Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2023 · Setembre Serie 2

Només eren les sis. Exactament a les set i cinc minuts, quan tothom comencés a plegar, entraria a la gerència. Es pensava que s’ho sabia de memòria, el que havia de tirar en cara a don Narcís, i ara, tot just si recordava quatre coses sense cap mena d’importància. Per si fos poc, aquells dies no l’havien deixat ni un moment sol amb la Maria. Només, asseguts a taula a les hores dels àpats, es miraven sense dir-se res, amb tristesa. […] Arrabassà d’una estrebada el paper que tenia a la màquina d’escriure i el va rebotre contra la paperera. S’aixecà enfurismat, amb ganes de cridar, de fer-s’hi a cops de puny, a mossegades.

—Què li passa, Joaquim?

Això mateix, què li passava? Que perdia els estreps, que si no sabia contenir-se, obrar amb astúcia, ho perdia tot, definitivament. Si li digués què li passava! Però allò no era cap pregunta. S’hi assemblava. Venia a ser un comentari que no el comprometia. Tombà el cap amb l’esperança de trobar algú que a última hora el compadís, amb ganes d’ajudar-lo. Refia-te’n. Cap mica de cordialitat ni tal sols d’interès en aquella mirada de conill del senyor Rovira: inexpressiva, mansa, sempre igual a si mateixa.

—Haig de parlar amb don Narcís —va dir per dir alguna cosa.

—Doncs, si no s’hi afanya no hi serà pas a temps. Avui té pressa. Ara, que si em vol creure a mi, em penso que val més…

En Quimet sortí disparat de l’oficina sense acabar d’atendre el consell del senyor Rovira. No podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà a la gerència, com era de rigor, va entrar-hi impetuosament. Don Narcís estava tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regirà, sorprès.

—Ah, és vostè, Joaquim!

El tenia allà dins, no se li escaparia; l’hauria d’escoltar, si no de grat, per força.

—És que el senyor Rovira m’acaba de dir que potser el trobaria fora, i com que necessitava parlar-li avui mateix…

—No es preocupi, home de Déu, ni faci compliments. Realment porto pressa i em disposava a sortir, però tractant-se de vostè…

El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupil·les delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se’l del davant com més aviat millor. En Quimet reüllà al seu entorn. Era estúpid, però per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia l’espiaven des del lavabo de don Narcís. Tant li fot si hi eren. […]

—Digui què vol.

Xavier Benguerel. Suburbi. Barcelona: Proa, 1985, p. 131-132

1. Comprensió lectora

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació

Vertader

Fals

1.4.

Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què li pregunten a en Quimet què li passa.

[0,5 punts]

Només eren les sis. Exactament a les set i cinc minuts, quan tothom comencés a plegar, entraria a la gerència. Es pensava que s’ho sabia de memòria, el que havia de tirar en cara a don Narcís, i ara, tot just si recordava quatre coses sense cap mena d’importància. Per si fos poc, aquells dies no l’havien deixat ni un moment sol amb la Maria. Només, asseguts a taula a les hores dels àpats, es miraven sense dir-se res, amb tristesa. […] Arrabassà d’una estrebada el paper que tenia a la màquina d’escriure i el va rebotre contra la paperera. S’aixecà enfurismat, amb ganes de cridar, de fer-s’hi a cops de puny, a mossegades.

—Què li passa, Joaquim?

Això mateix, què li passava? Que perdia els estreps, que si no sabia contenir-se, obrar amb astúcia, ho perdia tot, definitivament. Si li digués què li passava! Però allò no era cap pregunta. S’hi assemblava. Venia a ser un comentari que no el comprometia. Tombà el cap amb l’esperança de trobar algú que a última hora el compadís, amb ganes d’ajudar-lo. Refia-te’n. Cap mica de cordialitat ni tal sols d’interès en aquella mirada de conill del senyor Rovira: inexpressiva, mansa, sempre igual a si mateixa.

—Haig de parlar amb don Narcís —va dir per dir alguna cosa.

—Doncs, si no s’hi afanya no hi serà pas a temps. Avui té pressa. Ara, que si em vol creure a mi, em penso que val més…

En Quimet sortí disparat de l’oficina sense acabar d’atendre el consell del senyor Rovira. No podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà a la gerència, com era de rigor, va entrar-hi impetuosament. Don Narcís estava tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regirà, sorprès.

—Ah, és vostè, Joaquim!

El tenia allà dins, no se li escaparia; l’hauria d’escoltar, si no de grat, per força.

—És que el senyor Rovira m’acaba de dir que potser el trobaria fora, i com que necessitava parlar-li avui mateix…

—No es preocupi, home de Déu, ni faci compliments. Realment porto pressa i em disposava a sortir, però tractant-se de vostè…

El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupil·les delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se’l del davant com més aviat millor. En Quimet reüllà al seu entorn. Era estúpid, però per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia l’espiaven des del lavabo de don Narcís. Tant li fot si hi eren. […]

—Digui què vol.

Xavier Benguerel. Suburbi. Barcelona: Proa, 1985, p. 131-132

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

[0,5 punts]

Només eren les sis. Exactament a les set i cinc minuts, quan tothom comencés a plegar, entraria a la gerència. Es pensava que s’ho sabia de memòria, el que havia de tirar en cara a don Narcís, i ara, tot just si recordava quatre coses sense cap mena d’importància. Per si fos poc, aquells dies no l’havien deixat ni un moment sol amb la Maria. Només, asseguts a taula a les hores dels àpats, es miraven sense dir-se res, amb tristesa. […] Arrabassà d’una estrebada el paper que tenia a la màquina d’escriure i el va rebotre contra la paperera. S’aixecà enfurismat, amb ganes de cridar, de fer-s’hi a cops de puny, a mossegades.

—Què li passa, Joaquim?

Això mateix, què li passava? Que perdia els estreps, que si no sabia contenir-se, obrar amb astúcia, ho perdia tot, definitivament. Si li digués què li passava! Però allò no era cap pregunta. S’hi assemblava. Venia a ser un comentari que no el comprometia. Tombà el cap amb l’esperança de trobar algú que a última hora el compadís, amb ganes d’ajudar-lo. Refia-te’n. Cap mica de cordialitat ni tal sols d’interès en aquella mirada de conill del senyor Rovira: inexpressiva, mansa, sempre igual a si mateixa.

—Haig de parlar amb don Narcís —va dir per dir alguna cosa.

—Doncs, si no s’hi afanya no hi serà pas a temps. Avui té pressa. Ara, que si em vol creure a mi, em penso que val més…

En Quimet sortí disparat de l’oficina sense acabar d’atendre el consell del senyor Rovira. No podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà a la gerència, com era de rigor, va entrar-hi impetuosament. Don Narcís estava tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regirà, sorprès.

—Ah, és vostè, Joaquim!

El tenia allà dins, no se li escaparia; l’hauria d’escoltar, si no de grat, per força.

—És que el senyor Rovira m’acaba de dir que potser el trobaria fora, i com que necessitava parlar-li avui mateix…

—No es preocupi, home de Déu, ni faci compliments. Realment porto pressa i em disposava a sortir, però tractant-se de vostè…

El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupil·les delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se’l del davant com més aviat millor. En Quimet reüllà al seu entorn. Era estúpid, però per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia l’espiaven des del lavabo de don Narcís. Tant li fot si hi eren. […]

—Digui què vol.

Xavier Benguerel. Suburbi. Barcelona: Proa, 1985, p. 131-132

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

[0,5 punts]

Només eren les sis. Exactament a les set i cinc minuts, quan tothom comencés a plegar, entraria a la gerència. Es pensava que s’ho sabia de memòria, el que havia de tirar en cara a don Narcís, i ara, tot just si recordava quatre coses sense cap mena d’importància. Per si fos poc, aquells dies no l’havien deixat ni un moment sol amb la Maria. Només, asseguts a taula a les hores dels àpats, es miraven sense dir-se res, amb tristesa. […] Arrabassà d’una estrebada el paper que tenia a la màquina d’escriure i el va rebotre contra la paperera. S’aixecà enfurismat, amb ganes de cridar, de fer-s’hi a cops de puny, a mossegades.

—Què li passa, Joaquim?

Això mateix, què li passava? Que perdia els estreps, que si no sabia contenir-se, obrar amb astúcia, ho perdia tot, definitivament. Si li digués què li passava! Però allò no era cap pregunta. S’hi assemblava. Venia a ser un comentari que no el comprometia. Tombà el cap amb l’esperança de trobar algú que a última hora el compadís, amb ganes d’ajudar-lo. Refia-te’n. Cap mica de cordialitat ni tal sols d’interès en aquella mirada de conill del senyor Rovira: inexpressiva, mansa, sempre igual a si mateixa.

—Haig de parlar amb don Narcís —va dir per dir alguna cosa.

—Doncs, si no s’hi afanya no hi serà pas a temps. Avui té pressa. Ara, que si em vol creure a mi, em penso que val més…

En Quimet sortí disparat de l’oficina sense acabar d’atendre el consell del senyor Rovira. No podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà a la gerència, com era de rigor, va entrar-hi impetuosament. Don Narcís estava tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regirà, sorprès.

—Ah, és vostè, Joaquim!

El tenia allà dins, no se li escaparia; l’hauria d’escoltar, si no de grat, per força.

—És que el senyor Rovira m’acaba de dir que potser el trobaria fora, i com que necessitava parlar-li avui mateix…

—No es preocupi, home de Déu, ni faci compliments. Realment porto pressa i em disposava a sortir, però tractant-se de vostè…

El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupil·les delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se’l del davant com més aviat millor. En Quimet reüllà al seu entorn. Era estúpid, però per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia l’espiaven des del lavabo de don Narcís. Tant li fot si hi eren. […]

—Digui què vol.

Xavier Benguerel. Suburbi. Barcelona: Proa, 1985, p. 131-132

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d'aquest curs.

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina relació tenia la Natàlia amb els coloms que hi havia a casa seva a la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. [1 punt]

1.5.2.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

1.5.3.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat d'indicatiu per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«En Quimet sortí disparat de l'oficina sense acabar d'atendre el consell del senyor Rovira. No podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà a la gerència, com era de rigor, va entrar-hi impetuosament. Don Narcís estava tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regirà, sorprès. [...]

El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupil·les delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se'l del davant com més aviat millor. En Quimet reüllà al seu entorn.»

2.2.

En el text, en Quimet, el protagonista, mostra, amb la seva actitud, que perd el control i expressa públicament el seu enuig. Escriviu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu una situació, real o inventada, que pot fer perdre els estreps o en la qual és difícil saber-se controlar. [2 punts]

És cert que existeixen les pòlisses d'assegurances que cobreixen les abduccions extraterrestres? La resposta és sí

Les assegurances contra abduccions extraterrestres són serveis pensats per a indemnitzar la família de l'assegurat en cas que sigui abduït per un ovni.

Als anys noranta, durant el boom del fenomen OVNI (objecte volador no identificat), aquestes pòlisses van sorgir com a assegurances «tranquil·litzadores» per a les persones que creien en l'existència de vida extraterrestre. Per dinou dòlars, les entitats asseguradores oferien un ventall de serveis tant per a la persona abduïda com per a la família, i, fins i tot, una indemnització per a la família si l'alienígena «devorava» el segrestat. Fins ara, milers de persones han contractat una pòlissa d'aquest darrer tipus.

El comparador de preus Acierto.com afirma que UFO Abduction Insurance va ser la primera entitat a oferir aquest servei a Florida (Estats Units). Actualment, existeixen també altres asseguradores que promouen aquest tipus de pòlisses, com ara Goodfellow Rebecca Ingram Pearson, ubicada a la capital del Regne Unit i que per cent lliures esterlines protegeix la teva família si ets segrestat pels alienígenes. Les pòlisses normalment es paguen un cop al mes i tenen una durada vitalícia.

Una altra entitat que ofereix aquest servei és The Saint Lawrence Agency, que proporciona una pòlissa contra abduccions per deu euros al mes. Però els seus contractes tenen una lletra petita que especifica que, en cas de sobreviure a l'abducció i tornar a la Terra, cal portar una prova del segrest amb una signatura extraterrestre. Això implica que, a part d'haver estat segrestat i no saber on has estat, cal que t'espavilis per trobar quelcom que pugui certificar-ho.

Per què convé contractar una assegurança contra una abducció alienígena? La resposta és senzilla: actualment, gairebé cap assegurança de vida NO conté una clàusula de pagament en cas de ser abduït pels extraterrestres. Habitualment, les pòlisses de vida que es contracten no es responsabilitzen de la desaparició de persones, tot i que en alguns casos, si succeeix, s'estableix un termini de deu anys perquè el perceptor rebi el pagament de l'assegurança. La majoria d'entitats demanen un certificat de mort perquè el beneficiari pugui cobrar.

En el cas de les assegurances per abducció per ovnis, els serveis més comuns que s'inclouen són l'atenció psiquiàtrica i el tractament de cremades, de psicosi transportadora i de lesions per estudis o proves que puguin fer-te els extraterrestres. En cas de tornar a la Terra, l'entitat et compensa els salaris perduts per no haver assistit al lloc de treball i, si l'alienígena se t'emporta el cotxe, te'l reemplacen per un altre.

La majoria d'entitats actualment ofereixen els seus serveis per assegurar objectes o persones que siguin reals, que existeixin; en altres paraules, les entitats ofereixen assegurances davant de riscos que siguin possibles. Tot i que l'existència de vida extraterrestre encara és un fet que no s'ha comprovat, aquestes entitats continuen oferint els seus serveis de manera presencial, ja que és molt difícil adquirir aquests productes per Internet. No obstant això, el risc és incert i aleatori.

Adaptació feta a partir del text de Laura GÓMEZ. «Existeixen les assegurances contra abduccions alienígenes?». Lleidacom [en línia] (21 juliol 2021)

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

)

1.4.

Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, quina diferència hi ha entre les pòlisses d’assegurances convencionals i les que cobreixen les abduccions extraterrestres. [0,5 punts]

És cert que existeixen les pòlisses d'assegurances que cobreixen les abduccions extraterrestres? La resposta és sí

Les assegurances contra abduccions extraterrestres són serveis pensats per a indemnitzar la família de l'assegurat en cas que sigui abduït per un ovni.

Als anys noranta, durant el boom del fenomen OVNI (objecte volador no identificat), aquestes pòlisses van sorgir com a assegurances «tranquil·litzadores» per a les persones que creien en l'existència de vida extraterrestre. Per dinou dòlars, les entitats asseguradores oferien un ventall de serveis tant per a la persona abduïda com per a la família, i, fins i tot, una indemnització per a la família si l'alienígena «devorava» el segrestat. Fins ara, milers de persones han contractat una pòlissa d'aquest darrer tipus.

El comparador de preus Acierto.com afirma que UFO Abduction Insurance va ser la primera entitat a oferir aquest servei a Florida (Estats Units). Actualment, existeixen també altres asseguradores que promouen aquest tipus de pòlisses, com ara Goodfellow Rebecca Ingram Pearson, ubicada a la capital del Regne Unit i que per cent lliures esterlines protegeix la teva família si ets segrestat pels alienígenes. Les pòlisses normalment es paguen un cop al mes i tenen una durada vitalícia.

Una altra entitat que ofereix aquest servei és The Saint Lawrence Agency, que proporciona una pòlissa contra abduccions per deu euros al mes. Però els seus contractes tenen una lletra petita que especifica que, en cas de sobreviure a l'abducció i tornar a la Terra, cal portar una prova del segrest amb una signatura extraterrestre. Això implica que, a part d'haver estat segrestat i no saber on has estat, cal que t'espavilis per trobar quelcom que pugui certificar-ho.

Per què convé contractar una assegurança contra una abducció alienígena? La resposta és senzilla: actualment, gairebé cap assegurança de vida NO conté una clàusula de pagament en cas de ser abduït pels extraterrestres. Habitualment, les pòlisses de vida que es contracten no es responsabilitzen de la desaparició de persones, tot i que en alguns casos, si succeeix, s'estableix un termini de deu anys perquè el perceptor rebi el pagament de l'assegurança. La majoria d'entitats demanen un certificat de mort perquè el beneficiari pugui cobrar.

En el cas de les assegurances per abducció per ovnis, els serveis més comuns que s'inclouen són l'atenció psiquiàtrica i el tractament de cremades, de psicosi transportadora i de lesions per estudis o proves que puguin fer-te els extraterrestres. En cas de tornar a la Terra, l'entitat et compensa els salaris perduts per no haver assistit al lloc de treball i, si l'alienígena se t'emporta el cotxe, te'l reemplacen per un altre.

La majoria d'entitats actualment ofereixen els seus serveis per assegurar objectes o persones que siguin reals, que existeixin; en altres paraules, les entitats ofereixen assegurances davant de riscos que siguin possibles. Tot i que l'existència de vida extraterrestre encara és un fet que no s'ha comprovat, aquestes entitats continuen oferint els seus serveis de manera presencial, ja que és molt difícil adquirir aquests productes per Internet. No obstant això, el risc és incert i aleatori.

Adaptació feta a partir del text de Laura GÓMEZ. «Existeixen les assegurances contra abduccions alienígenes?». Lleidacom [en línia] (21 juliol 2021)

1.2.

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents. [0,5 punts]

És cert que existeixen les pòlisses d'assegurances que cobreixen les abduccions extraterrestres? La resposta és sí

Les assegurances contra abduccions extraterrestres són serveis pensats per a indemnitzar la família de l'assegurat en cas que sigui abduït per un ovni.

Als anys noranta, durant el boom del fenomen OVNI (objecte volador no identificat), aquestes pòlisses van sorgir com a assegurances «tranquil·litzadores» per a les persones que creien en l'existència de vida extraterrestre. Per dinou dòlars, les entitats asseguradores oferien un ventall de serveis tant per a la persona abduïda com per a la família, i, fins i tot, una indemnització per a la família si l'alienígena «devorava» el segrestat. Fins ara, milers de persones han contractat una pòlissa d'aquest darrer tipus.

El comparador de preus Acierto.com afirma que UFO Abduction Insurance va ser la primera entitat a oferir aquest servei a Florida (Estats Units). Actualment, existeixen també altres asseguradores que promouen aquest tipus de pòlisses, com ara Goodfellow Rebecca Ingram Pearson, ubicada a la capital del Regne Unit i que per cent lliures esterlines protegeix la teva família si ets segrestat pels alienígenes. Les pòlisses normalment es paguen un cop al mes i tenen una durada vitalícia.

Una altra entitat que ofereix aquest servei és The Saint Lawrence Agency, que proporciona una pòlissa contra abduccions per deu euros al mes. Però els seus contractes tenen una lletra petita que especifica que, en cas de sobreviure a l'abducció i tornar a la Terra, cal portar una prova del segrest amb una signatura extraterrestre. Això implica que, a part d'haver estat segrestat i no saber on has estat, cal que t'espavilis per trobar quelcom que pugui certificar-ho.

Per què convé contractar una assegurança contra una abducció alienígena? La resposta és senzilla: actualment, gairebé cap assegurança de vida NO conté una clàusula de pagament en cas de ser abduït pels extraterrestres. Habitualment, les pòlisses de vida que es contracten no es responsabilitzen de la desaparició de persones, tot i que en alguns casos, si succeeix, s'estableix un termini de deu anys perquè el perceptor rebi el pagament de l'assegurança. La majoria d'entitats demanen un certificat de mort perquè el beneficiari pugui cobrar.

En el cas de les assegurances per abducció per ovnis, els serveis més comuns que s'inclouen són l'atenció psiquiàtrica i el tractament de cremades, de psicosi transportadora i de lesions per estudis o proves que puguin fer-te els extraterrestres. En cas de tornar a la Terra, l'entitat et compensa els salaris perduts per no haver assistit al lloc de treball i, si l'alienígena se t'emporta el cotxe, te'l reemplacen per un altre.

La majoria d'entitats actualment ofereixen els seus serveis per assegurar objectes o persones que siguin reals, que existeixin; en altres paraules, les entitats ofereixen assegurances davant de riscos que siguin possibles. Tot i que l'existència de vida extraterrestre encara és un fet que no s'ha comprovat, aquestes entitats continuen oferint els seus serveis de manera presencial, ja que és molt difícil adquirir aquests productes per Internet. No obstant això, el risc és incert i aleatori.

Adaptació feta a partir del text de Laura GÓMEZ. «Existeixen les assegurances contra abduccions alienígenes?». Lleidacom [en línia] (21 juliol 2021)

1.3.

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a) «Això implica que, a part d’haver estat segrestat i no saber on has estat, cal que t’espavilis per trobar quelcom que pugui certificar- ho »:

b) «En cas de tornar a la Terra, l’entitat et compensa els salaris perduts per no haver assistit al lloc de treball i, si l’alienígena se t’emporta el cotxe, te’ l reemplacen per un altre»:

És cert que existeixen les pòlisses d'assegurances que cobreixen les abduccions extraterrestres? La resposta és sí

Les assegurances contra abduccions extraterrestres són serveis pensats per a indemnitzar la família de l'assegurat en cas que sigui abduït per un ovni.

Als anys noranta, durant el boom del fenomen OVNI (objecte volador no identificat), aquestes pòlisses van sorgir com a assegurances «tranquil·litzadores» per a les persones que creien en l'existència de vida extraterrestre. Per dinou dòlars, les entitats asseguradores oferien un ventall de serveis tant per a la persona abduïda com per a la família, i, fins i tot, una indemnització per a la família si l'alienígena «devorava» el segrestat. Fins ara, milers de persones han contractat una pòlissa d'aquest darrer tipus.

El comparador de preus Acierto.com afirma que UFO Abduction Insurance va ser la primera entitat a oferir aquest servei a Florida (Estats Units). Actualment, existeixen també altres asseguradores que promouen aquest tipus de pòlisses, com ara Goodfellow Rebecca Ingram Pearson, ubicada a la capital del Regne Unit i que per cent lliures esterlines protegeix la teva família si ets segrestat pels alienígenes. Les pòlisses normalment es paguen un cop al mes i tenen una durada vitalícia.

Una altra entitat que ofereix aquest servei és The Saint Lawrence Agency, que proporciona una pòlissa contra abduccions per deu euros al mes. Però els seus contractes tenen una lletra petita que especifica que, en cas de sobreviure a l'abducció i tornar a la Terra, cal portar una prova del segrest amb una signatura extraterrestre. Això implica que, a part d'haver estat segrestat i no saber on has estat, cal que t'espavilis per trobar quelcom que pugui certificar-ho.

Per què convé contractar una assegurança contra una abducció alienígena? La resposta és senzilla: actualment, gairebé cap assegurança de vida NO conté una clàusula de pagament en cas de ser abduït pels extraterrestres. Habitualment, les pòlisses de vida que es contracten no es responsabilitzen de la desaparició de persones, tot i que en alguns casos, si succeeix, s'estableix un termini de deu anys perquè el perceptor rebi el pagament de l'assegurança. La majoria d'entitats demanen un certificat de mort perquè el beneficiari pugui cobrar.

En el cas de les assegurances per abducció per ovnis, els serveis més comuns que s'inclouen són l'atenció psiquiàtrica i el tractament de cremades, de psicosi transportadora i de lesions per estudis o proves que puguin fer-te els extraterrestres. En cas de tornar a la Terra, l'entitat et compensa els salaris perduts per no haver assistit al lloc de treball i, si l'alienígena se t'emporta el cotxe, te'l reemplacen per un altre.

La majoria d'entitats actualment ofereixen els seus serveis per assegurar objectes o persones que siguin reals, que existeixin; en altres paraules, les entitats ofereixen assegurances davant de riscos que siguin possibles. Tot i que l'existència de vida extraterrestre encara és un fet que no s'ha comprovat, aquestes entitats continuen oferint els seus serveis de manera presencial, ja que és molt difícil adquirir aquests productes per Internet. No obstant això, el risc és incert i aleatori.

Adaptació feta a partir del text de Laura GÓMEZ. «Existeixen les assegurances contra abduccions alienígenes?». Lleidacom [en línia] (21 juliol 2021)

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d'aquest curs.

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què en Pere Amat no accepta les idees de la Cecília a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. [1 punt]

1.5.2.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació

Vertader

Fals

1.5.3.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació

Vertader

Fals

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«El comparador de preus Acierto.com afirma que UFO Abduction Insurance va ser la primera entitat a oferir aquest servei a Florida (Estats Units). Actualment, existeixen també altres asseguradores que promouen aquest tipus de pòlisses, com ara Goodfellow Rebecca Ingram Pearson, ubicada a la capital del Regne Unit i que per cent lliures esterlines protegeix la teva família si ets segrestat pels alienígenes. Les pòlisses normalment es paguen un cop al mes i tenen una durada vitalícia.

[...] Però els seus contractes tenen una lletra petita que especifica que, en cas de sobreviure a l'abducció i tornar a la Terra, cal portar una prova del segrest amb una signatura extraterrestre.»

2.2.

En el text s'explica que hi ha persones que contracten pòlisses d'assegurances que cobreixen abduccions d'extraterrestres. Escriviu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu arguments a favor i en contra de l'existència de civilitzacions extraterrestres. [2 punts]

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1.

Les pòlisses de vida que es contracten no es responsabilitzen de la desaparició de persones.

3.1.2.

En Quimet sortí disparat de l'oficina sense acabar d'atendre el consell del senyor Rovira.

3.1.3.

Aquells dies no l' havien deixat ni un moment sol amb la Maria.

3.1.4.

Però allò no era cap pregunta. S' hi assemblava.

3.1.5.

Si no s'hi afanya no hi serà pas a temps.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Podeu arribar que vulgueu. Us aconsello, però, que no arribeu. (alhora / a l'hora)

b)

que patia per la tornada del seu fill, i quan va arribar aquest estava tranquil. (tant / tan)

c)

Els llibres més m'agraden són aquells en el protagonista sempre guanya. (que / què)

d)

No trobava la bufanda i al final em vaig adonar que la Maria l'havia agafada de la seva. (en lloc / enlloc)

e)

t'agradava la carn, m'ho hauries d'haver dit i no t'hauria donat les costelles el rap. (sinó / si no)

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a)

Si us plau. Quan us ho demanin, (respondre) a totes les preguntes que us facin.

b)

Hem (jeure) una estona després de dinar perquè estàvem cansadíssimes.

c)

Que faci el que li (donar) la gana! Sempre va a la seva, aquest.

d)

No sé per què m'ha donat aquest seient. Provo d'asseure-m'hi i no hi (caber).

e)

(voler) arribar d'hora, van fer tard per culpa de l'accident que van trobar a la carretera.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. [0,5 punts]

Feu clic sobre cadascuna de les paraules que contenen una de les 5 grafies del so [z].

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Era una persona molt escrupolosa. Va fer el seu treball amb molta. (pulcre)

b)

Se'l veia i no va dir una sola paraula en tota la tarda. (cabòria)

c)

Tot el que s'ha de fer és rentar la ferida amb aigua. (sabó)

d)

Aquesta acció ha la presència d'espècies autòctones. (favor)

e)

L' és un valor que consisteix a comportar-se amb coherència amb un mateix. (honest)