al món.»

4.2. El text que heu llegit planteja moltes qüestions. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu com seria la vostra vida si poguéssiu viure eternament. [2 punts]