Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2023 · Juny Serie 5

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions us plantegem tot seguit.

Primavera i tardor, quan ha plogut prou i el sol ha escalfat, neixen a corrua, als prats, dues classes de bolets bons per menjar. Els uns són de color terra, d'aparença fràgil, amb la tija llarga i dreta i un barretet de paraigua que té per sota un llibre espès deulls. Els altres són blancs i molt aclofats a primer cop d'ull; tenen la tija curta i gruixuda i el llibre és de color torrat. Carreretes i moixarrons són molt valorats per menjar-los tendres i, també, tots dos es deixen assecar en porgadors i són una preciosa reserva per a l'hivern quan no n'hi ha. Secs, perden en gran part l'olor i el pes. Un sol grapadet dóna un gust excel·lent a l'arròs o a qualsevol guisat de conill, de pollastre o de carn.

Pels prats de vora el poble se'n feien, sobretot carreretes, però no en gran quantitat; quan anàvem a aviar o a girar l'aigua al tros, cadascú aprofitava per fer els dels seus prats. Però per tenir-ne tot l'any calia fer una sortida d'un dia.

Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l'Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres. Érem ben bé deu o onze.

Jo m'havia trobat abans amb la Delina i havíem arreplegat dues cistelles cada una. ¿Les ompliríem? Dins de la més xica portàvem la berena. Pa amb pernil. D'aigua, massa que en trobaríem.

Vam sortir a punta de dia i al principi estàvem esvalotades com criatures, ens semblava que ens havia de faltar temps per xerrar, però, quan va començar la pujada, aviat es van parar les llengües per no quedar sense alè.

M'agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l'herba fosca de les carreretes, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d'encertar les clapes ben plenes i d'omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tothom els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s'escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes? Els moixarrons encara eren més valorats pels paladars fins i, així tendres, els fèiem en truitada.

L'Elvira hauria volgut acompanyar-me, perquè jo més m'estimava que ajudés a casa. Era una doneta; només els maleïts gelos li trencaven la dolcesas. Parlant-ne amb la Delina m'en va dir una que em va deixar esglaiada.

Maria Barbal. Pedra de tartera. Barcelona: Columna, 2008, p. 85-87

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader

Fals

)

1.4.

Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què a la narradora li agradava anar a buscar bolets i per què ho feia. [0,5 punts]

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions us plantegem tot seguit.

Primavera i tardor, quan ha plogut prou i el sol ha escalfat, neixen a corrua, als prats, dues classes de bolets bons per menjar. Els uns són de color terra, d'aparença fràgil, amb la tija llarga i dreta i un barretet de paraigua que té per sota un llibre espès deulls. Els altres són blancs i molt aclofats a primer cop d'ull; tenen la tija curta i gruixuda i el llibre és de color torrat. Carreretes i moixarrons són molt valorats per menjar-los tendres i, també, tots dos es deixen assecar en porgadors i són una preciosa reserva per a l'hivern quan no n'hi ha. Secs, perden en gran part l'olor i el pes. Un sol grapadet dóna un gust excel·lent a l'arròs o a qualsevol guisat de conill, de pollastre o de carn.

Pels prats de vora el poble se'n feien, sobretot carreretes, però no en gran quantitat; quan anàvem a aviar o a girar l'aigua al tros, cadascú aprofitava per fer els dels seus prats. Però per tenir-ne tot l'any calia fer una sortida d'un dia.

Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l'Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres. Érem ben bé deu o onze.

Jo m'havia trobat abans amb la Delina i havíem arreplegat dues cistelles cada una. ¿Les ompliríem? Dins de la més xica portàvem la berena. Pa amb pernil. D'aigua, massa que en trobaríem.

Vam sortir a punta de dia i al principi estàvem esvalotades com criatures, ens semblava que ens havia de faltar temps per xerrar, però, quan va començar la pujada, aviat es van parar les llengües per no quedar sense alè.

M'agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l'herba fosca de les carreretes, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d'encertar les clapes ben plenes i d'omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tothom els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s'escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes? Els moixarrons encara eren més valorats pels paladars fins i, així tendres, els fèiem en truitada.

L'Elvira hauria volgut acompanyar-me, perquè jo més m'estimava que ajudés a casa. Era una doneta; només els maleïts gelos li trencaven la dolcesas. Parlant-ne amb la Delina m'en va dir una que em va deixar esglaiada.

Maria Barbal. Pedra de tartera. Barcelona: Columna, 2008, p. 85-87

1.2. Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

a)

Provisió:

b)

Recollir:

c)

Petita:

d)

Bullicioses:

e)

Preferia:

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions us plantegem tot seguit.

Primavera i tardor, quan ha plogut prou i el sol ha escalfat, neixen a corrua, als prats, dues classes de bolets bons per menjar. Els uns són de color terra, d'aparença fràgil, amb la tija llarga i dreta i un barretet de paraigua que té per sota un llibre espès deulls. Els altres són blancs i molt aclofats a primer cop d'ull; tenen la tija curta i gruixuda i el llibre és de color torrat. Carreretes i moixarrons són molt valorats per menjar-los tendres i, també, tots dos es deixen assecar en porgadors i són una preciosa reserva per a l'hivern quan no n'hi ha. Secs, perden en gran part l'olor i el pes. Un sol grapadet dóna un gust excel·lent a l'arròs o a qualsevol guisat de conill, de pollastre o de carn.

Pels prats de vora el poble se'n feien, sobretot carreretes, però no en gran quantitat; quan anàvem a aviar o a girar l'aigua al tros, cadascú aprofitava per fer els dels seus prats. Però per tenir-ne tot l'any calia fer una sortida d'un dia.

Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l'Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres. Érem ben bé deu o onze.

Jo m'havia trobat abans amb la Delina i havíem arreplegat dues cistelles cada una. ¿Les ompliríem? Dins de la més xica portàvem la berena. Pa amb pernil. D'aigua, massa que en trobaríem.

Vam sortir a punta de dia i al principi estàvem esvalotades com criatures, ens semblava que ens havia de faltar temps per xerrar, però, quan va començar la pujada, aviat es van parar les llengües per no quedar sense alè.

M'agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l'herba fosca de les carreretes, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d'encertar les clapes ben plenes i d'omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tothom els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s'escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes? Els moixarrons encara eren més valorats pels paladars fins i, així tendres, els fèiem en truitada.

L'Elvira hauria volgut acompanyar-me, perquè jo més m'estimava que ajudés a casa. Era una doneta; només els maleïts gelos li trencaven la dolcesas. Parlant-ne amb la Delina m'en va dir una que em va deixar esglaiada.

Maria Barbal. Pedra de tartera. Barcelona: Columna, 2008, p. 85-87

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a)

«Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l’Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres»:

b)

«¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar- lo amb un bon suquet de carreretes?»:

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què la Natàlia es vol desfer dels coloms a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. [1 punt]

1.5.2. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.5.3. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«M’agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreres, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d’encertar les clapes ben plenes i d’omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tots els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s’escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes?»

2.2.

La narradora té una filla, que es diu Elvira i que apareix esmentada en el darrer paràgraf del text. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu conjectures sobre què devia explicar la Delina a la narradora sobre l’Elvira que va deixar-la esglaiada. [2 punts]

OPCIÓ B

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Què és la carn artificial i com es produeix? La idea d'un producte d'aquest tipus va arribar a la indústria alimentària ja fa molt de temps. Encara que no s'ha produït una carn per al consum públic i no se n'ha aprovat la comercialització en cap país, els primers productes estan molt avançats i seran, probablement, derivats de carn picada. Un objectiu a llarg termini és l'obtenció de teixit muscular completament desenvolupat.

Entenem com a carn el teixit muscular que forma part de l'estructura d'un animal. La carn artificial o carn conreada, també coneguda com a carn in vitro o carn de laboratori, és la que no prové directament del cos d'un animal (és a dir, que com a òrgan muscular mai no ha format part d'un animal), sinó que prové del cultiu de cèl·lules musculars que n'han estat extretes prèviament.

La carn conreada no s'ha de confondre amb la carn d'imitació o carn vegetal, que és un producte vegetarià elaborat a partir de proteïna vegetal (soia, quinoa, pèsols, blat…). Actualment, diversos projectes intenten conrear aquest tipus de carn experimentalment. Cal tenir present, però, l'enorme dificultat d'obtenir un producte que s'assembli a la carn convencional pel que fa a les seves propietats organolèptiques, ja que molts compostos que s'acumulen en el múscul no es produeixen en aquest òrgan, sinó que deriven de components de l'alimentació de l'animal que han estat digerits i modificats per òrgans no musculars. Tret que s'afegeixin específicament al medi de cultiu i que siguin assimilats per les cèl·lules, aquests compostos estarien absents en la carn conreada i influirien en els processos que en determinen tant el sabor, la textura i el color com els aspectes nutricionals. També caldria tenir en compte que, després que l'animal és sacrificat, una sèrie de reaccions químiques donen a la carn certes propietats pel que fa a la formació de precursors de sabor.

El procés de desenvolupar carn in vitro implica extreure cèl·lules mare i aplicar una proteïna que ajudi les cèl·lules a créixer fins a formar grans porcions de carn. Després d'obtenir les primeres cèl·lules ja no es necessiten més animals, com succeeix amb la producció de cultius de iogurt.

La producció artificial de carn crea un enorme debat ètic i moral amb importants repercussions econòmiques i socials. D'una banda, no s'ha investigat prou si la ingesta d'un producte basat en la multiplicació cel·lular accelerada pot tenir riscos per a la salut. De l'altra, els defensors dels drets dels animals estan a favor de la producció de carn conreada perquè no té sistema nerviós i per tant no pot sentir dolor. Gràcies a aquest producte, no caldria criar animals de manera extensiva per poder fer front a la demanda actual de carn. Així, es reduiria la matança d'animals per al consum, ja que no seria necessari criar- los i engreixar-los per sacrificar-los posteriorment.

El cultiu in vitro de la carn sembla que, en un futur no gaire llunyà, pot obrir un nou horitzó en l'alimentació i, a més a més, pot esdevenir un incentiu per a altres sectors alimentaris com ara el de la fruita o el peix.

Adaptació feta a partir del text de Marc GIL. «La carn artificial (I) i (II)». Diari d'Andorra [en línia] (22 i 27 setembre 2021)

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

1.4.

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què és difícil l'obtenció de la carn artificial. [0,5 punts]

OPCIÓ B

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Què és la carn artificial i com es produeix? La idea d'un producte d'aquest tipus va arribar a la indústria alimentària ja fa molt de temps. Encara que no s'ha produït una carn per al consum públic i no se n'ha aprovat la comercialització en cap país, els primers productes estan molt avançats i seran, probablement, derivats de carn picada. Un objectiu a llarg termini és l'obtenció de teixit muscular completament desenvolupat.

Entenem com a carn el teixit muscular que forma part de l'estructura d'un animal. La carn artificial o carn conreada, també coneguda com a carn in vitro o carn de laboratori, és la que no prové directament del cos d'un animal (és a dir, que com a òrgan muscular mai no ha format part d'un animal), sinó que prové del cultiu de cèl·lules musculars que n'han estat extretes prèviament.

La carn conreada no s'ha de confondre amb la carn d'imitació o carn vegetal, que és un producte vegetarià elaborat a partir de proteïna vegetal (soia, quinoa, pèsols, blat…). Actualment, diversos projectes intenten conrear aquest tipus de carn experimentalment. Cal tenir present, però, l'enorme dificultat d'obtenir un producte que s'assembli a la carn convencional pel que fa a les seves propietats organolèptiques, ja que molts compostos que s'acumulen en el múscul no es produeixen en aquest òrgan, sinó que deriven de components de l'alimentació de l'animal que han estat digerits i modificats per òrgans no musculars. Tret que s'afegeixin específicament al medi de cultiu i que siguin assimilats per les cèl·lules, aquests compostos estarien absents en la carn conreada i influirien en els processos que en determinen tant el sabor, la textura i el color com els aspectes nutricionals. També caldria tenir en compte que, després que l'animal és sacrificat, una sèrie de reaccions químiques donen a la carn certes propietats pel que fa a la formació de precursors de sabor.

El procés de desenvolupar carn in vitro implica extreure cèl·lules mare i aplicar una proteïna que ajudi les cèl·lules a créixer fins a formar grans porcions de carn. Després d'obtenir les primeres cèl·lules ja no es necessiten més animals, com succeeix amb la producció de cultius de iogurt.

La producció artificial de carn crea un enorme debat ètic i moral amb importants repercussions econòmiques i socials. D'una banda, no s'ha investigat prou si la ingesta d'un producte basat en la multiplicació cel·lular accelerada pot tenir riscos per a la salut. De l'altra, els defensors dels drets dels animals estan a favor de la producció de carn conreada perquè no té sistema nerviós i per tant no pot sentir dolor. Gràcies a aquest producte, no caldria criar animals de manera extensiva per poder fer front a la demanda actual de carn. Així, es reduiria la matança d'animals per al consum, ja que no seria necessari criar- los i engreixar-los per sacrificar-los posteriorment.

El cultiu in vitro de la carn sembla que, en un futur no gaire llunyà, pot obrir un nou horitzó en l'alimentació i, a més a més, pot esdevenir un incentiu per a altres sectors alimentaris com ara el de la fruita o el peix.

Adaptació feta a partir del text de Marc GIL. «La carn artificial (I) i (II)». Diari d'Andorra [en línia] (22 i 27 setembre 2021)

1.2. Sinònims

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

a)

b)

c)

d)

e)

OPCIÓ B

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Què és la carn artificial i com es produeix? La idea d'un producte d'aquest tipus va arribar a la indústria alimentària ja fa molt de temps. Encara que no s'ha produït una carn per al consum públic i no se n'ha aprovat la comercialització en cap país, els primers productes estan molt avançats i seran, probablement, derivats de carn picada. Un objectiu a llarg termini és l'obtenció de teixit muscular completament desenvolupat.

Entenem com a carn el teixit muscular que forma part de l'estructura d'un animal. La carn artificial o carn conreada, també coneguda com a carn in vitro o carn de laboratori, és la que no prové directament del cos d'un animal (és a dir, que com a òrgan muscular mai no ha format part d'un animal), sinó que prové del cultiu de cèl·lules musculars que n'han estat extretes prèviament.

La carn conreada no s'ha de confondre amb la carn d'imitació o carn vegetal, que és un producte vegetarià elaborat a partir de proteïna vegetal (soia, quinoa, pèsols, blat…). Actualment, diversos projectes intenten conrear aquest tipus de carn experimentalment. Cal tenir present, però, l'enorme dificultat d'obtenir un producte que s'assembli a la carn convencional pel que fa a les seves propietats organolèptiques, ja que molts compostos que s'acumulen en el múscul no es produeixen en aquest òrgan, sinó que deriven de components de l'alimentació de l'animal que han estat digerits i modificats per òrgans no musculars. Tret que s'afegeixin específicament al medi de cultiu i que siguin assimilats per les cèl·lules, aquests compostos estarien absents en la carn conreada i influirien en els processos que en determinen tant el sabor, la textura i el color com els aspectes nutricionals. També caldria tenir en compte que, després que l'animal és sacrificat, una sèrie de reaccions químiques donen a la carn certes propietats pel que fa a la formació de precursors de sabor.

El procés de desenvolupar carn in vitro implica extreure cèl·lules mare i aplicar una proteïna que ajudi les cèl·lules a créixer fins a formar grans porcions de carn. Després d'obtenir les primeres cèl·lules ja no es necessiten més animals, com succeeix amb la producció de cultius de iogurt.

La producció artificial de carn crea un enorme debat ètic i moral amb importants repercussions econòmiques i socials. D'una banda, no s'ha investigat prou si la ingesta d'un producte basat en la multiplicació cel·lular accelerada pot tenir riscos per a la salut. De l'altra, els defensors dels drets dels animals estan a favor de la producció de carn conreada perquè no té sistema nerviós i per tant no pot sentir dolor. Gràcies a aquest producte, no caldria criar animals de manera extensiva per poder fer front a la demanda actual de carn. Així, es reduiria la matança d'animals per al consum, ja que no seria necessari criar- los i engreixar-los per sacrificar-los posteriorment.

El cultiu in vitro de la carn sembla que, en un futur no gaire llunyà, pot obrir un nou horitzó en l'alimentació i, a més a més, pot esdevenir un incentiu per a altres sectors alimentaris com ara el de la fruita o el peix.

Adaptació feta a partir del text de Marc GIL. «La carn artificial (I) i (II)». Diari d'Andorra [en línia] (22 i 27 setembre 2021)

1.3. Pronoms

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a)

«Què és la carn artificial i com es produeix? La idea d'un producte d'aquest tipus va arribar a la indústria alimentària ja fa molt de temps. Encara que no s'ha produït una carn per al consum públic i no se n' ha aprovat la comercialització en cap país»:

b)

«Així, es reduiria la matança d'animals per al consum, ja que no seria necessari criar- los i engreixar-los per sacrificar-los posteriorment»:

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què la Cecília es contraposa a en Vergés en l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. [1 punt]

1.5.2. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.5.3. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«El procés de desenvolupar carn in vitro implica extreure cèl·lules mare i aplicar una proteïna que ajudi les cèl·lules a créixer fins a formar grans porcions de carn. Després d'obtenir les primeres cèl·lules ja no es necessiten més animals, com succeeix amb la producció de cultius de iogurt.

La producció artificial de carn crea un enorme debat ètic i moral amb importants repercussions econòmiques i socials. D'una banda, no es coneix prou si la ingesta d'un producte basat en la multiplicació cel·lular accelerada pot tenir riscos per a la salut. De l'altra, els defensors dels drets dels animals estan a favor de la producció de carn conreada perquè no té sistema nerviós i per tant no pot sentir dolor. Gràcies a aquest producte, no caldria criar animals de manera extensiva per poder fer front a la demanda actual de carn.»

2.2.

En el text s'explica el projecte de crear carn artificial, el qual podria afectar altres sectors de l'alimentació, com ara al de la fruita o el peix. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu arguments a favor i en contra de produir aliments artificials per al consum. [2 punts]

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1.

Encara que no s'ha produït una carn per al consum públic i no se n'ha aprovat la comercialització en cap país, els primers productes estan molt avançats i seran, probablement, derivats de carn picada.

3.1.2.

Era una doneta; només els maleïts gelos li trencaven la dolcesa.

3.1.3.

Cal tenir present, però, l'enorme dificultat d'obtenir un producte que s'assembli a la carn convencional.

3.1.4.

Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l'Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres. Érem ben bé deu o onze.

3.1.5.

Vam sortir a punta de dia i al principi estàvem esvalotades com criatures, ens semblava que ens havia de faltar temps per xerrar.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.2.

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

No sabia

li havia contestat tan malament; potser era

havia perdut la paciència. (per què / perquè)

b)

Que veus

? No, amb el llum apagat no hi veig

. (gens / res)

c)

Que tens

feina? No, però ahir en vaig tenir

. (massa / gaire)

d)

—No he escrit

tres ratlles. —D'acord,

tens més inspiració deixa-ho així. (si no / sinó)

e)

No vaig tenir

de temps com hauria volgut, i el treball no em va sortir

bé com esperava. (tant / tan)

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.3.

Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a)

No l'ha deixat parlar. L'ha

(interrompre) un munt de vegades.

b)

Si tu

(saber) el temps que fa que l'espero...

c)

Aquest gos

(grunyir) molt sovint, sobretot quan el vols acariciar.

d)

Cal que els usuaris

el seu consentiment per fer públiques les seves dades personals (donar).

e)

Els estels

(lluir) molt quan el cel està serè.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.4.

Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sord [s]. [0,5 punts]

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.5.

Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

En sentir aquell soroll desagradable i desconegut, l'oïda se li va

. (agut)

b)

És un home molt

. No el fan enrere les adversitats. (coratge)

c)

En saber la mala notícia va

i acabà marejant-se. (pàl·lid)

d)

La millora de la situació va permetre la

de les mesures. (flexible)

e)

És una dona que sempre obra amb

de consciència. (recte)