Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2022 · Setembre Serie 3

Els vells carrers estrets se succeeixen plens de vida i color: Université, Beaux-Arts, Jacob, Bonaparte, Seine, Saint-Simon, Saint-Germain-des-Près… Les petites botigues m’encisen, aparadors plens a vessar i caves de rugosos carreus de pedra, a les quals es baixa per escales de cargol dissimulades. Hi ha com un misteri, una rereguarda arraulida, en aquests vestigis del París d’altres temps. I en els articles que ofereixen: antigues maquetes de vaixells que van navegar els oceans, sedes repussades de vestimentes rituals, màscares africanes d’un estàtic regne de l’horror, rellotges de la Viena rococó… Als països d’atmosfera grisa, els colors són càlids, densos. Camino i plovisqueja.

Em prenc un beaujolais jove, fresc i pastós, a L’Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passeja la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges. És un hotel esquifit, amb un salonet de columnes neoclàssiques. M’acompanya el meu amic M. de X., encrespada cabellera blanca, malgrat la seva joventut, l’aire absent. M’explica:

«Sí, em vaig casar l’any passat amb la baronessa de P. És una noia de silueta esquiva i esguard intens, de caràcter imprevisible. Ens vam conèixer en un gran bosc dels Càrpats. I acabats de casar, ens vam instal·lar en una casa que pertany a la seva família, davant dels jardins de Luxemburg.

»És un edifici de principis del XVIII, ple de cambres insospitades, de petits patis atapeïts de verdet, de parets escrostonades. Durant el període napoleònic, havia estat habilitat com a oficina central de reclutament. Vam començar a reformar- lo, per adaptar- lo a les nostres necessitats.

»Aviat la meva esposa es va acostumar a absentar-se hores i hores, sense donar-me cap explicació. Vaig saber, tanmateix, que sopava a Maxim’s o passejava pel faubourg Saint-Honoré en companyia d’homes amb els quals semblava tenir una intimitat enutjosa. Indecís davant de l’actitud que havia de prendre, em vaig submergir en les obres de la casa, tot el dia barrejat amb els paletes. Fins que una tarda, inesperadament, es va esfondrar un envà en una cambra subterrània. Va aparèixer una altra estança, sense finestres, amb una capa de pols fina estratificada, com si es trobés més enllà dels temps. A les parets se succeïen els prestatges, farcits de feixos de documents.

»I en un racó, estranyament assegut a terra, hi havia un esquelet. Pels parracs que el cobrien encara, blau cel i galonejats de blanc, vaig deduir que podia haver estat un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial. Potser, en caure Napoleó, havia temut represàlies i s’havia fet sepultar en vida? O tal vegada va ser condemnat pels reialistes a l’espant d’aquella mort tapiada… Mai no ho he sabut.

»Els documents es referien a lleves i llicències d’aquells anys turbulents i gloriosos. Un matí els vaig cremar, absurdament, amb un munt de fulles de tardor que vaig recollir pel breu jardí de la casa.

Baltasar Porcel. «Els misteris de París». A: Molts paradisos perduts.

Barcelona: Proa, 1993, p. 247-248

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.4.

Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, on vivien M. de X. i la seva dona un cop casats i què hi van trobar. [0,5 punts]

Els vells carrers estrets se succeeixen plens de vida i color: Université, Beaux-Arts, Jacob, Bonaparte, Seine, Saint-Simon, Saint-Germain-des-Près… Les petites botigues m’encisen, aparadors plens a vessar i caves de rugosos carreus de pedra, a les quals es baixa per escales de cargol dissimulades. Hi ha com un misteri, una rereguarda arraulida, en aquests vestigis del París d’altres temps. I en els articles que ofereixen: antigues maquetes de vaixells que van navegar els oceans, sedes repussades de vestimentes rituals, màscares africanes d’un estàtic regne de l’horror, rellotges de la Viena rococó… Als països d’atmosfera grisa, els colors són càlids, densos. Camino i plovisqueja.

Em prenc un beaujolais jove, fresc i pastós, a L’Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passeja la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges. És un hotel esquifit, amb un salonet de columnes neoclàssiques. M’acompanya el meu amic M. de X., encrespada cabellera blanca, malgrat la seva joventut, l’aire absent. M’explica:

«Sí, em vaig casar l’any passat amb la baronessa de P. És una noia de silueta esquiva i esguard intens, de caràcter imprevisible. Ens vam conèixer en un gran bosc dels Càrpats. I acabats de casar, ens vam instal·lar en una casa que pertany a la seva família, davant dels jardins de Luxemburg.

»És un edifici de principis del XVIII, ple de cambres insospitades, de petits patis atapeïts de verdet, de parets escrostonades. Durant el període napoleònic, havia estat habilitat com a oficina central de reclutament. Vam començar a reformar- lo, per adaptar- lo a les nostres necessitats.

»Aviat la meva esposa es va acostumar a absentar-se hores i hores, sense donar-me cap explicació. Vaig saber, tanmateix, que sopava a Maxim’s o passejava pel faubourg Saint-Honoré en companyia d’homes amb els quals semblava tenir una intimitat enutjosa. Indecís davant de l’actitud que havia de prendre, em vaig submergir en les obres de la casa, tot el dia barrejat amb els paletes. Fins que una tarda, inesperadament, es va esfondrar un envà en una cambra subterrània. Va aparèixer una altra estança, sense finestres, amb una capa de pols fina estratificada, com si es trobés més enllà dels temps. A les parets se succeïen els prestatges, farcits de feixos de documents.

»I en un racó, estranyament assegut a terra, hi havia un esquelet. Pels parracs que el cobrien encara, blau cel i galonejats de blanc, vaig deduir que podia haver estat un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial. Potser, en caure Napoleó, havia temut represàlies i s’havia fet sepultar en vida? O tal vegada va ser condemnat pels reialistes a l’espant d’aquella mort tapiada… Mai no ho he sabut.

»Els documents es referien a lleves i llicències d’aquells anys turbulents i gloriosos. Un matí els vaig cremar, absurdament, amb un munt de fulles de tardor que vaig recollir pel breu jardí de la casa.

Baltasar Porcel. «Els misteris de París». A: Molts paradisos perduts.

Barcelona: Proa, 1993, p. 247-248

1.2.

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

a) Encanten, embadaleixen:

b) Rastres, restes:

c) Petit, escarransit:

d) Ensorrar:

e) Venjances:

Els vells carrers estrets se succeeixen plens de vida i color: Université, Beaux-Arts, Jacob, Bonaparte, Seine, Saint-Simon, Saint-Germain-des-Près… Les petites botigues m’encisen, aparadors plens a vessar i caves de rugosos carreus de pedra, a les quals es baixa per escales de cargol dissimulades. Hi ha com un misteri, una rereguarda arraulida, en aquests vestigis del París d’altres temps. I en els articles que ofereixen: antigues maquetes de vaixells que van navegar els oceans, sedes repussades de vestimentes rituals, màscares africanes d’un estàtic regne de l’horror, rellotges de la Viena rococó… Als països d’atmosfera grisa, els colors són càlids, densos. Camino i plovisqueja.

Em prenc un beaujolais jove, fresc i pastós, a L’Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passeja la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges. És un hotel esquifit, amb un salonet de columnes neoclàssiques. M’acompanya el meu amic M. de X., encrespada cabellera blanca, malgrat la seva joventut, l’aire absent. M’explica:

«Sí, em vaig casar l’any passat amb la baronessa de P. És una noia de silueta esquiva i esguard intens, de caràcter imprevisible. Ens vam conèixer en un gran bosc dels Càrpats. I acabats de casar, ens vam instal·lar en una casa que pertany a la seva família, davant dels jardins de Luxemburg.

»És un edifici de principis del XVIII, ple de cambres insospitades, de petits patis atapeïts de verdet, de parets escrostonades. Durant el període napoleònic, havia estat habilitat com a oficina central de reclutament. Vam començar a reformar- lo, per adaptar- lo a les nostres necessitats.

»Aviat la meva esposa es va acostumar a absentar-se hores i hores, sense donar-me cap explicació. Vaig saber, tanmateix, que sopava a Maxim’s o passejava pel faubourg Saint-Honoré en companyia d’homes amb els quals semblava tenir una intimitat enutjosa. Indecís davant de l’actitud que havia de prendre, em vaig submergir en les obres de la casa, tot el dia barrejat amb els paletes. Fins que una tarda, inesperadament, es va esfondrar un envà en una cambra subterrània. Va aparèixer una altra estança, sense finestres, amb una capa de pols fina estratificada, com si es trobés més enllà dels temps. A les parets se succeïen els prestatges, farcits de feixos de documents.

»I en un racó, estranyament assegut a terra, hi havia un esquelet. Pels parracs que el cobrien encara, blau cel i galonejats de blanc, vaig deduir que podia haver estat un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial. Potser, en caure Napoleó, havia temut represàlies i s’havia fet sepultar en vida? O tal vegada va ser condemnat pels reialistes a l’espant d’aquella mort tapiada… Mai no ho he sabut.

»Els documents es referien a lleves i llicències d’aquells anys turbulents i gloriosos. Un matí els vaig cremar, absurdament, amb un munt de fulles de tardor que vaig recollir pel breu jardí de la casa.

Baltasar Porcel. «Els misteris de París». A: Molts paradisos perduts.

Barcelona: Proa, 1993, p. 247-248

1.3.

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a)

«És un edifici de principis del segle XVIII, ple de cambres insospitades, de petits patis atapeïts de verdet, de parets escrostonades. Durant el període napoleònic, havia estat habilitat com a oficina central de reclutament. Vam començar a reformar- lo »:

b)

«I en un racó, estranyament assegut a terra, hi havia un esquelet. Pels parracs que el cobrien encara, blau cel i galonejats de blanc, vaig deduir que podia haver estat un alt oficial d’hússars de l’exèrcit imperial»:

Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d'aquest curs. (Si en responeu les tres, només es corregiran les dues amb millor puntuació.)

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què l'Antoni, l'adroguer, esdevé providencial per a la Natàlia en l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. [1 punt]

1.5.2.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

· Vertader · Fals

1.5.3.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

· Vertader · Fals

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«Els vells carrers estrets se succeeixen plens de vida i color: Université, Beaux-Arts, Jacob, Bonaparte, Seine, Saint-Simon, Saint-Germain-des-Près… Les petites botigues m’encisen, aparadors plens a vessar i caves de rugosos carreus de pedra, a les quals es baixa per escales de cargol dissimulades. […] I en els articles que ofereixen: antigues maquetes de vaixells que van navegar els oceans, sedes repussades de vestimentes rituals, màscares africanes d’un estàtic regne de l’horror, rellotges de la Viena rococó… Als països d’atmosfera grisa, els colors són càlids, densos. Camino i plovisqueja.

Em prenc un beaujolais jove, fresc i pastós, a L’Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passeja la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges. És un hotel esquifit, amb un salonet de columnes neoclàssiques.»

2.2.

En el text es parla del fet que es va trobar un esquelet en una cambra subterrània. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu conjectures sobre a qui devia pertànyer l’esquelet i per què era en aquest edifici del segle XVIII. [2 punts]

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

1.4.

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què la neurocientífica Maryanne Wolf desitja que la gent torni a llegir llibres impresos. [0,5 punts]

1.2.

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents. [0,5 punts]

1.3.

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a)

«El treball, que posa en el punt de mira el debat dels efectes del suport digital en la manera com llegim, conclou que, si el paper ha de sobreviure, no és només pel fetitxe de poder- lo palpar»:

b)

«I apunta que una explicació plausible és que els nens passen cada vegada més temps connectats a Internet i menys llegint llibres tradicionals. Això els fa més hàbils en la lectura en pantalla, en termes de comprensió?»:

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d'aquest curs.

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és la Juliana i quin paper fa a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. [1 punt]

1.5.2.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.5.3.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«L'informe del CERLALC ressalta que l'enquesta d'educació PISA documenta la reducció de la lectura per plaer entre els joves de quinze anys. I apunta que una explicació plausible és que els nens passen cada vegada més temps connectats a Internet i menys llegint llibres tradicionals. Això els fa més hàbils en la lectura en pantalla, en termes de comprensió? Segons l'estudi, no. [...] Pablo Delgado assegura que, a mesura que les mostres estadístiques de les investigacions sobre la matèria inclouen gent més jove, es detecten més diferències entre la concentració i la comprensió lectora, quan es comparen el suport de paper i el digital.»

2.2.

Per què el llibre electrònic està en auge en comparació amb el llibre tradicional? Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu arguments a favor i en contra dels llibres en format digital. [2 punts]

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

Indiqueu l'anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1.

O tal vegada va ser condemnat pels reialistes a l'espant d'aquella mort tapiada...

3.1.2.

La digitalització propulsa el nostre coneixement d'una manera exponencial.

3.1.3.

Un matí els vaig cremar, absurdament, amb un munt de fulles de tardor que vaig recollir pel breu jardí de la casa.

3.1.4.

Em prenc un beaujolais jove, fresc i pastós, a L'Hotel, on moria estèril i abatut Oscar Wilde, on de vegades passeja la seva ceguesa i el seu papissoteig Jorge Luis Borges.

3.1.5.

Aviat la meva esposa es va acostumar a absentar-se hores i hores, sense donar-me cap explicació.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

No has dormit. Que hi ha que et preocupi? (gens / res)

b)

M’agrada vinguis a sopar. Ja em diràs vols que et prepari. (que / què)

c)

No trobo en Jaume. d’amagar-se hauria estat més noble que hagués admès el seu error. (en lloc / enlloc)

d)

Després de saber la notícia va el cap desconcertat i va les escales tan de pressa com va poder. (baixar / abaixar)

e)

— de temps fa que no els veus? —El darrer cop va ser vam acabar la carrera. (quan / quant)

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a)

-te (ajupir), que et veuran!

b)

Tu no li (fer) gens de cas! Sempre es queixa!

c)

Entre les runes continuen (aparèixer) restes de la muralla que envoltava el poble.

d)

En cas que no (voler) rebre més missatges, no contesteu aquest correu electrònic.

e)

—Eh! Vosaltres! (treure) els mobles vells al carrer el dia que us toca, i no qualsevol dia!

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. [0,5 punts]

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

En Joan és una persona coneguda per la seva. (honest)

b)

Amb el cop, la tassa es va una mica. (crostó)

c)

Després d’aquella reunió tan desagradable, li va quedar el cap ben. (boira)

d)

En arribar a l’aeroport, l’avió va fer un d’emergència. (aterrar)

e)

Encara que havia anat a la perruqueria, la Maria va tornar a casa tota. (cabell)